T 7 Els espais industrials

ELS ESPAIS INDUSTRIALS ITema 7

Geografia d’Espanya, 2n Batxillerat

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent


Degut a la crisi econòmica que estem travessant, les dades referides a la producció industrial, són negatives. La taxa anual de l'Índex de Producció Industrial se situa en el –7,3% al novembre, enfront del 0,9% d'octubre .La taxa anual del IPI corregida d'efecte calendari se situa en el –7,2% al novembre, enfront de el –3,1% d'octubre

http://www.ine.es/daco/daco42/daco422/ipi1112.pdf

Obri aquest enllaç per consultar les dades més recents, elaborades per l’INE, Institut Nacional d’Estadística, a gener de 2013

LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL A ESPANYA


Quan parlem de producció industrial de què estem parlant? En realitat ens referim a les activitats de transformació de les matèries primeres en productes elaborats o semielaborats i atès que les matèries primeres i fonts d'energia són dues de les seues bases fonamentals, també les estudiarem ací. Aquest sector ocupa aproximadament a un 30% de la població activa i suposa quasi un 20% del PIB.


Matèries primeres:Segons el seu origen les podem dividir en:Matèries orgàniques: totes procedeixen de l'activitat agrària i poden ser vegetals (lli, cotó, fruites…), animals (carn, llet, cuir, llana,…) o forestals (fusta, resines, suro…)Matèries minerals: se subdivideixen, al seu torn, en: Minerals metàl·lics: (ferro, pirita, coure, plom, zinc, mercuri, etc…). Predominen en les vores de la Meseta i van destinats a la indústria bàsica (siderúrgia, metal·lúrgia, química) i a la indústria de transformació.

Minerals no metàl·lics: (quars, sals, …). Predominen en les zones paleozoiques i conques terciàries. S'utilitzen en la indústria química i construcció.

Minerals de pedrera o roques industrials: (argiles, calcàries, granit, marbre, pissarra, guix, …). El seu repartiment és heterogeni i s'utilitzen en la construcció; són els únics que han experimentat un considerable en els últims anys.

Minerals energètics: (carbó i urani). S'estudien com a fonts d'energia.


La forma d'extracció dels minerals, pot ser:

Subterrània: encara que el seu impacte és menor que en l'explotació en superfície, sí propicia més malalties en els treballadors (silicosis, p. ex.)

Superficial:

Al descobert o cel obert: Es tornen a cobrir amb el material de deixalla, són habitualment mines de carbó.

Pedreres: són excavacions que van “menjant-se” els vessants, són habituals en el cas de les roques industrials.

LA INDÚSTRIA EXTRACTIVA S’OCUPA DE LA PROVISIÓ D’AQUESTES MATÈRIES PRIMERES


L'explotació minera a Espanya es remunta a èpoques antiquíssimes (Riotinto), si bé van ser els romans els que van iniciar una explotació massiva (or de les Medul·les), però serà en l'Edat Moderna (mercuri d’Almadén) i sobretot el segle XIX (carbó i ferro en concessió a companyies angleses i franceses) quan la mineria a Espanya visca un auge desconegut.

En l'actualitat, moltes mines han sigut tancades per la seua sobreexplotació o escassa rendibilitat, presentant la balança comercial un clar dèficit. Actualment, es mantenen obertes mines de carbó en Lleó, Astúries i Terol (s'importa de llocs tan diversos com Rússia, Austràlia o Sud Àfrica); de ferro a Terol i Granada (s'importa de Brasil i Suècia), marbre a Alacant i Almeria i urani a Salamanca.Altres, de menor importància són l’or , l’estany, mercuri, níquel o coure.La política minera de la UE passa per incrementar la competitivitat (el que explica en part el tancament de gran nombre de mines a Espanya), millorar el medi ambient i l'hàbitat miner i fomentar la recerca i desenvolupament tecnològic.



LA INDÚSTRIA ENERGÈTICA

Segons el seu procés de formació, distingim entre energia renovable (inesgotable) o no renovable (exhaurible) i segons el seu grau d'aprofitament en energia primària (necessita un procés de transformació) o secundària o final (utilització directa).

Fonts d'energia primària:El carbó: és una roca formada per la descomposició de matèria vegetal, el seu poder poder calorífic depèn de la seua antiguitat, així la antracita i la hulla es van formar en l'Era Primària i el lignit en la Secundària. La seua explotació va ser massiva des del segle XIX fins a 1960 aproximadament, quan és substituït pel petroli.La crisi de 1975 va impulsar de nou la mineria del carbó, per poc temps, a causa de:- Esgotament de molts jaciments.- Escassa qualitat del carbó espanyol.- Gran minifundisme empresarial (excepte en el cas de HUNOSA).- Disminució de la demanda (crisi de la siderúrgia).- Liberalització de preus des de l'entrada en la UE (fi de les ajudes estatals).


L’escassa producció de

carbó es localitza en tretze conques, destacant les d'Astúries, Lleó i Palència.

Les seues destinacions són siderúrgia, producció de ciment i sobretot per a produir electricitat en centrals termoelèctriques, que alternen amb les hidroelèctriques en funció de la pluviositat; aquestes centrals termoelèctriques estan molt repartides per tota Espanya, encara que influeixen en la seua ubicació la proximitat a les mines i l'existència d'aigua per a refrigerar-les. El gran problema és el de la contaminació (si el carbó té alt contingut de sofre, provoca pluja àcida).

Centrals termoelèctriques


El petroli: és un oli mineral format per descomposició d'organismes vegetals i animals. Ocupa el primer lloc en el consum energètic espanyol. El seu auge va començar en la dècada dels ’60 amb el desenvolupament de la indústria; malgrat la crisi de 1973, desencadenada per l'augment del seu preu establida per l'OPEP, la seua demanda no va disminuir fins a 1979 (segona crisi), estant des de llavors el seu consum molt vinculat a les oscil·lacions de preus.

Després de la Guerra de l'Iraq, el preu del petroli no ha deixat de pujar, unit aquest fet també a la forta demanda de Xina i L'Índia.

Espanya només compta amb una mínima producció de petroli a Tarragona i Burgos, per la qual cosa la seua dependència de les importacions és absoluta, amb una incidència molt negativa en la balança de pagaments.

Des del Pla Energètic Nacional (PEN) de 1983, s'intenta diversificar la procedència el cru procedeix principalment de Rússia, Iran, Mèxic, Nigèria, Aràbia Saudita, Noruega i Líbia.


No cal oblidar que la varietat de productes petrolífers i les seues aplicacions són enormes (gasolines, gasoil, quitrà, fertilitzants, parafines, plàstics, etc…

ja que el petroli arriba a Espanya per vaixell, les refineries es troben totes en les costes, excepte la de Puertollano (Ciudad Real), que explota les pissarres bituminoses properes.

A més de la citada, les principals refineries són la de Somorrostro (Biscaia),Tarragona, La Rábida (Huelva), Cartagena (Múrcia), Tenerife, Algesires (Cadis), Castelló


El gas natural: és una barreja d'hidrocarburs gasosos entre els quals predomina el metà, pot estar associat al petroli o no; per al seu transport sol liqüar-se (bé per pressió, ben disminuint la seua temperatura a -160º).

La seua utilització és molt recent (1969), però el seu consum no ha parat de créixer, ja que és més barat que el petroli i menys contaminant. Bàsicament s'aprofiten el propà i el butà.

Des de 1985 hi ha en funcionament projectes per a la creació de gasoductes i plantes de gasificació; el més ambiciós és el que des del Magrib, travessant l'Estret de Gibraltar (ja conclòs) continua per Còrdova i Madrid fins a Burgos, on enllaça amb el gasoducte que seguint la vall de l'Ebre va des de Tarragona a Burgos. Les principals plantes de regasificació estan a Huelva, Cartagena i Barcelona.

Encara que hi ha jaciments a Huelva, Huesca i Biscaia, la seua producció és clarament insuficient, sent la concentració de les importacions d'Algèria i Líbia un clar problema.Actualment, empreses espanyoles (CAMPSA, REPSOL, ENAGAS, …) realitzen prospeccions tant a Llatinoamèrica, com en diverses zones d'Àfrica i Àsia.


GASEODUCTES


L'energia nuclear: basada en la fissió (separació d'àtoms d'urani), si bé s'està experimentat en la de fusió d'isòtops d'hidrogen des de 1998 a Madrid.

La primera central nuclear espanyola va començar a funcionar en 1970 En Sta. Mª de Garoña (Burgos) i l'última en Trillo (Guadalajara) en 1987.

En total són set les que hi ha en funcionament, a més de les citades hi ha tres a Tarragona (Ascó I i II, Vandellós II), dues a Càceres (Almaraz I i II) i una a València (Cofrents).

http://www.rtve.es/alacarta/videos/programa/centrales-nucleares-espana/537616/


Malgrat els inconvenients d'Espanya quan la manca d'hidrocarburs i irregularitat hídrica (centrals hidroelèctriques), el creixement espectacular de l'energia nuclear del primer quinquenni dels ’80, es va frenar des de 1985

amb la moratòria nuclear, a causa de l'oposició popular pels riscos que comporta, dependència exterior de l'enriquiment de l'urani (no així d'aquest mineral: Salamanca i Badajoz) i el problema de l'emmagatzematge dels residus en cementiris nuclears del Cabril (Còrdova) i Nerva (Huelva). Actualment per la nova escalada de preus del petroli, sembla que el desmantellament progressiu de les centrals nuclears, pot quedar-se en suspens; de tota manera sí es van arribar a tancar dues centrals i deu que estaven en projecte o execució d'obres van quedar en suspens per la citada moratòria.

?


http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/01/06/actualidad/1325862639_036203.html

Llig i comenta la notícia del diari El País sobre ús d’energies

FukushimaCofrents


L'energia hidràulica: va ser la més important des de 1940 fins a 1973, data en la qual va ser superada per la termoelèctrica. Avui dia, malgrat ser renovable i neta, és una font d'energia complementària , a causa de:-Irregularitat de precipitacions.-Estancament de la potència instal·lada.-Problemes amb altres usos de l'aigua.Les principals centrals hidroelèctriques es localitzen en les conques Nord, Duero, Ebre i Tajo, si bé s'està fomentant el desenvolupament de minicentrals, per aprofitar cabals fins ara rebutjats, es donen sobretot a Catalunya i Castella i Lleó.


Les noves fonts d'energia renovable: es van desenvolupar sobretot arran de la crisi de 1973, els seus principals avantatges són: ser inesgotables, netes i donar-se de forma dispersa.- Energia solar. Té un aprofitament doble, ben tèrmic, ben fotovoltaic. Destaquen les instal·lacions d'Almeria, Murcia, Balears i Canàries, encara que ja es poden veure panells solars per tota Espanya.- Energia eòlica: basada en la força del vent, és la que més ha crescut. Hi ha aerogeneradors a Andalusia (Tarifa), Galícia, Navarra, Aragó i Canàries.

CENTRALS SOLARS

http://www.endesaeduca.com/Endesa_educa_Catalan/recursos-interactivos/produccion-de-electricidad/xiv.-las-centrales-de-biomasa

Energia de biomassa: s'obté de residus orgànics, que permeten la seva combustió directa o la seva transformació en biogàs. Recentment està tenint lloc un creixement espectacular de l adenominada “biomassa verda”, que consisteix a conrear plantes riques en sucres (cereals i remolatxa) o en greixos (girasol i colza), dels quals s'obtenen biocarburants líquids. Curiosament, va ser la que més energia va produir – d'entre les noves fonts d'energia renovable a Espanya- l'any 2007 (3’1% per enfront del 1’4% de l'eòlica).- Energia geotèrmica: aprofita el vapor o aigua calenta subterrània. Permet el seu aprofitament com a electricitat, però sobretot per a calefacció, així per a hivernacles (Múrcia i Catalunya), granges (Orense) i ús domèstic (Madrid)-Entre les restants, caldria destacar la mareomotriu.



PRODUCCIÓ

CONSUM

Education

T 7 Els espais industrials