Aquest 10 de juliol una quantitat enorme de gent, no direm xifres perquè les discrepàncies són molt grans, ha sortit al carrer a expressar la seva disconformitat amb una sentència

on un qüestionat tribunal constitucional declarava que un estatut que havia referendat el poble català, i que s’havia aprovat al Parlament de Catalunya i a les Corts Espanyoles, no era constitucional. Entre els assistents a la multitudinària manifestació s’hi trobava gent de tot tipus: independentistes, federalistes, defensors del dret a decidir, autonomistes, i persones que sense tenir una idea clara sobre què és el millor per a Catalunya, s’han sentit menyspreades per una sentència que trepitja la dignitat del país que estimen.

Curiosament, dos dies després, arreu de l’Estat Espanyol, però sobretot a la capital, una altra quantitat massiva de gent també ha sortit al carrer, aquest cop per un motiu ben diferent: la celebració de la victòria de la selecció espanyola en un campionat del món de futbol, esport considerat rei a Espanya, promocionat al màxim pels mitjans de comunicació i que mou un quantitat de diners immesurable.

Les mobilitzacions de la gent, quan són massives, inevitablement fan fressar. Es viuen només de tant en tant, en comptades ocasions i les tenim sempre en el record: la de l’11 de setembre de 1977, la del “No a la guerra”, la de l’assassinat de l’Ernest Lluch...Ara bé, aquest mes de juliol, en menys de 48 hores n’hem viscut dues aparentment ben diferenciades.

I gosem dir aparentment perquè si les analitzem bé, sí que hi trobem un denominador comú i és aquest sentiment de tenir unes arrels, de formar part d’un país, d’estimar-lo, i de sentir-se’n orgullosos. La gran diferència radica en que a uns se’ls reconeix el dret de ser una nació, mentre que als altres se’ls hi està negant.

A la festa de comiat dedicada a en Guillermo Narvión, que es va celebrar a Can Ginestar, es va recollir una quantitat de diners que els seus amics i amigues han volgut destinar al projecte de beques que Sant Just Solidari té a Camoapa. Se’n beneficiaran entre 4 i 5 nois i noies que inicien la seva escolaritat a l’etapa de secundària. Estem del tot convençuts que a en Guille li hauria semblat una magnífica idea aquest gest de solidaritat!

La web Save the Children http://www.savethechildren.es/ , conté uns curts en vídeo de “relats de vida”, fets pels propis infants d’Haití que han sobreviscut al terratrèmol i que viuen en campaments temporals.

Un juliol al carrer

Editorial

Ba

ula

EL

BU

TL

LE

TI

INF

OR

MA

TIU

DE

SA

NT

JU

ST

SO

LID

AR

I

Núm. 66

Any XV

Juliol de 2010

2a època

Sumari

C/ de la Creu, 73 - 08960 Sant Just Desvern

Telèfon: 93 473 65 84

Internet: www.justsolidari.cat

E-Mail: sjs@justsolidari.cat

Edita: Comissió de Publicacions

Amb el suport de:

4 Baula

Editorial

L’aigua, un dret de la humanitat

Notícies de l’Hospital de Camoapa

Breus

1

2

4

4

Notícies de l’Hospital de Camoapa

Breus “Mai no es dóna tant com quan es donen esperances.”

Anatole France Escriptor francès (1844-1924)

La gent s’expressa

Dia mundial de l’aigua

La sanitat a Camoapa

El passat mes de maig, una brigada de metges de l’hospital Lenín Fonseca de Managua va estar a Camoapa fent cirurgies menors al nou quiròfan. Una part dels equips quirúrgics van ser

portats per la pròpia brigada, però és evident que van ser de gran utilitat els equips donats per SJS, especialment l’ecògraf, el qual està resultant imprescindible per a la detecció i l’anàlisi de diferents malalties.

La informació que ha facilitat la direcció del MINSA és que aquest tipus de brigades es faran tres o quatre vegades l’any. Això permetrà que gent sense recursos sigui operada sense cap cost i sense haver de desplaçar-se a Juigalpa, Boaco o Managua. Creiem que és un important salt endavant per millorar la sanitat del municipi de Camoapa.

En el marc del projecte de SJS de formació de metges, s’ha realitzat al llarg de la

segona setmana de juliol, un seminari de gestió hospitalària. El Dr. Pizarro, metge xilè que treballa en un hospital de les mateixes característiques que el de Camoapa, ha estat qui ha impartit les sessions a l’equip directiu, amb la incorporació, en algunes ocasions, de la resta del personal sanitari. Des de Camoapa, la valoració que es fa d’aquest seminari és molt positiva.

Malgrat que l’accés a l’aigua potable sigui un factor clau en la lluita contra la pobresa,

molts dels països en vies de desenvolupament encara són molt lluny d’aconseguir les fites del mil•leni, si es mantenen els actuals nivells d’inversió.

És el cas d’algunes regions d’Àsia o d’Àfrica, on la cobertura del nivell sanitari bàsic l’any

2010 és, fins i tot, inferior a la registrada l’any 2000, ja que Nacions Unides no va tenir en compte l’augment exponencial de la població durant les primeres dècades del segle XXI.

A l’Amèrica Llatina, els esforços per aconseguir les fites del mil•leni són extraordinaris. És

significatiu que països com ara Bolívia i Hondures, hagin reconegut el Dret de la Humanitat a l’aigua dins del marc de les seves constitucions, la qual cosa obliga als seus Estats a garantir que tota la població tingui accés a aquest recurs.

Tot i així, Amèrica Central, amb una població i extensió similars a les de l’Estat espanyol,

encara avui, una de cada tres persones, uns 15 milions d’habitants, no tenen accés ni a l’aigua potable ni a la salubritat bàsica i, aproximadament, 22 milions de persones estan exposades a fonts d’aigua contaminada. Solament en aquesta regió, la manca d’accés a l’aigua potable, ha causat més víctimes que qualsevol conflicte bèl•lic o catàstrofe natural dels darrers 30 anys: 6 milions de persones, una cinquena part de les quals, són nens.

Ara bé, resoldre els problemes de la manca d’accés als recursos hídrics

no és només responsabilitat dels països del Sud. Al nostre planeta hi ha aigua dolça suficient per a tots els seus habitants. La crisi mundial de l’aigua és, bàsicament, una crisi de gestió d’aquest recurs que haurà de trobar solucions com la de promoure l’estalvi i l’ús eficient d’aquest recurs.

És a dir, els països del Nord no solament poden contribuir en la consecució dels Objectius de

Desenvolupament del Mil•leni aportant recursos financers, sinó que han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l’ús racional de l’aigua entre els seus habitants per garantir l’accés a l’aigua de futures generacions. D’aquesta manera s’obriria un nou model de cooperació que tindria com a lema “Transformem el Nord per a cooperar amb el Sud”, I com va dir Mahatma Gandhi: És necessari viure simplement perquè d’altres puguin, simplement, viure.

Laura Rabanaque

Obrir l’aixeta o anar al lavabo, és un luxe que no es poden permetre milions d’habitants

dels països en vies de desenvolupament. Segons les Nacions Unides, actualment, 1.100 milions de persones no tenen aigua potable i 2.600 milions de persones no poden accedir als serveis de sanejament bàsics. Cada 20 segons, un nen menor de 5 anys mor per la impossibilitat d’accedir a l’aigua potable i al sanejament, la qual cosa suposa que hi ha 1,5 milions de morts previsibles cada any.

El passat 22 de març es va commemorar el Dia Mundial de l’Aigua, sota el lema

“Aigua neta per a un món saludable”, una diada que va posar de manifest els problemes que la contaminació de l’aigua o la manca d’higiene

bàsica, ocasionen als països més poc afavorits, on el 88% de les malalties tenen origen en la poca qualitat dels recursos hidrològics, segons dades de l’organització mundial de la salut (OMS).

En aquest context, és increïble que l’accés a l’aigua potable i als recursos sanitaris bàsics,

no siguin reconeguts com un Dret Humà, sinó com una necessitat bàsica. L’accés a l’aigua potable és sinònim de vida i és condició indispensable per a la consecució d’altres drets humans com el dret a la salut, a l’educació o a l’habitatge amb dignitat.

L’any 2000, els 192 països membres de les Nacions Unides, van aprovar la declaració

del mil•leni, un document que recull vuit objectius que s’haurien de complir abans del 2015, referents a l’abolició de la pobresa, l’educació primària universal, la igualtat entre gèneres, la mortalitat infantil i materna, l’avançament del vih/sida i la preservació del medi ambient. Un dels tòpics que es contemplen en els Objectius de Desenvolupament del Mil•leni, és precisament, el de reduir a la meitat el percentatge de persones que no poden accedir a l’aigua potable i als recursos sanitaris bàsics.

L’AIGUA, UN DRET DE LA HUMANITAT

2 Baula 3 Baula Núm. 66

L’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar, el 22 de desembre de 1992, una resolució per la qual el 22 de març de cada any seria declarat Dia Mundial de l’Aigua, a celebrar-se a partir

de 1993, en conformitat amb les recomanacions de la Conferència de la Nacions Unides sobre Medi Ambient i Desenvolupament. Es va convidar llavors als diferents Estats a consagrar aquest dia, en el marc del context nacional, a la celebració d’activitats concretes, com el foment de la consciència publica, a través de la producció i difusió de documentals, l’organització de conferències, de taules rodones, de seminaris i d’exposicions relacionades amb la conservació i desenvolupament dels recursos hídrics.