Embed Size (px)
Citation preview
Les activitatseconòmiques
El sector terciari
El sector terciari: definició
El sector terciari: o de serveis agrupa totes les activitats econòmiques que no produeixen béns materials. A més es reuneixen aquí totes les activitats que no es poden incloure en els altres dos sectors.
El sector terciari: definició
Són terciaris: L’administració pública Els serveis financers El comerç El Transport i les comunicacions Les activitats culturals, d’esport i d’oci El turisme Els serveis sanitaris i educatius La Transmissió de la informació (ràdio, TV, premsa, ...) Les assessories (advocats, publicistes, consultors, etc.)
El sector terciari: definició
Una nova definició: Actualment però s’està parlant d’una nova
classificació la del sector terciari clàssic (que inclou els transports i les feines més rutinàries) del sector quaternari (o conjunt d'activitats més qualificades i tecnificades i de gestió).
Causes de l’expansió del sector terciari
1. Canvis en els processos productius:
La fragmentació dels processos productius (producció en sèrie).
L’externalització de serveis.Els processos també donen importància
al disseny, la publicitats, el màrqueting, els serveis postvenda,....
Causes de l’expansió del sector terciari
2. Globalització i internacionalització:Cal modernitzar constantment els
equipaments i serveis utilitzats per garantir la competitivitat.
Causes de l’expansió del sector terciari
3. La societat de consum i de benestar:
La millora de les condicions de treball dels obrers als països desenvolupats fa augmentar la demanda de serveis (oci o turisme).
El consumisme. “L’Estat de Benestar” consisteix en proveir de
múltiples serveis i equipaments a càrrec de l’administració pública com l’educació, la sanitat, la cultura, la seguretat, els transports, etc.
Distribució al món
Distribució al món: Països industrialitzats: 58% PIBPaïsos en vies de
desenvolupament: 50% PIBPaïsos subdesenvolupats: 37% PIB
PIB (Producte Interior Brut): és el valor de tots els béns i serveis finals produïts a una economia en un període de temps determinat. El PIB és la mesura bàsica d’un país, serveix per saber què s’ha produït en un país en un any. Tanmateix, només suma el que passa pel mercat (el mercat negre queda fora, per exemple).
Els serveis socials
EL BENESTAR SOCIAL s’entén com a un conjunt de factors que participen de la qualitat de vida de la persona i que fan que la seva existència posseeixi tots aquells elements que donen lloc a la traquil·litat i la satisfacció humana. Als països desenvolupats garanteixen un seguit de serveis que són considerats de dret, com l’educació, l’assistència sanitària, la seguretat pública, etc... Una gran part dels serveis són públics, atesos i
finançats per l'Estat, als països europeus.
Els serveis socials
Els bàsics són:1. L’educació, que està estretament lligada amb el grau
de desenvolupament d’un país. Els països menys desenvolupats no poden afrontar els costos necessaris per oferir una educació, i la seva població roman analfabeta.
El segon dels objectius de desenvolupament del mil·leni de l’ONU és aconseguir “ensenyament primari universal”.
2. La sanitat, és un dret que recull la “Declaració dels drets humans” de l’ONU, i també és un indicador del nivell socioeconòmic d’un país.
3. També serien serveis socials les pensions, els subsidis, els serveis administratius, etc.
El turisme Conjunt de relacions i fenòmens produïts pel desplaçament i la permanència de les persones (sense
motivacions d'estudi o lucratives) fora de llur domicili habitual.
Història: A l’edat antiga: Els grecs, que donaven gran importància a l’oci,
anaven cada 4 anys a la ciutat d’Olimpia a celebrar les Olimpíades, mentre que els romans que havien construït les grans vies de comunicació anaven a Caracalla (les termes) o fins a les zones costeres.
A l’edat mitjana: els viatges es limitaran als recorreguts de pelegrinatge cap a Santiago, Terra Santa i a la Meca.
A l’edat moderna: continuen les peregrinacions religioses i es posa de moda entre els joves nobles viatjar. (Marco Polo (1300), i el desig de conèixer nous móns)
A l’edat contemporània: a partir de la creació de la màquina de vapor i la revolució del transport, els viatges comencen a popularitzar-se: Creació del ferrocarril i dels vaixells de vapor. Al 1841 en Thomas Cook realitza en primer viatge organitzat i crea la
primera oficina de viatges. Entre 1950 y 1973 es quan es comença a parlar del boom turístic.
El turisme
Causes de l’augment del turisme:
L’augment del temps lliure o anomenat també oci.
El creixement de les rendes.Millores en els transports.Noves pautes de comportament, com la
necessitat de conèixer altre parts del món.La liberalització de la circulació de
persones.
Classificació
El turisme és una de les principals font d’ingressos i treball de molts països, i involucra un munt d’activitats econòmiques: hostaleria, transport , agències de viatge, restauració, etc.
L’Organització Mundial del Turisme (OMT) va ser creada en 1925 amb el propòsit de promoure el turisme. Vincula formalment a las Nacions Unides des de 1976 al transformar-se en una agència executiva del PNUD. En 1977 es signa un conveni que formalitza la
col·laboració con las NU, essent un organisme especialitzat del sistema de las Nacions Unides des de el 2003. Té la seva seu a
Madrid, España i compta amb 153 estats membres.
El missatge: El turisme es riquesa per a la persona, per a la família, per a la comunitat, pel país i pel món sencer.
Classificació
Podem classificar-los segons el tipus d’activitat turística:
1. Cultural: motivat pel desig d’ampliar coneixement.2. Ecològic: per visitar espais poc afectats per l’acció
antròpica.3. El turisme Religiós: pelegrinatges.4. Rural: viatges per allunyar-se de la vida urbana5. De salut: per recuperar-se física o psíquicament
(balnearis)6. Esportiu: per practica esports tradicionals o d’aventura.7. De sol i platja: turisme a la costa8. De neu: turisme de muntanya9. De negocis: viatges efectuats amb motius professionals.
ClassificacióExemples
Cultural: Precisa de recursos històric-artístics pel seu desenvolupament. És més exigent i menys estacional.
Urbà: vinculat a les grans ciutats amb Patrimoni de la Humanitat. Monumental: vinculat exclusivament a monuments històric-artístics.
Arqueològic: vinculat a llocs amb jaciments. Etnogràfic: vinculat als costums i tradicions dels pobles. Literari:vinculat a esdeveniments de caràcter bibliogràfic.
D’altres: De formació (idiomes), Científic, Gastronòmic, Enològic, Industrial, Itinerant
Ecològic: es realitza en espais naturals i està estretament relacionat amb el turisme rural o al voltant d’un parc natural.
Agroecoturisme: es aquell on el visitant s’allotja en una habitació, però participa de les feines agrícoles, conviu i consum els aliments amb la família que els acull.
D’altres Ornitológico, Rural, Agroturisme, etc.
ClassificacióAltres classificacions
Es consideren activitats de turisme actiu (vinculat al Turisme Rural):
Senderisme Cicloturisme i Bicicleta Tot Terreny (BTT) Turisme Eqüestre Escalada Activitats desenvolupades en aigües braves (ex. rafting) Activitats subaquàtiques Rem i navegació (ex. kayak de mar) Activitats aèries (globus, paracaigudisme) Activitats de neu (exceptuant l’esquí nòrdic i alpí) Multiactivitat (ex. raids)
Classificació
Segons les característiques dels turistes (altra classificació):
1. Juvenil2. De la tercera Edat3. Familiar4. De grup5. De masses6. De minories
Al voltant del turisme s’ha generat tota una activitat comercial que organitza viatges i estades són els tour operadors.
Distribució del turisme al món
Grans àrees de destinació:
1. Europa: àrea Mediterrània (França, Espanya, Itàlia, Grècia)
2. El carib: la península del Yucatan, Les Antilles o Cuba3. Xina i el sud-est asiàtic: Xina, Tailàndia, Indonèsia,
Singapur i les Filipines.4. Oceania i arxipèlags del pacífic i el nord d’Àfrica.
L’estat Espanyol, al 1998, fou el segon lloc de destinació turística de tot el món. L’any 2000, va superar els 75 mill de visitants. La procedència del turisme és França, Portugal, Gran Bretanya, Itàlia i visiten principalment: Les Canàries, Catalunya i País Valencià.
1
2 3
4
Principals destinacions turístiques al món
Principals destinacions turístiques a Espanya
Conseqüències del turisme:1. Creixement del PIB dels països receptors.2. Promoció internacional de productes locals, que amplien el
seu mercat.3. Activació del mercat de treball, ja que genera molts llocs de
treball.4. Construcció de infraestructures en zones deficitàries.5. Noves possibilitats econòmiques per al medi rural.6. Impacte medi ambiental:
A la zona litoral, pèrdua de flora i fauna, alteració dels ecosistemes marins i contaminació.
A àrees de muntanya, pèrdua de boscos, degradació de les aigües, urbanització, destrucció de fauna i flora.
Conseqüències del turisme
A partir de la Revolució Industrial es dóna també la revolució del transport. Actualment els sistemes de transports són una gran xarxa molt complexa que engloba:
1. Transport terrestre
1. Transport aeri
1. Transport marítim
El transport Activitat que proporciona els mitjans per a efectuar el trasllat de persones o de coses.
1.Transport terrestre: Carretera, on hi destaca la creació d’autopistes i
l’augment de camions de gran tonatge que transporten mercaderies (TIR).
Ferrocarril, que es divideix en diverses xarxes: Penetració: que va des de la costa als grans centres productors de
minerals o agraris. Regionals: que uneixen punts de concentració industrial o humana. Transcontinentals: són línies de grans recorregut que uneixen
països o continents (transsiberià) Urbanes: (metro) que uneixen punts de la mateixa ciutat o àrea
metropolitana. D’alta velocitat, que és l’últim avenç. A Espanya està controlat per RENFE. Catalunya controla Ferrocarrils de la Generalitat.
El transport
2. Transport aeri: El més rendible és el transport de passatgers. Actualment
ha augmentat tant que alguns aeroports estan sobresaturats, i s’ha hagut de reestructurar i ampliar (com és el cas del l’aeroport del Prat).
El trànsit aeri mundial està dominat pels EUA, Nova York, Chicago, Dallas o Miami són les més transitats.
Els aeroports que canalitzen més fluxos turístic a Espanya són els de Madrid i Barcelona, i els de Palma de Mallorca, La Palmas, Tenerife Sud, Màlaga i Menorca.
El transport
Principals aeroports del món
Principals aeroports a Espanya
3.Transport marítim: està més encarat al transport de mercaderies i combustibles, mentre que el de passatgers a quedat reduït a distàncies curtes i creuers de luxe. Tipus: Fluvial: que fa servir el rius i canals artificials. Marítim requereix de punts d’arribada especialitzats. Els
ports. A nivell estatal hi destaca el port l’Algesires, Bilbao,
València, Les Palmas, Gijon i a Coruña.
El transport
Principals ports a Espanya
Port fluvial de Basilea (Suïssa)
(SI) ve de la mà de la revolució tecnològica, amb la informàtica, l’electrònica i la telemàtica i és el nom que rep la forma d'organització majoritària al segle XXI. Alguns mitjans de comunicació:
1. Tradicionals: telèfon, fax, ràdio, TV, premsa, revistes2. Telemàtics: Internet, Teletext, caixer automàtic, etc.
Comunicació i Societat de la Informació
Fractura digital: és una qüestió d'abast polític i social que fa referència a la diferència socioeconòmica entre les comunitats que
disposen d'accés a les noves tecnologies i les que no.
El comerç: és el conjunt d’activitats que tenen com a objectiu intercanviar béns i serveis, i que posen en contacte el productor (oferta) i el consumidor (demanda).
Característiques del comerç actual: Concentració de la demanda en zones molt poblades i amb
recursos financers. Internacionalització de les activitats comercials. Desenvolupament de noves tècniques comercials ( centres
comercials, Internet, Màrqueting...). Concentració del comerç en gran companyies productores.
El comerç
Es pot dur a terme a unMercat concret: els mercats físics, com els dels pobles.O a unMercat abstracte: la borsa o mercats internacionals de cotó, cautxú o mercuri.Els països poden aplicar unaPolítica autàrquica: política d’autosuficiència econòmica, on el comerç està poc desenvolupatO una Política lliurecanvista: Basada en el comerç amb altres zones.IPC: representa el preu mitjà d’una cistella de béns i serveis. Per calcular-lo cal haver decidit prèviament quins seran els béns i serveis que entraran a la cistella, per exemple al 2006 van entrar 461 béns i serveis. Aquesta informació la treu l’INE a partir de la consulta a 20000 famílies.Inflació: és la taxa percentual d’increment del nivell de preus durant un període de temps determinat.
El comerç
Tipologia: Comerç Interior: és el que es desenvolupa dins de les
fronteres d’un estat, i pot ser local, comarcal, provincial o estatal. Té com a funció distribuir la producció i les importacions d’un país. Els productes segueixen in circuit de distribució:
IPC: representa el preu mitjà d’una cistella de béns i serveis. Per calcular-lo cal haver decidit prèviament quins seran els béns i serveis que entraran a la cistella, per exemple al 2006 van entrar 461 béns i serveis. Aquesta informació la treu l’INE a partir de la consulta a 20000 famílies.
El comerç
Productor Intermediari
(Majorista)
Comerciant(Minorista)
Consumidor
Tipologia: Comerç Exterior o Internacional: és l’intercanvi de béns i
serveis entre diferents països del món. Es mesura tenint en compte dos indicadors: Balança comercial: exportacions – importacions = +/- Balança de pagaments: ingressos – pagaments= +/-
El comerç
• Les importacions es refereixen a les despeses que les persones, les empreses o el govern d’un país fan en béns i serveis que es produeixen en altres països i que es porten des d’aquests altres països.
•Les exportacions són els béns i serveis que es produeixen en el país i que se venen i envien a clientes d’altres països.
•balança de pagaments és un document comptable on s'enregistren de manera sistemàtica totes les transaccions amb la resta del món pels residents d'un país, i la dels residents de la resta del mon amb el país durant un període de temps. Els criteris han estat fixats pel Fons Monetari Internacional i la que elabora el govern espanyol.
Mecanismes de control: Institucions: L’Organització Mundial del Comerç (OMC) que
regula i organitza el comerç internacional.Es caracteritza per: Tenir un creixement constant. Creació de blocs comercials com:
Mercats comuns: o associacions que intenten posar en comú els recursos econòmics. Així eliminen aranzels o desenvolupen programes d’ajuda o de cooperació. Ex. Mercat Comú Europeu.
Agrupacions comercials: són associacions econòmiques per comerciar un sol producte (OPEP).
Àrees de lliure comerç: com la NAFTA (North American Free Trade Agreement) entre Canadà, USA i Mèxic), que només eliminen aranzels.
El comerç
Comerç just? és un sistema comercial alternatiu que ofereix als productors del sud accés directe als mercats del nord, i unes condicions laborals i comercials justes i igualitàries.
El comerç just?
