Irene GarcíaNatalia MolineroValeria Cabezas2 BATX

ÍNDEX Text introductori breu i clar. Mapa conceptual. Usos primaris del sòl. -Ús agrícola -Ús ramader Gràfic -Ús forestal Causes de la diversitat dels paisatges agraris. -Factors físics -Factors humans Glossari. Activitats PAU.

Quan ens referim al sector primari, estem parlant sobre la agricultura, la ramaderia, la silvicultura i la pesca.En el nostre treball ens anem a centrar en l’agricultura, es a dir, en quins són els usos primaris del sòl (ús ramader, ús agrícola i ús forestal) i quines són les causes de la diversitat dels paisatges agraris (factors físics i humans).

Els espais del

sector primari

SECTOR PRIMARI

AGRICULTURA

SILVICULTURA

PESCA

RAMADERIA

MAPA CONCEPTUAL

USOS PRIMARIS DEL SÒL (I)

Ús agrícola

Ús ramader

Ús forestal

USOS PRIMARIS DEL SÒL (I)

ÚS AGRÍCOLA

Reducció de la superfície cultivada

Cultius de secà

Causa

Augment de la superfície de regadiu

Abandó

Falta rendibilitat

explotacions, PAC,

urbanització….

Causa

Tipus de cultiu

USOS PRIMARIS DEL SÒL (I)

Cultius de secà herbaics

Cereals Blat

Dacsa i ordi

Principal productor mundial Vinyers

Oliverals

USOS PRIMARIS DEL SÒL (I)

Regadiu extensiu Regadiu intensiu

USOS PRIMARIS DEL SÒL (I)

ÚS

RAMADERPRODUCIÓ GANDERA PRODUCCIÓ AVÍCOLA

Bestiar boví Bestiar oví

Bestiar porcí

Notablement intensiva

Concentracions de granges

C.Valenciana, Catalunya i Catella-Lleó

Terre

s de

cult

iu

Prats

i pas

ture

s

Terre

nys f

ores

tals

Terre

nys u

rban

itzat

s

Super

fícies

geo

gràf

iques

0

10000000

20000000

30000000

40000000

50000000

60000000

Espanya

Espanya

USOS PRIMARIS DEL SÒL (I)Usos del sòl en

Espanya, 2004 (ha)

USOS PRIMARIS DEL SÒL (II)

ÚS FORESTAL

SUPERFÍCIE

FORESTAL

USOS PRIMARIS DEL SÒL (II)

DISTRIBUCIÓ DEL ESPAIS FORESTALS

Comunitats autònomes més boscoses

Nord: País Bac i Catalunya

Comunitats autònomes meyns boscoses

Centre, sud i sud-oest

USOS PRIMARIS DEL SÒL (II)

PRODUCCIONS

FORESTALS

Fusta Suro Fauna cinegètica

Les més importants

CAUSES DE LA DIVERSITAT DELS PAISATGES AGRARIS

Interacció • Factors físics• Factors humans

Factors físics-El medi natural

-El clima

-El relleu i els sòls

Factors humans-La població

-El poblament

-La propietat i la grandària de les parcel·les i de les explotacions

Cultius de secà: Aquells que solament reben aigua de la pluja.

Cultius de regadiu: Aquells que reben aigua mediant obra humana, independentment de la duració o quantitat .

PAC: Conjunt de normes que regula la producció agrícola i ramaderia de la Unió Europea.

Ramaderia extensiva: Es la ramaderia que es practica, sobretot, en grans extensions de sòl i on predomina una economia de subsistència. Aquest tipus de ramaderia necessita menys capital per inversions, mà d’obra i alimentació que la ramaderia intensiva.

Ramaderia intensiva: També denominada industrial. Es la ramaderia que es practica en explotacions especialitzades a las que es destina molt capital i mà d’obra, instal·lacions i aliments per al ramat.

Productivitat: relació entre la producció i el número de hores de treball per obtindre-la.

Explotació agrària: es la unitat tècnica-económica, de la que s’obtenen productes agraris

baix la responsabilitat d’un titulat; pot estar formada per una o varies parcel·les, a pesar de

que no siguen continues.

Parcel·la: extensió de terra cultivable amb un sol límit.

Minifundi: finca rústica, que per la seua reduïda extensió, es difícilment rentable.

Latifundi: finca rústica de gran extensió amb baixos rendiments agrícoles. 

Rendiment agrícola: productes obtinguts en una explotació, es calcula mediant la relació

entre producció i superfície cultivada.

GLOSSARI

ACTIVITATS PAU

1.Delimiteu en el perfil annex l’“Espanya humida” i caracteritzeu el seu paisatge i estructura agrària.Perfil annex

100 200 300 400 500 600 700 KM

Font/Fuente: Web del Instituto Geográfico Nacional. Página (2010)

3.000 m.

2.000 m.

1.000 m.

RESPOSTA L’Espanya més humida es troba a les comunitats de Galícia i País Basc, és a dir, al

nord i nord-oest de la península. La gran humitat d’aquesta zona es deu en gran part a les abundants precipitacions procedents de les borrasques atlàntiques; i les seues temperatures són suaus al litoral i altes a l’interior.

Per tots aquestos factors, en aquest tipus de territori abunden els boscos i els prats, la qual cosa fa que les explotacions minifundis familiars predominen, les quals se basaven anteriorment en el cultiu de secà però que, actualment, se centren en l’activitat més important del sector primari (pastos per alimentar al bestiar boví).

També caldria afegir que la baixa productivitat de les granges de llet i les imposicions de la PAC afecten negativament a aquesta zona.

Per una part, el cultiu especialitzat es basa en hortalisses i en forratjes per a l’autoconsum i la venda en mercats urbans. I, per altra banda, la zona gallega es centra en la producció vinícola.

Finalment, em de mencionar l’ús forestal, el qual ha incrementat notablement en els últims anys degut a la repoblació de diferents tipus de vegetals que han aprofitat per a la indústria.

ACTIVITATS PAU

2. Amb l’ajuda del gràfic del Document 1, i dels vostres coneixements, caracteritzeu el cultiu de l’olivera a Espanya considerant les seues produccions, localitzacions i comercialització.

Evolució de la superfície i la producció del cultiu d’oliva a Espanya (1990-2007). Evolución de la superficie y la producción del cultivo de aceituna en España (1990-2007).

0

1000000

2000000

3000000

4000000

5000000

6000000

7000000

1990 1992 1995 1997 2000 2002 2005 2007

Pro

duc

ción

(T

m)

1800000

1900000

2000000

2100000

2200000

2300000

2400000

2500000

Sup

erfi

cie

(ha)

PRODUCCIÓN TM SUPERFICIE HAS.

Font/Fuente: Anuario Estadístico (2009). Ministerio de Medio Ambiente y medio rural y marino.

RESPOSTA

Com podem observar en el gràfic anterior, el cultiu d’olivera a augmentat als últims anys; tot açò es deu a que Espanya és el primer productor mundial d’oli d’oliva i suposa el 12% de la seua superfície conreada (2.500.000 de hectàrees aprox.).

La major part de cultius d’olivera els trobem principalment al sud de la península i especialment a les comunitats autònomes properes al mediterrani (Comunitat Valenciana, Aragó, Catalunya) i a l’interior d’Andalusia i Castilla-La Manxa.

Al acabar la crisi de rentabilitat de 1960, la introducció en la UE va suposar l’impuls necessari per a l’expansió d’aquest sector gracies a les ajudes proporcionades per la PAC. Encara que aquestes subvencions poden provocar una sobreproducció i la ruptura de l’equilibri econòmic.

CUIDEU EL SÒL