1. Album de Poesia Paula De La Gala Soler 16/5/2015 3A
Catal
2. Poemes de la vista.
3. Poema Vista (1) Molt sovint, quan ve la nit, se m'emporta
una fada: la bellesa dels teus ulls - negre intens sobre mar blanca
- sempre incerts a la mirada. I aix, gels, vaig desfent canons que
m'acostin a ella. Per... La poesia dels teus ulls s que no la podr
escriure, cada vers que jo trobs en el paper se'm moriria del dolor
de no ser prou fidel. Per s que no m'he de cansar de buscar aquell
llenguatge amic que m'acosti a la poesia dels teus ulls, malgrat
que no la pugui escriure, per aix lluitar amb mi, esperant sempre
una albada, vid de sorprendre la teva mirada. Lluis Llach
4. Poema Vista (2) Si parlo dels teus ulls Si parlo dels teus
ulls em fan ress cadiretes de boga i un ponent de coloms. Els teus
ulls, tan intensos com un crit en la fosca. Si parlo dels teus
llavis em fan ress profundssimes coves i ritmes de peresa. Els teus
llavis, tan prxims com la nit. Si parlo dels teus cabells em fan
ress platges desconegudes i quietuds d'esglsia. Els teus cabells,
com l'escuma del vent. Si parlo de les teves mans em fan ress
melicotons suavssims i olor de roba antiga. Les teves mans, tan
lleus com un sospir. Si parlo del teu cos, del teu cos que he
estimat, noms em fa ress la meva veu, i llavors tanco avarament els
ulls i em dic, per a mi sol, el secret dels camins que he seguit
lentament a travs del teu cos tan clid com la llum, tan dens com el
silenci. Miquel Mart i Pol
5. Poema Vista (2)Si parlo dels teus ulls Si parlo dels teus
ulls em fan ress cadiretes de boga i un ponent de coloms. Els teus
ulls, tan intensos com un crit en la fosca. Si parlo dels teus
llavis em fan ress profundssimes coves i ritmes de peresa. Els teus
llavis, tan prxims com la nit. Si parlo dels teus cabells em fan
ress platges desconegudes i quietuds d'esglsia. Els teus cabells,
com l'escuma del vent. Si parlo de les teves mans em fan ress
melicotons suavssims i olor de roba antiga. Les teves mans, tan
lleus com un sospir. Si parlo del teu cos, del teu cos que he
estimat, noms em fa ress la meva veu, i llavors tanco avarament els
ulls i em dic, per a mi sol, el secret dels camins que he seguit
lentament a travs del teu cos tan clid com la llum, tan dens com el
silenci. Miquel Mart i Pol
6. Poema vista (3) Ve de ponent com sempre aquest mal vent, per
no somiquem, plorem a voltes amb els ulls i els punys per treure
forces del pou profund de la sang i el neguit. Parlo de mi i de
tots, i del meu temps i d'altres temps esclaus de la mateixa mesura
de silencis i d'oblit. Parlo d'uns ulls que escruten l'horitz perqu
una nit s'hi ha d'ofegar l,a lluna, i d'uns sorrals que cada dia el
mar neteja de remors i de petjades. S'esbala a dolls intilment la
llum pels farallons ben recoberts d'escuma. Ning no es renta els
ulls a ple torrent, com anys abans, ni amb boira matinera. Ja no
cremem margeres ni enceenm teies d'ajut a cada cantonada. Muden els
temps, per no muda el vent ni les proclames ni els miralls, i
esclaten bombolles de sab davant els ulls d'aquells que encara
esperen el prodigi. Vew de ponenty com sempre, i s fal.la, aquest
mal vent, i encomana eixorquia. Parlo per mi i per tots, i escric a
crits per mi i per tots, pel temps que em toca viure i pels temps
que vindran, i clavo els ulls al cor mateix de l'espiral que
engendfra aquest mal vent, ara que estic tan sol que cap temor no
m'aigualeix les hores, ara que ja no em tempta el gest i puc
donar-me tot sencer en cada mirada. Ve de ponent com sempre, ja hok
he dit, aquest mal vent, i bufa fort encara. Miquel Mart i Pol
7. Poema vista (4) QUADERN DE VACANCES Salveu-me els ulls quan
ja no em quedi res. Salveu-me la mirada, que no es perdi. Tota
altra cosa em doldr menys, potser perqu dels ulls me'n ve la poca
vida que encara em resta i s pels ulls que visc adossat a un gran
mur que s'enderroca. Pels ulls conec, i estimo, i crec, i s, i puc
sentir i tocar i escriure i crixer fins a l'altura mgica del gest,
ara que el gest se'm menja mitja vida i en cada mot vull que s'hi
senti el pes d'aquest cos feixugussim que nok em serva. Pels ulls
em reconec i em palpo tot i vaig i vinc per dins l'arquitectura de
mi mateix, en un esfor tena de percaar la vida i exhaurir-la. Pels
ulls puc sortir enfora i beure llum i engolir mn i estimar les
donzelles, desfermar el vent i aquietar la mar, colrar-me amb sol i
amarar-me de pluja. Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
Viur, bo i mort, noms en la mirada. Miquel Mart i Pol
8. Poema vista (5) Rainer Maria Rike Apaga aquests ulls meus:
no deixar de veuret, si em tapes les orelles podr igualment
sentir-te, i podr sense peus anar vers tu i sense boca podr encara
conjurar-te. Llevam els braos i tagafar amb el meu cor com si fos
una m; param el cor, bategar el cervell; i si al meu cervell tu
cales foc, llavors et portar en la meva sang.
9. Poema vista (6) Et vull Recordar en mirar les estrelles
perqu ser aquesta llum que il lumini el teu cam quan sentis que
ests en completa foscor ... Mrame en cada alba, perqu jo vull ser
una oportunitat per a tu de tornar a nixer. Annim
10. Poemes del tacte.
11. Poema tacte (1) COM UN OCELL A LES MANS Com un ocell a les
mans d'un infant, tan insegura com un ocell de niu a les mans d'un
infant, la meva veu a les vostres mans. Insisitiu a voler posseir
la bellesa i heu perdut el tacte de les coses delicades. Les
vostres mans sn dures com un rostoll i teniu dits desiguals i
gruixuts; debades l'aigua de la meva veu hi cau com una pluja.
Transmesa constantment, tothora renovada, la bellesa s el vostre
patrimoni, per vosaltres estimeu absurdament el risc o la peresa,
trista i rutinria, d'una llar de cart. Puc predicar-vos amb les
vostres mateixes paraules: fugiu del cristianisme de les coses,
paganitzeu de nou tots els afectes, car per assolir la bellesa us
heu de despullar de prejudicis i viure amb els ulls ben oberts i
amb els sentits tensos com un crit. Llavors recobrareu el tacte de
les coses lleus i les vostres mans seran de vent i de llum. Miquel
Mart i Pol
12. Dna'm la m Dna'm la m que anirem per la riba ben a la vora
del mar bategant, tindrem la mida de totes les coses noms en
dir-nos que ens seguim amant. Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret, no ens miraran; miraran noves
rutes amb l'esguard lent del copsador distret. Poema tacte (2)
Dna'm la m i arrecera la galta sobre el meu pit, i no temis ning. I
les palmeres ens donaran ombra. I les gavines sota el sol que lluu
ens portaran la salabror que amara, a l'amor, tota cosa prop del
mar: i jo, aleshores, besar ta galta; i la besada ens dur el joc
d'amar. Dna'm la m que anirem per la riba ben a la vora del mar
bategant; tindrem la mida de totes les coses noms en dir-nos que
ens seguim amant. Joan Salvat Papasseit Tito soler
15. Poema tacte (5) El vent El vent passava, despistat, volant
sobre el penya-segat, quan de rempente es va estremir. Va sentir
que alguna cosa li tocava, es va aturar, es va tornar, et va veure
asseguda, va somriure, va retrocedir una mica, et va acariciar, et
embolicar, et va abraar,
16. i es va sentir immensament feli ... Al cap d'una estona el
vent va seguir el seu cam amb el cor bategant de pressa i l'nima
plena d'il lusi ... Aquest va ser el dia en qu el vent va tocar el
seu somni ... aquest va ser el dia en qu el vent trobar l'amor
Anonim
17. Poema tacte (6) Si en saps el pler no estalvis el bes que
el goig d'amar no comporta mesura. Deixa't besar, i tu besa desprs
que s sempre als llavis que l'amor perdura. No besis, no, com
l'esclau i el creient, mes com vianant a la font regalada. Deixa't
besar -sacrifici fervent- com ms roent ms fidel la besada.
18. Qu hauries fet si mories abans sense altre fruit que
l'oreig en ta galta? Deixa't besar, i en el pit, a les mans, amant
o amada -la copa ben alta. Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la ms bella contrada. Deixa't besar i si et
quedava enyor besa de nou, que la vida s comptada. Joan Salvat
Papasseit
19. Poemes de l'olfacte.
20. Poema olfacte (1) MOCADOR D'OLOR Mocador d'olor que la teva
sina acostava al cor: com que et sap l'enyor i et sap la pell fina
tremola d'amor Mocador d'olor fragant tarongina, com li bat el cor!
(El poema de la rosa als llavis) Joan Salvat Papasseit
21. Poema olfacte (2) FIDELITAT M'hagus llevat l'esguard una
espasa roenta jo reconeixeria encara, poble meu, tes cases, per
l'olor de l'encens la de Du i la del moliner per una olor de menta,
i per l'olor del pa sabria quina s casa de cada un dels tres
flequers, i tot flairant l'espgol que es tor damunt la brasa: - s a
can Po - diria -, de vint anys ha malalt -, l'olor del socarrim
trairia la casa del manescal. Si un filtre m'hagus pres la meva
recordana, vingut ac que fos, esgarriat, de nit, cada carrer m'hi
faria el seu crit:- jo s la plaa vella on tot el poble dansa, - jo
s la de les botxes, tan plena de brogit, - jo s la cantonada on,
roja del ponent, vingu l'enamorada, - jo el carrer del safreig, -
jo el carrer del mercat, - jo aquell de la taverna, tan negre i
malgirbat, - jo s el cam reial, de tanta de requesta:
22. eres petit, petit, ton pare cada festa, ficant-te en una
srria de l'ase, amb cor suau, cap a la vinya et duia per giravolts
de pau. Si la malaventura m'hagus llevat el seny a les ciutats
lluentes de gran tradoria, em voltaries l'nima, sense esclafit ni
reny, i ta dolcesa m'acompassaria. Es sentirien veus de noies en el
pont; la merla cantaria ran de la pau nocturna. Cauria de mos ulls
l'anguniada espurna i el remoreig de fulles em tornaria el son.
Enfront de cada terme, enfront de cada espona jo sentiria un tel
d'oblit que m'abandona; a cada mata, a cada roc del meu cam tu
ressuscitaries una esma antiga en mi. I prop del rierol que llisca
entre falgueres, veient-te per les comes, guarnit de prada i blat,
m'aixecaria, nu de les meves quimeres, i somriuria del meu dany
passat. Josep carner
23. Poema olfacte (3) Els ulls sn per mirar; les mans per
agafar. El cap s per pensar i el cor per estimar. Els dits sn per
tocar i els peus per caminar. El nas per olorar; la boca per
parlar. La llengua per tastar; les dents per mastegar. Orelles per
sentir... Tho torno a repetir!
24. Poemes del gust.
25. Poema gust (1) El pa torrat i la mantega solen anar sovint
plegats i ens els mengem de bona gana, molt ms si sn ben ensucrats.
Tenen un gust que, en barrejar-se, resulta encara ms plaent, tant s
aix que cada dia en menja areu qui sap la gent. Per esmorzar van de
primera, ja no cal dir per berenar, i a totes hores sempre donen
plaer complet al paladar. Miquel Marti i Pol
26. Poemes d'Amor
27. Poema d'amor (1) VISCA L'AMOR Visca l'amor que m'ha donat
l'amiga fresca i polida com un maig content! Visca l'amor l'he
cridada i venia tota era blanca com un glop de llet. Visca l'amor
que Ella tamb es delia: visca l'amor: la volia i l'he pres. (El
poema de la rosa als llavis) Joan Salvat Papasseit
28. Poema d'amor (2) Can de les besades El primer bes que flor,
te'n recordes?, jo el donava. Tu em prengueres el segon vora del
riu que cantava. I desprs ja comen el rosari de besades. Unes amb
regust de sol i neu dalt de la muntanya. Altres amb claror d'estels
i perfum de lluna clara. Totes d'un encantament que ens feia les
hores calmes... D'aquell rosari passat sols el record m'acompanya i
la recana tamb, amor, si tu l'oblidaves. Rosa Leveroni
29. Poemes recitats D'onam la m (Joan Salvat Papasseit) (vista)
http://www.ivoox.com/dona-m-ma-joan-salvat-papasseit-audio Com un
ocell a les mans (Mart i Pol) (tacte)
http://www.ivoox.com/com-ocell-a-les-mans-miquel-audios-mp
30. Analitzaci d'un poema Mocador d'olor (5a) que la teva sina
(6b) acostava al cor: (6a) com que et sap l'enyor (6a) i et sap la
pell fina (7b) tremola d'amor. (5a) Mocador d'olor (5a) fragant
tarongina, (6b) com li bat el cor! (5a) Consonant Joan Salvat
Papasseit
