Els espais ind. II

ELS ESPAIS INDUSTRIALS II

Tema 7

Geografia d’Espanya, 2n Batxillerat

Gràcia Jiménez IES Sant Vicent

FEM UNA ULLADA A LA HISTÒRIA DE LA INDUSTRIALITZACIÓ A ESPANYA...

•SEGLE XIX

•Retard industrial degut a la insuficiència de matèries primeres i a lamediocritat del carbó.•Escassetat de capitals, burgesia feble (dificultats polítiques per consolidar elpoder al llarg del s.XIX)•Endarreriment tecnològic i mà d’obra poc qualificada ( majoria decamperols)•Mercat interior molt poc estructurat (pervivència de l’auto abastiment i delcomerç local i comarcal tradicional)•Situació exterior poc favorable (problemes a Amèrica, escàs pes a Europa)•Aplicació de polítiques industrials desfavorables.


http://ca.wikipedia.org/wiki/Arqueologia_industrial

Arqueologia industrial

Durant esta primera etapa, destacaren la siderometalúrgia en Màlaga i Nord d’Espanya (Astúrias, Cantàbria i País Basc), i la indústria tèxtil del cotó a Catalunya.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Arqueologia_industrial


INICIS DEL SEGLE XXEs va caracteritzar per:•Auge de l’ús del carbó a causa de la II Revolució Industrial.•Augment de les inversions privades.•Impuls a les obres públiques que bastiran unes millors infraestructures( transports, comunicacions...)•Creixement del mercat interior (augment del nº d’assalariats)•Aplicació de polítiques proteccionistes de la indústria per part del’Estat.•Escassa grandària de les empreses.•Conjuntura política favorable: Espanya no participa en la I GuerraMundial

Fàbrica de farines a Alacant


De 1900 a 1935: es manté minifundisme empresarial, la dependència tecnològica i el control de l'empresa privada sobre gran nombre d'empreses. A l'auge de la mineria del carbó (IªGM) li va substituir el tancament de gran nombre de mines per esgotament de les vetes. Malgrat l'entrada d'algunes multinacionals (Standard, Nestlé,…) la inversió estrangera va ser mínima i, en general, el període va venir marcat per pretensions autàrquiques i consegüent proteccionisme aranzelari.En aquesta etapa van destacar el predomini d'indústries lleugeres amb gran quantitat de mà d'obra i els sectors industrials vinculats a les grans obres públiques de la Dictadura del general Primo de Rivera.

Els anys de la Guerra Civil (1936-1939) van suposar un fre al tímid avanç que s'experimentava en els anys immediatament anteriors, a més de la destrucció de moltes fàbriques, carreteres, ponts, vies, etc…


De 1940 a 1959: és l'etapa coneguda com a autarquia. Les restriccions a les

importacions van ocasionar una forta manca de matèries primeres, recursos energètics, maquinària i capital. Davant el més que evident fracàs d'aquesta política, en la dècada dels ’50 es va suavitzar aquest desig d'autosuficiència, molt vinculat a l'inici de negociacions amb USA, que concedirà crèdits per a adquirir matèries primeres i equips industrials.

D’aquesta etapa és la creació de l'Institut Nacional d'Indústria (INI) en 1941, organitzat com un holding estatal i dirigit a controlar empreses considerades vitals per a la defensa del país, les poc rendibles o les que exigien un fort capital fix (siderúrgia, refineries, construcció naval, etc…)

Altra característica seria l’augment de la dicotomia entre el litoral i l'interior, de manera que l’eix cantàbric (Galícia-País Basc) i l’eix mediterrani (Catalunya-Múrcia) tenien més d'un 56% de la població activa industrial, enfront del 16% del les regions de l'interior.


De 1960 a 1975: el desenvolupament industrialL'any 1959 es va aprovar el Pla d'Estabilització (fi de l'autarquia) que

suposava l'alliberament de l'economia i la seua obertura a l'exterior, per a açò es va devaluar la pesseta, es van congelar salaris, es va començar una tendència a l'equilibri en la despesa pública, nova legislació més favorable per a les inversions estrangeres i es van aprovar quatre plans de desenvolupament (fomentant preferentment les comunicacions i la indústria, incentius financers i fiscals) entre moltes altres mesures; tot açò coincidint amb la concessió d'un préstec per part del Fons Monetari Internacional (FMI) i amb una etapa de baixos preus de l'energia.


•Primer pla de desenvolupament (1964-67): la producció industrial va créixer més d'un 6%. Es van crear els pols de promoció de Burgos i Huelva i els de desenvolupament de Vigo, La Corunya, Valladolid, Zaragoza i Sevilla.

•Segon pla (1968-71): la producció va créixer un 5’5%. Es creen els pols de desenvolupament de Còrdova, Granada, Logroño, Oviedo i Villagarcíade Arosa (Pontedreva), amb un èxit menor que en el cas dels anteriors.

•Tercer pla (1972-75): creixement d'un 7%. No es van crear nous pols de desenvolupament.

•Quart pla (1976-79): no es va portar a efecte.

ELS 4 PLANS DE DESENVOLUPAMENT


Els “polos de desarrollo” durant el franquisme


LES CONSEQUÈNCIES DE LES POLÍTIQUES DESENTROLLISTES Fort procés d’èxode rural, unit a un creixement espectacular de les

ciutats.Fort increment del PIB i de la renda real.Augment de les desigualtats territorials, País Basc, Cantàbria,

Astúries, Catalunya, València i Madrid acaparaven en 1975 més del 50% de l'ocupació industrial.En el punt oposat estaven les dues Castelles, Extremadurai Aragó.

Consolidació de les grans fàbriques, amb acusada especialització, sobretot en siderometalúrgia i considerable subjecció als recursos físics en el litoral cantàbric.

Major diversificació en béns de consum i major importància de la petita empresa familiar en el litoral mediterrani.

Gran increment d'inversions de capital estranger i nacional (remeses d'emigrants i ingressos per turisme).

Gran increment en les despeses per patents estrangeres i assistència tècnica.

Incorporació del nostre país a l'economia mundial.


DE 1975 A 1985: CRISI ECONÒMICA I REESTRUCTURACIÓ INDUSTRIAL.

En aquest període de crisi internacional, la taxa de desocupació va passar del 1’1% en 1970 al 22% en 1985, l'aportació de la indústria al PIB va passar del 40% al 35% , i la taxa de creixement econòmic va caure al 1’3%.

Causes externes: •encariment de l'energia•esgotament del cicle tecnològic :aparició de noves tecnologies (TIC), nous materials, nous sectors industrials (robòtica)sistemes de producció més flexibles (descentralització i deslocalització)•canvis en la demanda (+ qualitat i + disseny)•Inici de la globalització econòmica: irrupció de les empreses multinacionals.•competència creixent dels nous països industrialitzats (NPI) , sobretot en siderúrgia, construcció naval, tèxtil, calçat, joguets, etc…

Causes internes: •deficiències estructurals (elevat consum d'energia i mà d'obra)• dependència exterior en tecnologia i capital• situació política (mort de Franco i inici del període de transició)


Conseqüències de la crisi:Les polítiques d’eixida a la crisi

econòmica, van anar en dos sentits complementaris: la reconversió i la reindustrialització

Reconversió industrial: va afectar als sectors

madurs (siderometalúrgia, construcció naval, tèxtil, calçat, equips elèctrics i electrònics) i va consistir en un tractament de xoc per a fer viables i competitives a mitjà termini a les empreses en crisis, a través de regulacions de plantilles, sanejament financer, nous sistemes d'organització i gestió, especialització en productes amb major demanda. El resultat va ser molt desigual, més positiu per a les grans empreses.La incorporació d'Espanya a la UE va obligar a una nova reconversió en 1991.



Reindustrialització: es va centrar en les ZUR (Zones d'Urgent

Reindustrialització), que es van delimitar a Galícia, Astúries, ria del Nervión, Barcelona, Madrid i Cadis. A canvi d'incentius financers i fiscals, i subvencions per a incorporar treballadors en atur procedents de la reconversió es podien traslladar o crear en aquestes zones fàbriques que generaren nous llocs de treball i foren viables. El resultat tampoc va ser òptim, ja que es va crear menys ocupació del previst, es van beneficiar quasi exclusivament les grans empreses i es van accentuar els desequilibris regionals, doncs la majoria de les fàbriques van optar per instal·lar-se a Madrid i Barcelona.


El mapa de la reestructuració industrial


De 1986 a l'actualitat: la tercera revolució industrial.Des de l'entrada en la UE, la indústria espanyola ha viscut un fort procés de modernització i millora en competitivitat, amb alts i baixos (crisis de 1992 i crisi actual)La UE va destinar des del primer moment importants partides procedents dels seus fons estructurals encaminades a corregir els desequilibris econòmics interterritorials, així es van establir tres àrees incentivables:- ZEP (Zones de Promoció Econòmica): són les àrees menys desenvolupades, segons la renda i taxa d'atur.- ZID (Zones en Declivi)les àrees més afectades per l'ajust industrial- ZE (Zones especials): poden ser creades pel Govern en circumstàncies que ho aconsellen.


Pel que fa a la tercera revolució industrial, basada en la

innovació i les noves tecnologies com la microelectrònica, cal destacar:•Canvis en la producció industrial: creixement dels sectors de telemàtica, automatització, biotecnologia, energies renovables, nous materials…•Canvis en l'estructura industrial: major flexibilitat i descentralització de la producció.•Canvis en l'ocupació industrial: augment de tècnics qualificats i de la precarietat laboral.•Terciarització de la indústria.•Canvis en la localització industrial.•Canvis en la política industrial: reducció de l'intervencionisme, foment de la indústria endogena i preocupació pel medi ambient, impuls a la R+D (destacant els casos de Madrid, Catalunya i País Basc)•Creació dels Parcs Tecnològics (parcel·les de superfície reduïda, qualitat en els edificis, bones connexions, elevada qualitat ambiental, destaquen els de Tres Cantos (Madrid), Vallés (Barcelona), Zamudio (Biscaia), Paterna (València), PTA (Màlaga)


Els sectors madurs (1)Són els afectats per menor demanda (degut a l'aparició de nous materials o productes), per la baixa competitivitat (endarreriment tecnològic o mà d'obra més barata en altres països) i per exigències de la UE de reduir la producció i suprimir les subvencions.Estem parlant de:Metal·lúrgia bàsica o Siderúrgia: la integral produeix acer a partir de ferro en alts forns. Es van tancar els Alts Forns de Biscaia i els Alts Forns del Mediterrani, per la qual cosa només queden a Astúries (privatitzada i fusionada amb altres empreses europees), ha aconseguit una disminució de costos, diversificació de producció i augment de la qualitat. La no integral obté l'acer a través de ferralla i es localitza en empreses més xicotetes a País Basc, Cantabria i Catalunya.Transformats metàl·lics: fabrica tot tipus de maquinària. Es concentra en el triangle País Basc, Barcelona i Madrid.

LA PRODUCCIÓ INDUSTRIAL


Electrodomèstics de línia blanca: en procés de reorganització de la producció (especialització), de l'empresa (concentració) i del mercat, el que ha portat al tancament d'algunes empreses i regulacions d'ocupació. Competència amb la producció dels NPI.Construcció naval: concentrada a Galícia, Cantàbria i País Basc, en els últims anys ha experimentat un dur ajust, intentant reduir la seua capacitat i especialitzar-se en altres activitats (reparacions). Fort competència amb Corea.Indústria tèxtil, del calçat i cuir:Concentrada a Catalunya i Comunitat Valenciana, es distingeixen diverses branques, com per exemple la de fibres químiques (alta tecnologia, participació de capital estranger i concentració en grans empreses) i la de la confecció (dispersió territorial, minifundisme empresarial, etc…). La competència amb la producció més barata d'altres països s'està intentant solucionar a través de dissenys, marques i qualitat (fomentant, p. ex. les fibres naturals…).


Els sectors dinàmics (2)Són aquells que presenten

alta competitivitat, especialització, estructura empresarial flexible, demanda assegurada i gran participació de capital estranger:Sector de l'automòbil:Després d'una profunda reconversió (estava sobredimensionat i molt desfasat tecnològicament), segueix en mans de multinacionals i necessita d'ajustos graduals i contínua renovació tecnològica (robotitzación i motors que estalvien combustible i s'adapten a les noves exigències ecològiques).


Sector químic:Presenta alguns inconvenients, (forta participació de capital estranger, petites unitats de producció o escassa recerca), però és un dels pilars de la indústria espanyola. Cal distingir entre la indústria petroquímica o química de base, que són fonamentalment grans empreses dedicades a la refineria (Puertollano, Cartagena, Algesires i Huelva) i la química de transformació que són empreses molt més xicotetes localitzades a Catalunya, País Basc i Madrid i diversificades (pintures, perfums, fertilitzants, productes farmacèutics, fotogràfics o paper)

Els sectors dinàmics (2)


Sector agroalimentari:Igual que en el cas anterior, trobem grans empreses (multinacionals) i indústries xicotetes i disperses. En els últims anys ha augmentat molt l'exportació. Sol donar-se una vinculació directa entre les fàbriques i la localització dels recursos, la qual cosa explica la seua importància en províncies escassament industrialitzades, excepte el cas de Madrid i Barcelona, especialitzades en envasaments, congelats i begudes refrescants

Els sectors dinàmics (2)


La construcció:Després d'uns anys de creixementespectacular, començà a donar clarssímptomes de recessió a partir del 2006, ja que és un dels sectors méssensibles a la conjuntura econòmica i en el cas del nostre país ha sigut una de les claus per explicar la profunditat de la crisieconòmica.És un sector molt important a Balears, Canàries, C. Valenciana i Murcia.

Els sectors dinàmics (2) Abans de l'esclat de la bambolla, en 2007, aquestsector representava el 10% del PIB del país, donava ocupacióal 11’3% de la poblacióocupada i constituïa el 57% de la inversió que es realitzava en el nostre país.

El subsector d’enginyeria civil manté la perspectiva negativa fins a 2014, davant un panorama que preveu descensos del 18,5% en 2013 i del 8,5% en 2014.


Són els relacionats amb l'alta tecnologia (microelectrònica, telemàtica, biotecnologia, etc… ). Presenten tres clars problemes:

1. dependència de l'exterior en recerca i tecnologia,

2. predomini d'empreses xicotetes (circumscrites al mercat interior)

3. escassa preparació de la mà d'obra.Es localitzen preferentment en els parcs tecnològics.

Sectors industrials punters (3)


Segons l’Enquesta Industrial d'empreses 2011 (publicada

a desembre de 2012), la xifra de negocis de la indústriamanufacturera va augmentar un 5,1% l'any 2011L'activitat més dinàmica va ser la de refinament de petroli i la menys dinàmica la de fabricació de productes electrònics de consumLes empreses manufactureras van facturar en el mercat exterior un 32,2% del total de les seues vendes, la qual cosa suposa un increment del 2,1% en relació amb l'any anterior.

http://www.ine.es/prensa/np755.pdf

L’ACTUAL SITUACIÓ DE LA INDÚSTRIA

VISITEM I COMENTEM LES DADES DE L’INE





ÀREES INDUSTRIALS

Espanya presenta clars desequilibristerritorials en la indústria. Les raonspodem trobar-les en la història, la dificultat de comunicació, el desigual repartiment de població, unes xarxes de comunicació i unes infrastructures que responen a interessos polítics…

Podem diferenciar quatre grans àrees:1. Àrees industrials desenvolupades2. Àrees i eixos en expansió3. Àrees i eixos en declivi4. Àrees d’industrialització induïda i

escassa




1) Àrees industrials desenvolupades:Són les àrees metropolitanes, sobretot les de Madrid i Barcelona, on trobem les empreses més innovadores i els principals centres de decisió de les majors empreses nacionals i filials de les multinacionals, amb mercats en expansió i ocupacions qualificades i ben remunerades. Cal assenyalar també la creixent terciarització de la seua indústria.

Empreses TIC


2) Àrees i eixos en expansió:El més dinàmic sens dubte és l'eix mediterrani (des de Girona fins a Cartagena), tant per les seues bones comunicacions com per la seua tradició.També destaca l'eix de l'Ebre (des de Bilbao fins a Tarragona), malgrat els buits poblacionals a Osca o Lleida.Des de Madrid s'han anat desenvolupant importants zones industrials cap a Castella-la Manxa, en funció del notable desenvolupament de les comunicacions.Finalment, en els últims anys ha anat ressorgint la indústria al País Basc, estenent-se en eixos cap a La Rioja i Navarra


3) Àrees i eixos en declivi:Són Galícia i l'eix cantàbric (sobretot Astúries i Cantabria), molt especialitzats en indústries madures, amb grans empreses sense diversificació industrial, la qual cosa ha dificultat el crear ocupacions alternatives. Són zones de gran resposta social (per implantació sindical) i un medi ambient molt deteriorat i declivi demogràfic


4) Àrees d'industrialització induïda i escassa:Les zones d'industrialització induïda són Aragó, Castella i Lleó i Andalusia, àrees que des dels anys ’60 han comptat amb diverses iniciatives per a la promoció industrial, però que només han aconseguit un cert desenvolupament industrial en llocs molt concrets (Saragossa, Valladolid i Burgos i el triangle Huelva-Cadis-Sevilla), a més d'indústries tradicionals, disperses i xicotetes, tals com a agroalimentàries, tèxtil o moble.Les d'escassa industrialització són Extremadura, Balears i Canàries, a més de Castella-la Manxa, (si bé aquesta última ja s'ha esmentat com està beneficiant-se de l'expansió de la indústria madrilenya cap a Guadalajara, Toledo i Ciudad Real).



L'ingrés d’Espanya en la UE va dur importants canvis en la indústria. La lliure circulació de productes, persones i capital va suposar un augment espectacular d'importacions i exportacions, així com l'adopció de la tarifa comunitària d'aranzels enfront de tercers.La reducció de la intervenció estatal, amb la desaparició del INI en 1995, substituït pel SEPI (Societat Estatal de Participacions Industrials), amb la finalitat de privatitzar les empreses industrials i de serveis amb participació estatal (SEAT, REPSOL, ENDESA, ENSIDESA, Gas Natural, Tabacalera, drassanes, etc…).Altres mesures han sigut l’assessorament a les PIMES, foment de la recerca, a través del projecte EUREKA i, fonamentalment, l'impuls de la industrialització endògena i la política mediambiental.

Política industrial actual


Política mediambiental:

Les directrius de la UE ens obliguen a:evitar l’ús abusiu dels recursos

(desenvolupament sostenible) protegir espais (prohibint el seu ús

industrial i avaluant l'impacte ambiental)adoptar mesures correctores a través

d'auditories mediambientals.Els resultats més espectaculars s'han aconseguit en les operacions de recuperació de zones altament degradades, a voltes rehabilitant instal·lacions obsoletes o abandonades per a altres usos (oficines, habitatges…), destacant en aquest sentit el País Basc.


Parteix de la idea de desenvolupar les potencialitats i avantatges propis de cada lloc, s'ha optat per la micro-planificació front la macro-planificació pròpia de periodesanteriors.Es basa en donar major protagonisme a les administracions locals i fomentar les PIMES locals i el cooperativisme.

Indústria endògena:

http://blog.sage.es/wp-content/uploads/2011/03/Radiograf%C3%ADa-de-la-Pyme-2011.pdf

Radiografia 2011 de la PYME, informe de SAGE













La greu crisi econòmica,política i, en definitiva social, afectaenormement al sector econòmic,del que la indústria és un dels seuspilars. Entre altres conseqüènciessobre el sector, cal destacar lessegüents:•tancament de moltes empreses.• evidència de la importància del’economia submergida.• increment de l’atur.• consolidació de la posicióperifèrica en l’economia mundial.

CONSEQUÈNCIES DE LA CRISI ACTUAL


http://servicios.mpr.es/seacyp/Busca_asp.aspx?BD=PROLEX7&BUSCA=P7L-134A

Una curiositat històrica, o de com en 10 anys tot es pot capgirar:Debat de pressupostos de 2002, amb Cristòbal Montoro com a ministre d’Hisenda i J.L. Rodríguez Zapatero com a cap de l’oposició

http://17congreso.pp.es/ponencias/3%20PONENCIA%20ECONOMIA.pdf

Sé que és un poquet àrid, però què tal si repassem la ponència del PP al seu 17è Congrés, sobre economia, fixant-nos en el que el partit que actualment governa Espanya pensa sobre la indústria?




http://17congreso.pp.es/ponencias/3 PONENCIA ECONOMIA.pdf










http://geomartineznocturno.blogspot.com.es/2011/02/bloque-iii-tema-6.html

http://www.ine.es/daco/daco42/daco422/ipi1112.pdf


http://clio.rediris.es/n37/oposiciones2/tema18.pdf

ALGUNES PÀGINES SOBRE EL TEMA QUE DEURIES VISITAR:








http://www.ine.es/daco/daco42/daco422/ipi1112.pdf









Education

Els espais ind. II