9b. velazquez

  • View
    299

  • Download
    0

Embed Size (px)

Text of 9b. velazquez

  • 1. Velzquez

2. (1599-1660) Sevilla. Aprenent des dels 11 anys amb Pacheco. Aviat renuncia a lacademicisme, interessant-se pels models naturals. Desenvolupa el tenebrisme: La adoracin de los Reyes Magos, temes realistes El aguador de Sevilla, Vieja friendo huevos. En 1623 marxa a la cort i els avals del seu sogre i daltres nobles sevillans li permeten acedir al nomenament de pintor de cmbra del Rei i, aviat, obt el favor del Comte-Duc dOlivares.. Pinta temes reals i mitolgics (inspirat per Rubens que laconsella viatjar a Itlia. 3. Amb lajut duna subvenci reial, lestada a Itlia li produeix un efecte rpid. Canvia els cromatismes i veu duna manera diferent el un, treballa la perspectiva aria i el color. La Tnica de Jos La Fragua de Vulcano (ms dinamisme, matissos lluminosos i profundidat que a Los borrachos) 4. Safiana com retratista de la Cort. Retrat del Prncip Baltasar-Carlos a cavall i del Conde Duque de Olivares. Retrats de Felip IV. Es diferencia de la resta de pintors per la seva profunda mirada psicolgica. El seu nic recurs escenogrfic sol ser la serra de Guadarrama, al fons per a resaltar la profunditat i per a crear lefecte de perspectiva aria. Accenta els smbols. Tamb es retratista de personatges curiosos com el El nio de Vallecas o El Primo. Alguns temes mitolgics sn retrats de profunda psicologia:Esopo y Menipo. El quadre de Las lanzas s un paisatge llumins entre la broma, camps de combat i fums barrejats amb cels lluminosos i amb nbols. El Crucificado del Prado 5. BALTASAR CARLES A CAVALL Velzquez, per imperatiu reial, va pintar molts retrats de la famlia reial i de personatges de la cort, entre els quals destaquen els retrats a cavall, com ara el del monarca Felip IV o el del comte duc dOlivares. El 1635 en va fer un altre en qu apareix el prncep Baltasar Carles cavalcant un nervis animal que contrasta amb la serenor del nen. Va concebre el quadre perqu el miressin de baix a dalt i des duna posici lateral. Daltra banda, shi expressa un ideal, i un requisit, de la noblesa: lart de muntar a cavall, metfora de lart de governar. 6. LAIGUADER DE SEVILLA s una de les obres de la primera etapa sevillana de lartista, concretament del 1622, quan Velzquez tenia vint-i-tres anys, abans que viatgs a Madrid per esdevenir pintor de la cort. La composici la dominen dos triangles que uneixen, respectivament, els tres personatges i els tres objectes. Sha convingut a veure en lobra una allegoria de les tres edats de lhome: la vellesa en actitud reflexiva, el jove respectus que rep aigua dun got i ladult que mira de forma inquietant des del fons i a mitja penombra. A aquesta triangulaci nhi correspon una altra de referida directament a laigua. Els recipients denoten la perfecci tcnica del jove artista i parlen de la solidesa i de la fragilitat. 7. LA RENDICI DE BREDA El 1635 Velzquez va pintar aquest quadre que narra la victria dels tercios a la ciutat de Breda i que tamb s conegut per Les llances. Al centre de la composici sobresurten dos caps: el victoris Ambrosio de Spnola (un itali al servei de Felip IV) i el derrotat per no humiliat Justino de Nassau. Als costats els respectius cossos dexrcit parlen de la disciplina, lordre i la gallardia dels vencedors, contraposats al desordre que regna entre els derrotats. Un paisatge ideal compost per una plana humida, fum, nvols i moviments de tropes, panorama que ocupa la meitat del quadre, fa referncia al tema histric. A primer terme els dos personatges expressen la cavallerositat del triomfador, lun, i la submissi del venut, laltre. 8. En 1649, va per segona vegada a Itlia. Retrat del Papa Inocenci X Retrat del seu criat Juan Pareja. Com paisajista Los jardines de la villa Medicis (El medioda y la tarde) de pincellada solta i tractament del color quasi impressionista. No se sap si sn daquest viatge o de lanterior. De qualsevol forma, aix s una prova que Velzquez s un pintor madur ja als trenta anys. 9. Inocenci X 10. RETRAT DINNOCENCI X Durant el seu segon viatge a Itlia, el 1649 (el primer lhavia fet el 1629), Velzquez tingu loportunitat de realitzar un dels seus retrats ms importants: el del papa Giovanni Battista Pamphili, que Velzquez havia conegut mentre Pamphili havia estat nunci pontifici a Madrid. El retrat presenta la forta personalitat del summe pontfex fins al punt que el quadre es converteix en una profunda descripci psicolgica. El papa est assegut i surt pintat de tres quarts (seguint la tradici daltres pintors italians, com Rafael o Tici, o del mateix Greco), vell, lleig, enrgic i inquisidor amb una mirada penetrant que denota una forta personalitat. 11. A partir del 1651. s letapa de les seves obres ms importants. La Venus del espejo Las meninas Las hilanderas Sn la plenitut del Barroc. Introdueix latmsfera com recurs per a introduir la profundidat. 12. Lescena transcorre en lestana dun palau. Per no hi ha acord a lhora dinterpretar qu fan les persones que hi sn presents. Al llarg de la histria a aquesta pintura li han posat diversos noms: Su Alteza la Emperatriz con sus damas y un enano o La familia del rey Felipe IV fins que el 1843 va rebre el nom actual. Lnic punt de consens ha estat la identificaci dels personatges: al centre hi ha la princesa Margarita Mara, que rep aigua duna serventa, Mara Agustina Sarmiento, i duna altra serventa, Isabel de Velasco (les dues persones que han donat nom al quadre ja que les anomenaven Meninas, o donzelles dhonor); a lesquerra de la princesa hi ha els nans Maribrbola i Nicols de Pertusato. El pla mitj locupen Marcela Ulloa, dama dhonor, i un ajudant de les dames sense identificar. Una gran tela i el pintor omplen la banda esquerra. Al fons, laposentador reial acaba dobrir la porta. Un mirall del final de la sala reflecteix les figures dels reis Felip IV i Marianna dustria. 13. EL MIRALL La presncia del mirall al fons de lhabitaci pot ajudar a interpretar qu succeeix en lescena. El mateix Velzquez ofereix aquest objecte com a centre i catalitzador. Aix, esdev un dels punts de llum que ajuden a crear perspectiva aria a lescena (primer pla de personatges i darrer pla al fons) per tamb es refora per la conjunci de lnies verticals i horitzontals que porten a aquest punt. A ms, la presncia dels monarques ajuda a entendre lobra en el sentit que aquest fet refora la intenci de lartista dennoblir la seva obra i li permet presentar el seu treball com quelcom ms que la creaci dun simple artes al servei duna causa rgia. Hi ha en aquesta actitud adulaci, servilisme, un homenatge...? El matrimoni Arnolfini; (1434 ) Jan Van Eyck Oli/taula. 82 x 59,5 cm 14. Lescena, aparentment trivial, ha merescut moltes interpretacions, una de les quals, la ms acceptada, defensa que el que hi succeeix sexplica per lactitud mateixa que manifesten els diversos personatges. Aix, mentre uns personatges shan adonat de la presncia dels monarques (hi ha qui inicia una reverncia, lartista deixa de pintar...), daltres romanen encara indiferents al fet que els monarques hi siguin. Les mirades dels uns i dels altres acompanyen els gestos. Laposentador acompanya les imatges dels monarques al mirall del fons de lhabitaci. El grup del primer terme feia alguna cosa que s interrompuda per una altra que hi ha fora de la pintura per que tamb hi s inclosa: la presncia dels reis, que esdevenen catalitzadors de tota lacci. 15. Quant a la composici, la distribuci dels personatges i dels objectes estableix una srie de lnies rectes verticals i horitzontals (cavallet, finestres, parets, quadres, mirall, porta, escales) que contrasten amb les lnies irregulars i corbades, formades pels caps del pintor i dels altres personatges. Tanmateix, com han comentat alguns crtics, aquest quadre aconsegueix el sentit complet i la interpretaci plena nicament des de la posici dels reis. 16. Desprs de la I Guerra Mundial Picasso, desconcertat pels nous rumbs de les creacions avantguardistes, va decidir retornar al classicisme i per aix va tornar a la pintura, a la histria de la pintura, per a reflexionar-hi i avanar-se uns anys al que desprs seria usual en el panorama artstic. Ser clssic en el sentit dintemporalitat, dimatge que traspassa la fugacitat del temps i perdura, perdurabilitat aconseguida prescindint de laccidental i mostrant all que defineix lart, que el conforma. 17. En les avantguardes aix es va concretar qestionant el llenguatge plstic, per Picasso no shi va entretenir i va estar constantment reinterpretant obres daltres artistes del passat reflexionant-hi i obrint un nou cam al classicisme. Aquesta revisi histrica va comenar amb Dones dAlger, de Delacroix, tema tractat tamb pel seu amic Matisse, mort poc abans, el novembre de 1954. Segurament, lafecte que li tenia el va incitar a iniciar aquest nou cam, seguint els passos del seu amic ja que els recursos matissians hi sn evidents. Picasso va treballar en la srie de Las Meninas des del 17 dagost al 30 de desembre de 1957 i no es va limitar a fer una reinterpretaci de lobra, sin que en va fer 58, que va donar al Museu Picasso de Barcelona el 1968. Durant els primers mesos de treball no va deixar veure el seu treball a ning tret de la seva dona Jacqueline. Picasso, a ms, es va permetre reinterpretar lobra, introduint elements nous en el quadre, com ara els coloms, tant picassians, o retrats de Jacqueline. Entre les llibertats que es prengu, hi ha la de la disposici del quadre: Picasso va optar per un format horitzontal i no vertical com el de Velzquez. Aquest format s ms narratiu de manera que es va veure obligat a allargar lescena, baixar els sostres i destacar la figura del pintor, com un gegant.