1. EDUCACI SENSORIAL
David de las Heras

2. Fonaments de leducaci a lescola Bressol

Fa bastants anys, la professora Elionor Goldschmied de Londres ens va iniciar en la realitzaci d activitats de joc sensorial per els nens de la Llar dInfants: Panera dels Tresors i Joc heurstic. Aquestes propostes de joc de descoberta dobjectes intenten oferir al nen un espai per realitzar la seva activitat natural dexploraci i manipulaci dels objectes. Resumeixo breument en qu consisteixen a continuaci:

La panera dels tresors
La panera dels Tresors s una activitat dexploraci sistemtica que es realitza amb els nens del primer any de vida que es poden mantenir asseguts correctament, per, encara no es desplacen. Generalment es selecciona una quantitat dobjectes de lentorn natural i quotidi de linfant, oferint-li aix una gran diversitat de qualitats sensorials: textures, colors, formes, sorolls, olors i pes diferents. Leducador ha de facilitar als nens un espai dexploraci tranquil, evitar les intrusions daltres nens ms grans, i renovar peridicament el material. Aix el nen es pot centrar en lactivitat de coneixement dels objectes.
3. Escola Bressol de Pineda
4. EL JOC HEURISTIC
-El joc heurstic, s una activitat en la que un grup redut de nens, explora objectes no catalogats de didctics i els combina lliurement. En acabar lexploraci, i amb lajuda de ladult, els recull tot classificant-los.
El joc heurstic s una activitat que:
- Exercita i enriqueix les capacitats dels infants, fsiques,mentals, emocionals i socials.- Afavoreix el treball en grup.- Dna loportunitat a leducadora de conixer millor cada un dels nens.
Pot combinar el material de maneres molt diverses, tot i fent descobertes: Ficar i treure, omplir i buidar, tapar i destapar, obrir i tancar, encaixar, abocar..
El coneixement de la realitat que adquireix linfant a partir de la prpia activitat, una activitat sorgida del seu inters, queda per sempre ms enregistrat en el cervell i constitueix la base per a nous aprenentatges.
El domini de la mobilitat de tot el cos, s la gran conquesta del segon any de vida. Linfant arriba all on desitja i desitja all que veu. Tot linteressa i t necessitat de tocar-ho tot. La seva habilitat manual i la capacitat de manipulaci han augmentat considerablement i aix fa que el nen sinteressi per les relacions entre els objectes. El joc heurstic dona llibertat de moviment
.
5. FONAMENTS LOGICO-MATEMTICA
El pensament lgic es pot desenvolupar en el nen per mitj de la seva capacitat de diferenciar els estmuls sensorials del seu entorn prxim. Les respostes diferents que realitza el nen davant aquests estmuls ens informa sobre la seva capacitat de discriminaci i a la vegada, lacci concreta que realitza li permet interioritzar el coneixement sensorial . El nen aprn a travs de la seva acci sobre els objectes.
Presento quatre aspectes per lestudi de les primeres nocions de lgica matemtica:
A- Desenvolupament de la identitat dels objectes:el fet que la majoria dobjectes no sn nics en el conjunt de les seves caracterstiques s un problema durant la primera infncia. Els estudis fonamentats en la teoria del desenvolupament cognitiu segons Piaget , ens informen que els nens desprs des cinc mesos identifiquen un objecte com un volum dins lespai que pot moures i desplaar-se. Saben que dos objectes no poden estar al mateix lloc simultniament. La situaci en lespai dun objecte pot ser una caracterstica diferenciadora de lobjecte, aix dos objectes idntics que el nen pot veure simultniament , per situats en llocs diferent sn objectes diferents. Aquestes nocions existeixen en el moment que el nen t els primers contactes amb lactivitat de Descoberta dels objectes.
6. FONAMENTS LOGICO-MATEMTIC

B - Coneixement de les propietats dels objectes: En aquesta edat el nen no s capa de fer una exploraci sistemtica dels objectes que li permeti descobrir totes les seves propietats. El nen a partir dels cinc mesos centra la seva atenci en les conseqncies de les seves accions sobre els objectes. Aix, al oferir-li un objecte desconegut realitza les diferents formes de manipulaci per tal de descobrir-ne les propietats tctils, el so, el moviment, etc. Un nen que casualment faci xocar una cullera amb una petxina, anir repetint la seva acci per comprovar el soroll que fa. La panera dels Tresors el familiaritza amb les propietats dels objectes, forma, dimensi, pes, estabilitat, densitat, color, etc. i li permet repetir les seves accions.

Linters per lexploraci activa de les propietats de lobjecte es poden observar al complir el primer any de vida. El nen reconeix un dels aspectes que li criden ms latenci i aquest passa a ser la propietat bsica del reconeixement de lobjecte, normalment, el contorn de lobjecte, la forma i la dimensi sn ms interessants per la identificaci de lobjecte que el color.
El joc heurstic li permet descobrir noves tcniques exploratries, al mateix temps que lobservaci i imitaci del que fan els seus companys li augmenta el seu repertori dacci sobre els objectes.
7. FONAMENTS LOGICO-MATEMTICA

C - Comparaci de les propietats dels objectes: Durant el primer any de vida el nen observa visualment lobjecte que t a la m i el reconeix a partir de posar-sel a la boca. Al complir el primer any observarem que objectes amb propietats semblants els explora repetint accions semblants. Per exemple tots els que sn rodons els tira per fer-los rodolar.

Per mitj de lactivitat objectal posa en relaci els objectes, un sobre de laltre, un dins de laltre, els pica entre ells, els tapa amb un objecte ms gran, etc. i juga amb les seves mltiples combinacions aprofitant les caracterstiques de cada objecte. Linfant s sensible a les quantitats dels objectes i reconeix lobjecte que s nic daquells que nhi ha molts.
Descobreix ls duns instruments com a intermediaris per aconseguir el que ell vol, determinats objectes es poden convertir amb recipients, altres serveixen per arribar a un lloc ocult, etc. Davant els objectes es pregunta qu puc fer amb aix?

D - El desenvolupament de les nocions espacials: el nen durant el primer any de vida li costa calcular la distncia entre ell i els objectes, per exemple, estira el bra igual per un objecte que est gaireb al seu abast que per un objecte que est ms lluny, per, s sensible al canvi de posici dels objectes coneguts dins de lespai habitual. Al finalitzar aquest primer any el nen s capa de percebre la posici dun objecte i fer els moviments adequats per aconseguir-lo.

En el segon any el nen adapta el seu moviment a lespai i als objectes que hi ha, experimenta les diferents direccions dins de lespai i observa les posicions relatives respecte als objectes i els altres nens. Descobreixen la funcionalitat dels diferents espais que utilitzen i adeqen les seves accions al seu s habitual.
Sinteressa per fer accions correlatives que ordenen un material per alguna diferncia constant, per ex. observa amb atenci com ladult realitza una pirmide amb les anelles i intenta recordar algunes caracterstiques que li puguin ajudar a realitzar la tasca amb xit ms endavant. Comena a descobrir les primeres relacions espacials entre objectes i les seves caracterstiques tipolgiques, fan files, apilen per fer torres, posen uns objectes a dins dun altre.
8. El llenguatge dels sentits
9. ACTIVITAT DE SENTITS A P4

CONTINGUTS: 10. Coneixement del nom dels cinc sentits. 11. Identificaci dels rgans del cos a travs dels quals es reben percepcions. 12. Coneixement de la funci dalguns rgans del cos. 13. Reconeixement dels gustos salat, dol, amarg i cid en diferents aliments. 14. Discriminaci de diferents olors. 15. Iniciaci en lescriptura de paraules conegudes a partir dun model i sense model. 16. Identificaci de lrgan de la vista, del gust, de lolfacte i algunes de les seves parts. 17. Formulaci dhiptesis. 18. Reconeixement de qualitats (rugs, fi, tou i dur) que es poden percebre a travs del tacte. 19. Verbalitzaci de les percepcions tingudes. 20. Reconeixement de loda com un sentit ms. 21. Identificaci i discriminaci de sons diferents.

ACTIVITAT DE SENTITS P4

OBJECTIUS: 22. Lalumne/a ha de ser capa de: 23. Reconixerels cinc sentits, elsseusnoms i elsrgans del cos a travs delsqualselspercebem. 24. Identificar cada rgandelssentits. 25. Reconixer les percepcions que es poden teniramb cada un dels cinc sentits. 26. Reconixercaracterstiques o qualitatsdalgunselements i les percepcions que en tenim a travs delssentits. 27. Diferenciar algunsalimentsconegutspelseu sabor: dol, salat, cid i amarg. 28. Identificar algunselements o productes a travs del sentit de lolfacte. 29. Escriureparaulesconegudes a partir dunmodel o sensemodel. 30. Formular hiptesis i argumentar-ne la defensa.

ACTIVITATS DE SENTITS
Avui a classe veure els segent video per introduir el tema dels sentits. Un cop visionat el video encetarem una conversa sobre si saben quants sentits tenim, on sn i com es diuen algunes de les sensacions que percebem a travs dels sentits.
31.

ACTIVITAT 2 MIRO, EXCOLTO, OLORO, TASTO.. 32. Encetarem una conversa entorn a aquestes imatges. Aquesta activitat i lanterior ens poden servir per detectar els coneixements previs dels alumnes sobre el tema.Els demanarem que les observin i diguin com es poden percebre els diferents elements representats: qu es pot sentir o escoltar, qu es pot olorar, qu es pot toca, qu es pot mirar i qu es pot tastar

Activitat dels sentits

ACTIVITAT 3 CLASSIFIQUEM I ENGANXEM 33. Hem demanat a les famlies que ajudin als seus fills a retallar imatges de revistes i prospecte publicitaris, que puguem classificar clarament en un sentit o un altre. Avui a la classe hem anat revisant tots els retallsque tenem tot comentat el sentit amb el que relacionvem cada imatge. 34. Hem proposat de classificar els diferents retalls segons el sentit al que feien referncia. Hem decidit entre tots fer-ho de la manera segent: enganxarem les coses relacionades amb un sentit en una cartolina. Aix, hem preparat cinc cartolines de diferents colors, que hem enganxat al suro de la paret i hem anat enganxant els retalls en la cartolina corresponents i aquest ha estat el resultat

MURALS DE SENTITS
35. ACTIVITAT DELS SENTITS

ACTIVITAT 4 FEM UN EXPERIMENT! 36. Avui farem un experiment, ens posarem en parelles, lun davant de laltre i ens fixarem en els ulls, explicarem qu hi veiem, si sabem com es diu i desprs els demanarem que es fixin en el punt negre de dins de lull que es diu pupil.la. Ens fixarem si s gran o petita i a continuaci, els explicarem que deixarem un moment la classe sense llum, que ser noms molt poca estona, i que desprs hauran de mirar que li ha passat a la pupil.la del company. 37. Un cop fet lexperiment, els demanarem que ens expliquin el que ha passat i a mesura que facin les seves aportacions, anirem donant-los pistes per a que arribin a la conclusi que quan hi ha molta llum la pupil.la es fa petita i quan hi ha poca llum la pupil.la es fa gran. 38. Finalment, els presentarem el material que hem preparat per a explicar les parts de lull que s la imatge segent. 39. Es tracta duna imatge plastificada amb els noms de les diferents parts dels ulls que tamb estan plastificades i que quedar a la classe com a material dels racons. Primer treballarem els noms de cada part tot identificant les lletres que hi coneixen i desprs lengaxarem al lloc corresponent. Un cop fet aix, els donarem una fitxa de treball en paper on hi haura la mateixa imatge i ells hauran descriure el nom de cada part de lull en el requadre corresponent.

ACTIVITAT DE SENTITS

ACTIVITAT 5 QUIN GUST T ? 40. Per treballar aquest sentit, a la classe portarem tot un seguit daliments per que els nens els tastin i puguin diferenciar-ne els gustos dol, salat, amarg i cid: llimona, sucre, pernil salat, caf en pols, mel, xocolata, mel. Presentarem als nens cada aliment i els demanarem que ens diguin quin gust creuen que t cada cosa i desprs la tastaran i entre tots decidirem quin s el seu gust. Els deixarem al rac de lexperimentaci on tindrem una safata diferent amb el nom de cada gust per deixar-hi els aliments. 41. A continuaci presentarem aquesta lmina amb les parts de la boca, al igual que hem fet amb les parts de lull. Ens a judar a treballar el nom de les diferents parts i, a ms quedar a la classe com a material dels racons. Finalment, realitzarem una acitivitat en IMPRESS on hi haur la imatge dun aliment i ells hauran de clicar a sobre del gust corresponent. Si ho fan b passar a la segent imatge i si no hauran de buscar la paraula corresponent.

ACTIVITATS DE SENTITS

ACTIVITAT 6 . MAGRADA AQUESTA OLOR. 42. Com que ja hem treballat les parts de lull i de la boca en les altres activitats, avui tornarem a recordar-les i a continuaci, introduirem la mateixa activitat sobre el nas. Ser la imatge dun nas plastificada i amb els noms de les parts per enganxar amb velcro. 43. Ser la imatge dun nas plastificada i amb els noms de les parts per enganxar amb velcro. Per introduir el sentit de lolfacte, portarem a la classe tot un seguit de coses per a que els nens puguin olorar-les. Aquestes seran: colnia, alls, ceba, roman, vinagreA mesura que les anem olorant, anirem discutint si sn olors agradables o desagradables. Un cop realitzada lactivitat els presentarem una fitxa on hi haur les fotos de les coses que hem olorat i hauran denganxar un gomet verd si era una olor agradable o b un gomet roig si era desagradable.

ACTIVITATS DE SENTITS

ACTIVITAT 7. TOCA, TOCA 44. En aquestaactivitat, portarem a la classepaper de vidre, un mocador de seda, un tros de fusta i cotfluix. Primer deixarem que elsnenstoquin cada cosa i intentin definir el tacte que t. A mesura que facin les sevesaportacionsintroduirem les paraulestou, fi, dur i rugs. 45. Comentarem les lletres de cada paraulatotrelacionant-les ambparaules que ellsjaconeixen. Finalment, en una fitxa dividida en 4 requadreshaurandenganxar la foto de cada cosa al lloccorresponent. A cada requadrehihaur el nom del tacte de cada objecte.

ACTIVITATS DE SENTITS

ACTIVITAT 8. QUIN ANIMAL FA AQUEST SOROLL? 46. Primer escoltarem tots els animals i deixarem que els nens endevinin lanimal que s. Desprs repartirem a cada nen les fotos dels sis animals i les retallaran. 47. A mesura que anem escoltant els animals hauran daixecar la foto de lanimal corresponent. Ms tard, i en una fitxa de paper on hi haur una taula amb sis requadres numerats hauran denganxar les fotos de cada animal segons lordre en que els anem escoltant.

ACTIVITAT 7
48. ACTIVITATS DE SENTITS
ACTIVITAT 9. SLIX I ELS SENTITS.
Anirem a laula informtica i treballarem les activitats anomenades Slix i els sentitsque hi han en el segent enlla:
http://www.edu365.cat/infantil/cos/index.htm
49. ACTIVITATS DE SENTITS

ACTIVITAT 10. ANEM A A BIBLIOTECA. 50. En aquestaactivitatanirem a la biblioteca a buscar llibres sobre elssentits. Elsdeixarem un temps prudencial i desprsdeamanarem que ensenyin a la resta de companyselsllibres que han trobattotdeixant que comentin les sevestroballes. 51. Demanarem a la persona encarregada de la biblioteca poder-nos emportarelsllibres a la nostraclassementretreballem el tema delssentits. All elsdeixarem al rac de la biblioteca.

ACTIVITAT DE SENTITS

ACTIVITAT 11. RACONS DELS SENTITS 52. Amb la mestra de refor i ambtot el material que hemtreballat i que ha quedatcom a material del racons, treballarem per racons i aix tamb podremferlavaluaci i atendre les necessitatsdaprenentatge que puguinsorgir. 53. Elsraconsseran: 54. 1.- Rac del llenguatgedelssentits. En aquestractreballarem el nomdelssentits i delsrgansimplicatsaixcom de les sevesparts i per a aixutilitzarem el material plastificat que hemelaborat per treballar-ho. 55. 2.- Rac de lexperimentaci. En aquestractreballaranels gustos, les olors agradables i desagradables, les sensacions del tacte i podran escoltar sorolls d animals a msdaltressorolls que hihaur en un CD. 56. 3.- Rac de lordinador.Podran visionar altrecop el vdeo delssentits i fer les activitats de Slix i elssentits. 57. 4.-Rac de la biblioteca. De la biblioteca de lescola, portarem a la classetotselsllibresreferentsalssentits que haguemtrobat i elsdeixarem en aquestrac per a que elsnenspuguin mirar-los.

BIBLIOGRAFIA

http://www.xtec.cat/entitats/perimetre/3jornades/teruca.htm 58. http://elsangels.com/index2.php?option=content&do_pdf=1&id=48 59. http://www.xtec.es/serveis/crp/b7990103/experien/terceres/jocheur.htm 60. http://elsmenutsdelapineda.blogspot.com/2009/04/lesanguiles-i-la-panera-dels-tresors.html 61. http://blocs.xtec.cat/cargolsp4/els-sentits/