20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

  • View
    216

  • Download
    9

Embed Size (px)

Text of 20. JAN VAN EYCK. MATRIMONI ARNOLFINI

  • M

    A

    T

    R

    I

    M

    O

    N

    I

    A

    R

    N

    O

    L

    F

    I

    N

    I

    Jan van Eyck primitiu flamenc

    Histria de lart IES Ramon Llull (Palma)

    Maria Assumpci Granero Cueves

  • 20.- EL MATRIMONI ARNOLFINI

    Jan van Eyck

    (1434) (84 X 57 CMS)

    OLI SOBRE FUSTA DE ROURE GALERIA NACIONAL, LONDRES

  • FITXA TCNICA (documentaci general)

    Catalogaci i anlisi formal

    Ttol El matrimoni Arnolfini

    Autor Jan Van Eyck (Maaseyck, 1390 - Bruges, 1441)

    Comitent Giovanni Arnolfini

    Cronologia 1434 dC

    Estil Gtic flamenc (escola Flandes)

    Localitzaci National Gallery (Londres, Regne Unit)

    Tcnica Pintura a loli sobre fusta o taula de roure (suport)

    Dimensions 84 cm x 57 cm

    Tema o tipologia Escena costumista o de gnere

    Tema iconogrfic Noces entre Giovanni Arnolfini, ric mercader itali, i la seva

    promesa Giovanna Cenanni. Escena en la cambra

    nupcial, plena delements simblics referents a la religiositat de lacte del sagrament del matrimoni: fidelitat, comproms, fertilitat, etc. La riquesa dels vestits i

    mobiliari indiquen una posici social elevada.

    20.- EL MATRIMONI ARNOLFINI

  • 1.- inserci context histric (1 pt)

    1.1.- primera generaci primitius flamencs

    1.2.- biografia de lautor

  • 1.- inserci context histric (1 pt)

    1.1.- primera generaci primitius flamencs

    1.2.- biografia de lautor

  • A partir dels segle XIII es va produir un desenvolupament comercial i un creixement de les ciutats, especialment a la pennsula Itlica i a Flandes.

    A les ciutats de Flandes es va concentrar la producci de teixits de llana, que per la seva suavitat i per la bellesa dels colors va desplaar a les ciutats franceses i va conquerir mercats pel Mediterrani. La ciutat de Bruges es va convertir en el principal centre comercial de loccident europeu fins ben entrat el segle XV.

    Va ser precisament en aquest segle XV quan algunes ciutats de Flandes (Bruges, Gant, Yprs) es convertiren en seus duna important i extraordinria escola pictrica que, per a molts dautors, suposa ja els inicis del Renaixement o, al menys, un dels seus ms clars precedents.

    1.- Context histric

    LHome del turbant vermell Jan van Eyck

    La Verge amb el cannic

    van der Paele

    (1436)

    Jan van Eyck

    Oli sobre taula (122 x 157 cm)

    Groeninge Museum, Bruges

  • 1.- inserci context histric (1 pt)

    1.1.- primera generaci primitius flamencs

    1.2.- biografia de lautor

  • ROBERT CAMPIN

    HANS MEMLING

    HUGO VAN DER GOS

    JAN VAN EYCK

    ROGIER VAN DER WEYDEN

    1.1.- Primera Generaci

    Primitius Flamencs

  • Robert

    Campin

    (mestre de

    Flmalle,

    1373-1444)

    Junt als germans Hubert i Jan van

    Eyck sn els

    precursors de

    lescola flamenca del gtic tard i

    precursors del

    Renaixement.

    Santa Brbara (1438)

    Robert Campin

    Museu del Prado, Madrid

    Retrat de

    Robert de Masmines

    (abans de 1430)

    Robert Campin

    Museu Thyssen-

    Bornemisza, Madrid.

    Un dels primers retrats:

    realisme, arrugues, un 1r

    pla.

  • JAN VAN EYCK

    HUBERTUS

    JAN VAN EYCK

    GERMANS van Eyck

    Aquests dos pintors van ser els iniciadors de la pintura flamenca. Els dos sn els autors de lextraordinari Polptic de Son Bav o Lanyell mstic a la catedral de Gant, per no sn menys importants els quadres de Jan Van Eyck, el retratista ms gran de la escola flamenca: La Mare de Du del canceller Rolin o El matrimoni Arnolfini. Jan es va establir a Bruges lany 1430, ciutat que no va abandonar mai i on va iniciar una escola extraordinria. Als seus retrats, la recerca de la veritat i del realisme s el seu nord.

  • Gtic Flamenc

  • JAN VAN EYCK

    ACTIU :1422 - 1441

    FUNDADOR DE LESCOLA

    FLAMENCA DE PINTURA

    LHOME DEL TURBANT VERMELL

  • PERSPECTIVA. La profunditat ja est molt aconseguida en els quadres de

    lescola flamenca, ja que utilitzaven la perspectiva lineal, com es pot veure

    clarament en lobra de Jan Van Eyck, El matrimoni Arnolfini.

    Retrat de Giovanni Arnolfini i lesposa (1434)

    Jan van Eyck

    Oli sobre taula (82 x 60 cm)

    National Gallery, Londres

    CARACTERSTICA (una entre moltes altres)

  • 1.- inserci context histric (1 pt)

    1.1.- primera generaci primitius flamencs

    1.2.- biografia de lautor

  • Jan van Eyck (Maaseyck, 1390 - Bruges,

    1441).

    Se li atribueix la invenci de la pintura a loli, va ser el pintor ms clebre de lescola dels primitius flamencs. La base de la seva pintura va ser el color i

    el refinament propis del gtic

    internacional, sobretot de la miniatura.

    Sen desconeix el seu aprenentatge, i les primeres dades que sen tenen sn de 1422, quan va entrar al servei de Joan

    de Baviera, a lHaia. El 1425 van Eyck es va traslladar a Lille com a pintor de la

    cort del duc de Borgonya, Felip III el

    Bo.

    Sota la seva protecci, va dur a terme missions diplomtiques importants als

    regnes de Castella i Portugal.

    A partir del 1430, es va establir a Bruges i va exercir una notable

    influncia en la pintura flamenca

    posterior.

    1.2.- BIOGRAFIA:

    JAN VAN EYCK

  • JAN VAN EYCK

    VERGE AMB CANNIC VAN DER PAELE

    Maaseyck, 1390 - Bruges, 1441

    MARGARITA

    LHOME DEL TURBANT VERMELL

    RETRAT DEL MATRIMONI ARNOLFINI

    VERGE DEL CANCELLER ROLIN

  • 2.- ANLISI TCNICA I FORMAL, I

    ASPECTES ICONGRFICS (2 pt)

    2.1.- Temtica

    2.2.- Simbolisme ocult

  • 2.- ANLISI TCNICA I FORMAL, I

    ASPECTES ICONGRFICS (2 pt)

    2.1.- Temtica

    2.2.- Simbolisme ocult

  • Ell descal, amb

    capell i vestits

    obscurs, pren amb la

    seva m esquerra la de

    la seva futura esposa,

    Giovanna, i amb laltra fa senyal dacceptaci o de beneir. Ella, amb

    un vestit dabundants plecs i coberta amb

    un toca blanca, deixa

    descansar la m lliure

    sobre el ventre,

    mentre un petit ca ens

    mira des dels seus

    peus. La parella vesteix

    amb un luxe que fa

    pensar en una posici

    social elevada. Crida

    latenci el tocat que deixa veure una front

    molt ampla, era moda

    que les dones es

    rasuraven, aix, en

    aquesta poca.

    2.1.- TEMTICA:

    Escena duna parella a linterior

    duna petita habitaci. Primer

    pla: els

    protagonistes,

    Giovanna i

    Giovanni Arnolfini,

    ric mercader itali

    emigrat als Pasos

    Baixos, retratats

    agafats de la m,

    durant la cerimnia

    de les seves noces.

    Fins el Concili de

    Trento el sagrament

    matrimonial era

    oficiat pels mateixos

    contraents. El dos de

    procedncia italiana

    sintegraren, ben aviat, en la societat

    flamenca.

    2.- ANLISI TCNICO I ICONOGRFIC (2 pt)

  • Tot i que sembla una escena ben concreta: el matrimoni de Giovanni Arnolfini amb Giovanonna Cenanni.

    Segons alguns autors no s del tot correcte, argumenten que en lpoca que es va pintar el quadre (1434) nhi havia dos joves germans Arnolfini en situaci de casar-se: Giovanni i Michele, ambdos pertanyien lalta burgesia comercial resident en Flandes, per provenien de la ciutat de Lucca, en Itlia.

    Es basen en qu el gest del marit en prendre la m de la seva esposa implica una superioritat social sobre la dona, i de ser Giovanonna, aquesta era de classe superior,

    en realitat, a la del marit.

    Per aix, els investigadors apunten que es tractava de Michele, donat que es va casar amb Elisabeth de famlia desconeguda, cosa per la qual el gest simbolitzaria el protegir-

    la i introduir-la en un nivell social superior del que provenia per naixena.

    Sigui com sigui, tot i que a primera vista sembla un quadre de costums, una representaci de la vida quotidiana, shi poden trobar molts significats, perqu s un LLEN DE SIMBOLISME OCULT. LECTURA ...........

    2.1.- TEMTICA:

  • Lhome i la dona

  • 2.- ANLISI TCNICA I FORMAL, I

    ASPECTES ICONGRFICS (2 pt)

    2.1.- Temtica

    2.2.- Simbolisme ocult

  • 1) Un llen de simbolisme

    ocult. En una lectura ms

    atenta de lobra veiem que lescena t, per una part, un significant religis, representa

    la celebraci del sagrament

    del matrimoni de la parella i el

    quadre pot ser interpretat com

    un acta matrimonial de la

    cerimnia, per, per una altra

    part, cada objecte, cada detall

    t la seva prpia identitat

    semntica.

    Varietats de significats de

    la multitud de detalls que,

    aparentment, no tenen

    importncia, per que en

    conixer-los donen una

    nova dimensi al quadre, i

    que ens va revelar lexpert en Histria de lart, Erwin Panofsky, qui va

    interpretar lobra com una allegoria del matrimoni

    i de la maternitat.

    2.- ASPECTES ICONOGRFICS

  • En aquesta obra: Jan van Eyck no noms va

    aconseguir una concrdia de forma, espai, llum

    i color, que mai no s'arribaria a superar, sin

    que tamb va demostrar com el principi del

    simbolisme dissimulat podia suprimir els lmits

    entre retrat i narraci, entre art prof i art

    sacre

    Erwin Panofsky (1934).