1. EL NOSTRE ABECEDARI MIRDOFINS I PEIXOS, CURS 2014-2015. ESCOLA JOAN CORET. BADALONA
2. L'atzavara, pita o pitera (Agave americana) s una planta pluriannual originria de Mxic, on es coneix amb el nom de maguey, i cultivada arreu del mn. Les seves fulles, de fins a dos metres de llargada, generalment de color verd clar o blavenques, carnoses i dures, creixen des del sl mateix i formen una roseta que pot arribar a tenir un dimetre de quatre metres.
3. BARA Bara El Futbol Club Barcelona, popularment conegut com a Bara, s una entitat esportiva de Barcelona fundada el 29 de novembre de 1899 per un grup de joves futbolistes sussos, catalans i britnics encapalats per Joan Gamper.
4. CULLERA cullera Una cullera s un estri que s'empra en cuinar, servir o menjar aliments que no poden ser agafats fcilment amb forquilla com els lquids, semi-lquids o alguns slids de petites dimensions. Tamb s'utilitza per agitar i fins i tot tallar determinats aliments i begudes com postres, cctels i cafs. EL RELLOTGE DEL VENT- 1967
5. DIBUIX dibuix El dibuix s un art que instrueix a dibuixar. Dibuixar s projectar o dissenyar grficament. s la plasmaci d'una idea.
6. Un estel o estrella, s un astre massiu format per plasma, que genera energia mitjanant un procs de fusi nuclear. Els estels (excepte el sol) apareixen com a punts brillants en el cel nocturn, i fan pampallugues per efecte de l'atmosfera terrestre. LOR DE LAZUR, 1967
7. FIGURA figura Figura, entre daltres definicions s una representaci grfica dun ser o objecte. FIGURES-1936
8. GOS gos El gos, ca, cus o cutxo (Canis lupus familiaris) s un mamfer domstic de la famlia dels cnids. Les proves arqueolgiques demostren que el gos ha estat en convivncia propera amb els humans des de fa com a mnim 9.000 anys, per possiblement des de fa 14.000 anys. GOS BORDANT A LA LLUNA-1926
9. HOME home Animal mamfer amb mans a les extremitats torciques i peus a les extremitats abdominals perfectament diferenciats, que es distingeix sobretot de tots els altres animals per lextraordinari desenvolupament mental i perqu lhome s lnic animal que t la facultat de parlar. PERSONATGE - JOAN MIR - 1970
10. INTERIOR interior Interior . Que est a la part de dins d'un cos, en l'espai comprs entre els seus lmits, especialment no tocant a la perifria. . Espai comprs entre els lmits d'un cos. . Poltica interna d'un pas. Interior de la Fundaci Joan Mir de Barcelona
11. Joan Joan Mir i Ferr (Barcelona, 20 d'abril de 1893 - Palma, 25 de desembre de 1983) va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista catal, considerat un dels mxims representants del surrealisme. A la seva obra va reflectir el seu inters pel subconscient i pel seu pas. Autorretrat I- 1937-38
12. K k RETRAT DE LA SENYORA K.- 1924
13. LLUNA lluna Satllit natural de la Terra dotat d'un moviment de translaci al voltant d'aquesta. La lluna ofereix diferents aspectes segons que el Sol illumini una part major o menor del seu disc i aix podem veura- la: creixent, decreixent o plena. DONA DAVANT LA LLUNA- 1974
14. MUSSOL mussol GRAN DUC II- 1963 El duc (Bubo bubo) s una au i s el ms gran dels mussols d'Eursia, incloent-hi els Pasos Catalans. Antigament, molts nius de duc eren espoliats per tal de criar els polls vius i, una vegada adults, emprar-los per atreure altres ocells rapinyaires i capturar-los. Avui dia, s una espcie protegida, com tots els altres rapinyaires.
15. NENA nena La Convenci sobre els drets de linfant, en vigor des del 2 de setembre del 1990, assenyala que "s'entn per nen o nena tot sser hum menor de divuit anys de edat. RETRAT DUNA NENA-1915
16. PERA pera Drama posat en msica per a sser cantat amb acompanyament d'orquestra i representat amb els elements propis del teatre. EL CANTANT DPERA-1934
17. PAISATGE paisatge El paisatge s el gnere pictric on es representa un conjunt visual natural o urb. El cel acostuma a estar incls en la selecci realitzada per l'artista, la llum i els fenmens naturals poden esdevenir el motiu de lobra; el pintor pot centrar el seu inters en el mateix paisatge o utilitzar-lo com fons. PAISATGE-1924
18. QUADRE quadre EL COMENAMENT DEL DIA-1968 Pintura executada sobre un plaf de fusta o d'un altre material o sobre tela sostinguda per un bastidor, ordinriament enquadrada en un marc de fusta. Dibuix, lmina o gravat, emmarcat, destinat a sser penjat en una paret. Escena que s'ofereix a la vista i que impressiona.
19. ROD rod o De figura circular. o Que t la secci transversal circular. o Complet, en qu res no fa defecte. o Que t les caracterstiques de la lletra rodona. DONA I OCELL- 1967
20. SOL Sol EL SOL VERMELL- 1948 El Sol s un estel situat al centre del sistema solar. La Terra i tots els altres planetes del sistema solar orbiten al seu voltant. Els planetes menors, els cometes, els meteoroides i tot el medi interplanetari que hi ha enmig tamb orbiten el Sol.
21. TAULA taula Una taula s un moble, amb diferents utilitats domstiques, que est format per unes potes, normalment quatre, tot i que pot tenir-ne tres o fins i tot una sola, i tauler pla que pot ser de diverses formes i dimensions, sutilitza per posar objectes. Poden tenir o no calaixos. LA TAULA- 1920
22. DONA EN LA NIT rgan fotoreceptor dels animals capa de formar imatges de l'objecte emissor o reflector de llum.
23. VACA vaca CORRIDA DE BRAUS- 1945 Les vaques sn mamfers quadrpedes remugants criats com a bestiar, femelles dels bous. El mascle adult sense castrar s'anomena "brau" o "toro" i si s castrat se li diu "bou". Els bous foren uns dels primers animals a ser domesticats per usos agrcoles i se'ls valora principalment per la llet, la pell i la carn.
24. WOMAN woman Woman and Bird in the Night-1945 Dona i ocell en la nit-1945 Femella de lespcie humana, especialment quan ha arribat a ledat de la pubertat, i ms especialment quan ha assolit ledat madura.
25. XIULET xiulet OCELLS EN FESTA CELEBRANT LAURORA DEL NOU DIA- 1968 So que es produeix xiulant. Instrument per a produir un so agut semblant a un xiulet, en qu l'aire insuflat ve a pegar obliquament contra la vora aguda de l'orifici de sortida.
26. MUNTANYA muntanya Una muntanya s qualsevol elevaci natural, acusada i abrupta del terreny. La formaci de les muntanyes t diverses causes: els plegaments tectnics, les erupcions volcniques o l'erosi causada sobre part de les masses sedimentries en sn les ms caracterstiques.Perqu una elevaci pugui ser considerada muntanya ha d'existir una diferncia de nivell important entre la base i el punt culminant, almenys d'uns centenars de metres. CATIFA GEGANT-1974
27. ZIGA-ZAGA ziga-zaga ziga-zaga Lnia trencada en forma de Z. DONES SOMIANT LEVASI- 1945
28. FOTOTECA INFANTIL-GENER 2014. MARGA ROIG NOSTRE ABECEDARI M Imatges trobades a Google i a les segents pgines: http://bibliocolors.blogspot.com.es/2014/10/dos-llibres-illustrats-infantils-per.html http://www.telegraph.co.uk/culture/art/art-reviews/9194223/ http://joanmiroprints.org/ http://www.wikiart.org/en/joan-miro/ Definicions trobades a: http://dilc.org http://ca.wikipedia.org/wiki http://www.eduwiki.cat/
