1© V

ICE

NS

VIV

ES

T 10N

OU

PO

LIS

4.

Res

um

s d

els

apar

tats

La crisi de la Restauració, la República i la Guerra Civil

1. La crisi del torn dinàstic (1898-1917)n Amb el desastre del 98 es va estendre la necessitat de regenerar la vida política espanyo-

la per acabar amb el caciquisme i la corrupció. Conservadors primer i liberals després van intentar dur a terme reformes, que van fracassar:

– El líder conservador Antonio Maura va impulsar la reforma de la Hisenda, de l’Administració, de la llei electoral i una regulació del dret de vaga. Però l’aixecament de la Setmana Tràgica (1909) contra el reclutament per a la Guerra del Marroc (amb el fi de fer front a les tribus rifenyes) va generar una repressió desmesurada del govern conservador.

– A partir de 1910 es va formar un govern liberal, que va iniciar un reforçament del poder civil i una certa descentralització de l’Estat (Mancomunitat de Catalunya).

n Els partits dinàstics van anar perdent pes i les forces al marge del sistema (republicans, ca-talanistes, socialistes i anarquistes) es van enfortir.

n El 1917 es va conjugar un ampli moviment d’oposició, amb una protesta de sectors militars i una vaga general revolucionària d’UGT i CNT.

.............................................................................................................................................................

2. Catalunya als inicis del segle XXn La població catalana va créixer durant el primer terç del segle XX, gràcies a la davallada de

la mortalitat i a l’arribada d’immigrants.

n Durant aquest període a Catalunya es va viure una forta conflictivitat social i es va con-solidar l’obrerisme. Es creà Solidaritat Obrera, que el 1911 va esdevenir la CNT, el sindicat anarcosindicalista amb més influència.

n També va guanyar pes el republicanisme, liderat per Lerroux, que el 1908 va fundar el Par-tit Republicà Radical.

n La Lliga Regionalista va esdevenir la força hegemònica dins el catalanisme i la coalició Soli-daritat Catalana, que demanava la descentralització de l’Estat, va guanyar les eleccions.

n El 1914 es va crear la Mancomunitat de Catalunya, presidida per Enric Prat de la Riba, subs-tituït l’any 1917 per Puig i Cadafalch.

n La Mancomunitat va impulsar noves infraestructures i serveis públics i va promoure la llen-gua i la cultura catalanes.

.............................................................................................................................................................

2© V

ICE

NS

VIV

ES

T 10N

OU

PO

LIS

4.

Res

um

s d

els

apar

tats

La crisi de la Restauració, la República i la Guerra Civil

3. Crisi de la Restauració i dictadura (1917-1931)n Entre 1917 i 1923 el sistema monàrquic va entrar en una situació crítica des de tres àmbits

diferents:

– La inestabilitat parlamentària: per tal de fer front a aquesta situació es van crear suc-cessius governs de concentració, que també es van mostrar incapaços d’estabilitzar el sistema polític.

– La conflictivitat social: hi va haver mobilitzacions al camp andalús; a les zones indus-trials, les propostes dels treballadors van ser contrarestades pel govern i les organitza-cions patronals amb la creació de sindicats més dòcils (Sindicats Lliures) i de grups ar-mats (pistolerisme).

– La Guerra del Marroc: la derrota de l’exèrcit espanyol a Annual (Marroc) va ser el fracàs evident de la política colonial.

n La presumpta responsabilitat d’alts rangs militars i del monarca en el desastre militar van propiciar el cop d’Estat del general Primo de Rivera el 1923. Així es va instaurar una dicta-dura militar:

– Durant el Directori Militar (1923-1925) es va instaurar una forta repressió contra les lli-bertats, el moviment obrer i els nacionalismes.

– En el Directori Civil es va organitzar un partit únic, la Unió Patriòtica, i es va dur a terme una economia dirigida.

n Faltat de suports, el 1930 Primo de Rivera va dimitir i Alfons XIII va nomenar cap de govern el general Berenguer (dictatova), que havia de reinstaurar la legalitat constitucional.

.............................................................................................................................................................

4. De la monarquia a la Repúblican Les eleccions municipals d’abril de 1931 es van presentar com un plebiscit entre monarquia

o república. A les grans ciutats i regions industrials van triomfar els partits contraris a la monarquia, i el 14 d’abril es va proclamar la República. Alfons XIII va suspendre la potestat reial i va abandonar el país cap a l’exili.

n Entre l’abril i el juny de 1931 el poder va estar en mans d’un govern provisional integrat per republicans, socialistes i nacionalistes. Entre les seves accions, es poden destacar: una amnistia política, lleis socials, la Generalitat Provisional de Catalunya i la convocatòria d’eleccions a Corts Constituents.

n Els principis de la nova Constitució van ser:

– Reconeixement d’alguns governs autònoms.

– Consolidació de la democràcia (sufragi universal).

– Aconfessionalitat de l’Estat.

– Drets individuals i àmplies llibertats públiques.

.............................................................................................................................................................

3© V

ICE

NS

VIV

ES

T 10N

OU

PO

LIS

4.

Res

um

s d

els

apar

tats

La crisi de la Restauració, la República i la Guerra Civil

5. El Bienni Reformista (1931-1933)n El nou govern es va imposar modernitzar el país en un sentit democràtic, laic i descentralit-

zat:

– Reforma de l’exèrcit: es van reduir els oficials (llei de retirs); i es van substituir els co-mandaments considerats contraris a la República.

– Reforma religiosa i educativa: es va intentar disminuir la influència de l’Església i es va promoure una educació pública laica.

– Reforma territorial: es va iniciar la descentralització de l’Estat obrint diversos processos autonòmics.

– Reforma agrària: es va intentar posar fi al problema del latifundisme i de l’atur dels jor-nalers, i incrementar la capacitat adquisitiva dels pagesos.

n Però aquestes reformes no van satisfer gairebé ningú: els sectors conservadors s’hi van oposar, i fins i tot van promoure el cop d’Estat del general Sanjurjo (1932), i els sectors obreristes i pagesos es van radicalitzar davant de la lentitud d’alguns canvis (aixecament de Casas Viejas, 1933).

.............................................................................................................................................................

6. La Catalunya republicanan En les eleccions del 1931 Esquerra Republicana va esdevenir el partit hegemònic de Cata-

lunya. Francesc Macià (ERC) va proclamar la República Catalana dins la Federació Ibèrica i assumí la sobirania de Catalunya.

n Es va negociar amb el govern de la República Espanyola la creació de la Generalitat, que va iniciar un govern provisional que aconseguí aprovar, el 1932, l’Estatut d’Autonomia. Així, es van celebrar les primeres eleccions al Parlament, que donaren la presidència a Macià.

n L’etapa republicana remodelà l’estructura de partits:

– La Lliga Regionalista passà a denominar-se Lliga Catalana, i ACR i UDC foren partits cen-tristes.

– La CNT va seguir sent majoritària entre els obrers, i es van crear partits marxistes: el POUM i el PSUC.

n L’etapa de la Generalitat també va permetre ampliar l’obra de la Mancomunitat: foment de l’agricultura, la protecció social, l’ensenyament i la llengua catalana.

.............................................................................................................................................................

4© V

ICE

NS

VIV

ES

T 10N

OU

PO

LIS

4.

Res

um

s d

els

apar

tats

La crisi de la Restauració, la República i la Guerra Civil

7. El Bienni Conservador i el Front Popular (1933-1936)n El govern reformista va entrar en crisi per culpa de la repressió de Casas Viejas, i va haver

de convocar eleccions al novembre de 1933, que van guanyar els partits de dreta i de cen-tre.

n El nou govern presidit per Alejandro Lerroux, del Partit Radical, va iniciar un desmantella-ment de les mesures polítiques anteriors, cosa que va provocar una radicalització més gran de les esquerres.

n L’entrada de tres ministres de la CEDA al govern va portar a les revoltes d’Astúries i Cata-lunya, el 1934, que van ser durament reprimides.

n Davant de les dificultats de la coalició governamental (Partit Radical i CEDA), es van convo-car noves eleccions al febrer de 1936: la dreta es va presentar unida en diferents coalicions i l’esquerra es va agrupar al Front Popular, que va triomfar, i Azaña va ser nomenat nou president.

n Es va desencadenar un clima de violència social entre dretes i esquerres que va ser el pre-text al·legat per les forces conservadores per accelerar els plans colpistes i acabar amb la República.

.............................................................................................................................................................

8. L’esclat de la Guerra Civiln Al juliol de 1936, un sector important de l’exèrcit va protagonitzar un cop d’Estat, al qual

es van unir les organitzacions polítiques antirepublicanes (falangistes, tradicionalistes, monàrquics...)

n Els sublevats van prendre els òrgans de govern d’algunes ciutats i van constituir juntes militars per a “restablir l’ordre” i acabar amb el Front Popular. Però el govern republicà va poder sufocar l’aixecament en zones estratègiques. Davant del clamor popular, es va deci-dir entregar armes a les milícies de sindicats i partits.

n Espanya va quedar dividida en dues zones, cosa que va desencadenar la Guerra Civil: l’alçament va triomfar a les regions agrícoles i d’orientació política conservadora, i va fra-cassar a les grans ciutats i les principals regions industrials i obreres.

n La guerra va prendre una dimensió internacional:

– El sector sublevat va rebre el suport d’Alemanya i Itàlia i, en menor mesura, també de Portugal.

– La República va comptar amb el suport de la URSS i les Brigades Internacionals (volunta-ris de diversos països).

– Les democràcies europees (França i la Gran Bretanya) van impulsar una política de neu-tralitat (Comitè de No Intervenció) per no agreujar la tensió europea.

.............................................................................................................................................................

5© V

ICE

NS

VIV

ES

T 10N

OU

PO

LIS

4.

Res

um

s d

els

apar

tats

La crisi de la Restauració, la República i la Guerra Civil

9. Les dues zones enfrontadesn Al bàndol republicà hi van perviure dues posicions:

– Els sectors republicans i part dels socialistes i comunistes, que plantejaven, davant de tot, organitzar l’Estat per guanyar la guerra.

– Els sectors anarquistes i trotskistes, que eren partidaris de la revolució i prioritzaven les col·lectivitzacions i l’anticlericalisme.

n Però a partir de l’enfrontament armat entre les forces republicanes (fets de Maig de 1937), i de la formació del govern de Juan Negrín (amb forta influència comunista), es van impo-sar els que defensaven la tesi d’organitzar-se per vèncer.

n A la zona sublevada es va articular un nou Estat, sota la figura del general Franco, que va prendre molts aspectes del feixisme: partit únic, obediència cega al cabdill, menyspreu a la democràcia, exaltació de la violència i ideologia ultraconservadora.

n A més, a les zones ocupades pels sublevats es va desmantellar la legalitat republicana i es va iniciar una repressió sistemàtica contra tot tipus d’oposició.

.............................................................................................................................................................

10. L’evolució bèl·lica (1936-1939)n A finals de 1936 la República encara mantenia les ciutats industrials. La guerra va tenir

diferents episodis:

– L’avanç cap a Madrid (novembre de 1936): les tropes sublevades van intentar prendre Madrid sense èxit.

– La Batalla del Nord (abril-octubre de 1937): l’exèrcit franquista va ocupar Bilbao, San-tander i Astúries, i l’aviació alemanya va bombardejar Guernica.

– La Batalla de l’Ebre (juliol-novembre de 1938): les tropes sublevades van avançar fins que van aïllar Catalunya. El govern va concentrar totes les seves forces a l’Ebre, però, després de durs combats, els republicans es van haver de replegar.

– El final de la guerra (febrer-abril de 1939): només resistien Madrid i la zona centre. Un cop d’Estat va crear una junta a Madrid, que va intentar sense èxit negociar amb Franco. La guerra es va acabar l’1 d’abril.

n Les conseqüències de la guerra van ser a llarg termini:

– Van morir més de mig milió d’espanyols. A aquesta xifra s’hi han d’afegir unes 470000 persones que es van exiliar a França, Amèrica Llatina i la URSS. Milers d’aquestes perso-nes van participar en la resistència.

– La imposició d’un dictadura militar que va posar fi a la tradició liberal i parlamentària del segle XIX.

– El trencament de la convivència entre vencedors i vençuts.

.............................................................................................................................................................