PRIMERES AVANTGUARDES ( II )

  • View
    4.028

  • Download
    2

Embed Size (px)

DESCRIPTION

NOVA VERSIÓ ACTUALITZADA PAU 2015 (Descàrrega activada) Primeres Avantguardes del segle XX (segona part) :. En aquesta presentació es descriuen les característiques, principals obres i autors del Futurisme,l' Abstracció, el Dadaisme i el Surrealisme. Al igual que a la primera part, aquests moviment s'exemplifiquen a partir de les obres seleccionades per les PAU 2015. Es recomanable descarregar la presentació per visualitzar les animacions i activar els “links” d'ampliació.

Text of PRIMERES AVANTGUARDES ( II )

  • 1. Antonio Nez (2015)

2. NDEX 6.- EL FUTURISME 8.- L'ABSTRACCI 7.- EL DADAISME 9.- EL SURREALISME 3. EL FUTURISME 1.- ART SEGLE XX (EL FUTURISME) s un moviment que es desenvolupa fonamentalment a Itlia gaireb simultniament al cubisme en Paris. - El seu desig de trencar amb el passat - LExaltaci de tot el que s modern: La tecnologia, les mquines ... Els artistes van buscar de manera obsessiva reproduir nocions i percepcions vinculades a la idea de progrs com ara : El moviment, el dinamisme, el canvi i la transformaci Es caracteritza per: Russolo,: Dinamismeo dun autombil Luigi Russolo: Dinamisme dun tren (1910) 4. 1.- ART SEGLE XX (EL FUTURISME) El moviment neix al 1909 quan el poeta itali Filippo Tomasso MARINETTI publica al diari Le Figaro el primer manifest futurista. El propi nom del moviment Futurisme emfatitza la seva voluntat de descartar l'art del passat i celebrar el canvi i la innovaci. CARACTERSTIQUES - Rebuig del passat, de la tradici, i defensa dun nou art. - Exaltaci de la societat industrial, el progrs, la mquina, el dinamisme, lenergia i la vilolncia. - Glorifiquen la tecnologia, la velocitat, el moviment. Sexalta la bellesa de la mquina Un cotxe de carreres... un cotxe brogent, que sembla que corre sobre la metralla, s ms bell que la Victria de Samotrcia. - Els futuristes equiparen el museus als cementiris. 5. 1.- ART SEGLE XX (EL FUTURISME) - Reivindiquen la ciutat moderna: Exalten la vida trepidant de la ciutat: el soroll, els gratacels... Umberto Boccioni. El carrer davant la casa (1911) - Es glorifica la guerra...nica higiene del mn, el militarisme, el patriotisme i es declara el menyspreu per la dona i pel feminisme. Gino Severini: Tren blindat en marxa (1915) 6. 1.- ART SEGLE XX (EL FUTURISME) Giacomo Balla: Nena corrent al balc (1912) Umberto Boccioni. Crrega dels llancers (1915) - Tecnicament utilitzen en pintura una amplia gama de colors, i la tcnica del divisionisme, el simultaneisme per expressar el moviment 7. 1.- ART SEGLE XX (EL FUTURISME) El moviment, el dinamisme que presenten totes les obres futuristes s una representaci simblica del canvi, del progres que caracteritz a la societat moderna industrial. . Els principals artistes futuristes van ser Umberto Boccioni (1882-1916), Carlo Carr (1881- 1966), Gino Severini (1883-1966) i Giacomo Balla (1874-1958). PRINCIPALS AUTORS Carlo Carra: Funeral del anarquista Galli Boccioni: La ciutat saixeca (1910) 8. 1.- ART SEGLE XX (EL FUTURISME) Formes niques de continutat en lespai. PAU15 PAU15 PAU15 Representaci simblica de lenergia interna i dinmica de lhome modern, que viu en lpoca industrial i que avana amb decisi cap el futur. Umberto Boccioni (1913) 9. LABSTRACCI 1.- ART SEGLE XX (LABSTRACCI) Considerat el moviment ms trencador del segle XX, prescindeix completament de qualsevol referent de la realitat. Els artistes abstractes composen els seus quadres mitjanant la combinaci de lnies, formes i colors en un sentit purament plstic. Wassily Kandinsky: 1 aquarel.la abstracta 1910 La intenci de Kandinsky era la de provocar en lespectador un impacte emocional a partir de la contemplaci de les taques de colors i les formes. El moviment linici Wassily Kandinsky cap el 1910 quan abandon la figuraci per influir en lnima de lespectador a travs de la forma i el color. 10. LABSTRACCI 1.- ART SEGLE XX (LABSTRACCI) Considerat el moviment ms trencador del segle XX, prescindeix completament de qualsevol referent de la realitat. Wassily Kandinsky: 1 aquarel.la abstracta 1910 La intenci de Kandinsky era la de provocar en lespectador un impacte emocional a partir de la contemplaci de les taques de colors i les formes. El moviment linici Wassily Kandinsky cap el 1910 quan abandon la figuraci per influir en lnima de lespectador a travs de la forma i el color. Els artistes abstractes composen els seus quadres mitjanant la combinaci de lnies, formes i colors en un sentit purament plstic. 11. 1.- ART SEGLE XX (LABSTRACCI) Lobservador ha daprendre a mirar el quadre com la representaci grfica dun estat dnim, i no pas com a representaci de certs objectes. 12. 1.- ART SEGLE XX (LABSTRACCI) Per Kandinsky els colors i les formes sn els mitjans ms purs per expressar o provocar una emoci. Kandinsky elimina intencionadament lelement figuratiu per tal dincidir ms directament en la sensibilitat de lespectador. Amb aquesta intenci realitzar a partir de 1910 tres tipus dobres que ell anomenar: Impressions Improvisacions Composicions En elles Kandinsky expressa les Impressions que rep directament del mn exterior Aquestes obres sn una expressi inconscient I espontnia del mn interior de lartista. Sn obres resultat duna elaboraci lenta i meditada a partir dimpressions i improvisacions prvies La pintura de Kandinsky no no va adreada al sentit de la vista , sin a lnima 13. 1.- ART SEGLE XX (LABSTRACCI) Una altra caracterstica de la pintura de Kandinsky s la relaci que aquest estableix entre msica i pintura. Per Kandinsky, msica i pintura sn una mateixa cosa, per ell una pintura s com una composici musical, es capa de transmetre o provocar en el espectador una emoci, un estat d'nim o un sentiment. Els colors i les formes sn a la pintura el els instruments i els sons a la msica: El blau clar era la flauta, el fosc el violoncel, i el ms fosc el contrabaix. El groc es torna agut i no pot baixar i fer-se profund, el blau al revs. Lequilibri ideal es troba en el verd... La calma... 14. 1.- ART SEGLE XX (LABSTRACCI) COMPOSICI IV Composici IV s una de les pintures de Kandinski on podem observar la intencionalitat del pintor dabandonar la figuraci per provocar a traves dels colors i les formes una emoci en lespectador. s una obra de transici cap a labstracci, donat que encara podem observar en ella certs elements que per les seves formes remeten a objectes de la natura (muntanya, castell, barques...) tot i que la intencionalitat del pintor ja no es representar aquests, Kandinsky el que vol s que lespectador es limiti a la contemplaci dels colors, les lnies i les formes, i desenvolupi una emoci, un sentiment Aquesta intencionalitat de Kandinsky de dirigir-se ms que a la vista, dirigir-se directament a lnima, a la sensibilitat de lespectador queda palesa en que prescindeix del ttol. PAU14 PAU14 15. 1.- ART SEGLE XX (LABSTRACCI) El terme art abstracte saplica a totes aquelles manifestacions plstiques en que lartista rebutja voluntriament al concepte tradicional de lart com a imitaci de la realitat L'abstracci supera el simple reconeixement dels objectes i figures representats i cerca despertar emocions per mitj de les lnies, els colors i les formes. PRIMERES TENDNCIES DE LABSTRACCI Sota aquestes premisses es desenvolupen dos PRIMERES TENDNCIES significatives: EL SUPREMATISME EL NEOPLASTICISME K. Malevitch: Quadrat negre sobre fons blanc P. Mondrian: Composici en vermell, groc i blau 16. 1.- ART SEGLE XX (LABSTRACCI) EL SUPREMATISME Tendncia que s desenvolupa principalment a Rssia, on un conjunt dartistes representaran la modernitat revolucionaria abans de larribada de lestalinisme. El seu mxim representant ser en Kasimir MALEVICH (1878 -1935) Aquesta tendncia utilitza les formes geomtriques simples ( quadrat, cercle, triangle) i una gama cromtica molt reduda per depurar al mxim el llenguatge Artistic. 17. 1.- ART SEGLE XX (LABSTRACCI) EL NEOPLASTICISME Aquesta tendncia que es desenvolupa principalment a Holanda a travs de les obres dels seus creadors Pietr Mondrian (1872-1931) i Theo Van Doesburg (1883-1931) , cerca la puresa plstica total treballant noms amb formes geomtriques regulars i utilitzant els colors primaris (groc, vermell, blau) i neutres (blanc, negre, gris). Els neoplasticistes eliminen tot el que superflu, s a dir les formes, i centren el seu inters en el que ells consideren essencial: lestructura. 18. EL DADAISME 1.- ART SEGLE XX (EL DADAISME) El Dada o Dadaisme va ser un moviment anti-artstic sorgit en la ciutat de Zurich (Sussa) en 1916, pas neutral, quan tota Europa estava en guerra. En aquesta ciutat van coincidir un grup dartistes que exiliats dels seus pasos hi hi van cercar refugi durant el conflicte bllic i que tenien com a centre de reuni el Cabaret Voltaire. Dada s una paraula sense cap significat inventada pel poeta Tristan Tzara i amb la que es designa una actitud de protesta, de rebuig a tot all establert. El dadaistes realitzen obres absurdes, nihilistes i illgiques, com a reflex de la bogeria destructora de la Primera Guerra Mundial. Les obres dels artistes dada tenen un carcter provocador orientat a desprestigiar lobra dart tradicional. Els dadaista es burlaven de lart burges. Pels Dadaistes l'art ha de ser un acte de rebellia. La difusi del moviment es realitz a travs de la revista DADA, amb la qual el Dadaisme va tenir una gran difusi i es va estendre per ciutats com Paris, Londres o Nova York... 19. 1.- ART SEGLE XX (EL DADAISME) Els dadaistes van utilitzar diversos mitjans per la creaci: La Pintura, lescultura, el collage, el ready-made i fins i tot la poesia fontica. En la realitzaci de les seves creacions van fer servir tota mena de materials, fins i tot deixalles tretes de papereres tals com : bitllets, etiquetes, trossos de fusta o metall... En realitat els objectes importaven poc, el que realment contava s la manipulaci imaginativa que es fa daquests objectes. La sorpresa, l'escndol i la ironia van ser principis de l'actuaci dels dadaistes 20. 1.- ART SEGLE XX (EL DADAISME) RAOUL HAUSMANN 1919 Cabeza mecnica: L'esperit del nostre temps 21. 1.- ART SEGLE XX (EL DADAISME) En 1917, Marcel Duchamp presenta el seu primer ready-made, la mxima expressi del fet anti-artstic. Duchamp va enviar a la Societat d'artistes independents un urinari collocat en posici invertida, signat amb el pseudnim R. Mutt i amb el ttol La Font. Amb aquest acte provocador, Duchamp inicia, sense voler-ho, un nou cam dins de la producci artstica i de la funci de l'artista. Lobra d