El matrimoni Arnolfini . Jan van Eyck (1434)

  • View
    59

  • Download
    2

Embed Size (px)

DESCRIPTION

El matrimoni Arnolfini . Jan van Eyck (1434). Classificació i context historicosocial - PowerPoint PPT Presentation

Text of El matrimoni Arnolfini . Jan van Eyck (1434)

  • El matrimoni Arnolfini. Jan van Eyck (1434)

  • Autor: Jan Van Ejck (1390-1441)Cronologia: 1434Estil: gtic flamencTcnica: oliSuport: taula; 84 x 57 cmLocalitzaci actual: National Gallery, LondresTema: el quadre representa les noces entre Giovanni Arnolfini, un ric mercader itali, i la seva promesa, Giovanna Cenami. Lescena t lloc al la cambra nupcial, plena delements simblics referents a la religiositat de lacte (el sagrament del matrimoni), a la fidelitat, al comproms, a la fertilitat... La riquesa dels vestits dambds personatges demostra que pertanyen a una posici social elevada.Classificaci i context historicosocial

    El matrimoni Arnolfini, actualment a la National Gallery de Londres, s una obra mestra de lescola pictrica flamenca del segle XV que pertany a la fase final del gtic. Jan van Eyck, un dels iniciadors i ms alts representats daquesta escola, va pintar el quadre lany 1434, tal com consta en la inscripci.En les prsperes ciutats flamenques, la burgesia va esdevenir clientela habitual dels pintors, als quals encarregava retrats o trptics religiosos destinats als seus oratoris i cases particulars, cosa que nexplica la mida del format, petita. Lobra s un exemple representatiu daquests encrrecs, que reflecteixen els gustos i els ambients en qu es desenvolupava aquesta nova classe social enriquida.Al mateix temps, va ser una caracterstica de lesperit burgs lafany de notorietat, que va propiciar laparici del retrat com a gnere, tot i que encara vinculat a un context essencialment religis, com corresponia a la mentalitat dominant de lpoca.

  • Material i tcniques

    s un quadre petit no fa ni un metre daltura pintat a loli sobre una taula de roure. Durant ledat mitjana la tcnica ms utilitzada va ser la pintura al tremp, per Jan can Eyck i el seu germ Hubert van perfeccionar la pintura a loli, que es coneixia des de lantiguitat, i van obtenir resultats sorprenents, ja que oferia moltes possibilitats: proporcionava colors ms brillants, permetia entretenir-se en els detalls perqu sassecava ms lentament, es podia retocar o corregir, i permetia fer matisos rics i certa sensaci de relleu per mitj de capes successives o veladures.

  • Dibuix i color

    El dibuix s extraordinriament precs i defineix amb un detallisme minucis cada un dels elements que integren la composici, des de les figures principals fins als objectes ms petits, individualitzant-ne els trets amb la meticulositat prpia dun miniaturista. s remarcable, en aquest sentit, el tractament que sha fet del pl del gos o de les puntes del pentinat de la dona, per citar noms dos dels mltiples exemples que ofereix la pintura.Quant als colors, tenen una gradaci tonal perfecta que crea una sensaci de volum i despacialitat molt versemblant. La gamma cromtica s molt rica i abasta tot lespectre, des de colors freds (el verd i el blau de la roba femenina) fins als clids (el vermell del banc, el llit i el dosser), amb predomini dels colors terrosos i siena. La combinaci de colors s equilibrada i serena. Amb tot, al costat dret del quadre shi concentren colors ms vius i contrastats (verd i vermell), que ressalten la figura femenina del primer pla i el llit del fons.

  • Representaci de la llum

    En la pintura noms hi ha com a font dilluminaci la finestra de lesquerra, que proporciona una llum ms aviat difusa, sense gaires contrastos amb les zones dombra, excepte en el rostre i la m dreta del personatge mascul.Els colors saclareixen o es fan ms obscurs en relaci amb aquesta font de llum. Aix, com sassenyala anteriorment, sestableix una gradaci tonal (modelat) que dna corporetat a les figures i contribueix a crear la sensaci dun espai real.

  • Composici

    Com era caracterstic en les obres de Jan van Eyck, lesquema compositiu daquest quadre s molt equilibrat i respon a un eix de simetria vertical que sinicia en la lmpada, continua en el mirall de la paret i acaba en la figura del gos; a un costat i a un altre es disposen les dues figures, unides per les mans.Pel que fa al tipus de composici, s tancada, ja que no hi ha cap connexi amb el mn exterior; unitria, perqu els personatges es relacionen entre ells per mitj de gestos i de les mans; i superficial, ja que les dues figures estan unides en un primer pla parallel al de la representaci. Tractament dels motius i en especial de la figura humana

    El tractament de tots els motius, tant dels principals (les dues figures) com dels secundaris (el gos i els objectes de lhabitaci) s dun realisme accentuat que reprodueix fins els detalls ms petits amb una minuciositat absoluta. En aquest sentit s admirable la precisi del mirall convex del fons, en el qual es reflecteix amb una precisi fotogrfica tota lhabitaci, inclosos dos personatges que se trobarien fora de lespai representat.

  • Representaci de lespai tridimensional

    Una de les moltes qualitats destacables daquesta pintura s la representaci de lespai, amb una profunditat simulada del tot convincent. Els elements suposadament perpendiculars al pla de representaci defineixen lnies de fuga que sembla que convergeixin en un punt central superior.Aix no obstant, aquest fet s el resultat de lobservaci atenta de la realitat per part del pintor i de la seva capacitat dimitar-la, i no duna aplicaci rigorosa de les lleis de la perspectiva, ja que si es perllonguen imaginriament les lnies del sl, del sostre, de lampit i de la llinda de la finestra, del bufet i del dosser del llit, sobserva que no conflueixen en un sol punt, sin en diversos, tot i que prxims entre si. Aquesta s una de les diferncies entre la pintura flamenca i la renaixentista italiana contempornia: mentre que els flamencs van arribar a la perspectiva duna manera emprica, els italians van formular un sistema cientfic de representaci espacial.

  • Tema i significat

    El tema daquesta pintura s un retrat privat en qu una parella de burgesos rics contreu matrimoni a casa seva. Cal tenir en compte que, fins a mitjan segle XVI, la cerimnia nupcial no requeria la presncia dun sacerdot, sin noms el jurament recproc del cnjuges davant de testimonis. La parella apareix tamb reflectida en el mirall del fons, de manera que el quadre equival a un document notarial, ja que el pintor mateix colloca sobre el mirall la inscripci Johannes de Eyck fuit hic, 1434 o sigui, Jan van Eyck va ser aqu, 1434.Aix no obstant, sota la simplicitat daquest tema shi amaguen nombrosos interrogants, comenant per la identitat mateixa dels personatges. Lopini ms estesa els identifica amb Giovanni Arnolfini, un comerciant ric dorigen itali establert a Bruges, i Giovanna Cenami, nascuda a Pars per duna famlia adinerada tamb dorigen itali.

  • Tamb sha especulat sobre laparent embars della, per el matrimoni Arnolfini no va tenir descendncia, de manera que sha suggerit que el quadre potser no representa cap cerimnia nupcial, sin una mena de conjur o dexorcisme contra la infertilitat. Per el ms probable s que la inflor del ventre femen sigui noms una impressi visual falsa per com sagafa el vestit.Interessa ms descobrir el significat ocult de nombrosos elements suposadament trivials, ja que en la pintura flamenca, i en especial en lobra de van Eyck, la dimensi sagrada es manifesta en escenaris quotidians i els objectes de la vida quotidiana alludeixen a qestions sagrades.En aquest sentit, i per citar-ne noms alguns exemples, lnica espelma encesa del canelobre simbolitzaria Crist, que tot ho veu i santifica el matrimoni: el gos, la fidelitat; els rosaris de vidre i el mirall, la puresa (una de les imatges que sassocia a la Verge s la del mirall sense mcula); les fruites, la fertilitat. Passa el mateix amb els gestos i les actituds: les mans manifesten jurament i uni matrimonial; els peus descalos (el calat de luna i laltre sn en diferents llocs del dormitori) que trepitgen el sl sagrat. Fins i tot els colors dels vestits serien simblics: el verd del vestit femen sassocia amb la fertilitat; el vermell del llit, a la passi. Extret de: MAROTO, J. Histria de lart. Ed. Casals, 2009