Pla d'Acció Integral per a la Platja de Palma

La Revaloració de la Platja de Palma:

Pla d’Acció Integral

El Consorci Platja de Palma el formen:

el • Govern d’Espanya, a través del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç

el • Govern de les Illes Balears

el • Consell de Mallorca

L´• Ajuntament de Palma

L´• Ajuntament de Llucmajor

• Margarita Nájera Aranzábal. Comissionada del Govern d’Espanya per a la Platja de Palma

L’EQUIP DEL CONSORCIMargarita Nájera.• Comissionada del Govern. GerentJoseba Dañobeitia. • Director de Planificació UrbanaNeus Pacheco. • Directora de Relacions InstitucionalsJaime Nadal. • Administrador-EconomistaAntoni Moragues. • Coordinador de projectesBárbara Vidal. • Directora JurídicaTomeu Crespí• . Enginyer Organització Industrial

Equip administratiuIsabel Parés•Ana López•Antonio Vivó•Claudia Fito•

ELS EQUIPS DEL PAISota la direcció de la comissionada i de l’equip del Consorci, a la redacció del PAI han col·laborat un conjunt d’equips encapçalats per:

Coordinació general: • F. Prats, soci d’AUIA i membre del Consell Espanyol de Turisme (CONETUR)Diagnòstics inicials: • J. Rey-Maquierira, professor de la UIB, i T. Munar, president de Turismoconsulting.comTurismo:• E. Bordas, president de THREconomia empresarial: • A. Gutiérrez Borjabad, soci d’EverisFiscalitat: • J.M. Cardona, soci del Bufete J&A GarriguesEcologia: • B. Morales-Nin, directora de l’IMEDEASociolaboral: • O.Homs, director de CIREMSeguretat: • J. Tovar, director de Gabinet de Perspectiva Governança: • S. Lora, director de ConsullunaCorrecció i divulgació: • C. Garrido i J. Calatayud, periodistesUrbanisme: • E. Bindels, soci de West-8Dret Urbanístic: • A. Blasco, catedràtic de la UIBMetabolisme – Serveis Urbans: • F. Tejada, director d’Àrea d’ARUPEdificació: • A. Villanueva, soci d’AUIAServeis TIC: • P. Antón, director de TIC de SegitturDisseny:• A. Corazón, president de Diseño Público

I la col·laboració especial de F. Panizo, exsecretari general de Turisme i membre del Consell Espanyol de Turisme (CONESTUR), de J.A. Alonso, director d’Eficiència Energètica del IDAE i de J.M. González Pérez, professor de Geografia en el Departament de Ciències de la Terra, Grup d’Investigació sobre Sostenibilitat i Territori (GIST) de la Universitat de les Illes Balears.

Aquesta publicació s’ha realitzat a partir dels treballs desenvolupats pels següents equips:

THR / Estratègia 1 / Un nou posicionament turístic competitiu i sostenible

Eulogio Bordas RubiesBogdan PetrescuJordi Lladó PolaCarlos Hermida

IMAGINE TOURISM / Estratègia 1 Javier Rey-MaquieiraVicente RamosAna Bartolomé

TURISMOCONSULTING / Estratègia 1 Antoni Munar

IMEDEA / Estratègia 2 / Afrontar el canvi global i preservar els sistemes naturals, terrestres i marins

Biodiversitat i ecosistemes naturals: Mika Noguera, Nueria Marbá (posidònia oceànica),Anna Traveset, Zeeba Khan (ecosistemes terrestres i Limonium barceloi), Bertha Cid, Luis Santamaria (zones humides)

Qualitat d’aigües i zones humides:Ana Massanet, Antonio Tovar-Sánchez, Antoni Jordi, Bertha Cid, David Sánchez, Elena García-Valdés, Gotzon Basterretxea, Jordi Lalucat, Lucila Candela, Luis Santamaría.

Canvi climàtic:Arnau Amengual, Climent Ramis, Romualdo Romero, Sergio Alonso, Víctor Homar (atmosfera), Damià Gomis, Gabriel Jordá, Francisco M. Calafat, Marta Marcos, Roland Aznar (oceà).

Coordinació i suport tècnic:Ángela Iglesias, Beatriz Morales-Nin, Charo Cañas, Marta Fuster, Miguel González (Servicio GIS).

Ecosistemes urbans:Ainoha Magrach, Beatriz Gozalo, Luis Santamaría, Martín Piazzon de Haro.

Litoral urbano:Alejandro Orfila, Amaya Álvarez, Bartomeu Cañellas, Benjamín Casas, Joaquin Tintoré, Lluís Gómez-Pujol.

FUNDACIÓN CIREM / Estratègia 3 / Millorar les condicions de vida i treball de residents i treballadors

Oriol HomsAndres WalliserToni GarcíaAlfonso Rodríguez

InvestigadoresJuan Antonio SerraPere FábregasVera Bartolomé

Becaria:Aizham Kussanova

GABINET DE PERSPECTIVA / Estratègia 3

Director Jaime TovarCol·laboradors externs:

Joana María PetrusCarmen RamisÁlvaro Sanz

WEST 8 / Estratègia 4 / Revalorar integralment el sistema territorial i urbà amb criteris de sostenibilitat

West 8 urban design and landscape architecture office

Project management, directors del projecteAdriaan GeuzeEdzo Bindels

Project leader, arquitecte coordinadorEnrique Ibáñez González

Equip d’arquitectes, paisatgistes i dissenyadors urbansJuan Tur Mc GloneDaniel VasiniCarlos SaldarriagaMariana SiqueiraYichun HeJuan FigueroaJoris WeijtsPeter HoenMarco Van Der PluymEduard BalcellsJasna Stefanovska

Estudiants – becarisAlejandra ClimentAlvaro Gil

ARUP / Estratègia 5 / Establir compromisos ambiciosos per reduir la càrrega ecològica local i global

Flavio Tejada director de Projecte, director Dep. InfraestructuresPaz Arteijo, coordinadora de Projecte, ICCPDaniel González, commercial manager, associat Dep. InfraestructuresRamón Rodríguez, director tècnic, associat Dep. Sostenibilitat

AUIA / Estratègia 5 Socis d’AUIA – Direcció de treballs:

- Luis Álvarez -Ude - Arquitecte- Fernando Fernández - Arquitecte- Alfredo Villanueva - Arquitecte- Jesús Prieto – Arquitecte

Col·laboradors interns:- Juan Murillo - Enginyer de camins, canals i ports- Ignacio Bisbal - Arquitecte- Alicia Gómez - Arquitecte- Gemma García – Arquitecte- Cristina Gallego - Arquitecte- David Fontanes - Arquitecte- Nuria González - il·lustradora- Mª Luisa Rubio – Secretària

Col·laboradors externs:Societat orgànica- Albert Sagrera - Arquitecte- Fabian López - Arquitecte- Gerardo Wadel - Arquitecte

Col·laboradors:- Xevi Prat - Arquitecte- Chiara Monterorri - Arquitecte- Luca Volpi - Arquitecte- Paula Castaño - Arquitecte- Rosaria Agueci – Enginyera en edificació

GBCe Green Building Council España- Manuel Macías, doctor en Ciències Físiques- Paula Rivas – Arquitecte- Irina Tumini - Arquitecte

SEGITTUR / Estratègia 6 / Crear un espai digital innovador per a totes les persones i activitats

Pedro Antón

CONSULLUNA / Estratègia 7 / Instrumentar un pacte institucional i social i una nova “Governança” per al canvi

Sebastián LoraCol·laboradors externs:

Eva Mª ÁlvarezMª Antonia CantallopsFrancisco Molina

EDITA: Consorci Platja de Palma

Concepció, disseny i maquetació d’aquesta publicació: Alberto Corazón / Diseño Público

© Fotografies: Comparini Asociados Mallorca quality AHPP Gori Salvà Consorcio Platja de Palma Ginés Díez, CCOO

Correcció de textos: Abril Cultura

PRESENTACIÓ ............ pàg 10 Presentació institucional Introducció comissionada Introducció coordinador Un projecte concertat i avalat Resum executiu

I PART....................... pàg 50 EL PLA D’ACCIÓ PER A LA

REVALORACIÓ INTEGRAL DE LA PLATJA DE PALMA

CAPÍTOL 1 EL PLA D’ACCIÓ INTEGRAL (PAI) CLAUS I ESTRATÈGIES GENERALS

CAPÍTOL 2 ELS PROGRAMES I ELS TEMPS DEL PLA

D’ACCIÓ INTEGRAL (PAI). LA PLATJA DE PALMA EL 2015 I 2020

CAPÍTOL 3 LA PROJECCIÓ ECONÒMICA DEL PLA

D’ACCIÓ INTEGRAL (PAI)

CAPÍTOL 4 UNA “GOVERNANÇA” PER A LA

REVALORACIÓ INTEGRAL DE LA PLATJA DE PALMA

CAPÍTOL 5 UNA VISIÓ DE LA PLATJA DE PALMA CAP

AL FUTUR

II PART.................... pàg 186 ELS 29 PROGRAMES I LES

98 ACCIONS DEL PAI

1. POSICIONAMENT TURÍSTIC

2. CANVI CLIMÀTIC I SISTEMES NATURALS

3. QUALITAT DE VIDA I OCUPACIÓ

4. ENTORN URBÀ I TURÍSTIC

5. METABOLISME – SERVEIS URBANS

6. EDIFICACIÓ I MOVILITAT

7. SERVEIS TIC

8. “GOBERNANZA”

III PART................... pàg 234 ARTICLES

INDEX

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 1

0

PRESENTACIÓ PRESENTACIÓ INSTITuCIoNAl INTRoduCCIÓ ComISSIoNAdA INTRoduCCIÓ CooRdINAdoR uN PRojECTE CoNCERTAT I AvAlAT RESum ExECuTIu

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 1

1

Consorci de la Platja de Palma

Presentaciódel PAI

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 1

2

Presentació institucional

joANA BARCElÓ

mARTíPresidenta del Consorci

de la Platja de Palma i consellera de Turisme i Treball del Govern de les Illes Balears.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 1

3

El turisme mallorquí i balear afronta un moment crucial, un repte de cara al futur: la reconversió integral de la Platja de Palma. Una reconversió que cerca canviar el model turístic actual amb l’objectiu de revalorar la zona i convertir-la en un referent del turisme costaner nacional i internacional.

Com indica el text de l’acord del Consell de Ministres, el Projecte de reforma de la Platja de Palma “ha de ser un model d’actuació en el qual qualitat, competitivitat i sostenibilitat s’uneixin per afrontar els reptes que el canvi global i el canvi climàtic representen per al sector”.

Des de la creació del Consorci de la Platja de Palma el 2005, des de la Secretaria d’Estat de Turisme del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç del Govern d’Espanya; la Conselleria de Turisme del Govern de les Illes Balears; el Consell de Mallorca; i els ajuntaments de Palma i Llucmajor hem treballat àrduament per escometre amb èxit un projecte tan important per al turisme i l’economia de Balears.

Després de més de cinc anys immersos en el projecte, ja estam en condicions de presentar el Pla d’Acció Integral de la reforma de la Platja de Palma (PAI), ara tenim una estratègia documentada i planificada, i comptam amb un document que recull les línies estratègiques, els objectius i les actuacions que marcaran l’èxit de les diferents fases d’aquest projecte, que va iniciar-se l’any 2005 amb la creació del Consorci de la Platja de Palma i el termini d’execució del qual acabarà el 2020.

Vull destacar l’esperit de cooperació i col·laboració entre els diferents responsables de les cinc institucions que conformen el Consorci de la Platja de Palma i que han exercit la seva responsabilitat en aquest projecte en els darrers cinc anys. Com a mostra d’això, hem de destacar que totes les decisions adoptades per la Junta Rectora del Consorci s’han aprovat de manera consensuada i per unanimitat.

També vull agrair la feina de l’equip del Consorci i dels professionals que han participat en els estudis i treballs tècnics que han permès arribar al document que avui presentam.

Finalment, en nom del Govern de les Illes Balears, vull posar de manifest el nostre compromís amb la transformació de la destinació turística de la Platja de Palma, que suposarà un impuls cap a l’èxit de les empreses, el benestar dels veïns, la millora de les condicions laborals dels treballadors i la millora del confort dels nostres visitants.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 1

4

Introducció

mARGARITA NájERA

ARANzABAlComissionada del Govern

d’Espanya per a Platja de Palmai Gerent del Consorci

de Platja de Palma

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 1

5

El Govern d’Espanya va crear a finals de l’any 2008 la figura de la comissionada com un impuls per reforçar el projecte de la revaloració integral de la Platja de Palma, com a instrument d’intervenció i dinamització dels treballs tècnics, de la gestió institucional i de la participació empresarial, sindical i cívica en tot el procés. El maig de 2009 vam presentar l’Avanç del projecte que cal desenvolupar a mitjà i llarg termini per aconseguir la revaloració integral de la Platja de Palma.

Avui complim els nostres compromisos de presentar els documents definitius, que marcaran el llarg camí que hem de recórrer per assegurar el futur d’una una destinació esgotada, però que va ser el bressol del turisme costaner i que, durant 60 anys, ens ha aportat activitat econòmica, ocupació i benestar, tot i que també és lògic reconèixer que a vegades es va fer a costa de superar la càrrega ecològica i d’alterar greument el nostre entorn costaner, marí, rural i social, així com el nostre patrimoni paisatgístic i cultural.És una gran satisfacció poder presentar, en aquests moments, els resultats del treball realitzat per un equip complex i ampli de professionals, tècnics i especialistes en diversos àmbits del coneixement del món turístic, de la planificació i el disseny urbanístic, de la gestió eficient i sostenible dels recursos, també de l’ecologia, la sociologia, l’economia, el sindicalisme, la seguretat i els serveis digitals, així com de la participació, la comunicació i la governança. Ha estat un grup d’experts que ha dedicat el seu millor temps i esforç a la creació d’un full de ruta d’èxit per a una destinació turística que es mereix una oportunitat per seguir facilitant la vida a milers de persones i d’empreses que, fins avui, han tingut amenaçada la seva continuïtat i supervivència.

Aquest grup de professionals ha funcionat com una flota d’experts coordinats i sincronitzats. Tots i totes han cooperat i col·laborat lleialment, de manera eficient i il·lusionada, amb el convenciment que el treball realitzat servirà per a assegurar la continuïtat, amb prosperitat, de Platja de Palma i que, a més, marcarà el futur de les destinacions turístiques costaneres del segle XXI. Si avui tenim una proposta per presentar a la societat i a les institucions és gràcies a l’entusiasme i al bon fer que ha presidit el treball d’aquests professionals i el de totes les persones que ens han aportat els seus criteris, valoracions i suggeriments basats en les seves investigacions i coneixements. A tots i a totes els hem de retre reconeixement i gratitud.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 1

6

Els documents que presentem conformen l’Estratègia per a la revaloració integral de Platja de Palma, formada per tres blocs diferenciats: Platja de Palma; Cap al turisme del segle XXI per difondre àmpliament la proposta global, La Revaloració de Platja de Palma: Pla d’Acció Integral, amb els fonaments i propostes d’actuacions estratègiques i el dels instruments urbanístics. Aquests documents s’han redactat d’acord amb les 7 estratègies i els 30 objectius que, des de la presentació de l’Avanç del pla el maig de 2009, hem confirmat i ajustat als treballs i estudis realitzats, a més de contrastar-lo amb les institucions, les organitzacions polítiques, empresarials i sindicals, i també amb la societat civil.Platja de Palma; Cap al turisme del segle XXI, té un caràcter divulgatiu. Es pretén fer arribar al nombre més gran possible de persones l’estratègia, les accions i el procés que proposem per aconseguir les metes marcades. Els documents de les actuacions estratègiques inclouen el Pla d’acció integral (PAI) i les memòries tècniques dels equips professionals que han intervingut en el procés de definició de l’estratègia global a través de 29 programes i de 98 accions.Els documents dels instruments urbanístics estan formats pel Master Plan i el Pla de reconversió integral. EL PRI és el document urbanístic de les propostes del Master Plan que tindran repercussió en el territori. El PRI està format pels instruments dels plantejaments municipals, i s’hi regulen els drets i els deures dels propietaris inclosos a l’àmbit, així com de les operacions programades per les administracions públiques i els terminis per portar-les a terme. Amb aquestes dues decisions aconseguirem la base per a la reconversió i la rehabilitació de la Platja de Palma per assolir-ne la revaloració integral. Hem definit la proposta d’intervenció a Platja de Palma com un sistema complex i coordinat d’actuacions públiques-privades, amb la meta de la transformació integral de la destinació. Considerem que aquest gran repte col·lectiu és un projecte-procés amb execucions a curt, mitjà i llarg termini en el qual s’anirà avançant, analitzant i avaluant per projectar ajustaments que ens permetran millorar les intervencions. Desgraciadament no comptem amb experiències prèvies de referència equiparables al nostre projecte, però la ruta traçada en aquests documents ens dóna la guia que necessitem per encertar en les decisions que hem d’adoptar i en les accions que hem d’executar. Hem desenvolupat un desplegament de treballs i estudis ampli que es continuarà amb l’elaboració d’una proposta d’intervenció en el camp de l’art, de la museística d’alt nivell o de les infraestructures necessàries per comptar amb opcions en el turisme de l’àmbit del consum cultural i artístic. De la mateixa manera, seguirem avançant en la presentació d’una alternativa facilitadora de la reconversió de l’oferta de serveis comercials i de la restauració, que elaborarem durant els propers mesos i en consens amb els sectors implicats.

Els treballs realitzats han tingut un horitzó prioritari: crear un model de turisme d’èxit, prosperitat i continuïtat en el segle XXI. Hem estudiat la tendència dels mercats emissors, les exigències i preferències dels visitants als quals aspirem, a més de localitzar els focus principals dels millors visitants potencials, tant per la seva quantitat com per la seva capacitat més gran de despesa i les facilitats en les connexions aèries. D’aquesta manera ens assegurem la rendibilitat i l’activitat econòmica durant els dotze mesos de l’any.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 1

7

Apostem pel canvi del model actual de negoci existent perquè el futur de les nostres empreses estigui garantit, tot construint un nou paradigma turístic que combini qualitat hotelera, serveis i prestacions noves sota el principi de la sostenibilitat i l’ecoeficiència, amb un funcionament de gestió integral de la destinació participada per ens privats i públics presidits pels paràmetres de coordinació, eficàcia, eficiència i rendibilitat. Amb aquestes condicions ens assegurem la garantia d’oferir un producte amb varietat, confort, salut, seguretat, gaudi i lleure que faci inoblidables les estades dels visitants, amb experiències atractives i molt variades, la qual cosa facilitarà que les seves estades siguin més llargues i més repetitives. Per aconseguir-ho considerem convenient acomodar el volum actual de l’oferta dels allotjaments turístics a les possibilitats de la demanda i les preferències de qualitat i serveis actuals i futurs. Això fa imprescindible la reducció de l’oferta d’allotjament amb dificultats d’adaptació als nous temps i als nous segments de visitants i que se’n faciliti la retirada i desaparició del mercat. Apostem, per tant, per una reducció significativa del nombre de les places actuals d’allotjament amb l’objectiu de millorar de manera ostensible l’oferta mitjana en benefici del conjunt de la destinació, de la rendibilitat de les empreses i de la millora de l’ocupació.

Els objectius proposats són ambiciosos i depenen, en gran part, de la iniciativa privada i, per aquest motiu, s’ha elaborat una proposta de projecte de llei de mesures fiscals i financeres que doni suport i estimuli els agents privats per a la realització de les inversions i actuacions previstes al PAI. Aquestes mesures tributàries previstes a l’Avanç del projecte de llei van encaminades, per una banda, a atenuar la càrrega fiscal de les empreses establertes a la zona, per minimitzar els seus costos davant d’una possible reducció de la seva activitat durant les obres de més envergadura. I per altra banda, s’estableix un sistema d’incentius a la inversió privada mitjançant l’aplicació de mesures tributàries que converteixi determinades operacions en neutres des del punt de vista fiscal, de tal manera que la fiscalitat sigui un factor dinamitzador i estimulant de noves inversions.

Hem estudiat els trets diferenciadors que ha de contenir una destinació d’èxit per a les properes dècades. Sens dubte, un d’aquests trets serà que la millor destinació del futur ha de respondre al canvi global, al canvi climàtic i serà el que afavoreixi les reduccions d’emissions de CO2 a l’atmosfera. Les destinacions que no responguin a aquests requisits baixaran de categoria, perdran el tren de la modernitat i la innovació i deixaran de figurar en el catàleg de les preferències de molts turistes i dels majoristes turístics. La meta dissenyada és aconseguir que al final del procés a Platja de Palma es compensin fins a zero les emissions de CO2. Aquesta fita mereix l’esforç, que sens dubte ens situarà a l’elit de les destinacions turístiques innovadores, avançades i d’èxit en el segle XXI. Amb el mateix criteri ens plantegem una altra condició indispensable: la millora substancial dels entorns urbans, naturals, paisatgístics i rurals, així com els costaners i marins. La rehabilitació i recuperació dels valors mediambientals de l’espai terrestre i marí ens permetrà construir una destinació turística de millor qualitat amb els atractius i valors més grans.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 1

8

És una meta difícil, però considerem que és una aposta segura si aspirem a atreure els visitants més exigents, més conscients de les seves responsabilitats mediambientals, que demanen serveis de qualitat i prestacions inexistents avui en dia als nostres hotels i a l’entorn que els acull.El disseny urbanístic i la revaloració i transformació de l’entorn urbà estan pensats per a la millora del confort dels visitants i del benestar dels residents. Pretenem fer més humans, còmodes, atractius i segurs els passejos, les places, les platges i les zones de lleure i de comerç. Això repercutirà en la qualitat de les estades i en el benestar dels que ens visiten, però també de les persones que resideixen a Platja de Palma, la qual cosa sens dubte millorarà la convivència del turisme i la residència permanent.

En paral·lel a aquestes actuacions ens proposem executar les accions que dotin de sostenibilitat i eficiència la mobilitat, l’accessibilitat i la connectivitat interna i externa de la zona, que són necessàries per crear el millor entorn, amb reduccions d’elements contaminants, sorolls i incomoditats.La sostenibilitat integral de la destinació en el seu conjunt exigirà el compromís inversor privat per fer ecoeficients les instal·lacions de les empreses, els habitatges i les infraestructures bàsiques. En aquesta tasca l’acció pública és insuficient. Per tant, tot això ens exigirà un canvi cultural i de mentalitat a empresaris, treballadors, residents i visitants, així com als responsables institucionals, tasca que estem disposats a assumir.

Platja de Palma serà una destinació destacada i avançada en l’ús de les TIC, tant en els sistemes de gestió interna com en la comercialització i promoció, així com en les atencions i la fidelització dels visitants des de la seva arribada a l’aeroport i durant les seves estades. Per aconseguir-ho caldrà inventar nous contextos amb el suport d’infraestructures intel·ligents, tecnologies facilitadores i la capacitació d’organitzar i crear informació útil i important, tant per al turista com per a la ciutadania. Sens dubte necessitarem un esforç en aquest camp, un esforç que estem disposats a realitzar.El projecte-procés que presentem per a la transformació de la Platja de Palma compta a més amb altres trets distintius molt singulars que el converteixen en un projecte únic, ja que contempla la transformació d’un espai urbà consolidat sense necessitat de desmuntar-lo ni tancar per obres, ni esperar al seu declivi total. La destinació seguirà funcionant mentre es produeix la transformació. El turisme nacional i internacional seguirà trobant, dins de l’oferta al Mediterrani, Platja de Palma com una destinació turística operativa, alhora que realitzem la seva reconversió.

Per tant, les obres s’iniciaran en tres punts de la destinació: Can Pastilla, Sometimes-Las Maravillas i s’Arenal de Palma i Llucmajor. Utilitzarem la temporada baixa per portar a terme les obres de més envergadura amb l’objectiu de minorar les molèsties i afectar el menys possible l’activitat turística. Es procedirà a l’inici d’actuacions que no afecten de manera significativa l’activitat turística. Per això necessitarem la coordinació de projectes i la sincronització de la inversió pública amb la inversió d’iniciativa privada.

Al PAI atenem les necessitats de millora de la qualitat de vida i residencial de la ciutadania. La població resident, que des de sempre ha viscut a la zona, mantindrà les seves residències per evitar que es desvirtuï

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 1

9

sociològicament el lloc on viuen. Es milloraran els serveis, les instal·lacions i les infraestructures, però es conservarà l’esperit de sempre tot mantenint la seva tipologia sociològica.Les persones que viuen i treballen a la Platja de Palma actual han estat, des del principi de la nostra gestió, el centre de les nostres preocupacions. L’ocupació, l’habitatge, la formació, l’educació, la seguretat i la vertebració i cohesió social i cultural s’han incorporat a l’estratègia global del projecte. Per aquest motiu hem desenvolupat un pla de millora integral del parc d’habitatges actual i es procedirà a la supressió dels infrahabitatges existents, sense desplaçaments que suposin l’expulsió de la zona i evitin la discriminació o la marginació.

La implantació progressiva del nou model turístic, la transformació urbana i la rehabilitació integral dels establiments hotelers i residencials potenciaran la creació de llocs de treball i facilitaran i incrementaran el treball de més i millor qualificació, ampliaran l’activitat al llarg dels dotze mesos, la qual cosa minorarà l’estacionalitat i diversificarà els llocs de treball i les professions; naixeran noves oportunitats professionals per als joves.De la mateixa manera, des del Consorci assumim la nostra funció de dinamitzadors de la negociació i la trobada dels agents sindicals i empresarials perquè les recol·locacions i la millora de l’ocupació i de la qualificació professional sumin energies en la transformació de la destinació.

Un altre tret distintiu d’aquest projecte de reforma, reconversió i transformació és el fet que compta amb una llei urbanística per a la reconversió de Platja de Palma que, per primera vegada a Espanya, concentra en un organisme públic el poder de decisió i execució de tota la normativa urbanística, turística i mediambiental per agilitzar la tramitació del procés de canvi urbà. En definitiva, pretenem sincronitzar les iniciatives públiques i privades per guanyar eficiència i agilitat en la gestió global. Aquesta llei urbanística no seria possible sense el pacte dels partits polítics, l’acord de les institucions implicades i l’adhesió de la ciutadania i dels actors socials. Aquesta concentració de capacitat de decisió urbanística i normativa oferirà les màximes garanties d’estabilitat, continuïtat i acceptació per part de les institucions locals, insular, autonòmica i estatal, així com dels actors socials, sindicals, empresarials i professionals.

Igualment, la intervenció pública garantirà l’estabilitat en la realització de les seves inversions per promoure la remodelació i la creació de noves infraestructures públiques, així com d’altres inversions sense atractiu de rendibilitat econòmica, però amb gran potencial de crear un entorn i uns serveis de gran qualitat. Aquestes inversions s’han programat per un volum de més de 1.200 milions d’euros fins a 2020. També es recull en el programa econòmic del PAI la programació de les inversions privades necessàries per assolir la meta proposada. Considerem crucial la participació de la inversió privada per a l’èxit del projecte, per la qual cosa hem estudiat les condicions més adients per assolir taxes de retorn homologables a les del mercat d’inversions no especulatives. Hem calibrat les possibilitats de la inversió privada en els sectors ja establerts a Platja de Palma, així com d’altres de més nous que crearan noves oportunitats per a emprenedors

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 2

0

i inversors. El càlcul establert per a la inversió privada en aquestes intervencions assoleix la xifra de 2.600 milions d’euros fins a 2020.D’altra banda, és necessari i possible convertir Platja de Palma en referent de la seguretat integral en una destinació turística. Els problemes de seguretat a la Platja de Palma són recurrents i acompanyen, almenys durant la fase inicial, el procés de revaloració. Creiem que és important establir estratègies i mecanismes d’anàlisi i observació de la seguretat, i fins i tot fixar les bases per a la millora, si és possible, de la coordinació i la col·laboració de totes les administracions i policies implicades en aquest àmbit. Es pretén que en totes les actuacions urbanístiques que es desenvoluparan a la zona l’element de la seguretat es tingui en compte en el disseny i la planificació d’espais, ja que s’ha demostrat que aquesta incorporació produeix efectes importants de millora en la prevenció de la inseguretat ambiental i facilita la percepció de seguretat del visitant.

Un altre tret significatiu del projecte-procés ha estat la consideració del fet que l’entramat d’actuacions i propostes del PAI gaudís de versemblança i credibilitat, per la qual cosa és bàsic que assegurem l’estabilitat normativa, la continuïtat en el temps i la fermesa en la presa de decisions complexes. Era necessari comptar amb un catalitzador per fondre els interessos de tots els actors socials i institucionals implicats. Aquest catalitzador ha estat el model de governança per a la gestió de la transformació i revaloració de Platja de Palma.El model de governança que hem aplicat ha estat presidit pels principis de la negociació, el consens, l’acord, el pacte, la transparència i el rendiment de comptes. A través d’aquests principis volem declarar Platja de Palma lliure d’especulació i, per tant, centrat en la màxima que tothom hi guanyi, que cap sector, grup o segment no imposi els seus avantatges o els seus guanys per sobre o a costa dels altres.Bona mostra d’aquest model de governança ha estat el funcionament del Consorci des de la seva creació. Tots els acords s’adopten per unanimitat, independentment de les vinculacions de partit dels responsables institucionals que el formen.

També podem mostrar l’actitud dels partits polítics, tant la dels que tenen responsabilitats de govern com la dels que les tenen des de l’oposició, ja sigui en el tractament del projecte i la tramitació de la Llei urbanística per a la reconversió de Platja de Palma, que previsiblement serà aprovada per unanimitat i per lectura única, en sessió extraordinària del Parlament de les Illes Balears, com en l’acceptació de les bases i eixos estratègics del PAI.

També podem mostrar amb satisfacció les adhesions manifestades per empresaris, sindicalistes, comerciants i restauradors, pensadors i professionals, veïns i veïnes, així com representants d’entitats veïnals.

Fins ara aquest model de governança ens ha obligat a múltiples reunions, contactes, entrevistes i negociacions. Ens sentim orgullosos del treball realitzat. Coneixem els riscs i les dificultats que se’ns presenten, però també sabem que units, junts, remant en el mateix sentit i sense perdre el ritme, aquest gran projecte és realitzable i serà imparable.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 2

1

Al llarg d’aquests mesos he percebut que tots estem convençuts de la necessitat d’actuar enfront del deteriorament galopant que ens amenaça. De la mateixa manera que he sentit que tots estem disposats a ser protagonistes de la construcció del millor futur que podem deixar a les noves generacions.

Ens espera la recreació d’una destinació turística bonica per oferir als millors visitants un excel·lent lloc per viure, transformat i revitalitzat. Tenim la gran oportunitat de construir-lo junts, des d’avui fins a l’any 2020.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 2

2

Introducció

FERNANdo PRATS

PAlAzuEloCoordinador del

Pla d’Acció Integral

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 2

3

Les persones que hem redactat el Pla d’acció integral de Platja de Palma estem convençudes que afrontem un canvi d’època històrica que demana nous paradigmes i solucions innovadores no només davant de la crisi econòmica, sinó també davant de reptes sistèmics ambientals relacionats amb l’energia, el clima i el medi ambient.

També som conscients que a Platja de Palma hem d’oferir un “canvi de model” davant del final de cicle de creixement indiscriminat, turístic i immobiliari iniciat fa mig segle en el litoral mediterrani espanyol. Els vells patrons de desenvolupament, que en el passat van produir beneficis materials importants al país, han acabat desvalorant els nostres millors recursos, desbordant els límits de capacitat dels nostres sistemes costaners, i necessiten ser revisats a fons en clau de sostenibilitat econòmica, social i ambiental.

Per aquest motiu hem concebut el Pla d’acció tot tractant d’articular respostes solvents a ambdós reptes; respostes en clau d’innovació i canvi amb la mirada posada en el 2020-2030. Així, el Pla propugna una revaloració integral de la zona basada en un reposicionament turístic i urbanístic ambiciós que es fon amb la consideració del canvi climàtic, la reducció de la petjada ecològica i l’objectiu d’assolir un balanç 0 en carboni i un 100% d’energies renovables. Per aquest motiu hem renunciat al simple creixement immobiliari per apostar per una rehabilitació integral basada en l’excel·lència, el decreixement de l’allotjament turístic i la reducció dels impactes ambientals.

El Pla d’acció que es presenta en aquest document permet afirmar que les seves metes, objectius, programes i accions són tècnicament viables i que, més enllà del talent i del treball dels experts, el seu desenvolupament dependrà d’altres variables; principalment de l’existència d’un lideratge i un acord polític ampli que li donin consistència a mitjà i llarg termini i, sobretot, del fet que la societat balear aposti a fons per la innovació i el canvi per a superar la crisi actual. A partir d’aquestes premisses tot és possible i el repte de creativitat col·lectiva serà apassionant.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 2

4

uN PRojECTE CoNCERTAT

I AvAlATmargarita Nájera Aranzabal

Comissionada del Govern d’Espanya per a la Platja de PalmaGerent del Consorci de la Platja de Palma

14 de juliol de 2010

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 2

5

Des de l’inici de la meva responsabilitat en el Consorci de la Platja de Palma, els actors socials reclamaven insistentment que es complissin alguns requisits per confiar en la viabilitat del projecte. Un d’ells era l’estabilitat normativa i jurídica de l’estratègia i de les accions que es projectaven. Un altre dels requisits era que hi hagués consens institucional i pacte polític com a forma d’arribar al consens social, laboral i empresarial.Aquest fou el motiu pel qual vàrem decidir incloure a l’estratègia de reconversió de la Platja de Palma la generació d’una nova forma de gestió dels interessos públics, dels interessos privats i dels valors col·lectius. Vàrem decidir que necessitàvem una governança per al canvi, un nou esquema tant de relacions amb la societat i amb els partits polítics amb responsabilitat de govern o d’oposició, com de col·laboració i cooperació entre les institucions implicades.Des del principi de la nostra gestió, vàrem apostar per assolir el consens, l’acord i el pacte, fer-ho amb la transparència i amb processos amplis de comunicació i informació que facilitassin la participació de totes les persones que han posat a Platja de Palma les seves il·lusions de futur, partint de la realitat present.Avui, a pocs dies de l’aprovació per lectura única de la Llei de mesures per a la revaloració integral de la Platja de Palma en el Ple del Parlament, podem afirmar que aquest gran èxit l’hem aconseguit entre tots, ja que representa la suma d’esforços, treball, experiència i generositat de les moltes persones que han cregut en el projecte i en el repte que hem traçat. N’és una bona prova que la proposició de Llei ja hagi estat firmada pels portaveus dels nostres principals grups parlamentaris, PP, UM, BLOC, PSIB-PSOE, i que el proper 27 de juliol es preveu l’aprovació per unanimitat en un Ple extraordinari del Parlament. És i serà, un acord històric que avala la confiança i la credibilitat que necessita el Consorci de la Platja de Palma per pilotar el procés de transformació, reconversió i renovació que es necessita per assolir una destinació turística d’èxit, innovadora, pròspera, sostenible i lliure d’especulació. La nova Llei de mesures per a la revaloració integral de la Platja de Palma és la seva garantia.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 2

6

RESUM EXECUTIU

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 2

7

El Pla d’Acció Integral (PAI) constitueix l’instrument transdisciplinari de planificació operativa de l’Estratègia de revaloració integral de la Platja de Palma, l’objectiu de la qual és dissenyar un projecte que permeti recuperar valor i competitivitat en una zona turística madura, ambientalment desvalorada i amenaçada de declivi.

El text que descriu el PAI, a més d’aquesta presentació, està organitzat en tres parts. La primera tracta del Pla d’Acció Integral, mentre que la segona en presenta els programes i les accions. Finalment, la tercera part recull una sèrie de tribunes d’opinió. Tot això es complementa amb una col·lecció de documents/memòries que tracten de cadascuna de les estratègies del Pla.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 2

8

CAPíTol 1, “El PlA d’ACCIó InTEgRAl (PAI). ClAUS I ESTRATègIES gEnERAlS”La META1 central del PAI és impulsar una revaloració general de la Platja de Palma capaç d’estimular, en un moment de canvi global, un nou cicle d’innovació, prosperitat i sostenibilitat a la zona.

El PAI enfoca aquest procés de revaloració des d’una lògica integradora de les qüestions turístiques, ambientals, socials i urbanístiques, així com des d’una “Governança” capaç d’estimular la cooperació entre els múltiples actors públics, privats i socials implicats en el projecte.2 Per això, a partir de la meta central, el Pla ha desenvolupat una arquitectura3 organitzada en tres blocs: les estratègies i els objectius, els programes i les seves accions i el sistema d’indicadors per al seguiment i l’avaluació del Pla (SISE).

Font: F. Prats/Consorci

Consideracions clau sobre el context global i turístic4

Conscient de la dimensió dels reptes que ofereix el futur, el Consorci ha abordat tota una sèrie de reflexions entorn de qüestions relacionades amb el context global i turístic, que se sintetitzen en les consideracions següents:

1 Vegeu l’apartat 1.2.1. sobre “Un projecte innovador per a un futur diferent”.2 Vegeu l’apartat 1.1.1 sobre “Filosofia, lògiques i equips del Pla”.3 Vegeu l’apartat 1.1.2. sobre “L’arquitectura del Pla”.4 Vegeu L’apartat 1.2.2. sobre “Els reptes del context global i turístic: sis consideracions clau”.

lÒgIQUES ARQUITECTURA

RESUM EXECUTIU / CAPíTol 1 / PRIMERA PART

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 2

9

Més enllà de la gravetat de la crisi econòmica, tot apunta que afrontem un • canvi de cicle històric amb nous paradigmes, claus i valors. Les incerteses del “cicle postcrisi” poden durar temps i conduir a • un futur diferent, en el qual la necessitat de conviure amb certes restriccions globals pot induir a la reformulació dels patrons energètics, de producció i consum vigents. La preocupació mediambiental i • la reducció dels impactes ecològics i climàtics tindran cada dia més força en el pla regulatori de les activitats, i també en les demandes socials.El • transport i l’aviació ja s’estan veient afectats per importants restriccions ambientals i energètiques, que incidiran en les condicions i facilitats per a viatjar en el futur. El turisme,• una de les activitats més importants del món i molt dependent del trinomi medi ambient-energia-transport, es veurà inevitablement afectat per un canvi d’època, global i sistèmic. El turisme del litoral espanyol, inclòs el balear, ha esgotat el seu propi cicle i necessita •reposicionar-se de forma integral davant dels reptes i canvis històrics en curs.

oportunitats i condicions per a l’èxit de la Platja de Palma5

la Platja de Palma compta amb condicions excepcionals per a reposicionar-se• turísticament, si aposta per reformular el seu model històric per adaptar la seva cadena de valor als canvis i reptes globals, turístics i locals.La Platja de Palma ha de formular una ambiciosa estratègia de revaloració integral que aposti per •un projecte turístic/urbanístic molt innovador, que tingui en compte les incerteses energètiques i del transport, que millori la qualitat de vida local i que constitueixi un referent internacional pels seus compromisos ambientals.El • nou posicionament turístic constitueix el cor del canvi i requereix un projecte capaç de multiplicar el seu atractiu i el caràcter diferencial de les experiències ofertes, aconseguir amb menys demanda més valor, generar més i millor ocupació i oferir un comportament mediambiental exemplar.La revaloració integral de la Platja de Palma també necessita apostar a fons per la • rehabilitació integral de l’espai i l’edificació residencial de tota la zona.El projecte de la Platja de Palma s’ha de concebre com • una iniciativa publicoprivada, amb una base econòmica saludable, competitiva i sostenible, amb condicions i taxes de retorn adequades i amb altes cotes de transparència, eficàcia i racionalitat de les inversions públiques.El canvi de paradigma a la Platja de Palma requereix • una aposta inequívoca per la innovació en tots els fronts: en el pla polític, en l’economicofiscal i empresarial, en el turisticourbanístic, en la gestió operativa de processos a mitjà i llarg termini, o en la plasmació dels compromisos ambientals i climàtics davant el canvi global.

5 Vegeu l’apartat 1.2.3. sobre “Les oportunitats i condicions per a l’èxit a la Platja de Palma”.


Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 3

0

I una sèrie de condicions per a l’èxit:• un projecte de canvi ambiciós, un fort compromís institucional, el suport empresarial, sindical i social i el millor talent professional per a desenvolupar el projecte amb rigor.


l’EXCEl·lEnT PoSICIó dEl ConJUnT “PlATJA dE PAlMA – CIUTAT dE PAlMA – IllA dE MAlloRCA”

I Un noU PARAdIgMA REVAloRAdoRA les Balears, més ja no significa necessàriament millor, i es podria dir que l’opció turística més lúcida per a revalorar la competitivitat turística de la Platja de Palma se centra a evolucionar cap a un reposicionament d’excel·lència integral, basat en valors mediterranis renovats, exemplar en el seu comportament ambiental i amb capacitat d’atraure un nou i menor nombre de clients, de major temporada, exigència i impacte econòmic i amb menor dependències d’un transport aeri, massiu i de baix cost.


CIUTAT dE PAlMA

BAdIA dE PAlMA

l’IllA dE MAlloRCA

AERoPoRT

PlATJA dE PAlMA

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 3

1

Visualitzar escenaris futurs6

Un projecte de l’envergadura, complexitat i terminis del de la Platja de Palma també requereix dotar-se d’eines especials que permetin contrastar possibles aspectes clau dels escenaris finals de l’actuació. I, per això, el Consorci ha treballat amb un “Simulador d’Escenaris Estratègics (SEE) – fi de projecte”, que permet visionar distintes lògiques d’intervenció a la zona i contrastar els seus comportaments davant d’una sèrie de factors clau: pressió i qualitat turística, valors econòmics, condicions socials i situació ambiental.

6 Vegeu l’apartat 1.3. sobre “Contrastar visions i escenaris de futur”.


l’“ESCEnARI FInAl PlATJA dE PAlMA” (50% PlACES X 200% QUAlITAT) AMB RElACIó A lA SITUACIó ACTUAll

Font: F. Prats/J. Murillo AUIA

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 3

2

I tot i que, lògicament, només permeten temptejar tendències clau de distintes línies d’acció estratègica, el cert és que les simulacions realitzades apunten que només una alternativa molt ambiciosa de “reposicionament alt/molt alt” permet satisfer positivament els objectius centrals de l’Estratègia per a la revaloració integral de la Platja de Palma.

Set estratègies per al canvi

A partir de la meta central del PAI, s’han llistat les 7 estratègies que defineixen les línies de força clau del projecte i els 30 objectius que concreten eixos de treball específic en cada estratègia.7

E.1. Apostar per un posicionament turístic innovador, competitiu i sostenible

E.2. Afrontar el Canvi Climàtic i preservar els sistemes naturals terrestres i marins

E.3. Millorar les condicions de vida i ocupació de residents i treballadors

E.4. Revalorar integralment el sistema territorial urbà en clau mediterrània i sostenible

E.5. Establir compromisos ambiciosos per reduir la càrrega ecològica local i global

E.6. Crear un espai digital avançat per a totes les persones i activitats

E.7. Instrumentar un pacte institucional i social i una nova ““governança”” per al canvi

7 Per a una visió de més detall de les estratègies i els objectius, vegeu l’apartat 1.4 sobre les “Set estratègies i trenta objectius per al canvi”.


Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 3

3

CAPíTol 2. “ElS PRogRAMES I ElS TEMPS dEl PlA d’ACCIó InTEgRAl (PAI). lA PlATJA dE PAlMA El 2015 I 2020”

El Consorci ha plantejat des d’un principi la necessitat d’impulsar canvis de posicionament turístic de caràcter estratègic, amb resultats operatius a curt i mitjà termini. Per això, el PAI ha programat com a catalitzadores del canvi una sèrie d’“etapes de revaloració integral (ERI)” per a 2015 i 2020.8

A partir d’una primera etapa d’accions immediates, orientades a la dotació d’instruments operatius, però també al desenvolupament d’actuacions urgents, el PAI estableix un full de ruta temporal i espacial en què s’incardinen els seus programes i accions.

Curt termini (2015):• culminació de la “1a etapa de revaloració integral (ERI)”, visualització del canvi turístic en els tres “espais tractors (ET)”, finalització del 1r programa de rehabilitació residencial i turística i primers resultats socials i ambientals.Mitjà termini (2020):• “2a etapa de revaloració integral (ERI)” amb la consolidació/expansió de la revaloració turística i els tres “espais tractors (ET)”, la continuïtat dels programes de rehabilitació integral, l’avenç dels objectius socials i la reducció significativa de la càrrega ambiental. llarg termini (després de 2020), • en què culmina el conjunt del projecte en tot el seu territori i en tots els seus camps d’acció.

8 Vegeu, amb caràcter general, els apartats 2.2. “El marc de referència temporal i espacial” i 2.4. “Les etapes de revaloració integral (ERI) el 2015 i 2020”, i, per a més detall, els apartats 2.5. i 2.6. sobre la Platja de Palma el 2015 i 2020.


REFERènCIES ESPACIAlS/TEMPoRAlS PER AlS PRogRAMES I lES SEVES ACCIonS

2015

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 3

4

Els programes i les accions del Pla

Els 29 programes i les seves 98 accions, concebuts a partir de la meta, les estratègies i els objectius, i adaptats als seus requeriments temporals i espacials, es presenten a la segona part del PAI. En constitueixen el nucli central, ja que configuren els instruments operatius per a portar a la pràctica la revaloració integral de la Platja de Palma. Els programes abasten camps d’acció sistèmics (el model turístic, el Canvi Climàtic, la qualitat de vida, etc.) i, al seu torn, defineixen un conjunt d’accions l’execució de les quals en permet la realització.9

9 Per a més informació general sobre els programes i les accions, vegeu l’apartat 2.1. “Una visió integrada sobre els programes i les seves accions”; per a veure’n la llista, accediu a l’apartat 2.3. “Els 29 programes i les 98 accions del PAI”; i, per a un resum del seu contingut, vegeu la segona part del PAI.


Font: WEST 8

dESPRÉS dEl 2020

2020

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 3

5

CAPíTol 3, “lA PRoJECCIó EConÒMICA dEl PlA d’ACCIó InTEgRAl (PAI)”La revaloració integral de la Platja de Palma es concep com un gran projecte de col·laboració publicoprivat que, sota lideratge institucional, ha de crear una nova base econòmica més saludable, competitiva i sostenible a la zona. I això obliga a crear el marc adequat perquè les inversions privades puguin operar en condicions equiparables a les del mercat de capitals no especulatius i, al seu torn, perquè les inversions públiques que garanteixin l’execució de les actuacions d’interès general que no responguin a les lògiques privades es realitzin amb transparència, eficàcia i racionalitat, i també percebin els retorns que els corresponen.

El programa econòmic10

La distribució temàtica del programa econòmic del PAI s’articula entorn dels vuit conceptes estratègics11 que agrupen els 29 programes i les seves 98 accions.

dISTRIBUCIó dE lA InVERSIó PER ConCEPTES ESTRATègICS

Font: Everis

El 90% de la inversió se centra en la recreació d’un entorn urbà, turístic i d’edificis atractiu orientat, al seu torn, per criteris de reposicionament turístic, de millora de la qualitat de vida local i d’ambicioses estratègies entorn de la sostenibilitat.

10 Vegeu els apartats 3.1. sobre “El marc de referència” i 3.2. sobre “El programa econòmic”.11 Vegeu l’apartat 3.2.1. sobre “La inversió per conceptes estratègics dels programes del PAI”.


Entorn urbà i turístic

Metabolisme i serveis urbans

AltresPosicionament turístic 4,7%•“Governança” 1,69%•Qualitat de vida i ocupació 1,17%•Serveis TIC 1,05%•Canvi Climàtic i sistemes naturals 0,22%•

Edificació T+R i mobilitat

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 3

6

des d’una perspectiva temporal,12 els programes i les accions es troben programats econòmicament entorn dels quatre grans horitzons o fases del PAI –immediat, curt (2015), mitjà (2020) i llarg termini (a partir de 2020)–, de manera que la revaloració de la zona comenci a cristal·litzar en les dues “etapes de revaloració integral (ERI)” previstes, amb objectius i inversions concretes fins el 2015 de 1.210 M d’€ i de 998 M d’€ més en el període 2015-2020.

Les accions a llarg termini, a partir de 2020, complementaran la transformació del model, a través d’actuacions orientades a la culminació del conjunt de projectes en tot el territori i camps d’acció, i s’estimen en uns 1.760 M d’€ addicionals.

En relació amb l’origen de les inversions,13 atesa la importància de les estratègies de revaloració de l’entorn, dels programes relacionats amb la reducció de la càrrega ambiental i de la rehabilitació integral del parc residencial, el 35% de la inversió es realitzarà per part de les administracions i d’altres agents públics implicats en el Pla, mentre que el 65% restant correspondrà a agents privats.

dISTRIBUCIó dE lA InVERSIó PER oRIgEn I ConCEPTES ESTRATègICS

Font: Everis

Així mateix, cal destacar l’existència de tres grans tipologies d’inversió, en funció de la intensitat de finançament del sector privat i l’Administració pública: completament pública (0,64% del total), predominantment pública (13,76% del total) i predominantment privada (85,61% del total).

12 Vegeu l’apartat 3.2.2. sobre “Distribució de la inversió per fases”.13 Vegeu l’apartat 3.2.3. sobre “Distribució del finançament per origen”.


Posicionament turístic


Inversió pública Inversió privada

“governança”Canvi Climàtic i sistemes naturals

Serveis TIC Qualitat de vida i ocupació

Edificació T+R i mobilitat Entorn urbà i turístic

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 3

7

la lògica de la inversió privada privada14

El PAI, des d’una perspectiva econòmica integral, contempla conceptes estratègics que impactaran tant en el desenvolupament de sectors ja existents com en l’impuls i la creació d’altres de nous, creant nous models d’inversió i de negoci a la zona, que donaran cabuda tant als sectors empresarials ja existents com a nous inversors.

En tot cas, el projecte de la Platja de Palma contempla que les condicions i els retorns corresponents a la inversió privada, existent o nova, siguin homologables a les del mercat de capitals no especulatius, i que la distribució de la inversió beneficiï diversos sectors de forma directa, per la qual cosa es produirà un efecte tractor que distribuirà el valor de la inversió cap a sectors adjacents, que generarà un important impacte indirecte.

la racionalitat de la inversió pública15

El fet de cobrir tots els objectius de l’Estratègia per a la revaloració integral de la Platja de Palma requereix una potent intervenció pública, capaç de garantir l’estabilitat i el caràcter sistèmic d’un projecte de llarg recorregut que desborda les lògiques d’uns sectors privats necessitats d’obtenir rendiments econòmics des del curt termini.

Els instruments per a la gestió economicofinancera16

En l’àmbit societari i instrumental, davant de la diversitat d’actuacions tant en allò relatiu a la seva natura com a la barreja de finançament publicoprivat, el Consorci haurà de contemplar les diferents formes jurídiques, societàries i instrumentals sota les quals es pot organitzar l’execució dels programes i les accions, prenent com a criteris de referència l’eficiència, la flexibilitat i l’agilitat.

Complementàriament, el Consorci, conscient de la importància de les inversions públiques destinades a la revaloració integral de la zona, posarà en marxa les mesures necessàries per a evitar que es generin patologies especulatives que, a més, podrien produir efectes sobre els preus capaços de fer inviable l’operació.

14 Vegeu l’apartat 3.3. sobre “La lògica de la inversió privada”.15 Vegeu l’apartat 3.4. sobre “La racionalitat de la inversió pública”.16 Vegeu l’apartat 3.5. sobre “Els instruments per a la gestió economicofinancera”.


Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 3

8

CAPíTol 4, “UnA “goVERnAnçA” PER A lA REVAloRACIó InTEgRAl dE lA PlATJA dE PAlMA” La complexitat i dimensió temporal de la revaloració integral de la Platja de Palma planteja un repte de “Governança” que gira entorn d’un concepte clau, el consens dels seus actors clau.17

Per això, el model de “Governança” que es planteja al PAI pretén que les seves propostes comptin amb l’acceptació i el suport d’institucions, partits polítics, equips de govern i equips d’oposició, de l’empresariat i dels representants sindicals, de les entitats cíviques i de la ciutadania.

El pacte de les organitzacions polítiques,• per assegurar la fortalesa del projecte i la seva projecció en el temps o en el canvi de rols dels partits, siguin equip de govern o grups d’oposició.l’acord de les cinc institucions que conformen el Consorci, • que permeti l’agilitat administrativa i l’eficàcia en la gestió pública, a més d’afermar l’estabilitat normativa i la credibilitat del projecte i del procés de transformació al llarg dels anys.El compromís empresarial i sindical,• per donar suport a la renovació del model turístic existent i per optar a un altre de més qualitat i transcendència econòmica, laboral i social.l’adhesió de la ciutadania• a les iniciatives innovadores i afavoridores del canvi cultural i social que suposarà la transformació de l’espai residencial, la convivència de visitants i residents.

El sistema de participació i avaluació del PAI18

El Consorci de la Platja de Palma entén que l’ambició del projecte i el seu abast només es pot abordar oferint a les persones que viuen i treballen a l’entorn informació i participació sobre els canvis proposats.

Més enllà que la participació ciutadana ja s’ha iniciat a la zona, entorn de tallers participatius i comissions de seguiment de les obres, el Consorci ha projectat, com a sistema central, una estructura estable d’informació, debat i interacció ciutadana que gira al voltant del Fòrum d’Entitats i Ciutadania,19 amb els objectius següents:

Fomentar la participació i implicació de la societat civil.•Constituir un espai de seguiment, consulta i col·laboració.•Fomentar una societat civil dinàmica i participativa.•

17 Vegeu l’apartat 4.1. sobre “El consens polític, l’acord institucional i el compromís empresarial, sindical i cívic”.18 Vegeu l’apartat 4.2. sobre “Un procés de participació actiu, amb sistemes estables de seguiment, avaluació i rendiment de comptes”.19 Vegeu l’apartat 4.2.1. sobre “El sistema de participació”.


Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 3

9

Facilitar el treball dels equips tècnics del Consorci mitjançant el feedback permanent en ambdues •direccions.Configurar un procés de canvi cultural d’acord amb la revaloració integral de la Platja de Palma.•

Font: Consulluna / CIREM

Atesa la dimensió, complexitat i temps del PAI, resulta imprescindible comptar amb un sistema d’indicadors per al seguiment i l’avaluació (SISE) del procés al llarg de les seves fites temporals clau, especialment 2015 i 2020, encara que es contempla que una sèrie d’indicadors testimoni (IT) siguin avaluats amb més periodicitat.

Per això, el PAI ha dissenyat un sistema amb 29 indicadors (12 dels quals testimonis) en què, a més de la seva definició i unitats, s’estableix el seu valor actual, el d’objectiu final, l’increment (o decrement) corresponent i el seu comportament esperat el 2015, 2020 i després de 2020, al final del projecte de revaloració integral.


l’ESTRUCTURA dEl FÒRUM d’EnTITATS I CIUTAdAnIA

El Plenari. Amb tres tipus de participants: Representants d’entitats associatives: organitzacions socials, econòmiques, culturals, •comitès d’empresa, etc.Representants de la ciutadania escollits per sorteig entre els residents de la zona, que •acceptin voluntàriament participar en el Fòrum.Representants i tècnics del Consorci, representants d’organismes públics vinculats al •Pla i experts rellevants en les temàtiques que tracti el Fòrum.

El Plenari podrà estructurar grups de treball creats específicament per a tractar amb més profunditat els temes que mereixin una atenció especial, ja sigui per al seu seguiment o per a elevar propostes al Consorci. Els grups de treball informaran el Plenari de les seves conclusions i propostes.

la xarxa participativa, formada per totes aquelles persones que, en registrar-se al web corporatiu, accediran a un espai propi on s’exposa informació sobre l’execució del pla, sobre els acords del Fòrum, etc. Al seu torn, els membres de la xarxa participativa podran opinar, fer propostes, suggeriments i aportar noves informacions (documents, imatges) útils per al bon desenvolupament del Pla.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 4

0

Un sistema de comunicació dirigit a tots els segments implicats20

El que la societat pensa d’una institució es configura sempre com un reflex de la informació que emet a l’exterior. Per tant, la comunicació es perfila com una eina bàsica per a aconseguir la participació, el consens, el suport i la credibilitat de la societat mallorquina, balear, nacional i internacional per al projecte. Per això, el PAI contempla la realització d’un pla de comunicació amb una sèrie d’objectius estratègics:

Donar a conèixer el projecte de la Platja de Palma•Augmentar la presència als mitjans •Transmetre transparència i credibilitat •Potenciar i prestigiar la zona •Transmetre el projecte en els àmbits local, estatal i europeu•

l’estructura organitzativa del PAI21

És indubtable que el projecte de revaloració de la Platja de Palma s’haurà de dotar d’instruments de gestió que siguin capaços de donar resposta al repte que suposa el projecte.

I tot i que la definició de l’estructura organitzativa que ha d’impulsar la revaloració integral de la Platja de Palma té múltiples facetes, i admet diverses possibilitats que han de ser analitzades pels principals actors del Consorci, el PAI apunta un decàleg de referències sobre el tema:

1. Una nova dimensió organitzativa, molt més potent. 2. Una gestió integral. 3. Un entramat de gestió complex liderat pel Consorci. 4. Importància dels camins de representació/relació amb la iniciativa privada i amb els actors socials

presents a la zona. 5. Importància d’una agència publicoprivada per a una gestió turística molt acurada de la destinació. 6. Tot això sense oblidar la necessitat d’arbitrar fórmules adequades per a la resta de les àrees de

gestió que requereix el projecte. 7. La importància de la cooperació amb d’altres administracions.8. La “Certificació Platja de Palma” com a condició per a preservar la coherència integral del projecte.9. El repte de la innovació és transversal a l’hora d’escometre el desenvolupament del PAI.10. Sistemes de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) innovadors per a la gestió integral

de la Platja de Palma.

20 Vegeu l’apartat 4.3. sobre “Un sistema de comunicació i informació ampli, diversificat i dirigit a tots els segments implicats”.21 Vegeu l’apartat 4.4. sobre “Una estructura organitzativa i uns instruments per a gestionar la revaloració integral de la Platja de Palma.


Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 4

1

10º. Sistemas de Tecnologías de la Información y la Comunicación (TIC) innovadores para la gestión integral de la Platja de Palma.22

PoSSIBlE oRgAnIgRAMA d’Un EnS dE gESTIó InTEgRAl A lA PlATJA dE PAlMA

22 Vegeu el Programa XXV “Dissenyar i implementar un sistema TIC per a la gestió i comunicació del Pla i el procés.

Font: F. Prats


Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 4

2

CAPíTol 5, “UnA VISIó dE lA PlATJA dE PAlMA CAP Al FUTUR”


El projecte de reforma de la Platja de Palma suposa la reconversió, rehabilitació i transformació d’una destinació turística costera madura. La transformació ha de ser integral i el més ampla i profunda possible. Alguna de les imatges que es presenten són una recreació aproximada dels resultats previsibles a determinats llocs estratègics, que faran més visibles les actuacions programades.

Es recreen els resultats en els següents àmbits: Entorn natural: torrents, platja i mar Els corredors verds: passeigs, jardins, places i carrers Sostenibilitat: mobilitat, emissions zero a l’atmosfera nous hotels, idiosincràsia mediterrània i nous serveis complementaris

Imatges de West-8

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 4

3


Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 4

4

Els 29 programes i les 98 accions resultants del procés descrit es despleguen en el marc espacial i temporal descrit al voltant de vuit conceptes estratègics: els tres primers, relacionats amb el turisme, l’ecologia i la qualitat de vida, tenen principalment un caràcter de disseny de polítiques que cal desenvolupar per altres programes i, en menor mesura, d’aplicació de línies de treball molt específiques; els quatre següents s’orienten a la implementació de l’urbanisme, l’edificació, la mobilitat i les TIC, i l’últim, la “Governança”, tracta de la gestió del PAI i les relacions amb la societat.

SEgonA PART : ElS 29 PRogRAMES I lES SEVES 98 ACCIonS dEl PAI

Posicionament turísticI. Dissenyar un model de negoci competitiu

II. Dissenyar i implementar el “diamant competitiu”

III. Dissenyar i implementar el Sistema de màrqueting de Platja de Palma

IV. Establir directrius estratègiques i sistemes de seguiment en relació amb l’adaptació i resiliència per fer front al Canvi Climàtic

V. Definir estratègies i aplicar mesures per a la conservació i l’augment de la resiliència dels ecosistemes naturals terrestres, litorals i marins

VI. Dissenyar i implementar un sistema d’informació, gestió i seguiment sobre la sostenibilitat i resiliència de la platja

VII. Establir accions per a la qualitat integral del cicle natural de l’aigua al conjunt de la conca hidrogràfica

VIII. Establir i implementar mesures per a la sostenibilitat dels ecosistemes urbans

Qualitat de vida i ocupacióIX. Dissenyar i implementar un pla per enfortir

la cohesió social i millorar la qualitat de l’ocupació

X. Dissenyar i implementar un pla per a la reconversió del teixit productiu existent

Entorn urbà i turísticXI. Elaborar un planejament urbanístic que

revalori, defineixi i protegeixi les diferents àrees urbanes i paisatgístiques

XII. Gestionar el sòl clau per a la viabilitat del projecte

XIII. Dissenyar i implementar un Projecte de reurbanització general de la trama urbana i dels espais públics clau per a la revaloració turística

XIV. Dissenyar i implementar peces urbanes i turístiques emblemàtiques

RESUM EXECUTIU / SEgonA PART

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 4

5

Metabolisme - Serveis urbansXV. Dissenyar i implementar un escenari energètic

finalista amb “balanç de carboni 0” i 100% d’energies renovables

XVI. Dissenyar i implantar un sistema de gestió del cicle urbà de l’aigua amb el mínim impacte i la millor eficiència

XVII. Dissenyar i implementar un sistema de gestió de residus que en minimitzi la generació i projecti un “escenari 0 a abocador”

XVIII. Dissenyar i implementar un pla de millora de l’impacte acústic

Edificació i mobilitatXIX. Dissenyar i implementar un pla i un sistema

de certificació per a la rehabilitació integral (i l’obra nova) de l’edificació turística i residencial per reduir al 50% la seva càrrega ambiental i el nombre de places turístiques

XX. Dissenyar i gestionar un pla de mobilitat sostenible amb “balanç de carboni 0” en els desplaçaments locals

Serveis TICXXI. Planificar i implementar un Sistema Integral

Ubic

XXII. Dissenyar i implementar eines i serveis per incrementar la productivitat i la competitivitat de les empreses

XXIII. Dissenyar i implementar els serveis i eines necessaris per donar suport al cicle de vida del turista

XXIV. Dissenyar i implementar eines d’accés a la xarxa i al conjunt de serveis públics en cas necessari

XXV. Dissenyar i implementar un Sistema TIC per a la gestió i comunicació del Pla i del procés

“governança”XXVI. Dissenyar i portar a la pràctica un pla de

relacions institucionals

XXVII. Dissenyar i posar en marxa un pla de relacions amb la societat

XXVIII. Dissenyar i impulsar un ampli procés participatiu

XXIX. Dissenyar i implementar un sistema de gestió integral i transparent per al conjunt del projecte

RESUM EXECUTIU / SEgonA PART

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 4

6

TERCERA PART: ARTIClES

Des del naixement del projecte de la Platja de Palma hem comptat amb les opinions, idees i suggeriments dels professionals més competents en els àmbits d’actuació que abasta aquest ambiciós pla de futur. Sempre hem estat conscients que el consens, el pacte i la participació són condicions indispensables per aconseguir les fites més importants a les quals aspiram i, per això, hem mantingut constants i múltiples canals de connexió entre tots els actors socials, professionals i institucionals involucrats en aquest projecte. I en la Tercera Part, incorporam una sèrie d’articles de persones amb responsabilitats significatives en els temes abordats pel PAI.

RESUM EXECUTIU / TERCERA PART

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pr

esen

taci

ó de

l PAI

/ P

ág. 4

7

RERECUPERACIó dE lA PlATJA dE PAlMA: Un PRoJECTE MUlTIdISCIPlInARIMontserrat CasasRectora UIB (Universitat Illes Balears)

CoMPRoMíS I lIdERATgE PER A Un noU ModEl dE dESEnVolUPAMEnTSebastián Escarrer Vicepresident de Sol Meliá

URBAnISME I SoSTEnIBIlITATRamon Folch Doctor en biologia i sociecòleg

l’HoRA dE lA RESPonSABIlITATJavier gómez-navarro Exministre de Turisme i Comerç d’EspanyaPresident del Consell Superior de Cambres de Comerç d’Espanya i President d’Aldeasa

BAlAnç dE CARBonI zERo. Un REPTE I UnA oPoRTUnITATEnrique Jiménez larrea Director general de l’IDAE (Institut per a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia)

PlATJA dE PAlMA: UnA llUITA dECIdIdA ConTRA El CAnVI ClIMàTICCristina narbonaEx ministra de Medi Ambient i ambaixadora d’Espanya davant la OCDE

UnA oPoRTUnITAT PER A ConSTRUIR El TURISME dEl SEglE XXITaleb RifaiSecretari General de l’Organització Mundial del Turisme

lA RECERCA: ClAU PER A lA SoSTEnIBIlITATRafael Rodrigo Montero President del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC)

RESUM EXECUTIU / TERCERA PART

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 48

CAPÍTOL 1 EL PLA D’ACCIÓ INTEGRAL (PAI).

CLAUS I ESTRATÈGIES GENERALS

CAPÍTOL 2. ELS PROGRAmES I ELS TEmPS DEL

PLA D’ACCIÓ INTEGRAL (PAI). PLATjA DE PALmA EL 2015 I 2020

CAPÍTOL 3. LA PROjECCIÓ ECONòmICA DEL PLA

D’ACCIÓ INTEGRAL (PAI)

CAPÍTOL 4. UNA “GOvERNANçA” PER A LA

REvALORACIÓ INTEGRAL DE LA PLATjA DE PALmA

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 49

Consorci Platja de Palma

PART I:El Pla

dÁcció

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 50

CAPÍTOL 1 EL PLA D’ACCIÓ INTEGRAL (PAI). CLAUS I ESTRATÈGIES GENERALS

1.1. L’ESTRATÈGIA PER A LA “REvALORACIÓ INTEGRAL DE LA PLATjA DE PALmA” I “EL PLA D’ACCIÓ INTEGRAL (PAI)” 1.1.1. FILOSOFIA, LòGIqUES I EqUIPS DEL PLA

1.1.2. L’ARqUITECTURA DEL PLA

1.2. mETES I CLAUS DEL PLA D’ACCIÓ INTEGRAL (PAI)1.2.1. UN PROjECTE INNOvADOR PER A UN FUTUR DIFERENT

1.2.2. ELS REPTES DEL CONTExT GLObAL I TURÍSTIC: SIS CONSIDERACIONS

CLAU

1.2.3. LES OPORTUNITATS I CONDICIONS PER A L’ÈxIT A LA PLATjA DE PALmA

1.3. CONTRASTAR vISIONS I ESCENARIS DE FUTUR

1.4. SET ESTRATÈGIES I TRENTA ObjECTIUS PER AL CANvI

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 51

1.1. L’ESTRATÈGIA PER A LA “REvALORACIÓ INTEGRAL DE LA PLATjA DE PALmA” I “EL PLA D’ACCIÓ INTEGRAL (PAI)”

L’Estratègia per a la revaloració integral de la Platja de Palma es formula per oferir solucions que permetin recuperar valor, competitivitat i sostenibilitat a una zona turística madura, ambientalment desvaloritzada i amenaçada de declivi.

L’Estratègia es concep com un sistema compost de diversos instruments de planificació estratègica i urbanística, capaços d’abordar els múltiples plans d’un projecte complex per transformar les dinàmiques actuals en noves oportunitats amb projecció de futur.

ELS INSTRUmENTS DE PLANIFICACIÓ DE “L’ESTRATÈGIA PER A LA REvALORACIÓ DE LA PLATjA DE PALmA”

Font: F. Prats/Consorci.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 52

El Pla d’Acció Integral (PAI)• es concep com l’articulació, en un sol instrument transdisciplinari, dels continguts d’un planejament estratègic que estableix les metes, les estratègies i els objectius1, i d’un pla d’acció que defineix els programes i les accions que permeten assolir-los, així com el sistema d’indicadors que ha de facilitar-ne l’avaluació en el temps. El master Plan (mP)• es configura com un instrument urbanístic de referència que, amb caràcter indicatiu, aporta una visió general i desitjable de futur, que ha d’orientar el posterior desenvolupament dels plans i projectes legals que es generaran a la zona.El Pla de Reconversió Integral (PRI) • constitueix l’instrument urbanístic legal que, inicialment i per a tota la zona, defineix l’estructura, classificació i qualificació del sòl, els sistemes naturals, l’ordenació de l’edificació i les infraestructures i el sistema de gestió que han de regir per al desenvolupament urbanístic de la zona.

1.1.1. FILOSOFIA, LòGIqUES I EqUIPS DEL PLA

El PAI es configura com un instrument de planificació estratègica que opera des d’una visió integrada i sostenible d’un sistema complex i dinàmic en el temps, com la Platja de Palma, en què concorren diversos actors institucionals, públics, privats i socials.

LÓGICA DEL PAI

Font: F. Prats/Consorci.

1 Un avanç de les metes, les estratègies i els objectius va ser presentat pel Consorci el maig de 2009.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 53

Els equips del Consorci han treballat entorn de la generació d’un projecte sistèmic i integrat per a la Platja de Palma, que ha exigit buscar les compatibilitats, resoldre les contradiccions i enfortir les sinergies existents entre els camps d’acció bàsics del projecte: l’economicoturístic, l’ambiental, el social, l’urbanístic i el tecnològic. Tots ells articulats per una governança del conjunt, que ha de garantir la compatibilitat entre la generació de més valor econòmic, la millora de les condicions socials i, a la vegada, la reducció de la càrrega ecològica, local i global.

ELS EqUIPS DEL PAI

Sota la direcció de la comissionada i de l’Equip del Consorci, en la redacció del PAI han col·laborat un conjunt d’equips al capdavant de la qual han participat les persones següents:

Coordinació general: • F. Prats, soci d’AUIA i membre del Consell Espanyol de Turisme (CONESTUR)2

Diagnòstics inicials: • J. Rey-Maquieira, professor de la UIB, i T. Munar, president de Turismoconsultin.comTurisme: • E. Bordas, president de THREconomia empresarial: • A. Gutiérrez Borjabad, soci d’EverisFiscalitat: • J. M. Cardona, soci del bufet J&A. Garrigues 3

Ecologia: • B. Morales, directora de l’IMEDEASociolaboral: • O. Homs, director de CIREMUrbanisme: • E. Bindels, soci de WEST 8 4

Dret urbanístic: • A. Blasco, catedràtic de la UIBmetabolisme – Serveis urbans: • F. Tejada, director d’àrea d’ARUPEdificació: • A. Villanueva, soci d’AUIA Serveis TIC: • P. Antón, director de TIC de Segittur“Governança”: • S. Lora, president de ConsullunaDivulgació: • C. Garrido, periodista Disseny: • A. Corazón, president de Diseño Público

I la col·laboració especial de F. Panizo, exsecretari general de Turisme i membre del Consell Espanyol de Turisme (CONESTUR), de j.A. Alonso, director d’Eficiència Energètica del IDAE i de j.m. González Pérez, professor de Geografia en el Departament de Ciències de la Terra, Grup d’Investigació sobre Sostenibilitat i Territori (GIST) de la Universitat de les Illes Balears. Font: Consorci.

2 Amb la col·laboració de J. Murillo, Enginyer AUIA3 Amb la col·laboració de les institucions següents: Cambra de Comerç, Confederació d’Associacions Empresarials de les Balears (CAEB), ajuntaments de Palma i Llucmajor i una sèrie d’experts fiscals.

4 Amb la col·laboració d’A. García de Jalón, soci d’AINESO; F. Fernández, soci d’AUIA, i els arquitectes de les Balears: Mireia Cabaní Massip, Francisco CiFonts Utrero, Iciar de Basterrechea Meunier, Jaume Luís Salas, Jordi Herrero Campo, Juan Riera Jaume, Luis Velasco Roldán, Miguel Ángel Mayol, Nerea Uriarte Eceiza, Paloma Serer Oliver i Pedro Pablo Vaquer Caballería.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 54

1.1.2. L’ARqUITECTURA DEL PLA

L’arquitectura del PAI s’estableix a partir de quatre components bàsics:

L’ARqUITECTURA DEL PAI


Una • meta, lògicament coherent amb els objectius de l’Estratègia de revaloració integral de la Platja de Palma.7 estratègies• o grans línies d’acció i 30 objectius que desgranen aquestes estratègies en temes concrets.29 programes i 98 acciones• que, agrupats en vuit conceptes estratègics, defineixen grans camps d’acció sistèmica (els programes) i operativa (les accions) que permeten assolir els objectius esmentats.Finalment, el • PAI compta amb un sistema de 29 indicadors per a la seva avaluació i seguiment al llarg de les distintes etapes del Pla.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 55

1.2. mETES I CLAUS DEL PLA D’ACCIÓ INTEGRAL (PAI)

En temps de canvi de paradigma, el desafiament consisteix a no escriure sobre l’última pàgina del cicle històric que es tanca, sinó en la primera del nou cicle que s’obre, perquè la diferència pot arribar a ser abismal.

1.2.1. UN PROjECTE INNOvADOR PER A UN FUTUR DIFERENT

La meta central del Pla d’Acció Integral (PAI) es xifra a aconseguir impulsar una revaloració general de la Platja de Palma, capaç d’estimular, en un moment de canvi global, un nou cicle d’innovació, prosperitat i sostenibilitat a la zona.

Aquesta meta s’ha d’interpretar com una decisió estratègica que, més enllà de solucions merament pal·liatives de curt abast, aposta per una autèntica revaloració integral de la zona com la millor forma d’afrontar una època d’incertesa, condicionada pels canvis globals, turístics i locals.

LA PLATjA DE PALmA (mALLORCA)

Font: F.Prats/Consorci

CIUTAT DE PALmA

bADIA DE PALmA

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 56

Només així, reformulant vells paradigmes i treballant per un “Projecte nou per a un futur diferent”, l’esforç institucional, empresarial i social que es planteja a la Platja de Palma podrà constituir una autèntica inversió estratègica capaç de generar una prosperitat solvent i sostenible durant les pròximes dècades. I la principal condició per a aconseguir-ho resideix en la capacitat institucional i social d’assumir aquest enorme repte d’innovació i reformulació d’unes lògiques esgotades que n’aguditzen l’obsolescència.

Així, inevitablement, el projecte de la Platja de Palma adquireix una doble projecció: la primera i central, el compromís d’oferir als seus empresaris, treballadors i residents una alternativa ambiciosa i de futur, llesta per a implementar-se a la zona; i la segona i no menys interessant, facilitar noves lògiques, criteris i propostes per reformular el futur del malparat litoral mediterrani espanyol. 1.2.2. ELS REPTES DEL CONTExT GLObAL I TURÍSTIC:

SIS CONSIDERACIONS CLAU

El PAI es formula amb necessitat de projectar-se al futur en un moment amb transformacions en múltiples plans, la qual cosa permet parlar d’un canvi de cicle històric i d’època. El fet de tractar d’identificar aquests canvis, el seu significat i la seva possible incidència en el futur de la Platja de Palma constitueix una de les peces angulars del Pla. Sis grans temes han estat tractats en el si del Consorci a l’hora d’avaluar possibles escenaris de futur i d’orientar les seves estratègies de treball amb les cauteles oportunes.

1. més enllà d’una recessió econòmica molt complexa, tot apunta a una crisi diferent, sistèmica, i a un canvi d’època amb nous paradigmes, claus i valors.

IInformacions emeses per les principals agències internacionals de les Nacions Unides i de la UE indiquen que estem afrontant no només una greu crisi econòmica, de deute o fiscal, sinó també un “canvi global” originat per la creixent alteració dels cicles vitals de la biosfera, principalment el clima i la biodiversitat, i l’escassetat estructural d’alguns recursos bàsics, molt especialment l’energia, com a conseqüència del final de l’era del petroli abundant i barat5.

Tot això apunta que podríem haver iniciat un cert canvi d’època condicionat per una extraordinària i nova singularitat: el progressiu desbordament de la biocapacitat del planeta, induït per un important creixement poblacional i, sobretot, per uns patrons de desenvolupament que generen l’expansió il·limitada dels seus impactes ambientals sobre els ecosistemes i recursos del planeta.

5 Hi ha múltiples fonts d’informació coneguda i assumida per les Nacions Unides, la UE, l’OCDE, etc. sobre aquests temes

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 57

ESCENARIS DE SOSTENIbILITAT EN LES EmISSIONS DE GASOS D’EFECTE HIvERNACLE 2020/2050 (NACIONS UNIDES)

Sustainability scenarios for Greenhouse Gas emissions. Source: UN (2007)

Segons les Nacions Unides, els objectius generalment acceptats de no desbordar un augment de temperatura de 2ºC al final del segle requeririen reduir les emissions dels països més desenvolupats entorn d’un 20%-30% el 2020 i fins un 70%-80% el 2050 amb relació a la referència de 1990. Font: Oficina del Cima de les Nacions Unides i d’altres agències.

I més enllà del Canvi Climàtic, sobre la salut dels ecosistemes vitals de la biosfera, el “Millennium Ecosystem Assessment”, realitzat per més d’un miler de científics per a les Nacions Unides, adverteix que 2/3 dels principals ecosistemes terrestres estan sobreexplotats o s’utilitzen de forma insostenible.Font: Millenium Ecosystem Assesment. Nacions Unides.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 58

2. Les incerteses del “cicle postcrisi” poden durar temps6 i no conduir necessàriament a una nova fase d’exuberància i “creixement il·limitat” sinó, més probablement, a un futur en què la necessitat de convivència amb certes restriccions globals pot modificar els patrons de producció i consum vigents en el passat.

Atesa la complexitat del nou cicle històric, sembla difícil apostar per un futur sense restriccions, en el qual el mercat i el consum puguin operar amb els mateixos plantejaments indiscriminats i il·limitadament expansius del passat.

Junt amb el Canvi Climàtic, la qüestió energètica sembla ser la que exercirà més influència al llarg de les pròximes dècades. A més, la previsible sortida de la part més dura de la crisi econòmica per part d’un gran nombre de països amb necessitats energètiques creixents sembla que ensopegarà amb la dificultat d’accedir al corresponent subministrament dels preus de les últimes dècades. Com recordava a El País l’estiu de 2009 Fatih Birol, economista cap de l’Agència Internacional de l’Energia, “encara que molts creuen que hi haurà una recuperació en els propers anys, [...] ens enfrontem al risc que sigui estrangulada pels alts preus del petroli”.

6 Hi ha testimonis de múltiples analistes sobre la incerta dimensió i durada del cicle de recuperació econòmica al món i es parla d’un “llarg període de baix creixement i alt atur” (titular de El País, 11-04-2010). L’FMI preveu que la zona euro generarà un bilió de dèficit públic fins el 2011 (El País, 26-03-2009). El vicepresident de la UE, J. Almunia, a la presentació del llibre El euro al rescate de Europa (març de 2010) estimava, entre d’altres qüestions, que la recuperació econòmica estaria condicionada per la resolució d’una bossa de deute global que podria tardar 10 anys a ser absorbida. I a Espanya hi ha estimacions que avaluen l’endeutament de l’Estat, les famílies i les empreses en prop del 400% del PIB (X. Vidal Folch a El País, 11-02-2010).

LA PERCEPCIÓ SOCIAL DEL “CANvI”

“Davant d’una greu emergència”Titular d’un editorial conjunt de 56 periòdics a 45 països publicat 7/12/2009.

“Avui, 56 periòdics de 45 països han decidit donar el pas sense precedents de parlar amb una sola veu a través d’un editorial comú. Ho fem perquè la humanitat s’enfronta a una greu emergència”.“Molts de nosaltres, sobretot als països desenvolupats, haurem de canviar el nostre estil de vida. L’era dels vols que costen menys que el trajecte amb taxi a l’aeroport s’acosta a la seva fi. Haurem de comprar, menjar i viatjar de forma més intel·ligent. Haurem de pagar més per la nostra energia i utilitzar-la menys”.“Però el pas d’una societat que emeti poc carboni ofereix la perspectiva de més oportunitats que de sacrificis”. “El flux de capitals és una dada significativa: l’any passat, per primera vegada, es va invertir més en energia renovable que a produir electricitat a partir de combustibles fòssils” però “això exigirà el triomf de l’optimisme sobre el pessimisme, de la visió de futur sobre l’estretor de mires”.

Font: El País, 7 de desembre de 2009.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 59

3. És previsible que segueixi augmentant la preocupació mediambiental i que la reducció dels impactes ecològics i climàtics tingui cada dia més força en el pla regulatori i en les demandes socials.

La qüestió del “canvi global” cada vegada té més força institucional, empresarial i social, i es multipliquen les iniciatives per tractar d’assimilar (tot i que encara en moltes ocasions només formalment) els reptes que comporta, així com per adaptar-se a unes exigències legals i socials en ràpida progressió, especialment a Europa i els països més desenvolupats.

I mentre els països, les ciutats i les empreses més avançats del món ja han començat a comprometre’s proactivament amb les diverses manifestacions del “canvi global”, principalment amb el Canvi Climàtic, les velles marques s’enfonsen i els mites del consumisme i hiperdesenvolupament immobiliari més de moda dels últims anys es desfan en les seves contradiccions, a una velocitat tal que encara no hi ha hagut temps perquè es decantin amb solvència els nous paradigmes.

No només Detroit, la “capital mundial” d’un automòbil que no va saber anticipar el canvi energètic, s’aparta7. Com apunta en un article8 el crític d’arquitectura de referència i catedràtic de l’ETSAM, L. F. Galiano, “l’‘efecte Dubai’ i els seus opulents gratacels, tan admirats fins ahir, deixen pas a l’‘efecte Masdar’, una nova ciutat neutral en carboni, sense residus ni cotxes –mescla de la vella tradició i les noves tecnologies– que està sent desenvolupada per l’oficina de Norman Foster a Abu Dhabi. Cal no equivocar-se, els referents del nou segle no són els del passat; són diferents i a penes estan començant a imaginar-se”.

7 Detroit, després de perdre pols econòmic i població, ha iniciat un pla d’“encongir-se per sobreviure”, demolint deu mil cases per reduir la seva mida i accedir així a escales funcionals i econòmiques més sostenibles (A. Tapiac, 21-03-2010).8 “Los rascacielos del Golfo y nosotros” (El País, 02-03-2010).

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 60

4. El transport i l’aviació ja estan afectats per significatives restriccions ambientals i energètiques que incidiran en les condicions i facilitats per a viatjar en el futur.

Segons l’Agència Internacional de l’Energia (octubre de 2008) el transport constitueix, després de la producció d’energia, el segon generador d’emissions de gasos d’efecte hivernacle en el món (23,40% del total) i també figura com el segon sector per ritme de creixement, la qual cosa el converteix en un dels principals objectius dels programes de control climàtic de la Unió Europea i de les agències internacionals.

I, encara que l’aviació només representa entorn del 3% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle d’origen humà segons la UE,9 el creixement de la demanda és molt fort, al voltant d’un 73% entre 1990 i 2003, segons dades de la UE, i, sobretot, a un ritme molt superior a la millora de la seva eficiència energètica (un 70% en quaranta anys).

9 Aquest percentatge ascendeix al 3,5% segons els informes de l’IPPC. A més, pel fet que les emissions es produeixen més altura, el seu impacte ambiental sobre l’atmosfera és més gran.

UN PRImER PAS A ESPANYA: EL COmPROmÍS DELS ALCALDES Amb KYOTO 2020

manifest de la xarxa de Ciutats Espanyoles pel Clima1. Promourem a les nostres institucions les recomanacions del document de la UE, conegut com a

Pacte Europeu d’Alcaldes pel Clima.2. En conseqüència, treballarem per complir els objectius establerts per la UE per a 2020, intentant

reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle als nostres respectius àmbits territorials.3. Per això, realitzarem un pla d’acció que redueixi les emissions de gasos d’efecte hivernacle

posant una atenció especial en l’eficiència energètica, en la mobilitat sostenible, en l’increment dels embornals de carboni i en la reducció del volum de residus que es generen a les nostres localitats.

4. Divulgarem i implicarem la ciutadania en les tasques que s’estan realitzant per a la protecció del clima.

5. Participarem activament en la Xarxa Espanyola de Ciutats pel Clima, col·laborant amb la resta de governs locals que hi pertanyen, de cara a intercanviar les millors experiències de gestió, per a la seva major generalització.

Font: FEMP – 21 de juliol de 2008.

I UNA PRImERA GUIA PER A L’ACCIÓ: L’INFORmE SObRE CIUTATS DEL PROGRAmA “CANvI GLObAL, ESPANYA 2020/50”

Aquest informe, presentat el desembre de 2009 per la Fundació de la Universitat Complutense de Madrid, l’Observatori de la Sostenibilitat d’Espanya i la Fundació CONAMA, estableix en una sèrie de temes clau –sòl, edificació, energia i emissions climàtiques, mobilitat, aigua, aire, residus i biodiversitat urbana– objectius precisos per a l’any 2020, emmarcats en visions molt ambicioses el 2050.

Font: CCEIM de la Fundació de la Universitat Complutense de Madrid.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 61

Així, des de 2007, l’Eurocambra exigeix que l’aviació europea entri al sistema de control i comerç d’emissions de GEI, la qual cosa unida al previsible augment (després de la sortida de la crisi) del preu del cru col·locarà el sector aeronàutic davant d’una situació d’enorme complexitat i dificultat per a mantenir les condicions, preus i fluxos actuals dels viatges amb avió.

2008, UN ANY SIGNIFICATIU PER A REFLExIONAR SObRE EL FUTUR

El 2008 van coincidir tres fets amb efectes molt rellevants per al sector aeri: 1) es va començar a sentir l’efecte de la crisi sobre la demanda de viatges aeris; 2) el preu del petroli va passar dels 36 $/barril de 2004 als 150 $ (per la incidència en els mercats de les dificultats estructurals per a adaptar la producció a la creixent demanda dels països emergents), i 3) com a conseqüència d’això, el cost energètic va passar de representar el 10% al 30% dels costos operatius de les companyies tradicionals (M. Hedblom, conseller delegat de Spanair).

La incidència dels tres factors sobre el món aeronàutic va ser devastadora i només amortida per la baixada del preu del cru a finals d’aquell any com a reflex de la crisi internacional. Més de 24 línies aèries van tancar en menys de 6 mesos i els màxims responsables del sector van advertir de la impossibilitat d’assimilar el repte energètic sense introduir canvis importants en els preus i les condicions de viatge, la qual cosa podria afectar una contracció de la demanda. Referint-se a les companyies de baix cost, Giovanni Bisignani, conseller delegat de IATA, advertia, en una entrevista a El País el juny de 2008, que l’elevada repercussió del cost del combustible (entorn del 50%) dibuixava un futur de difícil digestió per part de les mateixes companyies.

Font: diverses fonts procedents dels mitjans al llarg de 2008.

LES COmPANYIES AÈRIES EUROPEES SOTmESES AL CONTROL D’EmISSIONS CLImÀTIqUES

La Comissió Europea ha publicat una llista definitiva amb unes 4.000 companyies aèries que participaran a partir de 2012 en el control i comerç d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. A partir d’aquest any, aquestes companyies rebran anualment un nombre de permisos d’emissions basat en la mitjana entre 2004 i 2006 i, si el superen, hauran d’adquirir drets d’emissió a tercers. En concret, les línies aèries hauran de reduir les seves emissions al 95% el 2013, la qual cosa suposaria, segons el sector, uns sobrecostos d’uns 4.000 milions d’€ anuals entre 2011 i 2012.

Font: Hosteltur 03-09-2010.

Les línies aèries que operen a Espanya han hagut de presentar plans de control d’emissions de gasos d’efecte hivernacle abans d’agost de 2009 per regular els corresponents costos per drets d’emissió, que les companyies estimen en uns 70 milions d’€ anuals.

Font: El País, 13 – 06 – 2009

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 62

5. El turisme, una de les activitats més importants del món i molt dependent del binomi energia/transport, serà necessàriament afectat pel canvi global i haurà de reformular els seus objectius i visions el 2020/2050, d’acord amb els escenaris i compromisos internacionals que s’estan forjant entorn d’aquestes dates.

La majoria, per no dir la totalitat, de les activitats econòmiques rellevants del món hauran d’adaptar-se als canvis sistèmics que s’acosten. I el turisme, responsable del transport, allotjament i subministrament de serveis de vacances d’uns 900 milions de turistes internacionals (incloent-hi els nacionals, l’OmT estima xifres entorn dels 5.000 milions de turistes totals) el 2008 (n. d’arribades), no pot sostreure’s a aquests canvis. De fet, entre el 60% i el 90% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle generades en unes vacances internacionals es produeix en el cicle de viatge a les destinacions,10 i l’OMT11 va estimar a Davos (octubre de 2007) que l’àmbit internacional del conjunt del sector emetia el 2005 unes 1.207 M T12 de CO2 anuals a l’atmosfera (prop del 5% mundial),13 amb creixements tendencials previstos del 188% el 2035 si no s’adoptessin canvis del model.

EL FEbRER DE 2009 EL “WORLD TRAvEL & TOURISm COUNCIL”14 (WTTC) LLANçA LA DECLARACIÓ “LEADING THE CHALLENGE ON CLImATE CHANGE””

10 “Climate Change. Adaptation and Mitigation in the Tourism Sector”. UNEP, UNWTO, WMO, UO. Programa 2008.11 L’OMT, des de la Conferència de Yerba el 2003, ha desplegat una àmplia activitat de generació de coneixement i sensibilització sobre el Canvi Climàtic dirigit als estats i les empreses del sector.12 Aquesta estimació inclou els visitants del dia.13 Posteriorment, nous estudis han estimat un marge entre el 5% i el 14% per a les emissions del conjunt dels GEI, tot això sense comptar els impactes indirectes derivats d’infraestructures, etc.14 El “WTTC” constitueix la principal associació internacional d’empreses turístiques en la qual participen les companyies més importants del món.

Font: World Travel &Tourism Council

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 63

I tot indica que el sector turístic haurà de reposicionar les seves previsions de futur amb relació a múltiples qüestions: les expectatives generals de creixement il·limitat d’uns viatges turístics que s’esperen cada dia més barats, la incidència en els viatges de les regulacions internacionals sobre qüestions energètiques i climàtiques, les alteracions en l’organització de la vida i les vacances, les exigències més elevades en qualitat del valor de l’experiència i la qualitat ambiental dels viatges, les destinacions i les activitats, etc.

6. El turisme del litoral espanyol, a més dels canvis sistèmics, ha d’assumir el final de l’era del “creixement il·limitat i indiscriminat”, del desbordament de la biocapacitat del sistema costaner i de l’ajustament dels preus a la baixa. L’aposta de futur s’ha de basar, necessàriament, en “una revaloració i un reposicionament integral” de la nostra cadena de valor15 turística i les seves destinacions, en terminis de temps coherents amb els reptes i canvis històrics en curs.

Després de quaranta anys de creixement turístic, amb la seva excepcional contribució al desenvolupament socioeconòmic del país, la informació disponible apunta a l’esgotament d’un model basat en el “creixement il·limitat i indiscriminat” d’uns fluxos turístics i urbanístics que han multiplicat els impactes ambientals i desvalorat les nostres costes, especialment al litoral mediterrani.

Tot indica que, més enllà de la crisi, els paràmetres econòmics clau –l’impacte econòmic, les pernoctacions o la despesa mitjana diària– s’han alentit o estan pràcticament estancats des de principis de segle, i que el grau de satisfacció per part dels nostres millors clients s’esquerda davant del deteriorament i la pèrdua d’atractiu de les nostres destinacions tradicionals.

Tal com escriu O. Perelli, director de l’Àrea d’Estudis d’Exceltur, en el seu article “Turisme espanyol… I si no hi hagués hagut crisi?” (març de 2010), “És necessària una nova cultura de treball en aquestes destinacions (de sol i platja) basada en la revaloració integral de la seva oferta turística per adaptar-se als reptes del canvi global i les exigències dels turistes de majors efectes multiplicadors […] que només s’aconseguirà amb el lideratge institucional i el compromís empresarial”.

15 Una versió simplificada de la “cadena de valor” contempla el transport d’anada i tornada, les destinacions i les diverses activitats que s’hi realitzen.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 64

A més, en aquest cas, cal recordar les pròpies característiques de l’arxipèlag balear16 i les particularitats de la Platja de Palma: un entorn natural i cultural excepcional; una previsible incidència del Canvi Climàtic significativa a mitjà termini; un posicionament turístic predominantment massiu, de baixa despesa i excessivament centrat en el “sol i platja” que desborda la capacitat d’acollida del sistema insular;17 un excés de places i d’insuficient qualitat; bones connexions i forta dependència turística del sistema aeri massiu i barat; i l’existència d’un sector empresarial turístic, líder mundial que, sorprenentment, cohabita amb un dèficit significatiu d’estratègies d’innovació i adaptació al canvi d’època a les illes.18

16 N’hi ha una extensíssima informació al Libro Blanco del Turismo de las Islas Baleares (2009), dirigit pel professor A. Riera i el catedràtic de la UIB E. Aguiló.17 La qüestió de la “capacitat de càrrega” de les destinacions turístiques creix en interès cada dia que passa, i hi ha una àmplia literatura sobre el tema. Cal destacar, entre d’altres, els treballs dels professors de la UIB M. Blázquez, I. Murray i O. Rullán, amb relació a les Balears.18 J. Cladera, exconseller de Turisme, en el seu treball publicat recentment “Ideas para un debate sobre el modelo turístico”, insisteix en la pèrdua de competitivitat de les Balears i la importància d’una sèrie de factors clau, entre els quals destaca l’excés de places reglades, els seus insuficients estàndards de qualitat i de mida operativa o els elevats costos laborals per a les rendibilitats del negoci existent.

5è FòRUm ExCELTUR SObRE “REPTES I PERSPECTIvES TURÍSTIqUES PER A 2010 I 2011” A ESPANYA

Reflexions clau dels principals líders mundials del turisme a madrid el 19 de gener de 2010

1. El problema no està només en una conjuntura desfavorable.

2. Les batalles pel preu estan perdudes. La clau del futur és donar més valor afegit diferencial.

3. Caldran diagnòstics més rigorosos, més realistes i més assumits.

4. Més lideratge i coordinació de polítiques transversals i interautonòmiques.

5. No ha estat només una sola crisi, és un canvi global d’escenari.

6. Recuperació econòmica encara fràgil i plena d’incerteses.

7. Un nou consumidor amb nous paradigmes.

8. Noves normes europees que poden condicionar la flexibilitat i mobilitat aèries.

9. Invertim en coneixement o avancem a les palpentes?

10. Reflexió, reflexió... redefinir i consensuar estratègies, abans d’accelerar-se.

11. Entendre què són els nous productes turístics i segmentar els mercats.

12. Canvis de model: potenciar el teixit empresarial i créixer reposicionant l’oferta.

13. Invertir i invertir per poder reconvertir.

14. Coordinació i cooperació publicoprivada: de la retòrica a la pràctica.

15. Potenciar el factor humà; la formació i el talent són clau.

Font: Exceltur 2010

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 65

1.2.3. LES OPORTUNITATS I CONDICIONS PER A L’ÈxIT A LA PLATjA DE PALmA

A partir de les anteriors consideracions sobre el marc en el qual sembla que es desenvoluparà el futur de la Platja de Palma, el Consorci ha identificat una sèrie de condicions i oportunitats per a l’èxit del projecte.

1. Encara que les balears i la Platja de Palma també estan sumides en processos de desbordament, pèrdua de valor i competitivitat estratègica, el cert és que compten amb condicions excepcionals per a reposicionar-se en els mercats nacionals i internacionals, si aposten decididament per reformular la seva cadena de valor i el model turístic per adaptar-lo als canvis i reptes globals, turístics i locals. D’una banda, és necessari acceptar l’esgotament i les tendències de declivi estructural imperants a la Platja de Palma, tot i que la capacitat i experiència de gran part dels seus empresaris i professionals estigui permetent que moltes de les actuals activitats de la zona encara sobrevisquin.

De fet, diversos estudis encarregats pel Consorci19 sobre l’evolució del turisme a la zona apunten en aquesta direcció i adverteixen sobre la serietat de l’amenaça d’una progressiva pèrdua de competitivitat i inevitable declivi: un producte no renovat i una oferta d’allotjament molt més antiga i de menor categoria que la de les seves destinacions competidores, l’escepticisme sobre el futur de la destinació que manifesten els touroperadors més representatius en el mercat europeu, l’evolució a la baixa i la pèrdua de competitivitat relativa de la despesa diària de butxaca, etc. Tot indica que la mera supervivència de l’actual posicionament de la Platja de Palma només es pot imaginar acceptant continus reajustaments a la baixa de qualitat i preu, fins arribar a cotes insuportables, tal com ja ha succeït abans en d’altres zones de Mallorca.

Tanmateix, el cert és que les possibilitats de la Platja de Palma són molt importants si, a partir de les seves excel·lents condicions naturals i geogràfiques, es promou un projecte de revaloració integral, capaç de multiplicar-ne el valor afegit i d’enllaçar-se bé amb els canvis sistèmics que ofereix el futur.

19 El Consorci ha encarregat el 2009-2010 tres estudis a reputats experts sobre els mercats turístics. El primer, al professor de la UIB J. Rey, sobre l’evolució econòmica de la destinació; el segon, a E. Bordas (THR), sobre la percepció dels touroperadors amb relació al futur de la zona, i el tercer, a T. Munar, sobre la situació de l’oferta d’allotjament reglat i les seves possibilitats d’adaptació a l’escenari competitiu global.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 66

De fet, més enllà del valor professional del saber fer acumulat, hi ha potents factors geogràfics i d’èxit estructurals perquè sigui factible: el seu excel·lent clima; la qualitat de la badia, la seva platja i el front marítim; la seva proximitat a l’aeroport i la facilitat de l’accés a la ciutat de Palma i a la resta de l’illa; les possibilitats de revaloració del seu espai urbà i natural; l’oportunitat d’empeltar una sèrie de peces generadores de noves experiències turístiques d’alt valor afegit amb capacitat per a atraure nous sectors turístics de bon perfil socioeconòmic i per a ampliar la temporada turística a la zona, etc.


En aquest marc de fortaleses i condicions, un projecte de la Platja de Palma que aspiri a reposicionar-se competitivament i amb visió de futur en el món turístic s’haurà de formular des d’una sèrie de claus capaces d’oferir, en un context incert i de canvi, una resposta coherent als reptes fins aquí esmentats. I sota aquestes premisses sí que és possible que la “marca” Platja de Palma es converteixi en un referent innovador i de prestigi del turisme mediterrani en el nou segle.

L’ExCEL·LENT POSICIÓ DEL CONjUNT “PLATjA DE PALmA – CIUTAT DE PALmA – ILLA DE mALLORCA” PER A REvALORAR LA COmPETITIvITAT TURÍSTICA

I UN NOU PARADIGmA REvALORADORA les Balears, més ja no significa necessàriament millor, i es podria dir que l’opció turística més lúcida per a revalorar la competitivitat turística de la Platja de Palma se centra a evolucionar cap a un reposicionament d’excel·lència integral, basat en valors mediterranis renovats, exemplar en el seu comportament ambiental i amb capacitat d’atraure un nou i menor nombre de clients, de més temporada, exigència i impacte econòmic i amb menor dependència d’un transport aeri, massiu i de baix cost.

CIUTAT DE PALmA

bADIA DE PALmA

L’ILLA DE mALLORCA

AEROPORT

PLATjA DE PALmA

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 67

2. La Platja de Palma ha d’“apostar pel canvi” i reformular el seu futur a través d’un ambiciós projecte de revaloració integral que giri entorn d’un projecte turístic molt innovador, millori la qualitat de vida local i es presenti, a la vegada, com un referent internacional per la dimensió dels seus compromisos ambientals, energètics i climàtics.

LA NECESSÀRIA INTEGRALITAT DEL PROjECTE


Aquest ambiciós projecte, perquè sigui integralment transformador, ha de contemplar tots els camps capaços de generar valor afegit a la zona:

1) Un posicionament turístic que converteixi la Platja de Palma en un referent de nou model de destinació mediterrània, atractiu i d’acord amb el segle XXI, que generi més oportunitats amb menors fluxos turístics i impacte ambiental i que doni suport a un nou cicle de prosperitat socioeconòmica.

2) L’adaptació al Canvi Climàtic i la recuperació dels sistemes naturals, com a condicions imprescindibles per a gaudir d’un espai vital, atractiu i confortable, capaç d’oferir valors i experiències interessants per a les persones que necessita atraure la zona.

3) La millora de la qualitat de vida i treball de la població local, destinatària i, a la vegada, protagonista clau del projecte.

4) La rehabilitació integral de tot el seu espai urbà i edificat, com a requisit indispensable per a aconseguir una autèntica revaloració general, turística i residencial de tota la zona.

5) La reducció exemplar de la càrrega ecològica per convertir la Platja de Palma en un espai de referència a l’hora d’assumir ambiciosos compromisos en la reducció d’impactes ambientals,

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 68

energètics i climàtics, locals i globals.6) La innovació tecnològica/digital, com a suport d’una alta oferta de serveis avançats per a la

productivitat i connectivitat de les activitats i persones residents i visitants a la zona.7) Una potent “Governança” per al canvi, perquè el desenvolupament d’un projecte tan ambiciós

requereix una extraordinària fortalesa en la capacitat de gestió i en l’articulació del lideratge públic, la concertació empresarial i la participació social.

3. El nou posicionament turístic constitueix el cor del canvi a la Platja de Palma i requereix un projecte ambiciós, capaç de generar riquesa reduint els fluxos turístics i urbanístics, de multiplicar l’atractiu i el caràcter diferencial de les experiències ofertes, d’atraure demanda de més valor, de generar més i millor ocupació i de ser reconegut com una destinació mediterrània ambientalment exemplar que aposta pels sistemes renovables i la neutralitat en carboni.

Els elements clau perquè la Platja de Palma compatibilitzi la revaloració del sistema d’experiències turístiques, generi més riquesa i prosperitat i, a la vegada, millori les seves condicions ambientals, són els següents: 20

1. La revaloració i rehabilitació integral21 de la destinació, del seu entorn natural i urbà, combinada amb la inserció d’una sèrie de peces i experiències singulars amb capacitat de multiplicar el valor i atractiu turístic de la zona.

2. menys turistes, amb més capacitat de despesa i amb menys dependència d’un transport aeri massiu i barat. Els estudis de mercat realitzats permeten contemplar la possibilitat d’atraure menys turistes però més exigents, de més despesa i temporada turística i amb més flexibilitat davant de previsibles canvis en les condicions del transport aeri.

3. menys places turístiques de més qualitat. El Consorci treballa amb hipòtesis de reducció a la meitat del nombre de places, però duplicant el seu estàndard de qualitat i transformant la zona d’una destinació tres estrelles en una altra de quatre estrelles plus.

4. Una destinació que funciona tot l’any i en la qual el Canvi Climàtic,22 l’actualitzada oferta d’experiències desestacionalitzades i un màrqueting adequat han de facilitar una major amplitud i homogeneïtzació de la temporada turística.

20 Les orientacions que segueixen són coincidents amb les expressades per P. Ortún, director de Turisme de la UE, per a l’arxipèlag de les Canàries: “Ara la qüestió no és tant créixer i rebre més turistes, sinó rebre millors turistes, que siguin capaços de gastar més, de gaudir més, que puguin tornar [...]. El que cal fer és trobar destinacions i mercats diferents que atraguin un turista, tampoc excessivament nombrós però amb un nivell adquisitiu bo.21 L’opció i el referent de la Platja de Palma es basa en la rehabilitació integral de la destinació enfront d’altres alternatives de “demolició massiva + obra nova”, inviables des del punt de vista socioeconòmic, molt desaconsellables des de l’àmbit mediambiental i innecessàries per a aconseguir una excel·lent revaloració integral de la zona.22 Les simulacions realitzades per l’IMEDEA contemplen un augment de temperatura d’uns 2,4ºC de mitjana a l’estiu per a la dècada 2040-2050.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 69

5. més ingressos en una economia més competitiva. Els escenaris elaborats pels equips del Consorci contemplen la possibilitat d’aconseguir significatives millores en els ingressos turístics i de recuperar així la solvència d’una economia innovadora i competitiva, capaç d’atraure les inversions necessàries per a desenvolupar els nous productes i actualitzar els existents. 23

6. més llocs de treball i més ben pagats amb la possibilitat d’incrementar l’oferta d’ocupació i de millorar-ne la productivitat, qualificació i remuneració, encara que exigeixi un esforç d’adaptació als canvis per part dels actuals treballadors de la zona. 24

LA REvALORACIÓ INTEGRAL DE LA PLATjA DE PALmA, L’ESCENARI FINALISTA D’UNA DESTINACIÓ DE REFERÈNCIA INTERNACIONAL

Font: West 8

23 Vegeu el capítol 3 del PAI dedicat a analitzar aquests importants aspectes.24 El Consorci contempla la necessitat de realitzar fortes apostes de formació i adaptació laboral a la zona.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 70

4. La revaloració integral de la Platja de Palma també necessita apostar a fons per la rehabilitació integral de l’espai i l’edificació residencial de tota la zona.

Hi ha múltiples raons, però especialment es poden apuntar les següents: 1) el repte és “la destinació com un tot”, ja que un marc urbà atractiu constitueix un element compensador de l’escassa dimensió dels espais lliures dels hotels; 2) la millora de la qualitat de vida de la població s’ha de basar en la rehabilitació del parc i de l’espai residencial; 3) a les Balears, amb un 20% d’atur,25 resulta necessari crear activitat i ocupació en un sector de la “construcció sense creixement”;26 4) la rehabilitació comporta menys cost econòmic i impacte ecològic, i 5) la necessària contribució del sector residencial als objectius ambientals generals.

25 Hi ha múltiples crides d’atenció sobre el perill de fractura social induït pels alts índexs de l’atur al litoral mediterrani i a les Balears, per part del Consell Econòmic i Social, la Universitat, els estudis del CRE, etc.26 Aquesta línia és estratègica per al país, està inclosa en els conceptes de la “nova economia sostenible” i compta amb múltiples programes d’estímul per part de les diverses AP.

LA REHAbILITACIÓ INTEGRAL DEL PARC RESIDENCIAL (Amb REDUCCIÓ DEL 50% DE LA CÀRREGA AmbIENTAL I CLImÀTICA) I LA REvALORACIÓ DE L’ESPAI URbÀ

Font: AUIA

I ELS LÍDERS EmPRESARIALS S’APUNTEN AL CANvIPosicionament de Ferrovial davant de la rehabilitació

“Pensem que la rehabilitació a gran escala i la renovació urbana poden convertir-se en la palanca que reorienti el sector de la construcció a Espanya cap a l’economia sostenible i la generació de llocs de treball verds. La nostra proposta ha de portar a terme les reformes necessàries per a convertir la rehabilitació i la renovació urbana en un servei públic de finançament publicoprivat.”

Font: Ferrovial

REDUCCIÓ DEL 50% DE LA CÀRREGA AmbIENTAL I CLImÀTICA

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 71

5è. La Platja de Palma s’ha de configurar com una mostra d’un “Nou mediterrani” entorn a ecosistemes i paisatges recuperats i a claus urbanes bioclimàtiques com la ciutat “solar”, “renovable”, “neutral en carboni” o “resilient”, amb els quals reduir la càrrega ambiental i configurar un territori més sostenible.

El Projecte de Revaloració Integral contempla la recuperació dels ecosistemes locals, la reducció de la càrrega ambiental a tots el fronts (energia, emissions climàtiques, aigua, residus, etc.) la disminució dels viatges origen – destinació turística, la neutralitat en carboni, la utilització al 100% de fonts d’energia renovable i la posada en pràctica de programes complementaris per a l’augment de les escorrenties (captura de CO2 regionals)

EL mEDITERRANI HERETAT

CAP A UN NOU mEDITARRANI ENTORN A LA CIUTAT “SOLAR”, “NEUTRAL EN CARbONI”, “RESILIENT”, “ARbRADA”....

Font: AUIA

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 72

6. La revaloració integral de la Platja de Palma s’ha de concebre com un projecte publicoprivat que generi una base econòmica més saludable, competitiva i sostenible, en la qual les inversions privades accedeixin a condicions i taxes de retorn similars a les existents en el mercat de capitals no especulatius, i les inversions públiques es realitzin amb transparència, eficàcia i racionalitat exemplars.

La revaloració integral de la Platja de Palma es formula com un projecte estratègic de caire econòmic i termini llarg, que només es pot concebre des d’una estreta col·laboració publicoprivada, i en el qual, sota una visió comuna, hi haurà programes i inversions d’una tipologia o altra i molts de caràcter mixt, i en el qual resulta fonamental disposar de sistemes de gestió àgils i amb alta capacitat de coordinar ambdues iniciatives.

El PAI contempla com un dels seus principals trets el fet de crear un entorn favorable, en termes de seguretat, gestió i remuneració atractiva cap a l’inversor privat27 que s’incorpori des de fora al desenvolupament del projecte, i cap a l’empresari local que decideixi incorporar-s’hi des de les iniciatives preexistents a la zona. Per tant, el paper de l’empresa privada i els seus requeriments de retorn similars als del mercat de capitals no especulatius ha d’estar garantit.

El sector públic juga també un paper fonamental en la revaloració integral de la zona, per tal que es tracta de reestructurar un sector i un territori que ha produït molta riquesa durant anys, però que està culminant el seu cicle de vida i necessita importants inversions de reposicionament estratègic per actualitzar el seu valor i atractiu en els mercats turístics. Correspon a aquest sector l’important rol de garantir que l’esforç d’ambdues iniciatives generi realment un projecte sostenible econòmicament, socialment i ambientalment, que la seva intervenció es produeixi des de la màxima eficiència i transparència en les seves inversions i que, a més, la seva eficàcia permeti adequats retorns per als beneficis fiscals que es poguessin facilitar des de la fiscalitat pública.

27 S’ha elaborat una proposta de projecte de “Llei de mesures fiscals i financeres” que doni suport i estimuli als agents privats per a la realització de les inversions i actuacions previstes en el PAI

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 73

7º. El canvi de paradigma a la Platja de Palma requereix també una aposta potent i rigorosa per la innovació en tots els fronts: en el marc fiscal, en l’urbanístic, en l’operacional i, molt especialment, en l’ambiental.

Efectivament, la construcció de nous models i lògiques que es distancien dels basats en el mer creixement quantitatiu i el “curterminisme” necessita trobar suports culturals, instruments juridicolegals i sistemes de gestió i operatius de nova factura.

Així, a la Platja de Palma caldran nous marcs urbanístics i operacionals per a impulsar les estratègies de revaloració integral previstes. Cal tenir suports per a poder projectar processos a mitjà i llarg termini amb l’estabilitat institucional requerida, és fonamental instrumentar procediments d’inversió que no descansin en el fet de generar nous creixements immobiliaris, és necessari crear fórmules que permetin reduir i millorar la planta hotelera existent, és imprescindible evitar que la inversió pública a la zona alimenti processos especulatius i és fonamental construir sistemes d’actuació que permetin la rehabilitació integral del parc edificat reduint-ne la càrrega ambiental. Totes aquestes coses són imprescindibles, però no seran possibles sense una nova cobertura legal i instrumental.

LA INNOvACIÓ DEL mARC LEGAL URbANÍSTIC

Font: Consorci

LA “LLEI URbANÍSTICA DE LA PLATjA DE PALmA”

REHAbILITACIÓN INTEGRAL•REDUCCIÓ DE LA CÀRREGA ECOLòGICA GLObAL + LOCAL•RECUPERACIÓ DELS SISTEmES NATURALS•½ PLACES + x 2 qUALITAT•EUTRALITAT EN CARbONI•ENERGIES RENOvAbLES 100%•CERTIFICACIÓ DE “COHERÈNCIA”•CRITERIS ANTIESPECULATIUS•

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 74

8º. Les “condicions del canvi”. L’abast real de l’estratègia per a la revaloració integral de la Platja de Palma depèn, principalment, de quatre factors: un projecte molt ambiciós a llarg termini, un fort compromís i lideratge institucional que l’impulsi, el suport d’una extraordinària aposta empresarial i social pel canvi i la innovació i el millor talent professional per a portar a terme amb rigor i coherència el projecte.

El cert és que formular l’Estratègia per a la revaloració integral de la Platja de Palma i recuperar la iniciativa davant dels processos d’obsolescència a la zona constitueix un enorme repte i una immensa oportunitat.

I transformar aquesta oportunitat en realitat requereix aconseguir suports i complicitats en tot un univers de forces locals, regionals, nacionals i internacionals que només seran possibles amb un projecte ben situat davant dels canvis de paradigma que ofereix el futur i amb capacitat de generar il·lusió i esperança en tots ells.

LA CONSTRUCCIÓ D’UN AmPLI ACORD INSTITUCIONAL, POLÍTIC, EmPRESARIAL I SOCIAL A LA PLATjA DE PALmA

Comparini Asociados

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 75

1.3. CONTRASTAR vISIONS I ESCENARIS DE FUTUR

Un projecte de l’envergadura, complexitat i terminis del de la Platja de Palma requereix dotar-se d’eines especials que, des del principi i al llarg de tot el procés, permetin contrastar possibles aspectes clau dels escenaris finals de l’actuació.28

Des de 2009, el Consorci ha treballat amb un “simulador d’escenaris estratègics (SEE) – fi de projecte” per, a partir de la situació actual, visionar distintes (quatre) lògiques d’intervenció a la zona i contrastar els seus comportaments davant d’una sèrie curta de factors clau: pressió i qualitat turística (pernoctacions totals i qualitat de places i turistes), valors econòmics (ingressos turístics), condicions socials (ocupació) i situació ambiental (càrrega ecològica). 29

L’• “escenari 0” reflecteix la situació actual.L’• “escenari + temporada” projecta el resultat final d’un posicionament basat, principalment, en l’ampliació de la temporada turística.L’• “escenari + places turístiques” reflecteix les condicions obtingudes finalment per un posicionament tradicional basat, principalment, en l’oferta de més allotjament turístic i de més segones residències a la zona.L’• “escenari de reposicionament mitjà” informa dels resultats obtinguts per una lògica d’intervenció basada en objectius mitjans amb relació a la revaloració, temporada i reducció/qualificació de places.L’• “escenari de reposicionament alt/molt alt” projecta les posicions finals oferides per lògiques d’actuació molt innovadores amb relació a la revaloració, temporada i reducció/qualificació de places.

I encara que, lògicament, aquest tipus d’exercicis de simulació no pretenen realitzar impossibles prediccions de futur, sinó contrastar resultats clau de distintes línies d’acció estratègica, el cert és que les simulacions realitzades apunten que només una alternativa de “reposicionament alt/molt alt” permet satisfer positivament els objectius centrals de l’Estratègia per a la revaloració integral de la Platja de Palma.

28 Fins i tot s’ha treballat amb tècniques de back-casting, en què es plantegen objectius desitjables i se’n contrasta la viabilitat i els fulls de ruta que permeten assolir-los.29 A partir d’aquest SEE el Consorci ha creat un “sistema d’indicadors per al seguiment i avaluació” (SISE) del PAI, del qual s’informa al capítol 4 d’aquest text.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 76

Al document I, presentat pel Consorci el maig de 2009, es mostrava un quadre síntesi que comparava les simulacions comentades, per la qual cosa s’ha optat ara per reflectir únicament els resultats relatius (comparats amb la situació actual) de l’“escenari de reposicionament alt/molt alt” –a partir d’ara “escenari final Platja de Palma”– amb què el Consorci ha treballat l’últim any.

L’“ESCENARI FINAL PLATjA DE PALmA” (50% places x 200% qualitat) Amb RELACIÓ A LA SITUACIÓ ACTUAL

Font: F. Prats/ J. Murillo / AUIA

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 77

1.4. SET ESTRATÈGIES I TRENTA ObjECTIUS PER AL CANvI

A partir de la meta general del PAI, el Consorci ha abordat la definició de les 7 estratègies i els 30 objectius que constitueixen part substancial de la seva arquitectura bàsica.

Les estratègies defineixen les línies de força clau del projecte i els objectius les concreten en una sèrie d’eixos de treball específics.

LES ESTRATÈGIES I ELS ObjECTIUS A L’ARqUITECTURA DEL PAI


La concepció de les estratègies i els seus objectius

Les estratègies i els seus objectius es consideren peces substancials del PAI i s’han elaborat amb una sèrie de criteris bàsics:

Suficiència, • és a dir, que s’ha intentat seleccionar un nombre reduït, però suficient, d’estratègies i objectius per abastar la globalitat del projecte i, a la vegada, fer-ne viable la integració al llarg d’un procés de treball bastant complex.Coherència, • buscant que aquesta selecció d’estratègies i objectius reforci la filosofia de fons que il·lumina el conjunt del projecte. visió integrada i sinèrgica, • que permeti desenvolupar el PAI interrelacionant totes les línies i els eixos de treball contingudes a les estratègies i els objectius, de forma que es produeixin sinergies positives entre totes elles i es reforci la integralitat del projecte.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 78

Font: F. Prats Consorci

El procés de definició de les estratègies i els seus objectius s’ha desenvolupat en un cicle de tres fases: 1) una primera “de dalt a baix”, en la qual el Consorci aporta al conjunt dels directors dels equips col·laboradors una visió integral del projecte; 2) una segona, “de baix a dalt”, en la qual aquests directors realitzen una proposta en cadascun dels seus camps de treball, i 3) una definició final per part del Consorci.

Les 7 estratègies i els seus 30 objectius

E.1. APOSTAR PER UN POSICIONAmENT TURÍSTIC

INNOvADOR, COmPETITIU I SOSTENIbLE

Aquesta estratègia planteja el reposicionament de les lògiques de fons d’una destinació de litoral estratègicament esgotada. Per això, el Consorci aposta per un projecte innovador, adaptat al canvi d’època que vivim, capaç de generar riquesa reduint els fluxos turístics i urbanístics, amb possibilitat de multiplicar l’atractiu i el caràcter diferencial de les experiències ofertes, amb potencial per a atraure demanda de més valor, amb l’expectativa de generar més i millor ocupació i amb l’ambició de configurar-se com una destinació mediterrània ambientalment exemplar.

LÓGICA DEL PAI ESTRATÈGIES I ObjECTIUS DEL PAI

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 79

ObjECTIUSImplementar un projecte turístic innovador, sostenible i d’èxit1. Revalorar/rehabilitar integralment l’espai i les instal·lacions turístiques amb caràcter 2. mediterraniAtraure una demanda de més valor i temporada turística, amb menys dependència del transport 3. massiu i baratCrear nova oferta de valor afegit, única per perfil propi i per la seva relació privilegiada amb 4. la badia, la ciutat de Palma i l’illa de mallorcaImplementar els recursos i processos clau necessaris per a poder portar a terme un projecte 5. turístic innovador i molt ambiciós

E.2. AFRONTAR EL CANvI CLImÀTIC I PRESERvAR

ELS SISTEmES NATURALS TERRESTRES I mARINS

El fet de comptar amb uns ecosistemes sans i una biodiversitat rica constitueix una condició necessària per a qualsevol futur atractiu a les Balears. Aquesta estratègia afronta el doble repte de conèixer i adaptar-se a un Canvi Climàtic que serà significatiu a les Balears i d’establir les directrius per recuperar i preservar els ecosistemes litorals a mitjà i llarg termini. Amb la col·laboració de l’IMEDEA, es proposen objectius en tota una sèrie de fronts clau: el Canvi Climàtic, els sistemes naturals i la platja, el sistema hídric natural (clau per a la salut ambiental de la zona) i els ecosistemes urbans.

ObjECTIUSEstablir les recomanacions estratègiques generals d’adaptació i resiliència del “sistema 6. Platja de Palma” amb relació al Canvi ClimàticConservar la biodiversitat i recuperar la funció dels ecosistemes litorals, terrestres i marins7. Gestionar de forma sostenible les dinàmiques naturals i antròpiques de la platja8. millorar la qualitat integral i preveure la variació futura del sistema natural de les aigües 9. subterrànies, terrestres i marinesEstablir i implementar mesures per a la sostenibilitat dels ecosistemes urbans10.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 80

E.3. mILLORAR LES CONDICIONS DE vIDA I OCUPACIÓ

DE RESIDENTS I TREbALLADORS

Aquesta estratègia aspira que la revaloració integral de la Platja de Palma es tradueixi, també, en millores del benestar dels seus residents i treballadors. En una zona en la qual resideixen unes 30.000 persones censades, el PAI planteja la necessitat de socialitzar la cultura del canvi i abordar tota una sèrie de projectes orientats a millorar la qualitat de vida residencial, a aprofitar les oportunitats professionals que sorgeixin del procés de transformació previst (i a minimitzar-ne els problemes) i a enfortir la inclusió i la convivència de les comunitats locals.

ObjECTIUSmillorar l’oferta i la qualitat de l’ocupació11. Enfortir la cohesió social i la sensibilitat entorn de les estratègies de canvi12. Renovar el teixit productiu de les petites i mitjanes empreses13.

E.4. REvALORAR INTEGRALmENT EL SISTEmA TERRITORIAL URbÀ Amb CARÀCTER mEDITERRANI I SOSTENIbLE

Aquesta estratègia respon a un repte transversal, relacionat amb la creació d’un suport territorial i urbanístic d’alt estàndard per a la revaloració integral de la zona. S’hi planteja la rehabilitació integral amb caràcter mediterrani i sostenible de tota la trama urbana i natural; es proposa valorar-ne la connexió amb la badia, la ciutat de Palma i la resta de l’illa; s’aposta per la inserció d’una sèrie de peces turístiques i urbanístiques d’alt valor afegit, en alguns casos únic, i, en resum, es planteja realitzar un espai turístic i residencial del màxim nivell.

ObjECTIUSRevalorar/rehabilitar, sense nous creixements, el sistema urbà i el paisatge amb caràcter 14. sostenible i mediterrani Potenciar l’atractiu urbà diversificant les experiències urbanes i turístiques15. Crear una potent xarxa de peces simbòliques que revalorin el conjunt del sistema urbà16.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 81

E.5. ESTAbLIR COmPROmISOS AmbICIOSOS

PER REDUIR LA CÀRREGA ECOLòGICA LOCAL I GLObAL

El “canvi global” en què estem immersos està relacionat amb la creixent alteració dels cicles vitals de la biosfera, com a conseqüència d’una excessiva i ineficient demanda de serveis ambientals i urbans. Aquesta estratègia aborda la necessitat de disposar d’aquests serveis reduint, a la vegada i de forma molt significativa, la seva dimensió, la seva utilització indiscriminada i la seva càrrega ambiental, local i global. El Consorci planteja aquest tema com una prioritat integral del PAI, amb objectius molt ambiciosos, entre els quals destaca el fet d’assolir a llarg termini la “neutralitat en carboni” i la utilització al 100% de fonts energètiques renovables.

ObjECTIUSPlantejar un escenari finalista “neutral en carboni” basat en energies renovables 17. 30

millorar la qualitat del cicle de l’aigua, reduir-ne el consum, garantir-ne la qualitat i tornar-la 18. al medi en les mateixes condicions que tenia inicialmentReduir la generació de residus urbans, maximitzar-ne la revaloració i plantejar “0 residus a 19. abocador”Reduir el soroll local i l’impacte sònic de l’aeroport als límits legals establerts20. Escometre la rehabilitació de tota l’edificació turística i residencial per revalorar-la i reduir-ne 21. la càrrega ambiental i el nombre de places turístiquesmillorar la mobilitat, garantint l’accessibilitat, disminuint sensiblement el trànsit i dissenyant 22. un escenari final “balanç 0 en carboni” en els desplaçaments locals

E.6. CREAR UN ESPAI DIGITAL AvANçAT

PER A TOTES LES PERSONES I ACTIvITATS

Aquesta estratègia pretén utilitzar els avenços tecnològics avui disponibles per a oferir el màxim accés a serveis útils, incrementar les capacitats productives i competitives del teixit empresarial, fer més atractives les vacances als visitants i millorar la vida dels residents. Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) 30 Aquest objectiu s’ha desenvolupat a partir d’un estudi específic realitzat per ARUP, que es publica com a document complementari del PAI. En tot cas, atesa la complexitat i interrelacions socials, empresarials i tècniques del tema, durant 2010-2012 es desenvoluparan programes pilot i noves anàlisis amb IDAE per aclarir-ne les condicions de viabilitat.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 82

es conceben així com un “facilitador estratègic” per a la consecució global de tots els objectius que planteja el projecte.ObjECTIUS

Dotar el projecte d’infraestructura tecnològica i de comunicació al servei de la revaloració 23. general de la zona Facilitar serveis avançats que ajudin a la competitivitat i productivitat de les empreses24. Construir una potent xarxa de serveis orientats al turista25. Facilitar a la ciutadania l’accés integral a “la xarxa” i als serveis públics 26. Optimitzar la gestió i aprofitar al màxim els recursos disponibles 27.

E.7. INSTRUmENTAR UN PACTE INSTITUCIONAL I SOCIAL

I UNA NOvA “GOvERNANçA” PER AL CANvI

La revaloració integral de la Platja de Palma, com tot projecte d’envergadura i terminis similars, requereix el suport estratègic d’un ampli, estable i sòlid acord institucional, polític, empresarial i social, així com d’una potent capacitat de gestió operativa. Aquesta estratègia planteja la necessitat de dotar el projecte d’una “Governança” innovadora, eficient, transparent i participativa, capaç de conduir amb èxit tot el procés.

ObjECTIUSImplementar un pacte institucional i social que doni estabilitat i força al projecte28. Implantar un sistema de gestió i avaluació integral i transparent 29. Impulsar un ampli procés participatiu amb els diversos actors públics i privats implicats30.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 84

Capítol 2. Els Programes i els Temps del Pla d’Acció Integral (Pai). Platja de Palma el 2015 i 2020

2.1. UNA VISIÓ INTEGRADA SOBRE ELS PROGRAMES I LES SEVES ACCIONS

2.2. EL MARC DE REFERÈNCIA TEMPORAL I ESPACIAL

2.3. ELS 29 PROGRAMES I LES 98 ACCIONS DEL PAI

2.4. LES “ETAPES DE REVALORACIÓ INTEGRAL (ERI)” EL 2015 I 2020

2.5. PLATJA DE PALMA EL 20152.5.1. ELS FACTORS CLAU DE L’“ERI 2015”

2.5.2. ELS TRES “ESPAIS TRACTORS (ET)” DE L’“ERI 2015”

2.5.3. LA PROGRAMACIÓ ECONòMICA DE L’“ERI 2015”

2.6. PLATJA DE PALMA EL 20202.6.1. ELS FACTORS CLAU DE L’“ERI 2020”

2.6.2. EL PROCéS D’IMPLANTACIÓ DE L’“ERI 2020”


Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 85

2.1. UNA VISIÓ INTEGRADA SOBRE ELS PROGRAMES I LES SEVES ACCIONS

Una vegada definides les 7 estratègies i els 30 objectius del PAI per a la revaloració Integral de Platja de Palma, s’han identificat els 29 programes i les 98 accions que permetran que es dugui a terme.

Els programes recullen camps d’acció sistèmics (el model turístic, el Canvi Climàtic, la qualitat de vida, etc.) i, alhora, defineixen un conjunt d’accions operatives que en permeten la realització.


ELS PROGRAMES I LES ACCIONS EN L’ARQUITECTURA DEL PAI

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 86

En tot cas, el PAI, els seus programes i les accions han de ser concebuts com “fulls de ruta”, sense pretensió d’un determinisme impropi d’un pla tan ampli en continguts i temps. En aquest sentit, una de les principals prioritats en la concepció ha consistit en treballar amb tres criteris bàsics:

Coherència, • és a dir, aconseguir la màxima eficàcia en relació amb els objectius específics de cada programa i acció i amb la filosofia de fons (paradigma) del PAI, basada en la compatibilitat de continguts: econòmics, socials, ambientals, urbanístics i tecnològics.Compacitat sistèmica, • treballant amb un nombre limitat de programes i accions que, no obstant això, permeten tractar camps d’actuació comprensibles i sistèmics.Integració sinèrgica, • de manera que cada programa afronti els seus objectius específics i, alhora, indueixi sinergies positives sobre el conjunt dels objectius i les estratègies del PAI.


Els diversos equips temàtics han definit els programes i les seves accions amb criteris homogenis al voltant de deu paràmetres bàsics: 1) identificació, 2) caràcter (obres, accions, estudis, projectes, etc.), 3) descripció, 4) objectius, 5) grau de desenvolupament actual, 6) indicadors clau, 7) localització, 8) actors involucrats, 9) accions (o subaccions) clau i 10) estimacions econòmiques i terminis: immediat (abans de 2012), curt (2012/2015), mitjà (2015/2020) i llarg (més de 2020).

LòGICA DEL PAI PROGRAMES DEL PAI

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 87

FITXA TIPUS D’UN PROGRAMA

Font: Consorci

El procés d’integració dels programes i les seves accions ha estat desenvolupat pel Consorci amb el conjunt dels equips redactors en un cicle de tres fases: 1) una primera “de baix a dalt”, a càrrec de cada equip, complementada amb reunions col·lectives i bilaterals, 2) una segona, transversal, d’integració i sistematització, realitzada des del Consorci, de la qual emanen una sèrie de directrius “de dalt a baix”, i 3) una revisió final per part dels equips temàtics. I, lògicament, el procés d’integració i perfeccionament s’ha de continuar fent en el futur.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 88

2.2. EL MARC DE REFERÈNCIA TEMPORAL I ESPACIAL

El PAI per a la revaloració integral de Platja de Palma, per la seva escala espacial i amplitud de continguts, només pot ser concebut com un pla procés d’ampli recorregut amb diverses projeccions temporals: immediata (abans de 2012) i a curt (2012/2015), mitjà (2015/2020) i llarg terminis (més enllà de 2020).

Objectius concrets el 2015 i 2020

No obstant això, el PAI també es concep com un instrument capaç de crear immediatament un canvi de la situació actual amb resultats operatius a curt i mitjà termini (2015 i 2020), de manera que aquestes dues dates adquireixen un significat especial en la seva programació.

En aquest sentit, el Consorci ha plantejat una estratègia general per a la programació temporal i espacial dels seus programes i accions, basada en “etapes de revaloració integral (ERI)” el 2015 i 2020 que, a més de desplegar autèntics “espais tractors (ET)” de la nova Platja de Palma i un renovat posicionament turístic, actuen com a catalitzadors i impulsors del conjunt de l’operació.

Els tres “espais tractors (ET)” i els “clústers d’activitats transformadores (CAT)”

A partir d’aquests terminis i objectius temporals, el PAI ha programat una terna d’“espais tractors (ET)” com a arrencada del canvi, en els quals es concentren autèntics “clústers d’activitats transformadores (CAT)” en tots els seus camps d’acció (molt especialment el turístic), que constitueixen les cèl·lules clau per a l’expansió de l’ona revaloradora en tota la zona.

Activitats transformadores en relació amb el reposicionament turístic i la revaloració paisatgísticaGestió clau del sòl•Espais naturals•Espais públics urbans singulars•Front marítim•Accessos i xarxes viàries estructurants•Nous hotels internacionals, rehabilitació de la planta hotelera actual i serveis relacionats•Peces turístiques emblemàtiques (“catedrals” i nous equipaments)•Mobilitat urbana (tramvia, menys trànsit i cotxes elèctrics)•Energies renovables•Serveis TIC (tecnologies de la informació i la comunicació)•Marca i màrqueting•

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 89

Activitats transformadores en relació amb la qualitat de vida i l’ocupacióIngressos i ocupació•Cultura cívica•Formació i qualificació professional•Rehabilitació d’habitatges i equipament social complementari•

Activitats transformadores en relació amb la reducció de la càrrega ecològica local i globalReducció d’emissions de CO2•Paper de residus•Reducció del consum d’aigua potable•Qualitat de l’aigua en els espais naturals•Qualitat i estat de la platja•Reducció de la mobilitat motoritzada i de les seves emissions atmosfèriques•

Quant a la identificació d’aquestes activitats transformadores, el Consorci ha establert un full de ruta com a referència temporal dels programes i les accions, de manera que la seva acció combinada aconsegueixi plasmar els objectius i terminis esmentats.

REFERÈNCIA TEMPORAL PER ALS PROGRAMES I LES SEVES ACCIONS

Font: F. Prats / ConsorciLínia vermella: ritme d’inversions / Línia verda: reducció d’impacte ambiental

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 90

Els programes i les accions a curt, mitjà i llarg termini

El PAI, més enllà dels seus plantejaments immediats (que contemplen un pla d’inversions urgent en marxa), caracteritza la seva programació en tres etapes bàsiques.

Curt termini (2015):• culminació de la “1a etapa de revaloració integral (ERI)”, plasmació dels tres “espais tractors (ET)”, finalització del 1r programa de rehabilitació residencial i turístic i primers resultats socials i ambientals.Mitjà termini (2020): • “2a etapa de revaloració integral (ERI)” amb l’expansió dels “espais tractors (ET)” cap als seus entorns, els programes de rehabilitació integral residencial i turístics, l’avenç en els objectius socials i la reducció significativa de la càrrega ambiental, local i global.Llarg termini (després de 2020),• en què culmina el conjunt del projecte en tot el territori i els seus camps d’acció.

A partir d’aquestes consideracions, el Consorci i els equips temàtics han establert un primer esquema espacial i temporal que ha servit de referència general en la fase de redacció final dels programes i les seves accions.

LES ACCIONS IMMEDIATES A PLATJA DE PALMA

La fase immediata, centrada en la dotació i instrumentació dels mitjans necessaris, comprèn temes tan importants com la consecució dels pactes institucionals i socials que donin estabilitat al projecte, l’aprovació de les lleis i els plans corresponents, la creació d’un òrgan de gestió adequat i la xarxa social, així com el desenvolupament, entre altres, de les següents actuacions rellevants, en què s’inicia el procés de revaloració integral:

1) L’esponjament dels primers edificis per iniciar la reurbanització urbana.

2) La posada en marxa de dos concursos d’arquitectes de prestigi internacional per a projectes emblemàtics de les noves “catedrals” turístiques.

3) El compromís d’importants inversions privades, com la construcció de nous desenvolupaments hotelers de referència internacional i la construcció d’un important centre comercial.

4) El començament de la rehabilitació urbana de deu illes.

5) La presentació de cinc passejos i itineraris en l’entorn de Platja de Palma.

6) La construcció del passeig a Cap Enderrocat.

7) La presentació i posada en marxa del pla de seguretat, així com del pla d’ocupació i formació específics de Platja de Palma.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 91

REFERÈNCIES ESPACIALS/TEMPORALS PER ALS PROGRAMES I LES SEVES ACCIONS

Font: WEST 8

DESPRéS DEL 2020

2020

2015

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 92

2.3. ELS 29 PROGRAMES I LES 98 ACCIONS DEL PAI

Els 29 programes i les 98 accions resultants del procés descrit es despleguen en el marc espacial i temporal descrit al voltant de vuit conceptes estratègics: els tres primers, relacionats amb el turisme, l’ecologia i la qualitat de vida, tenen principalment un caràcter de disseny de polítiques que cal desenvolupar per altres programes i, en menor mesura, d’aplicació de línies de treball molt específiques; els quatre següents s’orienten a la implementació de l’urbanisme, l’edificació, la mobilitat i les TIC, i l’últim, la “Governança”, tracta de la gestió del PAI i les relacions amb la societat.

ELS 29 PROGRAMES I LES 98 ACCIONS DEL PAI

Posicionament turísticI. Dissenyar un model de negoci competitiu

A.I.1. Dissenyar una visió i missió compartida de Platja de Palma

A.I.2. Identificar la nova demanda i dissenyar la nova oferta de valor

A.I.3. Dissenyar els recursos i processos clau

II. Dissenyar i implementar el “Diamant competitiu”A.II.1. Dissenyar i implementar el Pla de millora de

la demanda A.II.2. Dissenyar i implementar les condicions dels

factorsA.II.3. Dissenyar i implementar les condicions de les

empreses i dels sectors de suportA.II.4. Dissenyar i implementar les condicions del

sector públic

III. Dissenyar i implementar el Sistema de màrqueting de Platja de Palma

A.III.1. Dissenyar l’estratègia de marca de Platja de Palma

A.III.2. Dissenyar el Pla de màrquetingA.III.3. Dissenyar el sistema de finançament i gestió

del sistema de màrquetingA.III.4. Implementar el sistema de màrquetingCanvi Climàtic i sistemes naturals

IV. Establir directrius estratègiques i sistemes de seguiment en relació amb l’adaptació i resiliència per fer front al Canvi Climàtic

A.IV.1. Establir una sèrie de directrius estratègiques i sistemes de seguiment sobre els elements clau del sistema Platja de Palma en relació amb el Canvi Climàtic

V. Definir estratègies i aplicar mesures per a la conservació i l’augment de la resiliència dels ecosistemes naturals terrestres, litorals i marins

A.V.1. Establir una sèrie de directrius per a la protecció, disseny, connectivitat i gestió i instrumentar un pla de seguiment de les principals àrees naturals o seminaturals de la zona

VI. Dissenyar i implementar un sistema d’informació, gestió i seguiment sobre la sostenibilitat i resiliència de la platja

A.VI.1. Generar un sistema d’informació i simulació sobre el comportament de la platja i establir les corresponents recomanacions entre els diferents escenaris derivats del Canvi Climàtic, la morfodinàmica i l’acció antròpica

A.VI.2. Dissenyar i implementar un protocol de gestió i seguiment sobre la sostenibilitat i resiliència de la platja

VII. Establir accions per a la qualitat integral del cicle natural de l’aigua al conjunt de la conca hidrogràfica

A.VII.1. Dissenyar un programa de treball a curt, mitjà i llarg termini que contempli l’elaboració d’un pla integrat d’ús, gestió i seguiment de la qualitat del cicle natural de les aigües superficials, subterrànies i costaneres

VIII. Establir i implementar mesures per a la sostenibilitat dels ecosistemes urbans

A.VIII.1. Establir directrius per al planejament urbà i el sistema de gestió sobre la integració, connectivitat i estat de conservació dels espais naturals urbans i seminaturals

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 93

A.VIII.2. Establir i implementar un pla integral de prevenció i seguiment d’invasions biològiques a Platja de Palma, basat en la identificació de les vies d’introducció, i també en els factors que en faciliten l’establiment i la difusió

A.VIII.3. Establir i implementar un sistema de seguiment a llarg termini dels ecosistemes urbans, basats en indicadors de biodiversitat, estructura i funcionament

Qualitat de vida i ocupacióIX. Dissenyar i implementar un pla per enfortir la cohesió social i millorar la qualitat de l’ocupació

A.IX.1. Dissenyar i implementar un protocol d’ocupació

A.IX.2. Dissenyar i implementar un pla de formació i qualificació

A.IX.3. Dissenyar i implementar un pla d’èxit escolarA.IX.4. Dissenyar i implementar un pla de gestió

social de l’habitatge i d’infraestructures socialsA.IX.5. Dissenyar i implementar un pla de promoció

de la cultura popularA.IX.6. Dissenyar i implementar un pla d’inclusió

socialA.IX.7. Dissenyar i implementar un pla de millora de

la salut públicaA.IX.8. Dissenyar i implementar instruments

d’observació i intervenció en seguretat A.IX.9. Dissenyar i implementar mesures de suport a

la tasca policial i atenció específica als afectatsA.IX.10. Dissenyar i implementar un pla de foment

del civisme

X. Dissenyar i implementar un pla per a la reconversió del teixit productiu existent

A.X.1. Dissenyar i implementar un pla de modernització comercial

A.X.2. Dissenyar i implementar un pla de suport a les petites i mitjanes empreses

A.X.3. Dissenyar i implementar un pla foment d’emprenedors

Entorn urbà i turísticXI. Elaborar un planejament urbanístic que revalori, defineixi i protegeixi les diferents àrees urbanes i paisatgístiques

A.XI.1. Elaborar un planejament urbanístic que revalori, defineixi i protegeixi les diferents àrees urbanes i paisatgístiques

XII. Gestionar el sòl clau per a la viabilitat del projecteA.XII.1. Gestionar el sòl de l’operació estratègica Ses

FontanellesA.XII.2. Gestionar el sòl de l’operació estratègica La

Porciúncula-PedreresA.XII.3. Gestionar el sòl de l’operació estratègica del

Torrent des JueusA.XII.4. Gestionar el sòl dels esponjaments selectius

dels nuclis urbans de Platja de Palma

XIII. Dissenyar i implementar un Projecte de reurbanització general de la trama urbana i dels espais públics clau per a la revaloració turística

A.XIII.1. Elaborar el projecte de reurbanització general

A.XIII.2. Dissenyar l’estudi de detall dels espais naturals estratègics

A.XIII.3. Dissenyar l’estudi de detall dels espais públics urbans singulars

A.XIII.4. Dissenyar l’estudi de detall del front marítimA.XIII.5. Dissenyar l’estudi de detall dels accessos,

eixos principals i altres xarxes urbanesA.XIII.6. Implementar la reurbanització general i

l’estudi de detall dels espais públics singulars

XIV. Dissenyar i implementar peces urbanes i turístiques emblemàtiques

A.XIV.1. Dissenyar i implementar “les catedrals” de Platja de Palma

A.XIV.2. Dissenyar i implementar un conjunt de nous equipaments turístics i socials

A.XIV.3. Dissenyar i implementar un conjunt de fites i esdeveniments emblemàtics que defineixin la nova imatge de marca

A.XIV.4. Dissenyar, implementar i fer un seguiment dels nous desenvolupaments per trasllat d’edificació estratègica

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 94

Metabolisme - Serveis urbansXV. Dissenyar i implementar un escenari energètic finalista amb “balanç de carboni 0” i 100% d’energies renovables

A.XV.1. Dissenyar el Pla mestre detallat per a l’eficiència energètica de Platja de Palma

A.XV.2. Dissenyar i implementar sistemes energètics basats en la producció mitjançant recursos renovables, i en xarxes intel·ligents de distribució i emmagatzematge a Platja de Palma

A.XV.3. Dissenyar i implantar camps d’energies renovables associades a Platja de Palma

XVI. Dissenyar i implantar un sistema de gestió del cicle urbà de l’aigua amb el mínim impacte i la millor eficiència

A.XVI.1. Dissenyar el Pla director per a rehabilitar i modernitzar les xarxes d’aigua de Platja de Palma

A.XVI.2. Dissenyar i implantar les millores en la xarxa de sanejament de Platja de Palma i la xarxa de drenatge de pluvials i el Pla de Sant Jordi

A.XVI.3. Dissenyar i implantar nous sistemes de drenatge sostenible a la xarxa de pluvials de Platja de Palma

A.XVI.4. Dissenyar i implantar les millores en la xarxa d’abastament i noves infraestructures de subministrament d’aigua regenerada a Platja de Palma

XVII. Dissenyar i implementar un sistema de gestió de residus que en minimitzi la generació i projecti un “escenari 0 a abocador”

A.XVII.1. Dissenyar el Pla específic de gestió de residus de la construcció a les obres de Platja de Palma

A.XVII.2. Dissenyar i implantar el Pla específic per a la gestió sostenible de residus en hotels

A.XVII.3. Dissenyar i implantar l’ampliació d’infraestructures de recollida de residus

A.XVII.4. Dissenyar el Pla de gestió sostenible de productes subministrats a Platja de Palma

A.XVII.5. Dissenyar i implantar el Pla específic per a la gestió sostenible de residus per a residents

XVIII. Dissenyar i implementar un pla de millora de l’impacte acústic

A.XVIII.1. Dissenyar el Pla d’avaluació i millora de l’entorn de Platja de Palma relatiu a l’impacte acústic

A.XVIII.2. Dissenyar i implantar les obres de millora necessàries a les principals infraestructures viàries

A.XVIII.3. Dissenyar i implantar les obres de millora necessàries en la principal infraestructura aeroportuària

Edificació i mobilitatXIX. Dissenyar i implementar un pla i un sistema de certificació per a la rehabilitació integral (i l’obra nova) de l’edificació turística i residencial per reduir al 50% la seva càrrega ambiental i el nombre de places turístiques

A.XIX.1. Dissenyar el Pla director de la rehabilitació integral de l’edificació residencial i dels seus equipaments complementaris

A.XIX.2. Dissenyar el Pla director de la rehabilitació integral de l’edificació d’allotjament turístic i dels seus equipaments complementaris

A.XIX.3. Disseny d’una certificació específica per a Platja de Palma i de l’eina necessària per a assolir-ho

A.XIX.4. Implementar el Pla director per a la rehabilitació integral de la planta hotelera amb caràcter sostenible

A.XIX.5. Implementar el Pla director per a la rehabilitació integral de la planta residencial amb caràcter sostenible

A.XIX.6. Dissenyar i implantar la rehabilitació/renovació de la xarxa de dotacions socials, comercials i equipaments terciaris amb caràcter sostenible

A.XIX.7. Dissenyar i implantar la rehabilitació de les edificacions d’interès arquitectònic

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 95

XX. Dissenyar i gestionar un pla de mobilitat sostenible amb “balanç de carboni 0” en els desplaçaments locals

A.XX.1. Dissenyar el Pla de mobilitat integral de Platja de Palma

A.XX.2. Dissenyar i implantar una nova ordenació viària de Platja de Palma incloent-hi la infraestructura necessària en l’espai públic per a mobilitat elèctrica

A.XX.3. Dissenyar i implantar l’intercanviador de Can Pastilla, la plataforma segregada per al tramvia amb les instal·lacions corresponents i el material mòbil que hi circularà

A.XX.4. Dissenyar i implantar el Centre de Consolidació de Mercaderies de Platja de Palma

Serveis TICXXI. Planificar i implementar un Sistema Integral Ubic

A.XXI.1. Analitzar, dissenyar i desenvolupar una xarxa de comunicacions

A.XXI.2. Analitzar les necessitats, dissenyar i implantar la xarxa de transductors

A.XXI.3. Analitzar, dissenyar i implantar la infraestructura de serveis

XXII. Dissenyar i implementar eines i serveis per incrementar la productivitat i la competitivitat de les empreses

A.XXII.1. Analitzar, dissenyar i desenvolupar un sistema d’intercanvi d’informació entre empreses

A.XXII.2. Dissenyar i implementar un sistema de comercialització i promoció integral de les empreses

A.XXII.3. Analitzar, dissenyar i implementar el procés d’“escolta activa” per part de les empreses

XXIII. Dissenyar i implementar els serveis i eines necessaris per donar suport al cicle de vida del turista

A.XXIII.1. Analitzar, dissenyar i implementar els processos que permeten la identificació única del turista i el seu comportament

A.XXIII.2. Anàlisi, disseny i implementació d’un sistema push de serveis turístics

A.XXIII.3. Anàlisi, disseny i implementació d’un sistema pull de serveis turístics

XXIV. Dissenyar i implementar eines d’accés a la xarxa i al conjunt de serveis públics en cas necessari

A.XXIV.1. Catalogar, optimitzar i mecanitzar els serveis públics digitals de Platja de Palma

A.XXIV.2. Accés únic als serveis públics digitals prestats a Platja de Palma

A.XXIV.3. Educació i treball

XXV. Dissenyar i implementar un Sistema TIC per a la gestió i comunicació del Pla i del procés

A.XXV.1. Dissenyar i implementar un sistema TIC per a la gestió i comunicació del Pla i del procés

“Governança”XXVI. Dissenyar i portar a la pràctica un pla de relacions institucionals

A.XXVI.1. Redactar i aprovar les lleis específiques del projecte

A.XXVI.2. Dissenyar i posar en pràctica un pla d’informació als grups del govern, de l’oposició i d’organitzacions polítiques

XXVII.Dissenyar i posar en marxa un pla de relacions amb la societat

A.XXVII.1 Elaborar el discurs, conceptes i missatges que reforcin el projecte

A.XXVII.2. Dissenyar i difondre el projecte en àmbits estatals, europeus i internacionals

XXVIII.Dissenyar i impulsar un ampli procés participatiuA.XXVIII.1. Dissenyar i executar tallers participatius

territorialsA.XXVIII.2. Dissenyar i executar tallers participatius

sectorialsA.XXVIII.3. Dissenyar i executar el procés participatiu

del Pla urbanístic i del Pla d’Acció IntegralA.XXVIII.4. Dissenyar i executar el panell ciutadàA.XXVIII.5. Dissenyar i executar l’Assemblea anualA.XXVIII.6. Dissenyar i organitzar les comissions de

seguiment d’obra

XXIX. Dissenyar i implementar un sistema de gestió integral i transparent per al conjunt del projecte

A.XXIX.1. Planificar i posar en pràctica un equip de gestió integral a Platja de Palma

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 96

2.4. LES “ETAPES DE REVALORACIÓ INTEGRAL (ERI)” EL 2015 I 2020

Les “etapes de revaloració integral (ERI)” el 2015 i 2020 s’instrumenten a través de tres línies complementàries i una condició:

PRIMERA LÍNIA. Concentrar l’acció transformadora, turística i urbanística, en una sèrie d’“espais tractors (ET)” amb atractiu integral propi i capacitat d’induir gradients de revaloració en els entorns urbans immediats

El PAI estableix per al 2015 tres “espais tractors (ET)” –un de central (Meravelles / Porciúncula) i dos de laterals (Can Pastilla / Ses Fontanelles i S’Arenal de Palma / S’Arenal de Llucmajor)– amb l’objectiu que la revaloració integral de Platja de Palma s’impulsi, des del principi, a partir de les tres zones clau.

La capacitat d’impulsar el canvi des dels “espais tractors (ET)” es basa en el fet de concentrar “clústers d’activitats transformadores (CAT)”, entesos com a sistemes que articulen atractius turístics (allotjament, experiències i TIC turístiques) i del medi urbà, amb capacitat no només de revitalitzar aquests espais sinó, també, d’assegurar-ne l’expansió en “taca d’oli” del procés de valoració cap als entorns immediats. Totes aquestes activitats transformadores es contemplen, principalment, en els programes I a III (posicionament turístic), XI a XIV (entorn urbà i turístic) i XXI a XXV (tecnologies de la informació i la comunicació) del PAI.

ELS TRES ESPAIS TRACTORS PER A LA REVALORACIÓ INTEGRAL DE PLATJA DE PALMA

Font: WEST 8

A. Les Meravelles – Porciúncula B. Can Pastila / Ses Fontanelles C. S’Arenal de Palma / S’Arenal de Llucmajor»

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 97

SEGONA LÍNIA. Desenvolupar paral·lelament, en els entorns dels “espais tractors (ET)”, una sèrie de “programes de rehabilitació integral residencial i turística”, adaptats al procés de maduració en aquestes zones

El PAI, de manera paral·lela a les actuacions intensives exposades en el punt anterior, té previst desenvolupar programes de rehabilitació integral residencial i turística a Can Pastilla, S’Arenal (Palma i Llucmajor) i Les Meravelles –programa XIX del PAI– i té com a objectiu aprofitar la influència dels “espais tractors (ET)” i les oportunitats que puguin sorgir en aquestes zones per començar a emprendre la seva revaloració integral.

Aquests programes contemplen la rehabilitació d’illes i les seves edificacions (turístiques o residencials), així com dels serveis urbans adscrits. El concepte rehabilitador manejat és integral i contempla aspectes d’habitabilitat, funcionals, de seguretat, així com la reducció del 50% dels impactes climàtics i ambientals i del nombre de places turístiques, i la millora significativa de la qualitat turística de l’allotjament resultant.

SIMULACIÓ DE REHABILITACIÓ INTEGRAL A CAN PASTILLA AMB REDUCCIÓ DEL 50% DE LA CÀRREGA AMBIENTAL

Font: AUIA

REDUCCIÓ DEL 50% DE LA CÀRREGA AMBIENTAL I CLIMÀTICA

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 98

TERCERA LÍNIA. Superposar a les línies anteriors altres programes i accions relacionats amb l’ecologia local i global, la qualitat de vida i treball de la població local i la “Governança” del projecte

La visió integral del PAI combina els factors turístics, ecològics i ambientals. Coherentment, les “Etapes de Revaloració Integral (ERI)” el 2015 i el 2020 també consideren aquests aspectes.

En relació amb les qüestions ecològiques, tenen rellevància els programes i accions que incideixen en els sistemes naturals (programes IV a VIII), el metabolisme urbà (emissions de CO2, el consum d’aigua, la generació de residus i de soroll) (programes XV a XVIII) o la intensitat de la mobilitat local (programa XX). Sobre les qüestions socials, més enllà de la importància de l’habitatge, el PAI considera fonamental la qüestió de la formació, l’ocupació i les dotacions comunitàries a la zona (programes IX i X). Pel que fa a la “Governança”, té especial importància la implantació del model turístic i de gestió general, així com la consolidació de les relacions amb les institucions, la societat i la participació dels actors locals (programes XXVI a XXIX).

LA REVALORACIÓ INTEGRAL DEL TORRENT DES JUEUS

Font: WEST 8

I LA CONDICIÓ. Les tres línies d’actuació descrites han estat configurades respectant la programació econòmica del PAI el 2015 i 2020

Aquesta compatibilitat entre les “etapes de revaloració integral (ERI)” i la projecció econòmica i temporal dels programes i les accions que els alimenten queda lligada pel procés “de baix a dalt” i “de dalt a baix” descrit, amb el qual han estat definits els programes i les accions del PAI.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 99

2.5. PLATJA DE PALMA EL 2015

L’“etapa de revaloració integral 2015 (ERI 2015)” projecta en aquest escenari temporal les línies d’actuació i condicions expressades anteriorment. En tot cas, el text que segueix s’ha de prendre com una orientació indicativa que en el seu moment requerirà complementar-se amb una sèrie d’estudis detallats.

2.5.1. ELS FACTORS CLAU DE L’“ERI 2015”

La lògica de fons de l’“ERI 2015” es basa en el fet d’introduir un procés de canvi a la zona que se sosté en quatre factors::

A. Arrencada amb els tres “espais tractors (ET)” esmentats: Les Meravelles / La Porciúncula, Can Pastilla / Ses Fontanelles i S’Arenal de Palma / S’Arenal de Llucmajor. En tot cas, el primer té un valor estratègic especial pel seu caràcter central i emblemàtic, en relació amb el reposicionament turístic general de Platja de Palma.

B. Plasmació de “clústers d’activitats transformadores (CAT)” en les tres zones (en diferents mesures cadascuna). En aquesta “ERI 2015” es concentren algunes de les noves peces més importants del projecte : el centre esportiu, l’hotel Fort Enderrocat i el centre de benestar. A més d’aquestes tres instal·lacions clau, es programa el centre d’entreteniment, el parc de l’aigua, les places de Les Meravelles i Can Pastilla, la façana marítima i el moll a S’Arenal de Llucmajor, etc.

C. “1r programa de rehabilitació integral residencial i turística” orientat també als entorns de Can Pastilla, els dos Arenals i Les Meravelles. De fet, els diversos programes i accions del PAI contemplen la possibilitat d’abordar la rehabilitació d’uns 2.290 habitatges i 12.900 places turístiques en aquest termini.

D. L’“ERI 2015” contempla també una primera fase dels programes i les accions relacionats amb l’ecologia local i global, la qualitat de vida i treball de la població local i la “Governança” de tot el projecte.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 100

EL 1r PROGRAMA 3+2 DE REHABILITACIÓ INTEGRAL RESIDENCIAL

Font AUIA

“ERI 2015”. ECOLOGIA, TREBALL I “GOVERNANÇA”

Font: Consorci

L’objectiu• del programa 3+2 és iniciar la rehabilitació integral –funcional, de seguretat, ambiental i paisatgística– de tot el parc residencial de Platja de Palma. L’objectiu ambiental• es determina en la reducció a la meitat de la càrrega ambiental i climàtica induïda per cada habitatge i edifici, i l’obtenció de la certificació energètica A o B del codi tècnic. 3 + 2 anys. • El programa es configura en dues fases. La primera, de 3 anys, contempla la rehabilitació integral de 118 edificis en 10 illes amb uns 600 habitatges a Can Pastilla i els Arenals, i té un caràcter d’experiència pilot amb l’objectiu d’aprendre a gestionar tota la complexitat d’un procés tan innovador i a expressar la capacitat de transformació de l’espai urbà. La segona, de 2 anys, constitueix una prolongació de la primera que ha de permetre assolir el tractament integral dels 2.290 habitatges previstos a l’“ERI 2015”.Cooperació concertada.• Programa amb una primera fase que compta amb el suport del Ministeri d’Habitatge, la Conselleria d’Habitatge i Obres Públiques de Balears i el Consorci de Platja de Palma, i que estableix convenis voluntaris amb els propietaris d’habitatges. “Renovables 100% per a un cost 0”.• El Programa comptarà amb suficients subvencions i finançament gestionat pel Consorci per aconseguir que la reducció de les factures procedents dels serveis urbans –especialment d’energia, producte d’una major eficiència i d’instal·lacions renovables gestionades per una societat de serveis energètics (ESCO)– permeti la rehabilitació a cost 0 per part dels propietaris.Certificació + conveni.• El Consorci establirà al final del procés una “certificació Platja de Palma” que contempli el compliment dels objectius esmentats i la seva projecció temporal.

Reducció de la càrrega ecològica local i globalPrimers projectes d’implantació d’energies renovables <> reducció d’emissions de CO2: -19%Reducció en la generació dels residus: -20% Reducció del consum d’aigua potable: -29% Millora en la distribució modal a favor del transport públic: +25%

Millora de la qualitat de vida i l’ocupacióMitjana anual d’increment de l’ocupació: +43%Formació i qualificació professional: +67%Cultura cívica: millora de la satisfacció del resident: +33%

“Governança”Acords polítics, institucionals i socials: +100%Disseny i implementació del model integral de gestió: +100%Participació: +100%

Nota: tots els percentatges reflecteixen la relació amb els objectius marcats en cada tema. Al final del procés s’assolirà el 100% per als indicadors creixents i el -100% per als decreixents.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 101

2.5.2. ELS TRES “ESPAIS TRACTORS (ET)” DE L’“ERI 2015”

Les Meravelles – Porciúncula

Les Meravelles – Porciúncula, per la seva centralitat, popularitat i importància turística, constitueix el principal “espai tractor (ET)” de l’“ERI 2015”. A causa de la magnitud del canvi que comporta, la reducció i millora de les places hoteleres, la creació de noves fites turístiques i la gran transformació de l’espai públic, fa creïble la revaloració de Platja de Palma.

L’articulació del “clúster d’activitats transformadores” s’ha realitzat tenint en compte una sèrie de noves actuacions molt potents: espais urbans i naturals relacionats amb el parc de l’aigua i el jardí botànic, juntament amb el front marítim en aquests espais, un viari estructurant (a partir de l’autovia a la platja), nous hotels internacionals d’alta categoria i rehabilitats, algunes “catedrals” (el centre esportiu o el centre de benestar), etc.

LES MERAVELLES – PORCIÚNCULA I L’“ERI 2015”

LES MERAVELLES – PORCIÚNCULA: GRADIENTS DE REVALORACIÓ CAP ALS SEUS ENTORNS

Font: WEST 8

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 102

Can Pastilla – Ses FontanellesCan Pastilla – Ses Fontanelles constitueix el segon “espai tractor (ET)” de l’“ERI 2015”. La zona, situada al nord-oest de Platja de Palma, té una sèrie de singularitats que la fan molt atractiva i complementària de Les Meravelles – Porciúncula:

El seu caràcter de • nucli residencial i de vacances “amb encant”, amb una excel·lent façana al mar i port esportiu.La seva importància com a “porta d’entrada” a la zona per la seva • proximitat amb l’aeroport internacional, els accessos a Platja de Palma des de l’autovia i la primera fase del tramvia, que connecta la zona amb la ciutat de Palma.El seu • “clúster d’activitats transformadores (CAT)” al voltant de l’espai natural de Ses Fontanelles (recentment rescatat del procés d’urbanització), l’aquàrium existent, el nou centre comercial, una zona hotelera amb capacitat d’acollir noves instal·lacions, etc.

CAN PASTILLA – SES FONTANELLES A L “ERI 2015”

CAN PASTILLA – SES FONTANELLES: GRADIENTS DE REVALORACIÓ CAP ALS SEUS ENTORNS

Font: WEST 8

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 103

SÁrenal de Palma – SÁrenal de LlucmajorL’“espai tractor (ET)” dels dos Arenals s’ha concebut com la peça inicial de la revaloració turística al sud-est de Platja de Palma.

El seu “clúster d’activitats transformadores” es concreta al voltant de dues actuacions:La primera consisteix en la creació del Jardí del Torrent a la desembocadura, la possible remodelació •de la marina del costat de la platja, la creació d’una peça amb activitats d’oci i restauració relacionades amb el mar, la rehabilitació de la façana marítima i el seu front comercial, entre el Torrent des Jueus i el port esportiu.La segona suposa la revaloració del camí costaner que uneix S’Arenal de Llucmajor amb el fort de •Cap Enderrocat, que s’inaugurarà pròximament com a centre hoteler i cultural de gran luxe.

SÁRENAL DE PALMA – SÁRENAL DE LLUCMAJOR EN LA “ERI 2015”

S’ARENAL DE PALMA – S’ARENAL DE LLUCMAJOR: GRADIENTS DE REVALORACIÓ CAP ALS SEUS ENTORNS

Font: WEST 8

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 104

EL CONJUNT DELS TRES “ESPAIS TRACTORS (ET)” DE L’“ERI 2015”

Font: WEST 8

2.5.3. LA PROGRAMACIÓ ECONòMICA DE L’“ERI 2015” D’acord amb l’agrupació en vuit grans àmbits dels 29 programes i les 98 accions del PAI, el desenvolupament de l’“etapa de revaloració integral (ERI) 2015” (incloent-hi l’etapa 2010-2012) té prevista una inversió aproximada de 1.209.000.000 d’€ (uns 200 mil € / any de mitjana durant els propers 6 anys).

INVERSIONS “ERI 2015”

CAMPS TERMINISImmediat

(abans de 2012) €Curt

(2012-2015) €Total

“ERI 2015”€1. Posicionament turístic 10.328.395 35.953.995 46.282.390

2. C. Climàtic i S. Naturals 1.375.839 1.587.440 2.963.279

3. Qualitat de vida i ocupació 11.873.870 14.236.593 26.110.463

4. Entorn urbà i turístic 196.867.871 340.932.157 537.800.028

5. Metabolisme - S. Urbans 41.168.050 64.874.425 106.042.475

6. Edificació i mobilitat 127.491.832 311.956.214 439.448.046

7. Serveis TIC 10.025.400 21.791.000 31.816.400

8. “Governança” 6.812.960 12.551.000 19.363.960

Total 8 CAMPS 405.944.218 803.882.823 1.209.827.041

Font: Consorci

D’aquestes inversions, les més importants des del punt de vista econòmic són les relacionades amb els programes i les accions que tracten sobre l’entorn urbà i turístic (44%), els serveis urbans (8%) i l’edificació turística / residencial + mobilitat (36%). Aquestes xifres reflecteixen l’esforç inversor en l’àmbit turístic, tant quant a edificació hotelera com al seu entorn “experiencial”, ambiental i paisatgístic, sense els quals no serà possible crear un marc econòmic capaç de general benestar social realment sostenible.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 105

2.6. PLATJA DE PALMA EL 2020

L’“etapa de revaloració integral 2020 (ERI 2020)” aprofita els gradients de revaloració induïts per l’“ERI 2015” per tal d’enfortir els processos ja implantats i impulsar una dinàmica de canvi capaç de culminar irreversiblement la transformació de tota la zona.

2.6.1. ELS FACTORS CLAU DE L’“ERI 2020”

Els factors de canvi de l’“ERI 2020” són de la mateixa natura i aprofundeixen i irradien les dinàmiques obertes en l’etapa anterior.

A. Els tres “espais tractors (ET)” es consoliden i completen els seus accessos des de l’autovia, milloren la seva interconnexió transversal a través de la primera i segona línia litoral (c/ Marbella) i el tramvia fins als Arenals, i reforcen encara més els seus “clústers” turístics.

B. Els “clústers d’activitats transformadores (CAT)” es reforcen amb noves “catedrals” (hotel més “bio”) i equipaments turístics (centre d’espectacles), completen els seus espais naturals (Ses Fontanelles i 1a fase del Torrent), desenvolupen el seu front marítim avançant en l’articulació del passeig, etc.

C. El “2n programa de rehabilitació integral residencial i turística” s’estén ara amb més força en tots els seus fronts. En el període 2016-2020 s’actuarà sobre 8.600 places, de manera que en el còmput acumulat s’haurà actuat sobre 21.500 places turístiques, pràcticament la meitat de les existents el 2010, que s’hauran transformat en 10.750 noves places certificades. En l’àmbit residencial, el 2020 s’haurà actuat sobre 7.600 habitatges (5.300 dels quals en el període 2016-2020).

D. Més enllà d’una “Governança” consolidada, en els fronts de l’ecologia local i global i la qualitat de vida i l’ocupació de la població resident, també es plantegen objectius realment significatius, entre els quals cal millorar el simple compliment del compromís de la Unió Europea quant a reducció d’emissions climàtiques.

“ERI 2020”. ECOLOGIA I TREBALL

Reducció de la càrrega ecològica local i globalImplantació d’energies renovables i xarxes intel·ligents <> reducció d’emissions de CO2: -50%Reducció en la generació dels residus: -30% Reducció del consum d’aigua potable: -43% Millora en la distribució modal a favor del transport públic: +50%

Millora de la qualitat de vida i l’ocupacióMitjana anual d’increment de l’ocupació: +78%Formació i qualificació professional: +89%Cultura cívica: millora de la satisfacció del resident: +66%

Nota: tots els percentatges reflecteixen la relació amb els objectius marcats en cada tema. Al final del procés s’assolirà el 100% per als indicadors creixents i el -100% per als decreixents.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 106

2.6.2. EL PROCéS D’IMPLANTACIÓ DE L’“ERI 2020”

En els següents gràfics s’apunta a títol indicatiu el procés d’irradiació de l’“ERI 2020”, com a desenvolupament de l’“ERI 2015”, a través de la implantació de successives activitats transformadores: accessos, xarxes estructurants i tramvia; front marítim, noves “catedrals” i equipaments turístics, i espais naturals i urbans estratègics; programes de rehabilitació integral residencial i turística; camps d’energies renovables i serveis TIC, etc.

EL PROCéS D’IMPLANTACIÓ DE L’“ERI 2020”

Accessos + Eixos Viaris + Tramvia

Front Marítim + “Catedrals” + Equipaments Turístics + Espais Naturals + Espais Urbans

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 107

Programes de Rehabilitació Integral Residencial i Turística + Energies Renovables + TIC


D’acord amb l’agrupació en vuit grans àmbits dels 29 programes i les 98 accions del PAI, el desenvolupament de “l’etapa de revaloració integral (ERI) 2020” té prevista una inversió aproximada de 1.000 milions d’€ (uns 200 milions d’€ / any de mitjana durant els propers 5 anys) i acumular el 2020 un total de 2.200 milions d’€.

INVERSIONS “ERI 2020”

CAMPS TERMINIS “ERI 2015” € “ERI 2020” € Total 2020 €

1. Posicionament turístic 46.282.390 52.072.020 98.354.410

2. C. Climàtic i S. Naturals 2.963.279 1.953.500 4.916.778

3. Qualitat de vida i ocupació 26.110.463 11.582.201 37.692.664

4. Entorn urbà i turístic 537.800.028 322.420.940 860.220.968

5. Metabolisme - S. Urbans 106.042.475 92.706.075 198.748.550

6. Edificació i mobilitat 439.448.046 494.173.379 933.621.425

7. Serveis TIC 31.816.400 7.261.100 39.077.500

8. “Governança” 19.363.960 15.948.240 35.312.200

Total 8 CAMPS 1.209.827.041 998.117.454 2.207.944.495

Font: Consorci

De les inversions de l’“ERI 2020”, les més importants des del punt de vista econòmic són les relacionades amb els programes i les accions que tracten sobre l’entorn urbà i turístic (38%), els serveis urbans (9%) i l’edificació turística / residencial + mobilitat (42%). Aquestes xifres reflecteixen el trasllat de l’esforç inversor cap a l’allotjament i els serveis turístics per a poder consolidar el reposicionament turístic de la zona, sense oblidar, però, el caràcter integral del projecte.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 108

Capítol 3.La projecció econòmica del Pla d’Acció Integral (PAI)

3.1. EL MARC DE REFERÈNCIA

3.2. EL PROGRAMA ECONÒMIC3.2.1. LA INvERsIó PER CONCEPtEs EstRAtÈGICs DELs PROGRAMEs DEL PAI

3.2.2. DIstRIbuCIó DE LA INvERsIó PER FAsEs

3.2.3. DIstRIbuCIó DEL FINANçAMENt PER ORIGEN

3.3. LA LÒGICA DE LA INvERsIó PRIvADA

3.4. LA RACIONALItAt DE LA INvERsIó PÚbLICA

3.5. ELs INstRuMENts PER A LA GEstIó ECONOMICOFINANCERA

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 109

3.1. EL MARC DE REFERÈNCIAL’evolució del model competitiu de Platja de Palma com a destinació turística al llarg de les passades dècades presenta les següents fases temporals:

Ahir• : es va viure un període de 30 anys de creixement econòmic sota un model competitiu de sol i platja a preus accessibles, en què el valor de Platja de Palma va tenir un creixement sostingut en termes absoluts i en relació amb altres destinacions.Avui• : en els darrers anys, el model competitiu de Platja de Palma ha arribat a un límit que li impedeix afrontar la nova realitat turística des d’una perspectiva guanyadora. L’economia s’estanca, l’atractiu d’inversió a curt termini es redueix i comença un període de decadència.Platja de Palma es troba en un moment clau, en què compta amb la capacitat i el suport necessaris •per optar per una transformació del seu model turístic, que li permeti tornar demà a una via de sostenibilitat (econòmica, social i ecològica), en lloc de limitar-se a invertir de manera reactiva accentuant l’estancament i incorrent en un alt risc d’obsolescència econòmica.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 110

EvOLuCIó DEL vALOR DE PLAtJA DE PALMA

Font: Everis a partir de l’anàlisi d’escenaris alternatius del Consorci.

Platja de Palma necessita adaptar-se al canvi de paradigma del model turístic per invertir l’actual tendència de declinació i generar una nova etapa de prosperitat. El nou paradigma implica que el sector evolucioni des d’un enfocament en el qual l’element clau és el flux massiu de persones cap a un altre basat en l’exploració de noves ofertes d’experiències amb més qualitat i valor per al turista i per a Platja de Palma.

La transformació de Platja de Palma

Per aconseguir implantar aquest nou model, cal transformar el teixit socioeconòmic turístic, de manera que l’estratègia de revaloració integral de Platja de Palma contempla conceptes estratègics que incideixen en un o diversos aspectes implicats en l’agregació de valor (actius, provisió de serveis, qualitat, diferenciació i distribució).

Els focus del Pla de revaloració integral en cadascun dels àmbits d’agregació de valor es poden resumir de la manera següent:

Actius• : incrementar el valor dels actius de sol i platja, explorar-ne d’altres no aprofitats (culturals, naturals, urbans, etc.) i construir nous actius per atraure un altre tipus de turisme.Oferta de serveis:• rehabilitació hotelera i residencial (inclosa l’obra nova puntual) sota criteris de sostenibilitat, redistribució urbana per a crear zones ben definides al voltant de centres d’interès específic i adaptació dels espais públics.Qualitat: • incrementar la proporció d’hotels de quatre i cinc estrelles, millorar la qualificació del personal i els serveis públics (ex. transport, informació, seguretat, sostenibilitat) i incrementar els serveis de valor afegit (ex. benestar, esport, excursions).

Pdp abans-d’ahir

30 anys de creixementModel sol i platja•Mercat massiu•Estratègia de baix cost•Menor competència •exterior

Canvi de paradigmaEstancament•Menor qualitat•Sense •diferenciacióCompetitivitat •baixa

Projecció de futurNova etapa de prosperitat

Turisme d’alt nivell•Nous objectius•Millor qualitat / imatge•

… o seguir la tendència a la baixa

Pdp ahir

Pdp avui

Pdp demà

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 111

Diferenciació• : ressaltar els valors diferencials de Platja de Palma i crear nous valors al voltant de la cultura mediterrània, especialment en la sostenibilitat, la innovació i el turisme “experiencial”, per generar avantatges de valor afegit respecte a altres competidors.Ordenació• : generar un sistema d’ordenació d’experiències alineat a un conjunt d’infraestructures, supervisades per un ens de gestió global que involucri tots els agents clau.

NIvELLs D’AGREGACIó DE vALOR I CONCEPtEs EstRAtÈGICs DEL PLA DE REvALORACIó INtEGRAL

Font: Everis

La necessitat de compromís dels actors clau

L’èxit de la transformació de Platja de Palma requereix un pacte social que involucri tots els agents clau (Administració pública, empreses i ciutadania) amb iniciatives fundades en una visió a mitjà i llarg termini.

S’apunten els següents factors crítics d’èxit per convertir aquest pacte en acció:Lideratge de l’Administració pública, • imprescindible per a impulsar i donar coherència i visió integral al projecte.Participació de múltiples actors privats,• existents i nous, sense la participació dels quals el projecte no té viabilitat.suport de personalitats i organitzacions, • que articulin el suport social amb un projecte de canvi tan ambiciós.Objectius realistes a curt, mitjà i llarg termini,• que permetin aprofitar les dinàmiques de canvi des del seu inici, compatibles, alhora, amb visions d’abast més ampli. Garanties de desenvolupament del Pla, • que només podran ser aconseguides amb la conjunció dels factors d’èxit anteriors.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 112

3.2. EL PROGRAMA ECONÒMIC

La consecució dels objectius estratègics definits per la revaloració integral de Platja de Palma implica emprendre una sèrie d’inversions com a part d’un enfocament estructural, progressiu i publicoprivat:

Estructural• perquè el seu enfocament i horitzó no es limita a un simple “embelliment” de la zona, sinó a una transformació integral i de referència del propi model turístic, amb implicacions més enllà de la comprensió històrica del sector com d’allotjament, restauració i oci.Progressiu• perquè busca l’obtenció de resultats en el curt i mitjà termini que permetin la valoració de l’esforç realitzat des d’etapes primerenques de l’actuació.Publicoprivat• perquè la naturalesa integral i singular de l’esforç transformador que cal desenvolupar implica agents tant de l’àmbit públic com del privat.

L’orientació està alineada amb les tendències que segueixen destinacions mediterrànies similars en vies de renovació, com ara Croàcia, Egipte o Turquia. Alguns dels elements comuns que cal destacar són els següents:

Lideratge de l’Administració pública, • però amb una participació rellevant del sector privat, en alguns casos en una proporció propera al 50%.volums d’inversió importants en el sector turístic, • superiors als 2.000 M d’€ distribuïts en horitzons temporals amplis (20 anys).Fort pes de la • inversió en noves infraestructures (urbanització, autopistes, transport, serveis de la ciutat) pel fet de tractar-se, a diferència de la situació madura que afrontem al litoral espanyol, de països que estan creant la seva primera generació d’oferta turística.Acompanyament de • legislació i instrumentació adequada (incentius fiscals, subvencions, tarifacions, etc.).En tots els casos • la sostenibilitat és un element fonamental.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 113

3.2.1. LA INvERsIó PER CONCEPtEs EstRAtÈGICs DELs PROGRAMEs DEL PAI

La revaloració integral de Platja de Palma s’articula al voltant de vuit conceptes estratègics que agrupen 29 programes amb 98 accions, a través dels quals es projecta l’assoliment del nou model turístic plantejat.

El primer dels conceptes el constitueix el posicionament turístic, que actuarà com a vertebrador del nou model, basant-se i complementant-se amb les activitats definides en la resta de conceptes estratègics, els quals contemplen intervencions de rehabilitació i remodelació en l’entorn urbà i turístic, la millora de la qualitat de vida i l’ocupació local, el respecte ambiental compromès amb els espais naturals a nivell local i amb el Canvi Climàtic a nivell global.

CONCEPtEs EstRAtÈGICs PER A LA REvALORACIó INtEGRAL DE PLAtJA DE PALMA

Font: Everis

Posicionament turísticApostar per un posicionament turístic innovador, competitiu i sostenible, a través d’un projecte capaç de generar riquesa reduint els fluxos turístics i urbanístics, amb potencial d’atraure demanda de més valor i amb l’expectativa de generar més i millor ocupació.

Canvi Climàtic i sistemes NaturalsConeixement i adaptació a un Canvi Climàtic que serà significatiu a les Balears i l’establiment de directrius per a recuperar i preservar els ecosistemes litorals a mitjà i llarg termini.

Qualitat de vida i ocupacióSocialitzar la cultura del canvi i realitzar tot un seguit de projectes orientats a millorar la qualitat de vida residencial, aprofitar les oportunitats professionals que puguin sorgir del procés de transformació previst i reforçar la inclusió i la convivència de les comunitats locals.

Entorn urbà i turísticCreació d’un suport territorial i urbanístic d’alt estàndard per a la revaloració integral de la trama urbana natural en clau mediterrània i sostenible.

Metabolisme i serveis urbansDisposar de serveis ambientals i urbans reduint-ne la dimensió, utilització indiscriminada i càrrega ambiental, local i global.

Edificació t+R i mobilitatPromoció de la sostenibilitat integral de l’edificació a través de la millora en l’eficiència energètica, la reducció de consums i la minimització de l’impacte acústic. Canviar de paradigma de mobilitat cap a una de sostenible, a través de l’eliminació d’impactes negatius i la recuperació d’espais públics.

serveis tICUtilització dels avenços tecnològics per tal d’oferir el màxim accés a serveis útils, incrementar les capacitats productives i competitives del teixit empresarial, fer-ne més atractives les vacances als visitants i millorar la qualitat de vida dels residents.

“Governança”Suport estratègic a la revaloració integral de Platja de Palma a través d’un acord institucional, polític, empresarial i social ampli, estable i sòlid, així com d’una capacitat potent de gestió operativa.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 114

DIstRIbuCIó DE LA INvERsIó PER CONCEPtEs EstRAtÈGICs

Font: Everis

Com que els programes relacionats amb el turisme, la qualitat de vida o les TIC tenen un caràcter principalment de disseny de polítiques que cal desenvolupar per altres programes, la major part d’inversions que requereix el Pla es concentren en la rehabilitació de les actuals instal·lacions turístiques i del parc residencial1 , i permeten l’evolució del model actual cap al model objectiu (concepte estratègic edificació i mobilitat, 55% de la inversió total del PAI). En concret, són tres els tipus d’actuació que es preveuen en aquest concepte estratègic:

Actuacions orientades a l’adaptació del sector turístic al nou model a través de • rehabilitacions (i obra nova) en la planta hotelera, en les dotacions comercials i en altres equipaments terciaris.Actuacions que contribueixin a la creació d’una nova imatge de Platja de Palma a través de la •rehabilitació integral de la planta residencial.A l’àrea de mobilitat, es contempla la creació d’un • Pla de mobilitat sostenible que permeti una nova ordenació viària, la millora de la mobilitat urbana, la reducció de l’ús del vehicle privat i la implantació de sistemes de transport públic i elèctric.

La remodelació de l’entorn urbà i turístic (concepte estratègic Entorn urbà i turístic, 27% de la Inversió total) és la segona partida pressupostària en importància i suposa un planejament urbanístic que defineix, revalora i protegeix les diferents àrees urbanes, paisatgístiques i espais públics, de manera que es contribueix a la creació d’una imatge de Platja de Palma d’acord amb el model de turisme objectiu.

1 Les inversions previstes en aquestes instal·lacions i parc suposen, aproximadament i segons el cas, un 25% de la inversió total.



AltresPosicionament turístic 4,7%•“Governança” 1,69%•Qualitat de vida i ocupació 1,17%•Serveis TIC 1,05%•Canvi Climàtic i sistemes naturals 0,22%•

Edificació t+R i mobilitat

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 115

Aquest concepte estratègic inclou, entre les seves actuacions clau, la implementació d’una sèrie de peces urbanes i turístiques que constituiran l’emblema de Platja de Palma.

Les • “catedrals” turístiques, experiències i edificis emblemàtics i espais urbans singulars estratègicament ubicats en què s’inclouran productes turístics únics, que actuaran com a principals atractius i reclams turístics i, al mateix temps, donaran servei a la comunitat resident. Altres espais singulars• dedicats a l’oci, que complementaran l’oferta i contribuiran a la creació de valor.

PECEs uRbANEs EMbLEMÀtIQuEs PER A PLAtJA DE PALMA:

Font: Consorci

La tercera partida pressupostària per volum econòmic s’orienta a la reducció de la càrrega ecològica derivada de l’activitat turística, econòmica i humana a Platja de Palma (concepte estratègic metabolisme - serveis urbans, 10% de la inversió total), a través d’actuacions en els àmbits d’eficiència energètica, reducció d’emissions de CO2, gestió de l’aigua i els residus i de reducció de l’impacte acústic.

La resta de partides pressupostàries, molt menors en volum econòmic directe (9% de la inversió total), contribueixen a la revaloració a través d’actuacions en els àmbits social, mediambiental, de qualitat de vida, ocupació, aprofitament de les noves tecnologies i en la bona “Governança” del Pla. Dins d’aquest conjunt de partides, destaca la definició i implementació del nou model turístic de la Platja de Palma (concepte estratègic posicionament turístic, que suposa el 5% de la inversió total) focalitzat en tot el relatiu a l’“enginyeria de reposicionament” i al disseny i la implementació del pla de màrqueting, peça clau en el nou posicionament turístic i que contribuirà al canvi de percepció des del clàssic posicionament de sol i platja cap a un destí experiencial, mediterrani, innovador i líder.

A tall de resum, pràcticament el 90% de la inversió està dedicada al nou planejament urbanístic, la rehabilitació d’edificis, la construcció de noves peces singulars i la redefinició de serveis urbans d’acord amb criteris ecològics i tecnològics, encara que és important destacar que aquesta inversió es realitza al servei d’una estratègia de reposicionament turístic i revaloració integral en clau sostenible establerta des dels programes corresponents.

Les “catedrals”Centre del Mediterrani•Hotel més “bio”•Centre benestar•Centre d’alt rendiment esportiu•Hotel Fort de Cap Enderrocat•Aquàrium•Museu d’Art del Torrent•

Espais d’ociAviari de Ses Fontanelles•Centre d’entreteniment•Centre d’espectacles •

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 116

Posicionament turístic Els programes i les accions d’aquest concepte estratègic plantegen el reposicionament i la transformació de l’actual model turístic, creant un nou paradigma que es constitueix com a model de referència en els mercats turístics nacionals i internacionals.

Canvi Climàtic i sistemes Naturals Actuacions orientades a la recuperació i preservació dels ecosistemes del litoral a mitjà i llarg termini, la millora de la qualitat ambiental i l’adaptació al Canvi Climàtic.

Font: Everis

Inversió

Font: Everis

Inversió

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 117

Qualitat de vida i Ocupació Els programes i les accions contingudes en aquest concepte estan orientades a la millora de la qualitat de vida i la cohesió social dels residents, alhora que s’aprofiten les noves oportunitats professionals que sorgiran com a conseqüència del canvi en el model turístic de Platja de Palma.

Entorn urbà i turísticLa creació d’un entorn territorial i urbanístic d’alt estàndard d’acord amb el nou model turístic és un fet imprescindible per a assolir els objectius de revaloració integral de la zona. Es plantegen, per tant, programes i accions orientats a la transformació de l’espai físic de la zona, trencant amb l’actual degradació de part de l’edificació i de certes trames urbanes.

Inversió

Inversió

Font: Everis

Font: Everis

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 118

Metabolisme – serveis urbansReducció de la càrrega ambiental local i global de l’activitat humana i dels serveis ambientals i urbans a Platja de Palma, a través de programes i accions per a la reducció de les emissions de CO2, contribuint a la mitigació dels efectes del Canvi Climàtic.

Edificació i MobilitatPromoció de la sostenibilitat i de la rehabilitació integral a través de la millora en l’eficiència energètica, la reducció de consums i la minimització de l’impacte acústic. Canviar el paradigma de la mobilitat cap a la sostenibilitat, a través de l’eliminació d’impactes negatius i la recuperació d’espais públics.

Font: Everis

Font: Everis

Inversió

Inversió

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 119

serveis tIC Aquests programes i accions estan orientats a l’aprofitament dels avenços tecnològics per incrementar les capacitats i la competitivitat del teixit empresarial, incrementar l’atractiu per als visitants i millorar la qualitat de vida dels residents.

“Governança”Aquest concepte estratègic planteja l’establiment d’un suport estratègic a través d’un acord a nivell institucional, polític, empresarial i social, i de la dotació d’una potent capacitat de gestió sota principis de bona “Governança”, basats en la transparència, la rendició de comptes, l’avaluació i la participació en la iniciativa.

Font: Everis

Font: Everis

Inversió

Inversió

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 120

3.2.2. DIstRIbuCIó DE LA INvERsIó PER FAsEs

Des d’una perspectiva temporal, els programes i les accions es troben organitzats al voltant de quatre grans horitzons o fases, que reforcen el caràcter progressiu del Pla:

Immediat (2010)•Curt termini (2015)•Mitjà termini (2020)•Llarg termini (a partir de 2020)•

Després de realitzar les accions de l’horitzó immediat (enfocades a establir les bases del Pla, dotar-lo de mitjans i començar inversions urgents que actuïn com a fonaments de posteriors fases), en els terminis curt i mitjà s’executen les “etapes de rehabilitació integral (ERI)”, orientades al desenvolupament de les iniciatives que actuaran com a tractors, catalitzadors i impulsors del procés d’expansió de la revaloració de Platja de Palma:

Desplegament dels • “espais tractors”2 i “clústers d’activitats transformadores”.La • rehabilitació integral turística i residencial (inclosa l’obra nova).Altres programes relacionats amb • l’ecologia, la qualitat de vida, el treball i la “Governança”.

D’aquesta manera, el cor del procés de transformació de Platja de Palma s’emprendrà a curt i mitjà termini, beneficiant-se de l’obtenció dels resultats propis del nou model turístic.

DIstRIbuCIó DE LA INvERsIó PARCIAL PER FAsEs I CONCEPtEs EstRAtÈGICs (2012 – 2015 - 2020)

Font: Everis

2 Maravillas / Porciúncula, Can Pastilla / Ses Fontanelles i S’Arenal de Palma / S’Arenal de Llucmajor.



Edificació t+R i mobilitat

Altres

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 121

Les accions a llarg termini complementaran la transformació del model, a través d’actuacions orientades a la culminació del conjunt de projectes a tot el territori i camps d’acció. L’estimació d’inversió parcial a partir de 2020 s’ha valorat en uns 1.760 M d’€.

3.2.3. DIstRIbuCIó DEL FINANçAMENt PER ORIGEN

En relació amb l’origen de les inversions, el 35% es realitzarà per part de les administracions i altres agents públics implicats en el Pla, mentre que el 65% restant correspondrà a agents privats.

DIstRIbuCIó DE LA INvERsIó PER ORIGEN I CONCEPtEs EstRAtÈGICs

Font: Everis

Cal destacar l’existència de tres grans tipologies d’inversió, en funció de la intensitat de finançament del sector privat i l’Administració pública:

tIPOLOGIA D’INvERsIó34

tipus d’inversió M€ Distribució % sobre el totalCompletament pública 25,3 100% Pública 0,64%Pública3 predominant 545,8 71,6% Pública / 28,3% Privada 13,76%

Privada4 predominant 3.397 27,8% Pública / 72,2% Privada 85,61%

Font: Everis

3 Partides d’inversió en les quals el percentatge de finançament públic és superior al 50%..4 Partides d’inversió en les quals el percentatge de finançament privat és superior al 50%..

Posicionament turístic


Inversió pública Inversió privada

“Governança”Canvi Climàtic i sistemes naturals

serveis tIC Qualitat de vida i ocupació

Edificació t+R i mobilitat Entorn urbà i turístic

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 122

Inversió completament pública •El finançament públic es concentra en l’execució de programes i accions orientats a la creació d’una imatge i un entorn adequats amb el nou model turístic i relacionats amb inversions en infraestructura purament pública o que presenten un atractiu econòmic pràcticament inexistent per a la inversió privada. La inversió totalment pública finança el 45% dels programes i les accions del PAI (13 sobre un total de 29). En concret, finança tots els programes i les accions del Canvi Climàtic i sistemes Naturals. Pel que fa a la resta de conceptes, finança la major part del concepte estratègic “Governança” i programes específics en la resta de conceptes (model de negoci turístic, planejament urbanístic i les actuacions sobre impacte acústic).

Inversió de predomini públic•El finançament predominantment públic està relacionat amb actuacions que presenten un atractiu per a l’inversor privat relativament baix i, per tant, en la barreja del finançament predominarà la contribució pública respecte de la privada. En aquesta categoria es troben el 34% dels programes i les accions (10 de 29), incloent-hi tots els conceptes estratègics (excepte Canvi Climàtic i Sistemes Naturals) i concentrant-se en actuacions relatives a la mobilitat sostenible, la gestió de residus i del cicle de l’aigua o el disseny de la reurbanització de la trama urbana. El finançament privat contribuirà, en una proporció reduïda, a sufragar part d’aquestes partides.

Inversió de predomini privat•En l’àmbit privat, la inversió obeeix principalment a la remodelació de la planta hotelera i comercial, la creació d’espais d’oci i altres infraestructures que formaran part de la futura oferta turística de Platja de Palma. La creació de sistemes energètics i la reconversió del teixit productiu són altres programes que hauran de ser assumits majoritàriament pel sector privat. El 21% dels programes del PAI (6 de 29) requereixen finançament de predomini privat.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 123

3.3. LA LÒGICA DE LA INvERsIó PRIvADALes bondats del nou model turístic tindran un impacte positiu sobre l’economia regional de forma general, ja que contribuiran al seu desenvolupament i creixement econòmic.

El PAI, des d’una perspectiva econòmica integral, contempla conceptes estratègics que impactaran tant en el desenvolupament de sectors ja existents com en l’impuls i naixement d’altres de nous, creant nous models d’inversió i de negoci en aquesta àrea, i acollint tant els sectors empresarials ja existents com els nous inversors.

En tot cas, el projecte de Platja de Palma contempla que les condicions de seguretat i retorn corresponents a la inversió privada, ja existent o nova, tingui taxes de retorn homologables amb les del mercat de capitals no especulatius. De la mateixa manera, la distribució de la inversió beneficiarà diversos sectors de forma directa, i generarà un efecte tractor que distribuirà el valor de la inversió cap a sectors adjacents, fet que provocarà un important impacte indirecte.

En el gràfic següent, cada “capa” reflecteix la distribució de l’impacte directe de la inversió en diferents sectors d’activitat, mostrant successives “capes” possibles, és a dir, desagregacions (lectura des de la zona interior a l’exterior) o agregacions (lectura inversa) de / en subsectors.

IMPACtE DIRECtE DE LA INvERsIó PER sECtORs D’ACtIvItAt

Font: Everis

AIGuA I REsIDus

CONstRuCCIó

tuRIsME

HOtELs

REsIDENCIAL

COMERç + OCI

ENERGIA

sERvEIs CIutAt

GEstIó DEL sÒL

tRANsPORt

sERvEIs tIC

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 124

sector turístic

Subsectors: hotels, sistema experiencial, restauració i comercialLa inversió està orientada a rehabilitar el sector hoteler i comercial existent i generar una nova oferta de serveis turístics: les “catedrals”, edificis emblemàtics i espais urbans singulars estratègicament ubicats, inclouran productes turístics únics i espais dedicats a l’oci que complementaran l’oferta i contribuiran a la creació de valor.

Oportunitats per al sector privat:Elevació de l’ocupació mitjana anual del •52% al 69% de les places existents.Increment dels ingressos anuals totals del •sector turístic de 531 M d’€ a 857 M d’€.Reducció del turisme estacional per aconseguir que totes •les places estiguin obertes durant tot l’any.Obertura de nous subsectors de mercat turístic: benestar, •esportiu, ecològic, cultural, artístic i paisatgístic, entre d’altres.

serveis a la ciutat

Subsectors: energia, gestió d’aigua i residus, transport, TICAquest sector engloba tots els serveis de la ciutat que complementen el sector turístic i residencial per elevar la qualitat de l’oferta integral i dirigir el desenvolupament de Platja de Palma cap a un entorn de sostenibilitat.És, a més, en aquests subsectors on s’ofereix al sector privat l’oportunitat d’invertir en infraestructura per generar noves activitats amb possibles concessions o amb contractes de gestió de serveis públics.

Oportunitats per al sector privat:Introducció d’un nou mercat per a la generació d’energia •a través de recursos renovables, particularment d’energia solar, amb una central i la instal·lació de panells fotovoltaics; inversió necessària de 300 M d’€ amb suport públic del 22%.Implantació d’un sistema de drenatge sostenible, •amb explotació potencial del sector privat; inversió necessària de 7,5 M d’€ amb inversió pública del 50%. Implantació d’un nou sistema de gestió de residus en la construcció d’obres i hotels, en el qual les •empreses hauran d’invertir quasi 3 M d’€ amb un suport públic del 33%.

AIGuA I REsIDus

CONstRuCCIó

tuRIsME

HOtELs

REsIDENCIAL

COMERç + OCI

ENERGIA

sERvEIs CIutAt

GEstIó DEL sÒL

tRANsPORt

sERvEIs tIC

AIGuA I REsIDus

CONstRuCCIó

tuRIsME

HOtELs

REsIDENCIAL

COMERç + OCI

ENERGIA

sERvEIs CIutAt

GEstIó DEL sÒL

tRANsPORt

sERvEIs tIC

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 125

Creació d’un nou sistema de mobilitat sostenible que inclou sistema de bicicletes, estratègies •de control de serveis de transport discrecionals (taxis), controls d’accés vehicular i centres de recàrrega de vehicles elèctrics; inversió necessària per a tot el Pla de mobilitat de 28,5 M d’€ amb una inversió pública del 90%.Implantació del Centre de Consolidació de Mercaderies de Platja de Palma per tal de reduir les •emissions de CO2 del transport en un 85%; inversió necessària de 4,7 M d’€ amb una participació pública del 70%.Implantació d’un nou sistema integral ubic a través d’una nova infraestructura de telecomunicacions •que permetrà oferir una nova generació de serveis turístics i empresarials; inversió necessària de 32,7 M d’€ amb una inversió pública del 62%.

Construcció

Subsectors: principalment rehabilitació i reurbanització, encara que també obra novaEl Pla té una part important enfocada a la rehabilitació i generació d’infraestructures, fet que, òbviament, beneficia tota la cadena de valor del sector de la construcció, des de la gestió de l’ús de sòl clau fins a l’execució de les obres.La gran varietat de les infraestructures (residencial, hotelera, comercial, urbanística, espais singulars) permet la participació d’agents del sector de la construcció de perfils i capacitats múltiples, fet que proporciona un nivell alt d’ocupació en aquest sector.És important destacar que aquesta inversió es realitzarà gradualment i de manera ordenada i planificada a curt, mitjà i llarg termini, amb un balanç adequat de participació pública i privada.

Oportunitats per al sector privat:Pràcticament el 80% de la inversió del Pla té un •impacte directe en el sector de la construcció.La inversió amb impacte en la construcció es •divideix, en termes generals, en 54% per al sector turístic (hotels, comerços, peces urbanes i elements singulars), 32% per al sector residencial i 14% per a la gestió de sòl clau.

AIGuA I REsIDus

CONstRuCCIó

tuRIsME

HOtELs

REsIDENCIAL

COMERç + OCI

ENERGIA

sERvEIs CIutAt

GEstIó DEL sÒL

tRANsPORt

sERvEIs tIC

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 126

3.4. LA RACIONALItAt DE LA INvERsIó PÚbLICA

La revaloració integral ha nascut de l’oportunitat que suposa la transformació del model turístic actual cap a un altre, competitiu i diferencial, que permeti posicionar Platja de Palma com una destinació de primer nivell. Perquè aquest ambiciós objectiu es pugui fer realitat, la participació del sector privat és clau, però també necessita suport ferm, impuls i participació de les autoritats públiques, per garantir la configuració d’un entorn i uns actius d’acord amb el nou model que es propugna. La inversió i participació pública en una iniciativa de transformació, com la revaloració integral de Platja de Palma, és necessària per moltes raons:

Finançament de les estructures, infraestructures i serveis• necessaris per a complementar l’oferta turística, incrementar la competitivitat i corregir els errors de mercat, finançant les àrees en les quals la iniciativa privada no té incentius per a fer-ho.Garantir • la informació climàtica i mediambiental, així com l’adaptació i rehabilitació dels sistemes ecològics terrestres i marins de la zona.Donar el suport adequat al desenvolupament del sector turístic, • contribuint a la resolució dels problemes de coordinació i facilitant l’evolució de l’actual model, basat en la fragmentació de l’oferta turística, vers un altre d’integrat, global, complet i orientat a serveis diferencials i d’alt valor.Generar un • marc fiscal i d’incentius favorable i atractiu per a la inversió privada, alhora que es genera un important efecte positiu en la recaptació i els estalvis de les administracions públiques5, (Agència Tributaria, Tresoreria General de la Seguretat Social i Institut Nacional de Treball, entre d’altres). Afavorir la creació d’importants • externalitats positives, derivades de la creació d’infraestructures públiques, i la configuració d’un entorn adequat amb una destinació d’elevada qualitat integrat amb la nova oferta turística. Impulsar activitats que, com • la rehabilitació edificatòria, generen alts nivells d’ocupació, benestar social, qualitat paisatgística de l’entorn i reducció de la càrrega energètica i ambiental, sense que això pressuposi l’increment de la pressió humana a la zona. Integració de les perspectives cultural, mediambiental, local i empresarial en el nou model •turístic. La creació d’una nova imatge, així com la identificació cultural i mediambiental del territori per part de la demanda, són elements clau per a posicionar Platja de Palma com una destinació turística diferencial.Coordinació i integració dels diversos agents implicats,• a través de la consecució dels pactes institucionals, socials i empresarials i polítics necessaris. Establiment del • marc legislatiu i regulador que garanteixi la viabilitat de la iniciativa.

5 Cada euro de benefici fiscal general per l’aplicació del marc fiscal específic per a la Platja de Palma, revertirà un total de 9,96 euros en forma de majors ingressos i/o estalvis per a les administracions (Agència Tributaria, Tresoreria General de la Seguretat Social i Institut Nacional de Treball...), com a consequència de l’augment de l’activitat econòmica a l’entorn de Platja de Palma i de la creació de més i millors llocs de treball.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 127

Vetllar per • l’eficiència, eficàcia i bona “Governança” en les actuacions, a través de la transparència en la seva gestió i el control de les actuacions, prenent les mesures oportunes per evitar els processos especulatius.Garantir la sostenibilitat del projecte a llarg termini, establint un • compromís ferm, durable i independent dels cicles polítics..

INCENtIus FIsCALs I REtORN PREvIstOs A LA PLAtJA DE PALMA6

Concepte d’ingrés / estalvi Origen Import global M d’€

Ingresos por impuestos (IVA + IRPF)

Inversió 318

Negocio turístico 149

total 467Ingressos per impostos (impost de societats) total 234

Ingressos per major ocupació (cotitzacions a la Seguretat Social)

Inversió 223Negocio turístico 89

total 312Estalvi en Seguretat Social total 107

Estalvi per menys despesa en prestacions per desocupació total 358

total ingressos Administració pública 1.477Incentivació fiscal 135

Efecte positiu sobre el saldo de l’Administració pública 1.343

Font: Consorci

Econòmics• :

Majors nivells d’oportunitats econòmiques.•Suport i impuls de l’activitat empresarial en general, i de la comunitat emprenedora i de les •pimes en particular.Atracció d’inversions i generació de noves activitats econòmiques.•

socioeconòmics• , augmentant el nombre i la qualitat de l’ocupació en l’àrea, trencant l’actual tendència d’atur i incrementant els nivells de renda de la població.Augment de la cohesió social i millora de la qualitat de vida• dels residents, a través de millors serveis, infraestructures i espais públics, reduint la bretxa social i afavorint la integració ciutadana.Adaptació al • Canvi Climàtic i recuperació i preservació de l’entorn natural i mediambiental.sostenibilitat• , a través de la reducció d’emissions contaminants, el foment de l’eficiència energètica i la lluita contra el Canvi Climàtic.

6 Hi ha un “avantprojecte de llei de beneficis fiscals al projecte de revaloració integral de Platja de Palma” pendent de discussió i tramitació al Congrés i al Senat.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 128

3.5. ELs INstRuMENts PER A LA GEstIó ECONOMICOFINANCERA

La revaloració integral de Platja de Palma es configura com una iniciativa transformadora altament complexa, que contempla objectius estructurals i progressius, un ampli ventall d’agents participants, alts volums d’inversió i impactes en termes regulatoris, econòmics, socials, urbanístics, ecològics i mediambientals. Tot això fa imprescindible l’existència de mecanismes adequats que en garanteixin la gestió integral, la sincronia pública i privada, l’alineació dels diferents programes i accions, la coordinació dels actors implicats, la prevenció de les patologies especulatives i la gestió transparent, eficaç i eficient sota criteris de bona “Governança”.

El Consorci de Platja de Palma, constituït des de l’any 2005, constitueix el punt de partida natural per a evolucionar cap a un model societari, instrumental i de gestió, que permeti la consecució amb èxit dels objectius i resultats de la iniciativa.

L’àmbit societari i instrumental

En l’àmbit societari i instrumental, davant la diversitat d’actuacions tant pel que fa a la seva naturalesa com quant a la barreja de finançament públic i privat, sota el paraigua del Consorci i el seu possible instrument de gestió societari, haurà de contemplar la utilització de les formes jurídiques, societàries i instrumentals més adequades per a organitzar l’execució dels programes i les accions, prenent com a criteris de referència l’eficiència, la flexibilitat i l’agilitat.

En el nivell societari, més enllà de les múltiples fórmules a través de les quals s’organitza la iniciativa privada, es podran utilitzar diferents alternatives per a l’execució dels programes i les accions, en funció de l’àmbit públic o híbrid de les actuacions, i que podran ser complementàries entre si i amb aquelles:

Organismes públics autònoms:• per a activitats de foment, gestió o prestació de serveis públics no econòmics, encomanats en règim de descentralització funcional (ex. educació, pràctica esportiva).Entitats de dret públic sotmeses a dret privat:• per a la prestació de serveis de titularitat pública amb contraprestació econòmica (ex. cicle integral de l’aigua, residus).Consorcis i concerts:• gestió de convenis interadministratius i amb entitats sense ànim de lucre. Són de naturalesa voluntària i de caràcter associatiu (ex. transports, promoció econòmica).Concessions:• que pot acordar el sector públic amb el sector privat per al desenvolupament de determinats serveis amb condicions precises.Fundacions: • organitzacions que tenen el seu patrimoni afectat de manera duradora amb la realització d’activitats d’interès general sense ànim de lucre i amb participació d’altres entitats privades.societats mercantils: • indicades per a la gestió i explotació de serveis públics econòmics, siguin de titularitat pública o no, en les quals l’Administració o els seus organismes tenen la majoria de les

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 129

seves accions (ex. transports, energia).societats d’economia mixta:• com a instruments de gestió pública i privada amb l’objectiu de desenvolupar algun dels programes i les accions en què conflueixen dos tipus d’inversions.

Així mateix, per tal de garantir la qualitat i la seguretat dels models de negoci amb gestió pública i privada, el Consorci instrumentarà els processos clau que regiran el procés de formulació de cada un d’ells: identificació i estudi d’oportunitats de negoci, anàlisi de les condicions de mercat i definició de l’opció de gestió més adequada; establiment de les condicions de presentació del projecte en el mercat; desenvolupament dels criteris de selecció d’inversors garantint la publicitat i lliure concurrència, establiment de l’estructura preliminar de la contractació; anàlisi d’ofertes, etc.A més de l’establiment de les fórmules societàries i models de negoci adequades per a la gestió dels diferents punts de col·laboració pública i privada, és important prendre en consideració els diferents instruments disponibles per a executar les inversions en cadascun dels programes i les accions concretes del PAI.

La prevenció de l’especulació urbanística

Un dels objectius del Consorci és que les seves importants inversions i la cooperació amb la iniciativa privada vagin encaminades a la creació de riquesa, de tal manera que s’aconsegueixi atraure capital extern, públic i privat, per realitzar inversions productives amb les quals impulsar la revaloració integral de la zona. I amb aquesta finalitat, el Consorci posarà en marxa les mesures legals i operatives necessàries per evitar que la creació de valor induït per l’acció pública i privada pogués generar patologies especulatives amb pujades de preus indiscriminades que podrien arribar a fer inviable l’operació. Per afrontar aquest repte, el Consorci de Platja de Palma està dissenyant els principis i les eines més adequades en els àmbits legislatiu, impositiu i societari per prevenir aquest tipus de pràctiques antisocials. I, en aquesta línia, ja s’estan instrumentant tot tipus de mesures utilitzades tant en el nostre sistema normatiu (compra d’una bossa de sòl i edificacions, l’ús del dret de tempteig i retracte, l’expropiació en casos pertinents, les hipoteques verdes, la creació de zones d’edificació protegida, etc.) com en l’àmbit internacional.

POssIbLEs INstRuMENts PER A L’EXECuCIó D’INvERsIONs

Licitació de serveis, • per destinar inversió pública a proveïdors privats per al disseny i desenvolupament de plans i projectes específics.Contracte de serveis,• per destinar inversió pública a proveïdors privats per a l’execució de serveis com gestió de sòl, instal·lació de sistemes energètics renovables i disseny de sistemes d’informació.Licitació per a obra pública,• per destinar inversió pública a proveïdors privats per a serveis d’urbanització, rehabilitació, renovació, etc.Concessions i contractes de gestió de servei públic,• per concedir a una empresa privada l’explotació d’un actiu o servei, a canvi de la seva inversió.subvencions enfocades,• per destinar inversió pública a suport socials de pimes, estimulació d’emprenedors, formació i qualificació i suports en determinats àmbits d’inversió.Incentius i intercanvis,• per atreure inversió privada amb objectius específics i estimular o controlar determinades pràctiques.

Font: Everis

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 130

Capítol 4.Una “Governança” per a la Revaloració Integral de la Platja de Palma

4.2. UN PROCÉS DE PARTICIPACIÓ ACTIU, AMB SISTEMES ESTABLES DE SEGUIMENT, AVALUACIÓ I RENDICIÓ DE COMPTES4.2.1. EL SISTEMA DE PARTICIPACIÓ

4.3. UN SISTEMA DE COMUNICACIÓ I INFORMACIÓ AMPLI, DIVERSIFICAT I DIRIGIT A TOTS ELS SEGMENTS IMPLICATS

4.4. UNA ESTRUCTURA ORGANITZATIVA I UNS INSTRUMENTS PER A GESTIONAR LA REVALORACIÓ INTEGRAL DE LA PLATJA DE PALMA4.4.1. UN DECàLEG DE PRINCIPIS BàSICS PER A L’ENS DE GESTIÓ

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 131

4.1. EL CONSENS POLÍTIC, L’ACORD INSTITUCIONAL I EL COMPROMÍS EMPRESARIAL, SINDICAL I CÍVIC

El repte de la “Governança” a la Platja de Palma té un concepte clau que el defineix: el consens, o el que és el mateix, el consentiment de tots els actors socials que intervenen en el projecte per donar vida al procés d’execució i realització de la transformació de la destinació turística.

La complexitat i la dimensió temporal de la revaloració integral de la Platja de Palma exigeix que els actors socials i institucionals es dotin d’organismes, ens i mecanismes eficaços i adequats que els permetin aconseguir el consens més ampli des del principi i durant els propers anys.

El consens serà quelcom absolutament necessari en l’execució del PAI i, per tant, serà quelcom que s’haurà de cuidar en les diferents fases del procés i en totes i cadascuna de les seves intervencions. Seria impensable projectar una llarga marxa en el temps i amb la profunditat que es planteja, sobre les instal·lacions productives, sobre l’espai urbà, costaner, marí i sobre l’entorn rural i natural, sense garantir el consens dels actors implicats.

El model de “Governança” que es planteja reclama que les propostes tinguin garantides l’acceptació i el suport d’institucions, partits polítics, equips de govern i equips d’oposició, de l’empresariat i dels representants sindicals, de les entitats cíviques i de la ciutadania.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 132

Font: Consulluna

La concreció del model de “Governança” que es planteja en el projecte i el procés del PAI de la Platja de Palma reclama una sèrie d’elements que afecten cada grup dels actors implicats:

El pacte de les organitzacions polítiques • per a assegurar la fortalesa del projecte i la seva projecció en el temps o en el canvi de rols dels partits, ja siguin equip de govern o grups d’oposició.L’acord de les cinc institucions que conformen el Consorci,• que permeti l’agilitat administrativa i l’eficàcia en la gestió pública, a més de reforçar l’estabilitat normativa i la credibilitat del projecte i del procés de transformació al llarg dels anys.El compromís empresarial i sindical• per a donar suport a la renovació del model turístic existent i per a optar a un altre de més qualitat i de més transcendència econòmica, laboral i social.L’adhesió de la ciutadania• a les iniciatives innovadores i afavoridores del canvi cultural que suposarà la transformació de l’espai residencial, i la convivència de visitants i residents.

Iniciatives i actuacions principals

Les pautes anteriors hauran de produir l’efecte desitjat i fer factibles les inversions i iniciatives que requereix el projecte. També hauria d’ajudar a facilitar la transició d’un estat d’obsolescència a un altre d’èxit, prosperitat i cohesió social. Per assolir-ho es plantegen les línies d’iniciatives i actuacions següents:En l’àmbit normatiu i legislatiu:

Aprovació de les lleis urbanístiques per unanimitat o majoria qualificada.•Aprovació de les lleis de suport fiscal a la inversió per unanimitat o majoria qualificada.•Creació d’ens gestors de la inversió pública amb participació publicoprivada, que comptin amb la •màxima transparència i eficiència.

PRINCIPIS RECTORS DE L’ACCIÓ PÚBLICA DEL CONSORCI

T• ransparència en la gestió del projecte i del procés, en els informes i estudis tècnics en els quals basi les seves propostes i les seves decisions, així com en les iniciatives que es promoguin.Establir les bases d’una • gestió lliure d’especulació, tot actuant amb equilibri i compensació dels diferents sectors implicats i evitant les imposicions o els avantatges de part.Recerca de la millora global• d’empreses, professionals, treballadors i residents sota el prisma que “tots hi guanyem”.Adoptar iniciatives de • participació en la presa de decisions sobre propostes viables, basades en plantejaments tècnics solvents.Promoció d’• ens gestors de caràcter publicoprivat per a atendre les noves demandes de la destinació i per a assolir l’excel·lència empresarial i professional.La • rendició de comptes periòdica, tant de la gestió econòmica com de les inversions que es produeixin i dels seus rendiments, per la via de l’avaluació de resultats i èxits.Blindar la continuïtat del projecte• i mantenir els seus principis i objectius, tot canalitzant les diferències o discrepàncies a través dels òrgans plurals, dels ens gestors participats o dels fòrums participatius, de tal manera que es protegeixi la gestió de desgasts partidistes, publicitaris o propagandistes.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 133

En l’àmbit empresarial i laboral:Potenciació d’ens gestors privats cooperatius per a la gestió del funcionament de la destinació amb •participació pública i seguiment de tots els sectors implicats.Creació de suports tècnics especialitzats, administratius i financers als processos de transformació •de les empreses.Estímul a la concertació empresarial i sindical per a la millora de la requalificació professional, •l’ocupació de qualitat i l’estabilitat laboral.

En l’àmbit cívic:Establiment del compromís de la rendició de comptes pública i periòdica.•Creació de plataformes de participació ciutadana per al seguiment de les inversions, les iniciatives •i els projectes.Creació de suports tècnics especialitzats, administratius i financers als processos de transformació •dels edificis d’habitatges residencials.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 134

4.2. UN PROCÉS DE PARTICIPACIÓ ACTIU, AMB SISTEMES ESTABLES DE SEGUIMENT, AVALUACIÓ I RENDICIÓ DE COMPTES

Al llarg de l’any 2009 el Consorci de la Platja de Palma ha realitzat treballs de diagnosi, estudi i reflexió al voltant dels temes inclosos a les set estratègies recollides a les bases preliminars del projecte. L’estratègia 7, “Instrumentar un pacte institucional i social i una nova “Governança per al canvi”, resulta transversal a totes les anteriors, ja que avui en dia no es pot entendre un procés de regeneració urbana, econòmica, social i mediambiental sense oferir a les persones que viuen i treballen en l’entorn informació i participació sobre els canvis proposats.

Crear espais de debat i proposta són condicions indispensables per a generar una autèntica participació, entenent aquesta participació com la capacitat d’influir en la presa de decisions, en l’execució i en l’avaluació posterior de les polítiques publicoprivades.

Els primers passos del procés de participació

El procés de participació ja s’ha iniciat. Durant els mesos que ha durat l’elaboració del projecte, els diferents actors implicats en el dia a dia de la Platja de Palma han tingut oportunitat de conèixer amb detall els seus aspectes més rellevants a través de tallers participatius, dins el marc de l’anomenada “fase de contrast”.

S’han realitzat 13 tallers seguint criteris de territorialitat i temàtica o específics per als agents socials, en els quals més de 500 persones han conegut, opinat i fet aportacions als temes més sentits per la població resident a la zona: abocaments il·legals, residus sòlids i preservació de llocs d’interès ecològic; espais lliures turístics i no turístics, zones verdes i places públiques per a residents; seguretat ciutadana; mobilitat, accessibilitat i connectivitat amb la ciutat de Palma; infrahabitatge, equipaments i dotacions públiques; identitat col·lectiva; necessitats formatives per a millorar les condicions laborals, etc.

Amb motiu de la posada en marxa de projectes de millora de paviments i canalitzacions i instal·lacions d’enllumenat públic en diferents zones de la Platja de Palma, s’han constituït tres comissions de seguiment de les obres, integrades per representants de les entitats empresarials, socials i veïnals de la zona. Aquestes comissions es mantindran en futures obres de l’àmbit i tenen capacitat de conèixer de primera mà els projectes, l’actuació que cal realitzar en cada cas, el seu pressupost i el calendari d’execució, i poden fer aportacions i decidir determinades modificacions.

Un cop recopilades i analitzades aquestes aportacions i, en bona part, incorporades als programes i les accions corresponents del PAI, s’ha iniciat l’anomenada “fase d’adhesió”, un temps per a explicar com s’estan desenvolupant aquests programes i per a sol·licitar a la societat civil, entesa com a ciutadans i organitzacions socials, la seva adhesió al Pla mitjançant un pacte social

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 135

4.2.1. EL SISTEMA DE PARTICIPACIÓ

Resulta impensable establir un model de participació únicament en els orígens d’un projecte, sense projectar-lo com a estructura estable de consens cívic en el procés de transformació.

El Fòrum d’Entitats i Ciutadania

El Fòrum d’Entitats i Ciutadania es configura com a òrgan consultiu i participatiu en el procés d’execució del Pla de revaloració de la Platja de Palma. Els objectius del Fòrum d’Entitats i Ciutadania seran els següents:

Fomentar la participació i implicació• de la societat civil en el pla i la seva execució mitjançant la recepció d’informació periòdica sobre el desenvolupament.Constituir un espai de seguiment,• consulta i col·laboració amb el Consorci durant el procés d’aplicació del pla a través de debats oberts a la ciutadania en general, al voltant de qüestions clau.Fomentar una societat civil• dinàmica i participativa en relació amb les qüestions d’interès comunitari: intervencions urbanístiques, espais i equipaments públics, educació, seguretat, ocupació, mobilitat, medi ambient, etc.Facilitar el treball dels equips tècnics• del Consorci mitjançant el feedback permanent en ambdues direccions.Configurar un procés de canvi cultura• l al voltant dels reptes i les oportunitats que comporta la revaloració integral de la Platja de Palma.

Font: Consulluna / CIREM

L’ESTRUCTURA DEL FÒRUM D’ENTITATS I CIUTADANIA

El Plenari. Amb tres tipus de participants: Representants d’entitats associatives: organitzacions socials, econòmiques, culturals, •comitès d’empresa, etc.Representants de la ciutadania escollits per sorteig entre els residents de la zona, que •acceptin voluntàriament participar en el Fòrum.Representants i tècnics del Consorci, representants d’organismes públics vinculats al •Pla i experts rellevants en les temàtiques que tracti el Fòrum.

El Plenari podrà estructurar grups de treball creats específicament per a tractar amb més profunditat els temes que mereixin una atenció especial, ja sigui per al seu seguiment o per a elevar propostes al Consorci. Els grups de treball informaran el Plenari de les seves conclusions i propostes.

La xarxa participativa, formada per totes aquelles persones que, en registrar-se al web corporatiu, accediran a un espai propi on s’exposa informació sobre l’execució del pla, sobre els acords del Fòrum, etc. Al seu torn, els membres de la xarxa participativa podran opinar, fer propostes, suggeriments i aportar noves informacions (documents, imatges) útils per al bon desenvolupament del Pla.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 136

Altres vies de participació

El Consorci planteja potenciar altres instruments de participació que facin factible i eficaç la implicació de la ciutadania en tot el procés:

Configuració del grup d’experts i professionals:• format per persones de perfil professional, empresarial, laboral, universitari o social que siguin especialistes o amb àmplia experiència en el seu camp, que assistiran a les sessions que es convoquin amb l’objectiu de realitzar el seguiment dels projectes i aportar millores i propostes.La mesa de l’experiència turística:• formada per un grup reduït de persones d’experiència reconeguda i vivències en els àmbits turístics de la Platja de Palma que es trobin en situació d’inactivitat per raons d’edat, per a ampliar el procés de millora de projectes i d’aportacions segons l’experiència i la pràctica empresarial, sindical i institucional relacionada amb la Platja de Palma.Rendició de comptes anual i pública: • establiment del balanç de gestió i avaluació del procés, de les inversions i execucions realitzades, tant de les promogudes per fons públics com de les de la iniciativa privada.1

El PAI per a la revaloració integral de la Platja de Palma, entès des d’una perspectiva integral, suposa a més posar en marxa un procés de canvi profund i de llarg abast que afectarà el conjunt d’activitats empresarials turístiques, però també l’entorn urbà i social de la població que viu i treballa a la zona. La implicació i la participació efectiva dels actors econòmics i socials i la col·laboració entre el sector públic i el privat seran condicions necessàries perquè el projecte avanci i tingui èxit.

4.2.2. EL SISTEMA D’INDICADORS PER AL SEGUIMENT I L’AVALUACIÓ (SISE) DEL PAI

Tenint en compte la dimensió, complexitat i temps del PAI, resulta imprescindible comptar amb un sistema d’indicadors per al seguiment i l’avaluació (SISE) de la bona/mala marxa del procés de requalificació de la Platja de Palma en els horitzons temporals del curt (2015), mitjà (2020) i llarg termini (>2020). Això constitueix una condició imprescindible en un pla procés que s’haurà d’ajustar a mesura que avança.Per això s’ha dissenyat un sistema, el SISE, que agrupa en vuit conceptes estratègics fins a 29 indicadors que permeten visualitzar el conjunt del projecte a través dels seus factors clau i que, lògicament, es podrà reajustar en el futur.

Cadascun d’aquests indicadors constitueix un paràmetre quantificable l’evolució del qual senyala la realització i eficàcia de les mesures proposades pel PAI al llarg del temps. Els indicadors recullen tot l’espectre dels conceptes estratègics i atorgaran a l’entitat de gestió de la Platja de Palma informació i capacitat de control sobre l’evolució de l’àmbit, al mateix temps que donaran suport a la visió sistèmica necessària per a portar a terme una “Governança” eficient i una assignació òptima dels recursos.

1 I en aquesta tasca hi juga un paper fonamental el sistema d’indicadors per al seguiment i l’avaluació (SISE) establert al punt 4.2.2. d’aquest mateix capítol.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 137

Els indicadors s’han agrupat en els vuit conceptes estratègics següents, en coherència amb els programes i les accions:

Posicionament turístic1. Canvi Climàtic i Sistemes Naturals2. 2 Qualitat de vida i ocupació3. Entorn urbà i turístic4. Metabolisme - Serveis urbans5. Edificació i mobilitat6. Serveis TIC7. “Governança”8.

Dels 29 indicadors se n’han seleccionat 12 com a indicadors testimoni (IT). Els IT constituiran els paràmetres principals de control de l’evolució del procés i sobre aquests es realitzarà un seguiment més freqüent.

2 Alguns dels indicadors relacionats amb el Canvi Climàtic i els sistemes naturals estan pendents de definició perquè l’IMEDEA té pendent finalitzar els treballs de camp amb un cicle d’un any.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 138

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 139

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 140

Font: F.Prats-J.Murillo/Consorci

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 141

4.3. UN SISTEMA DE COMUNICACIÓ I INFORMACIÓ AMPLI, DIVERSIFICAT I DIRIGIT A TOTS ELS SEGMENTS IMPLICATS

El que la societat pensa d’una institució es configura sempre com un reflex de la informació que aquesta institució emet a l’exterior. Per tant, la comunicació es perfila com una eina bàsica per a aconseguir els objectius exposats anteriorment, a més del suport i la credibilitat de la societat mallorquina, balear, nacional i internacional per a un projecte tan important com el que té al seu davant el Consorci: la revaloració integral de la Platja de Palma.

El Consorci de la Platja de Palma es va crear el 2005. Durant aquests cinc anys s’ha realitzat un treball important de comunicació interna (documentació, estudis, anàlisis de problemes i amenaces...) amb l’objectiu de fixar la seva identitat i la seva cultura corporativa, tot i que serà a partir de 2010 quan el projecte adquireixi una vertadera dimensió pública i, per tant, s’iniciïn les diferents accions de comunicació externa.

El Pla de comunicació

Avui en dia un dels aspectes més importants i que més demana la ciutadania és la transparència en la gestió dels recursos, especialment si aquests recursos provenen de l’Administració pública.

I aquesta transparència que la societat demana, i que el Consorci vol transmetre, implica necessàriament un bon pla de comunicació a través del qual no només es pugui donar compte del treball que s’està fent des del Consorci per a complir els objectius i les metes fixades en el PAI, sinó també perquè tots els segments de la societat implicats en el projecte de reforma de la Platja de Palma puguin participar activament i responsablement en el projecte.

Així doncs, el Pla de comunicació de la Platja de Palma ha establert una sèrie d’objectius estratègics:Donar a conèixer el projecte de la Platja de Palma a la ciutadani• a a través d’una comunicació bijectiva, utilitzant canals autònoms i suports diversificats, adients per a cada tipus de públic.Augmentar la presència en els mitjans• de comunicació.Transmetre transparència i credibilitat a la societat • per a aconseguir la seva adhesió.Potenciar i prestigiar la zona • de la Platja de Palma com a destinació turística de qualitat.Transmetre el projecte a les entitats• econòmiques, turístiques i institucionals a nivell local, estatal i europeu.

Aquests objectius estratègics s’assoliran a través de les diferents activitats i programes que engloben la comunicació institucional del Consorci. I, per aconseguir una eficàcia més gran en el procés de comunicació, es crearan i desenvoluparan canals d’informació propis: materials impresos, reunions, contactes, tallers, trobades directes amb entitats, grups socials i mitjans de comunicació, comunicació digital, etc.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 142

Font: Consulluna

La comunicació ha de servir perquè el Consorci de la Platja de Palma, a més de comptar amb una identitat pròpia i definida, aconsegueixi una imatge positiva, que transmeti a la societat una sensació de confiança, credibilitat i estabilitat respecte del projecte.

La comunicació serà l’eina a través de la qual es tractarà d’aconseguir el reconeixement ciutadà i institucional que ajudarà el Consorci de la Platja de Palma a posicionar-se com un ens de prestigi social, econòmic i institucional dins l’àmbit turístic local, nacional i internacional.

INSTRUMENTS I ACCIONS PREVISTOS PER A LA COMUNICACIÓ DEL PROJECTE

Presentació del projecte:• a nivell local, autonòmic, nacional i internacional. Llibre de presentació del projecte. •Documents tècnics, estudis i projectes que conformen el PAI.•Memòries específiques de cada estratègia.•Butlletí informatiu mensual.•Portal web. •Tallers informatius / formatius.•Xarxa participativa.•Relacions fluides amb els mitjans de comunicació.•Notes de premsa:• per a informar de les notícies d’interès que es vagin produint.Rodes de premsa:• per a notícies de rellevància especial.Accions de suport:• amb l’objectiu de facilitar la tasca dels mitjans de comunicació S’elaboraran dossiers informatius, articles, reportatges, entrevistes…

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 143

4.4. UNA ESTRUCTURA ORGANITZATIVA I UNS INSTRUMENTS PER A GESTIONAR LA REVALORACIÓ INTEGRAL DE LA PLATJA DE PALMA

El procés de revaloració integral de la Platja de Palma s’haurà de dotar d’instruments de gestió que siguin capaços de donar resposta al repte que suposa la reconversió integral de la zona; una reconversió sistèmica que, a partir del reposicionament turístic, inclou camps tan diversos com l’ambiental, el social, l’espacial i de l’edificació, els serveis urbans i les tecnologies. És a dir, múltiples camps de treball en un únic projecte; aquesta és la seva força i la seva fragilitat a l’hora de pensar en la manera com s’ha de gestionar.

4.4.1. UN DECàLEG DE PRINCIPIS BàSICS PER A L’ENS DE GESTIÓ

Tot i que la definició de l’estructura organitzativa que ha d’impulsar la revaloració integral de la Platja de Palma té múltiples facetes i admet diverses possibilitats, que han de ser analitzades pels principals actors del Consorci, a continuació es plantegen algunes consideracions sorgides des de l’experiència de formular el PAI que ha d’instrumentar-la.

La dimensió organitzativa, la gestió, el lideratge i la participació

1r. Una nova dimensió organitzativa, molt més potentL’organització actual, basada en un equip reduït i compacte, dirigit per la comissionada/gerent actual i complementat per equips externs, ha demostrat ser útil per a plantejar un projecte multitemàtic molt ambiciós. Però la implementació del PAI requereix una estructura executiva molt potent i diversificada, capaç d’organitzar el desenvolupament en tota la seva complexitat d’un projecte publicoprivat amb una trentena de programes i quasi un centenar d’accions.

2n. Una gestió integralSembla recomanable pensar en un únic ens que abasti el conjunt de la gestió de la zona en totes les seves vessants, perquè les interrelacions entre tots els seus camps temàtics són tan fortes que només es podran resoldre bé les seves sinergies i contradiccions si es manté una capacitat de gestió integrada i sistèmica.

3r. Un entramat de gestió complex liderat pel Consorci Perquè el Consorci té una sèrie de característiques essencials:

a) Hi estan representades les institucions dels quatre àmbits que poden fer possible el projecte: el Govern central, el Govern balear, el Consell de Mallorca i els ajuntaments de Palma i Llucmajor.

b) Es tracta de la gestió d’un projecte molt complex, però de base espacial, molt similar a les nostres àrees urbanes amb la seva diversitat d’actors i poblacions corresponents.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 144

c) El Consorci articula les competències per a comprometre’s en un programa tan ambiciós i tan transversal en el qual, a més, l’acció coordinada resulta imprescindible per a complir els ambiciosos calendaris de treball previstos al PAI.

d) A partir del “Vèrtex - Consorci” hi ha una amplíssima gamma de possibilitats per a enfortir i flexibilitzar el seu funcionament intern, enriquir el nivell de possibles representacions complementàries, crear múltiples formes d’instrumentar i gestionar amb agilitat els seus diferents camps de gestió, etc.

4t. Importància de les vies de representació/relació amb la iniciativa privada i amb els actors socials presents a la zonaEn el primer cas, perquè la revaloració econòmica de la zona requereix facilitar la participació dels inversors i empresaris privats, existents i nous, amb experiència, coneixement i interès per a desenvolupar els diferents sectors d’activitat que la Platja de Palma requereix. I hi ha moltes possibilitats per a trobar fórmules interessants per a aconseguir-ho. I en el cas dels actors socials, perquè el repte i les oportunitats que ofereix el projecte en el camp ambiental, laboral i per a la qualitat de vida local no es podran desenvolupar sense la participació activa dels sindicats, associacions de veïns, entitats ambientals i altres organitzacions temàtiques presents a la zona.

POSSIBLE ORGANIGRAMA D’UN ENS DE GESTIÓ INTEGRAL A LA PLATJA DE PALMA

Font: F. Prats

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 145

La gestió de les diferents àrees d’activitat i la cooperació interadministrativainteradministrativa

5è. Importància d’una agència publicoprivada per a una gestió turística acuradíssima de la destinació El fet que es recomani un ens de gestió integrat no vol dir que no es reconegui que és imprescindible comptar amb una agència publicoprivada de gestió turística de la destinació. La Platja de Palma no constitueix un centre de vacances privat, però ha d’aconseguir treballar amb l’energia i eficàcia amb les quals ho fan molts d’aquests complexos turístics, tant en el programari (filosofia i valors, marca, clients, sistema d’experiències, etc.) com en el maquinari (gestió espacial, coordinació empresarial, xarxes tecnològiques, màrqueting i gestió de vendes, etc.).

Font: Consorci

LA GESTIÓ PROFESSIONALITZADA I EFICIENT EN MÚLTIPLES ASPECTES DE LA DESTINACIÓ

La gestió del sistema d’experiències ofert,• ja que l’aspecte emocional representa el 70% del valor percebut per un client.La gestió de la innovació, • un factor clau de la proposta de valor de la Platja de Palma: innovació en vendes, restauració, agenda d’esdeveniments, platja, comerços, marines, màrqueting...La gestió dels sistemes d’identificació del mercat potencial,• adequació amb l’objectiu desitjat, avaluació de la idoneïtat del client potencial, gestió activa de l’oportunitat de venda, etc. La gestió dels recursos humans:• la captació, la formació (específica i contínua) i el pla de carrera dels treballadors són aspectes clau de l’èxit del projecte.La gestió del coneixement personalitzat del visitant • per a poder adaptar l’oferta i personalitzar el producte; d’aquesta manera s’augmenta el valor percebut pel client i es genera un valor més gran per a la destinació.La gestió dels processos clau de la destinació: • qualitat de les mercaderies i els serveis dels proveïdors, millors preus de compra, qualitat dels productes i serveis, etc.La gestió de la millora contínua de la destinació• amb processos d’avaluació permanents per a combatre les debilitats i amenaces i aprofitar les oportunitats i fortaleses. Posteriorment es realitzarà l’avaluació i el control i es reiniciarà el procés.La gestió coordinada d’un pla de màrqueting • específic per a la Platja de Palma que doni a conèixer el nou producte i tingui incidència en els mercats emissors més adients.La gestió d’un finançament adient per a alimentar l’ens de gestió de la destinació• , així com les vies que es poden investigar per a aconseguir-lo.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 146

6è. La necessitat d’arbitrar fórmules adients per a la resta de les àrees de gestió que requereix el projecteMés enllà de la “gestió de la destinació”, la revaloració integral de la Platja de Palma requereix dissenyar nous instruments operatius que donin resposta a les necessitats del projecte a través de la cooperació entre institucions per als aspectes següents: la gestió mediambiental, els programes laborals i socials (ocupació, formació, pimes, xarxes socials...), els serveis públics bàsics (seguretat, neteja...), la gestió urbanística i del sòl, l’energia (renovables, empreses de serveis energètics...) i l’aigua, l’edificació i la mobilitat, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), etc.

7è. La importància de la cooperació amb altres administracionsQuasi tots els programes i accions que necessita abordar la revaloració integral de la Platja de Palma tenen a veure amb competències de diverses administracions públiques; des de la qüestió urbanística o el cicle integral d’aigua fins al finançament del programa de rehabilitació residencial.Per tant, una bona cooperació interadministrativa constitueix un suport fonamental per a la col·laboració eficient publicoprivada que requereix el desenvolupament del projecte.

La coherència i la innovació

8è. La “Certificació Platja de Palma” com a condició per a preservar la coherència integral del projecteLa qüestió de la “coherència” constitueix un dels “talons d’Aquil·les” del projecte. Efectivament, la revaloració integral de la Platja de Palma es basa en principis i propostes innovadores que, en molts casos, desborden les lògiques del desenvolupament de l’enginyeria i l’edificació vigents actualment. Per exemple, quan es planteja un concepte transversal tan potent com ara l’“objectiu de neutralitat en carboni” al final del procés transformador de la zona, això requereix dir que tots els projectes d’enginyeria, edificació (turística i residencial), mobilitat o fonts i xarxes energètiques s’han de concebre i crear des del primer dia tot complint certes condicions que desborden les pràctiques habituals, normalment molt despreocupades d’aquestes qüestions.Per aquest motiu el Consorci s’ha de dotar d’un sistema de segell o certificació que avali la coherència de les diferents actuacions amb els objectius generals del projecte.

9è. El repte de la innovació és transversal a l’hora d’escometre el desenvolupament del PAIEls treballs per a elaborar el PAI apunten que el seu desenvolupament només serà possible amb una innovació significativa en els continguts i instruments que el faran viable. Efectivament, el Consorci és conscient que el projecte es basa en noves lògiques en fronts múltiples –rehabilitació integral contra obra nova, reducció de places turístiques contra creixement immobiliari, estalvi contra consum il·limitat, neutralitat en carboni, etc.– que requeriran suports culturals, legals i operatius de tipus nou. El que cal saber és que aquest repte innovador és inevitable per a adaptar-se proactivament al futur i que és conseqüència d’un nou cicle històric que afecta tothom.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 147

10è. Sistemes de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) innovadors per a la gestió integral de la Platja de Palma3 La revaloració integral de la Platja de Palma també constitueix, més enllà d’una oportunitat excel·lent, una necessitat imperiosa d’innovar i aprofitar les oportunitats enormes que ofereixen els sistemes TIC.

3 Vegeu el programa XXV “Dissenyar i implementar un sistema TIC per a la gestió i comunicació del pla i del procés”.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 148

Capítol 5. Una Visió de la Platja de Palma Cap Al Futur

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 149

El projecte de reforma de la Platja de Palma suposa la reconversió, rehabilitació i transformació d’una destinació turística costera madura. Aquesta transformació, en ser integral i el més àmplia i profunda possible, fa que ens orientem cap a un nou paradigma turístic coster, que tendrà la seva expressió plàstica i paisatgística integral perquè l’entorn urbà, rural, natural i coster, reflecteixi aquesta evolució que ens asseguri la coherència de tot el projecte.

El futur recau en ser innovadors, amb un projecte de reconversió turística integral, per la qual cosa totes les estratègies en les quals s’estructura la reconversió de la Platja de Palma estan pensades i encarades cap a la creació d’una nova relació més cohesionada entre la zona turística i la residencial, amb especial atenció a l’entorn natural i a l’entorn urbà, que faciliti la convivència, el confort i l’estètica, dins del paràmetres de sostenibilitat que s’han establert per a l’ús dels recursos, les infraestructures, el territori i la mobilitat.Alguna d’aquestes imatges que presentam són una recreació aproximada dels resultats previsibles en alguns llocs estratègics, que faran més visibles les actuacions programades. Pretenem facilitar la compressió i, alhora, mostrar l’adequació dels projectes a les necessitats de residents, visitants i empreses.Sens dubte, les imatges que hi ha a continuació, poden suggerir alguns canvis que estan projectats, la qual cosa suposarà també un canvi d’actitud i cultura, tant en la ciutadania com en les empreses, per encarar els nous temps. La meta de la transformació a la qual aspiram, el futur que precisam per assegurar l’èxit de la destinació, justifica aquests esforços.

Entorn natural: torrents, platja i marEls entorns naturals sobre els quals es projecta el procés de recuperació són els torrents de Son Verí i des Jueus, juntament amb la zona de ses Fontanelles, per la qual cosa s’ha convertit en una de les actuacions prioritàries de la present reconversió i un signe de modernitat.

També s’ha projectat una millora integral de les aigües i fons marins, cuidant la qualitat de les aigües depurades i el sistema d’abocat de pluvials. Igualment, els 4.600 metres lineals de platja veuran millorada la seva neteja i tractament, així com la recreació i recuperació de part de la seva estructura i vegetació natural històrica.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 150

Els corredors verds: passeigs, jardins, places i carrersPresentam els projectes d’intervenció a l’actual Passeig Marítim per aportar-li varietat, atractiu i confort. Són molts metres uniformes que pretenem que adquireixin una personalitat pròpia per trams i sectors, amb nous paviments i textures, nova vegetació, arbrat i plantes, a més d’assegurar l’accesibilitat i coexistència amb altres mitjans de mobilitat.L’itinerari-sender coster fins a Cap Enderrocat farà que la costa sigui accessible per a residents i visitants, a més de guanyar espais i vistes que complementin els valors paisatgístics de la zona.La intervenció en els actuals carrers i places tenen la finalitat de guanyar espai per a les persones, ja siguin residents o visitants. Es multipliquen les plantacions d’arbrat, l’ampliació de les voravies i l’adaptació per a vianants, total o parcial, de determinats carrers i espais.

La intervenció més significativa és, sens dubte, la gran explanada natural i verda que connectarà la Porciúncula amb el Passeig Marítim i el mar. Aquest projecte disminuirà el número de cotxes i donarà una imatge més sostenible, alhora que redueix el CO

2 de l’atmosfera. La reconversió de la Platja de Palma és un projecte global que farà que s’integrin les àrees lúdiques, turístiques i residencials, amb el foment de l’ús de la mobilitat a peu i en bicicletes i amb altres sistemes no contaminants o que utilitzin energia renovable.

Nous hotels, idiosincràsia mediterrània i nous serveis complementarisA les infraestructures privades, es projecten un grup d’inversions emblemàtiques que serviran de motor del canvi cap a hotels amb alt nivell de prestacions. Aquestes accions es localitzen a les actuals canteres i en els terrenys pròxims, donant pas a hotels de 5 estrelles amb nous tipus d’infraestructures com jardins, el Palau del Wellness, el Complexe d’Espectacles o el Centre Esportiu d’alt rendiment.

En paral·lel es facilitarà urbanísticament el canvi de categoria dels hotels existents, tant amb la suma de parcel·les com amb la suspensió i alliberament d’espais d’establiments de difícil recuperació.

Juntament amb el Passeig Marítim es projecten 3 intervencions per crear espais amb personalitat mediterrània i diferenciada, optimitzant els ports esportius existents i les zones de comerç, restauració i oci.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 151

Pag. 173

Pag. 177

Pag. 155

Pag. 165 Pag.

167

Pag. 159 Pag.

161

Pag. 181

Pag. 171

Pag. 169

Pag. 179

Pag. 183

Pag. 169

Pag. 157

Pag. 175Pag.

153

Pag. 163

Cala Blava

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 152

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 153

La nova cara que tindrà la zona de ses Fontanelles i els seus voltants. En aquesta reconversió de la zona es tindran en compte la incorporació de noves zones verdes, les quals formen part dels eixos bàsics de futur de la Platja de Palma; així com, també, la recuperació de zones naturals emblemàtiques i degradades.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 154

West8

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 155

En aquesta imatge es fa del tot factible la millora de la platja en sí, en aquest cas es tracta de la zona de la Platja de la Ribera. La plantació de pins i de la vegetació preexistent recuperarà la imatge que tenia aquest indret juntament amb el confort dels millors hotels i les millors instal·lacions turístiques per tal de que aquesta sigui una de les platges de referència a nivell mundial.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 156

En la present recreació del que serà la reconversió de la zona de Can Pastilla es veu clarament com s’aposta per una estratègia de sostenibilitat. La primera línia es convertirà en un autèntic passeig on l’harmonia entre vianants, bicicletes, i persones que gaudeixin de la platja serà un dels emblemes d’aquesta reconversió. També cal destacar la conjunció d’art i natura que formarà part de la Platja de Palma com a símbol de contemporaneïtat i innovació.

West8

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 157

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 158

West8

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 159

En aquesta imatge virtual que reflecteix la zona del centre del poble de la part de s’Arenal de Llucmajor s’hi pot observar un dels eixos fonamentals del projecte de reconversió de la Platja de Palma com és la sostenibilitat, és a dir, la conjunció entre les zones verdes que s’instal·laran a la zona, la posada en marxa del tramvia de la Platja de Palma (referent en transport col·lectiu i estalvi energètic) i la incorporació d’un gran espai lúdic on podran recrear-se els vianants.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 160

El passeig marítim de la zona de s’Arenal de Palma es convertirà en una primera línia propera, innovadora i respectuosa amb el medi ambient, propiciant així la retirada de cotxes i el foment del transport col·lectiu i fent especial èmfasi en l’augment de les zones verdes a través d’una vegetació pròpia d’aquesta zona mediterrània; així com també amb la millora de la zona comercial i d’oci.

West8

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 161

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 162

En la imatge es pot veure com quedarà el centre del poble de la zona de Can Pastilla. De la combinació dels diferents elements arquitectònics, paisatgístics i humans s’hi poden extreure diversos valors com els de civisme, modernitat, prosperitat i sostenibilitat, valors tots ells indispensables per a la consecució de la reforma integral del present projecte de la Platja de Palma i que seran cabdals per al confort i benestar tant dels residents a la zona com dels turistes que la puguin visitar.

West8

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 163

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 164

West8

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 165

En la simulació d’aquesta imatge projectada es contempla la panoràmica que tindrà el nou Bulevard del carrer Marbella, en ella s’hi estableixen grans zones verdes entremesclades amb el trajecte del tramvia en el seu pas per aquesta zona, així com també la recreació d’àrees d’esbarjo, comerç, restauració i oci.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 166

West8

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 167

En aquest nou bulevard del carrer Marbella hi contemplam en primer terme el pas del tramvia, aquest és un mitjà de transport que combina accessibilitat i comoditat de la circulació en superfície juntament amb les avantatges del transport ferroviari que disposa de més capacitat i eficiència mediambiental. Això farà més atractiu aquest nou espai comercial i de serveis.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 168

West8

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 169

En la present imatge aèria s’alça la simulació de la nova zona de la Porciúncula i les canteres de la Platja de Palma, en aquesta s’hi reflecteix una panoràmica de la transformació que es produirà en aquest indret. Les remodelacions dels espais verds faran d’aquesta una de les àrees més atractives d’aquesta zona del litoral de Mallorca, aprofitant, també, l’encant natural d’un dels llocs amb més història de l’illa de Mallorca com són les canteres de la Platja de Palma.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 170

West8

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 171

En aquesta recreació virtual s’hi projecta la Plaça dels Nins de s’Arenal de Palma. Les zones d’esbarjo per als més petits són indispensables en qualsevol projecte de ciutat moderna i que mira cap al futur, d’aquesta manera, el projecte de reconversió de la Platja de Palma vetlla també per la seguretat i la convivència entre residents i turistes.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 172

West8

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 173

La recuperació d’una de les zones humides més importants de l’illa de Mallorca com és el cas de ses Fontanelles és un dels eixos importants d’aquest projecte. D’aquesta manera, es pretén integrar la zona humida de Ses Fontanelles fent-la accessible als residents i visitants a través d’una àrea de passeig que permetrà observar-hi, per exemple, la migració important d’aus de la zona o de les diverses espècies vegetals i animals que es concentren en aquest aiguamoll potenciant així la riquesa natural i paisatgística de la zona.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 174

West8

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 175

De nou la zona humida de ses Fontanelles i es que és tal el compromís adquirit en la recuperació d’aquesta zona que a més a més de fer-lo més accessible es recuperaran les dunes que hi havia en aquesta regió que formen part de la fisonomia natural de la Platja de Palma. Un altre dels projectes que permetrà impulsar ses Fontanelles serà la creació d’un Centre de la Mediterrània.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 176

En aquesta imatge s’alça imponent la recreació d’una nova instal·lació d’entreteniment i oci que s’ajusta a la perfecció a l’àmplia zona verda que s’introduirà molt a prop de la plaça del poble de les Meravelles, una de les places més freqüentades de la zona de la Platja de Palma. Aquesta conjunció té en compte una prioritat: obrir la ciutat a la mar.

West8

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 177

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 178

La Platja de Palma com a destinació turística madura i consagrada no pot deixar de banda en la seva reconversió la qualitat de l’oci, oci cultural i artístic i l’entreteniment. És per aquest motiu que un dels projectes que encapçala la reforma és, tal i com evidencia aquesta imatge, la construcció d’un centre d’espectacles, oci i cultura en el qual hi puguin tenir cabuda representacions musicals, festives, i teatrals, per tal que pugui convertir-se en un centre neuràlgic dels grans esdeveniments tant per a visitants com per a residents.

West8

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 179

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 180

West8

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 181

Aquesta és la simulació d’una proposta de com quedarà el nou Club Nàutic de s’Arenal, un lloc on les embarcacions, l’oci i el món de la marineria hi són indispensables. Cal recordar que la tradició marinera d’aquesta zona està molt arrelada i les petites embarcacions i llaüts mallorquins que es concentren en aquest club nàutic formen part de la riquesa de la Platja de Palma i que per tant, cal fomentar aquesta tradició i donar-li un caire més modern i accessible com demostra la imatge.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 182

Un dels emblemes naturals més característics de l’illa de Mallorca són els torrents, i la Platja de Palma gaudeix del Torrent dels Jueus, aquest separa la zona de s’Arenal de Palma de la de s’Arenal de Llucmajor. En la recreació d’aquesta imatge del Torrent dels Jueus es perfila quina serà la nova cara d’aquest torrent convertit en un parc verd, accessible i modern, una gran oportunitat per mostres artístiques i escultòriques lligades a la natura.

West8

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 183

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 184

West8

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt I:

El P

la d

Ácc

ió /

Pàg

. 185

Aquesta darrera simulació virtual resumeix el projecte de Reconversió de la Platja de Palma. Un projecte innovador, de reconversió turística integral, pensat per a la creació d’una nova relació cohesionadora entre zona turística i residencial, encarada a la mar i amb especial esment als diferents entorns naturals, rurals, i costaners.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 1

86

Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 1

87

Consorci Platja de PalmaPart II

Els 29 Programes

i les 98 Accions

del PAI

Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 1

88

Els 29 programes i les 98 accions, que s’exposen a continuació, juguen un paper central en el procés de revaloració integral de Platja de Palma, ja que són els instruments operatius que permetran plasmar les 7 estratègies i els 30 objectius del PAI per a convertir aquesta zona en una destinació turística de primer ordre, que compti amb un model residencial d’alta qualitat i sigui exemple de sostenibilitat.

Aquests programes i accions són el resultat del treball de síntesi desenvolupat pel Consorci de Platja de Palma a partir de les fitxes de treball i les memòries temàtiques elaborades pels diferents equips. Al seu torn, el Consorci ha realitzat una tasca d’integració d’aquests programes i accions en 8 blocs temàtics:

PosICIonAmEnt turístIC1. CAnvI ClImàtIC I sIstEmEs nAturAls2. QuAlItAt dE vIdA I oCuPACIó3. Entorn urbà I turístIC4. mEtAbolIsmE - sErvEIs urbAns5. EdIfICACIó I mobIlItAt6. sErvEIs tIC7. “GovErnAnçA”8.

Aquesta arquitectura metodològica, la funció de la qual és donar claredat, ordre i efectivitat a les accions que la transformació de Platja de Palma requereix a curt, mitjà i llarg termini, no crea camps d’actuació isolats. Els programes derivats de cada bloc es relacionen de manera més o menys determinant entre si, creant unes connexions transversals imprescindibles per a l’èxit d’un pla tan ampli i ambiciós.

Els títols dels programes i les accions s’han elaborat amb la pretensió que reflecteixin de la manera més clara possible la seva temàtica i el seu contingut operatiu (planificació, establiment de directrius, gestió, implementació, etc.). Finalment, cadascuna de les 98 accions va acompanyada de la seva corresponent programació econòmica i temporal, que fixa la inversió total que s’ha de realitzar en cadascuna de les projeccions temporals en què s’ha dividit la realització del PAI: 2012, 2015, 2020 i més enllà de 2020. En tot cas, és molt important tenir en compte que aquestes programacions tenen un caràcter merament indicatiu i que, en conseqüència, no se’ls pot ni se’ls ha d’atorgar un caràcter definitiu.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 1

89

1. PosICIonAmEnt turístIC

Gori Salvà

Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 1

90

ProGrAmA I - dIssEnYAr un modEl dE nEGoCI ComPEtItIu

Amb la idea de transformar el model turístic actual en un de molt més atractiu i competitiu, l’estratègia de negoci ha de ser única, fet que permetrà a Platja de Palma diferenciar-se de la resta de competidors actualment presents al mercat. Aquest programa parteix de la idea que una mera revisió del sistema resultarà insuficient, per la qual cosa s’ha de definir un model totalment nou i amb una visió de futur àmplia. La nova estratègia ha d’apostar per un públic més madur i amb més poder adquisitiu i orientar-se a turistes d’una major diversitat de motivacions. Amb l’objectiu de garantir l’èxit de la destinació, cal oferir al visitant tota una diversitat d’emocions positives (ànima mediterrània, sostenibilitat, experiències i innovació).

Acció I.1. - dissenyar una visió i missió compartida de Platja de PalmaLa nova Platja de Palma està dirigida a aquells turistes que pretenen gaudir del seu temps d’oci i, per això, la destinació ha d’oferir als seus futurs clients unes vacances intenses, gratificants i memorables, basades en l’oci experiencial. Aquesta destinació turística també haurà de trobar-se en un entorn mediterrani bonic, altament segur, confortable, sofisticat i equilibrat, atesa la idoneïtat de l’estat mediambiental que garantirà. Aquesta oferta estarà assegurada per una agència de gestió de complex turístic de Platja de Palma o un organisme semblant integrat en l’ens gestor del conjunt del Projecte. Programació econòmica:

TERMINIS 2012 2015 2020 >2020INVERSIÓ TOTAL 53.900 € - € - € - €

Acció I.2. - . Identificar la nova demanda i dissenyar la nova oferta de valorHi ha dos mercats tradicionals amb un gran potencial en aquesta destinació (mercat vacances i de viatges) i quatre de més selectius (mercat de salut i benestar, esports, interès especial i el de reunions); tot això en un entorn mediterrani. S’ha d’oferir al turista una garantia de contribució al balanç “0 contaminació” i altres experiències que augmentin la seva autoestima. L’oferta haurà de passar de 3 a 4 estrelles, incrementant-ne el confort i adquirint les noves tendències d’oci i xarxes de contactes existents per garantir una experiència única. Programació econòmica:


Acció I.3. - dissenyar els recursos i processos clauLa nova proposta de valor de Platja de Palma es durà a terme mitjançant la redistribució del teixit urbà en “centres de poble” (Can Pastilla, Sometimes, Les Meravelles i S’Arenal), la construcció de les noves “catedrals turístiques” (centre mediterrani, l’hotel més “bio”, centre de benestar, centre esportiu, Museu d’Art i Fort del Cap Enderrocat), la revaloració de la platja (platja temàtica), rehabilitacions (així com noves instal·lacions) hoteleres distribuïdes, i la creació d’un sistema d’experiències. Tot això serà coordinat per l’Agència de Gestió de Platja de Palma o un organisme semblant integrat en l’ens gestor del conjunt del Projecte. Programació econòmica:


Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 1

91

ProGrAmA II - dIssEnYAr I ImPlEmEntAr El “dIAmAnt ComPEtItIu””

Platja de Palma arribarà al que, sens dubte, serà un model de negoci extraordinàriament innovador i d’èxit. Tanmateix, per assolir els objectius que faran d’aquest repte una realitat, es farà imprescindible dissenyar i crear un entorn favorable, que permeti dur a terme i implementar amb èxit aquest model de negoci. Per aconseguir-ho, caldrà millorar la demanda, mitjançant el disseny i l’aplicació d’un pla, controlar els factors externs a l’àmbit estricte de la destinació, idear les accions que hauran de dur a terme les empreses i els sectors de suport i, finalment, afavorir les condicions de suport de les administracions. El principal objectiu és aconseguir que totes aquestes facetes es desenvolupin adequadament, fet que permetrà constituir l’anomenat “diamant competitiu”.

Acció.II.1. - dissenyar i implementar el Pla de millora de la demandaLa destinació ha estat centrada, fins ara, en un públic la prioritat del qual és el preu, motiu pel qual s’han descuidat els aspectes de qualitat, sostenibilitat i innovació. Per aquesta raó, es proposa un pla que defineixi i estableixi les condicions necessàries per a aconseguir una demanda de qualitat. A més d’un objectiu diferent de l’actual, el pla ha d’incloure aspectes d’informació, control de qualitat i protecció del consumidor. Aquesta tasca permetrà oferir un producte de major qualitat i, en conseqüència, en millorarà la competitivitat. Programació econòmica:

TERMINIS 2012 2015 2020 >2020INVERSIÓ TOTAL 115.000 € 770.000 € 385.000 € 385.000 €

Acció.II.2. - dissenyar i implementar les condicions dels factorsRecursos humans, tecnologies, recursos financers i infraestructures són els factors externs imprescindibles per a garantir la consecució del nou model turístic. Platja de Palma necessitarà treballadors més qualificats i especialistes en gestió empresarial turística, i també una renovació tecnològica a un cost raonable. Serà necessari comptar amb una important inversió privada al llarg dels propers 10-15 anys i, per aquest motiu, és imprescindible saber com atraure aquest potencial. El bon funcionament i l’atractiu, tant de l’aeroport de Palma com dels accessos generals i a la ciutat de Palma, constitueixen també factors externs importants per al Pla. Programació econòmica:

TERMINIS 2012 2015 2020 >2020INVERSIÓ TOTAL 661.815 € 1.397.165 € 1.764.840 € 3.529.680 €

Acció.II.3. - dissenyar i implementar les condicions de les empreses i dels sectors de suportMitjançant aquesta acció es pretén garantir les condicions de funcionament de les empreses i sectors de suport. Els hotels i altres negocis (oferta complementària), a més dels operadors turístics, les companyies aèries o els proveïdors, participaran en l’establiment i l’execució d’aquest programa. El Projecte de revaloració de Platja de Palma contempla a més una nova orientació per a una part dels negocis que ara existeixen, i aquest és un problema molt complex al qual s’haurà de fer front. Programació econòmica:


Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 1

92

Acció.II.4. - dissenyar i implementar les condicions del sector públicEl sector públic juga un paper clau en l’èxit d’aquest Projecte i, si el model funciona, s’aconseguirà posar en marxa una interessant experiència per a la reestructuració d’una de les indústries més importants del país. Per això, cal considerar possibles vies d’estímul financer i d’agilització de la tramitació administrativa amb relació a les activitats que cal implantar a la zona. Així, la intervenció de l’Administració serà indispensable per a desenvolupar el marc administratiu i fiscal favorable per a la viabilitat del Projecte. Programació econòmica:


ProGrAmA III - dIssEnYAr I ImPlEmEntAr El sIstEmA dE màrQuEtInG dE lA PlAtJA dE PAlmA

El màrqueting juga un paper clau en l’èxit d’aquest Projecte, ja que un canvi de posicionament tan important requereix també un canvi de percepció de la destinació, que tingui un reflex clar en la ment dels futurs clients. Platja de Palma, coneguda avui com una destinació de sol i platja a preus econòmics, haurà de ser percebuda com una destinació experiencial i mediterrània, líder i innovadora. Aquest canvi d’imatge haurà de ser comunicat a través d’un pla de màrqueting, que necessita un disseny i una anàlisi prèvia de l’estratègia de marca. El programa proposa també el disseny d’un sistema de finançament sense costos addicionals per al ciutadà, que generarà notables beneficis per a la destinació.

Acció.III.1. - dissenyar l’estratègia de marca de Platja de PalmaaLa marca uneix el conjunt de percepcions i sensacions que el potencial client associa a la Platja de Palma, que, en aquest cas, ha de ser percebuda com la marca d’una destinació referent en vacances gratificants i memorables. Amb aquesta finalitat, cal identificar el públic objectiu, establir-ne el marc de referència propi, diferenciar-lo de l’oferta de la competència i dotar la marca de credibilitat. El diagnòstic de la marca haurà de ser actualitzat periòdicament cada 3-5 anys, perquè el canvi que experimentarà el seu posicionament serà considerable. Programació econòmica:


Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 1

93

Acció.III.2. - dissenyar el Pla de màrquetingL’esforç de comunicació comercial ha d’estar ben orientat, per tal de transmetre els nous valors associats a la marca Platja de Palma. Una tasca que comptarà amb alguns dels mitjans tradicionals, però que també proposarà canals propis de les noves tecnologies com les xarxes socials o el web 2.0/3.0. Les estratègies que estableixi el Pla de màrqueting prosperaran a partir d’un sistema de tàctiques adaptat a la marca. En aquest Pla es troben les tàctiques de producte, venda, fidelització, comunicació i infraestructures amb les quals el màrqueting compta per tal de planificar accions.Programació econòmica:


Acció.III.3.- dissenyar el sistema de finançament i gestió del sistema de màrquetingPer primera vegada, Platja de Palma posseirà un pla de màrqueting propi, que es coordinarà des de l’Agència de Gestió de la destinació o d’un organisme semblant integrat en l’ens gestor del conjunt del Projecte. La seva execució té un cost difícilment assumible de forma aïllada a través dels canals tradicionals de préstec i, per aquest motiu, aquesta acció suggereix el desenvolupament d’un nou sistema de finançament, sense cost addicional per al ciutadà, que garantirà beneficis significatius per a la destinació. Tot i això, el Projecte ha de preveure un sistema de gestió i assumpció de costos a curt termini. Programació econòmica:


Acció.III.4. - Implementar el sistema de màrquetingEl Pla de màrqueting de Platja de Palma s’ha d’aplicar, i ser actualitzat periòdicament, per tal d’adaptar-se als canvis que el destí vagi experimentant, en un període que s’estén al llarg dels propers 10-15 anys. Les fases a mitjà i a llarg termini es duran a terme reorientant i redefinint les estratègies, en funció dels objectius marcats. Aquesta estratègia permetrà configurar i oferir en cada moment una resposta adequada a les necessitats presents i futures d’aquest espai. Programació econòmica:

TERMINIS 2012 2015 2020 >2020INVERSIÓ TOTAL 7.700.000 € 30.800.000 € 46.200.000 € 77.000.000 €

Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 1

94

2. CAnvI ClImàtIC I sIstEmEs nAturAls

Comparini Asociados

Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 1

95

ProGrAmA Iv - EstAblIr dIrECtrIus EstrAtÈGIQuEs I sIstEmEs dE sEGuImEnt En rElACIó Amb l’AdAPtACIó I rEsIlIÈnCIA PEr fEr front Al CAnvI ClImàtIC

A partir dels escenaris d’evolució futura del clima i del règim oceanogràfic, aquest programa elabora les mesures de gestió que condueixen a l’adaptació al canvi climàtic, en el medi urbà, natural, costaner i marí de Platja de Palma. Totes aquestes orientacions tindran en compte el potencial turístic de la zona i la seva qualitat residencial, a partir del disseny de recomanacions estratègiques específiques, en funció del canvi climàtic, per al sistema hídric, les àrees naturals terrestres, costaneres i aquàtiques, la platja i les infraestructures presents al litoral, el medi urbà, el potencial turístic de la zona i les mesures de prevenció, protecció i mitigació davant esdeveniments extrems atmosfèrics i marins.

Acció.Iv.1. - Establir una sèrie de directrius estratègiques i sistemes de seguiment sobre els elements clau del sistema Platja de Palma en relació amb el canvi climàticAquesta acció planteja desenvolupar un sistema d’informació i seguiment sobre el tema amb tot un seguit de recomanacions que possibilitin l’adopció de mesures estratègiques sobre els elements clau del sistema de Platja de Palma. La zona comprèn un sistema hídric, a més de les àrees naturals terrestres, costaneres i aquàtiques, i la platja i les infraestructures litorals. El sistema inclou també el medi urbà, el potencial turístic de la zona i les mesures de prevenció, protecció i mitigació per a possibles esdeveniments extrems atmosfèrics i oceanogràfics.Programació econòmica:

TERMINIS 2012 2015 2020 >2020INVERSIÓ TOTAL 100.100 € 24.640 € - € 24.640 €

Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 1

96

ProGrAmA v - dEfInIr EstrAtÈGIEs I APlICAr mEsurEs PEr A lA ConsErvACIó I l’AuGmEnt dE lA rEsIlIÈnCIA dEls ECosIstEmEs nAturAls tErrEstrEs, lItorAls I mArIns

Les mesures de conservació dels ecosistemes naturals terrestres, litorals i marins s’estableixen segons les deduccions extretes de l’estudi del canvi climàtic i l’anàlisi de l’estat en què es troben els propis ecosistemes existents a la zona, és a dir, la biodiversitat i conservació de les àrees terrestres, els ecosistemes aquàtics continentals (aiguamolls) i la situació de les praderies de posidònia i les causes que n’han propiciat el deteriorament. Les estratègies de preservació es plantegen segons una premissa comuna, que permeti compatibilitzar els usos antròpics de Platja de Palma amb la conservació de la seva biodiversitat i una correcta recuperació de les funcions pròpies dels ecosistemes costaners.

Acció.v.1. - Establir una sèrie de directrius per a la protecció, disseny, connectivitat i gestió i instrumentar un pla de seguiment de les principals àrees naturals o seminaturals de la zonaDissenyar i implementar un pla de millora i seguiment de l’estat de conservació de les praderies de posidònia i dels espais naturals, harmonitzant-ne el desenvolupament urbanístic i l’ús turístic i recreatiu de la zona amb la conservació dels seus ecosistemes naturals o seminaturals. També es proposa elaborar un pla de restauració ecològica de l’aiguamoll de Ses Fontanelles i assegurar la conservació del Limonium barceloi a llarg termini, mitjançant el disseny i la implementació d’un pla de conservació. Programació econòmica:


ProGrAmA vI - dIssEnYAr I ImPlEmEntAr un sIstEmA d’InformACIó, GEstIó I sEGuImEnt QuAnt A lA sostEnIbIlItAt I rEsIlIÈnCIA dE lA PlAtJA

Les modificacions ambientals derivades del canvi climàtic, així com les pròpies de la platja (hidrodinàmica, transport de sediments i morfologia), constitueixen la base sobre la qual es planteja un sistema de gestió que garanteixi l’equilibri de la platja a curt, mitjà i llarg termini. L’adaptació de l’ordenació i el disseny urbà també s’han de dur a terme tenint en compte les variacions climàtiques previstes. Aquest programa proposa la implementació d’un estudi sobre la resposta morfodinàmica de la platja davant els canvis resultants de les tendències previstes en els escenaris derivats del canvi climàtic, i establir un protocol de gestió sostenible de la platja que contempli l’efecte induït per aquest canvi.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 1

97

Acció.vI.1. - Generar un sistema d’informació i simulació sobre el comportament de la platja i establir les corresponents recomanacions entre els diferents escenaris derivats del canvi climàtic, la morfodinàmica i l’acció antròpicaAquesta acció estableix la necessitat d’implementar un sistema d’informació i simulació, com a suport a la gestió de la platja, que permeti anticipar la resposta morfodinàmica davant del canvi climàtic, així com els possibles efectes induïts per noves accions antròpiques a la costa (per exemple, modificacions en els ports actuals, nous sistemes ancorats, etc.). Programació econòmica:


Acció.vI.2. - dissenyar i implementar un Protocol de gestió i seguiment sobre la sostenibilitat i resiliència de la platjaAquesta acció desenvolupa el protocol de gestió sostenible de la platja, el qual ha de contemplar l’efecte induït pel canvi climàtic i per la morfodinàmica natural de la pròpia platja. Així mateix, aquest protocol ha d’afrontar la necessitat d’adaptar l’ordenació i el disseny urbà a ambdós fenòmens, així com les pràctiques de gestió que convé implantar a la platja. Programació econòmica:

TERMINIS 2012 2015 2020 >2020INVERSIÓ TOTAL 200.200 € 400.400 € 500.500 € 1.001.000 €

ProGrAmA vII - EstAblIr lEs ACCIons PEr A lA QuAlItAt IntEGrAl dEl CIClE nAturAl dE l’AIGuA Al ConJunt dE lA ConCA HIdroGràfICA

El manteniment de la qualitat de les aigües costaneres i de les zones humides contribuirà a l’establiment de l’equilibri que els ecosistemes necessiten per a la seva conservació, a més de reduir els riscos d’accidents i adequar-les a usos recreatius. Per garantir aquesta qualitat, el programa suggereix millorar el sistema de distribució i sanejament de l’aigua, la disminució de la contaminació terrestre i marina i un model integrat d’ús i gestió del sistema hídric. Primerament, caldrà identificar l’origen de les fonts que incideixen en la contaminació de les aigües i, per això, es tindran en compte les descàrregues de nutrients i altres substàncies contaminants procedents d’emissaris, torrents i altres abocaments il·legals.

Acció.vII.1. - dissenyar un programa de treball a curt, mitjà i llarg termini que contempli l’elaboració d’un pla integrat d’ús, gestió i seguiment de la qualitat del cicle natural de les aigües superficials, subterrànies i costaneressEstablir un pla integrat que doni lloc a tot un seguit de directrius de gestió de l’aigua per millorar el sistema, incorporant-hi la separació de pluvials i fecals, la recollida i el tractament de totes les residuals i el control de les descàrregues torrencials. També s’ha de reconsiderar la ubicació de l’emissari de l’EDAR1, ja que abocarà en un dels punts més sensibles per a la qualitat de la zona com a destinació turística.Programació econòmica:


Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 1

98

ProGrAmA vIII - EstAblIr I ImPlEmEntAr mEsurEs PEr A lA sostEnIbIlItAt dEls ECosIstEmEs urbAns

La qualitat de la destinació de Platja de Palma s’incrementarà en funció dels serveis ambientals que sigui capaç d’oferir i de la integració que l’entorn urbà desenvolupi amb la naturalesa a la qual pertany. Les mesures, per tant, han d’incorporar criteris ecològics en els processos de revaloració urbana que estiguin previstos en aquesta destinació turística. Mantenir, i fins i tot millorar, l’estat actual de la biodiversitat, l’estructura i el funcionament dels ecosistemes urbans presents a Platja de Palma pot resultar una estratègia de vital importància per a garantir i consolidar un entorn harmònic amb la natura, en què s’incrementin i millorin els serveis ambientals..

Acció.vIII.1. -Establir directrius per al planejament urbà i el sistema de gestió sobre la integració, connectivitat i estat de conservació dels espais naturals urbans i seminaturalsEl planejament urbà s’ha de dissenyar incorporant-hi criteris d’ecologia urbana, considerant també l’adequació dels ecosistemes urbans que asseguraran el funcionament d’algunes funcions bàsiques (infiltració, cicle de nutrients i manteniment de la biodiversitat). Aquesta tasca es desenvoluparà acompanyada d’activitats demostratives i d’aprenentatge, que afavoreixin la participació dels ciutadans i facin visibles aquestes funcions bàsiques als usuaris. Programació econòmica:


Acció.vIII.2. - Establir i implementar un pla integral de prevenció i seguiment d’invasions biològiques a Platja de Palma, basat en la identificació de les vies d’introducció, i també en els factors que en faciliten l’establiment i la difusióLa conservació dels actuals i futurs ecosistemes requereix una prevenció eficient i, si s’escau, un control exhaustiu de les possibles invasions biològiques que en puguin fer perillar l’equilibri i el desenvolupament. Aquesta actuació es basarà en la identificació de les vies d’introducció i dels factors que en faciliten l’establiment i la dispersió. Programació econòmica:


Acció.vIII.3. - Establir i implementar un sistema de seguiment a llarg termini dels ecosistemes urbans, basats en indicadors de biodiversitat, estructura i funcionamentS’establirà i implementarà un sistema de seguiment, a llarg termini, dels ecosistemes urbans. L’evolució d’aquest sistema s’analitzarà segons indicadors de biodiversitat, estructura i funcionament. Aquesta acció considera la possibilitat d’integració a la xarxa LTER-Europa (European Long-Term Ecosystem Research o Xarxa Europea de Recerca Ecològica a Llarg Termini), per tal d’assegurar la seva sostenibilitat, transparència i impacte a llarg termini.Programació econòmica:


Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 1

99

3. QuAlItAt dE vIdA

I oCuPACIó

Comparini Asociados

Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 2

00

ProGrAmA IX – dIssEnYAr I ImPlEmEntAr un PlA PEr EnfortIr lA CoHEsIó soCIAl I mIllorAr lA QuAlItAt dE l’oCuPACIó

Aquest programa pretén posar en marxa una sèrie de projectes que incideixin en la millora de la qualitat de l’ocupació i de la cohesió social de Platja de Palma, intervenint de manera prioritària en el món laboral, la formació i l’educació, l’habitatge, la cultura, la seguretat, el civisme i la promoció de la inclusió social.La majoria d’aquestes temàtiques són competència o bé de les administracions autonòmiques o bé de les locals, de manera que el programa haurà de ser consensuat amb elles perquè concordin amb les polítiques que estan sent desenvolupades. En conseqüència, caldrà establir els mecanismes de col·laboració interinstitucional necessaris per a la seva realització.

Acció.IX.1. – dissenyar i implementar un Protocol d’ocupacióPer Protocol d’ocupació s’entén un gran acord entre els agents socials i econòmics per impulsar la millora de l’ocupació durant tot el període de reconversió del model turístic de la zona. Això implicarà reduir els possibles impactes negatius sobre l’ocupació al llarg d’aquest procés de reconversió i, alhora, millorar-ne la qualitat i reduir-ne la temporalitat i, finalment, generar nous llocs de treball aprofitant les oportunitats derivades de l’activitat econòmica del Pla de revaloració integral de Platja de Palma. Programació econòmica:

TERMINIS 2012 2015 2020 >2020INVERSIÓ TOTAL 3.080.000 € 3.080.000 € 1.540.000 € - €

Acció.IX.2. – dissenyar i implementar un pla de formació i qualificacióEl canvi de model turístic de Platja de Palma requerirà un major grau de qualificació per a tots els professionals que exerceixen la seva professió a la zona, així com el desenvolupament de noves competències professionals per adaptar-les a les noves exigències organitzatives i de serveis. És per això que aquesta acció proposa la creació, en col·laboració amb els agents socials i amb institucions educatives, d’un centre de formació amb una oferta integrada i de qualitat destinada als treballadors de la zona. Programació econòmica:

TERMINIS 2012 2015 2020 >2020INVERSIÓ TOTAL 1.232.000 € 462.000 € 462.000 € - €

Acció.IX.3. – dissenyar i implementar un Pla d’èxit escolarAquesta acció, com l’anterior, busca donar solució a les necessitats formatives i de qualificació que el canvi de model turístic imposarà. Es pretén millorar, a través d’incentius, ajudes i acords de col·laboració amb administracions, empreses i centres educatius, el nivell formatiu dels joves de Platja de Palma, fomentar la seva permanència en els estudis més enllà de l’ESO (i reduir així les xifres d’abandonament prematur dels estudis) i ajudar-los a la seva inserció laboral. Programació econòmica:

TERMINIS 2012 2015 2020 >2020INVERSIÓ TOTAL 231.000 € 231.000 € 231.000 € - €

Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 2

01

Acció.IX.4. –dissenyar i implementar un Pla de gestió social de l’habitatge i infraestructures socialsEs tracta d’assistir, mitjançant un equip de gestió especialitzat, les famílies afectades per la millora del teixit urbà de Platja de Palma i del seu parc d’habitatge, ja que algunes d’elles podrien haver d’abandonar temporalment casa seva per procedir a la seva rehabilitació. També s’elaborarà una proposta de millora dels equipaments socials que contempli la rehabilitació i reserva de sòl per a millorar les infraestructures educatives, de salut, culturals, de serveis urbans, etc., l’execució de la qual anirà a càrrec de l’A.XIX.6..Programació econòmica:


Acció.IX.5. – dissenyar i implementar un Pla de promoció de la cultura popularEl canvi de model turístic de Platja de Palma necessitarà la implicació de la seva població en el Projecte. Aquesta acció va destinada a activar la societat civil de la zona, enfortint la seva identificació amb el procés de canvi, promovent una identitat col·lectiva i fomentant l’associacionisme i les activitats col·lectives. L’objectiu és aglutinar els ciutadans al voltant d’uns valors compartits, com la mediterraneïtat, el civisme, l’hospitalitat i la diversitat cultural. Programació econòmica:


Acció.IX.6. – dissenyar i implementar un Pla d’inclusió socialAquesta acció pretén contribuir, en col·laboració amb les administracions locals i autonòmiques, a reduir la marginalitat social de determinades zones de Platja de Palma. Aquesta problemàtica forma part del declivi del model turístic que el PAI pretén transformar. En aquest sentit, es proposa reforçar els equips de professionals que treballen a favor de la inclusió social, així com estudiar la viabilitat de crear una empresa d’inserció en suport dels col·lectius en risc d’exclusió. Programació econòmica:


Acció.IX.7. – dissenyar i implementar un Pla de millora de la salut públicaEs proposa elaborar un pla de prevenció de salut pública que faci un diagnòstic de la situació actual. Un cop realitzat l’estudi, s’analitzaran les necessitats de millora dels equipaments existents i de reforçament dels professionals del sector, així com la posada en marxa de programes pilot preventius de millora de la salut de la població. Aquests programes se centraran en problemàtiques prioritàries com l’alcoholisme, el tabaquisme, l’obesitat, la necessitat de fomentar un estil de vida saludable, etc. Programació econòmica:


Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 2

02

Acció.IX.8. – dissenyar i implementar instruments d’observació i intervenció en seguretat Aquesta acció va dirigida al disseny i la implementació d’una eina de monitoratge permanent de les condicions d’inseguretat, tant objectives com subjectives, a Platja de Palma (Observatori de la Seguretat). L’objectiu és donar suport als serveis i les actuacions policials. Al seu torn, es duran a terme mesures o estratègies de prevenció de la inseguretat a través de la intervenció en el planejament i disseny urbanístic, incorporant paràmetres que facilitin la vigilància natural, la cura i el control natural dels accessos als espais públics.Programació econòmica:


Acció.IX.9. – dissenyar i implementar mesures de suport a la tasca policial i atenció específica als afectatsEs tracta de contribuir en la reducció de la delinqüència a Platja de Palma, mitjançant la implantació d’un sistema adequat d’informació a la població resident i als turistes, així com la incorporació de nous mitjans tècnics que donin suport a les actuacions preventives i de vigilància policial. A més, es pretén millorar l’atenció a les víctimes de delictes, implantant mesures que facilitin la denúncia i comunicació dels problemes de seguretat.Programació econòmica:


Acció.IX.10. – dissenyar i implementar un Pla foment del civismeEl fet d’augmentar la qualitat de vida de la població de Platja de Palma també ha de tenir en compte l’impuls del civisme entre turistes i residents. En aquest sentit, es proposa crear i difondre un codi de comportaments cívics amb la col·laboració, mitjançant l’organització de grups de discussió, d’entitats socials i associacions de veïns, empresarials i sindicals. Anualment s’organitzarà una campanya, en el moment més àlgid de la temporada, i tant entre la població resident com la turística, per recordar i actualitzar la vigència del codi..Programació econòmica:


Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 2

03

ProGrAmA X - dIssEnYAr I ImPlEmEntAr un PlA PEr A lA rEConvErsIó dEl tEIXIt ProduCtIu EXIstEnt

El fet d’impulsar la renovació del teixit productiu de la Platja de Palma, especialment entre els sectors directament relacionats amb el canvi de model turístic, és l’objectiu fonamental d’aquest programa. Això es farà mitjançant un pla de modernització comercial (sector complementari clau de l’oferta hotelera), el suport a les petites i mitjanes empreses (les més abundants a la zona) i els emprenedors. Aquestes accions s’iniciaran de forma immediata.La realització del programa exigirà un gran acord amb els sectors empresarials, que han de participar activament en el procés des del primer moment, per fomentar les noves inversions i l’adaptació de les seves empreses a la nova demanda turística que s’espera atraure.

Acció.X.1. – dissenyar i implementar un Pla de modernització comercialL’elaboració d’un pla comercial de Platja de Palma, en col·laboració amb les administracions implicades i amb les associacions de comerciants, respon a la necessitat d’articular mesures (regulatòries, fiscals, financeres i organitzatives) per modernitzar el teixit comercial de la zona amb vista a millorar-ne la competitivitat i l’adaptació al nou model turístic. L’adaptació efectiva a les necessitats de l’àrea i als canvis en el mercat, l’especialització o la implantació de processos de racionalització són algunes de les línies que s’hauran de seguir. Programació econòmica:


Acció.X.2. – dissenyar i implementar un Pla de suport a les petites i mitjanes empresesAquest pla pretén donar suport al teixit de petites i mitjanes empreses de Platja de Palma, per facilitar el procés de reestructuració dels seus serveis i organització que el canvi de model turístic farà imprescindible. Les seves línies principals seran el foment de la formació i professionalització dels propietaris i directius, el suport a l’obertura de noves empreses que representin un valor afegit al nou model i la incentivació de la inversió, innovació i adaptació a les noves demandes. Programació econòmica:


Acció.X.3. –dissenyar i implementar un Pla foment d’emprenedorsEs tracta de dissenyar i implementar un pla que reculli tot un seguit de mesures d’assessorament, suport financer i incentivació (ja sigui a través de programes escolars que permetin desenvolupar microaccions empresarials amb els alumnes, premis, etc.), per tal de fomentar l’aparició a Platja de Palma d’emprenedors que aportin nous conceptes de negoci i noves oportunitats d’innovació i de creació de nous serveis, que permetran satisfer les noves necessitats tant de la població resident com dels turistes. Programació econòmica:


Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 2

04

4.Entorn urbà I turístIC

Gori Salvà

Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 2

05

ProGrAmA XI - ElAborAr un PlAnEJAmEnt urbAnístIC QuE rEvAlorI, dEfInEIXI I ProtEGEIXI lEs dIfErEnts àrEEs urbAnEs I PAIsAtGístIQuEs

L’oferta turística de Platja de Palma i amb ella el tractament de l’espai públic ha estat centrat fins ara al voltant del seu front marítim. Les diferents realitats urbanes existents han quedat diluïdes sota una màscara d’homogeneïtat i la falta d’atenció a les altres realitats paisatgístiques ha degenerat en espais de molt baixa qualitat urbanística i propiciat l’aparició de problemàtiques socials, ambientals, etc.Aquest programa, que es constitueix en un element clau de l’Estratègia de revaloració integral de Platja de Palma, busca donar solució a aquests problemes elaborant un planejament urbanístic en zones i que protegeix, defineix i posa en valor els elements diferenciadors intrínsecs que la integren, propiciant-ne un disseny policèntric, amb múltiples ambients i experiències.

Acció.XI.1. – Elaborar un planejament urbanístic que revalori, defineixi i protegeixi les diferents àrees urbanes i paisatgístiquesEl fet de convertir Platja de Palma en una destinació turística de primer ordre, amb un model residencial d’alta qualitat i que sigui exemple de sostenibilitat, requereix ineludiblement revalorar, definir i protegir la diversitat de les seves diferents àrees urbanes i paisatgístiques. En aquest sentit, s’ha elaborat un planejament urbanístic que configura una nova estructura territorial organitzada segons nuclis urbans diferenciats (Can Pastilla, la Ribera...), espais naturals estratègics (com Ses Fontanelles o La Porciúncula), espais públics singulars (la nova plaça major de Can Pastilla, per exemple) i els eixos, accessos i altres vies secundàries de comunicació. Programació econòmica:

TERMINIS 2012 2015 2020 >2020INVERSIÓ TOTAL 1.996.981 € - € - € - €

Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 2

06

ProGrAmA XII – GEstIonAr El sÒl ClAu PEr A lA vIAbIlItAt dEl ProJECtEUn cop elaborat el planejament urbanístic que ha de conduir a la revaloració integral de Platja de Palma, aquest programa té com a objectiu gestionar el sòl necessari per poder dur a terme totes les operacions urbanístiques que seran necessàries per a aconseguir-ho. Les diferents accions que es plantegen permetran avançar amb les operacions estratègiques de l’aiguamoll de Ses Fontanelles, de l’àrea La Porciúncula-Pedreres i del Torrent des Jueus, a més dels esponjaments selectius dels nuclis urbans de la zona. D’aquesta manera, serà possible recuperar i protegir espais naturals degradats i, a més, convertir-los en part fonamental d’una nova estructura territorial amb múltiples ambients, que oferirà una oferta diversificada tant al turista com al resident al llarg de tot l’any..

Acció.XII.1. – Gestionar el sòl de l’operació estratègica ses fontanellesL’aiguamoll de Ses Fontanelles, la major zona humida del terme de Palma, presenta un estat de conservació deficient. Aquesta acció consisteix en portar a terme les operacions de sòl necessàries per a la recuperació d’aquest aiguamoll i del seu entorn, que acull l’últim saladar de la badia de Palma i alguns exemplars de la planta endèmica Limonium barceloi, per a la seva reconversió en un gran parc natural, clau en el model de transformació integral de Platja de Palma. Programació econòmica:

TERMINIS 2012 2015 2020 >2020INVERSIÓ TOTAL 15.400.000 € 23.100.000 € - € - €

Acció.XII.2. – Gestionar el sòl de l’operació estratègica la Porciúncula-PedreresEs tracta de dur a terme les operacions de sòl necessàries per, en primer lloc, reconvertir l’àrea de les Pedreres en un àmbit singular que donarà alberg a “les catedrals” de Platja de Palma (centre esportiu, l’hotel més “bio”, centre de benestar...) i, en segon, alliberar sòl en la gran àrea natural de la Porciúncula, amb l’objectiu de connectar aquesta operació estratègica amb el mar, clau en el model de transformació integral de la Platja de Palma. Programació econòmica:


Acció.XII.3. – Gestionar el sòl de l’operació estratègica del torrent des JueusLa recuperació del Torrent des Jueus, on es troben importants comunitats de pi costaner i garriga mediterrània i que té un gran potencial com a corredor verd, és una mostra més del que el Pla de revaloració integral farà per protegir i reconvertir els valuosos espais naturals de Platja de Palma. A més, es dotarà aquesta àrea d’un parc d’escultures i un nou museu d’art mediterrani i es reconvertirà la llera del torrent, al seu pas pels arenals de Palma i Llucmajor, en un nou espai públic emblemàtic d’unió entre ambdós municipis. Programació econòmica:


Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 2

07

Acció.XII.4. – Gestionar el sòl dels esponjaments selectius dels nuclis urbans de la Platja de PalmaDins del procés de transformació integral de Platja de Palma, i amb l’objectiu d’aconseguir un espai públic d’alta qualitat, serà necessari realitzar una sèrie de projectes puntuals d’esponjament selectiu dels seus nuclis urbans. Aquesta acció planteja la gestió del sòl necessari per a realitzar aquests esponjaments, que seran imprescindibles per a la millora de l’espai urbà, ja que, mitjançant el buidatge d’àrees acotades de la trama urbana, permetran generar nous espais públics i es reduirà la densitat edificada. Programació econòmica:


ProGrAmA XIII - dIssEnYAr I ImPlEmEntAr un ProJECtE dE rEurbAnItZACIó GEnErAl dE lA trAmA urbAnA I dEls EsPAIs PÚblICs ClAu PEr A lA rEvAlorACIó turístICA

Aquest programa està destinat a dissenyar i implementar un projecte de reurbanització de la trama urbana de Platja de Palma i dels seus espais públics singulars, a través de projectes d’alta qualitat urbanística i paisatgística, i sempre sota criteris de sostenibilitat. L’objectiu és aconseguir revalorar la zona i millorar la seva imatge mitjançant la posada en valor dels seus espais naturals i urbans singulars de caràcter públic.Entre les seves accions es troba l’elaboració del projecte de reurbanització general, el disseny de l’estudi de detall dels espais naturals estratègics, dels espais públics urbans singulars, del front marítim i dels accessos, eixos principals i altres xarxes de Platja de Palma.

Acció.XIII.1 – Elaborar el Projecte de reurbanització generalL’objectiu general d’aquesta acció és generar un espai públic d’alta qualitat seguint un disseny nou de la xarxa de vies públiques enteses com carrers més verds, en el qual se’n reconsideri la utilització en funció del nou model de mobilitat i transport, augmentant el seu arbrat i dimensionant-les per tal de dotar-les d’una funcionalitat adequada a un trànsit contingut, que sense deixar de possibilitar el trànsit rodat posi en valor la tranquil·litat per al vianant, ancians, nens i persones de mobilitat reduïda, alhora que pugui integrar altres mitjans de transport. Programació econòmica:


Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 2

08

Acció.XIII.2. – dissenyar l’estudi de detall dels espais naturals estratègicsEs tracta de dissenyar la recuperació ambiental i paisatgística dels entorns naturals originals i característics de Platja de Palma, la conservació dels quals és molt important, tant per la preservació de la biodiversitat, com pels beneficis que pot aportar en el manteniment de funcions i serveis transcendentals per a l’equilibri de l’espai. Serà el cas de l’aiguamoll de Ses Fontanelles i del seu entorn, de les pinedes de la Porciúncula i del Torrent des Jueus, de la llera natural dels torrents de Son Verí i Cala Blava, així com de l’entorn de l’autovia de Llevant. Programació econòmica:

TERMINIS 2012 2015 2020 >2020INVERSIÓ TOTAL 1.216.556 € ¡- € - € - €

Acció.XIII.3. – dissenyar l’estudi de detall dels espais públics urbans singularsEs tracta de dissenyar aquells espais públics singulars de caràcter urbà que potenciaran una nova imatge urbana per a Platja de Palma. Es procedirà a la millora i l’embelliment de la xarxa de places i parcs urbans existents, així com a dissenyar la nova plaça major de Can Pastilla, el nou bulevard de la Ribera, la plaça de Les Meravelles, el bulevard des Jueus i els jardins de la posidònia i, finalment, el conjunt de la ciutadella, que albergarà “les catedrals”, situat a l’àrea de Les Pedreres-La Porciúncula. Programació econòmica:

TERMINIS 2012 2015 2020 >2020INVERSIÓ TOTAL 1.167.626 € 291.906 € - € - €

Acció.XIII.4. – dissenyar l’estudi de detall del front marítimL’objectiu és, de forma compatible amb la gestió sostenible de la platja, diversificar la relació de l’entorn urbà amb el mar i la platja, afavorint un major contacte i proximitat i millorant-ne la imatge. Amb aquest objectiu es dissenyarà el sistema natural de la platja i el litoral, així com els nous fronts urbans: els passejos marítims de Can Pastilla i S’Arenal de Palma i de Llucmajor, les platges de la Ribera, el gran passeig marítim de Les Meravelles, el passeig natural per la costa de Son Verí fins al Cap Enderrocat, etc. Programació econòmica:

TERMINIS 2012 2015 2020 >2020INVERSIÓ TOTAL 955.883 € 637.255 € - € - €

Acció.XIII.5. – dissenyar l’estudi de detall dels accessos, eixos principals i altres xarxes urbanesEs tracta de dissenyar la transformació dels principals vials estructurals de Platja de Palma, els accessos des de l’autovia i els eixos d’entrada, els nous bulevards o carrers de vianants, la xarxa d’eixos secundaris i una nova xarxa de mobilitat alternativa. L’objectiu és millorar les seves qualitats paisatgístiques i urbanes, afavorir la mobilitat de vianants i ciclistes, reduir la presència de vehicles contaminants i millorar la connectivitat entre els nous productes turístics. Tot això sota criteris de sostenibilitat i d’adaptació al canvi climàtic. Programació econòmica:


Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 2

09

Acció.XIII.6. – Implementar la reurbanització general i l’estudi de detall dels espais públics singularsAquesta acció comprèn l’execució material dels projectes dissenyats prèviament (accions A.XIII.1., A.XIII.2., A.XIII.3., A.XIII.4. i A.XIII.5.) a través de la realització dels consegüents projectes: la reurbanització dels carrers i els estudis de detall dels espais naturals estratègics, dels espais públics urbans singulars i dels eixos, accessos i d’altres xarxes urbanes de Platja de Palma. Programació econòmica:


ProGrAmA XIv – dIssEnYAr I ImPlEmEntAr PECEs urbAnEs I turístIQuEs EmblEmàtIQuEs

El turisme es veurà molt afectat per un nou escenari global, on les conseqüències de la crisi econòmica actual i una major preocupació social per l’evolució mediambiental marcaran l’agenda internacional. En aquest context, revalorar el conjunt del sistema urbà i del paisatge de Platja de Palma resulta imprescindible si es vol aconseguir un distanciament qualitatiu d’altres destinacions turístiques competidores de les quals cal diferenciar-se. En aquest sentit, el programa planteja el disseny i la implementació en la trama urbana rehabilitada, aconseguida a partir de l’articulació de les diverses identitats que es propugnen, d’una xarxa de peces urbanes i turístiques emblemàtiques que continguin nous productes turístics, de caràcter únic i innovador, i impulsors d’un nou model.

Acció.XIv.1. – dissenyar i implementar “les catedrals” de Platja de PalmaEs tracta de crear una sèrie de nous edificis emblemàtics i espais urbans de primer ordre, estratègicament ubicats, que incorporin productes turístics únics i específics a Platja de Palma i que, alhora, donin servei a la comunitat resident. Podem esmentar-ne alguns: centre mediterrani, el hotel més “bio”, centre de benestar, centre esportiu, Museu d’Art i Fort del Cap Enderrocat. Programació econòmica:


Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 2

10

Acció.XIv.2. – dissenyar i implementar un conjunt de nous equipaments turístics i socialsEs tracta de dissenyar i implementar nous espais dedicats a l’oci, estratègicament ubicats, que ampliaran la diversitat de l’oferta i el valor turístic i residencial de Platja de Palma amb nous productes, al mateix temps que donen servei a la comunitat resident. En concret es realitzarà el disseny i la implementació del aviari de Ses Fontanelles, el centre d’entreteniment de Les Meravelles, el centre d’espectacles Les Meravelles i una xarxa de pavellons multiusos en la primera línia de Platja de Palma. Programació econòmica:


Acció.XIv.3. – dissenyar i implementar un conjunt de fites i esdeveniments emblemàtics que defineixin la nova imatge de marcaAquesta acció preveu el disseny d’una sèrie de fites i experiències emblemàtiques perquè es converteixin en imatge de marca de la nova Platja de Palma, alhora que s’aconsegueix una manera diferent i atractiva de descobrir els seus valors. Amb aquesta finalitat, es dissenyaran els taxis marítims d’una possible connexió per mar amb Palma a través de bots, un servei de lloguer de bicicletes, el tramvia específic de Platja de Palma, les escultures “Homenatge al turista” i a la posidònia, etc. Programació econòmica:

TERMINIS 2012 2015 2020 >2020INVERSIÓ TOTAL

Acció.XIv.4. – dissenyar, implementar i fer un seguiment dels nous desenvolupaments per trasllat d’edificació estratègicaA Platja de Palma s’han projectat algunes noves ordenacions urbanístiques que serviran per a compensar zones esponjades i permetran diversificar la façana actual de primera línia amb nous fronts urbans. Es realitzarà, entre altres, el disseny i la implementació dels nous fronts urbans de Can Pastilla cap al cinturó verd i cap a la Gran Via de Can Pastilla, els nous fronts comercials del bulevard de la Ribera i del gran passeig marítim de Les Meravelles, el nou front urbà del Torrent des Jueus, etc. Programació econòmica:


Aquesta acció no es quantifica per la dificultat de fer-ho sense una anàlisi molt més detallada de cadascun dels possibles temes que cal abordar.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 2

11

5.mEtAbolIsmE –

sErvEIs urbAns

Mallorca Quality

Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 2

12

ProGrAmA Xv - dIssEnYAr I ImPlEmEntAr un EsCEnArI EnErGÈtIC fInAlIstA Amb “bAlAnç dE CArbonI 0” I 100% d’EnErGIEs rEnovAblEs

L’objectiu és aconseguir el balanç zero d’emissions de Co2 i un sistema basat totalment en energies renovables. Tots aquests projectes han d’assolir la plena consecució el 2050, per la qual serà necessari anar establint accions a curt, mitjà i llarg termini. Cal que aquestes reduccions intermèdies es realitzin també segons altres objectius com ara, per exemple, els indicats pel protocol de Kyoto. Les emissions que formen part d’aquesta proposta són les associades amb l’edificació, les infraestructures (l’enllumenat públic, el cicle de l’aigua o la gestió de residus) i el transport associat a Platja de Palma (transport de persones, mercaderies i residus).

Acció.Xv.1. - dissenyar el Pla mestre detallat per a l’eficiència energètica de Platja de PalmaEl Pla és l’eina fonamental per a la definició de les fases que garantiran l’èxit d’un programa plantejat a molt llarg termini. Aquest text ha d’incloure les modificacions que requereix la gestió del cicle de l’aigua, el tractament i el transport de residus i una mobilitat sostenible a les mesures d’eficiència energètica que s’han d’implementar al parc edificat, tant residencial com turístic, objecte d’una altra acció (A.XIX.1./A.XIX.5.). Les estratègies que cal dur a terme s’estableixen a curt termini (abans de 2015). Programació econòmica:


Acció.Xv.2. - dissenyar i implementar sistemes energètics basats en la producció mitjançant recursos renovables i en xarxes intel·ligents de distribució i emmagatzematge a Platja de PalmaLa implantació de sistemes de generació d’energies renovables i de xarxes de distribució intel·ligents preveu mesures com la introducció de panells solars (fotovoltaics i termosolars) en l’edificació i en parcel·les privades, així com en els centres de transferència de mercaderies i mobilitat, i en el mobiliari urbà. També s’inclou la instal·lació d’una central solar més gran i l’impuls de mesures no tecnològiques que contribueixin a una gestió més eficient dels sistemes energètics. Programació econòmica:

TERMINIS 2012 2015 2020 >2020

INVERSIÓ TOTAL 12.320.000 € 26.180.000 € 38.500.000 € 77.000.000 €

Acció.Xv.3. - dissenyar i implantar camps d’energies renovables associades a Platja de PalmaAquesta mesura és, en el conjunt dels programes proposats, la més allunyada de Platja de Palma des del punt de vista geogràfic. Atès que, en una zona eminentment urbana, no hi ha capacitat espacial per integrar la superfície necessària i dur a terme la generació d’energia renovable que pugui aconseguir com a resultat el “balanç zero” d’emissions de CO2, aquesta acció proposa compensar una part de les emissions amb una central de generació renovable (termosolar), associada exclusivament a Platja de Palma. Programació econòmica:


Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 2

13

ProGrAmA XvI - dIssEnYAr I ImPlAntAr un sIstEmA dE GEstIó dEl CIClE urbà dE l’AIGuA Amb El mínIm ImPACtE I lA mIllor EfICIÈnCIA

El programa defineix les infraestructures de distribució de l’aigua i la resta de sistemes de gestió, a més de les accions de conscienciació a residents i turistes per aconseguir un consum més racional. Els objectius són la reducció del consum d’aigua potable fins un 35% i un estalvi corresponent a l’energia invertida en la seva gestió, cosa que contribuirà al “balanç zero”. Per això es potenciarà l’ús d’aigua regenerada i de pluja. En la quantificació d’aquests objectius s’han tingut en compte els efectes del canvi climàtic en la disponibilitat de recursos hídrics i els beneficis que l’eliminació d’abocaments al mar comportaria per a la recuperació de la biodiversitat.

Acció.XvI.1. - dissenyar el Pla director per a rehabilitar i modernitzar les xarxes d’aigua de Platja de PalmaEl Pla determinarà les mesures que cal implantar per a millorar el rendiment de les xarxes i disminuir les pèrdues d’aigua circulant. Això exigeix inspeccionar i organitzar la xarxa d’abastament dels barris de Platja de Palma, la de sanejament d’aigües residuals i la de sanejament de pluvials, compreses en l’àmbit de competència municipal de l’Ajuntament de Palma. També es planificarà la rehabilitació de la xarxa unitària de sanejament de la zona corresponent a Llucmajor. Tot això redundarà en benefici de la qualitat de les aigües abocades. Programació econòmica:


Acció.XvI.2. - dissenyar i implantar les millores en la xarxa de sanejament de Platja de Palma i la xarxa de drenatge de pluvials i el Pla de sant JordiAquesta acció proposa rehabilitar i ampliar la xarxa de sanejament existent, ampliar la capacitat de les estacions de bombament i millorar els tractaments de l’EDAR (estació de depuració d’aigües residuals) per prevenir la contaminació al Pla de Sant Jordi. També s’intervindrà en la depuració de Llucmajor i es realitzarà el “Projecte de conversió de la rigola costanera de Platja de Palma en emmagatzematge temporal de pluvials”. Programació econòmica:


Acció.XvI.3. - dissenyar i implantar nous sistemes de drenatge sostenible a la xarxa de pluvials de Platja de PalmaEls nous sistemes propiciaran una disminució del grau de contaminants en l’aigua d’escorrentia i permetran a més nous usos de l’aigua de pluja, de manera que el reg i la neteja de vials es podrà deixar de realitzar amb aigua potable, com s’ha fet fins ara. Aquesta acció estableix un disseny i una execució de les noves xarxes de drenatge sostenible i de les infraestructures d’emmagatzematge de pluvials per a la seva reutilització a Platja de Palma. Programació econòmica:


Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 2

14

Acció.XvI.4. - dissenyar i implantar les millores en la xarxa d’abastament i noves infraestructures de subministrament d’aigua regenerada a Platja de PalmaEs proposa rehabilitar i ampliar la xarxa d’abastament existent, i executar el projecte de tractament terciari de l’aigua, a més d’estendre la seva distribució, per a reg i neteja de carrers. El pla estableix l’extensió de les artèries d’aigua regenerada des de l’EDAR I, amb la finalitat de donar servei a Palma i Llucmajor. S’espera que els abocaments d’aigua sense depurar, que actualment arriben al mar, quedin completament eliminats a mitjà termini. Programació econòmica:


ProGrAmA XvII - dIssEnYAr I ImPlEmEntAr un sIstEmA dE GEstIó dE rEsIdus QuE En mInImItZI lA GEnErACIó I ProJECtI un “EsCEnArI 0 A AboCAdor”

Mitjançant la millora de la gestió dels residus s’incrementarà la higiene pública i s’aconseguirà l’òptim tancament del cicle de materials i consumibles, alhora que es contribuirà directament a la reducció de les emissions de Co2 ja que la reducció dels residus requerirà un menor cost en el tractament i, per tant, una disminució del volum destinat a valoració energètica. Els plans específics de gestió de residus aprofitaran els avenços tecnològics de la comunicació per al seguiment dels processos. Aquests avenços també seran indispensables en les campanyes de foment de la conscienciació i participació ciutadana, que garantiran l’èxit de la implantació de les noves mesures.

Acció.XvII.1-dissenyar el Pla específic de gestió de residus de la construcció a les obres de Platja de PalmaAquesta acció planteja la gestió dels residus a la planta de tractament de residus de construcció i demolició de Mallorca i la reducció del consum de recursos naturals, gràcies a la utilització de materials amb elevat contingut d’elements reciclats. El control es durà a terme mitjançant el mesurament dels percentatges de materials reciclats utilitzats en les obres i el grau de separació de materials, en el cas dels residus procedents de rehabilitacions o noves construccions. Programació econòmica:


Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 2

15

Acció.XvII.2. - dissenyar i implantar el Pla específic per a la gestió sostenible de residus en hotelsCaldrà dissenyar de nou i millorar les instal·lacions actuals de la planta hotelera, com a part de la seva rehabilitació, prevista en l’acció A.XIX.4. En una primera fase es redactarà el Pla específic i posteriorment s’elaboraran els plans de residus propis de cada establiment. Complementàriament, el fet d’establir convenis i noves tarifes pot reduir considerablement el volum de residus generats en els hotels. Aquestes accions requereixen campanyes de foment de la responsabilitat social corporativa, la compra verda o d’altres activitats de participació i formació d’empleats. Programació econòmica:


Acció.XvII.3. - dissenyar i implantar l’ampliació d’infraestructures de recollida de residusAquesta acció proposa ampliar les infraestructures de recollida de residus més enllà de les previsions existents actualment, per tal d’abastar totes les zones i usuaris presents a Platja de Palma. El grau d’èxit d’aquesta acció es mesurarà a través de l’anàlisi dels volums de recollida selectiva generats en cada àrea. Aquesta ampliació exigeix un esforç inicial per la implantació d’una xarxa nova de contenidors soterrats a totes aquelles zones en les quals no es disposi del servei. Programació econòmica:


Acció.XvII.4. - dissenyar el Pla de gestió sostenible de productes subministrats a Platja de PalmaEl problema principal que provoca el subministrament de mercaderies està causat, per una banda, per la quantitat ingent d’envasos que generen els embalatges de productes, i, per l’altra, per la duplicitat i solapaments entre les rutes de distribució. Per minimitzar la necessitat d’embalatges i optimitzar el seu transport, els béns i productes distribuïts a Platja de Palma es concentraran en el Centre de Consolidació de Mercaderies. També s’implementaran mesures de foment del consum sostenible entre consumidors i proveïdors, la qual cosa permetrà reduir encara més el nombre d’envasos i embalatges generats a Platja de Palma. Programació econòmica:

TERMINIS 2012 2015 2020 >2020

INVERSIÓ TOTAL115.500 € - € - € - €

Acció.XvII.5. - dissenyar i implantar el Pla específic per a la gestió sostenible de residus per a residentsParal·lelament a la rehabilitació dels edificis residencials, es planteja també l’elaboració d’un pla específic per a residents, que millori notablement el grau de separació de RSU (residus sòlids urbans) en origen i també en redueixi el volum. Els principals indicadors de control de la implantació i l’èxit d’aquesta iniciativa són el càlcul de la quantitat de residus generats i l’interès mostrat pels diferents actors en la seva separació. Programació econòmica:


Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 2

16

ProGrAmA XvIII - dIssEnYAr I ImPlEmEntAr un PlA d’AvAluACIó I mIllorA dE l’ ImPACtE ACÚstIC

Aquest programa comparteix objectius amb les accions relatives a la mobilitat de la zona, ja que tots dos proposen actuacions sobre la vegetació viària i la implantació del tramvia juntament amb accions que col·laborarien amb la reducció del soroll generat a la zona. Els resultats dels estudis també poden influir en altres projectes, com els de reforma d’edificis, en tot allò relacionat amb l’adaptació a la normativa dels nivells sonors de l’edificació. En aquest sentit, seran de gran utilitat els resultats que ofereixi el mapa de soroll de Platja de Palma.Els principals agents generadors de soroll, en els quals es treballarà per tal de disminuir els nivells sonors, són l’aeroport de Palma i l’autovia.

Acció.XvIII.1. - dissenyar el Pla d’avaluació i millora de l’entorn de Platja de Palma relatiu a impacte acústicA partir del mapa de sorolls de la zona, s’avaluarà l’estat sonor actual de Platja de Palma i, en funció dels resultats, s’identificaran les fonts de soroll més rellevants i les zones més afectades, que seran prioritàries en l’execució de mesures pal·liatives. Aquesta anàlisi també ha de predir les modificacions futures que el nou model de Platja de Palma pot originar en aquest mapa de sorolls. Programació econòmica:


Acció.XvIII.2. - dissenyar i implantar les obres de millora necessàries a les principals infraestructures viàriesL’autovia és un dels focus principals de contaminació acústica i se suggereix, per tant, la seva pavimentació amb un asfalt sonoreductor que minimitzi l’emissió sonora. Aquesta mesura s’ha de complementar amb la instal·lació de pantalles acústiques, que permetrà una considerable reducció d’emissions restringint l’afecció acústica de la via a la zona circumdant. A la vegetació viària secundària es proposa la regulació del trànsit rodat i la implantació de nous sistemes de transport d’ impacte menor, com ara el tramvia o la mobilitat ciclista. Programació econòmica:


Acció.XvIII.3. - dissenyar i implantar les obres de millora necessàries en la principal infraestructura aeroportuàriaAtès que la responsabilitat, en el cas de l’aeroport, és de les administracions competents, i que els límits acústics ja estan establerts per elles en el document SIRPA, aquesta acció correspon al compliment escrupolós dels nivells legals fixats en aquest text, de la mateixa manera que s’ha fet en els aeroports de Madrid i Barcelona. La coordinació entre administracions permetrà una millora de la qualitat acústica en les àrees pròximes a Son Sant Joan. Programació econòmica:


Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 2

17

6.EdIfICACIó I

mobIlItAt

Comparini Asociados

Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 2

18

ProGrAmA XIX - dIssEnYAr I ImPlEmEntAr un PlA I un sIstEmA dE CErtIfICACIó PEr A lA rEHAbIlItACIó IntEGrAl (I l’obrA novA) dE l’EdIfICACIó turístICA I rEsIdEnCIAl PEr rEduIr Al 50% lA sEvA CàrrEGA AmbIEntAl I El nombrE dE PlACEs turístIQuEs

Aquest programa exposa la necessitat de reduir l’impacte de tota l’edificació de Platja de Palma mitjançant l’opció preferent de la rehabilitació integral. Es tracta d’aconseguir la millora mediambiental i integral de la destinació (entorn urbà / residencial i oferta turística). La intervenció farà baixar el consum d’energia dels habitatges i l’impacte dels materials utilitzats fins a un 50% respecte al model actual, amb influències molt positives també sobre els cicles d’aigua i de materials i residus. Amb aquest objectiu, serà necessari determinar un protocol d’actuació i crear un segell de qualitat ambiental per als immobles, a més de vetllar per la millora de la imatge de la nova edificació.

Acció.XIX.1. – dissenyar el Pla director de la rehabilitació integral de l’edificació residencial i dels seus equipaments complementarissEl Pla director serà l’instrument de programació i coordinació de les accions de rehabilitació i renovació de l’edificació residencial i els seus equipaments complementaris a mitjà i llarg termini, a més de ser el marc principal de tramitació amb les administracions de les ajudes necessàries per a la realització de les obres. El Pla inclou accions de difusió i d’incentiu entre residents, que ajudaran a la selecció de zones d’intervenció. Programació econòmica:


Acció.XIX.2. – dissenyar el Pla director de la rehabilitació integral de l’edificació d’allotjament turístic i dels seus equipaments complementarissAquest Pla marcarà les directrius que seguiran les accions de rehabilitació i renovació de l’edificació hotelera i d’equipaments complementaris de Platja de Palma. A més de permetre la sostenibilitat, habitabilitat i harmonia en la imatge del conjunt edificat, els projectes han de donar resposta a les necessitats i expectatives dels hotelers. Al mateix temps, el Pla ha d’oferir a les institucions garanties en la renovació de l’edificació i gestió hotelera. Programació econòmica:


Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 2

19

Acció.XIX.3. - disseny d’una certificació específica per a Platja de Palma i de l’eina necessària per a assolir-hoEl segell de Qualificació Verda - Platja de Palma serà específic per a la gestió del Consorci i constatarà la millora mediambiental dels espais públics i les edificacions. La certificació es durà a terme mitjançant l’elaboració d’una avaluació dels criteris de rehabilitació, ajustats a les característiques de l’edificació establertes per a Platja de Palma. Posteriorment, l’eina serà transferida al Consorci, acompanyada de cursos de formació i seguiment de la implementació del procediment. Programació econòmica:


Acció.XIX.4. – Implementar el Pla director per a la rehabilitació integral de la planta hotelera en clau de sostenibilitatLa renovació de la planta hotelera de Platja de Palma, prioritàriament mitjançant rehabilitació, encara que puntualment es realitzi obra nova, suposa anar molt més enllà en els processos de reforma habituals del parc hoteler, la naturalesa de la intervenció proposta serà rellevant no només per a la millora mediambiental de l’àmbit, sinó també per a millorar l’oferta turística i el seu resultat empresarial i aconseguir, juntament amb la resta de mesures, la requalificació de la destinació. Programació econòmica:


Acció.XIX.5. – Implementar el Pla director per a la rehabilitació integral de la planta residencial en clau de sostenibilitatAquesta acció consisteix en la gestió i execució per fases de la rehabilitació del conjunt residencial de Platja de Palma. L’execució implica la participació dels residents, intermediaris socials, un gran nombre d’arquitectes, gestors i constructors, i tots ells han d’incloure l’avaluació i certificació ambiental de l’edificació en la mecànica habitual de treball. Finalment, es durà a terme el seguiment durant el cicle de vida dels edificis. Programació econòmica:


Acció.XIX.6. - dissenyar i implantar la rehabilitació / renovació de la xarxa de dotacions socials, comercials i equipaments terciaris en clau de sostenibilitatLa millora de les condicions de vida de la població resident a Platja de Palma té un pes fonamental en el conjunt d’accions previstes pel PAI. En concret, aquesta acció va dirigida a dissenyar i implementar la rehabilitació integral de la totalitat de la xarxa de dotacions socials, comercials i equipaments terciaris per, alhora que es redueix el seu impacte ambiental, millorar la qualitat del servei a la població local. Programació econòmica:


Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 2

20

Acció.XIX.7. - dissenyar i implantar la rehabilitació de les edificacions d’interès arquitectònicEs tracta de dissenyar i implementar la rehabilitació de les edificacions d’interès arquitectònic que són clau per a la identitat de Platja de Palma, per generar una sensibilització cap a la cultura arquitectònica local que permeti fixar unes condicions comunes constitutives d’aquesta identitat. Es farà a través d’un catàleg d’edificacions d’alt valor arquitectònic, un pla de rehabilitació i reconversió de molins de Mallorca i dos plans de reconversió destinats a edificacions rurals d’interès agroturístic i d’edificacions d’interès cultural. Programació econòmica:


ProGrAmA XX - dIssEnYAr I GEstIonAr un PlA dE mobIlItAt sostEnIblE Amb “bAlAnç dE CArbonI 0” En Els dEsPlAçAmEnts loCAls

Aquest programa busca una mobilitat sostenible a Platja de Palma, és a dir, un escenari final amb emissions neutrals en Co2 per a la mobilitat interior de l’àmbit i una reducció del 50% de diferència entre l’àmbit i la resta de l’illa. Això s’aconseguirà a partir de la nova estructura viària, la reducció gradual de l’ús del vehicle privat, el control en la càrrega i descàrrega i la implantació d’un sistema de transport públic basat en el tramvia. La reordenació de l’espai, amb la reducció del nombre de vehicles i el foment d’altres de més sostenibles (tramvia, bicicleta...), contribuirà a la consecució de l’objectiu sobre “balanç 0”.

Acció.XX.1. - dissenyar el Pla de mobilitat integral de Platja de PalmaEs tracta d’una eina general de planificació que estableix els objectius necessaris per a desenvolupar el nou model de mobilitat. Aquesta acció comporta la redacció del propi Pla, a més de l’estudi de la introducció d’una targeta integrada de transport, un sistema de control de taxis, un sistema de préstec de bicicletes, etc. També es dissenyarà una reordenació de les línies de transport públic, pensant en el traçat futur del tramvia, i un model de simulació de tot el sistema plantejat. Programació econòmica:

TERMINIS 2012 2015 2020 >2020INVERSIÓ TOTAL 1.578.500 € 542.850 € - € - €

Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 2

21

Acció.XX.2. - dissenyar i implantar una nova ordenació viària de Platja de Palma incloent-hi la infraestructura necessària en l’espai públic per a mobilitat elèctricaLa implantació de la infraestructura pública que possibiliti la mobilitat elèctrica i la modificació dels enllaços existents requereix realitzar el disseny i l’execució dels enllaços en la MA-19, MA-6014 i MA-6020, la senyalització integral en tota la zona, l’estudi de la viabilitat, el disseny i la instal·lació d’un sistema de control d’accés a Platja de Palma i la instal·lació de la infraestructura necessària per a la recàrrega de vehicles elèctrics.Programació econòmica:


Acció.XX.3. - dissenyar i implantar l’intercanviador de Can Pastilla, la plataforma segregada per al tramvia amb les seves instal·lacions i el material mòbil que hi passaràEs tracta d’una infraestructura intermodal que permetrà la connexió entre els diferents mitjans de transport d’una manera àgil i eficaç. Un cop dissenyat i implantat l’intercanviador, caldrà estudiar la viabilitat de l’ampliació d’una nova línia de tramvia i implantar les infraestructures i el material mòbil que circularà per la plataforma segregada. Aquest sistema de transport podria estar en funcionament abans de 2020. Programació econòmica:


Acció.XX.4. - dissenyar i implantar el Centre de Consolidació de mercaderies de Platja de PalmaEl Centre de Consolidació de Mercaderies de Platja de Palma servirà per a controlar els vehicles de càrrega i descàrrega, per numeració i tipus de combustible utilitzat, amb l’objectiu principal d’aconseguir una reducció de les emissions produïdes per aquest tipus de transport. Aquesta acció requereix estudiar la viabilitat de l’ampliació del Centre de Consolidació de Mercaderies, redactar el projecte i executar-ne la construcció i, finalment, analitzar els beneficis de la implantació d’un tramvia de càrrega. Programació econòmica:

TERMINIS 2012 2015 2020 >2020INVERSIÓ TOTAL - € - € - € 4.681.600 €

Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 2

22

7. sErvEIs tIC

Ingram Publishing

Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 2

23

ProGrAmA XXI - PlAnIfICAr I ImPlEmEntAr un sIstEmA IntEGrAl ubIC

Aquest programa engloba totes les infraestructures de maquinari, programari i perifèrics que seran necessàries per a facilitar l’accés ubic, ràpid, còmode i eficaç als serveis que estaran disponibles a Platja de Palma, i també la tecnologia que permeti obtenir la informació (vídeo, àudio, temperatura, soroll, qualitat de l’aire o l’aigua, etc.) necessària per a fer possible la prestació d’aquests nous serveis. El fet de garantir la privacitat serà un element fonamental en aquest nou escenari, ja que es busca la identificació, localització i concreció d’hàbits i desplaçaments. Així mateix, serà imprescindible una mínima integració de sistemes i de protocols d’informació, a més de polítiques formatives i d’incentius que permetin la convergència de nivells de capacitació tecnològica de la població.

Acció.XXI.1. - Analitzar, dissenyar i desenvolupar una xarxa de comunicacionsEs pretén implantar una xarxa de comunicacions que possibiliti a empreses, ciutadans i turistes l’accés ubic als nous serveis, implementant la infraestructura de comunicacions necessària. Un cop analitzada la situació actual de connectivitat a Platja de Palma (accessos a la xarxa existents i possibilitats de creixement), es procedirà al disseny i la implantació de la xarxa de comunicacions: cobertura de dades mòbil, connexions de fibra necessàries i espais oberts desitjats. Un sistema de monitoratge garantirà la qualitat del servei. Programació econòmica:


Acció.XXI.2. - Analitzar les necessitats, dissenyar i implantar la xarxa de transductorsSobre la infraestructura de comunicacions ja dissenyada, es posarà en marxa la xarxa de transductors necessària per a l’anàlisi i el tractament de la informació rellevant de Platja de Palma, fet que possibilitarà generar serveis d’alt valor afegit basats en l’explotació de la informació. Prèviament, s’identificaran aquells elements susceptibles de ser mesurats o monitorats: fonts de vídeo i àudio, temperatura, humitat, CO2, moviment dels individus o masses, etc., per homogeneïtzar i estandarditzar l’accés als senyals i garantir-ne el tractament. Programació econòmica:

TERMINIS 2012 2015 2020 >2020INVERSIÓ TOTAL - € 1.155.000 € 1.155.000 € - €

Acció.XXI.3. - Analitzar, dissenyar i implantar la infraestructura de serveisEs tracta de desenvolupar la infraestructura necessària que possibiliti la integració dels elements de maquinari i programari empleats, i que garanteixi tant la disponibilitat i qualitat dels serveis existents com l’estandardització i obertura dels elements que s’integren en els desenvolupaments tecnològics de Platja de Palma. L’objectiu és gestionar la recepció d’informació, la seva anàlisi i el seu processament, així com la manera en què els serveis són posats a disposició de ciutadans, turistes i empreses. Programació econòmica:

TERMINIS 2012 2015 2020 >2020INVERSIÓ TOTAL - € 2.772.000 € 4.620.000 € - €

Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 2

24

ProGrAmA XXII – dIssEnYAr I ImPlEmEntAr EInEs I sErvEIs PEr InCrEmEntAr lA ProduCtIvItAt I lA ComPEtItIvItAt dE lEs EmPrEsEs

L’adopció i l’aprofitament de les noves tecnologies i, en concret, de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) comporten en qualsevol àmbit de negoci noves oportunitats i avantatges competitius. Aquest programa busca aconseguir una millora de la productivitat i competitivitat de les empreses de Platja de Palma a través de la implantació de noves eines per a l’obtenció i l’intercanvi d’informació.Les noves tecnologies facilitaran les aliances entre empreses i la instauració d’un sistema de comercialització i promoció integral, i permetran aprofundir en l’anàlisi dels comportaments dels consumidors (a través del procés d’“escolta activa”), oferir nous serveis i posar en marxa noves campanyes de promoció.

Acció.XXII.1. - Analitzar, dissenyar i desenvolupar un sistema d’intercanvi d’informació entre empresesEs tracta d’aconseguir un estàndard de comunicació i de processos que permeti intercanviar informació de forma automatitzada entre el teixit empresarial, generalitzar l’ús d’Internet en les comunicacions que determinen el negoci de les empreses (ja sigui entre empreses del mateix tipus o entre elles i els seus proveïdors i clients), professionalitzar la direcció de negoci a través d’una eina de quadre de comandament i estalviar costos mitjançant la domotització de les instal·lacions i els establiments. Programació econòmica:

TERMINIS 2012 2015 2020 >2020INVERSIÓ TOTAL 462.000 € 2.310.000 € - € - €

Acció.XXII.2. - dissenyar i implementar un sistema de comercialització i promoció integral de les empresesAquesta acció busca establir un sistema integral de comercialització que permeti configurar una oferta global de productes i serveis de diferents proveïdors, dissenyar una estratègia de modernització i actualització de la imatge i dels serveis que ofereixen les pàgines web actuals per dissenyar i implementar les campanyes de promoció de cada empresa, que es duran a terme a la xarxa, tenint en compte els nous serveis incorporats a l’oferta de les empreses de Platja de Palma. Programació econòmica:


Acció.XXII.3. - Analitzar, dissenyar i implementar el procés d’“escolta activa” per part de les empresesL’“escolta activa” s’ocupa de l’anàlisi de la rellevància d’un concepte a Internet. Aquesta acció tracta de conèixer “què s’està dient a Internet del nostre negoci”, d’extreure i codificar la informació de la xarxa i, després de la seva anàlisi, establir les pautes orientades a corregir i/o potenciar l’estratègia d’empresa. En aquest sentit, caldrà augmentar la intel·ligència dels continguts de les pàgines web i implementar solucions tecnològiques que automatitzin el procés d’extracció i codificació de la informació. Programació econòmica:


Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 2

25

ProGrAmA XXIII –dIssEnYAr I ImPlEmEntAr Els sErvEIs I lEs EInEs nECEssArIs PEr A donAr suPort Al CIClE dE vIdA dEl turIstA

L’objectiu d’aquest programa és posar en marxa un procés d’identificació de tots els serveis que poden ser-li oferts al turista, així com els que pot necessitar, i fer possible la seva prestació per part de les empreses de Platja de Palma.Quan es parla del cicle de vida del turista es fa referència al procés que comença en el moment precís en què una persona reflexiona entorn de la possibilitat de realitzar un viatge. En aquest instant arrenca el primer de tota una sèrie de mecanismes (motivació, decisió, compra, planificació, experiència i postviatge) que conclou amb el record de l’experiència i la percepció que se’n registra.

Acció.XXIII.1. - Analitzar, dissenyar i implementar els processos que permeten la identificació única del turista i el seu comportamentAquesta acció busca identificar tots els processos que recorre el turista al llarg del cicle de vida i catalogar tots els serveis que pot necessitar. D’aquesta manera, coneguts els seus interessos, preferències i circumstàncies, serà possible adaptar l’oferta turística als perfils obtinguts. Així mateix, s’hauran de seleccionar, desenvolupar i implantar les eines tecnològiques que millor s’adaptin a cada fase del procés, i agrupar els serveis i les eines en el menor nombre de famílies. Programació econòmica:


Acció.XXIII.2. - Anàlisi, disseny i implementació d’un sistema push de serveis turísticsLa diferència entre un sistema push i un sistema pull és que el primer arriba al client, mentre que el segon el busca. En conseqüència, un sistema push de serveis turístics és aquell que proveeix el servei que el turista necessita en cada moment. Aquesta acció requereix la identificació de tots els possibles serveis turístics que poden prestar, dissenyar i construir els sistemes que seran necessaris a per fer-ho i, finalment, procedir a la seva implantació i desplegament amb els prestadors dels serveis (petites i mitjanes empreses).Programació econòmica:


Acció.XXIII.3. - Anàlisi, disseny i implementació d’un sistema pull de serveis turísticsAquesta acció té l’objectiu, després d’analitzar al detall tot el cicle de vida del turista, que les empreses de Platja de Palma puguin tenir disponible i a disposició immediata del client qualsevol servei que pugui necessitar. En aquest sentit, cal identificar tots els possibles serveis que podrien demanar, construir i implantar els sistemes que seran necessaris per a prestar-los i, finalment, procedir a la seva implantació i desplegament amb els prestadors dels serveis (petites i mitjanes empreses). Programació econòmica:


Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 2

26

ProGrAmA XXIv - dIssEnYAr I ImPlEmEntAr EInEs d’ACCÉs A lA XArXA I Al ConJunt dE sErvEIs PÚblICs En CAs nECEssArI

Aquest programa busca afavorir l’accés a les noves tecnologies, que permetran la gestió de tots els serveis públics de les diferents administracions (local, regional, autonòmica i estatal), un accés tant per als residents a Platja de Palma, com per a totes aquelles persones que hi treballen i amb les quals comparteixen aquest espai per motius professionals o de lleure. Tota l’oferta de serveis públics digitals s’haurà d’agrupar en un únic punt d’accés. Així mateix, amb l’objectiu de millorar contínuament els serveis turístics, s’implantaran les eines necessàries per a incrementar l’ocupabilitat i la formació dels treballadors de les empreses que presten els seus serveis a Platja de Palma.

Acció.XXIv.1. - Catalogar, optimitzar i mecanitzar els serveis públics digitals de Platja de PalmaEs pretén recopilar i descriure en un catàleg unificat i homogeni, que posteriorment serà publicat i del qual es farà publicitat, tots els serveis públics digitals que poden ser prestats. Aquest catàleg conté la relació de tots els serveis digitals que inclou el Pla en el seu abast funcional i, per cadascun dels serveis, haurà de reunir tota la informació necessària. És fonamental que prevalgui el criteri de la facilitat per a l’usuari, de les seves necessitats i la seva lògica de cerca. Programació econòmica:


Acció.XXIv.2. - Accés únic als serveis públics digitals prestats a Platja de PalmaEs crearà un portal propi de Platja de Palma que reunirà tots els serveis digitals oferts, agrupats per necessitats i fets vitals dels usuaris, i per al qual hi haurà un punt únic d’accés. Caldrà difondre aquests serveis entre el públic i garantir la seva continuïtat i qualitat. També es crearà un punt d’accés públic, en el qual s’oferirà connexió a Internet i equips informàtics. Finalment, s’establirà un sistema d’homogeneïtzació de sistemes entre organismes públics i privats que permetrà l’intercanvi telemàtic d’informació. Programació econòmica:

TERMINIS 2012 2015 2020 >2020INVERSIÓ TOTAL 770.000 € 1.540.000 € - € - €

Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 2

27

Acció.XXIv.3. - Educació i ocupacióPer tal d’augmentar la productivitat i la competitivitat de l’oferta turística de Platja de Palma, cal promoure la creació d’eines que possibilitin l’increment de les competències i els coneixements dels treballadors i, conseqüentment, de les empreses per a les quals treballen. En aquest sentit, es desenvoluparan instruments de formació en línia per a l’adquisició de noves destreses i la millora de les que ja es posseeixen, i es proporcionarà a les empreses la formació adequada per a gestionar el coneixement i establir comunitats de pràctiques. Programació econòmica:


ProGrAmA XXv - dIssEnYAr I ImPlEmEntAr un sIstEmA tIC PEr A lA GEstIó I ComunICACIó dEl PlA I dEl ProCÉs

El Consorci és en l’actualitat l’organisme màxim de presa de decisions i de gestió del PAI, però a mesura que es posin en marxa les diferents actuacions, caldrà anar desenvolupant tot un seguit d’instruments de gestió més adequats i de caràcter específic.Aquest programa se centra en el disseny, utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació, d’un sistema de gestió transparent, àgil, rigorós i eficaç del Pla de revaloració integral de Platja de Palma, un fet que resulta imprescindible per a poder dur a bon port un projecte tan ambiciós i amb tanta repercussió, que a més implica una multiplicitat d’actors, tant públics com privats.

Acció.XXv.1. – dissenyar i implementar un sistema tIC per a la gestió i comunicació del Pla i del procésEs tracta d’aprofitar els avantatges de les tecnologies de la informació i la comunicació per aconseguir una gestió eficaç i eficient en el propi desenvolupament del Pla. Caldrà realitzar una anàlisi de les necessitats organitzatives de la gestió i comunicació del Pla i el procés, i poder implementar així els mecanismes apropiats i els programes informàtics adequats per a aconseguir una gestió per objectius i avaluable del funcionament de totes les instàncies i programes previstos. Programació econòmica:

TERMINIS 2012 2015 2020 >2020INVERSIÓ TOTAL 1.078.000 € 3.311.000 € 385.000 € - €

Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 2

28

8. “GobErnAnçA”

Ginés Díez, CCOO

Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 2

29

ProGrAmA XXvI – dIssEnYAr I PortAr A lA PràCtICA un PlA dE rElACIons InstItuCIonAls

Aquest programa pretén generar els espais de col·laboració i acord amb totes les institucions que estan implicades en el disseny, l’aprovació i l’execució del PAI. El Projecte de revaloració integral de Platja de Palma és un pla amb molts actors que només es pot dur a la pràctica amb èxit si s’aconsegueix crear un marc estable i un clima de confiança i consens entre totes les institucions implicades, ja siguin públiques o privades. Es preveu el desplegament d’un conjunt de mecanismes de contacte, relació i col·laboració a múltiples nivells per establir un flux de comunicació constant i transparent que permeti aconseguir una cooperació franca i eficaç entre totes les parts implicades en el procés.

Acció.XXvI.1. – redactar i aprovar les lleis específiques del ProjecteLa realització del PAI requereix la introducció d’algunes regulacions específiques de tipus jurídic per donar un marc legal a algunes de les actuacions previstes en l’àmbit urbanístic, turístic i mediambiental, en el tractament fiscal i administratiu de les inversions previstes, els aspectes relacionats amb la regulació de l’ocupació, etc. Tot això contribuirà a la bona marxa del Projecte ja que permetrà oferir responsabilitat i recerca del bé col·lectiu, demostrar coherència en les decisions i estratègies i unificar decisions polítiques. Programació econòmica:


Acció.XXvI.2. – dissenyar i posar en pràctica un pla d’informació als grups del govern, de l’oposició i d’organitzacions polítiquesEl PAI de Platja de Palma només pot tenir efecte a mitjà i llarg termini, per la qual cosa requereix un marc d’estabilitat institucional que asseguri la seva permanència i viabilitat a 20 anys vista. Per aquest motiu, cal aconseguir un pacte polític i institucional entre tots els grups polítics per donar suport al Pla i assegurar-ne la continuïtat al llarg de diverses legislatures, així com per mantenir vies d’informació i detectar i evitar controvèrsies. Programació econòmica:

TERMINIS 2012 2015 2020 >2020INVERSIÓ TOTAL 4.620 € - € 9.240 € 13.860 €

Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 2

30

ProGrAmA XXvII – dIssEnYAr I PortAr A tErmE un PlA dE rElACIons Amb lA soCIEtAt

L’objectiu d’aquest programa és instrumentar una potent política de comunicació amb tots els actors implicats i amb els mitjans de comunicació per, amb la màxima transparència, afavorir el seguiment de tot el procés de desenvolupament del Projecte.S’ha dissenyat un portal web (posat en marxa el setembre de 2009) que permet facilitar tota la documentació i informació en línia que va produint el Projecte i que s’ha de convertir en un instrument àgil i ràpid de comunicació amb tots els residents i amb la xarxa participativa. D’altra banda, s’ha confeccionat un butlletí digital (que s’edita des de novembre de 2009) la missió del qual és facilitar la comunicació de totes les novetats que es produeixin a mesura que el Projecte avança.

Acció.XXvII.1. – Elaborar el discurs, conceptes i missatges que reforcin el ProjecteEl fet de definir correctament els valors i els missatges clau que el PAI vol impulsar és fonamental per a aconseguir una bona comunicació. I també és imprescindible per a l’èxit del Projecte, per la seva complexitat i el gran nombre d’actors que hi participen. Entre els valors i missatges que s’han de transmetre podem destacar des de la superació de la crisi global o la importància d’un nou posicionament turístic fins als nous reptes quant a la mitigació de l’efecte hivernacle, la importància de l’autosuficiència energètica, etc. Programació econòmica:


Acció.XXvII.2. – dissenyar i difondre el Projecte en àmbits estatals, europeus i internacionalsEl caràcter del Pla de revaloració integral de Platja de Palma com a experiència pilot per a la regeneració de destinacions turístiques madures, així com la seva aposta per un nou model turístic, tenen una indubtable projecció estatal, europea i internacional. És per això que es fa imprescindible parar atenció a la seva projecció externa, que permetrà impulsar el prestigi del Projecte, propiciar el seu reconeixement internacional i facilitar les subvencions i dotacions procedents d’organismes estatals i europeus. Programació econòmica:


Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 2

31

ProGrAmA XXvIII – dIssEnYAr I ImPulsAr un AmPlI ProCÉs PArtICIPAtIu

El fet d’assegurar un ampli procés participatiu requereix posar en marxa de manera gradual tot un seguit de mecanismes. En una primera fase, que ha estat anomenada fase de contrast, s’han desenvolupat tallers participatius territorials i sectorials per donar a conèixer el Projecte. Posteriorment, en l’anomenada fase de consens, s’organitzarà una segona ronda de tallers participatius específics i el moment clau serà l’ampli procés participatiu que s’organitzarà al voltant del període d’exposició pública del Pla urbanístic i del PAI.Una tercera fase, la fase d’aprovació, preveu l’organització d’una àmplia acció de comunicació i, finalment, la fase d’execució es planteja com l’espai de consolidació del procés participatiu a mitjà i llarg termini mitjançant el panell ciutadà i les assemblees anuals.

Acció.XXvIII.1. – dissenyar i executar tallers participatius territorialsAquests tallers s’encarreguen d’abordar les problemàtiques específiques de cada un dels barris amb els seus residents, treballadors i comerciants. Un ponent explica el Projecte, i els experts que desenvolupen cadascun dels eixos estratègics intervenen per explicar els aspectes tècnics més complexos. Els ciutadans poden debatre, proposar i consultar diversos aspectes amb ells. S’han dut a terme cinc tallers, un per a cadascun dels territoris en què es divideix Platja de Palma: Can Pastilla, Sometimes-Meravelles, S’Arenal de Palma, S’Arenal de Llucmajor i Son Verí-Cala Blava.Programació econòmica:


Acció.XXvIII.2. – dissenyar i executar tallers participatius sectorialsEls tallers sectorials pretenen plantejar les línies generals del Projecte als diferents actors des d’una visió transversal. Es fa una breu presentació tècnica i política, per donar pas posteriorment a l’explicació del Projecte, una sessió en grups de treball amb els participants amb intercanvi d’opinions i un debat final amb alguns dels tècnics responsables. S’han desenvolupat set tallers: seguretat, sostenibilitat, posicionament turístic i ocupació, cohesió social i habitatge, espai urbà i mobilitat, un amb els delegats sindicals d’UGT i un altre amb els de CCOO. Programació econòmica:


Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 2

32

Acció.XXvIII.3. – dissenyar i executar el procés participatiu del Pla urbanístic i del Pla d’Acció IntegralEAquesta acció consisteix a desenvolupar els mecanismes formals i informals de participació del Pla urbanístic i del PAI durant tot el procés d’exposició pública anterior a la seva aprovació. En aquest sentit, es duran a terme activitats que permetin als ciutadans estar ben informats de la nova regulació urbanística i es recolliran les opinions, propostes i legacions que es presenten, de tal manera que es garanteixi una major capacitat participativa dels ciutadans. Programació econòmica:


Acció.XXvIII.4. – dissenyar i executar el Panell CiutadàEl Panell Ciutadà, que funcionarà de forma permanent i realitzarà periòdicament reunions plenàries, és un mecanisme participatiu que permetrà fer un seguiment de la implementació del PAI, així com de les qüestions que sorgeixin durant el seu desenvolupament. S’articularà mitjançant grups de treball formats per un conjunt de ciutadans prèviament inscrits i amb un nivell alt d’implicació, als quals es podran afegir altres ciutadans i organitzacions amb representació formal tant en les sessions de treball com en els plenaris. Programació econòmica:


Acció.XXvIII.5. – dissenyar i executar l’Assemblea anualUn altre dels elements fonamentals per a assegurar un ampli procés participatiu serà la realització anual d’una assemblea oberta a tots els ciutadans de Platja de Palma, en la qual s’exposaran els resultats del desenvolupament del PAI i se sotmetran a debat els avenços realitzats. En aquestes sessions, que permetran als ciutadans dialogar entre si i amb els responsables tècnics del Pla de manera periòdica, es presentaran també els resultats de l’activitat del Panell Ciutadà.Programació econòmica:


Acció.XXvIII.6. – dissenyar i organitzar les comissions de seguiment d’obraEl PAI preveu un gran nombre d’intervencions de rehabilitació i una millora del medi urbà de Platja de Palma. Seguint els principis de bona gestió que s’han plantejat en aquest programa, i buscant aconseguir tant la implicació activa de la ciutadania com la seva satisfacció i suport al Pla, és convenient comptar amb els veïns afectats per cadascuna d’aquestes intervencions perquè, mitjançant comissions, puguin participar en el seu seguiment i execució.Programació econòmica:


Plat

ja d

e Pa

lma

/ PA

RT II

/ P

àg. 2

33

ProGrAmA XXIX – dIssEnYAr I ImPlEmEntAr un sIstEmA dE GEstIó IntEGrAl I trAnsPArEnt PEr Al ConJunt dEl ProJECtE

El disseny d’un sistema de gestió transparent, àgil, rigorós i eficaç del PAI es convertirà en una de les peces clau per al seu èxit. A mesura que es posin en marxa les diferents actuacions previstes, caldrà anar desenvolupant els instruments de gestió més adequats i de caràcter específic que requereixi la complexitat d’un projecte de les dimensions de l’ideat per la revaloració integral de Platja de Palma. La multiplicitat d’actors implicats, així com la seva naturalesa diversa (pública o privada), obligarà a comptar amb un sistema de gestió que faciliti al màxim la seva implicació imprescindible en el procés, a més de la cooperació entre el sector públic i el privat.

Acció.XXIX.1. – Planificar i posar en pràctica un equip de gestió integral a Platja de PalmaL’equip actual de gestió del Consorci està adaptat a les necessitats de l’etapa que es troba entre la planificació i l’aprovació definitiva del PAI. Un cop en la fase executiva, caldrà dimensionar i adaptar el Pla segons les seves necessitats del desenvolupament, entre les quals caldrà contemplar sistemes de gestió i de presa de decisions àgils i eficients. Serà important estructurar les formes de participació dels actors implicats en el Pla en els diferents nivells de presa de decisions. Programació econòmica:


Hem sol·licitat a un grup de personalitats la seva valoració, comentaris i aportacions, als documents que conformen la nostra estratègia per assolir la revaloració integral de la Platja de Palma.

Per això, hem intentat passar el filtre del coneixement i de la experiència al nostre projecte i a les nostres propostes contingudes en el Pla d’Acció Integral, així com a la fase del procés que avui culminam. Consideram que aquestes valoracions i opinions són valuoses per assolir la meta que proposam a tota la societat, perquè formen part del posicionament de transparència que ha presidit el treball desenvolupat i perquè, permanentment, haurem de mantenir múltiples canals de connexió amb un ampli ventall d’actors socials i institucionals.

Els escrits que hi ha a continuació, fan referència als aspectes més significatus del projecte-procés, a les accions programades, a les metes a les quals aspiram i als compromisos que hem d’adoptar.

Sens dubte els referits a la sostenibilitat, al fre del canvi climàtic i a l’adaptació al canvi global, són els més nombrosos. Però també apareixen altres metes relatives a la millora i a la promoció de l’activitat econòmica turística, a les empreses i a l’ocupació, així com a la millora de la qualitat de vida de les persones que resideixen a la zona de Platja de Palma.

De la mateixa forma, els experts i professionals que han acceptat valorar la nostra estratègia, posen l’accent en el valor del compromís compartit i sumat d’institucions, organitzacions polítiques, actors empresarials i sindicals, perquè la suma de voluntats fa potent qualsevol projecte d’èxit.

Consorci Platja de PalmaIII Part

Articles

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt II

I / P

àg. 2

36

ReCuPeRACIó de lA PlAtjA de

PAlmA: un PRojeCte multIdIsCIPlInARI

montserrat CasasRectora uIB

(universitat Illes Balears)

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt II

I / P

àg. 2

37

La ubicació estratègica de les illes Balears, el seu entorn privilegiat i les seves facilitats de comunicació amb Europa han convertit la nostra comunitat autònoma en una de les principals destinacions turístiques del Mediterrani.

El turisme és la font principal de riquesa de les Balears, tant pels llocs de treball que genera directament com per l’impacte que té aquesta activitat en la resta de sectors de les Illes. Però el desenvolupament ràpid i indiscriminat ha donat lloc a un impacte important en l’entorn i no hem de perdre l’oportunitat de corregir-lo, amb projectes com el de la Platja de Palma, prenent com a referència la sostenibilitat integral.

La Universitat de les Illes Balears ha estat formant, des dels seus inicis, el capital humà que sens dubte ha estat clau en la consecució de la qualitat dels serveis turístics a les nostres illes. A aquest fet hi ha contribuït el grau en turisme amb la qualificació TEDQUAL de la UNWTO, el títol propi de Direcció hotelera internacional, dos màsters universitaris i un doctorat amb menció de qualitat que, juntament amb altres títols de grau i màsters universitaris, han configurat una formació multidisciplinària.

No obstant això, a dia d’avui un projecte de regeneració de zones turístiques madures és imprescindible per a poder mantenir la nostra activitat amb garanties de qualitat i poder exportar el nostre saber fer turístic. Per aquest motiu la UIB ha presentat un projecte de Campus d’Excel·lència de sostenibilitat turística i investigació avançada en el qual la col·laboració amb el projecte de recuperació de la Platja de Palma és un dels eixos principals. Un projecte en què participen diferents grups de recerca competitius de la Universitat que juntament amb el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), a través de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA), permetrà conèixer l’impacte que el canvi climàtic podria tenir per a la zona costanera balear, els plans de millora de la qualitat de les seves aigües, la regeneració de la praderia de posidònia i les actuacions específiques per a la recuperació d’espècies endèmiques.

Un projecte multidisciplinari que ens afecta a tots i en el qual la Universitat està implicada amb l’objectiu d’aconseguir una revaloració integral de la zona que va ser i ha de ser un dels emblemes de la nostra ciutat, del nostre país, en definitiva.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt II

I / P

àg. 2

38

ComPRomÍs I lIdeRAtGe PeR A un nou model de

desenVoluPAmentsebastián escarrer

Vicepresident de sol meliá

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt II

I / P

àg. 2

39

Els moments difícils generen oportunitats, ens posen a prova: la crisi actual ha fet aflorar tota la nostra capacitat per a assolir acords i aliances com a autèntica via per a la consecució dels objectius socials, objectius que en aquest cas es troben vinculats profundament al futur de la nostra indústria turística i, amb ell, al de tota la nostra societat.El projecte de renovació de la Platja de Palma representa per si mateix el canvi necessari en el model turístic i reuneix, en aquest sentit, tots els ingredients: un producte que ha estat capdavanter durant dècades, amb el qual aquesta illa de Mallorca es va convertir en banderera de l’anomenat boom turístic de mitjan segle passat, i que avui es troba superat àmpliament per l’evolució natural de l’oferta, la demanda i la pròpia dinàmica de l’entorn social i mediambiental.

En un entorn com l’actual, en el qual competim amb destinacions emergents dotades d’una oferta de qualitat i l’estructura de costos les quals permet uns preus molt baixos, i on la sostenibilitat social, cultural i mediambiental de les destinacions ha passat de ser una aspiració a convertir-se en exigència per part d’un nombre cada cop més gran de clients, cal adaptar aquelles destinacions madures, que segueixen tenint un gran potencial però necessiten millorar la relació qualitat-preu, escoltar un client cada cop més intel·ligent i expert, i adaptar l’oferta als seus gustos i necessitats canviants, incrementar i modernitzar la promoció, professionalitzar al màxim el sector mitjançant la formació, potenciar l’entorn natural i cultural de la zona, eliminar guetos i barris marginals, etc.

Es tracta d’adaptar el producte per mantenir la competitivitat, construir una marca potent que es promocioni adequadament a l’exterior, i dotar de sostenibilitat el nostre negoci i el nostre entorn, o tancar-se en una espiral de deteriorament progressiu de la qualitat, la sostenibilitat i la rendibilitat.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt II

I / P

àg. 2

40

Tenim, tot i la complexa situació econòmica, una gran oportunitat: a més de les inversions necessàries, és l’hora d’exigir a les administracions grans esforços de lideratge i diàleg per preparar aquesta transició que necessita el nostre model turístic: el turisme –no em cansaré de repetir-ho– ocupa l’11% de la població activa i genera un 10% del producte interior brut espanyol, i tot i que ha funcionat pràcticament “sol” durant molts anys, ja fa deu anys que perd posicions i competitivitat enfront d’altres sectors i altres països, i avui s’enfronta a reptes d’una dimensió que requereix el nostre compromís, públic i privat, al nivell més alt: un compromís del qual esperem que aquest projecte de renovació de la Platja de Palma es converteixi en un exemple i un referent.

Ja coneixeu les implicacions d’aquest compromís –formen part dels objectius d’aquest projecte– i en el seu moment van quedar recollides magníficament en el Pla Estratègic del Turisme Espanyol Horitzó 2020; la crisi econòmica, de la qual el nostre país encara trigarà un temps a sortir, no ha de sevir d’excusa per a no portar a terme el conjunt de reformes que aquest Pla recollia ja fa quatre anys: millorar l’eficàcia i l’eficiència de les nostres administracions turístiques, facilitar la competitivitat de les nostres empreses a través de totes les vies al nostre abast: reformes fiscals, laborals, urbanístiques, reguladores, etc., eliminar barreres i duplicitats, etc.

És més, estem convençuts que aquest Pla d’ajustament llançat pel Govern ha d’incidir en l’eliminació de duplicitats administratives i simplificar i abaratir la nostra burocràcia turística: una bona gestió turística no és sinònim d’una gestió turística més descentralitzada, i potser sigui el moment d’aparcar els plans de més descentralització de les competències turístiques i substituir-los per plans d’aprimament administratiu i millora en la gestió de les competències que ja posseeix la comunitat autònoma.

Per la nostra part, els empresaris podem i volem ajudar l’Administració: en una era d’aliances com la que vivim, la col·laboració pública-privada resulta una eina essencial, ja que les empreses necessiten un marc regulador i de foment, unes infraestructures, una actuació de preservació del medi ambient i de promoció sociocultural, mentre que l’Administració necessita la iniciativa privada per a desenvolupar l’activitat i crear ocupació i riquesa sostenibles. A Mallorca tenim el privilegi de comptar amb una classe empresarial turística que ha estat pionera i exemple a nivell internacional, i que avui desitja clarament involucrar-se també en la transformació del model turístic tradicional de l’illa cap a un model més rendible, competitiu i sostenible.

Per aquest motiu hem d’oferir tot el nostre suport, assessorament i capacitats a un projecte comú que sumi voluntats i ens ofereixi un full de ruta ambiciós i realista. Les línies generals del projecte que avui ens ha presentat la senyora comissionada sonen bé, però els plans d’actuació que se’n deriven han de tenir vocació de materialitzar-se en actuacions concretes i visualitzables, sense perdre la perspectiva de globalitat, perquè a aquest projecte li manca alguna cosa, alguna cosa que jo denomino l’“efecte olimpíada”, el que fa que les Olimpíades arribin sempre a bon terme i produeixin sempre efectes multiplicadors sobre la societat i la riquesa de les ciutats.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt II

I / P

àg. 2

41

Les Olimpíades es caracteritzen per dos elements que les diferencien d’altres projectes: en primer lloc, tenen un termini, un límit temporal, claríssim, imprescindible per a inocular la dosi de pressió que permeti superar les dificultats, i perquè els diversos anys que fa que preparem aquest projecte no s’eternitzin. En segon lloc, la seva consecució representa un interès i un èxit global, de tothom, que tot i que la Platja de Palma es tracta d’un bé comú per a la nostra societat, no hem estat capaços de transmetre’l. Només si entenem i assimilem que la reforma de la Platja de Palma, com a pilot de la reforma de tot el nostre model turístic, representa un benefici comú que ha de prevaler sobre els interessos particulars o gremials i, per què no, justificar alguns sacrificis, serà possible portar-la a bon port.

És el moment dels plans realistes, de mostrar-nos la plasmació del nou model de desenvolupament turístic fonamentat en la sostenibilitat, el seu cost, alternatives de finançament, els seus terminis i el procés d’execució.

Perquè la Platja de Palma és un símbol, a més d’un gran projecte, i com a tal, els seus responsables gestionen, a més dels nostres pressupostos, les nostres il·lusions i la nostra imatge davant de la resta del món. Esperem de tot cor que sàpiguen capitalitzar de manera adient aquests actius i, per la nostra banda, esperem ser allà per donar-los suport on i quan sigui necessari.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt II

I / P

àg. 2

42

uRBAnIsme I sostenIBIlItAt

Ramon Folch doctor en biologia

i sociecòleg

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt II

I / P

àg. 2

43

Hi ha ocasions en què els debats entorn a una qüestió es prolonguen més enllà del raonable. Seria el cas dels recurrents dubtes sobre l’escalfament global i el subsegüent canvi climàtic. Les sèries sobre la concentració atmosfèrica de gasos d’efecte hivernacle són concloents. Llevat per qui no vol sentir ni veure. I el que ells no veuen, no existeix als seus efectes. Amb ells no es pot comptar. Però si amb tots els han decidit posar-se del costat de la solució. En un assumpte tan complex, cap aportació serà decisiva, totes seran necessàries.

El projecte que s’ha posat en marxa a la Platja de Palma serà sens dubte una d’aquestes aportacions, perquè afina la punteria en posar l’accent en la reurbanització general, l’eficiència energètica i la reducció d’emissions de CO2 associades a l’edificació, a les infraestructures i al transport.

Efectivament, assolir la sostenibilitat requereix que, a més d’aconseguir integral globalment els problemes ambientals més enllà de les inquietuds locals, siguem capaços de millorar l’eficiència i contenir la demanda d’energia. I són el transport i l’edificació (incloent els costs de la seva explotació) els responsables de les _ parts del consum energètic en el món. L’eficiència energètica no pot dissociar-se del replantejament de la construcció ni de les estructures urbanes. A més, és imprescindible dissenyar les ciutats d’una manera diferent, doncs una reducció de les necessitats de mobilitat suposaria un automàtic descens del consum energètic associat al transport.

Hem de ser conscients que aquesta reformulació sostenibilista de l’urbanisme no només és possible, sinó també, i sobre tot, indefugible. Ara bé, no podem enganyar-nos pensant que bastarà amb pal·liar els efectes del mal funcionament del nostre model productiu, que és l’autèntica arrel del problema. És necessari canviar la seva naturalesa, allunyant-nos de l’actual obsessió pel creixement continuat, del tot incompatible amb la sostenibilitat. Així que, ajustem-nos les botes i posem-nos el més aviat possible a caminar, que fa ja molt de temps que sabem que és l’única manera de fer camí.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt II

I / P

àg. 2

44

l’HoRA de lA ResPonsABIlItAt

javier Gómez-navarro exministre de turisme

i Comerç d’espanyaPresident del Consell superior de

Cambres de Comerç d’espanya i president d’Aldeasa

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt II

I / P

àg. 2

45

El futur és a les nostres mans, n’estic plenament convençut. Soc conscient que, a primera vista, i especialment en temps d’angúnia com els que estam patint, aquesta asseveració pot semblar extreta de la contraportada d’un d’aquests llibres d’autoajuda que ofereixen consol a canvi d’uns (pocs o molts) euros. Però res més lluny de la realitat, perquè del que es tracta és d’assumir que, si això és cert, i podeu estar segurs de que ho és, llavors tota la responsabilitat recau sobre les nostres espatlles.

Han passat, doncs, els temps en què podíem esperar còmodament, en la dolçor del somni de la vagància irresponsable, que fossin altres els qui posessin solució als problemes que ens afligeixen. I d’això el nostre sector turístic, especialment el desenvolupat a la ventura de les bondats i l’atractiu del sol i la platja, em tem que en sap bastant. La costa espanyola està plagada de zones turístiques madures que gaudiren d’un notable èxit en els anys 70 i 80, però que han envellit molt i malament i en les quals es detecten fortes resistències a uns canvis que no és que siguin imprescindibles, si no que van directament vinculats a las seva pròpia supervivència econòmica.

La Platja de Palma és lluny de ser una excepció al que estic plantejant, i és per això que aquest projecte per a la seva reconversió integral és summament interessant i alhora un repte de considerables dimensions. En ell aprecio moltes bondats que sembla que van pel bon camí i que es poden resumir en l’ambiciós objectiu de generar un producte competitiu i de més valor afegit que ofereixi experiències i emocions als turistes, i tot, unint els esforços del sector públic i el privat. L’aposta per la innovació, per donar suport als emprenedors, per la formació continuada dels treballadors, per a la utilització de les noves tecnologies a l’hora de contactar directament amb els potencials clients i atendre les seves necessitats, per la sostenibilitat mediambiental, etc., responen sens dubte a les necessitats derivades de la conformació d’un nou model turístic.

Però ha de quedar clar que no hi ha temps ni espai per a la cosmètica. El que s’ha de fer és de tal magnitud que qualsevol exercici de maquillatge no conduirà més que a un sonor fracàs. Caldrà invertir molts de doblers, prendre decisions difícils i per moments controvertides i assumir un enorme nivell de compromís. Es necessitarà un lideratge fort que brindi un suport sòlid i sostingut a un projecte que precisarà de l’esforç de tots, polítics, empresaris, residents i treballadors, per tirar endavant. Perquè el futur és a les nostres mans, si, però això no significa altra cosa que el fet que hem de posar-les a treballar molt, dur i bé.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt II

I / P

àg. 2

46

BAlAnç de CARBonI zeRo.

un RePte I unA oPoRtunItAt

enrique jiménez larrea director general de l’IdAe

(Institut per a la diversificació i l’estalvi de l’energia)

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt II

I / P

àg. 2

47

El projecte de revaloració integral de Platja de Palma és, en el conjunt de plans i actuacions que impulsa el govern, una de les intervencions principals que es portaran a terme, no només en el domini estrictament turístic, sinó també en el de les grans infraestructures que compten actualment amb suport estatal, en aquest cas a través de la Secretaria d’Estat de Turisme del Govern d’Espanya.Les estratègies que defineixen com ha de ser i de quina manera s’ha de portar a terme la remodelació d’aquesta zona turística posseeixen un denominador comú basat en la creença que el respecte pel medi ambient i la reducció de l’impacte ecològic són, per a qualsevol acció futura, una base irrenunciable. Sota el paraigua d’aquesta certesa, Platja de Palma planteja al seu horitzó el “balanç 0 en carboni”, un desafiament de gran dimensió que tindrà una gran repercussió en la percepció que els nous clients tindran de la destinació, i els beneficis del qual són d’un valor incalculable per a la qualitat ambiental i l’equilibri de la regió.L’ús racional i eficient dels recursos disponibles i les intervencions que propiciïn aquests objectius col·laboraran igualment de manera directa en la reducció de la càrrega ecològica. Des de les campanyes de conscienciació, que suposarien el primer pas d’aquesta tasca, fins a la instal·lació d’un sistema elèctric de transport o l’aprofitament integral de l’energia solar com a font energètica principal, a Platja de Palma es dissenyaran i es traçaran, al llarg dels propers anys, operacions innovadores que no només serviran per a complir els objectius que plantegen cadascuna de les estratègies ideades, sinó que funcionaran, a més, com un camp de pràctiques perfecte per a maniobres futures en sectors molt diversos.Més enllà dels plans urbanístic i ambiental, des de la perspectiva energètica el projecte Platja de Palma també és un desafiament. A l’horitzó temporal a llarg termini del projecte la realitat energètica mundial haurà patit una metamorfosi per a la qual hem d’estar preparats. Els desenvolupaments urbanístics a gran escala com és el cas del projecte de Palma necessiten períodes temporals molt extensos, per la qual cosa cal anticipar-se per aconseguir assegurar un subministrament energètic adient en el futur. Per un costat, aconseguir reduir la demanda d’energia tot aplicant els millors conceptes de disseny d’edificis, introduint les tecnologies més eficients i conscienciant el conjunt de la població resident i estacional en el millor ús d’aquestes tecnologies i, per l’altre costat, cobrir aquestes necessitats energètiques amb energia autòctona i neta com ara les energies renovables, són aspectes fonamentals en el projecte.Platja de Palma serà, en aquest camí que ara comença a recórrer, un repte per a tots aquells que s’hi han sumat, que volen convertir les amenaces que s’endevinen a l’horitzó pel que fa al negoci turístic, a la preservació del medi ambient i a l’assegurament del subministrament energètic en una gran oportunitat per a les generacions futures.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt II

I / P

àg. 2

48

PlAtjA de PAlmA: unA lluItA deCIdIdA

ContRA el CAnVI ClImàtIC

Cristina narbonaex ministra de medi Ambient

i ambaixadora d’espanya davant la oCde

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt II

I / P

àg. 2

49

El projecte que defineix la revaloració integral de la Platja de Palma constitueix, des del punt de vista mediambiental, una de les aspiracions més ambicioses mai plantejades per a una destinació turística madura i serà, sense cap dubte, un exemple per a altres emplaçaments que es troben actualment en una situació similar. Els actors, presents en molts dels enclavaments que han localitzat Espanya entre els principals llocs de les llistes de preferències dels turistes de tot el món, reflexionen avui sobre la sostenibilitat dels models, que tingueren tant d’èxit ahir, però que requereixen una adaptació gradual a les exigències del mercat i, molt especialment, a les de l’equilibri entre els recursos disponibles i l’activitat humana.L’horitzó de balanç 0 en emissions de CO2 que traça el pla és, juntament amb les mesures que al llarg dels pròxims anys reduiran de forma constant la càrrega ecològica, una magnífica proposta que ha de comptar amb el suport de tots els agents implicats, doncs, de l’èxit de la iniciativa, dependrà el futur empresarial i professional de tot un sector, i la qualitat de vida de tots els ciutadans. La preocupació constant pel respecte al medi ambient subjacent en tots i cadascun dels projectes que conformen aquest gran pla posa de manifest la sincera i oportuna aposta que el Consorci de Platja de Palma, amb el suport de la Secretaria d’Estat de Turisme, du a terme per a la renovació i modernització de la zona. Un repte en el qual es troba, a més, molt present l’esperit d’una evident i decidida lluita contra els efectes que produeix a les nostres costes el canvi climàtic.La conservació de la flora i fauna pròpies del litoral balear i, per tant, la perdurabilitat de tot l’entorn, amb la protecció de les espècies endèmiques que existeixen a la zona, configuren un altre dels principals eixos d’aquesta empresa que ha sabut unir l’esforç d’experts de molts diversos àmbits. Les seves propostes, innovadores i valentes, estableixen els pilars fonamentals d’un projecte d’envergadura que convertirà Platja de Palma, amb les intervencions programades per administracions i empresaris, en un model exportable a moltes altres destinacions turístiques del món.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt II

I / P

àg. 2

50

unA oPoRtunItAt PeR A ConstRuIR

el tuRIsme del seGle XXI

taleb Rifaisecretari General

de l’organització mundial del turisme

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt II

I / P

àg. 2

51

Tothom sap que 2009 va ser un dels anys més difícils per al turisme en tot el món i, tot i que les perspectives per a 2010 han millorat, no podem obviar la cruïlla en la qual es troba el sector, especialment per la incertesa persistent respecte a l’evolució de l’economia. Però si som capaços de deixar de banda el pessimisme que sembla que imposa la conjuntura, veurem que som davant d’una gran oportunitat per a posar en marxa transformacions ambicioses i imprescindibles postergades durant molt de temps.

L’Organització Mundial del Turisme fa temps que promou un lloc més destacat per al turisme en l’agenda internacional i el reconeixement de la seva contribució als grans reptes que tenim plantejats, especialment com a activitat productiva amb un potencial indiscutible per a crear ocupació i per la seva capacitat d’ajudar a la transformació cap a una economia verda i de constituir-se en motor del desenvolupament i l’atenuació de la pobresa. I tot això des de l’adhesió als principis del Codi Ètic Mundial per al Turisme de la OMT, aprovat el 1999 i reconegut per l’Assemblea General de les Nacions Unides com el codi bàsic per al turisme responsable, sostenible i accessible per a tothom.

Per tot això resulta tan estimulant i satisfactori aquest projecte per a la revaloració integral de la Platja de Palma, que sens dubte es convertirà en el futur en un referent ineludible per a la reconversió de destinacions turístiques madures i sumides en un cert declivi. Perquè ens trobem davant d’un pla a l’alçada dels temps que estem vivint, en els quals es posa l’accent en la lluita contra el canvi climàtic, tot apostant per la recuperació d’espais naturals, la reducció de la càrrega ambiental, la millora de l’eficiència energètica i la rehabilitació enfront del creixement urbanístic. S’advoca per la qualitat enfront de la quantitat, per la utilització de les noves tecnologies i per crear més i millor ocupació. I es fa de la cooperació i l’associació un eix fonamental mitjançant la col·laboració entre el sector públic i el privat i atenent a les necessitats dels visitants, els residents i els treballadors.

Aquest projecte és, en definitiva, un projecte construït des de la base dels principis que, si volem anar pel bon camí, han de regir el futur del sector turístic el segle XXI.

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt II

I / P

àg. 2

52

lA ReCeRCA: ClAu PeR A lA

sostenIBIlItAtRafael Rodrigo montero

President del Consell superior d’Investigacions

Científiques (CsIC)

Plat

ja d

e Pa

lma

/ Pa

rt II

I / P

àg. 2

53

La necessitat de potenciar la R+D+I s’ha convertit, amb tota lògica, en una referència constant en tots els discursos i propostes que giren al voltant de la necessitat de conformar un nou model de desenvolupament per a les nostres societats. Però no és tan freqüent que aquestes admonicions encertades vagin acompanyades de propostes concretes, que permetin dotar-les d’un contingut una mica més substanciós que la recitació d’un mantra salvífic.

Des del CSIC tenim clar que el futur de la recerca depèn de la nostra capacitat d’organitzar la transferència del coneixement al sector productiu o a la millora de les condicions de vida de la població. La recerca científica és un generador de solucions a les necessitats i problemes de l’economia i dels éssers humans en general, com a individus i com a col·lectivitats. És per això que té tant de sentit per a nosaltres la participació de l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA), un centre mixt de recerca entre el CSIC i la UIniversitat de les Illes Balears, en el projecte per a la reforma de la Platja de Palma.

El treball desenvolupat per l’IMEDEA ha permès dotar aquesta iniciativa d’unes bases sòlides per fer front a les conseqüències del canvi climàtic, implementar polítiques de conservació dels ecosistemes naturals i de preservació de la biodiversitat de la zona, assegurar el manteniment de la qualitat de les aigües costaneres i de les zones humides, garantir l’equilibri de la platja a curt, mitjà i llarg termini i, finalment, establir mesures per assolir la sostenibilitat dels ecosistemes urbans.

La preservació del medi ambient és un dels molts camps en els quals la recerca científica jugarà un paper fonamental en el futur, i és per això que s’ha de convertir en un dels eixos estratègics en els quals hem d’abocar els nostres esforços. Perquè la ciència, ho demostra dia a dia, és capaç de donar resposta a les preocupacions i necessitats de la gent, que és justament el mateix que el projecte de la Platja de Palma està intentant fer.

News & Politics

Pla d'Acció Integral per a la Platja de Palma