Pla d'acció per al desenvolupament del contract manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques a Catalunya

PLA D'ACCIÓ PER AL

DESENVOLUPAMENT DEL CONTRACT MANUFACTURING AL

SECTOR DE TECNOLOGIES MÈDIQUES

El.laborat per: Amb la col·laboració de: Amb el suport de:

Barcelona, juliol de 2009

Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract

Manufacturing al Sector de Tecnologies Mèdiques

2

1 INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................................... 4 2 VIATGE DE REFERÈNCIA A IRLANDA.................................................................................................... 6

2.1 ELEMENTS QUE ACREDITEN L’ELECCIÓ D'IRLANDA COM A DESTINACIÓ DEL VIATGE DE REFERÈNCIA ......................................................................................................................................6

2.2 METODOLOGIA .......................................................................................................................................................9 2.3 CONTEXT ................................................................................................................................................................10 2.4 L’APARICIÓ DEL CLÚSTER DE TECNOLOGIES MÈDIQUES .........................................................................11 2.5 TIPOLOGIA D’EMPRESES ....................................................................................................................................15 2.6 FACTORS CLAU D’ÈXIT .......................................................................................................................................18 2.7 BARRERES I REPTES DE FUTUR.........................................................................................................................21 2.8 FACTORS CARACTERÍSTICS DEL CLÚSTER IRLANDÈS COMUNS AMB ALTRES

CLÚSTERS INTERNACIONALS ...........................................................................................................................22 3 IX JORNADES EUROPEES DE SUBCONTRACTACIÓ......................................................................... 25

3.1 APRECIACIÓ GENERAL DE LA JORNADA........................................................................................................27 4 ESTRATÈGIES I TENDÈNCIES GLOBALS DEL CONTRACT

MANUFACTURING...................................................................................................................................... 28 4.1 ESTRATÈGIES DE SUBCONTRACTACIÓ DE PRODUCTE...............................................................................28 4.2 QUALITAT COMPETÈNCIA I CONFIDENCIALITAT ........................................................................................36 4.3 TENDÈNCIA GLOBAL A LA CONSOLIDACIÓ DELS CONTRACT

MANUFACTURERS................................................................................................................................................37 5 ANÀLISI DAFO DEL SECTOR DE TECNOLOGIES MÈDIQUES CATALÀ...................................... 38

5.1 FACTORS SOCIALS ...............................................................................................................................................38 5.2 FACTORS ECONÒMICS.........................................................................................................................................39 5.3 FACTORS TECNOLÒGICS ....................................................................................................................................40 5.4 FACTORS POLITICS...............................................................................................................................................40 5.5 FACTORS INDUSTRIALS ......................................................................................................................................41 5.6 FACTORS DE CONTEXT .......................................................................................................................................42

6 REPTES DE FUTUR DEL SECTOR DE TECNOLOGIES MÈDIQUES A CATALUNYA................................................................................................................................................. 46

7 PLA D’ACCIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT DEL CONTRACT MANUFACTURING AL SECTOR DE TECNOLOGIES MÈDIQUES A CATALUNYA................................................................................................................................................. 53 7.1 PROPOSTA INICIAL DE PLA D’ACCIÒ...............................................................................................................53 7.2 APORTACIONS DE LA SESSIÓ DE POSADA EN COMÚ ..................................................................................61 7.3 REPTES DE FUTUR I PLA D’ACCIÓ: TAULA SINÒPTICA ...............................................................................68

8 ANNEXES ....................................................................................................................................................... 72 8.1 VIATGE DE REFERÈNCIA A IRLANDA..............................................................................................................74

Conferencia Introductiva a MedInIreland2009............................................................................................ 74 Enterprise Ireland......................................................................................................................................... 76 IDA-Industrial Development Agency.......................................................................................................... 81 IMDA-Irish Medical Devices Association................................................................................................... 83 Creganna...................................................................................................................................................... 85 Proxy Biomedical ........................................................................................................................................ 87 Vistamed ...................................................................................................................................................... 89 Real Regulatory ........................................................................................................................................... 90 Vitalograph .................................................................................................................................................. 92 Zerusa .......................................................................................................................................................... 94



3

Contech ........................................................................................................................................................ 96 Takumi Precision ......................................................................................................................................... 97 Cambus Medical .......................................................................................................................................... 99 Technical Engineering ............................................................................................................................... 101 Pro-Tek ...................................................................................................................................................... 103 Arrotek Medical......................................................................................................................................... 105 Compliance & Risk.................................................................................................................................... 106 Trulife ........................................................................................................................................................ 108

8.2 IX JORNADA EUROPEA DE SUBCONTRACTACIÓ ........................................................................................110 Biomatlante................................................................................................................................................ 111 Clusterland d'Alta Àustria GmbH.............................................................................................................. 113



4

1 INTRODUCCIÓ En un projecte anterior (“Anàlisi i estudi de mercat del Contract Manufacturing

en el sector de les tecnologies mèdiques”) es va recopilar informació sobre el

Contract Manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques i els clústers

de referència a nivell internacional.

Al llarg del document s’utilitzaran les paraules “Contract Manufacturing” i “CM”

com expressions intercanviables, així com “Tecnologies Mèdiques” i “TecMed”.

El present projecte pretén contextualitzar la informació indirecta obtinguda

anteriorment a un cas concret a través d’un viatge de referència, i extreure

conclusions rellevants en quant els reptes de futur i pla d’accions a emprendre

per tal de potenciar el clúster de CM en tecnologies mèdiques a Catalunya.

Per la seva excel·lència a nivell internacional, la seva proximitat geogràfica i

algunes similituds amb Catalunya (població, infraestructura logística ,...), es va

proposar examinar en detall el cas d'Irlanda, identificant en particular els factors

que van afavorir el desenvolupament del clúster TecMed, tant a nivell

administratiu / estatal com a nivell del teixit empresarial i de les universitats i

altres centres de generació del coneixement.

Tot això amb l’objectiu final d’identificar possibles oportunitats que puguin

afavorir l’aparició d’un clúster potent de contract manufacturing en tecnologies

mèdiques a Catalunya o que millorin la competitivitat de les empreses

catalanes del sector ja existents i suggereixin la possibilitat de reorientació

estratègica d’empreses d’altres sectors madurs.

Les dades recollides durant el viatge es comenten als annexes d’aquest

informe.



5

Com activitat complementaria al viatge, s’ha obtingut informació addicional

durant l’assistència a la IX Jornada Internacional de Subcontractació

organitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona, tal com es descriu al

capítol 3.

Combinant tota la informació recollida s’han identificat els factors crítics que

poden promoure i fomentar les activitats de CM en TecMed a Catalunya.

També s’ha realitzat un anàlisi de les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i

Oportunitats (SWOT analysis o DAFO) del sector de tecnologies mèdiques a

Catalunya. En particular s’han tingut en compte els elements determinants

identificats al clúster irlandès i quines són les mancances que impedeixen el

desenvolupament del sector. L’anàlisi DAFO es presenta al capítol 5.

Finalment al capítol 6 s’identifiquen els reptes de futur als que s’encara el

sector TecMed català, especialment a l’àmbit del Contract Manufacturing.

Tant l’anàlisi DAFO com la llista de reptes de futur constituiran el input d’unes

sessions amb tots els stakeholders per identificar possibles solucions i

concretar un pla d’acció per incrementar la competitivitat del Contract

Manufacturing i en general del sector TecMed a Catalunya; uns punts de

partida per a la discussió d’aquestes sessions es presenten al capítol 7.



6

2 VIATGE DE REFERÈNCIA A IRLANDA

D’acord amb els objectius de l‘estudi, aquest viatge va tenir la finalitat de:

• examinar la dinàmica històrica i identificar els factors d’impuls que

han permès l’aparició d’un clúster de tecnologies mèdiques a Irlanda,

com ara:

- règim fiscal

- règim normatiu i dels organismes certificats

- processos de compra pública

- disponibilitat de capital humà

- disponibilitat de capital financer

• identificar best practices a CM, possiblement desarticulades per

sector o tecnologia productiva (mecànica / electrònica / materials

plàstics / tèxtils /...), tant en empreses consolidades o reorientades al

sector TecMed com en start-ups.

• conèixer amenaces i reptes de futur que hagin identificat les

empreses irlandeses de CM

Al mateix temps es va fer activitat de promoció de la BioRegió de Catalunya

com a porta d’entrada al sector TecMed català per donar a conèixer les

potencialitats de Catalunya en aquest camp i oferir a les entitats i empreses

irlandeses el punt de contacte per a possibles futures col·laboracions.

2.1 Elements que acrediten l’elecció d'Irlanda com a destinació del viatge de referència

Alguns productors de l’electrònica i d’altres sectors es van instal·lar a Irlanda al

voltant dels anys 80, atrets pel baix cost del treball, una fiscalitat favorable, una

localització geogràfica convenient entre Europa i els Estats Units i l’absència de

barreres lingüístiques amb les seus americanes. En temps més recents Irlanda,

i en particular la regió de Galway, han començat el seu gran desenvolupament



7

com a clúster de tecnologies mèdiques, gracies a una decisiva aposta

d’atracció d’inversió estrangera junt amb iniciatives de promoció de l’industria

autòctona.

Milestones

1994: Boston Scientific va implantar a l’illa una fàbrica de stents a elusió

de fàrmacs.

1996-2000: A la Universitat de Galway (NUI Galway) es va crear sota la

presidència del Dr Patrick F. Fottrell el Biomedical Engineering

Science Building. El 1998 comença el nou curs de grau en

Enginyeria Biomèdica. El 1999 s’estableix el National Centre for

Biomedical Engineering Science.

1999: Medtronic relleva una empresa del sector cardiovascular nascuda

a Galway el 1982.

2000: Va ser creada la Science Foundation Ireland amb un capital de

686 M€ per invertir en projectes d’investigació científica.

2003: Creganna abandona totes les seves activitats en sectors diferents

de les tecnologies mèdiques. Ara té l’1% del mercat global de

contract manufacturing.

2004: SFI inverteix 15M€ per a la creació a la NUI Galway de l’Institut de

Medecina Regenerativa (REMEDI)

2008: Coviden, el spin out de la divisió healthcare de Tyco, va establir la

seva seu a Irlanda.



8

Il·lustració 1: Distribució de les empreses de tecnologies mediques (font: IDA)



9

Actualment Irlanda1:

- Empra el 6% dels treballadors europeus al sector MedTech, 26000 sobre

una població de 6 milions; Espanya dóna feina al mateix nombre per una

població total de 7 vegades més gran.

- La seva exportació de tecnologies mèdiques és el 425% de la importació

(6,600 M€ vs. 1,500 M€)

- 15 de les 25 empreses de tecnologies mèdiques més importants a nivell

internacional tenen operacions a Irlanda; hi ha, a més, un teixit de més

de 100 petites empreses autòctones de caràcter innovador, tant Contract

Manufacturers com empreses amb producte propi.

2.2 Metodologia

S’ha aprofitat la fira MedInIreland, organitzada anualment per l’agencia

Enterprise Ireland amb l’objectiu de reunir al mateix lloc els productors

irlandesos de dispositius o components per que trobin clients internacionals.

Tot el sector TecMed irlandès estava present a la fira, tant a nivell públic com a

nivell industrial, i s’ha apreciat la convergència cap a un objectiu estratègic

comú, o sigui la promoció a nivell internacional de l’excel·lència i capacitat

d’innovació de les seves tecnologies mèdiques.

Aquest any la fira ha tingut lloc el dia 21 d’octubre al Centre de Negoci de

l’Estadi de Croke Park a Dublín.

El dia anterior a la fira es va poder tenir una entrevista amb la Dra. Liz Moran,

Senior Analyst d’Enterprise Ireland per als sectors de les tecnologies mèdiques

i de la biotecnologia, contribuint així a donar un millor enfocament al viatge.

1 Eucomed Medical Technology Brief, 2007 i IDA Ireland



10

El dia següent i amb l’ajut dels representants d’Enterprise Ireland, es va poder

concertar entrevistes d’aproximadament 20 minuts de durada amb unes

empreses prèviament seleccionades segons els següents criteris:

Excel·lència en alguna tècnica de fabricació

Posicionament com a Contract Manufacturer o OEM.

Dimensió de la cadena de valor, des de proveïdors de solucions

integrals fins a empreses focalitzades en un únic anell del procés.

Empreses de producció o de serveis

A més, es van poder organitzar entrevistes amb representants d’entitats

publiques i governamentals.

Finalment es van aprofitar també alguns moments informals i de la

disponibilitats de les empreses als estands per recollir informació addicional.

2.3 Context

El desenvolupament industrial d’Irlanda va començar amb retard a comparació

d’altres països europeus: fins al principi dels anys 60 es tractava d’un país

enfocat al nacionalisme econòmic i al comerç amb el seu veí, el Regne Unit.

Durant els anys 60 el país va adoptar una aptitud més oberta i orientada al

mercat; la Industrial Development Authority (IDA) va buscar oportunitats cap a

l’estranger per estimular el desenvolupament industrial. Al voltant de 1970 ja hi

havia a Irlanda 350 empreses estrangeres. L’enfocament de l’IDA va ser a

empreses innovadores, d’alta tecnologia i competències. Paral·lelament hi va

haver una decidida aposta per a l’educació, especialment als sectors de

disciplines tècniques professionals i estudis universitaris de ciència, enginyeria i

administració d’empresa. Als anys 80, i no obstant l’agressiva política d’atracció

d’inversió estrangera per part de l’IDA, Irlanda encara es trobava en una

situació de crisi econòmica, amb una elevada taxa d’atur i d’emigració, sobretot

de joves, inflació i dèficit públic. Un canvi de govern, una política de creació de



11

consens i la millora de l’economia internacional, acompanyades per l’esforç

d’atracció d’empreses i la fiscalitat molt favorable van fer que al principi dels

anys 90 hi hagués a Irlanda un ambient favorable al creixement i que Irlanda es

convertís en l‘anomenat “Tigre Cèltic”2.

Cal posar de manifest que no va ser el regim fiscal l’únic factor que va

promoure aquest desenvolupament. Irlanda va introduir desgravacions fiscals

pels beneficis derivats de l’exportació ja a partir dels anys 50 i la fiscalitat no es

va modificar gaire durant els 50 anys següents: als anys 80 hi havia una taxa

del 10% per a les activitats de manufactura i el 1997 es va posar la taxa

màxima d’imposició fiscal per a les empreses al 12,5%; en tots els casos es

van deixar un temps llarg de transició d’un sistema a l’altre.

2.4 L’aparició del clúster de Tecnologies Mèdiques

D’aquesta manera es va aconseguir que importants multinacionals dels sectors

farmacèutic i de tecnologies mèdiques s’instal·lessin a l’illa.

Boston Scientific va obrir una planta de producció de stent a Galway el 1994 i

Medtronic va arribar a Irlanda el 1999, quan comprà una empresa del sector

cardiovascular al costat del seu competidor.

La presencia d’aquestes grans empreses va generar un teixit de PIMES

proveïdores de productes i serveis, creades a partir d’iniciatives emprenedores

“per oportunitat”. Alguns d’aquests emprenedors eren els propis directius de les

multinacionals.

Es tractava de noves empreses molt competitives i coneixedores de les

necessitats dels seus clients; eren al mateix temps empreses 100% irlandeses,

que podien ser recolzades directament pel Govern a través de l’acció d’una

2 Sean Dorgan, How Ireland Became the Celtic Tiger, Backgrounder n. 1945, The Heritage Foundation, June 23, 2006



12

altra Agencia, Enterprise Ireland, dedicada al foment i la promoció de

l’emprenedoria autòctona.

L’existència d’aquest teixit tractor ha catalitzat l'interès de les universitats i

centres de recerca pel sector, establint centres formatius al costat de les

empreses, creant programes de formació en l’àmbit de les tecnologies

mèdiques d’acord amb les necessitats professionals reals i generant resultats

aplicats que es comercialitzen en forma de llicències. Aquestes llicències han

generat la creació de noves empreses irlandeses de base tecnològica generant

un cercle virtuós.

A més, es va construint una xarxa de professionals que va ser fonamental per a

l’èxit i la sostenibilitat del clúster, ja que hi havia un continu transvasament de

capital humà, coneixements i oportunitats entre les multinacionals i les PIMES.

El desenvolupament del sector de les tecnologies mèdiques ha fet que

empreses d’altres sectors s’hagin sentit també atretes cap a ell, i hagin

reorientat la seva activitat productiva cap a aquesta nova oportunitat de negoci.

Aquestes empreses disposaven ja d’una forta base de competències tècniques

desenvolupades en sectors tecnològics convencionals avançats (automoció,

aeronàutica, etc.).

ACTORS CLAU A NIVELL PÚBLIC3

ENTERPRISE IRELAND És l’agencia del govern irlandès responsable del desenvolupament i

la promoció de l’emprenedoria irlandesa. La seva missió és accelerar

el desenvolupament d’empreses irlandeses de nivell mundial per

arribar a posicions fortes al mercat global, aconseguint d’aquesta

manera un major benestar per a l’estat i les seves regions. La seva

estratègia és fomentar el creixement de l’economia irlandesa a

3 Font: The Irish Life Science Directory, Enterprise Ireland 2009 i webs de les entitats.



13

través de la innovació, la recerca i l’aplicació de la tecnologia.

Ofereix finançaments per a projectes amb una previsió d’impacte

comercial d’aproximadament 5 anys.

INDUSTRIAL DEVELOPMENT AGENCY És l’agencia del Govern responsable per assegurar inversions

estrangeres directes d’alt valor i requerint competències avançades i

un entorn professional per a les activitats de negoci. L’objectiu es

atreure i mantenir operacions d’empreses estrangeres de

manufactura d’alta gamma, serveis globals en R+D+i, en particular

en les àrees estratègiques de les Ciències de la vida i les TIC.

SCIENCE FOUNDATION IRELAND Va néixer com a una part de Forfás, el Consell Nacional

d’Assessorament Polític per a la Indústria, el Comerç, la Ciència, la

Tecnologia i la Innovació. Va ser constituït el gener de 1994 i es

dirigit per un consell nomenat pel Ministre d’Indústria, Comerç i

Treball.

Forfás va establir la SFI en 2000 per administrar els fons de previsió

tecnològica; després SFI es va constituir com a entitat independent

l’any 2003.

SFI proporciona suport als científics i enginyers que treballen en els

camps de la ciència i l’enginyeria que sustenten la biotecnologia, la

tecnologia de la informació i les comunicacions i l’energia sostenible i

el desenvolupament de tecnologies energèticament eficients. Té una

provisió de fons d’1,4B€ per dur a terme el pla estratègic 2007-2013.

Finança projectes amb un horitzó temporal de 15 anys.

TRAINING AND DEVELOPMENT AUTHORITY Aquesta agencia anticipa i respon a les necessitats d’un mercat de

treball en costant canvi que empra a 2 milions de persones.



14

Opera a nivell regional i ofereix programes de formació i ocupació,

serveis de selecció consultoria i suport per a empreses, industries,

etc.

Il·lustració 2: relacions entre les diferents entitats (Font: presentació d’EI per a BioCAT)

Entrerprise Ireland va disposar de diversos mecanismes com accions d’impuls

al sector per a donar suport a aquest nou teixit empresarial al llarg de 4 línees

d’acció4:

1. Comercialització de la recerca

EI fomenta l’explotació comercial de la recerca universitària, amb

l’ambició d’arribar des del laboratori al mercat dins de 5 anys. Es fan 3

convocatòries cada any i el temps d’avaluació de les propostes és de 2

mesos. Enterprise Ireland nombra una o més persones

(Commercialisation Specialists), responsables de la comercialització de

idees nascudes a dins dels instituts de recerca, acompanyant tot el

procés de desenvolupament i aportant recursos i competències de valor

4 Una descripció detallada d’aquests programes es pot trobar a la fitxa detallada de l’ entrevista

dels Annexos.

Irish Owned Enterprise

Policy Analysisand Advice

Inward Investment

Basic Research Skill Training



15

afegit, com definició d’estratègia comercial, anàlisis de mercat, estratègia

de protecció de la propietat intel·lectual, accés a recursos i a la seva

xarxa global.

2. Reforçament de la transferència de tecnologia

Es tracta d’un programa centrat en el foment de la identificació, protecció

i concessió en llicencia de la propietat intel·lectual i industrial.

3. Millora de la recerca aplicada

Es pretén col·laborar amb les empreses per potenciar la recerca

industrial i fomentar la creació de centres tecnològics a nivell regional.

4. Iniciatives d’innovació liderades per la industria

Es tracta de programes destinats a finançar projectes a curt o llarg

termini demanats per adreçar una exigència especifica d’un sector

industrial. A més, hi ha iniciatives molt focalitzades, com l’erogació d’un

“Innovation Voucher” d’import limitat per permetre a empreses petites

l’accés als centres de coneixement per assessorament i competències.

2.5 Tipologia d’empreses

Entre les empreses que s’han entrevistat, hi ha uns trets comuns. En primer lloc

la tipologia de productes: es tracta majoritàriament de productes d’un sol ús

d’elevada complexitat, com catèters, agulles especials, material per a

procediments de mínima invasió i components relacionats. Aquest tipus de

components requereixen procediments de fabricació complexos i d’alta

precisió.

Moltes d’aquestes empreses van sorgir per les oportunitats proporcionades per

la presencia de grans empreses multinacionals i al mateix temps per la

disponibilitat al mercat irlandès de competències en alguna de les tecnologies

especialitzades de mecanitzat, emmotllament, recobriment, etc. necessàries

per a la producció d’aquests components. En molts casos l’entrada al mercat

de dispositius mèdics va ser conseqüència d’una reorientació empresarial a



16

partir d’altres sectors, com el de l’electrònica o dels ordinadors, on els OEMs

havien deslocalitzat la producció a altres països.

Un altre tret comú es que aquestes empreses van incorporant contínuament

procediments tecnològics avançats, on en alguns casos tenen drets exclusius;

a més, es van integrant verticalment, englobant a la seva cadena de valor no

només la manufactura de parts sinó també d’una banda el disseny i el

desenvolupament i de l’altra l’assemblatge, l’esterilització i l’embalatge.

El model de negoci prevalent és per tant el convertir-se en un proveïdor de

solucions integrals per a les OEMs, que llavors només es dediquen a la recerca

d’una banda i de comercialització a l’altra banda de la cadena de valor.

Algunes empreses, com Pro-Tek i Arrotek Medical ja han arribat a oferir serveis

integrals, altres estan en procés o s’enfoquen a una part més curta de la

cadena de valor que típicament arriba fins a l’assemblatge i exclou els

processos d’empaquetatge, esterilització etc. Exemples d’empreses amb

aquest tipus de perfil són Creganna, Vistamed, Cambus Medical.

En la mateixa direcció es mou Takumi Precision, que vol arribar a abastar tots

els processos de mecanització de metall i plàstic, assemblatge, esterilització i

embalatge per a pròtesis de genoll.

Algunes empreses com Vitalograph al contrari van passar de ser una empresa

verticalment integrada a externalitzar tots els processos de producció per

convertir-se en una empresa d’investigació d’una banda i assemblatge fins al

mercat de l’altra. Van decidir externalitzar els processos productius, en el seu

cas els menys crítics de la cadena de valor, per afrontar la pèrdua de

competitivitat amb la qual s’estaven confrontant.

Pel que fa la diversificació de negoci, la majoria es dediquen exclusivament al

sector mèdic, encara que algunes (Takumi) tinguin una mínima activitat residual

en altres sectors o per a les quals el sector mèdic només és una part del

negoci (ProTek). Hi ha també casos de reorientació cap a altres sectors, quan

el producte destinat al mercat TecMed passa a ser de baix valor afegit i per tant

a estar més exposat a la competència dels països emergents (com és el cas

de Technical Engineering).



17

A més, hi ha unes empreses de serveis que donen suport i assessorament amb

temes regulatoris: la majoria de les empreses són molt conscients de l’entorn

normatiu, tant a nivell dels productes individuals com dels processos. La quasi

totalitat té la certificació ISO13485, i diversos estan registrats amb la FDA.

A la taula següent es dóna una visió de conjunt de les baules de la cadena de

valor de cada empresa (excloent les empreses de serveis)5:

5 On l’empresa no va declarar de manera explicita a quines baules de la cadena de valor es dedica, es va extrapolar a partir del contingut de l’entrevista.



18

AN

Y D

E

FUN

DA

CIÓ

Inve

stig

ació

Dis

seny

Des

envo

lupa

men

t

Indu

stria

litza

ció

Com

pres

Fabr

icac

ió

Ass

embl

atge

Este

rilitz

ació

Empa

quet

amen

t

Emm

agat

zem

atge

Dis

trib

ució

i

vend

es

Com

unic

ació

Arrotek Medical 2006

Cambus Medical 2006

Compliance&Risk 2000 n/a n/a n/a n/a n/a n/a n/a n/a n/a n/a n/a n/a

Contech 1994

Creganna 1980

Pro-Tek 1996

Proxy Biomedical 2002

Real Regulatory 2002 n/a n/a n/a n/a n/a n/a n/a n/a n/a n/a n/a n/a

Takumi Precision 1998

Technical Engineering 1995

Trulife 1958 n/a

Vistamed 1998

Vitalograph 1963 n/a

Zerusa 2003

Il·lustració 3: any de fundació i cadena de valor de les empreses entrevistades; n/a si no aplica

Informació més detallada de les entrevistes es reporta als Annexos.

2.6 Factors clau d’èxit

És de notar que el clúster irlandès no és el resultat de l’acoblament dels seus

components actuals, sinó el fruit d’un procés de creixement orgànic, en què

cada component ha anat ocupant el seu lloc en el moment oportú, a mesura

que era necessari. Els factors clau que van determinar l’impuls inicial de

formació del clúster van ser:

La proximitat idiomàtica i cultural al mercat americà, combinada amb

menors costos, en un moment econòmic definit.

Ser, per tant, una plataforma idònia per arribar al mercat europeu, amb

horaris comercials europeus.



19

L’atracció d’inversions a través d’una fiscalitat agressiva i d’accions de

lobby focalitzades.

Un factor mes intangible però que pot haver tingut la seva rellevància és

el rol de lobbying de la comunitat irlandesa als EEUU.

Després, i tal com descriu Majella Giblin (investigadora del Centre for

Innovation and Structural Change, National University of Ireland, Galway) al seu

anàlisi relatiu en particular a l’àrea de Galway, tots els següents factors van ser

determinants per a l’èxit del clúster6:

La creació d’una xarxa de professionals a diferents nivells al voltant del

sector (aquest va ser identificat com a factor d’èxit també a l’àmbit dels

clústers de biotecnologia7).

La presencia d’empreses multinacionals va imposar estàndards de

qualitat estrictes als proveïdors locals que formen part de la seva cadena

de subministrament.

Les universitats i els centres de coneixement formen personal d’alt nivell

en perfils i capacitats demandats per les empreses i participen en

projectes de col·laboració amb les empreses multinacionals. A més, a

traves de la transferència de tecnologia i els spin-offs fomenten l’aparició

de noves empreses de base tecnològica.

Cadascú dels 3 actors clau del clúster (empreses autòctones,

multinacionals i centres de coneixement) es suportat per 3 Agencies del

Govern que actuen segons objectius compartits.

La presencia de grans multinacionals va actuar com a factor de

promoció i reconeixement internacional del clúster; això funciona com a

tractor per a ulterior inversió estrangera8.

6 Majella Giblin, Inward foreign investment and the clustering process: the case of the medical technology sector in Ireland, Center for Innovation & Structural Change, NUI Galway, December 2008 7 Steven Casper, Presentation for “The Shape of Things to Come” conference, Stanford University, Jan 17-18, 2008 8 Majella Giblin, A Balancing Act: Managing the global-local dimension of industrial cluster through the mechanism of ‘lead’ organisations, Centre for Innovation and Structural Change, NUI Galway,December 2008



20

A més a més l’exposició internacional determinada per les grans

companyies va contribuir a oferir a les PIMES l’obertura al mercat global,

emancipant-se de la condició de monopsoni de ser un proveïdor amb un

únic client.

Les interaccions existents entre tots els actors del clúster s’exposen en el

següent gràfic.

Il·lustració 4: interaccions entre els actors del clúster (Elaboració pròpia a partir de M. Giblin)

La supervivència del clúster davant les deslocalitzacions previsibles de

multinacionals per efecte de la crisi actual, dependrà del grau de maduració

assolit en el moment en que aquesta eventualitat es produeixi. Potser és massa

aviat per al teixit empresarial autòcton, i això constitueix una important

amenaça, però s’observen fets positius com la recent captació de la divisió

TecMed del grup TYCO.



21

2.7 Barreres i reptes de futur

El model irlandès té alguns punts febles. El primer és la naturalesa de les

inversions estrangeres que van anar al país. Fins a aquest moment s’han

implantat instal·lacions eminentment productives, amb poca capacitat d'R+D

(entre el 5 i el 8%9). La presencia d’un important volum de producció va ser

positiu per l’activitat de C.M. a curt termini, però representa una amenaça per al

futur a causa de la possible deslocalització d’aquest tipus d’activitats cap a

països emergents de menor cost, especialment en el context de la crisi actual.

Llavors les empreses de C.M. podrien perdre el seu mercat local i veure’s

impulsat cap a la internacionalització en un entorn de competència creixent10.

Per a compensar aquesta amenaça s’està impulsant la creació de noves

empreses de base tecnològica amb productes propis i d’elevat valor afegit, però

això xoca amb la poca orientació empresarial dels investigadors i uns retorns

que només seran visibles a llarg termini. De totes maneres això posa un

obstacle a la deslocalització, ja que moure a altres països activitats complexes

es difícil, tant per les necessàries formació i capacitats de les persones com

pels riscos relacionats amb la protecció de la propietat intel·lectual.

Els factors d’èxit examinats abans no són ja significatius: el clúster ja ha arribat

a un clar nivell de maduresa, però segueix depenent de forma important de la

presencia de les multinacionals, de manera que l’èxit en el futur dependrà de:

Aconseguir que les multinacionals presents desenvolupin activitats d’alt

valor afegit a Irlanda (R+D, centralització estratègia i creació de patents,

acords comercials globals...) mitjançant una política fiscal agressiva tal

com es va fer anteriorment amb la producció per a retenir aquestes al

país, davant de possibles deslocalitzacions productives.

Seguir amb la internacionalització de la base d’empreses de C.M.

existents, mantenint a Irlanda un enfocament de suport integral a

empreses autòctones, especialment les de nova creació.

9 EMCC Case Studies, “Biomedical Healthcare Sector: Western Cluster, Ireland”, 2008 10 Alguns exemples dels resultats en aquesta direcciò són la presencia entre els visitants de la fira d’altres delegacions espanyoles, italianes, xineses, etc.



22

Continuar creant un teixit empresarial propi i d’alt valor afegit, que exploti

l’estoc de coneixement desenvolupat per les universitats i instituts

tecnològics irlandesos, creant nous productes i serveis per al sector de

tecnologies mèdiques.

Disposar d'un clúster menys dependent de l’inversió estrangera, amb un

complet ecosistema de companyies autòctones, organitzacions i

professionals qualificats: empreses amb producte propi, empreses de

serveis en normatives i regulació del sector, empreses CM (mecànica de

precisió, electrònica, plàstics, injecció de plàstics, motlles i matrius,

envasos i embalatges, etc), empresa amb productes propi (in vitro, un

sol ús i equips mèdics), centres de formació, universitats, instituts

d’investigació, associacions de clúster i organismes governamentals

compromesos amb el sector.

A més, entre els reptes de futur s’assenyalen la promoció de l’educació

científica i tècnica per afrontar la possible escassetat de personal d’alt nivell, les

iniciatives per mantenir i incrementar la cultura d’innovació.

Finalment Sharon Higgins, Directora de l’IMDA, va comentar que es pretén que

el lema “dissenyat i fabricat a Irlanda” es converteixi pels dispositius mèdics en

una marca sinònim de qualitat, semblant al que representa el “made in Italy” pel

que fa la moda o els cotxes esportius.

2.8 Factors característics del clúster irlandès comuns amb altres clústers internacionals

A partir de les consideracions anteriors, es poden identificar alguns elements

del clúster irlandès que a més són comuns amb altres realitats, com a

Dinamarca, Baden-Württemberg, Massachussets o Minnesota. Es fa referència

en particular a 4 punts del framework que va utilitzar el prof. Michael Best

(Professor Emeritus, Director del Center for Industrial Competitiveness de la



23

University of Massachussets Lowell) per al seu anàlisis del clúster de

Massachussets11.

1. Desenvolupament de la tecnologia i “producte tractor”

La major part de l’activitat de manufactura a Irlanda es concentra al

segment d’elements complexes per a aplicacions cardiovasculars i

procediments de mínima invasió. Hi ha per tant un focus de producte.

Una situació semblant es va donar a Dinamarca, on el clúster de

tecnologies mèdiques es especialitzat en dispositius per a l’audició, a

Baden-Württenberg, amb dècades de experiències en eines per a la

cirurgia, o a Minnesota, on el sector es mou al voltant de la Gestió del

Ritme Cardíac (Cardiac Rhythm Management). Només va ser

posteriorment que la indústria es va diversificar a altres sectors propers

per cercar noves oportunitats.

2. Domini d’una tecnologia i innovació tecnològica

Hi ha a Irlanda una historia de competències especifiques, en un principi

no acadèmiques, en el sector del treball del metall i del plàstic que es va

aprofitar per a les necessitats de la producció dels nous productes. La

innovació, més que al producte en si mateix, s’enfoca a la tecnologia

incorporada al producte i a les tècniques per a la seva producció.

3. Inversió estrangera

La captació d’inversions estrangeres directes per part de grans

empreses multinacionals a través d’unes condicions fiscals favorables va

ser el primer motor per al desenvolupament del sector de tecnologies

mèdiques a Irlanda. Un altre exemple d’atracció d’inversió és el de

Massachussets, on empreses estrangeres van invertir aprofitant de la

disponibilitat de competències tecnològiques radicades a la regió en

sectors com a l’òptica o el processament d’imatges.

La presencia de grans empreses multinacionals té a més, com es va 11 Michael H. Best, Regional specialization and Cluster Drivers: Medical Devices in Massachussets, Business and Economy History On-Line, vol. 3, 2005



24

comentar, l’efecte positiu de donar-li visibilitat i reputació internacional al

clúster.

4. Sistema Obert d’innovació i desenvolupament de producte

El sorgir de nous models de negoci permet a les empreses de focalitzar

les seves activitats de recerca i innovació als sectors de la seva

especialització i subcontractar les parts menys critiques en un model

d‘activa i continuada col·laboració amb els partners. D’aquesta manera el

sistema tradicional de disseny i prototipatge intrínsec al

desenvolupament de nous productes s’ha descentralitzat.



25

3 IX JORNADES EUROPEES DE SUBCONTRACTACIÓ

Al matí del dia 22 d’octubre del 2009, es va dur a terme a Barcelona la novena

junta de subcontractació europea organitzada per la Cambra de Comerç de

Barcelona. En aquest esdeveniment es van congregar 61 empreses

estrangeres (de les quals 5 eren especialistes en tecnologies mèdiques i les

restants eren del sector automoció, aeronàutic, entre d’altres) de Països com

Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, França, , Itàlia, Romania,

Rússia , Eslovàquia, Suïssa i el Regne Unit. L’objectiu d’aquest esdeveniment

era reunir empreses contractistes amb possibles companyies clients de la

Regió.

Previ a l’esdeveniment, es van convidar les 61 empreses estrangeres

participant a seleccionar d’un llistat de 103 empreses catalanes les que li

poguessin interessar com a subcontractistes. Durant l’esdeveniment es van

organitzar petites entrevistes d’un màxim de 30 minuts entre el contractista i

subcontractista seleccionat anteriorment.

Es va aprofitar dels intervals entre aquestes reunions per fer una curta

entrevista a les empreses contractistes de Tecnologies Mèdiques sobre el que

estan cercant a Catalunya i Espanya.

A continuació s’anomenen les 4 empreses de tecnologies mèdiques i la

institució convidada:

• Gesundheits-Cluster; Clusterland Oberösterreich GmbH: és el

Representant del grup més important del sector mèdic d'Àustria.

• VAMED engineering: companyia austríaca que desenvolupa projectes

del sector salut a nivell mundial, com gestió d’equip mèdic i hospitals.

(No va assistir)

• VAMED Standortenwicklung und Engineering GMB & CO KG:

Multinacional austríaca líder en la planificació, gestió i establiment de



26

complexos hospitalaris i estructures sanitàries orientats al fenomen del

turisme mèdic. (No es va poder entrevistar)

• Wild GmbH: Empresa austríaca experta en optomecatrónica.

Desenvolupa i produeix semiconductors i microsistemes per a la

indústria mèdica. (NO va assistir)

• Biomatlante: Empresa francesa amb mercat multinacional de materials

substituts d’os. Posicionada com a líder de companyies R + D, fabricant i

comercialitzadora de productes per a traumatologia i de cirurgies

ortopèdiques. Fabrica dispositius mèdics amb la seva pròpia etiqueta o

sota etiquetes privades o OEM.

Durant l’esdeveniment, es van poder obtenir informació directa només d’una de

les empreses (Biomatlante) i de la institució (Gesundsheits-Cluster).

Biomatlante es dedica a la fabricació de substitut d'os, implants de col·lagen i

enginyeria de teixits per a l’ortopèdia i els implants dentals. Van néixer gracies

al treball de transferència de tecnologia amb l'Institut National de la Santé et de

la Recherche Médicale. Abasten tota la cadena de valor, des d’R + D fins a la

comunicació, mentre que compten amb una xarxa de distribuïdors i

intermediaris localitzats en diferents països del món. Dintre de la seva visió

estratègica, l'outsourcing és una eina per a l’expansió i el posicionament en el

mercat de l’empresa subcontractada. En particular cerquen a Catalunya

subcontractistes d'R+D i producció d’instrumentari quirúrgic d’ortopèdia, per

poder vendre el substitut d’os i les eines per a la intervenció quirúrgica al

mateix temps.

Pel que fa Clusterland, es tracta d’un organisme que s’encarrega de la

promoció, recerca de l’estat de l’art de les tecnologies mèdiques i ajuda a la

impulsió de l'R+D dins del Clúster. Tracten d’escurçar les bretxes entre les

universitats, empreses i instituts de salut, perquè col·laborin de manera

conjunta per a obtenir noves tecnologies. Agrupen aproximadament 200

empreses, que entre totes abasten la cadena de valor sencera, i la tipologia



27

que més predomina és la de Contract Manufacturer. Han vingut a Catalunya

amb la intenció d’obrir camins d’oportunitat de negoci amb la regió, fer un

anàlisi del mercat, i conèixer institucions i organismes per establir

col·laboracions.

Pel que fa els aspectes de regulació, ambdues entitats li donen destacable

importància: Biomatlante va comentar que la certificació no és un requisit

imprescindible però serveix per a donar una imatge de credibilitat; si fos que

l’empresa no tingués cap certificació, hauria de ser molt capaç i atractiva en les

seves habilitats de manufactura i productes per ser subcontracta. De manera

semblant, la majoria de les empreses del clúster austríac compten amb algun

estàndard de regulació, majoritàriament l'ISO9001, però també en molts casos

l’ISO13485 i l’ISO14001.

3.1 Apreciació general de la jornada

Es va poder apreciar que les empreses de tecnologies mèdiques eren unes de

les més sol·licitades, ja que tenien les agendes plenes; això pot significar de

manera indirecta que la regió és atractiva per als contractistes i al mateix temps

els subcontractistes es veuen interessats a entrar en aquest mercat. Hi ha

alguns reptes que s’han d’afrontar (barrera de la llengua i certificacions, entre

altres), però hi ha també perspectives de futur per la dinàmica i el interès que

es va veure per part de les dues persones entrevistades.



28

4 ESTRATÈGIES I TENDÈNCIES GLOBALS DEL CONTRACT MANUFACTURING

La subcontractació és una de les dues possibles respostes a la pregunta que

es fa abans de començar qualsevol activitat tant industrial com de serveis, és a

dir "make or buy?".12

Amb la creixent pressió del mercat sobre les línees de producte més madures i

la contemporània necessitat d’innovació, el CM representa una oportunitat per

a les OEMs per orientar la seva capacitat a la cerca de nous productes i noves

solucions13.

En el cas per tant que aquesta reflexió estratègica porti a la conclusió que la

millor opció és la d’utilitzar un proveïdor extern a l’empresa, hi ha diferents

escenaris possibles segons l’abast dels serveis a subcontractar.

En aquest apartat s’analitzen diferents estratègies de subcontractació, posant

en evidència els avantatges i punts crítics.

4.1 Estratègies de subcontractació de producte

Pel que fa la subcontractació de producte es poden identificar cinc estratègies

diferents:

la subcontractació d’una sola baula de la cadena de valor

la subcontractació per volum

la subcontractació integral a un proveïdor únic

la subcontractació integral una xarxa de proveïdors especialitzats

establir una col·laboració que abasta tota la cadena de valor, del disseny

fins al mercat (enginyeria concurrent).

A la Il·lustració 5 es presenta una visió d’a quines baules de la cadena de valor

s’adrecen aquestes diferents estratègies, mentre que a la

Taula 1 hi ha una visió de conjunt dels pros i contres de cadascuna.

12 Veure també B. Rothery, I. Robertson, Outsourcing, Editorial Limusa-Noriega, 1996 13 J. Whitney, Supply Chain Evolution, Medical Product Outsourcing- MPO Magazine, May 2008



29

1. Subcontractació d’una sola baula de la cadena de valor Aquest tipus d’estratègia cerca les solucions dins d’una baula específica de

la cadena de valor. En aquest cas el fabricant externalitza a un proveïdor un

procés per al que no té capacitat interna. Un exemple típic és que les OEMs

subcontractin els processos d’esterilització i embalatge, pel fet que hi ha

poques empreses que tinguin espais o instal·lacions adequades (sales

blanques) o que estiguin disposades a invertir-hi recursos.

Un altre exemple és el cas de la producció de prototipus per a la realització

de test o proves clíniques del producte: l’empresa fabricant cerca algú que

s’encarregui del disseny i/o desenvolupament previ a l’efectiva

industrialització del producte, de manera que es pugui accelerar el time to

market de nous dispositius, la qual cosa és crítica per a la posició al mercat

de les start-ups14.

2. Subcontractació per volum Aquesta pràctica és gairebé exclusiva de les grans OEMs, les quals tenen

dimensió i capacitat per al mercat global i cerquen socis proveïdors per a les

fases de fabricació, assemblatge i embalatge, que siguin capaços de

manejar la producció en grans volums amb una mà d’obra a menor preu en

països emergents, com per exemple la Xina, l’Índia i alguns països

llatinoamericans. Aquest tipus de subcontractació s’ha anat generant també

a causa de la creixent demanda de tecnologia mèdica a aquests països i

representa una gran oportunitat d’establir-se en mercats de gran població en

els quals hi ha a vegades un regim fiscal favorable15.

D’altra banda, a causa de la sofisticació que tenen certs productes, les

OEMs no han arriscat la subcontractació d’aquests productes en aquests

països. Subcontracten en general equips senzills, de baix valor afegit i que

14 C.M. Cheek in Roundtable: Medtech Outsourcing, MX Extra, Autumn 2007 15 T. Murphy in C. Delporte, Charting the Course of Full-Service Outsourcing, Medical Product Outsourcing- MPO Magazine, May 2009



30

necessitin producció a gran escala. En el cas de l’Índia, també hi ha una alta

demanda de subcontractació de software.

A més, encara que la subcontractació a països emergents sigui una pràctica

molt comú, hi ha riscs concrets d’exposar-se a subtracció de la propietat

intel·lectual i competència deslleial (veure també 4.2).

3. Subcontractació integral En aquest cas es subcontracta tota la part industrial i productiva (disseny,

fabricació, muntatge, embalatge, etc.).

No es requereixen inversions internes de capital en aquests processos:

l’empresa OEM només ha de fer el seguiment dels seus socis proveïdors.

Algunes empreses, amb l’objectiu de reduir les seves inversions en els

processos de fabricació i embalatge, venen les plantes senceres als

proveïdors per dedicar-se de millor manera als extrems de la cadena de

valor. Aquesta pràctica és la tendència predominant en el mercat: tant les

grans OEMs, com les start ups (generalment sorgides de centres de recerca

i amb recursos que no permeten grans inversions) cerquen un “one stop

shop”.

Amb un sol partner interlocutor hi ha una millor coordinació del servei durant

tot el procés, es millora l’eficiència del mateix i es disminueix el time to

market. D’altra banda s’han de considerar certs aspectes com el fet de que

hi ha d’haver una coordinació i/o comunicació constant entre tots els

processos i que no tots els proveïdors tenen les capacitats per a fer-ho.

També pot resultar difícil trobar una empresa que sigui excel·lent en tots els

serveis que ofereix. El proveïdor de serveis integrals podria no tenir alguna

capacitat específica que fos requerida per una empresa de tecnologia

mèdica. Certs materials i components podrien requerir una fabricació o

embalatge especialitzat que només fos possible aconseguir amb un conjunt

de proveïdors especialitzats (veure el punt 5).

4. Enginyeria concurrent



31

Dins del marc de la subcontractació integral es pot destacar el paper de

l’enginyeria concurrent. Aquesta pràctica consisteix en un treball més estret

entre l’empresa fabricant i el CM: es tracta de realitzar els processos d’R+D i

de fabricació d’un nou producte de manera simultània. Els enginyers de

producció i disseny de les dues empreses s’ajunten per generar des de la

fase primerenca un nou dispositiu en totes les seves etapes productives fins

a l’embalatge, esterilització i emmagatzematge. Això permet reduir el time to

market del producte, ja que molts dels elements del procés de fabricació

s’han anat definint en fase de concepte. La conseqüència d’aquesta

dinàmica de treball és un estret lligam entre els socis, una major

col·laboració de treball i un més elevat valor afegit al procés de contract

manufacturing. S’optimitza la comunicació i es disminueixen els assumptes

legals, que queden resolts des del començament de la col·laboració.

5. Xarxa de proveïdors especialitzats En contraposició a l’enginyeria concurrent, es pot usar una xarxa de

proveïdors, cadascú dels quals és especialitzat en un nínxol de mercat

concret. El fabricant pot aconseguir resultats d’alta qualitat escollint per a

cadascun dels processos aquell proveïdor que cobreixi millor les seves

necessitats. Aquests proveïdores ofereixen més alternatives i flexibilitat a les

operacions de fabricació i embalatge. Per part del fabricant això requereix un

major esforç en vigilància i coordinació i el risc que hi hagi algun problema

en alguna part de la cadena de proveïdors també és més gran.



32

Subcontractaciód‘una sola baula

SubcontractacióIntegral:

•one stop shop•xarxa de proveidors

Subcontractacióper

volum

Enginyeria concurrent

Il·lustració 5: estratègies de Contract Manufacturing

Actualment molts fabricants (generalment els grans) utilitzen una combinació

d’aquestes estratègies. Realitzen internament els processos claus, com la

concepció del producte i l’R+D, i van subcontractant algunes baules en funció

del nivell d’especialització del contract manufacturer per a la fabricació del nou

dispositiu. Després que el producte hagi arribat a una certa maduresa,

tendeixen a subcontractar a empreses dedicades a la producció en volum i

cerquen centrar les seves competències en els dos extrems de la cadena de

valor, deixant totes les baules intermèdies al contract manufacturer.



Risc per l’OEM Avantatge per l’OEM Esforç

Subcontractació d’una sola baula de la cadena de valor

En general baix, sobre tot si ha al mercat molts proveïdors capaços d’oferir el servei

Externalitzar els processos que serien massa cars fer internament o pels quals no es té capacitat o competència (esterilització, embalatge,...)

Baix: es tracta d’establir clarament els estàndards de qualitat e nivell de servei

Subcontractació per volum

Possible baixa qualitat del producte Potencials problemes en la protecció de la P.I. i risc de competència deslleial, sobre tot en països emergents

Reducció dels costos Penetració en nous mercats

Mitjà, relacionat sobre tot amb els controls de qualitat i amb la gestió d’operacions en altres països.

Subcontractació integral

Elevat: Dependència de un únic proveïdor Barreres que dificulten el canvi de proveïdor (coneixement mutu de les respectives capacitats i necessitats, processos conjunts ja assimilats, relacions personals, aversió al risc,...)

Exigències de flexibilitat de l’OEM difícils de transferir al CM

Protecció de la P.I. i competència

Concentrar-se en els processos clau Minimitzar inversions i immobilitzacions materials Possibilitat de comptar sempre amb la tecnologia més actual

Mitjà en la fase inicial de la relació, després baix si s’estableix una relació de confiança amb el proveïdor i aquest és sòlid

Xarxa de proveïdors especialitzats

Potencialment elevat: un problema en una baula repercuteix en totes les successives

Usar per a cada baula el proveïdor d’excel·lència Elevat, és necessària la coordinació de molts actors

Enginyeria concurrent

Baix: el desenvolupament conjunt es fa expressament per prevenir els problemes i per reduir al mínim els riscos en fase de producció

Optimització del procés en cada fase Elevat: es necessita un esforç de col·laboració continua

Taula 1: pro i contra de les diferents estratègies de CM



35



4.2 Qualitat competència i confidencialitat

Un punt crític de la relació de subcontractació és el de la qualitat dels

productes: com està fora del seu control directe, els OEMs tenen una aptitud

molt prudent respecte als sistemes d’assegurament de la qualitat dels

proveïdors. No obstant, el proveïdor no només te interès en assegurar la

qualitat del producte sinó també en tenir el millor equipament per fer-ho.

Normalment els CM actualitzen més sovint els equipament i instal·lacions que

els OEMs, la qual cosa es tradueix al mateix temps en una millor qualitat. El

nivell d’experiència i de coneixement del proveïdor normalment és també més

alt que el de l’OEM per la varietat de productes i projectes realitzats.

Pel que fa als aspectes legals, no només la certificació i el marcat del producte

son importants: els grans fabricants de dispositius mèdics cerquen socis que

puguin mantenir adequadament protegida la seva propietat intel·lectual i no

arribin a fer-li competència.

Alguns OEMs temen que el proveïdor de serveis integrals acabi tenint massa

experiència i coneixement dels seus processos i tecnologies i que pugui no

mantenir la confidencialitat d’aquestos amb altres empreses competidores o

entrar en el mercat ell mateix com a competidor. No obstant, en general, les

empreses de disseny i fabricació contractades consideren molt seriosament el

tema de la confidencialitat doncs és la base de la naturalesa del seu negoci.

També el fet que el proveïdor tingui coneixement de productes similars pot

resultar un avantatge per l’OEM, especialment en la reducció del temps de

desenvolupament.

Acords acurats de confidencialitat, adequada informació tècnica, claredat en

l’assignació de les patents i el compromís ètic que prohibeix al proveïdor de

solucionar el mateix problema per clients diferents ofereixen el mateix grau de

protecció que un programa de desenvolupament intern. D’altra banda, alguns

OEMs volen signar acords unilaterals de propietat intel·lectual i es resisteixen a

fer acords bilaterals que protegirien també la tecnologia del proveïdor. Aquest

fet limita la capacitat per part del proveïdor de servir als clients perquè no es

poden arriscar usant les tecnologies més avançades per solucionar els seus



37

problemes.16 Encara que les OEMs siguin conscients de que és lo que es

poden permetre posar en mans de la CM per tal que no violin el seu dret de

propietat intel·lectual (PI), molts aspectes menys crítics i necessaris estan

basats en la confiança que aquesta informació es guardi d’una manera

confidencial.

4.3 Tendència global a la consolidació dels Contract Manufacturers

El creixement ràpid del sector de contract manufacturing, la seva fragmentació i

la demanda creixent de proveïdors de serveis integrals determinen la tendència

a la integració dels contract manufacturers.17 Els proveïdors integrals intenten

guanyar noves capacitats i quotes de mercat en part gràcies a les adquisicions;

així mateix els proveïdors especialitzats també augmenten la seva presencia de

mercat i integren noves capacitats.

La consolidació és positiva tant pel fabricant de medical devices com pel

contract manufacturer. D’una banda la fragmentació fa difícil escollir la solució

optima i pot obligar a col·laborar i coordinar molts proveïdors. D’altra banda la

consolidació fa que sigui més senzill implementar i oferir solucions de

subcontractació integral. La consolidació pot atraure nou capital i experiència al

sector a través de injeccions de capital i transvasament d’experiència en la

subcontractació per part d’empreses d’altres industries.

16 Christina Elston, Myths and Misconceptions in Medtech Outsourcing, Medical Device and Diagnostic Industry, jul 2004 17 Ben Dunn, The Changing Shape of Medtech Outsourcing, MX – Business Strategies for Medical Technologies Executives, jul-ago 2007

38

5 ANÀLISI DAFO DEL SECTOR DE TECNOLOGIES MÈDIQUES CATALÀ

Amb la informació recollida s’ha realitzat un anàlisi intern/extern del sector

segons la metodologia DAFO (o SWOT per les seves inicials en anglès),

agrupant els resultats a una taula, amb l’objectiu de detectar àrees d’actuació

on desplegar el pla d’acció per al desenvolupament del sector TecMed en

general i del Contract Manufacturing en particular.

Les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats s’han classificat segons els

diferents factors que influencien el sector:

Socials, relacionats amb factors demogràfics, culturals, hàbits, etc.

Econòmics, determinats per la conjuntura actual nacional i internacional

Politics, deguts a les eleccions i direccions que tenen les agendes del

Govern i l’Administració Pública.

Tecnològics, influenciats per el desenvolupament de noves tecnologies,

automatització de processos, etc.

Industrials, més estrictament relacionades amb el mercat específic de

les tecnologies mèdiques, les seves estratègies i modalitat de producció

i comercialització i el seu entorn empresarial i productiu.

Ambientals, que són aquells que només depenen de l’entorn i d’altres

característiques del país (com pot ser la presencia de centres de recerca

o d’hospitals d’excel·lència, ....).

5.1 Factors Socials

Pel que fa les forces socials, es detecta que els aspectes d’envelliment de la

població i l’atenció i les expectatives més elevades pel que fa a la qualitat de

vida i la salut poden oferir noves oportunitats de desenvolupament i

comercialització de dispositius. Hi haurà una part rellevant de població feta de

gent gran, amb elevada prevalença de malalties o condicions cròniques

relacionades amb l’edat que es podrà quedar a casa seva, el que suposa un

increment del confort i la qualitat de vida comparat amb un hospital o un institut



39

de cures. D’altra banda això posarà molta pressió sobre el sistema públic de

salut, tan pel que fa en el seu finançament com la provisió de serveis.

5.2 Factors Econòmics

Forces semblants actuen també a nivell econòmic, ja que la disminució dels

tractaments hospitalaris a favor de l’àmbit domiciliari és un factor important de

disminució de costos i això pot proporcionar oportunitats i obrir nous mercats.

De manera similar hi haurà als països en vies de desenvolupament una

obertura de nous mercats degut a l’accés de nous segments de població als

serveis sanitaris; en aquest context Espanya i Catalunya poden estar ben

posicionades pel que fa a l’àrea d’Hispanoamèrica.

Paral·lelament a nivell econòmic hi ha una multitud de factors que representen

amenaces pel sector TecMed en general i pel CM en particular degudes a la

conjuntura actual. La crisi determina la disminució del creixement al sector

sanitari, especialment pel que fa a les inversions en alta tecnologia, la pressió

per reduir costos i per tant menor capacitat d’inversió i compra per part de les

organitzacions sanitàries. Així mateix les fonts de finançament actuen de

manera molt prudent en temps de crisi: el capital risc s’orienta a la inversió en

fases finals del procés innovador i a la innovació incremental per disminuir els

riscos, i això retarda el desenvolupament de productes potencialment tractors

del sector.

De totes maneres, si bé pateix els efectes de la crisi, les activitats econòmiques

relacionades amb la salut es demostren més resistent que altres àmbits, com

per exemple l’industria de l’automòbil o l’electrònica de consum. A més hi ha

dins del marc legal, mecanismes de promoció de la iniciativa empresarial a

Universitats i altres institucions, com per exemple l’assignació de drets de

propietat intel·lectual o industrial als treballadors, i un marc fiscal per a l’R+D

que és considerat un dels mes favorables de la UE, encara que de complexa

aplicació per a la PIME.

40

Això, no obstant sigui un element de fortalesa, no ha estat suficient per al

foment d’aquest sector, on hi ha molts actors ja ben posicionats al mercat

global. Paral·lelament les OEMs demanen als CMs solvència tècnica,

coneixement del marc regulatori i estabilitat financera: això afavoreix empreses

de CM ja consolidades en front d’empreses reorientades o start-ups. Una

reorientació massiva de fabricants provinents d’altres sectors disminuiria els

preus i limitaria els marges en una condició d’alentiment econòmic, on totes les

politiques d’expansió estan aturades.

5.3 Factors tecnològics

En aquest àmbit s’identifiquen principalment les oportunitats derivades de la

convergència de tecnologies mèdiques, fàrmacs i biotecnologia en dispositius

combinats, nous sistemes d’administració, nano-tecnologies etc. que poden

oferir noves oportunitats, així com els sectors dels nous materials i materials

biocompatibles. Un rol important el pot tenir el sector químic, on hi ha a

Catalunya competències molt fortes i consolidades.

Cal esmentar que bé que hi hagi un entorn molt fort de recerca en tecnologies

mèdiques i àrees relacionades, l’orientació al mercat d’aquestes activitats es

gairebé escassa i pot permetre un procés de deslocalització de l’R+D tal com

va passar amb la producció, que ara es du a terme majoritàriament a països

emergents.

5.4 Factors politics

Pel que fa els factors politics , existeix un ambient favorable per a la compra de

tecnologia innovadora, que desafortunadament no s’aprofita de manera

suficient. A més, ja fa anys que l’Administració pública va desenvolupant

mecanismes d’ajudes i suport de les PIMES, sobretot les NEBTs i les empreses

de caràcter innovador nascudes en àmbits acadèmics.

La complexitat del marc regulatori pot oferir nínxols d’oportunitat per al

desenvolupament de serveis de consultoria en aquest àmbit i l’actual situació

legal és atractiva per a serveis com els de telemedicina.

Per contra el marc regulatori pot determinar major complexitat administrativa i

el dilatar-se del temps d’introducció al mercat, especialment amb la manca d’

un organisme notificador eficient. Un altra gran amenaça s’adreça al mateix



41

organisme dinamitzador de la BioRegió, si no disposa de suficient poder, suport

polític o recursos per poder actuar de manera eficaç.

5.5 Factors industrials

A nivell industrial el primer gran obstacle per al desenvolupament d’un sector

de Contract Manufacturing a Catalunya es sens dubte l’absència d’un teixit de

OEMs autòctones que pugui fer de tractor. L’escassa activitat que existeix de

CM (com per exemple el disseny i producció de prototips) sol ser una activitat

secundaria i complementaria d’empreses que tenen un altre enfocament

productiu. Les fortes competències a altres sectors ferien del CM en

tecnologies mèdiques una atractiva oportunitat de reorientació, però això és

difícil per l’existència de barreres d’accés, com el coneixement del marc

regulatori o la corba d’aprenentatge necessària per convertir-se en un CM

atractiu a nivell internacional. A més, l’activitat de subcontractació en múltiples

mercats, alguns dels quals es poden veure afectats per la crisi, pot ser un factor

d’inestabilitat financera i constituir un factor d’exclusió per l’OEM, que cerca

empreses solides, solvents i amb visió estratègica a llarg termini.

La tendència dels OEMs és concentrar-se en solucions integrals, pel que estan

consolidant i reduint la seva base de proveïdors. A més a més pot ser que

l’actual situació econòmica porti els OEMs a tornar a interioritzar alguns

processos, ja que amb la reducció de la producció disposen d’un excés de

capacitat. Finalment les subcontractacions de productes en grans volums, amb

baixa tecnologia i intensius en ma d’obra es desplacen cada cop mes cap a

països emergents.

Tot això pot fer difícil que empreses catalanes es puguin proposar com CM.

D’altra banda però cal no oblidar-se que a Catalunya hi ha gran competència

pel que fa algunes disciplines industrials, com l’automatització de processos,

l’enginyeria de sistemes, la realització de prototips i series curtes. A més

aquestes competències s’han desenvolupat també a dins de sectors d’elevada

regulació i estàndards de qualitat, com a l’aeronàutic, el farmacèutic o

42

l’automoció. Aquest estoc de recursos i competències permet també una

reducció de la inversió inicial requerida en capital humà i financer necessària

per entrar com a CM a dins d’un sector d’aquesta complexitat.

Cal afegir que la provisió de solucions integrals és la manera habitual de

treballar de les petites OEMs, que no disposen de recursos de capital suficient

per immobilitzar en activitats de manufactura i es focalitzen en les activitats de

recerca i desenvolupament de nous productes.

D’altra banda hi ha nínxols d’alta especialització dintre de la cadena de valor

que també les grans OEM tenen la tendència natural a subcontractar i que es

poden aprofitar per part de qui en tingui coneixement i expertise.

5.6 Factors de context

Cal esmentar l’entorn d’avantguarda en recerca bàsica en tecnologies

mèdiques i disciplines relacionades (bioenginyeria, ciències de la vida, etc.) i la

presencia d’un organisme dinamitzador com a BioCAT, que sens dubte

constitueix un factor de fortalesa. Això i la vocació innovadora de les

organitzacions sanitàries obre oportunitats pel que fa a la creació de spin-offs i

ofereix un banc de prova a les noves tecnologies per la seva experiència i

excel·lència a l’àmbit de la recerca clínica.

A mes hi ha un entorn d’infraestructures, com per exemple el port de Barcelona

o l’aeroport internacional, que constitueixen un ulterior element facilitador de

l’activitat industrial a Catalunya.

D’altra banda, hi pot haver resistència al moment de promoure la innovació, ja

que el sistema de salut pot orientar-se cap a tecnologies consolidades. A més a

més la “marca Barcelona”, que sempre es presenta com un dels punts forts de

Catalunya (qualitat de vida, clima mediterrani, ambient ideal per fer negoci,...)

pot arribar a perdre el seu atractiu si no es solucionen alguns episodis de mala

imatge per la ciutat (robatoris, prostitució, degradació urbana).

S’han d’afegir com a elements de debilitat certa manca de coordinació i

cooperació entre els agents existents, l’escassa orientació al mercat del món

acadèmic i la manca de perfils professionals intermedis. A més, el limitat



43

coneixement de l‘idioma anglès constitueix una barrera per competir i aprofitar

oportunitats a nivell internacional.

debilitats amenaces fortaleses oportunitats La base de finançament del sector sanitari pot no ser sostenible a llarg termini

Hi ha un sistema de salut publica molt fort i de bona qualitat Nous valors socials: atenció a la qualitat de vida, a la salut, etc.

Factors demogràfics, com l’envelliment de la població, la creixent incidència de malalties cròniques, etc poden portar al col·lapse el sistema de salut publica quant a quantitat i qualitat dels serveis Desenvolupament de practiques i tecnologies que permetin incrementar

l’atenció domiciliaria. Socials

OEMS reclamen solvència tècnica, coneixement regulatori i estabilitat financera, el que afavoreix a grans CM ja establides, front a reorientades i Start-ups.

Creixement del sector salut alentit per la crisi, especialment en altes tecnologies.

El sector no és immune però resistent a la crisi Desenvolupament de practiques i tecnologies que permetin disminuir la agressivitat i costos d’intervenció així com els terminis d’hospitalització.

Molts actors ja bé posicionats al mercat global de MedTec CM. Menor capacitat d’inversió i compra per part de les organitzacions sanitàries. Hi ha mecanismes de promoció de la iniciativa empresarial (drets de propietat intel·lectual, ajudes fiscals per a l’ R+D)

Desenvolupament de nous productes i serveis enfocats a les necessitats reals de les organitzacions sanitàries.

Poc iterés per a l’adquisició de Start-ups per part de grans companyies per efecte de la crisi.

Orientació general cap a la reducció de costos i inversions d’organitzacions sanitàries i OEMs.

Nous mercats per l’accés a la salut de nous segments de població (com a Hispanoamerica).

Gran afluència de nous entrants procedents d’altres sectors madurs (auto, aeroespacial, etc.), incrementant la competència en preus i limitant els marges i les quotes de mercat en una situació de no creixement del sector TecMed.

El creixement dels mercats interns dels països emergents pot fer que sigui preferible el CM en aquells països per estratègia.

El Capital Risc troba al sector TecMed oportunitats d’inversió menys riscoses que al sector Biotec, ja que el time to market dels productes es inferior.

Els mecanismes de promoció de la iniciativa empresarial no són suficients per fomentar el sector

Orientació del capital risc cap a les fases finals del procés d’innovació, a la recerca de menor risc i menor temps de retorn. L’aversió a les inversions primerenques implica dificultats per a les start-up. A més a més el capital risc s’orienta cap a nivells tecnològics mitjans o baixos i la innovació incremental, pel major risc i resistència del mercat cap a l’alta tecnologia de nova creació.

Econòmics

Debilitat front a la pressió de preus dels OEMS sobre els CM.

Hi ha poca continuïtat del procés de recerca i escassa orientació al mercat. Hi ha a Catalunya molta activitat d’R+D a l’àrea dispositius mèdics i sectors relacionats.

Convergència cap a dispositius combinats tech-pharma-biotech

Sector farmacèutic i de la química fina de bon nivell: oportunitats de convergència Tecnològics

Tal i com les activitats de manufactura es van deslocalitzant cap a països emergents, també les activitat d’R+D al no trobar camí cap al mercat es poden anar reduint en favor d’altres entorns més dinàmics.

Aplicació de nous materials, materials biocompatibles i biomaterials

No s’aprofita suficientment del sistema de compra publica de tecnologia innovadora per part de l’administració

Marc regulatori de complexitat creixent que suposa major complexitat administrativa i Time to Market més llargs.

Disponibilitat de l’Administració pública a oferir ajudes per a la inversió en innovació i l’establiment de NEBT.

La complexitat i canvi dels sistemes regulatoris és una gran oportunitat per al desenvolupament de serveis de consultoria en aquest àmbit.

Falta d’un organisme, notificat eficaç. Existència d’un esquema d’actuació favorable a la compra pública de tecnologia innovadora per que entitats publiques puguin actuar com a tractores de les noves tecnologies

Maduresa del marc legal, que ofereix oportunitats en temes com la telemedicina Politics

L’organisme dinamitzador no té prou poder, suport polític o recursos suficients

Inexistència d’un teixit d’OEMS autòcton de dimensió suficient per a la tracció a les CM.

Les OEMs prenen decisions en majors terminis i de forma més conservadora.

Potent sector d’envasos i embalatge amb experiència als sector farmacèutic i alimentari

La necessitat de mantenir un flux continu de nous productes per part dels OEMs, supera les seves capacitats internes de R&D i disseny de productes que pot passar als CM.

Inexistència d’un teixit significatiu de CM especialitzats. Sol ser una activitat secundaria

Les OEMs estan consolidant i reduint les seves bases proveïdores cap a CM majors (one stop shop).

Potent sector d’automatització de processos. Tendència a no treure a països low-cost, les series petites o reduïdes de mitjana i alta tecnologia.

Sector atractiu per a la reorientació estratègica però difícil per: Marc regulatori complex i en general desconeixement entre els

potencials entrants que actua com a barrera d’entrada. Sistema de qualitat específic

Gap de capacitats respecte a l‘OEM i llarga corba d’aprenentatge

Temps necessari para generar economies de escala. Mides de sèrie mitjanes y petites.

Les subcontractacions de gran volums i baixa tecnologia es desplacen cap a països emergents (Xina, India, Brasil…), especialment si són productes intensius en mà d’obra i ja en producció en els que es vol optimitzar els costos.

Alt estoc de competències tècniques i de gestió disponibles en CM d’altres sectors (auto, aeroespacial, electrònica de consum) altament internacionalitzats: Producció, embalatge, enginyeria de reducció de costos, enginyera simultània, etc.

Tendència de les OEMS a reduir els seus costes fixos a través de la externalització d’activitats no estratègiques.

La presencia en múltiples mercats pot afectar la estabilitat financera del proveïdor i determinar la seva exclusió en un moment en el que les OEMs intenten reduir, optimitzar i estabilitzar la seva supply chain.

La subcontractació de D&D exclusivament, sense producció posterior pot no ser rendible.

Sectors acostumats a forts regulacions (farma, auto, aeroespacial). Tendència a la subcontractació integral (integració vertical) one-stop shop, especialment al cas de Start-ups i OEMs petites.

Els canals de venda són fidelitzats per confiança. Existència de CM de components i de sistemes (integradors). Tendència a subcontractar nínxols de producció molt especialitzada.

La crisi pot fer que alguns processos siguin interioritzats pels OEMs que desponguin de capacitat ociosa.

Ecosistema d’innovació desenvolupat amb una significativa oferta de recerca, tecnològica i de serveis que cobreix quasi tota la cadena de valor del sector TecMed.

Típicament les empreses start-up no immobilitzen capital en sistemes de producció sinó demanen productes acabats per focalitzar-se en l’ R+D.

Serveis especialitzats, per exemple per a la creació rapida de prototips i fabricació rapida de series curtes.

Forts competències en gestió de projectes d’innovació de producte en àmbits d’alta tecnologia globalitzats.

Industrials

Alta tecnologia en manufactura en altres sectors

Falta de coordinació i cooperació entre els agents existents La marca “Barcelona” pot perdre atractiu Entorn punter en recerca bàsica (bioenginyeria, ciències de la vida,…) Existència d’un servei sanitari públic amb hospitals de nivell internacional i orientats a la recerca clínica que poden ser un excel·lent banc de prova per a les noves tecnologies

Escassa orientació al mercat d’universitats, hospitals,… El sistema de salut no promou suficientment la innovació tecnològica i cerca tecnologia convencional i madura

Existència d’un organisme com a BioCAT que actua com a dinamitzador del sector

Existència de nínxols d’especialitat per al CM d’alta tecnologia.

Falta d’un producte o categoria de producte que actues com a tractor en l’especialitat

Infraestructura logística (Port de Barcelona, Aeroport,...) Vocació innovadora de moltes organitzacions sanitàries.

Barrera de la llengua per competir i/o aprofitar oportunitats a nivell internacional

Gran potencial per a la creació de spin-off i start-ups a partir d’organitzacions sanitàries i/o de recerca.

Context

Falta de perfils de formació professional

Taula 2: anàlisis DAFO del sector TecMed català

45



46

6 REPTES DE FUTUR DEL SECTOR DE TECNOLOGIES MÈDIQUES A CATALUNYA

En base a tot el treball previ, s’han identificat uns reptes de futur que permetin

capitalitzar les fortaleses, aprofitar de les oportunitats i disminuir els riscos

derivants d’amenaces i debilitats. Molts d’aquests reptes són relatius al

creixement del sector TecMed en el seu conjunt, creixement que representaria

un important element tractor del Contract Manufacturing.

A més a més s’integren a l’anàlisi les mancances detectades per les empreses

entrevistades en el marc del projecte “Anàlisi i estudi de mercat del Contract

Manufacturing en el sector de les tecnologies mèdiques” dut a terme al juliol

2009 per encàrrec de Biocat. En aquell projecte es van detectar unes

mancances, que es resumeixen aquí:

I. Falta a Catalunya una estratègia de posicionament en el sector de tecnologies mèdiques.

II. Falta de proveïdors que ofereixin solucions integrals, consolidats i d’alt nivell

III. Falta de mercat pels desenvolupaments ja existents

IV. Falten per part de l’Administració ajuts adequats per a proveïdors de segon nivell

V. Falten criteris d’excel·lència en la concessió d’ajuts d’R+D

VI. Falta mentalitat empresarial en les empreses (tenir el mercat i el canal) i una cultura innovadora basada en l’emprenedoria



47

VII. El Sistema de Salut públic és poc receptiu als nous desenvolupaments

VIII. Falten més Entitats Certificadores a nivell local/ nacional i amb processos senzills i eficients.

Basant-se en aquestes mancances detectades, el framework utilitzat per a

Irlanda tindria en el cas de Catalunya l’aspecte següent, on les fletxes

vermelles indiquen punts que cal potenciar:

Il·lustració 6: dinàmica del clúster TecMed català

El sector TecMed a Catalunya encara no té una massa critica comparable amb

la d’Irlanda o d’altres clústers més madurs. A Irlanda la subcontractació va

sorgir com a conseqüència del desenvolupament del sector, remolcat per grans

empreses multinacionals.



48

Encara que a Catalunya hi hagi per una banda el suport de diferents entitats a

les universitats i centres de coneixement (la qual cosa porta a tenir centres

d’excel·lència mundial) i per l’altra banda el suport de Biocat i d’ACC1Ò a les

empreses, no s’ha aconseguit atreure a multinacionals del sector TecMed més

enllà de les activitats comercials. Això es reflecteix al gràfic en la falta

d’intercanvi de productes i serveis entre empreses autòctones i grups

internacionals i la paral·lela falta d’intercanvi de competències i perfils

professionals específics, encara que hi hagin punts d’excel·lència a altres

sectors que el sector TecMed podria aprofitar. El mercat poc dinàmic determina

també un cert retard en els programes formatius. Finalment aquesta manca de

massa critica i l’escassa exposició internacional determina que no s’hagi

instaurat el cercle virtuós de construir una reputació internacional capaç

d’atreure ulterior inversió.

Es tracta per tant de desenvolupar les competències necessàries per treballar

al sector TecMed a curt termini i consolidar i potenciar el sector en el seu

conjunt

S’han agrupat els reptes de futur segons que estiguin relacionats amb les

empreses, el mercat TecMed en el seu conjunt, el tipus de producte o temes de

formació i capital humà.

EMPRESES

a. Innovar en capacitats de manufactura especifiques per a les tecnologies mèdiques

Això pot resultar difícil sense conèixer el producte. No obstant això hi ha

uns processos específics identificats que els OEMs catalans

necessitarien i no existeixen dintre del país, com es detalla en l’estudi de

mercat realitzat per BIOCAT.



49

b. Generar un clima de cooperació que permet abordar projectes integrals complexos mitjançant una aproximació en xarxa. Com en aquest moment el sector no es suficientment madur per que es

puguin oferir solucions integrals i clau en mà per part d’una sola

empresa, es pot pensar en una aproximació en xarxa, amb múltiples

empreses agrupades sota la figura d’una Agrupació d’Interès Econòmic

de manera que es concentrin cadascuna a la seva baula de la cadena de

valor. L’A.E.I. pot ser la forma jurídica mes apropiada per aconseguir

això, ja que una U.T.E. només s’adreçaria a un projecte concret i una

forma societària convencional (S.L. o S.A.) no seria adequada per a

aquestes finalitats.

MERCAT

c. Atreure a alguna tractora important al sector o aconseguir la compra per part de tractores basades en altres països. A Irlanda va ser la presencia d’una empresa tractora de nivell

internacional un dels factors d’impuls a la creació del clúster; un repte es

per tant aconseguir que una empresa tractora implanti operacions a

Catalunya directament o bé a través de la compra d’una empresa local

amb un producte innovador.

d. Promoure l’orientació al mercat i la internacionalització de les empreses existents. Alguns elements apunten a la manca de cultura empresarial a les

empreses catalanes i a barreres per exemple lingüístiques que creen

obstacles a la internacionalització. Es tracta per tant d’infondre a

aquestes empreses els conceptes necessaris per competir en el mercat

a nivell global. Un exemple significatiu en aquest àmbit és el d’ev3:

aquesta empresa estatunidenca va ser creada a l’any 2000 sense cap

portfolio de productes però amb l’estratègia de mercat perfectament



50

definida18. Al contrari, a Catalunya es detecta que massa sovint no

existeix un mercat real per als desenvolupaments ja existents. Es tracta

per tant de focalitzar els desenvolupaments segons les necessitats reals.

e. Activar els mecanismes de compra publica de tecnologia innovadora.

Hi ha tots els mecanismes per que el sistema català de salut utilitzi les

tècniques i els productes mes innovadors de tecnologies mèdiques. Una

major utilització d’aquests sistemes seria un impuls ulterior pel sector.

Àrees d’interès són evidentment el sector Salut però també ho pot ser el

sector Defensa.

PRODUCTE

f. Identificar una categoria de producte compatible amb les capacitats existents que pugui actuar com a catalitzador A Catalunya en aquest moment no es ven cap producte que jugui el rol

del marcapassos per al desenvolupament del clúster de Minnesota o de

les eines per a la cardiologia d’intervenció a Irlanda. Es necessita un

producte tractor, alineat amb les necessitats reals de mercat, per donar

un impuls al sector partint de les àrees de recerca on Catalunya té

resultats d’excel·lència, com poden ser els sectors Cardiovascular,

Neurologia, Oncologia, Dermatologia, Diagnòstic in Vitro (no inclòs en

aquest estudi) , Diagnòstic per a la Imatge i Nanotecnologia.

g. Analitzar les oportunitats ofertes per als dispositius combinats

Seguint la mateixa línea esmentada al punt anterior, hi ha un interès

creixent per als dispositius que combinen un medical device amb un

producte farmacèutic o biotecnològic. El fàrmac pot ser una eina de

millora de l’eficàcia terapèutica del dispositiu, com és el cas del Drug

18 Exemple tret de “Action MedTech – Key Measures for Growing the Medical Device Industry in Sweden”. Report of the Royal Institute of Technology, Karolinska Institutet and Karolinska University Hospital, December 2007



51

Eluting Stent o al contrari el dispositiu mèdic pot constituir una nova

modalitat d’administració d’un fàrmac ja existent.

Tan al primer com al segon cas hi ha barreres regulatòries diferents i

més articulades que per a un senzill medical device.

h. Desenvolupar l’àmbit de la telemedicina

Hi ha a Catalunya tant un sistema de Salut favorable a la implantació de

noves solucions a l’àmbit de la telemedicina com també gran

competència al sector del desenvolupament de software. Això, combinat

amb les pressions socials degudes a l’envelliment de la població, pot

constituir un fort element per al canvi i la innovació.

FORMACIÒ I CAPITAL HUMÀ

i. Disposar de capital humà especialitzat per poder desenvolupar un sector de tecnologies mèdiques significatiu

Com a conseqüència del desenvolupament del clúster irlandès, es va

detectar la necessitat de perfils híbrids d’alt i mig nivell, és a dir tant

llicenciats amb competències mixtes (com els enginyers biomèdics) així

com persones amb formació professional orientada al sector. En aquest

sentit Catalunya va per darrere dels seus veïns europeus, ja que la UB

va crear un Màster en Enginyeria Biomèdica només a l’any 2006 i la

formació professional per raons històriques no resulta atractiva per als

joves catalans.

D’altra banda, hi ha a nivell industrial perfils d’alta competència (gestors

de projectes, directius,...) que també es poden reorientar al sector

TecMed una vegada que s’hagin formats a les seves peculiaritats de

mercat i regulatòries.

j. Millorar el coneixement de la regulació i normativa

Es necessita un major coneixement dels temes regulatoris per part de

les empreses que vulguin ser proveïdores d’OEMs, tant catalanes com



52

internacionals. Les OEMs veuen la certificació ISO13485 com un

requeriment quasi imprescindible i d’altra banda els mateixos proveïdors

la consideren com a una carta de presentació i credibilitat cara als seus

clients. Per tant es dona la necessitat d’oferir suport en temes normatius

i regulatoris, que a més constitueix una oportunitat de negoci per a

empreses de consultoria i assessorament.

Evidentment no es pot pensar que l’atracció d’inversió estrangera sola sigui

suficient per a la creació d’un clúster, ja que comporta el risc d’una situació en

què la supervivència dels CM només depengués de la presencia d’empreses

multinacionals. El perill que això comporta s’ha observat de manera dramàtica

durant el darrer any amb la crisi del sector de l’automòbil. A més, l’estratègia

que va funcionar a Irlanda als anys 90 no necessariament és una garantia d’èxit

en l’actualitat. La formació d’un clúster no només es una suma d’elements, sinó

es determina també per les seves interaccions, de la mateixa manera que

succeeix quan es pretén construir una prada artificialment 19.

Al següent capítol es proposen alguns punts d’acció que poden actuar com a

factors d’estímul del sector.

En 7.3 s’han agrupat les mancances detectades, els reptes de futur i els punts

del pla d’acció que s’identifiquen al següent capítol en una taula, amb

l’excepció de les dues mancances:

(V) Falten criteris d’excel·lència en la concessió d’ajuts d’R+D

(VII) El Sistema de Salut públic és poc receptiu als nous

desenvolupaments que es relaciona directament amb (a) Activar els

mecanismes de compra publica de tecnologia innovadora.

ja que necessitarien d’accions d’espectre massa ampli per a l’abast d’aquest

estudi. Finalment s’han afegit alguns punts d’un pla de marketing adreçat al

sector TecMed.

19 Shona L. Brown, Kathleen M. Eisenhardt, Competing on the edge: strategy as structured

chaos, Harvard Business School Press, 1998



53

7 PLA D’ACCIÓ PER AL DESENVOLUPAMENT DEL CONTRACT MANUFACTURING AL SECTOR DE TECNOLOGIES MÈDIQUES A CATALUNYA

Amb els resultats precedents, s’ha elaborat una proposta de pla d’acció per

afrontar els reptes de futur del sector TecMed català. Els punts d’intervenció

identificats es dirigeixen a diferents actors, tant a nivell d’empreses (OEMs i

CMs) com a nivell d’hospitals, universitats i centres de recerca i també a nivell

institucional. El pla d’acció proposat, integrat amb els resultats d’una

successiva sessió de discussió amb els diversos agents, es presenta també de

forma resumida a la Taula 3.

Entre les propostes, hi ha accions que estan dirigides no només al foment

directe del Contract Manufacturing quant al foment del sector TecMed en

general, com per exemple pel que fa la solució de necessitats clíniques a través

de nous productes; es evident que el C.M. surt beneficiant-se també d’aquest

tipus d’accions.

Les accions dirigides als sectors acadèmic i universitari han de tenir l’objectiu

de fomentar la seva participació a les iniciatives a l’àmbit de les tecnologies

mèdiques; així mateix s’han de dissenyar iniciatives de promoció a nivell local

per que altres sectors industrials coneguin i s’impliquin al sector TecMed.

Paral·lelament hi ha accions de promoció i lobbying a nivell internacional, per

atreure inversió estrangera que pugui dinamitzar ulteriorment el sector;

finalment es fonamental l’activitat i les iniciatives de suport que pot donar el

sector públic.

7.1 Proposta inicial de pla d’Acciò

ESTRATÈGIA DE POSICIONAMENT EN EL SECTOR TECMED



54

1. Promoure el sector TecMed per generar consciència entre les empreses d’altres sectors a través d’un pla de Marketing

Moltes vegades el sector TecMed es desconegut o no gaire considerat

com a una oportunitat per part d’empreses d’altres sectors, que en

contra tenen coneixements i competències que li podrien permetre

l’entrada a aquest mercat. Per tant una acció de promoció del sector i de

les oportunitats que ofereix és probablement un bon punt de partida per

fomentar activitats.

a. Promoció mitjançant fullets específics i newsletters dirigits a

OEMs i empreses amb altres afiliacions (Secartys, Ingenia,…)

Una de les accions de promoció es pot concretar en la

realització de material informatiu, tant en paper com en forma

electrònica, per enviar a empreses o organitzacions

empresarials.

b. Realització cursos, seminaris i jornades sobre les tecnologies

mèdiques

L’objectiu es augmentar el coneixement general per part

d’altres sectors i estimular la reorientació

c. Aprofitar de l’efecte networking començat amb la jornada

intersectorial.

Molts dels actors fonamentals en aquest projecte es coneixen

ara personalment; aquest és un actiu que cal capitalitzar.

2. Donar suport públic a projectes de reorientació estratègica específics per al sector de les tecnologies mèdiques

Durant els darrers anys hi han hagut varies iniciatives orientades a la

reorientació estratègica de les empreses i a la innovació patrocinades

per entitats publiques o institucionals (Ministeri de Ciència i Innovació-

ddi, Cambres de Comerç, etc.). Es pot pensar en un programa específic

per al sector TecMed. Paral·lelament, quan una gran empresa



55

multinacional del sector TecMed o d’un altre sector decidís per qualsevol

raó abandonar les seves activitats a Catalunya, s’han d’aprofitar les

competències i els coneixements que deixen darrera per ser reutilitzats.

Això per exemple es va fer a Irlanda amb la clausura de Digital a Galway

a l’any 1993; un cas similar es va donar a Catalunya amb HP, però en

aquest cas no hi ha hagut cap acció de reorientació.

3. Fer activitat de lobby en empreses multinacionals per implantar operacions a Catalunya

S’han examinat als capítols anteriors tots els efectes de spill-over

positius derivats de la presencia de grans empreses multinacionals líders

al sector TecMed: la presencia d’una multinacional TecMed és per si

mateix un fet catalitzador del CM. L’adquisició d’una empresa petita per

part d’una gran és un mecanisme relativament senzill per que una

multinacional s’instal·li a un país. Es tracta per tant d’identificar

oportunitats que puguin ser interessants per a l’estratègia de creixement

de grans empreses (per exemple és la situació que va portar a la

instal·lació de Medtronic a Galway). Paral·lelament es pot pensar

d’atreure a Catalunya empreses multinacionals de CM.

4. Generar una xarxa de catalans ben posicionats per desenvolupar relacions comercials

Es tractaria d’identificar perfils directius o de responsabilitat d’origen

català dins de les multinacionals de tecnologies mèdiques i fer un esforç

comercial dirigit cap a ells per promocionar el teixit productiu de la regió i

afavorir les compres.

5. Formar project managers d’altres sectors amb les especificitats del sector MedTech

Hi ha a Catalunya sectors amb fortes competències en la gestió de

projectes i de la subcontractació, com per exemple al sector aeronàutic o



56

automotive. Oferir formació complementaria especifica del sector

TecMed (aspectes de regulació, peculiaritats del negoci,...) als project

managers amb experiència a aquests sectors pot crear perfils

professionals que ajudin a la reorientació estratègica d’empreses de

sectors madurs.

6. Organitzar i subvencionar cursos de business orientation per a metges i investigadors

D’aquesta manera es va disseminant la cultura emprenedora dintre del

conjunt clínic-científic, la qual cosa estimularà la creació de nous

productes.

PROVEIDORS DE SOLUCIONS INTEGRALS

7. Implementar i promocionar el “buscador d’oportunitats” al directori de BioCAT

En un anterior projecte (“Anàlisi i Estudi de Mercat del Contract

Manufacturing en el Sector de les Tecnologies Mediques”) s’ha

desenvolupat un “Buscador d’oportunitats” per permetre a empreses

amb determinades competències de tècniques de fabricació, materials,

etc. puguin dirigir els seus esforços comercials o productius en

direccions determinades.

8. Crear, millorar i connectar els diferents directoris d’empreses

El directori de BioCAT està més adreçat a empreses OEMs, mentre hi ha

eines de les cambres de comerç orientades específicament a la

subcontractació. De fet a la web www.subconcat.net hi ha un subdirectori

“Mèdic”, encara que no sigui gaire clar si l’empresa s’inclou per

experiència en el sector o bé si és una manera d’augmentar la seva

visibilitat cap al sector encara que no tingui experiència. S’hauria de



57

potenciar la possibilitat que es trobessin oferta i demanda a través de

links i que hagués algun tipus d’inclusió per referència.

9. Crear una eina per connectar la demanda i l’oferta (mercat virtual)

Hi ha webs d’innovació oberta (com p.e. www.innocentive.com o altres)

on d’un costat les empreses poden demanar una solució concreta als

seus problemes i d’altra banda hi ha individus o centres de tecnologia i

de coneixement que poden oferir competències especifiques. Un format

semblant es pot pensar també orientat a ajuntar les necessitats dels

OEMs amb les capacitats dels Contract Manufacturers.

10. Facilitar la creació d’Agrupacions d’Interès Econòmic

L’ agrupació d’empreses amb diferent capacitat pot oferir una solució a

les OEMs que cerquin una solució integral quan no hi hagi al mercat un

proveïdor únic.

OBERTURA DE NOUS MERCATS

11. Organitzar missions empresarials als clústers TecMed de referència

En aquest cas l’objectiu es promoure el contacte directe i focalitzat de

Contract Manufacturers catalans amb OEM d’altres clústers europeus o

internacionals.

12. Promoure la participació d’empreses catalanes a projectes europeus del sector TecMed

13. Promoure la creació d’un meta-cluster TecMed a Europa



58

Una col·laboració super-nacional donaria al clúster TecMed català

l’oportunitat de participar en un sistema amb una massa critica que ara

mateix no te.

14. Organitzar un esdeveniment anual o bianual del sector amb presencia de Contract Manufacturers

Es pot pensar (si encara no es fa per part de FENIN) d’organitzar un

esdeveniment amb el mateix format de la Jornada de Subcontractació (o

de la fira MedInIreland) dedicat a les tecnologies mediques i en particular

a la subcontractació20. Durant les Jornades Europees de

Subcontractació de l’octubre 2009 la participació d’empreses del sector

mèdic va ser prou modesta.

EXPLOTACIÓ DELS RESULTATS DE LA RECERCA

15. Promocionar las tecnologies mèdiques cap als fons de capital risc com a una oportunitat real d’inversió.

Una paral·lela acció de promoció es pot dirigir als fons de Venture

Capital, amb l’objectiu d’atreure capital per finançar les accions de

participació de centres de recerca i hospitals al desenvolupament del

sector.

16. Donar suport a les actuacions dintre del marc de la Medical Technology KIC Alliance

a. Identificar necessitats clíniques sense resoldre que puguin

constituir oportunitats; finançar projectes de col·laboració

universitat-hospitals-empreses que es dediquin a implementar

solucions. 20 Un format semblant ja ho estan adoptant BioCAT i ACC1Ò pel que fa el “Brokerage Event” a la fira Medica2009 de Düsseldorf, on ofereixen suport a les empreses catalanes per augmentar la seva visibilitat; veure http://www.biocat.cat/biocat/biocat-i-acc1o-organitzen-un-%E2%80%98brokerage-event%E2%80%99-a-la-fira-medica-2009-per-activar-negocis-entre-empreses-%E2%80%98tecmed%E2%80%99/ca/ (accés web 9 nov 2009)



59

Una acció clau per moure el sector es identificar les

necessitats que el personal sanitari percep com a prioritàries

per desprès abordar-les en projectes de desenvolupament

conjunt.

b. Organitzar un concurs d’idees per identificar a universitats o

hospitals catalans un candidat a ser el producte tractor (o

família de productes) del sector TecMed català. Crear un

premi per a projectes d’R+D del sector.

Cadascú dels clústers més potents a nivell internacional s’ha

desenvolupat a partir d’un producte tractor, com el DES (drug

eluting stent), el pacemaker o la cirurgia de mínima invasió. Un

concurs d’idees pot ser una manera d’identificar un nou

potencial producte candidat que contribueixi a impulsar el

clúster català.

c. Fomentar sessions a les universitats per presentar a empreses

interessades els resultats de la recerca que puguin tenir

oportunitats comercials.

d. Fomentar la participació de personal mèdic al

desenvolupament dels nous productes de les empreses

Dintre d’aquest eix d’acció es col·loca també la participació del

personal mèdic a la realització dels productes, ja que són els

usuaris finals que poden donar els inputs i les especificacions

més valuosos, en un enfocament bottom-up.

e. Promoure la participació activa del sector en la formació dels

professionals.

Per exemple al sector de l’automoció són els propis directius

de les empreses que van crear el pla d’estudi i es dediquen a

la docència.

f. Promoure els hospitals catalans d’excel·lència com a centres

de referència per a les proves clíniques de dispositius mèdics.



60

Un dels punts que han aparegut moltes vegades al llarg

d’aquest estudi és l’importància de la proximitat d’un entorn

clínic, tant per recollir requisits com per provar els nous

dispositius i tècniques (Dr. Coburn, Dr. Traynor, etc.). La xarxa

d’hospitals catalans d’excel·lència té totes les característiques

per ser una referència internacional en aquest àmbit.

L’Hospital Clínic ja te una unitat de Gestió de la Recerca

Clínica. A més, el Clínic participa a la Xarxa d’Entitats

Gestores de la Recerca Clínica Hospitalària i Biosanitaria

(REGIC).

g. Promoure l’ús del coneixement amb resultats econòmics,

facilitant que el metge o l’investigador participi en els drets

d’explotació de la propietat intel·lectual o industrial que generi.

Hi ha la possibilitat d’introduir a institucions catalanes incentius

per a l’explotació dels resultats de la recerca semblant a les

que hi ha a Irlanda o a Suècia (“teacher´s exemption”) que

s’haurien de promoure més amb la finalitat que més productes

de la recerca arribin al mercat

h. Impulsar la creació de consorcis de recerca empresarials o

públic-privats per al desenvolupament de solucions

tecnològiques concretes.

NORMATIVA

17. Realitzar una campanya per la implantació de les normatives de gestió de qualitat en tecnologies mèdiques

Moltes de les entitats amb les quals s’ha mantingut en contacte durant

aquest projecte han subratllat l’importància del coneixement de les

normatives de qualitat i de la certificació com carta de presentació

davant un client. Per tant s’hauria de realitzar una campanya



61

d’informació i sensibilització a la qualitat al sector TecMed, de manera

que més empreses decideixin dur a terme la certificació.

18. Introduir un “Certification voucher”, per oferir assessorament a les empreses que no tinguin coneixements específics de regulació i marcatge CE en el sector TecMed

Ajudes concretes a part de la conscienciació i de l’assessorament, com

per exemple finançaments de 5-10K€ per destinar a projectes de

certificació.

Finalment hi ha la necessitat que totes les iniciatives que es prenen per

desenvolupar el Contract Manufacturing siguin conegudes per part del

món de l’emprenedoria, tant dintre del sector TecMed com per part

d’altres sectors. Per tant és fonamental

7.2 Aportacions de la sessió de posada en comú

Els anteriors punts es van comentar amb les entitats que van participar al

projecte “Anàlisi i estudi de mercat del Contract Manufacturing en el sector de

Tecnologies Mediques”.

En aquest apartat es recullen les observacions fetes durant la sessió de posada

en comú així com els comentaris enviats dels que no van poder assistir-hi.

Una observació general és que les accions han de ser orientades a crear i a

ajudar a quantes més empreses petites millor per tal que després acabin

essent grans.

El Contract Manufacturing en les PIMES depèn molt de la quantitat a produir, si

es tracta de prototips o de series curtes o bé de grans volums.

Les empreses emergents, encara no consolidades, tenen dificultats per protegir

la seva propietat intel·lectual al subcontractar. Falta certa maduresa o bé poder

de negociació, amb la conseqüència que es produeixi subtracció de la propietat



62

intel·lectual. o bé s’allarguin moltíssim els temps de negociació i els costos de

la subcontractació.

En el cas de series curtes, l’exposició a aquest tipus de problemes és encara

superior.

D’altra banda en el cas de les tecnologies mediques, l’objectiu final no és fer

patents que són molt cares i no massa rellevants en els medical devices, és

més necessari i important el marcatge CE. En aquest sentit hi ha molta dificultat

per trobar col·laboració amb els metges per tot el que fa a l’avaluació clínica del

producte i al mateix temps a contractar perfils de professionals sènior ben

introduïts en el sector que facilitin la introducció del producte al mercat. En

aquest sentit, podria ser possible contractar aquest tipus de perfils com a

assessors, ja que es podrien utilitzar uns ajuts especialitzats.

A més, s’hauria de facilitar l’avaluació clínica dels dispositius, per exemple

cobrint part dels costos, ja que una empresa petita difícilment pot assumir tot el

pes d’aquest procés. Un rol rellevant en aquest àmbit s’espera de l’Agencia

d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdica (AATRM).

També es detecta que, per a una empresa petita, fa falta, un directori de

distribuïdors, ja que la seva dimensió no li permet comptar amb una estructura

comercial. A més això ajudaria a les empreses a tenir més informació sobre les

tendències del mercat, els productes innovadors etc, sobre tot si aquests

distribuïdors també representen la competència.

Es subratlla el problema que constitueix el factor temps per a una empresa

petita: si fos possible agilitzar accions i tràmits administratius (sol·licitud d’ajuts,

certificacions de producte i processos, etc.) això representaria un factor de

competitivitat en si mateix.

Es va donar un exemple on el procés per accedir a finançament (capital risc) va

demanar la dedicació d’una persona de l’equip directiu a temps complert durant

tot un any. Això a una empresa petita li resulta difícil permetre-s’ho.



63

S’aprecia de totes maneres que als últims anys, donat que el capital risc s’ha

especialitzat, resulta una mica més fàcil accedir-hi.

Pel que fa la subcontractació de serveis per part d’empreses espanyoles, es

detecta un tema de desconfiança, ja que es pensa que les empreses

estrangeres són millors pel que fa la qualitat que les locals.

Vista la importància del marcatge CE, s’esmenta per varies parts la necessitat

d’un organisme certificador local, entitat certificadora tipus la TÜV alemanya,

com a alternativa al ON 0318 del Ministeri que fes els processos de marcatge

CE dels dispositius i del software i també pel que fa l’interoperabilitat.

Es subratlla la diferencia que hi ha entre el marcatge CE i les certificacions de

qualitat tipus ISO: ambdues són fonamentals però requereixen procediments

diferents. Seria molt útil la definició d’un mapa o trajectòria de certificació.

Pel que fa a les diferents entitats de suport (ACC1Ò, Cambra, BioCAT, etc) es

desitjaria més sinergia entre elles, de manera que les empreses joves i en

creixements no s’emboliquin en processos burocràtics que costen temps (es

dona l’exemple de les facilitacions fiscals de les start-ups alemanyes, que

durant els primers 3 anys estan exemptes de presentar comptes de resultats).

Un altre punt seria la disponibilitat d’informació, directoris, contactes etc de

manera gratuïta i rapida. En general el suport a l’empresa s’hauria de donar de

manera diferencial, segmentant segons l’etapa on es troba una empresa i

adreçant les diferents fases de creixement.

En quant a l’organització i a la participació a fires, es comenta que les fires a

Catalunya són molt cares, més que a la resta d’Europa. D’altra banda s’hauria

de pensar en ajuts o altres modalitats de suport, posicionament per la

participació a algun esdeveniment de referència: Compamed és probablement

la trobada més important a nivell de proveïdors, mentre que Medica ho és a

nivell de clients; a nivell d’Àsia, està creixent moltíssim Arab Health.



64

Hi ha, de totes maneres, la intenció d’atraure a Catalunya una trobada de

referència quan s’hagi identificat. La organització d’esdeveniments multi-

sectorials, amb freqüència anual o més, i els encontres a mida es veuen com

oportunitats importants per potenciar el sector.

A partir d’aquestes observacions es van formular els següents punts per

incorporar al pla d’acció.

19. Aprofitar l’experiència de les Borses de Subcontractació www.subconcat.net de les Cambres de Comerç en la tramitació de demandes de compradors

Mitjançant:

La millora del directori específic del sector mèdic.

La creació d’una Borsa de Subcontractació Industrial en l’àmbit

de tecnologies mèdiques.

20. Elaboració d’un estudi sobre les oportunitats en el sector de les Tecnologies Mèdiques de les empreses subcontractistes als principals mercats europeus

Mercats-objectiu poden ser en primera instancia França, Alemanya,

Suïssa, Àustria i Regne Unit.

21. Organització de missions comercials específiques del sector / o incloure el sector de les tecnologies mèdiques com a sector prioritari

Alguns dels mercats on hi ha experiència i contactes són Europa

Occidental, India, Rússia, NAFTA

22. Participació agrupada d’empreses a la fira de referència del sector: MEDICA / COMPAMED



65

23. Col·laboració amb Enterprise Europe Network

24. Aprofitar l’experiència de Cambra de Barcelona en l’organització de Trobades Europees

www.cambrabcn.org/meetings

25. Fer lobby per la creació d’una entitat certificadora

S’ha detectat la mancança d’Entitats Certificadores. En aquest sentit,

es comenta que seria molt positiu que dins del clúster de tecnologies

mèdiques de Catalunya es crees una entitat certificadora tipus la TÜV

alemanya, com a alternativa al ON 0318 del Ministeri, ja que

actualment les empreses fabricants de producte mèdic espanyoles

només tenen una única opció a nivell nacional.

26. Incentivar la creació de patents en el sector mèdic

Espanya i Catalunya estan entre els 10 primers països del món en

publicacions científiques en l’àmbit de la medicina, però a nivell de

patents estan molt endarrerits.

27. Reforçar les competències dintre del propi sector mèdic

Respecte a l’acció 5, a més d’atraure project managers d’altres

sector, es podria reforçar la formació i capacitats dels project

managers dins del propi sector mèdic. Cal tenir en compte que la

gran majoria d’empreses de tecnologia sanitària son PYMES i per

tant, no s’acostumen a abordar projectes de gran envergadura

habituals en altres sectors com l’automoció o l’aeronàutica. Els

project managers del sector mèdic potser no tenen l’experiència en

macro-projectes, però el seu coneixement profund del sector és clau

per l’èxit dels projectes. La combinació dels dos tipus de perfils pot

aportar molt al sector.



66

28. Crear un “llibre blanc” de la certificació i de la protecció de la propietat intel·lectual

L’objectiu és que les PIMES puguin tenir una referència dels tràmits

necessaris per aconseguir la certificació o conèixer els mecanismes

de protecció de la seva propietat intel·lectual i no hagin d’aprendre

sobre la marxa com sovint passa.



67



68

7.3 Reptes de futur i pla d’acció: taula sinòptica

Mancances detectades Reptes de Futur Pla d’acció21 Termini

curt < 1 any mig > 1 any

llarg > 3 anys

1 Promoure el sector TecMed per generar consciència entre les

empreses d’altres sectors a través d’un pla de Marketing

1.a Promoció mitjançant fullets específics i newsletters dirigits a

OEMs i empreses amb altres afiliacions (Secartys, Ingenia,…)

1.b Realització cursos, seminaris i jornades sobre les tecnologies

mèdiques

1.c Aprofitar de l’efecte networking començat amb la jornada

intersectorial.

curt-mig

Innovar en capacitats de manufactura especifiques per a les tecnologies mèdiques

2 Donar suport públic a projectes de reorientació estratègica específics

per al sector de les tecnologies mèdiques mig

3 Fer activitat de lobby en empreses multinacionals per implantar

operacions a Catalunya mig Atreure a alguna tractora important al sector o

aconseguir la compra per part de tractores basades en altres països.

4 Generar una xarxa de catalans ben posicionats per desenvolupar

relacions comercials mig

5 Formar project managers d’altres sectors amb les especificitats del

sector MedTech mig

27 Reforçar les competències dintre del propi sector mèdic mig

Falta a Catalunya una estratègia de

posicionament en el sector de

tecnologies mèdiques.

Disposar de capital humà especialitzat per poder desenvolupar un sector de tecnologies

mèdiques significatiu 6 Organitzar i subvencionar cursos de business orientation per a

metges i investigadors mig

21 Els textos de color vermell representen les accions on les empreses estan mes involucrades.

Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing

al Sector de Tecnologies Mèdiques

69



llarg > 3 anys 7 Implementar i promocionar el “buscador d’oportunitats” al directori de

BioCAT llançament imminent

8 Crear, millorar i connectar els diferents directoris d’empreses mig

9 Crear una eina per connectar la demanda i l’oferta (mercat virtual) mig

19 Aprofitar l’experiència de les Borses de Subcontractació

www.subconcat.net de les Cambres de Comerç en la tramitació de

demandes de compradors curt

Falta de proveïdors que ofereixin

solucions integrals, consolidats i d’alt

nivell

Generar un clima de cooperació que permet abordar projectes integrals complexos mitjançant una aproximació en xarxa.

10 Facilitar la creació d’Agrupacions d’Interès Econòmic mig

11 Organitzar missions empresarials als clústers TecMed de referència mig

12 Promoure la participació d’empreses catalanes a projectes europeus

del sector TecMed llarg

13 Promoure la creació d’un meta-cluster TecMed a Europa llarg

21 Organització de missions comercials específiques del sector / o

incloure el sector de les tecnologies mèdiques com a sector prioritari curt/mig

22 Participació agrupada d’empreses a la fira de referència del sector:

MEDICA / COMPAMED curt/mig

Falta de mercat pels desenvolupaments

ja existents Promoure l’orientació al mercat i la

internacionalització de les empreses existents.

24 Aprofitar l’experiència de Cambra de Barcelona en l’organització de

Trobades Europees curt/mig

Falten per part de l’Administració ajuts

adequats per a proveïdors de segon

nivell

14 Organitzar un esdeveniment anual o bianual del sector amb presencia

de Contract Manufacturers mig-llarg



70



llarg > 3 anys 20 Elaboració d’un estudi sobre les oportunitats en el sector de les

Tecnologies Mèdiques de les empreses subcontractistes als principals

mercats europeus curt

23 Col·laboració amb Enterprise Europe Network curt/mig

15 Promocionar las tecnologies mèdiques cap als fons de capital risc

com a una oportunitat real d’inversió. curt

16 Donar suport a les actuacions dintre del marc de la Medical

Technology KIC Alliance

16.a Identificar necessitats clíniques sense resoldre que puguin

constituir oportunitats; finançar projectes de col·laboració universitat-

hospitals-empreses que es dediquin a implementar solucions.

mig

16.b Organitzar un concurs d’idees per identificar a universitats o

hospitals catalans un candidat a ser el producte tractor (o família de

productes) del sector TecMed català. Crear un premi per a projectes

d’R+D del sector.

mig-llarg

16.c Fomentar sessions a les universitats per presentar a empreses

interessades els resultats de la recerca que puguin tenir oportunitats

comercials. mig

16.d Fomentar la participació de personal mèdic al

desenvolupament dels nous productes de les empreses llarg

16.e Promoure la participació activa del sector en la formació dels

professionals. mig

Falta mentalitat empresarial en les

empreses (tenir el mercat i el canal) i

una cultura innovadora basada en

l’emprenedoria

Identificar una categoria de producte compatible amb les capacitats existents que

pugui actuar com a catalitzador

Analitzar les oportunitats ofertes per als dispositius combinats

Desenvolupar l’àmbit de la telemedicina

16.f Promoure els hospitals catalans d’excel·lència com a centres

de referència per a les proves clíniques de dispositius mèdics. mig

Pla d’acció per al Desenvolupament del Contract Manufacturing

al Sector de Tecnologies Mèdiques

71



llarg > 3 anys 16.g Promoure l’ús del coneixement amb resultats econòmics,

facilitant que el metge o l’investigador participi en els drets

d’explotació de la propietat intel·lectual o industrial que generi. mig

16.h Impulsar la creació de consorcis de recerca empresarials o

públic-privats per al desenvolupament de solucions tecnològiques

concretes. llarg

26 Incentivar la creació de patents en el sector mèdic mig

17 Realitzar una campanya per la implantació de les normatives de

gestió de qualitat en tecnologies mèdiques mig

18 Introduir un “Certification voucher”, per oferir assessorament a les

empreses que no tinguin coneixements específics de regulació i

marcatge CE en el sector TecMed mig

25 Fer lobby per la creació d’una entitat certificadora llarg

Falten més Entitats Certificadores a

nivell local/ nacional i amb processos

senzills i eficients.

Millorar el coneixement de la regulació i normativa

28 Crear un “llibre blanc” de la certificació i de la protecció de la propietat

intel·lectual curt

Taula 3: reptes de futur i pla d’acció pel sector TecMed català



72

8 ANNEXES



73



74

8.1 Viatge de Referència a Irlanda

En aquest apartat d’annexes s’agrupen tots els resultats de les entrevistes

amb empreses i organitzacions publiques realitzades durant el viatge.

A les fitxes relatives a les entrevistes amb les empreses, es va posar un resum

de les mateixes. Malgrat el fet que es va utilitzar un guió predeterminat, el

temps reduït a vegades va fer impossible seguir-ho, així que hi ha fitxes més

riques d’informació i fitxes més sintètiques.

Per a les empreses de fabricació es van evidenciar les baules de la cadena de

valor a que es dediquen; al contrari això no té rellevància per aquelles

empreses que només es dediquen a serveis (en particular a la regulació).

Conferencia Introductiva a MedInIreland2009 Dia: 21 octubre 2009

Lloc: Croke Park Conference Center, Dublin

Abans del començament oficial de la fira, es van donar unes ponències de

varies personalitats relacionades amb el sector de les tecnologies mèdiques,

tant a nivell nacional com internacional. Només es reporten aquí els comentaris

significatius per al projecte.

Mr. Billy Kelleher, Ministre d’Indústria, Comerç i Ocupació En la seva presentació va donar un missatge clau per al projecte: Irlanda venia

d’una situació d’elevada desocupació però tenia una mà d’obra educada i

flexible i va poder ser un punt d’entrada per a les empreses nord-americanes a

Europa.

Dr. Cristopher Coburn, Director Executiu d’Innovació-Cleveland Clinic Va subratllar la necessitat d’un desenvolupament centrat en el mercat de la

propietat intel·lectual. La clínica participa en el finançament inicial de les

empreses. Tenen un equip de spin-off que va coordinar 14 finançaments els

darrers 18 mesos; tenen moltes capacitats en la fase preclínica i molta

experiència de concessió de llicències.



75

Dr.Oscar Traynor, The Royal College of Surgeons of Ireland Es va crear un Centre Nacional de Formació quirúrgica amb el doble objectiu

de proporcionar un ambient segur per als cirurgians en formació per adquirir

habilitats sense causar dany al pacient i oferir capacitats pre-clíniques per a les

proves dels procediments i dels dispositius en un entorn simulat.

Mr. Paul Hermes, Global VP of Surgical Device R&D, Coviden Antiguament Tyco Healthcare, van muntar la seva seu a Irlanda al 2008, quan

es van dividir de Tyco.

Durant una conversació informal, el Sr. Hermes va identificar 3 elements que

conduïren a aquesta decisió:

1. Un entorn fiscal favorable, semblant a aquell de les Illes Bermudes on

esta basada Tyco

2. Una presencia fort a Irlanda, on tenien una planta de 1200 treballadors

3. El fet que el 50% del seu mercat era a Europa



76

Enterprise Ireland Persona entrevistada: Dr. Liz Moran, Senior Biotechnology Analyst

Dia: 20 octubre 2009

Lloc: Enterprise Ireland, The Plaza, East Point Business Park, Dublin 3

Enterprise Ireland és l’agència del Govern Irlandès responsable del

desenvolupament i la promoció del sector empresarial autòcton. La seva missió

és accelerar el desenvolupament d’empreses irlandeses a assolir i consolidar

la seva posició en els mercats mundials, contribuent així al creixement de la

prosperitat nacional.

A més a més també proporciona assistència per a les empreses internacionals

que busquen proveïdors de classe mundial.

L’agencia té 33 oficines arreu del món i una plantilla de 950 persones.

Identifiquen 5 àrees d’intervenció:

• Promoure les exportacions

• Invertir en recerca i innovació

• Competir mitjançant la productivitat

• Tard up i ampliació d’empreses

• Fomentar les empreses regionals i locals

La seva atenció es concentra en les empreses que puguin crear llocs de treball

i augmentar les exportacions; identifiquen 2 tipus d’empreses, les empreses

que necessiten créixer i globalitzar-se (Scaling Companies) i en les start-ups

d’alt potencial (High Potential Start-Ups). En ambdós casos han de ser

empreses de propietat al 100% irlandesa.

Entre els serveis que poder oferir als empresaris hi ha entre altres, activitats de

recerca de mercat i un portfolio d’oportunitats tecnològiques dintre de les 3

àrees TIC, tecnologies industrials i biomedicina. Aquests serveis s’ofereixen



77

sense cap cost o a una tarifa mínima (per exemple per a les recerques de

mercat).

Un exemple d’aquests serveis és l’anomenat Innovation Voucher: les

empreses reben un bo del valor de 5000€ per comprar coneixement dintre de

les universitats.

Pel que fa les start-up d’alt potencial, Enterprise Ireland ofereix la col·laboració

de personal amb experiència i en temes de finançament pot estar disposat a

assumir una participació a l’accionariat fins al 10%, encara que es requereixi la

presencia de capital risc privat.

A més a més ofereix el 100% de finançament a projectes que sorgeixen en

entorns acadèmics: 50-100k€ per a la prova de concepte (proof of concept)

amb un horitzó temporal de 12 mesos i 100-400K€ per al desenvolupament

tecnològic durant 18-36 mesos. A títol d’exemple hi ha hagut al llarg del 2009

41 demandes de finançament de proofs of concept, i un 30% es van acceptar.

Aquestes inversions permeten arribar a l’anomenada Investment ready

company, que té una base tecnològica estable i necessita focalitzar-se en el

desenvolupament de negoci, pel que també Enterprise Ireland ofereix ajudes i

assessorament

Hi ha també la possibilitat de finançar joint ventures amb empreses

estrangeres, amb la condició que el control i l’interès principal es mantingui a

Irlanda.

El pla estratègic 06-13 d’EI té una dotació pressupostaria d’1B€

Pel que fa les politiques de formació, segon Liz Moran, no existia una oferta

universitària en tecnologies mèdiques prèvia a la captació de multinacionals del

sector. L’oferta formativa i la recerca en aquest camp es van desenvolupar com

a reacció a aquesta oportunitat.



78

Ara Irlanda té la proporció més alta entre els països de OECD de doctors per

càpita entre 25 i 36 anys.

El gran repte és aconseguir resultats d’aquestes polítiques. Hi ha un problema

de manca de cultura empresarial per part dels investigadors i els resultats

només són visibles a llarg termini.

A més, en aquest moment no n’hi ha encara un nombre suficient de

multinacionals amb activitats de recerca a Irlanda, i això es va com una

amenaça ja que arribarà el moment que el país deixarà de ser un lloc atractiu

pel que fa la manufactura i hi haurà pocs inconvenients a deslocalitzar a països

on la mà d’obra és més barata.

ACCIONS D’IMPULS AL SECTOR

Enterprise Ireland ha dissenyat una sèrie de programes destinats a donar

suport al desenvolupament de PIMES de base tecnològica, especialment

aquelles basades en l’explotació de resultats de la recerca pública. La Dra.

Moran va comentar els següents:

1. COMMERCIALISATION SPECIALISTS/CLIENT TEAMS

Enterprise Ireland té una relació estricta amb els 7 instituts universitaris i

els 13 instituts de tecnologia a través de Commercialisation Specialists,

assignats a cada departament universitari per monitoritzar avançaments i

oportunitats. D’aquesta manera poden seguir i sostenir el

desenvolupament d’una empresa en totes les seves fases, des de la

recerca fins a la comercialització, aportant recursos i competències de

valor afegit, com definició d’estratègia comercial, anàlisi de mercat,

gestió de projectes, estratègia de protecció de la propietat intel·lectual,

accés a recursos i a la xarxa global d’EI, etc.

2. COMMERCIALISATION FUND

EI posa a disposició 600K€ per a l’explotació comercial de la recerca

universitària, identificada pel Commercialisation Specialist, amb l’ambició

d’arribar des del laboratori al mercat dins de 5 anys. Es fan 3



79

convocatòries cada any i el temps d’avaluació de les propostes és de 2

mesos. Els ajuts es distribuïen en 3 etapes

Prova de Concepte: de 50 a 100k€ per projecte durant

aproximadament 12 mesos

Desenvolupament de la Tecnologia: entre 100 i 400k€ per

projecte durant 18-36 mesos

Comm Plus: quan la tecnologia és madura, es sosté tota la fase

d’entrada al mercat

Els criteris de selecció s’enfoquen en la novetat de la tecnologia, el

potencial d’adreçar-se a un àrea de necessitat i el potencial de tenir

retorns positius per a la tecnologia irlandesa.

3. INICIATIVA DE REFORÇAMENT DE LA TRANSFERENCIA DE

TECNOLOGIA

Es tracta d’un programa centrat en el foment de la identificació, protecció

i concessió en llicencies de la propietat intel·lectual, amb focus especial

a la transferència a empreses irlandeses. La durada prevista és de 5

anys amb un pressupost de 30M€ i preveu entre altres coses la creació

d’Oficines de Transferència de Tecnologia.

4. INICIATIVA DE MILLORA DE LA RECERCA APLICADA

Es pretén col·laborar amb les empreses a nivell regional per potenciar la

recerca industrial i fomentar la creació de centres tecnològics. S’han

establert a dia d’avui 16 Centres de Recerca Aplicada, dels quals 6 a

l’àmbit de les tecnologies mèdiques.

5. SUPORT A ACTIVITATS DE RECERCA COL·LABORATIVA

INDUSTRIA-UNIVERSITAT

a. INNOVATION PARTNERSHIP

L’objectiu és de donar suport a la recerca col·laborativa entre

industria. Hi ha un promig de 70 propostes/any i els finançaments

poden arribar a 1M€.

b. PROJECTES LIDERATS PER LA INDUSTRIA

Es tracta d’un programa destinat a finançar projectes demanats

per adreçar una exigència especifica d’un sector industrial. EI



80

dona finançaments al 100% a entitats acadèmiques per a

projectes que responguin a aquesta exigència; l’horitzó temporal

es típicament de 2 anys i l’import d’uns 2M€.

c. CENTRES DE COMPETENCIA

L’industria estableix centres d’R+D per dur recerques a llarg

termini conjuntament amb l’universitat; aquest centres poden

rebre fins al 80% de finançament, i el restant 20% pot ser aportat

en forma de capital no financer. El finançament és de 2-3M€ cada

any fins a 5 anys.

Pel que fa la propietat intel·lectual, Enterprise Ireland finança la realització de

patents amb una quantitat anual de diners, sense cobrir directament el costde

la patent. El fet que l’entitat tingui discrecionalitat sobre el que patentar i que no

pressuposa que tingui una aptitud més orientada al mercat en la protecció de la

seva propietat intel·lectual.

Al 2008 es van realitzar 27 llicències i es van crear 7 spin-outs.



81

IDA-Industrial Development Agency Persona entrevistada: Barry O'Dowd, vicepresident sènior de productes

farmacèutics i la biotecnologia


Lloc: Croke Park Business Center, Dublin

L’objectiu d’IDA és atreure la inversió estrangera directa a Irlanda; en el sector

de les ciències de la vida s’estan centrant en l’actualitat en 3 àrees clau, la

tecnologia mèdica, la industria farmacèutica i la biotecnologia.

Va ser una de les poques persones de la nostra ronda d’entrevistes per

destacar el paper de l’educació: el govern ha estat molt receptiu, especialment

en els darrers 10 anys. Cadascú dels llocs que va atreure a una empresa

multinacional té ara una institució de 3r nivell i el 40% de la força de treball

d’aquestes empreses fan servir té formació universitària. Es van fer acords

entre les empreses i les universitats per donar als estudiants la formació i els

coneixements requerits.

S’està duent a terme una estratègia de diferenciació estratègica de la posició

d'Irlanda en el desenvolupament i la fabricació de dispositius mèdics per tal de

cobrir les despeses en l’actualitat cada vegada més gran de mà d’obra. Un

factor clau és la reducció del time to market, encara que la presència d’una

autoritat de reglamentació estricta, com la Junta Mèdica de Irlanda és vista com

a positiva, ja que obliga a les empreses a elevar el nivell de qualitat.

L’objectiu és, per tant, reduir els costos a través de les polítiques de clúster i la

innovació, per exemple mitjançant la promoció de programes d’investigació

conjunta entre empreses i universitats. Una de les iniciatives ha estat la creació

de National Institute for Bioprocessing Research and Training, (NIBRT) per tal

d’oferir formació i solucions de recerca per a la indústria del bioprocessament.



82

S’estan duent a terme una estratègia de desenvolupament regional, per tal de

tenir una presència homogènia en el territori d'Irlanda, que ha de ser vist com

un clúster en si mateix. En aquest respecte, va donar els exemples de la

creació de les plantes de Merck, Pfizer, etc. i al mateix temps d’altres tipus

d’operacions d’aquestes multinacionals amb un enfocament global, com les

operacions de tresoreria, supply chain management, etc que es van localitzant

a tot arreu de l’illa i constitueixen altres oportunitats d’ocupació amb respecte a

les plantes de producció.

Una de les seves funcions és treballar amb les autoritats locals per oferir àrees

urbanitzades, amb permisos de construcció i infraestructures adaptades a les

necessitats de les empreses per que puguin construir la seva planta.

S’està muntant una nova estratègia basada en incentius fiscals, com taxes al

0% per a l’exportació a qualsevol tipus de negoci, sigui assessoria legal o

consultoria de propietat intel·lectual, i no només a la manufactura. La

conseqüència és que es mouen a Irlanda també àrees estratègiques i d’alt

valor afegit de les empreses, àrees que és més difícil després deslocalitzar cap

a països low cost.

Els elements clau de l’èxit que identifica Barry O’Dowd són les funcions de

l’autoritat reguladora i l’educació.

No hi ha una resposta clara de per què Irlanda es va concentrar en la producció

de productes de petites dimensions i en lloc de grans equips d’imatge: es

comenta que es veu com un negoci diferent, amb diferents marges.

S’està estudiant el model de finançament d’Innovació dels Petits Negocis dels

EUA.22

22 www.sbir.gov



83

IMDA-Irish Medical Devices Association Persona entrevistada: Sharon Higgins, Executive Director



L’IMDA representa el 90 dels fabricants de dispositius mèdics irlandesos: els

seus objectius són aquells dels membres de l’associació i que van des del

simple networking al lobbying d'alt nivell, contactes amb persones clau, etc

Pel que fa el trajecte històric de l’industria de les tecnologies mèdiques a

Irlanda, tot va començar als anys 70- 80, quan hi havia una alta taxa d’atur i

cap mercat local, a causa de la petita dimensió de la població irlandesa.

Aleshores encara no n’hi havia activitats en el sector TecMed.

En aquells anys hi va haver una forta voluntat política per atreure la inversió

estrangera, el que va resultar en l’atracció de les empreses punteres del sector

de les TIC, les companyies farmacèutiques i les de biotecnologia. Les primeres

activitats econòmiques van ser la fabricació de productes de gamma baixa per

aprofitar el cost de mà d’obra barata i de baixa taxa d’impost de societats,

Des d’aproximadament l’any 2000 va començar ser gaire comú la producció de

productes de més alt valor afegit. Mentrestant es va anar desenvolupant una

base forta de proveïdors: empreses irlandeses autòctones neixen d’una

necessitat en la cadena de valor; en paral·lel les persones que treballen en

filials irlandeses d’empreses multinacionals van arribar a posicions d’executius

Ara mateix a dintre del país està disponible la totalitat de la cadena de valor.

Per confrontar-se amb un mercat tan dinàmic i canviant com el de les

tecnologies mèdiques, l’IMDA du a terme una revisió estratègica dels seus

plans cada 18 mesos.

L’objectiu principal de l’associació i dels seus membres és mantenir a Irlanda

totes les activitats de fabricació, fomentar el procés de desenvolupament de

nous productes i les activitats de valor afegit comparat amb la cadena de

subministrament.



84

A més a més l’associació participa a trobades amb altres sectors i facilita

informació i contacte amb el sector TecMed. Encara que hi hagi hagut

experiències d’èxit de reorientació sectorial, cal evitar les falses expectatives, ja

que els fracassos en aquest tema són contraproduents i dificulten nous intents.

Pel que fa els objectius futurs, estan basats en l’anomenada “Estratègia ABC”

o sigui Academia, Business, Clinical evaluation: l’atenció es focalitzarà erà

també en temàtiques noves com són l’Economia de la Salut (Health

Economics), l’Avaluació de Tecnologies Sanitàries (Health Technology

Assessment), etc.

A més, es va concentrant interès en la possibilitat de crear un brand “Made in

Ireland“ que sigui garantia de qualitat en dispositius mèdics.



85

Creganna Persona entrevistada: Esther Lohan / Commercial



Perfil de l’empresa Creganna crea, dissenya i desenvolupa productes i tecnologies per a les companyies de dispositius mèdics i de ciències de la vida. Creganna es especialitzada en el disseny i fabricació de sistemes d’administració i accés per als procediments mínimament invasius, amb àmplies solucions de fabricació de catèters i agulles especials. Té plantes de producció a Irlanda i Massachussets, EUA Productes i Serveis Disseny i desenvolupament de sistemes d’administració. Serveis de comercialització de productes – Design For Manufacturing, transferència a la producció. fabricació de components, sub-assemblatge, dispositius complets. Catèters guies de metall, guies polimèriques i trenades, balons, emmotllaments, micro fabricacions. Clients Clau Empreses de dispositius mèdics i ciències de la vida líders mundials. Estàndards i Certificacions Contract Manufacturer registrat per la FDA, ISO 13485, MHLW de Japó, productor estranger acreditat (Article 13-3 PAL) Adreça: Parkmore West, Galway, Ireland T: +353 91 757801 F: +353 91 757850 E: [email protected] www: www.creganna.com

L’empresa era un sub-proveïdor del sector electrònic i es va reorientar al CM de

dispositius mèdics per oportunitat, aprofitant la presència de les plantes de

fabricació de Boston Scientific i de Medtronic a Galway

La seva cadena de valor va (de part) del disseny a la producció, amb exclusió

per tant de totes les baules que van de l’assemblatge al mercat.

Investigació Disseny Desenvolupament Industrialització Compres Fabricació

Assemblatge Esterilització Empaquetament Emmagatzematge Distribució i vendes Comunicació

Cadena de valor

L’empresa compta amb un equip d’al voltant de 60 enginyers dedicats al

disseny. Tota la seva producció està sota especificacions del client, però fa poc

es va posar en marxa la producció d’una versió "genèrica" dels seus productes.



86

La plantilla de l’empresa durant la seva reorientació era hàbil, però no tenia

formació específica en el sector mèdic.



87

Proxy Biomedical Persona entrevistada: Peter Gingras, CEO



Perfil de l’empresa Proxy Biomedical és un innovador líder en la investigació, disseny, desenvolupament i fabricació de dispositius mèdics acabats i biomaterials d’enginyeria dels teixits per a la indústria de les ciències de la vida. Experimentats professionals dels dispositius mèdics i directors de projectes treballen amb tecnologia patentada en un entorn de qualitat controlada. Productes i Serveis S’han desenvolupat implants quirúrgics avançats, biomaterials d’enginyeria de teixits, i dispositius combinats per a la reparació de teixits tous i l’ortopèdia utilitzant l’estat de l’art en materials absorbibles i no absorbibles i processos de micro-mecanitzat. Un servei de disseny i desenvolupament està disponible per a la producció personalitzada de solucions d’enginyeria de teixits i biomaterials, i per donar suport des del desenvolupament de concepte fins a la fabricació i la comercialització. Estàndards i Certificacions ISO 13485:2003, registrat per la FDA. Adreça: Coilleach, Spiddal, Co. Galway, Ireland T: +353 91 896900 F: +353 91 896901 E: [email protected] www: www.proxybiomedical.com

És una empresa especialitzada en semielaborats a partir de materials

biocompatibles. Tenen dos productes propis (Malles). Són especialistes en l’ús

dels materials i la normativa i regulacions aplicables. Donen servei als seus

clients per a la selecció i aplicació dels materials a les seves necessitats

específiques. Poden produir la matèria primera o el producte final, assegurant

la qualitat i el compliment dels requisits legals. L’empresa va ser fundada per

un directiu d’R+D d’una multinacional americana, fa 7 anys. Va néixer ja com

TecMed.



Cadena de valor

La seva especialitat no és tant el material en si com el tipus de micromecanitzat

que es fa per generar teixits i / o aplicació de teixits.



88

Accions politiques i reptes de futur Ara l’empresa aprofita tots els programes de finançament dissenyats per EI per

a la NEBT.

EI té una participació accionarial, ofereix assistència financera per al

desenvolupament de nous productes, a part d’oportunitats i contactes. A més

van treballar conjuntament a un pla estratègic de recursos humans focalitzat en

l’identificació de rols clau per al creixement futur23.

Creuen que, a part dels avantatges fiscals, també és avantatjós per a ells

l’entorn de clúster existent en el sector TecMed.

23 Informació treta de EMCC Case Studies, “Biomedical Healthcare Sector: Western Cluster, Ireland”, 2008



89

Vistamed Persona entrevistada: Ann-Marie Shivnan



Perfil de l’empresa VistaMed s’ha posicionat com un proveïdor líder d’extrusions complexes i de productes sanitaris acabats. Oferint solucions innovadores per als catèters permet als nostres clients portar tecnologies punteres al mercat. Els productes inclouen catèters a guia dirigible, catèters de micro perfusió per a la gestió del dolor, i els catèters de baló. Productes i Serveis VistaMed ofereix un paquet complet en la innovació de dispositius mèdics, des del concepte fins al muntatge de dispositius i l’embalatge. Com tots els processos clau es duen a terme in house, poden oferir projectes de curta durada. Les capacitats internes inclouen: Una gamma completa d'extrusions i emmotllaments Formadura i soldadura Mecanitzat làser per a tubs de catèter Producció de balons, balons de niló i de poliuretà Muntatge i embalatge complets Assistència amb les presentacions d’expedients tècnics de marcatge CE o 510K

Estàndards i Certificacions ISO 13485:2003 Adreça: IDA Business and Technology Park, Carrick-on-Shannon, Co. Leitrim, Ireland T: 353 71 9638833 F: 353 71 9671345 E: [email protected] www: www.vistamed.net

L’empresa va començar fa 11 anys amb la producció de catèters d’extrusió i

tubs trenats. Abasten la cadena de valor des del disseny fins al muntatge,

dirigint-se tant als OEMs com a altres CMs.



Cadena de valor



90

Real Regulatory Persona entrevistada: Derval O’Carrol, Directora


Lloc:

Perfil de l’empresa Real Regulatory és un equip de professionals de provada i compromesa experiència en els assumptes de reglamentació, proporcionant assessorament i assistència pràctica a les indústries farmacèutica, de dispositius mèdics i relacionades. Els nostres experts tenen molts anys d’experiència i una àmplia gamma de coneixements en tot l’espectre de les activitats d’assumptes reglamentaris. Productes i Serveis Hi ha una sèrie de complexes activitats de reglamentació necessàries per a d’indústria farmacèutica i sectors similars. Real Regulatory té els coneixements tècnics necessaris i les capacitats que li permeten complir amb aquests extensos requisits, incloent-hi els procediments que es relacionen amb el cicle de vida de NEQ, dispositius i diagnòstics, compostos existents, i les qüestions de garantia de qualitat, entre altres. Clients Clau Els clients de l’empresa van des de les petites empreses locals amb un producte únic en desenvolupament, fins a les empreses de genèrics i les grans empreses que tenen grans carteres de productes tant en fase de desenvolupament com al mercat. Adreça: Unit 9a, Plato Business Park, Damastown, Dublin 15, Ireland T: + 353 1 8851710 F: + 353 1 8861601 E: [email protected] www: www.realregulatory.ie

L’empresa té 7 anys d’existència i té oficines a Dublín i Londres. Compta amb

10 assessors tècnics i 2 de personal administratiu. El seu negoci és

l’assistència en assumptes regulatoris per als sectors farmacèutic,

biotecnologia, dispositius mèdics, combi i nutracèutics. Un pla regulador és

necessari entre altres per recaptar fons de capital risc. El seu model de negoci

preferit és el d’iniciar una cooperació inicial amb les empreses en fase

d’investigació o de disseny i treballar amb elles a través de la cadena de valor,

de manera que la qüestió regulatòria neix i creix amb el producte.

Encara que no tenen necessitat de finançament d'Enterprise Ireland, o d’altres

organismes, ja que com a empresa de serveis no tenen cap necessitat de

grans quantitats de capital, la IE és un vehicle útil per presentar-se i recomanar-

se a les empreses.



91

Utilitzen una xarxa de consultors locals en els països on són presents, per tal

de superar les barreres lingüístiques i legals.

El seu personal està tècnicament qualificat amb coneixements d’idiomes,

preferentment procedents d’una posició tècnica en el sector durant 5-7 anys i

amb experiència en fabricació i projectes complexos i transversals.

Accions politiques i reptes de futur Entre els seus reptes de futur s’esmenta el fet que una formació específica en

temes de regulació generalment no està disponible. Un altre repte es l’activitat

de lobby a nivell europeu per a la simplificació de procediments.

Reconeix el valor de l’activitat d’Enterprise Ireland a nivell de programes de

formació en competències de gestió i d’organització de meetings i oportunitats

de networking.



92

Vitalograph Persona entrevistada: Frank Keane



Perfil de l’empresa Vitalograph és un líder mundial en el disseny i fabricació de dispositius mèdics i software per a l’avaluació de la funció pulmonar. Els productes inclouen espiròmetres i software, monitors per a l’asma i la MPOC, consumibles i productes i sistemes per als assaigs clínics. Els mercats objectiu són les empreses d’atenció primària i secundària, CROs, empreses de telemedicina i farmacèutiques. Productes i Serveis Espiròmetres de tots els tipus, com volumètric, d’escriptori, d’oficina i portàtil Monitors per a l’asma i la MPOC, incloent mesuradors de flux màxim i monitors

de funció pulmonar Productes d’aspiració i reanimació Consumibles per a l’espirometria i l’assistència respiratòria com ara filtres

antibacterians o antivirals i clips nasals Software per a assaigs clínics de medicaments, i sistemes i equips de gestió de

projectes i de dades Clients Clau: Laboratoris de funció pulmonar en els hospitals, cirurgies, exàmens de salut ocupacional, sol·licituds de proves clíniques per a companyies farmacèutiques i CRO. Empreses de telemedicina, avaluació de salut individuals departaments de màrqueting d’empreses farmacèutiques. Estàndards i Certificacions EN ISO 13485 2003, IEC 601 2005 -1 –2 & -4, FDA cfr820, CMDR & JPAL Medical Devices 93/42/EEC 1993, ATS/ERS 2005 & en 13826. Adreça: Gort Road Business Park, Ennis, Co. Clare, Ireland T: 353 65 6864100 F: 353 65 6829289 E: [email protected] www: www.vitalograph.ie

La companyia és una empresa familiar que va iniciar les seves operacions el

1963 al Regne Unit i el 1974 a Irlanda. Fins fa 5 anys era una empresa

integrada verticalment, fabricant totes les peces dels seus productes. Es van

sotmetre a un procés de reestructuració per fer front a la seva pèrdua de

competitivitat i són ara una empresa R+D i d’assemblatge. El seu departament

d’R+D ha crescut des de llavors de 8 als actuals 27 enginyers i el seu

pressupost en recerca excedeix els 2M €.



93

Usen els serveis de CM de proveïdors irlandesos o occidentals per als

components de baix volum i complexitat mig-alta, mentre que subcontracten a

Xina i Malàisia, la producció de components més simples i de gran volum

Una altra àrea clau és el software: compten ara amb 12 enginyers de SW a la

seva plantilla i s’adhereixen als més estrictes procediments de qualitat de

software mèdic.



Cadena de valor

Accions politiques i reptes de futur Veuen les subvencions i els crèdits per a l’R+D i les reduccions fiscals com una

acció clau de política que pot ajudar al seu negoci. A més poden trobar

personal d’excel·lent qualitat a les universitats irlandeses, formats amb les

competències necessàries.

Es troben al contrari amb barreres regulatòries (en temes per exemple

d’assaigs i validació clínica) i comercials per expandir-se a altres mercats, com

a la Xina, a Rússia i als estats ex URSS, a Brasil, etc i això constitueix un

problema complex.

Tenen plans d’ampliar la seva cartera de productes amb dispositius de

monitorització d’altres signes vitals diferents a la respiració.



94

Zerusa Persona entrevistada:



Perfil de l’empresa Disseny, desenvolupament i producció de dispositius mèdics de mínima invasió Zerusa compta amb un equip d’experts en dispositius mèdics que cobreixen àrees que inclouen: • Disseny assistit per ordinador • Processament de Polímers • Treball de metalls La gamma de vàlvules per a l’hemostàsia Guardian™ de Zerusa té tant la marca CE com l’aprovació de la FDA. Productes i Serveis Les vàlvules per a l’hemostàsia Guardian i Guardian II són dispositius de fàcil us amb els següents avantatges: Reducció significativa en la pèrdua de sang del pacient i menys sang a l’àrea

d’intervenció; Excel lent gestió de múltiples dispositius; Funcionament senzill, intuïtiu, estalvi de temps

Clients Clau: Vascular Solutions Inc. –distribuïdor únic cels seus productes als EUA. Estàndards i Certificacions ISO 13485 2003 Adreça: 19-220 Business Innovation Centre NUI Galway, Gort Road Newcastle Road Galway Ireland T: +353 91 861611 F: +353 91 861612 E: [email protected] www: www.zerusa.com



Cadena de valor

Es tracta d’una start-up que té 6 anys que ara està preparant la segona versió

del seu producte. El seu negoci es l’R+D (prototips, proves de concepte,

propietat intel·lectual) i les vendes. La producció és subcontracta en qualsevol

país.



95

Accions politiques i reptes de futur Els seus reptes són obtenir finançaments des de la prova de concepte fins al

mercat. La part de qualitat i regulació no constitueix cap problema, ja que en

són conscients des del principi.

Pel que fa el suport de la política irlandesa, ho valoren molt ja que com a

start-up han rebut molt de suport i possibilitats de networking.



96

Contech Persona entrevistada: Emer Duane / Senior Sales & Marketing Executive



Perfil de l’empresa Contech Medical International Ltd va ser fundada el 1993 per servir al sector OEM de dispositius mèdics. Contech Ireland ofereix una solució clau en mà per al mercat en sectors com els cardiovasculars, neuro-vascular, endovascular, ortopèdia i otorinolaringologia. Productes i Serveis Els productes inclouen dispensadors cardiovasculars i accessoris, balons i protectors de stent, i els sistemes de lliurament de líquids/fàrmacs i de drenatge de ferides, sets d’infusió i agulles d’ales, i empaquetatge estèril de dispositius mèdics OEM. Contech Irlanda ofereix una àmplia gamma de serveis de valor afegit a com suport d’enginyeria, gestió de projectes, validació i desenvolupament del producte i del procés, proves, control d’inventari i gestió de la logística. Clients Clau: La nostra base de clients varia des d’importants empreses de dispositius mèdics multinacionals fins a moltes petites i mitjanes empreses arreu del món. Estàndards i Certificacions: registrada FDA i ISO 13485:2003. Adreça Parkmore Business Park West Galway, Ireland T: 353 91 770777 F: 353 91 770772 E: [email protected] www: www.contechireland.com

L’empresa va començar fa 15 anys, centrant-se en els envasos dels catèters de

baló de Boston Scientific, per tant l’únic anell de la cadena de valor al que

s’adreçaven era l’assemblatge, no obstant que ara tinguin un departament

d’enginyeria i es dediquen a altres baules de la cadena de valor.



Cadena de valor

En termes de gestió de qualitat i certificacions, sovint conviden als seus clients

per realitzar auditories.

Accions politiques i reptes de futur Valoren la política industrial irlandesa pel suport i l’atracció de noves

oportunitats i no veuen dificultats ni de caràcter regulatori ni pel que fa la

internacionalització.



97

Takumi Precision Persona entrevistada: Gerry Reynolds, CEO , Donald Galligan, Quality

Manager



Perfil de l’empresa Takumi Precision Engineering Ltd és una companyia de subcontractació d’enginyeria de precisió, produint components de mecanitzat de precisió i eines especialitzades per als seus clients. Els sectors fonamentals de Takumi són la medicina, l’aeronàutica, els semiconductors, els productes farmacèutics i els sectors de l’enginyeria en general. Productes i Serveis Takumi proporciona a les empreses de dispositius mèdics una capacitat de desbordament, així com la fabricació especialitzada de productes de baix volum ". Això inclou la fabricació d’implants en metall polietilè i d’instruments mèdics. Una cèl·lula de fabricació amb circulació d’aire separada condicionat es va introduir el 2003 per a la fabricació d’inserits de polietilè. Takumi ha adquirit una experiència considerable en el mecanitzat d’una àmplia varietat d’instruments ortopèdics i implants. També es proveeixen eines per a diversos sistemes stent / catèter pel sector cardiovascular. A través de la col·laboració amb els enginyers i personal d’R+D dels clients han desenvolupat productes i processos mèdics innovadors. Clients Clau: Stryker, Donavan Medical, Cook, Symmetry, Medtronic, Abbot, Boston, Lake Region, Creganna, Clearstream, Vistakon. Estàndards i Certificacions: ISO 9001:2000, ISO 14001, ISO 13485 Adreça: Raheen Ind Estate, Raheen, Limerick, Ireland T: 353 61 308686 F: 353 61 308687 E: [email protected] www: www.takumiprecision.com

El nom ve del fet que el fundador va viure uns anys a Japó i vol dir “artesà”

però també “habilitat”.

El mercat de l’empresa és ara pel 70% de dispositius mèdics, però no era

l’enfocament original de l’empresa. La seva especialitat és el mecanitzat de

precisió de materials d’acer inoxidable, de manera que pel que fa la cadena de

valor, només es centren en la producció. Un altre dels seus punts forts és que

són l’única empresa de les Illes Britàniques capaç de fer mecanitzat amb el

polietilè (per exemple per a components de les pròtesis de genoll: un dels seus

clients, és una empresa de Sud-Àfrica que comercialitza aquest tipus de

producte).



98

Operen d’acord amb la norma ISO13485, per que consideren que dóna la

credibilitat que els clients estan buscant.



Cadena de valor

La seva ambició és créixer dins d’un any a ser un proveïdor integral que realitza

tots els processos de la cadena de valor fins a l’esterilització i envasat, amb un

cicle de desenvolupament de productes que té l’objectiu d’arribar des del

disseny fins a la marca CE en 6 mesos per a clients com pot ser Stryker.

Llavors consideren el time to market com un dels factors més crítics.

La seva plantilla està formada bàsicament per operadors de maquinaries,

sense altra formació especifica diferent de l’experiència.

El seu focus va ser internacional des del principi.



99

Cambus Medical Persona entrevistada:



Perfil de l’empresa Cambus Medical va ser creada per a desenvolupar i fabricar hipotubs tecnològicament avançats i solucions de micro-components per a dispositius de mínima invasió. El seu equip té més de 30 anys d’experiència combinada en el subministrament de solucions de precisió per a la indústria de dispositius mèdics. Productes i Serveis Solucions de fabricació clau en mà per totes les necessitats per a hipotubs i micro-components, des del desenvolupament de productes fins a la fabricació de grans volums. Tenen una gamma de processos altament innovadores, com mecanitzat electroquímic, passivació, revestiment de PTFE, treballs per electro-descàrrega, tallat, marcatge i soldadura làser, emmotlledura, junció i testing de productes. Treballen amb una gamma de metalls com l’acer inoxidable, el Nitinol i altres aliatges exòtiques. Les característiques inclouen, però no estan limitats a, SKIVES, espirals tallats amb làser (i altres perfils geomètrics), cables soldats amb làser i sub-assemblatges complets. Clients Clau: Des d’OEMs de nivell global i fabricant de dispositius de nínxol, a professors i investigadors d’universitats i hospitals. L’empresa té contactes amb més de 40 empreses en 20 països arreu del món. Estàndards i Certificacions: ISO 13485:2003 Contact Name / Title Barry Comerford, Managing Director, John Farragher, Commercial Director Adreça: Baile an tSagairt, Spiddal Industrial Estate, Spiddal, Co. Galway, Ireland T: 353 91 504633 M: 353 86 8119386 M: 353 87 2233147 F: 353 91 504631 E: [email protected] www: www.cambusmedical.com

L’empresa produeix hipotubs sota les especificacions del client, el seu

enfocament és bàsicament la producció; treballen amb clients en 20 països i

tant amb volums petits com grans. L’empresa va iniciar les seves operacions el

gener de 2007 i dóna feina actualment a 27 treballadors. La seva especialitat

és el recobriment de materials a través d’un procés propietari. La plantilla es

composa principalment d’enginyers (mecànics). A més a més tenen el seu



100

propi comptable i una persona pel recursos humans, llavors estan preparats per

al creixement.

Usen a BSI (British Estàndards Institute) com a entitat per a les certificacions.



Cadena de valor

La seva activitat de recerca està impulsada per les necessitats del client.

Accions politiques i reptes de futur Els propers passos són el creixement geogràfic i el desenvolupament

d’un portfolio mes gran de productes.

Les accions d’Enterprise Ireland van ser útils pel que fa l’accés a fons de

finançament, punts d’encontre, nous mercats i programes de formació.



101

Technical Engineering Persona entrevistada: John Hunt, Managing Director



Perfil de l’empresa Technical Engineering és una empresa especialitzada en la prestació de serveis d’enginyeria a les indústries farmacèutiques i de dispositius mèdics. Aquests serveis inclouen el disseny, enginyeria de precisió, motlles i eines d’automatització i construcció de maquinària. Una fortalesa particular de la companyia és la seva capacitat per proporcionar solucions innovadores. Productes i Serveis Són propietaris de patents en: 1. Connector per a catèters multi-llum. 2. Màquina automàtica robotitzada per al necking usada en la fabricació de

catèters de balons. 3. Rentadora / assecadora per raspalls usats en la indústria farmacèutica. La companyia està buscant activament socis per a cadascú d’aquests tres projectes. Els tres projectes donen un producte molt consistent i uniforme. Tenen 7 dissenyadors altament qualificats, utilitzant Unigraphics, ImageWare, Delcam i AlphaCAM, 21 fabricants d’eines i operadors que utilitzen màquines CNC d’alta especificació, com el centre de mecanitzat Mori Seki, 8 fabricants d’eines de motlles capaços d’aportar una eina de motlle de disseny fins al muntatge final; el servei de lliurament ràpid és el resultat de treballar les 24 hores per dia amb tres torns. Clients Clau: Wyeth, Glaxo SmithKline, Akzo Nobel (Organon), Medtronic, Abbott, Tyco, Eli Lilly, Hewlett Packard, Servier. Estàndards i Certificacions: ISO 9001:2000 Adreça: Forest Park, Mullingar, Co Westmeath, Ireland T: + 353 44 33680 F: + 353 44 33681 E: [email protected] www: www.techengtool.com

És una empresa amb 14 anys d’existència, que des de fa 10 anys és de capital

totalment irlandès, dedicada inicialment al disseny i desenvolupament de

maquinària per a la fabricació de "Blisters" de medicaments.

Actualment té dues unitats de negoci, una en tecnologies mèdiques i una altra

per al sector aeroespacial.

1. TecMed: Maquinària de packaging. Disseny, desenvolupament i proves

2. Aeroespacial: Peces de seguretat per sector aeronàutic



102

Basen el seu èxit en ambdós sectors el domini de les normatives i les

regulacions específiques, ja que són negocis basats en la confiança del client.



Cadena de valor

Curiosament van iniciar en el sector de tecnologies mèdiques i han decidit

reorientar-se cap al sector aeronàutic, en un procés de "reorientació inversa".

La seva percepció és que el mercat TecMed és de baix valor afegit comparat

amb l’aeroespacial, però cal recordar que la seva experiència es basa en

blisters, de manera que perceben a la Xina com una amenaça.

Accions politiques i reptes de futur Creuen que Irlanda té grans avantatges per a les empreses americanes per

La llengua

L’horari europeu

L’existència d’una xarxa d'expatriats irlandesos en llocs de

responsabilitat en empreses multinacionals

Pel que fa a l’acció del govern, opinen que la major part dels recursos es

gestionen a crear condicions atractives per a les empreses estrangeres i en

donar suport a l’R+D d’universitats i institucions de recerca. Pocs recursos es

repercuteixen en benefici de les PIME a través d'Enterprise Ireland.



103

Pro-Tek Persona entrevistada: Eamon O'Connell, Eng. & Business Dev. Manager



Perfil de l’empresa PROTEK mèdica és un soci per a l’externalització completa de serveis a l’industria de dispositius mèdics a nivell mundial. Amb operacions de classe mundial als EUA, Europa i Àsia, el client es beneficia de dècades d’experiència en disseny i fabricació. Innovacions de productes avançats són possibles, aprofitant d’una àmplia cartera de tecnologies d’emmotllament per injecció i de fabricació. Productes i Serveis Recerca (recerca de materials, tecnologies d’emmotllament per injecció) Disseny (recerca clínica, estudis d’usuari, exploració, disseny i

desenvolupament, disseny per a la fabricació i muntatge, prototipatge online desenvolupament de bases de dades, verificació i validació del disseny,

mecanitzat ràpid, eines de producció Emmotllament en sala blanca (termoplàstic, micro, multi-shot, LSR,

emmotllatge per recobriment i inserció, metall, ceràmica, magnesi, bio-absorbibles)

Fabricació de sala blanca (muntatge automatitzat, re-envasat de medicaments, forming de metalls, soldadura de fils fins, producció pilot, testing)

Clients Clau: Boston Scientific, Covidien, Stryker Howmedica, Smith Medical, Micrel Medical Devices. Estàndards i Certificacions: ISO 13485, FDA ~ 21 CFR Part 820 & CFR (Parts 210 & 211). Adreça Finiskiln Industiral Estate, Sligo, Ireland T: 353 71 9151438 F: 353 71 9171810 E: [email protected] www: www.protek.ie

L’empresa va ser fundada al 1996 i té aproximadament 1.700 empleats a nivell

mundial, amb 14 instal·lacions als EUA 1 a Irlanda.

Tenen 4 àrees d’activitat, productes de consum, automoció, defensa i TecMed.

La planta d'Irlanda està totalment dedicada a la tecnologia mèdica. El seu

enfocament està en clients OEM i en alguns casos en start-ups que

desenvolupin dispositius de gamma alta.



Cadena de valor



104

Ens van mostrar un sistema d’implantació de stent que van dissenyar i fabricar

per a Medtronic.

Accions politiques i reptes de futur En quant a l’activitat d’Enterprise Ireland, no reben cap finançament, ja que

considerin les necessitats burocràtiques per a la seva concessió són més grans

que els beneficis financers. Si que veuen l’existència del clúster com a una

oportunitat d’atreure empreses.

Els seus plans de futur inclouen l’expansió a l'Europa continental, ja que de

moment estan presents només a les Illes Britàniques i els països nòrdics.



105

Arrotek Medical Persona entrevistada: Adrian Moran, Project Manager



Perfil de l’empresa Arrotek Medical és especialitzada en el desenvolupament per contracte de productes i de processos per a dispositius mèdics estèrils i d’un sol us per a procediments de mínima invasió. El 80% del volum de negoci prové de les exportacions. Productes i Serveis L'empresa té un exclusiu sistema de rapid prototyping, per a la producció de peces de qualitat a partir de materials termoplàstics. Té competències en la soldadura RF, tipping, tampografia, perforació i embalatge en envàs estèril, Arrotek té la solució clau en mà per portar els productes al mercat més ràpidament. Clients Clau: a les àrees de cardiologia i neuro-radiologia. Estàndards i Certificacions: ISO 13485:2003 Adreça: Unit 5, Airport Part, Strandhill, Co. Sligo, Ireland T: 353 71 9122023 F: 353 71 9122533 E: [email protected] www: www.arrotek.com

L’empresa va ser fundada el 2006 i compta ara amb una plantilla de 10

persones, de les quals 3 són operadors de màquines. El seu objectiu és la

cirurgia de mínima invasió.

Proporcionen una solució clau en mà per al desenvolupament de productes a

partir d’un model 3D realitzat a partir de les especificacions del client.



Cadena de valor

Utilitzen tècniques de rapid prototyping i poden abastar també totes les fases

de post-producció com l’esterilització, l’envasament i tot el camí del marc

regulatori fins a la marca CE. Tenen enginyers biomèdics en la plantilla.

Accions politiques i reptes de futur Només reben finançament d'Enterprise Ireland per a projectes específics.



106

Compliance & Risk Persona entrevistada: Dennis Carre, Sales Manager EMEA - APac



Perfil de l’empresa Compliance & Risks és una empresa de software i serveis professionals que ofereix eines per a la conformitat basades en la web. Compliance & Risks es centra en tots els desenvolupaments normatius locals i globals que afecten els productes dels seus clients. Els clients utilitzen els serveis de la companyia per comprendre el volum considerable de normes i reglaments. Productes i Serveis Els productes que s’ofereixen inclouen C2P (Compliance to Product) Enterprise, un software complet de gestió de

conformitat que resol l’allau d’informació normativa a nivell global C2P Navigator és una versió reduïda de C2P Enterprise que està dissenyat

exclusivament per al seguiment global de les regulacions que tinguin un impacte per als productes o les activitats de l’empresa

C2P substitueix els missatges de correu electrònic, fulls de càlcul, i rastres de paper amb un suite de comunicació i eines de col·laboració online que s’han dissenyat per a la gestió de la conformitat. C2P ajuda a organitzar i accelerar el seguiment de cada pas dels processos de regulació a nivell global , la definició de temes, l’avaluació de riscos, assignació de tasques, monitorització de compliment, i elaborar informes - tot el camí fins el seu ple compliment. Clients Clau: Top SandP (Standard and Poor’s) Adreça Unit 9 Eastgate Avenue, Eastgate Business Park, Little Island, Cork, Ireland T: + 353 21 4351990 F: + 353 21 4355186 E: [email protected] www: www.complianceandrisks.com

Fundada a l’any 2000, aquesta empresa va introduir el seu producte al mercat

al 2005. Es tracta d’un conjunt d’eines web per a l’avaluació ràpida de

reglamentació: l’empresa desenvolupa i mante una base de dades a nivell

mundial dels procediments legals i reglamentaris i ofereix, a canvi d’una tarifa

de llicència, la informació al dia sobre canvis en l’entorn normatiu dels diversos

mercats. Les qüestions s’aborden en una etapa primerenca, a fi d’afrontar de

forma pro-activa aquests canvis o exercir alguna influència sobre ells.

Cobreixen 80 països i tenen oficines a California.



107

Accions politiques i reptes de futur Pel que fa l’activitat d’Enterprise Ireland, en valoren els serveis i les oportunitats

de networking.



108

Trulife Persona entrevistada: Ailbhe Kelly, Corporate Comm. Manager


Lloc: Croke

Perfil de l’empresa Trulife és un grup internacional basat a Dublín que es dedica a la creació, el desenvolupament, la manufactura i la comercialització de productes sanitaris de nínxol. Les àrees d’activitats van des de l’ortopèdia, pròtesis, productes de breast care i productes anti decúbit. Productes i Serveis Trulife ofereix productes d’ortopèdia, pròtesis i eines per a la rehabilitació amb

disseny comprovat, que compleixen o excedeixen els estendards de qualitat i facilitat d’us per als professionals de la salut de tot el món.

Les copes i els sostenidors especials Naturalwear ofereixen la mes gran varietat de estils, formes i mides per a totes les diferents cirurgies, estils de vida i necessitats

Azure, Oasis and Oasis Elite són series de coixins i posicionadors de silicona que ofereixen una protecció eficaç contra les plagues de decúbit i els danys nerviosos durant i desprès les operacions quirúrgiques.

La sèrie Relax de coixins per a cadires de rodes permet escollir entre diferents possibilitats per al posicionament i la reducció de pressió

Ofereixen una sèrie completa d’ajuts per a la marxa, bastons i crosses Trulife, a traves del NHS, ofereix serveis clínics d’ortopèdia a tot el Regne Unit.

Clients Clau: Els productes de Trulife arriben al mercat a traves d’una xarxa de distribuïdors a nivell mundial que venen a proveïdors d’equipaments mèdics i botigues especialitzades en salut de la dona. També ofereix serveis d’ortesis al Regne Unit a traves de l’NHS. Estàndards i Certificacions: ISO 13485:2003 en Dublin, Sheffield, Birmingham and Washington Adreça Trulife Group Headquarters, 3 Cookstown Industrial Estate, Belgard Road, Tallaght, Dublin 24, Ireland T: + 353 1 4511755 F: + 353 1 4525790 E: [email protected] www: www.trulife.com

L’empresa es dedica a la fabricació de pròtesis i tenen oficines internacionals i

acords amb distribuïdors (pel mercat espanyol l’empresa PRIM a Madrid).



Cadena de valor

Controlen tota la cadena de valor i venen el producte final. La seva estratègia

de creixement es a través de l’adquisició de PIMEs competidores o



109

complementaries, no a traves d’aliances. El seu focus es global i tenen elevats

requeriments i competències tant a nivell de qualitat com a nivell regulatori.



110

8.2 IX Jornada Europea de Subcontractació

Organitzador: Cambra de Comerç de Barcelona

Lloc: Casa Llotja de Mar, Barcelona

Data: 22 octubre 2009

Es presenta a aquest capítol el detall de les entrevistes realitzades durant la IX

Jornada de Subcontractació a Barcelona.



111

Biomatlante Persona entrevistada: Gaell Jouan

E-mail: [email protected]

Càrrec: R + D Project Manager

Adreça: ZA Les Quatre Nació. 5 rue Edouard Belin, F-44360, Vigneus de

Bretagne.

Web: www.biomatlante.com

L'empresa es va fundar el 1995. La innovació de productes té el seu origen a

partir de la transferència de tecnologia des de l'Institut National de la Santé et

de la Recherche Medicale. Biomatlante Es va instal·lar el 1997 a Vigneux de

Bretagne, a partir d'aquí va iniciar la certificació dels seus productes per part de

la Comissió Europea (segell CE), la FDA i també a Àsia i Oceania. Actualment,

Biomatlante, es considera una empresa líder en implants i substituts d'os.

Principals productes i serveis

Biomatlante treballa en quatre àrees d’interès, dental, ortopèdia, espina

dorsal i serveis. En les quals promou els següents tipus de productes:

• Biaphasics: Os 100% artificial. Biomatlante ofereix aquest producte des

de fa 20 anys, sent aquest el primer amb què varen incursionar el mercat

europeu i nord-americà.

• Ciment injectable: Substància reabsorbible per l'os que millora les

propietats mecàniques de l'àrea òssia on ha estat implantant.

Biomatlante, ho promociona junt els seus altres productes.

• Enginyeria de teixits: Producte en fase d’investigació. Biomatlante, forma

part d'una xarxa de recerca internacional en temes concernents a

matrius de creixement cel·lular.

• Composites: Biomatlante hi ha invertit en noves tecnologies industrials

d’avantguarda per produir “composites” que proporcionen una

resistència mecànica intrínseca, que permet el desenvolupament dels



112

sistemes reabsorbibles osteosintètics tals com caragols d'interferència,

gàbies de fusió, etc.

• Col·lagen: Material que millora la reabsorció del substitut d'os.

L'ofereixen al costat dels substituts d'os de Biomatlante o a altres

marques.

Baules de la cadena de valor que es dediquen i les quals estaven cercant

subcontractar a Catalunya.

Comprenen tota la cadena de valor, des d'R+D fins a la comunicació. La

distribució la realitza mitjançant intermediaris localitzats en diferents països del

món. Promouen els seus propis productes, així com compostos de col·lagen i

altres materials els venen a grans OEMs.

Cerquen a Catalunya subcontractistes d'R+D i producció, principalment

empreses que es dediquin fer instruments quirúrgics que s'usen normalment en

intervencions ortopèdiques, perquè ells puguin vendre el substitut d'os junt amb

l'instrumental per a la recerca quirúrgica.

Beneficis de la subcontractació

La subcontractació, la veuen com una eina per posicionar-se en el

mercat on està la seva empresa subcontractista.

Aspectes de regulació

Tots els productes que ven Biomatlante estan certificats amb el segell

CE, a més a més compten amb l'aprovació per part de la FDA i altres països

com Austràlia, Corea, Taiwan i Iran per comercialitzar-los.

Tenen la certificació ISO 13485 i no necessàriament cerquen empreses

que estiguin certificades per a subcontractar. Però si veuen com un aspecte

rellevant la certificació. Si la signatura no compta amb cap tipus d'ISO, per ser

considerada per ells, deu ser molt capaç i atractiva en les seves habilitats de

manufactura i productes.



113

Clusterland d'Alta Àustria GmbH Persona entrevistada: MAG. La Dra Eva-Maria Gillesberger

E-mail: [email protected]

Càrrec: Cluster-Managerin

Adreça: Hafenstraße 47-51, 4020 Linz Àustria

Web: www.gesundheits-clusert.at

El clúster de tecnologies sanitàries és una xarxa que comprèn tota una sèrie de

sectors empresarials per enfortir la capacitat d'R+D i la competitivitat

internacional de les empreses de tecnologies mèdiques d'Àustria.

Aquest clúster compta aproximadament amb 200 empreses, factura 411.000

milions d'euros. Entre totes les signatures comprenen la totalitat de la cadena

de valor, la qual cosa més predominen són les Contract Manufacturers,

compten amb 38.000 empleats. A continuació es mostra un gràfic que descriu

de millor manera el clúster:



114

Compta amb un organisme (Clusterland) que s’encarrega de la

promoció, recerca de l’estat de l’art de les tecnologies mèdiques i ajuda en la

impulsió de l’R+D dins el Clúster.

Breu descripció de les funcions de la institució

La tasca principal de Clusterland, és intensificar la cooperació entre les

empreses associades, promoure l'R+D+i, a més de la transferència de

tecnologia. Sobretot recolzar a les pimes perquè s’obrin noves oportunitats a

nivell local i internacional. En concret tracta d’escurçar les bretxes entre les



115

Universitats, empreses i institucions de salut, perquè col·laborin de manera

conjunta per obtenir noves tecnologies.

Que cerquen a Catalunya:

Cerquen obrir camins d’oportunitat de negocis amb la regió. En particular

no cerquen cap tipus d’empresa, han escollit entrevistar-se amb les empreses

que realment van veure que es podrien dedicar-se o es dediquen a les

tecnologies mèdiques. El seu objectiu d’aquesta visita és fer un anàlisi del

mercat, conèixer institucions i organismes per poder generar sinergies amb ells.

Aspectes de regulació

La majoria de les seves empreses compten amb algun estàndard de

regulació, el que més predomina és la ISO 9001, però també moltes d’aquestes

compten amb l’ISO 13485 i ISO 14001.