Samurai

De: Arnau Montserrat i ViladrichOleguer Galceran i Soldevila

Durant el període Kofun (250-530), la classe aristocràtica estava constituïda per guerrers a cavall, els quals eren enterrats junt amb les seves armes, armadures, miralls de bronze i joies en túmuls que generalment solien tenir la forma d'un ull de pany. Aquests sepulcres eren coneguts com Kofun. («Tomba antiga" o "túmul antic»). Era comú dipositar a més estatuetes de fang amb formes de servents, animals i soldats. Aquestes figuretes eren conegudes com haniwa i amb elles es reemplaçaven els sacrificis humans. De l'estudi dels haniwa trobats, es pot deduir que aquests aristòcrates són els avantpassats directes dels que més endavant seran coneguts com samurais, terme que no va ser encunyat oficialment per referir-se a la classe guerrera d'elit sinó fins al segle XII. Durant aquest període, el Japó va estar íntimament relacionat amb les situacions bèl.liques a Corea i Xina. Durant l'any 400, un exèrcit d'infanteria va acudir en auxili del regne de Paekche, però van patir una gran derrota a mans de la cavalleria del regne de Koguryo. Això els va fer reflexionar seriosament sobre la forma en què desenvolupaven les seves tàctiques de guerra. Encara que al Japó ja s'utilitzaven els cavalls per a tasques al camp, l'ensinistrament d'aquests animals per a la guerra es va intensificar, així com la capacitació dels genets. L'any 553, Paekche va buscar novament el suport de tropes japoneses, però sol.licitar arquers i cavalleria, mostra de la importància que van jugar aquests elements en les guerres de l'època.

• És un codi ètic estricte i particular on molt samurais (o bushi) lliuraven les seves vides, que exigia lleialtat i honor fins a la mort. Si un samurai fallava en mantenir el seu honor, podia recobrar-lo practicant el seppuku (suïcidi ritual). Es diu que des de petit, el bushido era inculcat als japonesos de la classe dirigent fins i tot abans de desenganxar del pit de la mare

• Kanji de Bushido

Còdic samurai• No tengo parientes, yo hago que la tierra y el cielo lo sean.• No tengo hogar, yo hago que ellos también lo sean.• No tengo poder divino, yo hago de la honestidad mi poder divino.• No tengo medios, yo hago mis medios de la docilidad.• No tengo poder mágico, yo hago de mi personalidad mi poder mágico.• No tengo cuerpo, yo hago del estoicismo mi cuerpo.• No tengo ojos, yo hago del relámpago mis ojos.• No tengo oídos, yo hago de mi sensibilidad mis oídos.• No tengo extremidades, yo hago de la rapidez mis extremidades.• No tengo leyes, yo hago de mi auto-defensa mis leyes.• No tengo estrategia, yo hago de lo correcto para matar y de lo correcto para

restituir la vida mi estrategia.• No tengo ideas, yo hago de tomar la oportunidad de antemano mis ideas.• No tengo milagros, yo hago de las leyes correctas mis milagros.• No tengo principios, yo hago de la adaptabilidad a todas las circunstancias

mis principios.

• No tengo tácticas, yo hago del vacío y la plenitud mis tácticas.

• No tengo talento, yo hago que mi astucia sea mi talento.• No tengo amigos, yo hago de mi mente mi amiga.• No tengo enemigos, yo hago del descuido mi enemigo.• No tengo armadura, yo hago de la benevolencia mi

armadura.• No tengo castillo, yo hago de mi mente inamovible mi

castillo.• No tengo espada, yo hago de mi no mente mi espada.

Bushido: Arts marcials• Al jove samurai se li inculca dues arts marcials

fonamentals: l'esgrima, o Kenjutsu (art antic del qual procedeix el Kendo) i la lluita de mans buides, entre les quals destacaven l'anomenat Jujutsu i el Yawara-jutsu (un dels més antics arts marcials del Japó, creat per Kamakura Ushogi entre les eres Heian i Fujiwara). Parlar del bushido implica fer referència als preceptes de la cavalleria, i que per aquesta raó es van afegir a la formació del samurai el tir amb arc i l'equitació. La vida marcial, constituïda per aquest codi de vida, també va estar molt marcada per la literatura, la cal.ligrafia i la pintura.

• Les primeres armadures, trobades mitjançant excavacions en els Kofun, van rebre nom d'tank .Eren fabricades en ferro massís, les planxes de blindatge es subjectaven unes a les altres amb corretges de cuir i estaven específicament dissenyades per a ser usades de peu. Per protegir la part baixa del cos, els guerrers portaven una faldilla acampanada anomenada kusazuri. Les espatlles i avantbraços es cobrien amb planxes corbes que arribaven fins el colze. Des aquells temps, la superfície de metall es cobria de laca laminar per protegir-la del clima, tal com es seguiria aplicant als models posteriors. La característica particular del casc era que part de endavant tenia forma de visera, a més de dents de ferro a la part superior l'objecte era subjectar plomes de faisà. Posteriorment es va dissenyar un tipus d'armadura laminar, la qual es coneix amb el nom de Keiko , de la qual al seu torn es va desprendre l'estil yoroi , que és l'armadura clàssica samurai. [91] A causa de que si l'armadura era feta completament de ferro tenia un pes considerable, només s'empraven peces d'aquest metall en les zones on es requeria de més protecció i en la resta de l'armadura s'alternaven peces de ferro amb cuir. De mitjana, una yoroi tenia un pes aproximat de 30 quilograms i proporcionava una bona protecció.

• Els samurai usaven diverses armes, però la katana és el sinònim de samurai. Els ensenyaments del bushido ensenyen que la katana era l'ànima del samurai, i de vegades els samurai apareixen descrits com en depenen per lluitar. Creuen que la katana era tan preuada que sovint li donaven noms i la consideraven part de la vida. No obstant això l'ús de l'espasa no es va tornar comú batalla fins al període Kamakura (1185-1333), en què la tachi i la uchigatana (les predecessores de la katana) prevaler. La mateixa katana no va ser una arma primària fins al període Edo.

• Després que naixés un nen dels bushi, rebria la seva primera espasa en una cerimònia anomenada Mamori-gatan. L'espasa, però, era d'utilleria i estava coberta per un brocat al qual se li lligava una cartera o una bitlletera, usada pels nens fins als cinc. Quan arribaven als tretze anys d'edat, en una cerimònia anomenada Genbuku, el nen rebia la seva primera espasa real i una armadura, el seu nom adult, i es convertia en samurai. Una katana i una wakizashi unides reben el nom de daisho (literalment 'gran i petita'). La wakizashi era també una 'espasa de l'honor' i sempre estava amb el samurai. Dormia amb ella sota el seu coixí i la portava quan tenia d'entrar a una casa i deixar fora les seves armes principals. La Tant era una petita daga usada a vegades en lloc de la wakizashi en una daisho. La tant o la wakizashi eren utilitzades per cometre seppuku, un suïcidi ritual. L'habilitat samurai amb el yumi (arc) es reflectia en l'art del kyujutsu. L'arc va romandre com un component fonamental de l'exèrcit japonès fins i tot amb la introducció de les armes de foc durant el període Sengoku Jidai. El yumi, un arc asimètric fet de bambú, fusta, joncs i cuir, no era tan poderós com l'arc euroasiàtic que tenia un rang efectiu de 50 metres, o de 100 metres també. Era usat darrere d'una tedate-una llarga paret de bambú mòbil-. La pràctica de tir a cavall es va convertir en una cerimònia Shinto de Yabusame.

L’ultim Samurai: Saigo Takamori

• Saigo Takamori va ser, és i serà un dels Samurai de major importància en la història del Japó. Va néixer a la localitat de Kagoshima, al feu de Satsuna el 23 de gener de 1828. Va ser reclutat per viatjar a la ciutat d'Edo, avui en dia Tòquio, per ajudar al Senyor Nariakira. Més tard va ser posat al comandament de més de cinquanta mil samurai, gran part de l'armada imperial. Com a líder de les forces imperials a la guerra de Boshin, Saigo va ser una de les figures claus en la restauració Meiji.

• Malgrat els seus humils antecedents, es va convertir en conseller d'estat i general de armada del nou estat. Saigo estava en desacord amb la modernització del Japó i l'obertura del comerç amb occident, el no creia que aquest canvi no calia sinó que s'estava duent a terme de manera molt precipitada. A causa d'aquest desacord,Saigo va renunciar al seu càrrec i retorn a la seva ciutat natal a Kagoshima. Saigo Takamori , va fundar una petita acadèmia a Kagoshima per a tots aquells lleials samurais que també havien renunciat als seus càrrecs per seguir des de Tòquio. El 1876, dirigits per Saigo, es van revoltar contra el govern central, que havia eliminat els seus sous d'arròs. El palau havia reclutat per a la seva protecció a una gran quantitat de guàrdies que no eren més que simples pagès amb armes, que havien estat entrenats per generals americans per a aquesta batalla. Llavors els rebels samurais es van enfrontar amb les seves armes tradicionals a l'exèrcit de l'emperador, armat amb la més alta tecnologia bèl.lica americana. Com era d'esperar les espases samurais no van ser obstacle per a les armes dels soldats i així aquests guerrers es van veure forçats a la seva retirada, morint prop de vint mil d'ells en l'enfrontament. Malferit al maluc durant la fera batalla, en lloc de ser assassinat o capturat pels soldats enemics, Saigo va demanar que li fossis tallada el cap per un company per així poder preservar el seu honor.

• La llegenda i l'art mostren que Saigo Takamori va cometre seppuku. Aquesta tragèdia va marcar el final de l'era dels guerrers samurai, i des d'aquest moment es reconeix a Saigo Takamori com "l'últim samurai" Van sorgir moltes llegendes sobre la seva mort. Una gran part del poble del Japó creia que ell no havia mort i seguia esperant que el tornés de l'Índia o de la Xina, o navegant al seu retorn com el príncep de la corona russa per destruir aquesta injustícia. El govern va inventar moltes històries sobre Saigo però en veure's incapaç de destruir l'afecte que la gent tenia per aquest heroi de tradició i moral, va reconèixer la seva valentia i la seva bravura. El 22 febrer 1889 va rebre un homenatge pòstum a la seva persona.