Tema 0 Història de l'Art 2n Batxillerat

Embed Size (px)

Text of Tema 0 Història de l'Art 2n Batxillerat

HISTRIA DE L'ART
2n de BATXILLERAT

TEMA 0

Qu s l'art?

Temari

Caracterstiques de la PAU d'Histria de l'Art. Models d'examen.

El comentari d'Art:Arquitectura

Escultura

Pintura

Qu s l'Art?

L'sser hum sempre ha produt art, des de la Prehistria fins l'actualitat.

Per la manera d'entendre l'art, el seu significat i la valoraci de l'artista ha canviat molt a travs del temps.

Aproximaci conceptual

L'art seria l'expressi creativa d'uns sentiments, idees o valors, que emanen d'una cultura i una ideologia en un context histric determinat.

El temari d'Art: 1a avaluaci

1a avaluaci:Art clssic, Grcia

Art clssic, Roma

Art islmic

Art romnic

Art gtic

El temari d'Art: 2a avaluaci

2a avaluaci:L'arquitectura del Quattrocento: Brunelleschi i Alberti.

La pintura italiana del Quattrocento: Massaccio i Botticelli.

L'escultura italiana del Quattrocento: Donatello.

L'arquitectura del Cinquecento: Bramante i Palladio.

La pintura italiana del Cinquecento: Miquel ngel.

L'escultura italiana del Cinquecento: Miquel ngel.

Espanya: el Greco.

L'escultura barroca: Bernini.

La imagineria espanyola.

La pintura barroca a Flandes i Holanda: Rubens i Rembrandt.

La pintura barroca espanyola: Ribera i Velzquez.

El temari d'Art: 3a avaluaci

3a avaluaci:La pintura neoclssica: David.

Goya.

La pintura romntica: Delacroix.

L'arquitectura modernista.

L'arquitectura dels nous materials.

L'impressionisme: Van Gogh, Gaugin i Czanne.

El fauvisme: Matisse.

El cubisme: Picasso.

La PAU d'Histria de l'Art

Opci A: Fotocpies 2014

3 imatges

1 text

3 preguntes:1) Comentari de la primera imatge.

2)Explicaci de les cartacterstiques d'un estil o un autor, producci artstica i la seua evoluci a travs del temps.

3) Marc historicosocial en el qual es desenvolupa un estil o una trajectria artstica.

Opci B: Fotocpies 2014

2 imatges

2 textos

3 preguntes:

1) Comentari de la primera imatge. 2)Explicaci de les cartacterstiques d'un estil o un autor, producci artstica i la seua evoluci a travs del temps.

3) Marc historicosocial en el qual es desenvolupa un estil o una trajectria artstica.

Opci A PAU 2014: les fonts

Sant Mart de Frmista, (Palncia).Segles XI-XII

Aprofitant el declivi dels poders tradicionals, els monestirs es van transformar en el segle XI, com ha recordat. Durliat, en complexos centres de gran poder espiritual i temporal; amb la seua caritat asseguraven la distribuci d'aliments a molts indigents, i per la seua organitzaci econmica van crear grans explotacions rurals. D'altra banda, en cada monestir va haver-hi una escola i tallers per a la formaci d'oficis com les artesanies i els amanuenses dedicats a la cpia de cdexs, que van ser decisius en la labor de difusi de la cultura i les arts. Este moviment va tindre com a punt de partida l'any 910, data de la fundaci del monestir de Cluny, en la Borgonya.Sebastin, Santiago. Mensaje simblico del Arte Medieval. Madrid 1996.

Opci A PAU 2014: les qestions

1) Comentari de la primera imatge (4 punts):Analitza i comenta la imatge 1

2)Explicaci de les cartacterstiques d'un estil o un autor, producci artstica i la seua evoluci a travs del temps (4 punts):Explica les caracterstiques generals de l'arquitectura romnica.

3) Marc historicosocial en el qual es desenvolupa un estil o una trajectria artstica (2 punts):Comenta el context social, poltic, econmic i religis del romnic.

Opci B PAU 2014: les fonts

Les demoiselles d' Aviny s el punt de partida d'una nova prctica artstica, el cubisme, que posaria en dubte tota la representaci plstica precedent. L'esttica cubista condicionar el plantejament dels corrents sorgides amb posterioritat, i els seus creadors, Picasso i Braque, la continuaran desenvolupant intensament fins l'esclat de la primera guerra mundial. Entre 1908 i 1910 aproximadament, les composicions cubistes se centren en l'anlisi exhaustiva del motiu, que s'arriba a descompondre en tants plans com exigisca la plasmaci dels seus diferents punts de vista, d'on deriva la denominaci d'este primer perode, anomenat cubisme analtic. Al mateix temps, es juxtaposen els plans clars i foscos i, a causa del protagonisme de la forma, el color va perdent importncia, fins veure's redut als tons grisos, ocres, marrons i verds. Apollinaire arrib a comparar este procs de fracturaci dels motius duts a terme durant el cubisme analtic amb el mode en qu un cirurgi disecciona un cadver.Esteban, Paloma. Picasso. 1881-1914. Los grandes genios del arte contemporneo. Miln 2003.

Finalment, en el seu desig de reinventar el mn que els rodejava, els cubistes van posar al descobert molts dels problemes fonamentals de la pintura i l'escultura des de la seua creaci. Els artistes, exceptuant aquells que noms pretenen copiar quelcom ilusionsticamente, sempre han sigut conscients de la necessitat de conciliar la seua representaci del motiu amb les demandes abstractes del medi esttic en qu treballen; les formes han d'equilibrar-se per aconseguir una composici satisfactria, la representaci dels volums en profunditat ha de compatibilitzar-se amb la producci d'un harmonis disseny superficial, etc. L'actitud dels cubistes era, com hem vist, intensament realista, i una autntica apreciaci de la seua pintura depn en ltima instncia de l'habilitat dels espectadors per a reconstruir o identificar les temtiques. Per a l'estar menys directament condicionats per les aparences visuals que qualsevol altra escola de pintura des del Renaixement, van ser capaos de desenvolupar tcniques pictriques i escultriques ms abstractes amb les que resoldre el problema de recrear i reinterpretar artsticament el mn material.Golding, John. El cubismo. Una historia y un anlisis. Madrid 1993

Opci B PAU 2014: les qestions

1) Comentari de la primera imatge (4 punts):Analitza i comenta la imatge 1

2) Explicaci de les cartacterstiques d'un estil o un autor, producci artstica i la seua evoluci a travs del temps (4 punts):Explica les caracterstiques generals de l'obra cubista de Picasso

3) Marc historicosocial en el qual es desenvolupa un estil o una trajectria artstica (2 punts):Comenta el context social, econmic i poltic d'este moment

Opci A PAU 2014: les qestions

1) Comentari de la primera imatge:Analitza i comenta la imatge 1

2)Explicaci de les cartacterstiques d'un estil o un autor, producci artstica i la seua evoluci a travs del temps:Explica les caracterstiques generals de l'arquitectura romnica.

3) Marc historicosocial en el qual es desenvolupa un estil o una trajectria artstica:Comenta el context social, poltic, econmic i religis del romnic.

Per tant heu saber de comentar...

Arquitectura

Escultura

Pintura

Parts generals del comentari d'Art

Els comentaris d'Arquitectura, Escultura i Pintura tenen aquestes parts:

1) Identificaci i classificaci de l'obra

2) Anlisi formal i material de l'obra. Comentari estilstic de l'obra.

3) Interpretaci i contextualitzaci de l'obra.

Consells generals per a la redacci del comentari d'Art

Procurem seguir les pautes del comentari pel que fa a l'ordre de la nostra anlisi (identificaci i classificaci, anlisi i comentari, interpretaci i contextualitzaci).

Procurem utilitzar els connectors lingstics adequats per tal que la nostra explicaci resulte fluda i coherent.

Mai esquematitzarem, redactarem per a explicar-nos.

Mai opinem, fonamentem les nostres observacions.

Utilitzem adequadament i correctament el vocabulari de cadascun dels estils.

No hem d'inventar sin que hem d'observar, descriure i explicar all que veiem i sabem.

Escrivim amb una bona presentaci: marges, ortografia, ordre, neteja...

Mai copiem un comentari d'internet, s impossible de memoritzar i intil.

Analisi i comentari d'una obra arquitectnica (1)

1) Identificaci i classificaci de l'obra:Tipus de construcci

Estil i cronologia (amb escola i etapa si escau)

Autor (amb etapa de procucci si escau)

Qui li encarrega i paga l'obra?

Ttol de l'obraL'obra s un.... realitzat en l'any o segle...., per...., pertany a l'estil o l'etapa.... Va ser encarregada per . i es localitza a.... L'obra es titula (o es)....

Analisi i comentari d'una obra arquitectnica (2)

2) Anlisi formal i material de l'obra. Comentari estilstic de l'obra.a) Tipus d'edifici:Espais interiors: Forma de la planta, proporcions dels espais, illuminaci.

Espai exterior: Alat, faana, dimensions, obertures (portes, finestres, vanos...), decoraci, horitzontalitat o verticalitat, lnies dominants (predomini de la corba o la recta), relaci amb l'interior i amb l'entorn. b) Materials (caracterstiques, raons d's, qualitats esttiques...) i tcniques de construcci.c) Sistema arquitectnic: adintelat, voltat, cpules de mitja taronja.d) Elements constuctius:

Substentants: murs, dintels, columnes, arcs, pilars, pilastres, contraforts... explicant la tipologia si cal.

Sostinguts (cobertes i teulades): coberta embigada, voltes, cpules...

Elements decoratius: naturalesa, materials, temtica, localitzaci.

e) Elements decoratius: naturalesa, materials, temtica, localitzaci.f) Valors plstics: proporcions, harmonia, simetria...Exterior: plasticitat, relaci amb interior i entorn

Interior: escala humana, colors, llum

Analisi i comentari d'una obra arquitectnica (3)

3) Interpretaci i contextualitzaci de l'obra:Simbologia de la constr