Avaluació de la cronicitat

Preview:

DESCRIPTION

Avaluació de l’atenció a la cronicitat. Sebastià Calero. Reflexions sobre com avaluar els objectius en cronicitat.

Citation preview

3

Efectes secundaris de l’avaluació

Com els podem minimitzar? Avaluacions el més àmplies possible Avaluar = informar Evitar indicadors que promoguin activitats no essencials Metes basades en la millora pròpia (comparació

longitudinal) Ajustar indicadors: edat, dispersió, nivell

socioeconòmic... Especial cura amb la formulació de DPOs

“treballar en funció

del que s’avalua”

“confondre avaluar amb incentivar”

“tendència a la

comparació

tranversal”

4

La transmissió dels objectius

Disminuir consum recursos innecessaris en PCC Departament de Salut

Entitat proveïdora / territori

EAP / servei hospitalari

Professional

Reduir variabilitat en nombre d’ingressos i reingressos

hospitalaris en PCC

Millorar grau de control de PCC

Millorar adequació de processos clau en el control dels PCC

6

Els grans objectius de l’atenció a la cronicitat

Endarrerir l’aparició de malalties cròniques

Endarrerir que els pacients crònics

passin a complexes

Endarrerir que els PCC passin a MACA

Evitar una sobre-medicalització dels

pacients MACA

Prevenció primària

Prevenció quaternàriai adequació de recursos

Prevenció terciària i quaternària, control

de patologies i adequació de recursos

Prevenció secundàriai control de patologies

Abordatge bio-psico-social

7

Lo crònic i lo complex ja existia...

“No partim de zero” Indicadors de prevenció primària: tabac Indicadors de prevenció secundària: control TA,

control DM tipus 2, adequació de tractament Indicadors de prevenció terciària: risc de nafres Indicadors de prevenció quaternària: no ús de

PSA, pacients polimedicats Indicadors d’abordatge biopsicosocial: valoració

integral pacients ATDOM, valoració social gent gran

Cessacions de tabaquisme als darrers 12 mesos

Control de TA en pacients amb HTA

Control d’HbA1c en pacients amb DM tipus 2

Control lipídic en pacients amb CI

Anticoagulació/antiagregació en ACxFA

Tractament amb IECA/ARA2 en ICC

Valoració risc nafres en pacients en ATDOM

Valoració integral en pacients en ATDOM

Valoració social en ancians fràgils

Recomanacions de l’AQuAs. Metodologia

Entrevistes a experts clau

Revisió d’experiències locals

Revisió literatura

Marc conceptual per l’avaluació

Definició i consens d’indicadors

• grups discussió• elaboració fitxes• consens extern• selecció final

Evaluació experiències

Fase 1

Fase 2

Fase 3

Indicadors considerats importants i factibles (AQuAs)

Nom indicador Origen dades

Pacients contactats 48 hores post alta hospitalària Catsalut

Dies hospitalització acumulats a l’any per mateixa causa Catsalut

Pacients atesos a urgències segons procedència Catsalut

Reingressos pacients hospitalitzats Catsalut

Pacients polimedicats ICS/Catsalut

Pacients amb farmàcia d’eficàcia provada ICS/Catsalut

Població institucionalitzada ICS

Població atesa amb trastorns crònics de salut ICS

Temps entre descompensacions que requereixen ingrés Catsalut

Despesa farmacèutica ICS/Catsalut

Circumstància a l’alta pacients en hospitals d’aguts Catsalut

Pacients atesos a urgències Catsalut

Accés a HCCC dels professionals sanitaris ICS

Què ens faltaria?

Indicadors d’adequació de recursos

Més indicadors de prevenció quaternària

MACA: exclusió d’alguns indicadors

Informació pròpia dels PCC i MACA

Avaluació de models organitzatius diversos

20

Conclusions

L'avaluació depèn dels objectius i aquests s’han d’adaptar al nivell que volem avaluar

L’avaluació de l'atenció al PCC i MACA s’ha d’emmarcar en l’abordatge global de la cronicitat

Una bona part dels actuals indicador clínics són adients amb adaptacions

Calen més indicadors de prevenció quaternària i tenir en compte el pacient MACA com possible excepció

Caldria avaluar els diferents models organitzatius que s’estan implantant

Recommended