ROMA INTRODUCCIÓ. ART ETRUSC

ART ROMÀ: INTRODUCCIÓ

ART ETRUSC

Història de l’ArtIES Ramon Llull (Palma)

Assumpció Granero Cueves

ART ROMÀ: INTRODUCCIÓ

ART ETRUSC Anar a índex…

1. CONTEXT HISTÒRIC. Introducció.

1.1. Localització. 1.2. Cronologia. 1.3. Periodització.

MONARQUIA.REPÚBLICA.IMPERI.SÍNTESI CRONOLÒGICA.

1.4. Característiques generals. 1.5. Influències i precedents: art GREC i ETRUSC.

2. ARQUITECTURA ROMANA . Comença... ARQUITECTURA (I).

3. ESCULTURA ROMANA.

4. PINTURA I MOSAIC ROMANS.

5. BIBLIOGRAFIA.

ÍNDEX ROMA: INTRODUCCIÓ TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

1. CONTEXT HISTÒRIC: Introducció.

TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Anar a índex…

1. CONTEXT HISTÒRIC: Introducció.

La paraula clàssic fa referència a un autor o una obra que ha representat un moment culminant dins un art i es té com a model digne d’imitació, i s’identifica amb allò que no passa de moda. Quan parlem d’art clàssic ens referim a l’art de les civilitzacions grega i romana, ja que va ser durant aquestes etapes quan es van crear uns models artístics, especialment en arquitectura i en escultura, que s’han mantingut i s’han anat recuperant, diverses vegades, al llarg de la història de l’art. Així, per exemple, en el Renaixement (segles XV i XVI) i en el Neoclassicisme (segle XVIII) es van recuperar els ideals clàssics i els artistes d’aquestes èpoques es van inspirar en l’art grec i romà. De fet, encara avui en dia s’utilitzen elements clàssics, com podem comprovar en molts edificis institucionals, com ajuntaments, parlaments, etc.


1. CONTEXT HISTÒRIC: 1.1.- Localització.


Anar a índex…

1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.1.- Localització.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

La Roma clàssica parteix de l’actual Roma, però va ocupar, primer, la península Itàlica, el nord d’Àfrica i la península Ibèrica i, després, va formar un immens imperi.

Mapa de l’extensió de l’imperi romà (117 d. C.).



L’àmbit geogràfic abasta un immens imperi al voltant de tota la Mediterrània.

1. CONTEXT HISTÒRIC: 1.2.- Cronologia.


Anar a índex…

1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.2.- Cronologia.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

1) La monarquia etrusca (753-509 a.C.).

Es pot datar la cultura romana clàssica entre el segle VIII a. C. i l’any 476 d. C (caiguda de Roma en mans dels bàrbars i germànics).

Periodització 2) La República romana (509-31 a.C.).

3) L’Imperi romà (31 a.C.-476 d.C.)

La Península Itàlica va ser, a partir del segle VIII aC, una cruïlla entre els pobles grecs, els pobles itàlics i les aportacions de la cultura púnica. Dels pobles autòctons destaquen els etruscs, que desenvolupen una cultura refinada i original.

La civilització romana es pot dividir en tres grans períodes històrics:

1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització.

1. CONTEXT HISTÒRIC: 1.3.- Periodització.


Anar a índex…



Anar a índex…

MONARQUIA

1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

Segons la llegenda Roma va ser fundada en set colines (Quirinal, Palatí,...) al costat del Tíber, l’any 753 a.C. per Ròmul i Rem, encara que sembla que va ser fundada per un poble llatí o pels sabins.


“Ab urbe condita” ‘Des de la fundació de la ciutat' és el títol que Livi va donar a la seva monumental obra, que recollia tota la història de Roma des dels inicis fins al seu temps.

http://www.xtec.net/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm


Però, Roma va ser fundada pels llatins, un poble de pastors que vivien al Latium, en el centre-oest de la península itàlica, una zona envoltada de pobles en conflicte: sabins, etruscos, umbres, samnites,...

1) MONARQUIA ETRUSCA (753-509 a.C.).

Molt aviat els llatins van ser dominats pels etruscos, un poble establert a Etrúria, una regió del centre de la península itàlica (des del 616 a.C. reis etruscos manen a Roma).

La cultura etrusca va influir molt en l’art romà: culte als morts, alt grau de realisme en els retrats, arc de mig punt, ordre arquitectònic toscà...

La dominació etrusca va finalitzar l’any 509 a. C. quan el poble de Roma, els llatins es revolten i es varen aixecar contra els abusos de l’últim rei etrusc, Tarquini el Superb, el fan fora i instauren una República.



Anar a índex…

REPÚBLICA


2) REPÚBLICA ROMANA (509-31 a.C.).

La nova República està dirigida pel Senat i controlada pels patricis, marginant els plebeus, que lluitaran per aconseguir la igualtat, amb un sistema polític, força complex, que duraria uns 500 anys. El poder polític i domini econòmic el tenien els magistrats (cònsols i pretors, sobretot, elegits anualment) i les comitia o eleccions per zones de la ciutat, que feien els ciutadans.



En aquest període, Roma esdevé molt poderosa, amb el seu exèrcit al capdavant, i comença l’època de la gran expansió territorial, que du al domini del Mediterrani



Roma passa de ser una ciutat-estat (ss. V-III a. C.) a conquerir, gradual però imparablement, tota la península Itàlica. Forma part de la Lliga Llatina (s.IV).

Roma durant la República: inici de l’expansió.


Roma sotmet, primer, els llatins i dissol la Lliga llatina, a continuació vencerà els samnites i altres pobles itàlics (sabins, etruscos...).

Forma part (s. V) de la Lliga llatina amb altres ciutats-estat del Laci.

La Lliga llatina s'enfronta amb els pobles veïns i els venç: gals, tres guerres acarnissades contra els samnites.




Així, els romans primer conqueriren tota la península itàlica.



S’apoderaren de la Mediterrània occidental, d’Hispània i el nord d’Àfrica.



El nord d’Àfrica (després de tres llargues guerres contra els cartaginesos i la seva derrota en les guerres púniques).

I GUERRA PÚNICA



El nord d’Àfrica (després de tres llargues guerres contra els cartaginesos i la seva derrota en les guerres púniques).

II GUERRA PÚNICA



Per estendre la seva cultura i el seu poder varen construir vies de comunicació que unien tots els punts de l’Imperi.



I també s’annexionaren la Gàl·lia i Grècia.



Al segle I a. C. Roma ja controla tota la Mediterrània i ha construït un gran imperi, romanitzant tots els territoris i apropiant-se d’allò que veu profitós (influència de la Grècia hel·lenística).



La conquesta de Grècia va ser decisiva en la configuració de l’art romà, ja que es va produir un intens procés d’hel·lenització.

Els romans adoptaren els déus grecs canviant-los els noms, a la vegada que van copiar moltes obres gregues.

Un gran nombre d’artistes grecs van arribar a Roma com a esclaus i d’altres hi van anar voluntàriament per satisfer la clientela romana.

Va tenir lloc una veritable colonització cultural dels vençuts sobre els vencedors.


Amb Britània, Dàcia, Ponto..., durant la següent etapa imperial, es va completar el gran domini territorial.




Però el segle I a. C. es produeix una guerra civil pel poder, entre Cèsar i Pompeu, que acaba amb la victòria de Juli Cèsar i la seva proclamació com a dictador vitalici.



Però Juli Cèsar serà assassinat en la cúria del teatre de Pompeu, on es reunia el Senat.



Octavi August aconseguirà el poder i serà proclamat el primer emperador, posant fi a la República (31 a. C.).



Anar a índex…

IMPERI


3) IMPERI ROMÀ (31 a. C.- 476 d. C.).

Després d’una sèrie de guerres civils en les quals els plebeus van lluitar per aconseguir la igualtat de drets amb els patricis, i després d’una aferrissada lluita pel poder polític, tot el poder es concentra en l’emperador Octavi August (any 31 a. C), considerat com un Déu i adorat com a tal.

Etapes

ALT IMPERI (31 a. C.-193 d. C).

BAIX IMPERI (193 - 476 d. C.).


El Senat de Roma va perdre el poder de prendre decisions polítiques i es va convertir en un simple òrgan assessor de l’emperador, que concentra tots els càrrecs i va passar a dirigir la política.

ALT IMPERI(31 a. C.-193 d. C).

3) IMPERI ROMÀ (31 a. C.- 476 d. C.).

Octavi August, primer emperador, va iniciar un llarg període de pau que durà fins al segle II d. C.


Època que posa fi a les lluites internes pel poder i les fronteres arriben a la màxima extensió territorial (Trajà) i va haver una intensa activitat econòmica i cultural, amb un poder cada vegada major de l’exèrcit sobre la política.

3) IMPERI ROMÀ (31 a. C.- 476 d. C.).


Llarg període conegut com a pax romana.


3) IMPERI ROMÀ (31 a. C.- 476 d. C.).

Sota el mandat de l’emperador Trajà, s’amplien al màxim les fronteres i s’aconsegueix una completa romanització de tots els territoris de l’imperi.



3) IMPERI ROMÀ (31 a. C.- 476 d. C.).

La frontera oest era l’oceà Atlàntic; i a l’est era la zona de Palestina. i al sud es trobava al desert del Sàhara

Màxima extensió imperi i completa romanització (Trajà).

La frontera nord continuava a la zona continental pel rius Rin i Danubi, que separaven als romans de les bel·licoses tribus germàniques.

Al nord, la frontera era Britània, on es va construir el mur d’Adrià, que separava la zona romanitzada de la zona dels bàrbars (l’actual Escòcia).


3) IMPERI ROMÀ (31 a. C.- 476 d. C.).


Màxima extensió imperial i completa romanització (Trajà).



3) IMPERI ROMÀ (31 a. C.- 476 d. C.).BAIX

IMPERI(193-476 dC) Període de decadència: l’immens imperi comença a

trontollar en el segle III, quan es paren les conquestes militars, es produeixen les guerres internes.

Van augmentar les incursions bàrbares o germàniques dins les fronteres romanes.

El centre de gravetat de l’Imperi es desplaça cap a Orient.

Comença una greu crisi de les ciutats i un procés de ruralització (s. III).



IMPERI(193-476 dC)

En el segle IV es van fer intents de recompondre el poder de Roma, el 313 Constantí proclama, mitjançant l’Edicte de Milan, la llibertat religiosa pel cristianisme i el paganisme acaba com a religió oficial de l’Imperi.


Però, a la mort de l’emperador Teodosi l’any 395, l’imperi es divideix entre els seus dos fills. Flavi Honori, el fill menor, queda amb l’Imperi romà d’occident amb capital primer a Milà i després a Ravenna, i Arcadi es queda amb l’Imperi romà d’orient (Imperi bizantí), amb capital a Constantinoble (Bizanci).

3) IMPERI ROMÀ (31 a. C.- 476 d. C.).

BAIX IMPERI

(193-476 dC)


BAIX IMPERI(193-476 dC)

395 mort de l’emperador Teodosi.

Arcadi (Imperi bizantí)

Flavi Honori (fill menor)



IMPERI(193-476 dC)

En el segle V l’avanç dels huns dirigits per Atil·la des de l’interior d’Àsia, empeny a les tribus germàniques a cercar refugi a l’interior de l’imperi romà.

Els germànics van travessar les fronteres romanes, primer mitjançant pactes amb els romans. Però amb el temps es van establir per la força i van acabar apoderant-se de Roma.


3) IMPERI ROMÀ (31 a. C.- 476 d. C.).

BAIX IMPERI

(193-476 dC)

L’any 476 les tropes bàrbares envaeixen Roma, Odoacre, rei del Hèruls, deposa a Ròmul August, l’últim emperador de l’Imperi romà d’occident i de la Roma clàssica.

REPÚBLICA(509-31 a. C.).

IMPERI(31 a. C.-476).

-753 Fundació llegendària (Ròmul).- Roma conquesta el Latium (domini etrusc).- 7 reis: Ròmul (fundador) , Numa, Tul·li, Tarquini Prisco, Sevi, Tul·li i Tarquini Superb).- Primeres institucions (Senat).- Lluites amb ciutats veïnes.- Últim rei: Tarquí, fou deposat pel Senat, sorgint la República (509 aC).

- Senat i cònsols. - Patricis i plebeus.- Diferents magistrats.- Canvis legals a Roma (Tribuns de la Plebs).- Comença expansió per Mediterrània: Península Itàlica, Mediterrani occidental i Mediterrani oriental.- Guerres civils final República.- Triumvirats. - Fins s. III aC l’art s’ha de considerar dins de l’art etrusc. – Entre ss. III i I aC es pot començar a parlar d’un art romà d’època republicana (SÍNTESI de CORRENTS ETRUSCS, ITÀLICS i HEL·LENÍSTICS).

- Fundat per Octavi August (31aC-14dC).- ALT IMPERI (ss. I-III).- Dinasties (Julia-Clàudia, Flàvia, Antonina...).- Classicisme romà, amb una revifada de les influències hel·lenístiques.-S’arriba a la màxima expansió territorial.- BAIX IMPERI (III-476) art romà tendeix a la monumentalitat, però també a un cert esquematisme d’influència oriental i a la introducció de representacions simbòliques d’origen cristià.- Divisió de l’Imperi Teodosi (395).- Cau Imperi romà occident a causa impuls dels huns. - 476 Ròmul August darrer emperador.

1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.3.- Periodització.3 ETAPES


MONARQUIA(753-509 a. C.)

Anar a índex…

1. CONTEXT HISTÒRIC: 1.4.- Característiques generals.


Anar a índex…

1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.4.- Característiques generals.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

1.- Segons la llegenda Roma va ser fundada en set colines (Quirinal, Palatí,...) al costat del Tíber, l’any 753 a.C. per Ròmul i Rem, encara que sembla que va ser fundada per un poble llatí o pels sabins. Trobem l’empremta romana en l’urbanisme, la cultura i l’art de tots els territoris que foren romanitzats.


2.- Economia: combinen una base agrícola i ramadera amb un comerç i una artesania cada vegada més importants, especialment amb l’expansió per tota la Mediterrània.


3.- Societat esclavista (divisió en amos i esclaus), encara que els lliures es dividien també en ciutadans romans amb drets (dividits en el patriciat descendent dels primers pobladors i els plebeus o poble pla) i no ciutadans.


4.-. El principal lloc de la ciutat és el fòrum o plaça principal (semblant a l’àgora grega), situada en el lloc on es creuen els dos carrers principals.

4.- Urbanisme. Civilització urbana: les ciutats són molt importants, centre de l’economia i la cultura romanes. L’urbanisme grec, probablement a través dels etruscos, influeix en el romà. Es planifiquen les ciutats de nova fundació seguint el model del campament romà: a partir de dos carrers principals perpendiculars anomenats cardo (nord-sud) i decumanus (est-oest), es dissenyen la resta de carrers, formant una quadrícula.


5.- Centralització: encara que l’imperi es dividirà en províncies per a gestionar-les millor, totes les grans decisions es prenien a Roma, des d’on es dirigia tot l’imperi.

6.- Esperit militarista: la seva situació en el centre de la península itàlica i amenaçats per molts pobles que els envolten, els faran ser un poble guerrer i amb un esperit militarista, que els durà a dominar tot el seu imperi (afany de dominació política i econòmica).


7.- Romanització: implanten la seva llengua i la seva cultura en tots els territoris que ocupen, encara que procuren enriquir-la amb els elements culturals interessants i pràctics de cada lloc.


8.- L’art romà es caracteritza, en primer lloc, pel seu caràcter pràctic i funcional: cerquen per damunt de tot que les seves obres acompleixin la funció a què estan destinades.


8.- Aquests pragmatisme explica el major desenvolupament de l’arquitectura (teatres, aqüeductes, amfiteatres, ponts, edificis,...), molt per damunt de les altres manifestacions artístiques, encara que també l’escultura denota funcionalitat (retrats o relleus commemoratius o de propaganda).


8.- Es passa, per tant, del platonisme de l’art grec, que buscava la bellesa per damunt de tot (abstracció i idealisme), a l’aristotelisme romà, centrat en allò pràctic, sensitiu i concret.

1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.4.- Característiques generalsTEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

9. Individualització: ja no sols es fan les coses pensant en els homes (antropocentrisme), sinó en individus i fets concrets (relleus de fets concrets amb personatges, retrats,...).

1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.4.- Característiques generalsTEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

10. Art propagandístic i commemoratiu: l’art és per a fer propaganda d’aquell qui paga, ja sigui l’Estat o un individu particular (els grans edificis i obres públiques, les escultures,...).


11. Art realista, especialment en l’escultura (retrats) i la pintura.


12. Monumentalitat i colossalisme: la grandiositat dels edificis i obres públiques denotava major poder d’aquell que havia pagat l’obra, a més de donar cabuda a grans masses.


13. Aplicació d’avanços tècnics, que fan possible la grandiositat i monumentalitat.

14. Escassa teorització: les solucions es prenen més en la pràctica que en la teoria.

Si te haces escultor, no serás más que un peón, agotarás tu Si te haces escultor, no serás más que un peón, agotarás tu cuerpo (…), no percibirás más que un salario vil y módico cuerpo (…), no percibirás más que un salario vil y módico (…), no serás más que un obrero, un hombre perdido entre (…), no serás más que un obrero, un hombre perdido entre la multitud, arrodillado ante los grandes, humilde servidor la multitud, arrodillado ante los grandes, humilde servidor de los que poseen la elocuencia; vivirás como una liebre de los que poseen la elocuencia; vivirás como una liebre destinada a ser presa del más fuerte,. Y, aunque llegues a destinada a ser presa del más fuerte,. Y, aunque llegues a ser un Fidias o un Policleto, aunque realizases mil obras ser un Fidias o un Policleto, aunque realizases mil obras maestras, lo que se alabará será tu arte, y entre aquellos maestras, lo que se alabará será tu arte, y entre aquellos que lo contemplen no habrá uno solo que desee emularte, que lo contemplen no habrá uno solo que desee emularte, ya que, por muy hábil que seas, siempre serás considerado ya que, por muy hábil que seas, siempre serás considerado un artesano, un vil obrero que vive del trabajo de sus un artesano, un vil obrero que vive del trabajo de sus manos.” manos.”

LUCIANO, siglo II d. C.LUCIANO, siglo II d. C.


15. Anonimat dels artistes, considerats artesans: allò que importa és el nom del mecenes.

16.- Influències i precedents: l’art clàssic romà es caracteritza pel seu eclecticisme: mesclen elements i influències artístiques de diversa procedència, de cada lloc que conquereixen, i les fusionen amb la resta, creant un art nou.



16.- Eclecticisme a causa de l’expansió territorial que va permetre el contacte cultural entre els romans i molts de pobles diferents. L’art romà està especialment influït per l’art etrusc i l’art grec, dels quals van prendre alguns elements artístics, adaptant-los a les seves necessitats. Considerem com a influència més important l’art grec, especialment l’hel·lenístic, i com a precedent l’art etrusc.

1. CONTEXT HISTÒRIC: 1.5.- Influències i precedents.


Anar a índex…



GRÈCIA

Anar a índex…

1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.5.- Influències i precedents.TEMA ART CLÀSSIC ROMÀ

a. Del propi substrat de les cultures llatines primitives, la llengua, sentit pràctic o funcionalisme i esperit militar o imperialisme.

b. De la cultura i l’art etruscos del centre i nord de la península itàlica, el realisme i el culte als avantpassats.

c. De la cultura i art grecs del sud d’Itàlia (que coneixen a través de la Magna Grècia durant les guerres púniques) i del contacte directe amb els propis regnes hel·lenístics, quan els envaeixen i conquereixen, quedant fascinats per la seva cultura (sobretot de l’hel·lenisme), d’ells prenen la filosofia, la religió, la literatura i l’art. No es tracta de copiar directament tot l’art grec, sinó d’agafar allò que els interessa i adaptar-lo a les seves necessitats i gust.

Influències



La conquesta de Grècia va ser decisiva en la configuració de l’art romà, ja que es va produir un intens procés d’hel·lenització. Empremta grega evident a causa de:

1) La formació i primera expansió de la República romana coincideix amb el classicisme grec i l’admiració per la cultura hel·lènica s’estén per tota la Mediterrània.

2) La presència grega a Itàlia i Sicília (Magna Grècia) suposa un contacte directe i facilita la importació d’obres gregues, així com el fet que un gran nombre d’artistes grecs van arribar a Roma com a esclaus i d’altres hi van anar, voluntàriament, com artesans lliures per satisfer la clientela romana.

3) Conquesta Grècia (s. II a. C.) incrementà empremta (importació, usurpació, còpia obres d’art). Es produeix un curiós fenomen: una veritable colonització cultural dels vençuts sobre els vencedors.

GRÈCIA

ART GREC. La religió politeista romana està clarament basada en la grega (els mateixos déus canviant els noms), però incorpora el culte als avantpassats dels etruscos, el culte a l’emperador com un déu i elements de les religions mistèriques orientals (tolerància religiosa).

1. CONTEXT HISTÒRIC. 1.5.- Influències i precedents.


GRÈCIA


El cristianisme anirà guanyant pes des de finals del segle I d. C. i acabarà substituint el politeisme anterior: l’any 313 Constantí Edicte de Milan declara la llibertat religiosa i obrirà les portes per què el cristianisme esdevingui religió oficial.


De l’ART GREC prenen l’ús dels ordres arquitectònics (afegint-ne dos més el toscà i el compost).

GRÈCIA

DÒRIC JÒNIC CORINTI

Dels GRECS prenen els models per a alguns edificis (temples, teatres,...), l’ús d’estructures arquitravades i els models oficials d’escultura (fan nombroses còpies directes).


GRÈCIA


Dels GRECS prenen el model de tholos. GRÈCIA


Dels GRECS prenen els models dels teatres.

GRÈCIA

1. CONTEXT HISTÒRIC.

1.5.- Influències i precedents.


Dels GRECS no tan sols prenen els models oficials d’escultura, sinó que fan nombroses còpies directes i segueixen la tècnica i la temàtica.

GRÈCIA



ETRUSCOS

Anar a índex…

Poble d’origen incert (Àsia Menor, possiblement), que habitaven el centre-nord de la península Itàlica (Etrúria) i des del 616 aC., el seu domini s’estén cap al sud, la regió del Laci, i els reis etruscos dominen als llatins de Roma. Tenien un art que combinava elements de la Grècia arcaica i d’Orient.

ETRUSCOS



Un dels aspectes que va influir especialment va ser el culte als morts, que els feia decorar les tombes (arquitectura) amb frescos (pintura) i estàtues o sarcòfag (escultures) amb escenes alegres de la vida, a fi d’allunyar la tristesa de la mort.

Art senzill i quotidià, que va determinar, de forma decisiva, algunes de les característiques de l’art romà.

ETRUSCOS


Art fonamentalment religiós (temples) i funerari (tombes: importància del culte als morts).

ETRUSCOS


ETRUSCOS

NECRÒPOLI DE CERVETERI Les necròpolis etrusques constitueixen conjunts molt importants: fora de les ciutats amb estructura urbanística.


Tombes Eren edificis molt importants. Les tombes es podien trobar a l’exterior i cobertes per un cos cònic de pedra (precedents dels de l’època imperial romana), o excavades en la roca, amb capitells que imitaven l’ordre jònic si eren molt amples. A vegades, també es decoraven amb pintures.

ETRUSCOS

Aportacionsa l’art romà en

ARQUITECTURA

1) Ús de l’arc de mig punt i la volta.

2) Ús habitual de la fusta i la rajola.

3) Model de temple (a partir del temple grec).

4) Ordre arquitectònic toscà.


ETRUSCOS


1) Ús de l’arc de mig punt i la volta (procedents d’Orient, creat a la cultura mesopotàmica), que els etruscos van desenvolupar amb la perfecció suficient per poder-lo transmetre tècnicament perfecte als romans.

ETRUSCOS

PORTA DE VOLTERRA L’arc, generalment, no s’utilitzava amb finalitat estètica sinó en obres d’enginyeria, tot i que els etruscos els usaren en les portes de les murades, decorades amb caps d’éssers humans de pedra, com es pot apreciar en la Porta de Volterra.


2) Ús habitual de la fusta i la rajola com a materials constructius.

ETRUSCOS



ETRUSCOS

3) Model de temple (a partir del temple grec).

Temple Edifici més important. Deriva del temple grec, però té planta quadrangular, s’aixeca sobre un podi i té una sola entrada o escalinata frontal; la meitat anterior està ocupada per columnes i l’altra meitat, la cel·la, està dividida en tres naus, a més els alers del sostre sobresurten molt de la superfície del temple.



Planta del temple de Júpiter Capitolí i reconstrucció d’un temple amb característiques etrusques.

Escultura d’un temple etrusc.

ETRUSCOS

4) Introduïren la columna de l’Ordre arquitectònic toscà.



Ordre toscà Deriva del dòric, però la columna té base i el fust és llis, no estriat, i capitell geomètrics, arquitrau llis, fris senzill sense tríglifs ni mètopes, i cornisa.

35.12.- COLUMNA TOSCANA (A)

• 35.12.- COLUMNA TOSCANA. Columna romana semblant a la dòrica, però sol tenir el fust llis i base. Utilitzada pels romans.

• 100.- ORDRE TOSCÀ Columna amb fust llis i base, amb capitell geomètric, arquitrau llis, fris senzill (sense tríglifs ni mètopes), i amb cornisa.


L’Ordre Toscà en Andrea Palladio, Quattro Libri di Architettura de 1570

MODEL DE TEMPLE ROMÀ AMB COLUMNES TOSCANES d’influència grega (directament o a través del temple etrusc): sobre podi, amb una sola entrada (major importància a la façana a través d’una escalinata); té dues parts: pòrtic amb columnes i cel·la dividida en tres parts (en honor als tres déus principals, Júpiter, Juno i Minerva). Són pseudoperípters (columnes adossades).


Aportacionsa l’art romà en ESCULTURA

1) Realisme en els rostres (derivat de les màscares funeràries de cera).


2) Importància dels retrats en la decoració escultòrica dels sarcòfags.

3) Materials emprats: la terra cuitat i el bronze.

ETRUSCOS



Retrat Lucius Iunius Brutus (s. III a. C. ) ETRUSCOS


Funerària Són característiques les escultures de caire funerari.

Sarcòfag dels esposos (520 a. C.) Cerveteri.

2) Importància dels retrats en la decoració escultòrica dels sarcòfags.

Funerària Es poden distingir dues èpoques: en la primera les figures són estilitzades i fines; i en la segona són més tosques, més robustes grosses i menys estilitzades, però els rostres són vertaderament retrats.

Sarcòfag dels esposos (520 a.C.). Cerveteri. Exemple de la 1a etapa.



Escultura funerària Els sarcòfags de fang cuit, representant el difunt sol o acompanyat de la seva dona. El culte als morts va portar als etruscos a esculpir les efígies dels difunts en posició de repòs i somrients, a vegades reclinats sobre els sarcòfags o llit mortuori.

Sarcòfag dels esposos (520 a. C.) Cerveteri. ETRUSCOS

Funerària Cert paral·lelisme amb les estàtues gregues d’època arcaica, presenten el somriure estereotipat o arcaic, ulls ametllats, tot i que tenen una expressió alegre a causa de la seva visió optimista de la mort.



ETRUSCOS Sarcòfag de Cerveteri.


Funerària És molt peculiar la postura de la mà.

Sarcòfag dels esposos (520 a. C.). Cerveteri. Exemple

de la 1a etapa.


Funerària Les mans semblen subjectar una moneda, una copa o un pergamí amb oracions funeràries.

Sarcòfag dels esposos (520 a. C.) Cerveteri.



ETRUSCOS

Escultura religiosa es troba en els temples i destaca l’estatuària que decorava el temple d’Apol·lo, els etruscos tenen una forta influència de la cultura grega arcaica, però l’escultura etrusca és mes realista, posseeix una major expressivitat (expressió irònica). Conserva restes de policromia.

Apol·lo de Veyes. Museu Vil·la Giulia. Roma

1) Realisme en els rostres (derivat de les màscares funeràries de cera).

ETRUSCOS

Retrat Luci Juni Brut (s. III a. C., cap 300 )




L’orador realitzat en bronze, representa un home que pronuncia un discurs. Va influir moltíssim en les estàtues de l’època imperial romana.

ETRUSCOS



Representació dels animals Es realitzen en bronze i destaquen por l‘expressió de feresa de l’animal, molt aconseguida. Es representativa la Quimera de Arezzo un animal fantàstic.

ETRUSCOS

Un animal fantàstic format per cos de lleó, garres d’àguila, cola de serp i sobre el llom un cap de cabra. És de finals del segle V a. C. Es discuteix si és romana o etrusca. Destaca per la seva ferocitat. És una mescla de terra, aigua i aire.

Quimera de Arezzo

ETRUSCOS


ART ETRUSC o… ROMÀ?

Quimera de Arezzo (final s. V a. C.)


ETRUSCOS

La lloba capitolina realitzada en bronze, destaca per l’expressió ferotge. És del segle V- IV a. C. Apareixen, també Ròmul i Rem, fundadors de Roma. Els nins són còpies dels originals que es perderen.

Lloba Capitolina (ss. V-IV a. C.). Bronze

ETRUSCOS



NECRÒPOLI DE CERVETERI Fora de les ciutats amb estructura urbanística.

Als enterraments són presents les pintures murals.

ETRUSCOS

1. CONTEXT. 1.5.- Influències i precedents.


La pintura etrusca és mural i funerària (decoraven les parets de les tombes per recrear l’ambient familiar que gaudiria el difunt en l’altra vida).

Tomba dels Lleopards. Necròpolis de Tarquinia

ETRUSCOS


Realitzava al fresc i de clara influència grega i oriental (línies, desproporció,...), però és més realista, cosa que influirà en realisme dels retrats romans.

ETRUSCOS

Tomba dels Lleopards. Necròpolis de Tarquinia

1. CONTEXT. 1.5.- Influències i precedents.


Convencionalismes: no perspectiva, ni profunditat.

ETRUSCOS



ETRUSCOSConvencionalismes: en certs casos s’usà la llei de la frontalitat egípcia (visió simultània amb part del cos de front i part de perfil), es perfilen les figures en negre, tonalitats més fosques en cossos masculins i vermell fosc en estructures arquitectòniques i ocre al fons... Allarguen peus i dits de mans per simular més moviment, és a dir, presenten dinamisme.

Ballarins. Fresc. Tomba Lionesses. Necròpolis de Tarquinia (489-479 a. C.)


Temàtica: es representen festes amb gran colorit escenes de banquets, balls, música (concepció alegre de la vida i del món d’ultratomba).

Flautista. Tomba dels Lleopards. Necròpolis de Tarquinia

ETRUSCOS

Aportacionsa l’art romà en

PINTURA

1) És mural i funerària, al fresc i té clara influència grega i oriental, però és més realista.

2) Influiran força en la pintura romana, per exemple, en l’alt grau de realisme en els retrats.

3) Pintura bastant convencional (no perspectiva, ni profunditat, diferent color per dones i homes, figures humanes amb part del cos de front i part de perfil). Si dinamisme.

4) Temàtica: escenes de banquets, festes, balls (concepció alegre de la vida i del món d’ultratomba).


ETRUSCOS

La dominació etrusca va finalitzar l’any 509 a.C. quan el poble de Roma, els llatins es revolten i es varen aixecar contra els abusos de l’últim rei etrusc, Tarquini el Superb, el fan fora i instauren una República.

ART ETRUSC o… ROMÀ?

Quimera de Arezzo (final s. V a. C.)

http://www.slideshare.net/salvavila

http://www.slideshare.net/maricarmearanda Assumpció Granero. www.slideshare.net

Bennàssar Coll, Bernat. El comentari de l’obra d’art. Conselleria Educació i Cultura Govern Illes Balears. Palma, 2002.

Triadó Tur, J. R. i altres. Història de l’Art. Ed. Vicens Vives. 1ª edició 2009.

Jesús A. Manzaneque Casero. almez.pntic.mec.es

SALVÀ LARA, Jaume: Diccionari de les arts: arquitectura, escultura i pintura. Edicions UIB. Palma (2002)

http://www.slideshare.net/landa

Pérez Molina, T., http://www.slideshare.net/tomperez

http://www.wikipediaenciclopedia libre

sapiens.ya.com

almez.pntic.mec.es

Wikimedia Commons

BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC

Anar a índex…

www.enciclopedia.cat

www.slideshare.net/amarcos

www.educa.madrid.org/web/ies.sanisidro

ciencias.sociales2006.googlepages.com

quedearte.blogspot.com

arteenlasculturas.8m.com

www.artehistoria.jcyl.es

www.artecreha.com

www.tamut.edu/academics/mperri/AnWld/An

www.bloganavazquez.com

http://es.wikipedia.org

http://www.slideshare.net/canfora/arte-romano-arquitectura-151943

www.museoromano.com

BIBLIOGRAFIA ROMA I ETRUSC

ART ROMÀ



ARQUITECTURA

Comença… ARQUITECTURA (I)



Anar a índex…

Education

ROMA INTRODUCCIÓ. ART ETRUSC