MARTA MONCLÚS CARRILLOMARTA MONCLÚS CARRILLO

1er B Batxillerat1er B Batxillerat

Ciències del món Ciències del món contemporanicontemporani

1

Pàg. Què és la diabetis?...........................................3

Tipus de diabetis ..........................................4,5 Història..........................................................6,7 Símptomes ....................................................8,9

Prevenció................................................10,11,12 Incidència .......................................................13

Conseqüències ...........................................14,15

Altres aspectes sobre la diabetis.......16,17,18,19

2

La diabetis -diabetis mellitus- és una malaltia en la qual el nivell de glucosa (sucre) de la sang es troba alterat. El nivell augmenta perquè el cos és incapaç de metabolitzar-la bé.

La glucosa la obtenim dels aliments. Totes les cèl·lules del cos necessiten glucosa per viure. Els alts nivells de glucosa en sang (hiperglucèmia) tenen conseqüències molt greus, atès que poden danyar els vasos sanguinis, els ronyons i els nervis.

La hormona insulina és la que controla la quantitat de glucosa a la sang. El pàncrees és la glàndula que sintetitza la insulina, i es troba al costat de l'estómac. La insulina ajuda la glucosa a introduir-se a les cèl·lules, i un cop dins s'utilitza com a combustible del cos.

3

Diabetis tipus 1, també coneguda com INSULINODEPENDENT (DMID)

Els diabètics tipus 1 no produeixen o produeixen molt poca insulina. La malaltia es desenvolupa quan hi ha una important falta d'insulina al cos, perquè la majoria de les cèl·lules del pàncrees -o totes- estan destruïdes. Aquest tipus de diabetis normalment apareix abans dels 40 anys, i amb freqüència durant l' infància; per això també la poden denominar diabetis juvenil. Cal tractar-la amb insulina i amb dieta.

4

Diabetis tipus 2, també coneguda com NO INSULINODEPENDENT (DMNID)

L'organisme no produeix prou quantitat d'insulina, o no l'aprofita correctament. És la variant més comuna de la malaltia, que acostuma a aparèixer després dels 40 anys;per això també la poden denominar diabetis de l’adult .Sovint es pot controlar amb dieta i exercici, encara que en alguns casos es pot necessitar medicació i potser injeccions d'insulina, és d’evolució lenta.

Diabetis GESTACIONAL (DG) Afecta algunes dones embarassades, sobretot durant el segon i

tercer trimestre, i generalment desapareix després del part. Consisteix en l’alteració en el metabolisme dels hidrats de carboni que es detecta per primera vegada durant l’embaràs, és la complicació més freqüent en l’embaràs.

5

1553 a.C. Un papir escrit el 1553 abans de Crist és el primer document, que

coneixem, que parla de la diabetis. El va descobrir l'arqueòleg alemany Ehers a Luxor. S'hi descriuen els símptomes precisos igual que es fa ara, i es recomana greix de vedella, cervesa, fulles de menta i sang d'hipopòtam per tractar la diabetis.

V a.C. A l'Orient, el metge hindú Susruta, al segle V aC, va reconèixer

els mateixos símptomes i va denominar la malaltia el mal "dels rics", perquè s'associava a persones riques, les quals acostumaven a menjar dolços i arròs.Els metges xinesos havien observat que l'orina de les persones que presentaven els símptomes era dolça.

I d.C. A Grècia, l'any 70 (segle I), després de descriures els símptomes,

es va qualificar la malaltia com "un sifó que buida l'organisme". E.M. Durant l'Edat Mitjana, a Occident, es van arxivar els

coneixements en biblioteques, i no es va avançar gaire. Els àrabs, en canvi, tenen en Avicenna un investigador que escriu tractats que són lectura obligada a les escoles de medicina de l'Àsia i d'Europa. 6

XV Paracels, al segle XV, va afirmar que calia tractar

l'anomalia amb medicaments. Tastant l'orina, Willis, un metge anglès del segle XV, va

distingir els dos tipus de diabetis. Considerant el sabor dolç de l'orina, anomena la malaltia diabetis "mellitus", que significa "mel" en llatí.

1889 El 1889, Vöm Merring i Minkokski van experimentar amb

gossos, descobrint que el pàncrees era el responsable de tot.

XX Al segle XX, el francès Claude Bernard descobreix que el

que mengem es transforma en glucosa, que passa al fetge, on es converteix en glucogen, el qual torna a convertir-se en glucosa quan es necessari. Aquest és el procés que permet la concentració “constant” de sucre a la sang.

2ª meitat XX A la segona meitat del segle XX ja se sabia del tot segur

que el pàncrees era el responsable de la diabetis. Encara ara, la insulina, la dieta, l'educació i l’exercici són

els pilars fonamentals per a un bon control de la diabetis i també per evitar la diabetis de tipus II.

7

Grups de risc

Parentiu amb diabèticsTenir entre 40 i 75 anys*Tabaquisme *SobrepèsDones que han parit criatures de més de 4 kg*Persones amb alteracions lipídiques (per exemple, amb colesterol alt)Hipertensió arterialSedentarisme

*(no pel tipus 1)

Els principals símptomes de la diabetes són:

Acció d'orinar freqüent (sobretot a la nit).

Gana inusual i molta set.Pèrdua de pes, debilitat i

cansamentVista ennuvolada.

Talls o rascades que no cicatritzen o que ho fan

molt lentament.Infeccions freqüents a la pell,

les genives o la bufeta.Picor o entumiment de les

mans i els peus.

8

Símptomes per detectar la diabetes infantil

Probablement llegir o conèixer tota aquesta sèrie de complicacions resulti una mica alarmant ,però cal saber que totes elles es poden minimitzar i retardar amb un bon control de les glucèmies, una alimentació equilibrada i exercici físic adequat.

9

La diabetis és una malaltia crònica, la qual cosa significa que com més jove es contrau, més aviat es veurà afectada la persona pels riscos a llarg termini.

Si per factors genètics (hereditaris) o per problemes de sobrepès, es considera en risc de contraure-la, hi ha un seguit de mesures que poden, en certa manera, evitar-ne l’aparició o endarrerir-ne el desenvolupament en l'organisme.

Faci una dieta adequada (baixa en sal i greixos), controlant els carbohidrats (pa, pastes, midons, etc.), mengi més pollastre que carns vermelles, i prengui productes de gra sencer abans que farines refinades (millor l’arròs i el pa integral).

Mantingui un pes adequat. És indispensable eliminar el sobrepès. Amb ajuda del metge o del farmacèutic, comenci una activitat física regular que l’ajudi a cremar calories i baixar pes.

10

11

Recomanacions generals per als diabètics

Seguir una dieta saludable, adaptada a les necessitats individuals de cada persona. La que el seu nutricionista o metge li hagi recomanat.

Es recomanable realitzar 4-5 àpats al dia, ja que d’aquesta manera es facilita que els nivells de glucosa en sang es mantinguin estables durant tot el dia. Preferiblement seguint un horari.

Realitzar exercici físic, si pot ser cada dia. Uns 30 minuts. Si no al llarg de la setmana ha de sumar un mínim de 150 minuts.

Complir la pauta de insulina i/o medicació establerta pel seu metge, infermera o dietista. Seguint al màxim l’horari o normes establertes.

No fumar. Limitar les begudes alcohòliques, seguint les pautes indicades per

l’equip mèdic. Revisar-se els peus diàriament, per si presenta ferides, talls,

ampolles, inflor, vermellor o les ungles adolorides. Mantenir un pes adequat. El tractament del diabètic s’ha de basar en tres pilars:Dieta, exercici

i medicació (entenent l’administració d’insulina com a part de la medicació).

12

La diabetis afecta un 6% de la població de l’Estat espanyol. La xifra augmenta respecte al passat per l’envelliment dels ciutadans i per l’ increment dels factors de risc. La xifra real encara podria ser més alta, perquè es calcula que per cada pacient diabètic reconegut, n’hi ha 1 o 2 que no saben que ho són. Per tant, la població afectada podria ser d’un 9%.

Importància: Un mal control i la mateixa evolució de la malaltia afecten la qualitat de vida del diabètic, provoquen un augment de la taxa de malalties cardiovasculars i de la mortalitat, que és 3 vegades superior a la de la població general.

13

Pel control de la malaltia de la diabetis és, fonamentalment, el control de les complicacions que pot comportar.

L’afecció principal es produeix a les artèries, i es pot distingir entre:

Complicacions microvasculars: afecten les petites artèries dels ronyons i dels ulls. Són les causes fonamentals de la insuficiència renal, que precisa diàlisi i pot provocar ceguesa en els adults.

Complicacions macrovasculars: afecten artèries més grosses, com les coronàries, que porten la sang al cor, i poden causar infarts de miocardi o angines de pit. També s’acostumen a alterar les artèries que porten la sang al cervell, i això pot originar infarts cerebrals. Si a aquest risc li afegim el sobrepès, la hipertensió, els nivells alts de colesterol o el tabaquisme, les conseqüències poden ser fatals, sobretot en els diabètics tipus 2.

Complicacions en el sistema nerviós: també es pot veure afectat, i produir-se una disminució important de sensibilitat als peus que afavoreixi l'aparició d'úlceres que el pacient no nota, d'infeccions o deformacions, que poden acabar en la necessitat d’amputar.14

Vocabulari sobre algunes de les conseqüències

Insuficiència renal: és la condició en la qual els ronyons deixen de funcionar correctament.

Angina de pit: és un dolor, generalment de caràcter opresiu, localitzat en l'àrea retroesternal, ocasionat per insuficient aporti de sang (oxigen) a les cèl·lules del múscul del cor.

Infart cerebral: procés durant el qual mor un teixit de la massa encefálica per causa d'una falla en la irrigació sanguínia i que és causat per diversos aspectes.

Úlceres: és tota lesió oberta de la pell o membrana mucosa amb forma crateriforme (amb forma d'un cràter, al perdres part del teixit) i amb escassa o nul·la tendencia a la cicatrització espontània.

El control intensiu de la glucèmia, la tensió arterial i el colesterol disminueixen totes les complicacions que pot comportar la diabetis.

15

Control de glucosa El pacient diabètic ha de

prendre una mostra de sang, que es col·loca en un monitor per verificar els nivells de glucosa; si els nivells de glucosa són massa alts s’administra insulina i, si són massa baixos, és consumeixen carbohidrats.

16

Insulina La insulina és una

hormona polipeptídica formada per 51 aminoàcids. És segregada per les cèl·lules beta dels illots de Langerhans del pàncrees.

17

Tipus de insulines

En la diabetis tipus I, i en

alguns casos en la tipus II es fa necessària la injecció d'insulina per a mantenir un nivell correcte de glucosa en sang.

Hi ha diversos tipus d’insulina en funció de quan temps és prolonga, la seva acció...

18

El dia mundial de la diabetis és el 14 de novembre.

19