2 art i expressió. l'art de la comunicació

Preview:

Citation preview

HISTÒRIA DE L’ART. INTRODUCCIÓ

ies montsacopa. Olot

Què és l’Art ?

No és possible trobar una sola resposta. El concepte art al llarg de la Història ha anat canviant:

És imprescindible conèixer el context històric d’una obra artística per poder-la comprendre: Això ens obliga a entendre els valors estètics, les creences, les pors, les idees d’una societat.

Una obra que resulta agosarada i trencadora en un moment donat, esdevé un clàssic al cap d’uns anys. Algunes, rebutjades en el seu moment pels crítics, són després venudes per autèntiques fortunes. Això demostra els canvis en el concepte estètic i el “valor” en l’art.

Què converteix un quadre, una escultura en una obra mestra que traspassa les èpoques? Quines qualitats té o ha de tenir?

Per començar, potser cal trencar algunes idees preconcebudes...

El concepte d’art al llarg de la Història

Els antics grecs s’hi referien com una habilitat per fer determinades feines. Era, doncs, una capacitat.

A l’època medieval s’utilitza la paraula per referir-se a una tasca mecànica.

A partir del Renaixement es valora la inspiració de l’artista.

Al segle XVIII es defineix el concepte de Belles Arts. Al segle XX els diferents llenguatges artístics han

experimentat una importantíssima evolució.

Com hem de mirar, doncs, una obra d’art?

rimer, sense prejudicis.

egon, coneixent el context històric en que ha estat creada. Cal que ens informem.

ercer, intentant comprendre la intenció i la voluntat de l’autor.

uart, deixant que l’obra (l’artista) ens comuniqui el seu missatge: que captem el valor estètic, la tristesa, la indignació, l’horror o la denúncia,... l’alegria, l’acció o la màgia , el misteri, la preocupació,… que ens permetin sentir plaer, ràbia, inquietud, placidesa,…

inquè, sense oblidar mai que l’art és expressió i comunicació.

s la nostra feina establir el diàleg amb l’obra. No sempre, però estem obligats a entendre’ns…

L’art no sempre vol expressar bellesa

O deixaríem fora obres com aquestes:

“ L’ avaricia”, d’Albert Durero

La periodista Sylvia Von Harden. Otto Dix

“El niño de Vallecas” de Velázquez

o “Saturn devorant els seus fills” de Rubens i de Goya

D’altra banda,el gust estètic canvia …

Raffael i Rubens, han representat de maneres molt diferents “Les tres Gràcies”…

Com també ho han fet Cranach i Barjoa

O les imatges d’Adam i Eva al llarg del temps: Durero i Cranach...

... Botero o en el cinema actual.

La mateixa emoció és interpretada per cada artista de manera ben diferent…

Giotto

Rubens

La mort de Crist

Un simple gest dóna formes ben diverses...

Robert DoisneauRodinVictor Jorgensen

Degas va veure així la solitud…

Hooper la situa pels racons de les grans ciutats modernes

sola...

o acompanyada

o a l’“Habitació d’hotel”

...o també compartint espai, com figures aïllades...

“Falcons nocturns”

Possiblement, aquesta dona se sentdesesperadament sola...

“Noia en un cementiri” d’E. Delacroix

I aquesta, també… i expressa l’angoixa, el dolor i el dol.

“Dona plorant”. Picasso

També podem captar sensacions amb la fotografia...

... la solitud.

...o l’alegria...

Ningú havia vist així la nit abans de Van Gogh…

“Nit estelada” de Van Gogh

Chagall va pintar la sensació d’estar amb la persona estimada

Alguns artistes han fet arriscades interpretacions…

Murillo

Caravaggio:La mort de la Verge.

Alguns aconsegueixentrasmetre sentiments,vivències, creences…

B. Murillo: Dues dones a la finestra

Podriem arribar a entendre les emocions de Rembrandt quan pintava aquests quatre autoretrats…

L’obra d’art necessita del món real i de les idees de l’autor

L’obra d’art ens ofereix la realitat transformada per la visió personal de l’artista. Per això utilitza el seu propi llenguatge per a comunicar-se amb nosaltres.

Les influències de l’artista no són només les seves vivències, també hi compten les circumstàncies de la seva formació: són les seves fonts, les seves arrels…

Com deia Magritte, el que veiem, per “realista” que sembli, no és “la realitat” sinó una il·lusió creada per l’artista

Les pintures de Paolo Ucello són un exercici de perspectiva que intentaran continuar i millorar els seus seguidors

Però fins Ucello ningú havia estat capaç de veure les coses així...

Caravaggio, extravagant, arriscat, irascible i genial influeix en els pintors de tota l’ Europa del Barroc..

David i Goliat

Com les seves interpretacions de Bacus…

Autoretrat com Bacus

Martiri de Sant Pere i La vocació de St. Mateu

Creador de la tècnica del “chiaroscuro”, es projecta molts anys després…

A França, als Països Baixos i a Espanya

Murillo

La Tour

De Rembrandt a Velázquez…

Dins d’un estil trobem trets comuns en l’arquitectura, l’escultura i la pintura

Catedral de Santiago

G. Fernández

Salcillo

Dramatisme, teatralitat...

Qui eren els herois per Zurbarán..?L’ascetisme…

San Bernardino i Sant Francesc

Un món femení de calma i silenci… segons Vermeer

El món de la burgesia luterana

Només és una rèplica?

Bellesa en el dolor, segons Guido Reni

L’amanerament i una certa estètica gay.

O la bellesa segons els cànons estètics més diversos...

Tot serveix en el món de l’art?

Ticiano: Venus del gosset

El mite de la perfecció en el cos femení: Tres models de venus:

Venus del mirall. Velázquez

Bouguereau: Naixement de Venus

I dues més, per acabar...

Eros i Psique, la mateixa història amb interpretacions ben diferents…

François Gérard

Bouguereau

A. Canova

Rembrandt, transmet l’emoció d’un moment …

El retorn del fill pròdig i La núvia jueva

Què ens vol expressar Velázquez en aquest moment?

Què pensen aquests dos personatges? A què o qui miren?

Innocenci X. Autoretrat

Quines històries ens expliquen aquestes imatges?

Narcís. Caravaggio

Presentació de Jesús al Temple.Rembrant

Les famílies de Holbein i Rubens... Són iguals?

Per acabar, una obra envoltada de misteri…

La tempesta. Giorgione

A partir del segle XVIII es comença a parlar d’estils, actualment s’accepta aquesta sequència:

Clàssic Postclàssic Romànic Gòtic Renaixentista Manierista Barroc Rococó Neoclàssic ..i els “ismes” de la segona meitat del s.XIX i el XX

Recommended