Primeres civilitzacions

  • View
    792

  • Download
    8

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Presentació sobre el tema

Text of Primeres civilitzacions

  • 1. LES PRIMERES CIVILITZACIONS:MESOPOTMIA I EGIPTE

2. INTRODUCCI Ara fa uns 6000 anys, al Creixent Frtil, les milloresagrcoles van fer sorgir societats ms prsperes icomplexes. Molts poblats neoltics es van transformar enciutats i van aparixer les primeres grans civilitzacionsurbanes: Lagricultura es va estendre per Mesopotmia iEgipte, on tamb es va inventar lescriptura i, grcies aaquest fet, la humanitat va entrar a la histria. 3. MESOPOTMIA, TERRA ENTREDOS RIUSLes primeres ciutats Estat A Sumer, vers el IV millenni a.C., van sorgir les primeresciutats Estat (Ur, Uruk, Lagaix i Eridu) la prosperitat agrcola iramadera de les quals va permetre que una part de lapoblaci es dediqus a daltres tasques, donant lloc alnaixement dels comerciants i els artesans, mentre elssacerdots controlaven les collites i el comer, imposaven elstributs i garantien lordre. El cap dels sacerdots va comenara ostentar el poder religis i el poder poltic de la ciutat.Reconstrucci de la ciutat dUr 4. MESOPOTMIA, TERRA ENTREDOS RIUSEls primers imperis Entre el III i el I millenni a.C., les terres de Mesopotmia vanser dominades successivament per diversos pobles, que vancrear grans imperis: Imperi Accad (III millenni a.C.) Imperi Babilnic (vers el 1800 a.C.) Imperi Assiri (vers el 1300 a.C.) Imperi Persa (segle VI a.C.). 5. MESOPOTMIA, TERRA ENTREDOS RIUSLorigen de lescriptura Va sorgir a les ciutats mesopotmiques (3500 a.C.) quan elsfuncionaris i els sacerdots tenien necessitat de controlar lapropietat de les terres, les collites, els impostos, etc., i vancomenar a fer anotacions per portar la comptabilitat. Elsreis van utilitzar sistemes descriptura per escriure ordres,fixar lleis i redactar codis i tamb es van comenar a escriuretextos literaris i religiosos. 6. LART MESOPOTMICLarquitectura El ziggurat i el palau van ser les dues grans construccions deles ciutats mesopotmiques que es construen amb tova (orajoles de fang) i per a decorar-los es feien servirrevestiments de cermica vidriada de colors brillants. La granaportaci mesopotmica a larquitectura va ser larc i la volta,amb els quals van construir temples i palaus imponents.Porta de Ishtar 7. Reconstrucci dun Ziggurat 8. LART MESOPOTMICLescultura En escultura destaquen unes petites estatuetes dorants irepresentacions reis (Gudea de Lagaix). Per a decorar elsmurs i les portes dels temples i dels palaus es feien servirrelleus que representaven les figures de reis, animalsmonstruosos Tamb i esteles on sesculpien escenes devictries militars i caceres. 9. EGIPTE, EL NIL I EL DESERTEl marc geogrfic La situaci geogrfica dEgipte presenta dos avantatges: eldesert lalla dels seus enemics i el Nil permet regar ifertilitzar les terres de conreu. Podem distingir dues grans regions: el Baix Egipte (Delta delNil) i lAlt Egipte (desert interior o terra rida on noms spossible la vida a les ribes regades pel riu Nil). 10. EGIPTE, EL NIL I EL DESERTLaprofitament de les aiges Des de comenament de juny fins a setembre el riu inundatotes les terres de la riba; al setembre es comencen a retirarles aiges i queda un fang negre que fertilitza els camps. Pera poder desenvolupar lagricultura es van haver de controlarles crescudes del riu, tot construint dics i canals peremmagatzemar laigua i distribuir-la per les terres del voltantque van augmentar la producci agrcola. El Nil es vaconvertir en la gran via de comunicaci i entre les gransciutats que van sorgir a les ribes, com ara Memfis o Tebes. 11. Fases de les crescudes del Nil 12. EGIPTE, EL NIL I EL DESERTEl xadufEls avanos tcnics Per dur a terme aquestes tasques, els egipcis vandesenvolupar el clcul i la geometria, i van establir uncalendari de crescudes. Tamb van crear sistemes decomptabilitat i tcniques constructives i hidruliques. Alstemples es feien les observacions astronmiques i clculsmatemtics: lany va ser dividit en 365 dies i el dia en 24perodes (ms endavant anomenats hores). 13. Un poblat agrcola 14. LEGIPTE DELS FARAONSEl poder del fara Lorganitzaci de lEstat egipci era dominada per un rei, elfara, que tenia un poder absolut: es basava en lordre, lajustcia i la defensa contra els enemics. El seu poder esfonamentava en el control i la direcci de les obres decanalitzaci i irrigaci de les terres i la collaboraci deservidors fidels i eficaos per a governar un territori tanextens. Els governadors que controlaven nombrososfuncionaris i feien complir les ordres del fara i l'exrcit, delqual era cap suprem, eren els grans pilar del poder del fara.Ramses II 15. El poder del fara 16. LEGIPTE DELS FARAONSEls privilegiats Els alts funcionaris, els caps de lexrcit i els sacerdotsconstituen la classe social ms important de lAntic Egipte,una veritable noblesa. Per a atendre els nombrosos templeshi havia una casta de sacerdots que dirigien els ritusreligiosos, practicaven la cincia, dominaven lescriptura iadministraven les terres. Els escribes tamb gaudien dunavida privilegiada ja que coneixien tots els secrets del clcul ide la complexa escriptura egpcia. 17. LEGIPTE DELS FARAONSEl poble dEgipte Els pagesos constituen la majoria de la poblaci; tot i queeren lliures, estaven lligats a la terra, que pertanyia al fara,als nobles o als temples. Tamb hi havia un nombre abundantde mercaders i dartesans, que feien les seues activitats enpetits tallers privats o en grans complexos que depenien delfara, dels nobles o dels temples. Per davall de la resta de lapoblaci i en condicions pitjors hi havia els esclaus. 18. LA RELIGI EGPCIAEls dus dEgipte La religi egpcia era politeista, s a dir, adoraven molts dus.El du ms popular era Ra, du del sol, al qual es va afegirAmm, du de Tebes. Fora del culte oficial, la gent tambadorava divinitats familiars i locals ja que eren moltsupersticiosos i es protegien de la influncia dels malsesperits amb amulets. Els dus, segons ells, habitaven alstemples i es reencarnaven en lesttua que hi havia alsantuari, a la qual els sacerdots havien de retre culte iobsequiar amb ofrenes. 19. LA RELIGI EGPCIALa vida dultratomba La religi egpcia prometia una vida desprs de la mort. Perals egipcis, els ssers humans estaven formats per un cos iuna nima (el ka) i quan el cos moria, el ka passava a la vidadultratomba si el cos havia quedat incorrupte: amb aquestafinalitat, la famlia embalsamava el difunt (momificaci) quedesprs de 40 dies es convertia en mmia dissecada i shaviade presentar davant del Tribunal dOsiris, que jutjava la sevavida terrenal. 20. LA RELIGI EGPCIAEl procs de momificaci1. S'extreia el cervell amb un ferro corb pel nas.2. S'extreien les vsceres i es posaven als vasos canopis:a) el vas canopi amb cap de xacal conservava l'estomacb) el vas canopi amb cap d'esser hum conservava el fetgec) el vas canopi amb cap de falc conservava l'intestd) el vas canopi amb cap de babu els pulmons3. S'embalsamava el cadver i es cobria de natr (entre 40 i 80dies aproximadament). 21. LA RELIGI EGPCIAEl procs de momificaci4. Es renta el cadver i es cobreix tot el cos de benes de fil(entre les benes s'hi collocaven amulets).5. Desprs s'introdua la mmia dins un sarcfag.6. Desprs el portaven amb barca funerria fins a la tomba.7. En darrer lloc s'havia de presentar davant Osiris per passarel Judici Final. 22. EL TEMPLE, RESIDNCIA DELSDUSLarquitectura egpcia Lart egipci es va caracteritzar perqu seguia unes reglesfixes i inamovibles: larquitectura era arquitravada, sensearcs ni voltes, els edificis es feien de pedra i es decoravenprofusament amb gravats, escultures i pintures. Les gransconstruccions (temples i tombes) tendien almonumentalisme. 23. El temple de Luxor 24. El temple de Karnak 25. El temple de Abu Simbel 26. EL TEMPLE, RESIDNCIA DELSDUSEls temples Es van construir sobre un plnol semblant: avingudadesfinxs, obeliscs, pilons a lentrada i recinte emmurallat,sala hipstila i Santuari (al que noms el fara i els sacerdotstenien accs). 27. El temple 28. LES TOMBES EGPCIES Les primeres tombes egpcies eren unes senzillesconstruccions rectangulars i de poca altura anomenadesmastabes. De la superposici de mastabes varen nixer les pirmides.Les ms destacades sn les de Keops, Kefren i Micer, a Gizeh. Per protegir el reps dels faraons i impedir el pillatge, lesentrades de les pirmides estaven camuflades. La por dels saquejos i els robatoris freqents a les tombes vafer que, a lImperi Nou, els faraons preferissin ser enterratsen hipogeus. 29. Mastaba 30. Pirmide 31. Hipogeu