7/29/2019 50 -febrer- 2011

1/32

1

nm. 50 -febrer- 2011

Del Tribunal constitucional a la independncia. Passant pelQuebec

Reprodut del Butllet nm. 239 del Centre dEstudis Jordi Pujol Editorial del 25 de

gener de 2011

Podria passar que daqu a un temps en el tema de la relaci entre Espanya iCatalunya ens hagussim dafrontar amb el dilema segent: o lEspanya que el

7/29/2019 50 -febrer- 2011

2/32

2

Tribunal Constitucional ha dibuixat, sota pressi descarada del PP, posici entreambigua i per sota m tamb contrria del PSOE i el suport majoritari de lopini pblica espanyola, o la independncia.

Fa uns anys semblava que podrem evitar aquesta disjuntiva. Fa trenta, o trenta-cinc

anys, i fins i tot en fa deu semblava viable que una evoluci favorable de lainterpretaci de la Constituci i els efectes positius duna collaboraci poltica,

econmica i dhbits convivencials entre Catalunya i Espanya ans consolidant una

estructura de lEstat espanyol que permets el reconeixement clar i consolidat de la

personalitat prpia i diferenciada de Catalunya. Amb respecte i garantia de la

identitat, amb un gruix de competncies que realment signifiquessin un autogovern

molt important i amb el finanament adequat per atendre b els seus ciutadans i

elaborar i aplicar projectes collectius ambiciosos. Naturalment, aix havia decomportar una contribuci lleial i a fons per part de Catalunya al progrs democrtic,

econmic, social i de prestigi dEspanya. s el que des daquests editorials nhem dit

alguns cops el projecte Vicens Vives/Espriu.

Aix ha fracassat. Des de fa uns anys sha anat consolidant un model

homogenetzador, de sostre competencial molt baix, s a dir, dautogovern molt

limitat i sotms a un creixent ofec financer.

Aix encaixa del tot amb la concepci de sempre dEspanya, amb lobjectiu que

sempre ha tingut: un poder poltic unificat, una centralitzaci econmica i una

uniformitzaci lingstica i cultural de signe castell. s el final de Catalunya com a

naci, llengua, cultura i conscincia collectiva. No dem mateix, per a poques

dcades vista. A travs dun procs gradual de marginaci i de residualitzaci de la

catalanitat.

Perqu a hores dara s ingenu pensar que es podr frenar el procs danar cargolant

lAutonomia, i de fet la identitat, lautogovern i leconomia de Catalunya amb noves

negociacions, com pretenen encara alguns socialistes catalans. Si algun canvi hi pot

haver de moment ms fcil s que sigui per a mal que per a b.

Per tant, lalternativa a aix ara ja noms podria ser la independncia.

-------------------------------

7/29/2019 50 -febrer- 2011

3/32

3

Com hem dit suara, durant molts anys el nacionalisme catal majoritari no ha estat

independentista. Ha jugat la carta dun autonomisme que garants polticament i

administrativament un sostre alt, econmicament viable i amb garantia identitria. I

refusava els requeriments que alguns sectors li feien que sadhers a

lindependentisme. Tenia arguments per a fer-ho.

Ara ja no en t.

Ara pot tenir arguments de viabilitat (no de viabilitat econmica. Una Catalunya

independent s viable). Tamb de voluntat de no posar en perill la cohesi interna

catalana. Per fins i tot aquest perd pes a mesura que saccentua tant i tant el tracte

econmic discriminatori, amb repercussions socials i humanes. Ara no t arguments

poltics i cada cop menys arguments sentimentals. O econmics.

Lopci independentista s de difcil realitzaci. Laltra, la que ens imposa Espanya, la

dels partits espanyols i de les Institucions espanyoles, no s tan difcil perqu equival

a rendir-se. I a acceptar la marginaci i lofec de Catalunya. Per tant, fcil. Per s el

nostre final collectiu.

Arribat el cas, gent que mai no hauria somiat de fer-ho, votaria independncia.

-------------------------------

Hi hauria hagut una manera devitar aix. Que shagus acceptat que Catalunya s un

poble amb personalitat prpia, amb dret a ser respectat i considerat com a tal. I aix

era possible dintre dEspanya.

Per requeria, en primer lloc, no negar-se a levidncia. I a la justcia. I per tant no

negar-li el dret a la seva identitat i a un autogovern adequat a la seva Histria i a la

seva vocaci. Cosa possible malgrat que la Constituci acabs incorporant lageneralitzaci autonmica. Per duna manera que deixava oberta la porta als fets

diferencials. Una porta que es va tancar aviat (amb lexcepci dels drets histrics del

Pas Basc i de Navarra, i els concerts corresponents).

-------------------------------

Per ara ja s criteri molt general que el caf para todos fou un error, i pitjor encara

ha estat la forma com sha dut a terme, i com sen vol culminar laplicaci. Ho diuen

ja, sense embuts, gent de primer fila tant del PSOE com del PP. Ahir mateix ho va dir

7/29/2019 50 -febrer- 2011

4/32

4

en Bono. Tota una sorpresa. Fins i tot algun, pocs de moment, diuen que potser hi

hauria la possibilitat de redrear aquesta situaci. Parlen, per exemple, que cal

admetre que Catalua es el Quebec de Espaa.

El Quebec no es trobaria b en el Canad, ni tractat correctament si se lequipars a

Alberta, Labrador, Ontrio o la Columbia Britnica, territoris darrel anglesa,

anglfons i dorigen histric molt diferent al del Quebec.

Aix hauria estat en el seu moment una bona soluci. Ara s possible?

En tot cas entre la independncia i ser el Quebec espanyol molta gent votaria aix

segon. Per podria molt ben ser que per Espanya lestat us del Quebec sigui tan

intolerable com la independncia.

Mentre esperem el dia dun hipottic referndum oficial i vinculant, els catalans un

objectiu clar s que el tenim: reforar-nos internament. En economia, en creativitat

cultural, en reforament de la nostra societat civil, ... Sense esperar gaire ajut ni gaire

justcia. Per amb la confiana que ens dna una constataci: a Catalunya tenim pas.

HI ha gent amb iniciativa. Ara tamb, malgrat la crisi i lhostilitat espanyola. I mentre

hi hagi pas hi haur futur. I el pas anir aplicant dia a dia el seu dret a decidir.

Editorial

El tren imprescindible

Fa mesos que a emporion parlem dinfraestructures, i ens fem ress de necessitats,de deficincies i desperances de millora. Si ens cenyim a lmbit del transport, lesempreses i els particulars fa molt de temps que clamen per culpa de les mancances,tant dinversi com de capacitat de gesti i de decisi, als ports, als aeroports, a lescarreteres i, sobretot, al ferrocarril.No sembla que ara sigui moment per pensar en grans inversions pbliques, per enshem referit algun cop a les necessitats de Torroella i del Baix Empord, i hem fetpresent fins i tot que un tren subcomarcal Torroella-Sant Feliu hauria estat una bonaalternativa pblica a la cada dia ms exuberant, i a la llarga insuportable, process

7/29/2019 50 -febrer- 2011

5/32

5

dautombils privats i de camions. Per les prioritats econmiques obliguen a deixarara de banda aquests tipus de millores torroellenques. Considerem el conjunt delpas, que tamb ens afecta, i molt. Qu passa amb el tren a Catalunya?Desgraciadament s molt poc conegut que, amb gran diferncia, Catalunya s lacomunitat espanyola amb un comer ms intens amb el Pas Valenci, i no ho s

Madrid, que resta a distncia. Tan poc conegut (o reconegut) s aix, que el plaestratgic d'infraestructures de transports espanyol va ometre l'enlla ferroviari entreCastell i Tarragona, que encara no s de via doble!, i pel que fa a l'AVE va planejar, isha dut a terme, la connexi de Madrid amb Valncia-Castell i amb Lleida-Tarragona-Barcelona-Frana, per lAVE no enllaa Tarragona amb Castell.Davant la irracionalitat econmica dels plantejaments governamentals, el sectorprivat ha hagut dactuar. Lagost del 2004 es va constituir lassociaci sense n im delucre FERRMED, creada pel mn empresarial per contribuir a la millora de lacompetitivitat europea mitjanant limpuls del Gran Eix Ferroviari de mercaderies

Escandinvia-Rin-Roina-Mediterrani occidental.El dia 12 de gener passatFERRMED va liderar un acte ala seu del Parlament Europeude Brusselles per proclamar laseva posici pel que fa aldisseny de la Xarxa FerroviriaPrincipal Europea i defensar la

inclusi del CorredorMediterrani en aquesta xarxa.La Comissi Europea t previstconfeccionar ara mateixlesborrany definitiu del mapade la xarxa principal, quesenviar als Estats membres ise sotmetr a aprovaci el mesdabril de 2011.

Lamentablement, el plaestratgic d'infraestructures detransports del Govern Central

t la seva proposta alternativa, i encara hi ha qui pretn aconseguir que Europabeneeixi el pas de mercaderies ms car, menys racional, per Madrid i Irun. Els plansd'infraestructures destaquen clarament per quins territoris saposta i per quins nosaposta, i en aquest joc ens hi va el futur econmic. Aqu tamb tenim fbriques queexporten a Europa i de ben a prop nostre surten camions de fruita cap elnord. Torroella i lEmpord poden beneficiar-se duna anella privilegiada de la

7/29/2019 50 -febrer- 2011

6/32

6

cadena logstica o convertir-se definitivament en perifria, al nord-est dEspanya,lluny del corredor europeu. Aquesta primavera Europa haur de triar. O perBarcelona-Valncia o per Irun-Madrid. Les ltimes declaracions de gener del ministreJos Blanco fan pensar, tanmateix, que el govern espanyol acceptar i desenvoluparel corredor mediterrani.

Concert de nadalesLa msica i les canons nadalenques snlacompanyament ms adient per a lesfestes nadalenques, i la coral El Recer,com ens t acostumats en aquesta diadadel primer dany, va interpretar unescollit concert de nadales al Cine Petit,

sota la direcci dEduard Font.

Recollida de cartes pels carters reials ibenvinguda dels Reis a TorroellaEn una nit mgica, lesplndid castell defocs artificials a la plaa del Lledoner vadonar la benvinguda als Tres ReisdOrient. Pels carrers de Torroella, milersde persones, grans i menuts, amb

fanalets encesos, recollien els caramels,saludaven els Reis i cantaven a ple

pulm visca els Tres ReisdOrient, que portencoses a tota la gent....A la plaa de la Vila, la

tradicional salutaci dels Reis Mags, desdel balc de lAjuntament, portaren a

tots un munt dalegria i un brid'esperana per al nou any 2011.

Tamb a lEstartitLliurament de cartes al patge reial,espectacle infantil amb Jordi Tonieti, icavalcada i focs artificials a la platgetadel Port i a la plaa del Port, a larribadaa les nostres contrades, dels ReisdOrient.

Inauguraci de lexposici dedibuixos. IV Concurs cartell de ReisA la Capella de Sant Antoni, tingu lloclainauguraci de lexposici dels dibuixos

per al cartell de Reis, en la seva quartaedici, i lentrega dels premiscorresponents als guanyadors.

Concert a crrec de Martin EnsembleSota la direcci dArmando Merino, laformaci Martin Ensemble, un nonetformat per flauta, obo, clarinet , fagot,

trompa, viol, viola,

violoncel i contrabaix, vainterpretar, de BohuslavMartin, Nonet nm. 2;

dAndrs Serafini, Rezong; de NinoRota, Nonetto, i de Gabriel Faur:Pavana op. 50.Sota el ttol de Laltre segle XX, vaninterpretar msica del segle passat, poc

http://localhost/emporionou/images/num50/02-Martinu%20Ensemble.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num50/01-Reis%20d%20Orient-Ajuntament.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num50/02-Martinu%20Ensemble.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num50/01-Reis%20d%20Orient-Ajuntament.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num50/02-Martinu%20Ensemble.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num50/01-Reis%20d%20Orient-Ajuntament.JPG

7/29/2019 50 -febrer- 2011

7/32

7

habitual en les sales de concert, moltaplaudida pel pblic assistent.

Els aficionats al motocrs tenen aVerges un circuit legalitzat

Desprs que Urbanisme de Girona vadonar-hi el vistiplau, els aficionats almotocrs podran practicar aquest esporten un circuit legalitzat, adaptat per aaquesta activitat, encerclat amb un filatmetllic , que ocupa prop de dueshectrees, i situat a la carretera queuneix Verges amb Garrigoles.

Concert a crrec del grup musicalCalidaeAl Cine Petit i organitzat pel Recer, vaactuar el conjunt Calidae, sota la direccide Josep Vilar, de lEsplai de Caldes deMalavella.Format per nou msics, ja retirats, queactuen de forma totalment

desinteressada per a altres esplais: dosclarinets, clarinet i saxo tenor, saxotenor i saxo barton, trompeta, trompa itromb de vares i viol, percussi,tromb, contrabaix i viol.Amb obres que anaren des de laSerenata de Schubert, la Can debressol de Brahms... El Charleston,boleros...Harlem nocturn... Aires de

Montserrat i s la Moreneta, que varencantar amb la pregada collaboraci deJosep Clausell.Van acabar aix quasi dues hores deconcert amb la Marxa Radetsky i elsaplaudiments del pblic de peu, queomplia el Cine Petit.

Presentaci de la primera edici del2011 del Voluntariat per la llenguaUn any ms, aquest s ja el vuitdelVoluntariat per la llengua, a crrec delOficina de catal de Torroella de

Montgr.A la sala dactes de Casa Pastors, es vafer la presentaci de les parelleslingstiques de la primera edici del2011, aix com del funcionament delprograma i dels actes programats per ales deu properes setmanes.

Millores en el prquing de sobre el

carrer dEnric MoreraVaren iniciar-se les obres de millorasobre aquest aparcament, situat a lasortida de la vila en direcci a lEstartit,obres que es preveu que estiguinfinalitzades per Setmana Santa.Laparcament tindr a costat seu la novaestaci dautobusos.

Preservaci dels masos i cases ruralsexistents en sl no urbanitzableLAjuntament de Torroella, amb lacollaboraci de lAssociaci de Masos,

ha preparat i aprovatprovisionalment el Plaespecial del catleg,que fa referncia a 98

masies, incloses les 14del nucli rural de Sobrestany. Es tractadun pla que regula les futuresactuacions de reconstrucci,rehabilitaci i canvi dusos (turismerural, educaci i lleure, o hotel), queresta pendent daprovaci definitiva perUrbanisme a Girona.

http://localhost/emporionou/images/num50/04-Mas%20fortificat%20i%20Castell%20al%20fons.jpg

7/29/2019 50 -febrer- 2011

8/32

8

Destaca el gran valor patrimonial de lesmasies construdes entre els segles XV iXVIII, especialment les set fortificadesarran de les rtzies pirates.

Festa de Sant Antoni AbatLEstartitEn la festivitat de Sant Antoni tingu llocla tradicional benedicci dels animals depeu rod indispensables a la pagesia.Avui sha ests a tots els animals ianimalons de companyia. La trobada esva realitzar a la plaa del Port i la corruadassistents i mascotes, iniciada per tresesplndids cavalls i un petit xarret, feren

la cercavila fins a la plaa de lEsglsia. Benedicci i repartiment dobsequis ales mascotes i acompanyants: fou lapart final de la diada amb laspersi delaigua que sorprenia la majoria de lesmascotes, obsequiades amb un premicomestible, i als acompanyants, amb undelicis tortellet.

Bibliomsica a la Biblioteca Pere BlasiOrganitzada per lEscola Municipal deMsica Anselm Viola, de Torroella deMontgr, i amb els seus alumnes, tingulloc la ja tradicional Bibliomsica, laprimera de lany 2011.

Presentaci al Museu de la

Mediterrnia de l'exposici Catalunya,terra pagesaUn recorregut fotogrfic pel nostre espaiagrari, que amb motiu del 35 aniversari

de la Uni de Pagesosde Catalunya, s'haencarregat a unadesena de fotgrafs. El

resultat illustra la varietat immensa de

produccions agrcoles, ramaderes iforestals que es concentra en aquestpas petit, resultat de la feina de lesexplotacions familiars agrries.Us convidem a tots a venir a la

presentaci de l'exposici que comptaramb la presncia de JoanCaball, coordinador nacional d'Uni dePagesos.

Claudia Schneider i Alfredo Armero, enconcert al Cine PetitLa veu de la mezzosoprano CludiaSchneider, acompanyada al piano per

Alfredo Armero, es vasentir en el recitaldobres dEnricGranados, La majadolorosa; de Xavier

Montsalvatge, Canciones negras, i deKurt Weil, Die Dreigroschenoper, HappyEnd, Nannas Lied, Je ne taime pas, i One

touch of Venus. I Alfredo Amero vainterpretar al piano la Dansa del ritualdel foc, de lAmor Brujo de Manuel deFalla. Una i altra actuacions foren moltaplaudides pel pblic assistent;aplaudiments que van sercorrespostos amb cinc peces fora deprograma.

VI Mostra de TeatreLAssociaci de Teatre Medes-Montgrva organitzar la sisena mostra amb duesobres: La primera: Leila, on vas? De Francesc Lorenzo iGrcia, interpretada per la companyiaestartidenca Penjats pel Teatre. El ttolde lobra reflecteix el final de lobra, elcrit de la mare a la filla que, destruda

http://localhost/emporionou/images/num50/08-Claudia%20Schneider%20i%20Alfredo%20Armero.jpghttp://localhost/emporionou/images/num50/07-Catalunya.jpghttp://localhost/emporionou/images/num50/08-Claudia%20Schneider%20i%20Alfredo%20Armero.jpghttp://localhost/emporionou/images/num50/07-Catalunya.jpg

7/29/2019 50 -febrer- 2011

9/32

9

per les drogues, no pot fugir del seu fataldesenlla.I la segona:- Un mal dia. DHugo Daniel Marcos,interpretada pel Grup de

Teatre Cassanenc. Lobrareflecteix el dia que thasllevat amb el peuesquerre i no tot et surt b. Un joveactor es disfressa de capell, per elconfonen amb un capell de veritat.Excusa perfecta per riure.

Club de Lectura Llegim Els jugadors dewhistCondut pel mateix autor de lobra,Vicen Pags, tingu lloc, a la BibliotecaPere Blasi, la lectura-tertlia-comentaride lobra dirigida especialment al pblicjuvenil. que recentment sha publicat enversi en castell.

Exposici de pintura a la capella de SantAntoniA la capella de Sant Antoni, i sota el ttolde Pere Oller, la intensitat dels colors,sexposa lobra daquest artista. Hidestaca la pintura Roselles del Montgr,que reflecteix els colors daquestscamps plens de roselles que conformen

el ttol de lexposici.

El castell del Montgr i la LoteriaNacional

Les gestionsrealitzades perlAjuntament ambLoterias y Apuestasdel Estado, han donat

com a fruit la utilitzaci de la imatge decastell com illustraci dels sis milions dedcims del sorteig del 3 de febrerdenguany. En el mateix dcim es fatamb menci del Parc Natural del

Montgr, les Illes Medes i el Baix Ter.

Catalunya

Educaci setmana blanca i la sisenahoraFrancesc Homs ha reconegut que no espot "cobrir" el comproms del governanterior de destinar 800.000 euros a

ajudar les associacions de pares. Laconsellera d'Ensenyament, Irene Rigau,ha mantingut reunions amb la Federacide Municipis de Catalunya (FMC),l'Associaci de Municipis de Catalunya(AMC), les federacions de pares i mares iel professorat per comunicar aquestasituaci, que la norma s que es faci

per la voluntat que no es repeteixi. Iper optimitzar recursos estudiar lasupressi de la sisena hora, afirmant queun mestre cremat difcilment pot ser unbon mestre.

Pilota dor per a la Masia: Messi, Xavi,IniestaLeo Messi ha rebut el guard que

lacredita com el millor jugador de lany2010. Josep Guardiola va parlar en catali va ser lencarregat dobrir el sobre illiurar el guard en la gala organitzadaper la revista France Footballi la FIFA. Lasegona i la tercera posici les hanaconseguit Andrs Iniesta i XaviHernndez. Tots tres jugadors han sorgitde la pedrera de la Masia. Quant a

http://localhost/emporionou/images/num50/15-Castell%20-%20Loteria%20Nacional.jpghttp://localhost/emporionou/images/num50/09-On%20vas%20Leila.jpghttp://localhost/emporionou/images/num50/15-Castell%20-%20Loteria%20Nacional.jpghttp://localhost/emporionou/images/num50/09-On%20vas%20Leila.jpg

7/29/2019 50 -febrer- 2011

10/32

10

entrenadors el primer lloc ha estat per aJos Mourinyo, el qual lany passat, alInter de Mil, va aconseguir la Lliga deCampions, la Lliga i la Copa italiana; vasuperar a Guardiola i a del Bosque, els

altres dos candidats.

Dues-centes entitats per la convivnciaa SaltMs de 3.000 persones shan manifestatde forma unitria amb el lema Volemviure a Salt en pau i b. Davant delAjuntament sha llegit un manifest enqu es demana lactuaci dels poltics de

forma unitria, tal com ha fet laciutadania.

Espanya

El catal al SenatPer primera vegada en la histria es

reconeix ls del catal, el gallec ileuskera al Senat, i de retruc en lesinstitucions europees. Elsenador Miquel Bofill,convilat nostre, i un dels 34senadors no adscrits a grups

del PP o el PSOE, va presentar unaproposta per la normalitzaci de ls oralde totes les llenges oficials dEspanya,

en totes les activitats del Senat. Lanegociaci ha donat com a resultat laimplantaci de la traducci simultnianoms al Ple. En el seu bloc conclouafirmant: Avui per, sobretot, ens hemde felicitar perqu hem eixamplat lespaidemocrtic de reconeixement i s delcatal. [...] i veurem com elsrepresentants de lEspanya monolinge

castellana, amb ms o menys bon grat,es posen els auriculars per entendrens iacaben participant amb normalitat en undebat plurilinge.

La crisi econmica-Elena Salgado, ministra dEconomia, vaanunciar inicialment que el dficit delconjunt de les administracions pbliquesrepresentar el 9,2% del PIB en eltancament de lany 2010, una dcimaper sota del objectiu exigit perBrusselles. La Generalitat preveu que elde lany 2010 arribar a 7.800 milions,

un 8,6% del PIB. Molt per sobre del 2,4%del dficit previst per les autonomies.-Carlos Ocaa, secretari destatdHisenda, va recordar que el lmit fixatper al 2011 s dun 1,8% del PIB, uns2.000 milions i que es limitar lacapacitat dendeutament si Catalunyasupera aquest objectiu.

-El president Rodrguez Zapatero, enuna entrevista al Financial Times, vaassenyalar que lEstat t previst regularlemissi de deute a les autonomies queno compleixin amb el dficit previst.-El president de la Generalitat ArturMas, culpa lEstat del dficit i varecordar al parlament que el governespanyol no ha aportat els diners

previstos, 1.000 milions del fons decompetitivitat. La resposta ha estat quetenen temps fins lany 2013.-Els ajuntaments gironins deuen prop de600 milions.-Catalunya insta Madrid a ocupar-sedaprimar lEstat.-Elena Salgado, ministra dEconomia, haanunciat ara que el dficit ser menor al

http://localhost/emporionou/images/num50/14-Miquel%20Bofill.Senador.jpg

7/29/2019 50 -febrer- 2011

11/32

11

previst, la qual cosa es tradueix en unamajor disponibilitat, per import de 8.000milions deuros, que faria possible i vaaccedir a permetre que la Generalitat espugui endeutar el 2011, indicant per

que la autoritzaci al govern catal sera curt o llarg termini depenent del graude compliment de la reducci del dficitde lany 2011. La recentralitzaci de lesautonomies, i Ningun nio andaluz...Jos Maria Aznar afirma que lEspanyade les disset autonomies spolticament inviable i financeramentimpossible. Mariano Rajoy, lder del PP,

ha dit: Espanya t set durnesi vaadvocar per ms cooperaci perquels territoris acceptin les lleis estatals icontribueixin a lengrandimentdEspanya.Javier Arenas, president del PP andals,avisa que no permetran capdiscriminaci per ra de llengua, serem

belligerants si a un nen andals selobliga a estudiar en una llenguadiferent a la seva; ni al treball, si unandals perd una feina per haver estatformat exclusivament en castell, o siguien espanyol. TV3. Ramn Juregui,ministre de la Presidncia, va demanarque cada territori es plantegi i reflexionisobre la necessitat de canals propis de

televisi.

La nova llei antitabacVa entrar en vigor el 2 de generdenguany: est prohibit fumar enqualsevol establiment , ja sigui bar,discoteca, restaurant.., o davant de capcentre de salut o escola. Sha redut laltamortalitat que comporta el tabac; cada

any moren uns 50.000 fumadors i 1.000fumadors passius. La llei ha originat laproliferaci de fumadors a lexterior delslocals, ladaptaci de terrasses ambcendres i estufes i el descontent dels

vens per lincrement de soroll en locinocturn. Els propietaris de bars irestaurants que havien fet una despesaimportant adaptant els seus locals aespais per a fumadors es queixen de lapoca responsabilitat dels legisladors.

La pressi del govern per tancar el nouplantejament per a les caixes

LExecutiu espanyol i el Banc dEspanyaanunciaven que la nova llei garantiria ladespolititzaci de les caixes destalvis. Enrealitat, permet tenir el controldaquestes entitats. Pot ser un momentdifcil per a les caixes catalanes, unsistema basat en lestalvi, que ha permslaccs al crdit a aquells que no ho

podien fer per la banca comercial, altemps que destinaven els beneficis aaccions socials i culturals.

Mn

La Xina tanca lany 2010 amb uncreixement del PIB superior al 10 %Lany 2010 ha presentat un creixement

del PIB per sobre del 10%. Xina s ja lasegona potncia mundial econmica,lloc del qual ha desplaat el Jap. Daltrapart ha fet una molt alta inversi endeute americ, que la converteix en elbanquer dels Estats Units. Recentment,el president xins Hu Jintao ha visitat elpresident Obama; han parlat moltdeconomia, de la necessitat que el iuan

7/29/2019 50 -febrer- 2011

12/32

12

sigui revaluat, i poc de drets humans

Tunsia. La revolta popular obliga BenAl a fugirZine al-Abidine Ben Al sha exiliat amb

tota la seva famlia a Arbia Sauditaquan la revolta popular de milers deciutadans ocupaven el carrer, tips de lafalta doportunitats, de llibertats i de lacorrupci de 23 anys de dictadura. El finsara primer ministre, MohamedGhannouchi, va assumir la presidnciainterina, la situaci no est claramentdefinida, ja que no t la confiana de la

poblaci tunisiana.

L exdictador Duvalier torna a HaitDesprs de 25 anys dexili, ha dit quetorna per demostrar als seuscompatriotes la seva preocupacidesprs del terratrmol i el clera queels ha afligit. La justcia haitiana lest

investigant per la seva actuaci en els 15anys de dictadura al capdavant del pas.

Qui no sap escriure encatal? (7)

Recordem dels mesos anteriors

dEMPORION

Regla 1. Paraules acabades amb a, el

plural s amb es (casa, cases) ........

(agost 2010)

Regla 2. s de les consonants s, ss, c, , z

(casa, passa, caa, cirera, calze ) ..

.setembre 2010)

Regla 3. Articles i apstrof (lhome,

lnica, la uni, les

hores)...............(octubre 2010)

Regla 4. Apstrof amb de (dhumor,

dngel...... (novembre 2010)Regla 5. Contraccions:al barri, del pare,

pel carrer, can Sidro........(desembre

2010)

Miscellnia basada en faltes freqents

........ (gener 2011)

Recordem tamb que amb aquestes

regles ens proposem que els que parlen

b el catal el puguin escriure

correctament. No pretenem ensenyar

gramtica.

REGLA 6. Verbs auxiliars

Sense entrar a explicar gramtica, cal dir

que un verb auxiliar s un verb queapareix junt a un altre per formar un

determinat temps, la veu passiva, o una

agrupaci de verbs (perfrasi) que

expressa una sola idea.

En catal sn auxiliars:

1)haver i 2) anar per als temps verbals

3) ser per a la veu passiva

7/29/2019 50 -febrer- 2011

13/32

13

4) tots els verbs que siguin capaos de

formar perfrasis

Avui veurem com sescriu el present

dindicatiu dels verbs auxiliars haver,

anar i ser:

Present del verb auxiliar

Haver

he hem (o havem)

has heu (o haveu)

ha han

Present del verb auxiliar

Anar

vaig vam (o vrem)

vas (o vares) vau (o vreu)

va van (o varen)

Present del verb auxiliar

Ser

sc som

ets sou

s sn

Exemples:

1) haver he dormit fora has menjat

massa ha caigut desquena ha ploguthem vingut tard heu caat perdius ho

haveu vist han anat junts

2) anar vaig riure molt vas trobar el

cam va ploure a samals vrem venir

tard

3) ser sc estimat pel nt ets rebut

a la porta era escoltada quan

sexplicava som afegits a la

llista sou aixafats pel tir seran

detinguts aviat

4) verbs que formen perfrasis. Es poden

fer perfrasis amb molts verbs:

Cal fer foc nou - Volia acusar-nos a tots -

Si no s'av a pactar, pitjor Es pos a

crrer Acabars plorant! - No pensa

trucar a la policia - Podria cantarpera Feia riure molt - Se sentia bullir

la sang Pensava canviar de vida No

solem anar de vacances etc.

Recomanaci: caldre

Hi ha paraules molt catalanes que conv

usar si no volem caure en el parany de

copiar sempre formes forasteres.

Exemples daquesta classe de paraules

sn els diferents temps del verb caldre,

que no t equivalent en castell. Per

aix, conv que no calquem expressions

com: es necesario tener nimo, no

diguem s necessari tenir nim, s

molt millor cal tenir empenta, perexemple.

7/29/2019 50 -febrer- 2011

14/32

14

Participaci

Aviat serem cridats a votar a leseleccions municipals i a mi magradariaque els grups que es presentin

satrevissin a plantejar dubtes per aposteriors debats i que la poblaci hiparticips. La participaci ciutadana enles qestions pbliques den de lany1979 no ha fet ms que decrixer. Elsprimers ajuntaments democrtics,desprs de letapa franquista, estavenformats per persones que portaven anys

collaborant en entitats. Exercir deregidor sense participaci ciutadanahagus estat impensable. Hi havia unafusi molt estreta entre els qui eren dinsi els que estaven fora de lajuntament i,al cap i a la fi, els crrecs es renovaven iels papers sintercanviaven fcilment.

Assistim a una professionalitzaci de la

poltica i aix no s bo, sobretot en lalocal. La poltica no s mera gesti. Elpoltic s responsable dels equipstcnics, que sn els que han dassessorari/o gestionar les decisions poltiques.Per una cosa s un agutzil o unsecretari i laltre un regidor o un alcalde(en mascul o femen, queda clar). Es

confonen els papers i sovint hi ha tcnics

que actuen com si fossin poltics i polticsque es comporten com a tcnics. Exercirla poltica institucional hauria de limitar-se a un parntesi vital per retornar,desprs dun temps, a la professi

habitual. Quan la poltica es converteixen una professi estable apareix elservilisme, sanulla el sentit crtic i la porde perdre el crrec paralitza el determinide decisions justes quan aquestes snimpopulars.

Que els temps canvin no vol dir quehagin de canviar a pitjor. Sn malesexcuses les que justifiquen la pocaparticipaci en el desinters general. Hiha desinters perqu no hi ha prou curaen la formaci, en lassaig i enleducaci. I aix no simprovisa ni espaga amb diners. Fa uns anys es vaniniciar els consells de barri de Torroella.Vaig assistir a totes les reunions del meu

barri i va ser allionador veure que, almarge de les qestions que es tractaven,tots aprenem a respectar-nosmtuament, a demanar la paraula, a ferpropostes... Misteriosament, aquestsconsells de barri han desaparegut senseque ning ens hagi donat una explicacisatisfactria. Ara, peridicament, esreuneixen uns representants que no es

poden dir representatius per delegacidunes assemblees que no existeixen.

Qui exerceix de poltic t diversos riscos,un dells s creures investit de poderabsolut durant quatre anys pel sol fetdhaver guanyat unes eleccions. s unamanera alarmant dentendre la

democrcia. Els poltics solen opinar que

7/29/2019 50 -febrer- 2011

15/32

15

el poble s intelligent o madur quan elsdonen la ra, per quan no els voten osn contestats, aleshores el poble signorant o no toca de peus a terra. Senseparticipaci hi ha ms eficcia, diuen.

Pur despotisme illustrat. Sapiguem,per, que quan no hi ha debat, quanestem convenuts que anem tan b, hiha enorme risc de fossilitzar-nos com apoble. Torroella no est pas vacunadacontra aquesta eventualitat.

Nadalenques

Les festes de Nadal, Cap dAny i Reis sn,

avui, unes dates de sentiments gaireb

contradictoris. Uns les celebrem seguint

el dogma de la fe cristiana, seguint antics

costums. Els cristians, siguem ms o

menys practicants, les vivim amb elrecord daquell Nen que va nixer fa

2000 anys en un lluny poblet de

Betlem, i volem retre-li el nostre

homenatge. s una festa tan arrelada

que ja forma part dels nostres costums i

de la nostra cultura des de ben petits.

A vegades, aquestes festes es viuen amb

austeritat. s la vinguda al mn de

lHome que va portar-nos la Bona Nova,

de qui ens va ensenyar la necessitat que

tenim destimar, dajudar,

dacompanyar-nos en un trajecte ple

dentrebancs, trampes i temptacions per

fer-nos desviar del bon cam. Ensenyar-

nos aix, a aquest Home li va costar la

vida.

Per contra, hi ha qui viu aquestes dates

tan assenyalades noms com unesvacances, com unes festes de grans

pats i disbauxes, desplndids regals...

Sn les festes dhivern!

Tamb hi ha qui les viu amb gran tristesa

i enyorana, perqu per a la gran majoria

sn festes familiars, festes que tots

volem passar en companyia dels nostres,

i aix, malauradament, no s a labast de

tothom: a vegades falta aquell familiar

estimat, o b s lluny de casa, o b hi ha

qui no es pot pagar un sopar la nit de

Cap dAny al costat dels amics, o b qui

no pot fer els regals que voldria als fills o

familiars...

Avui en dia, volem viure una vida tan

autntica i desfer-nos dantigues

tradicions que sovint perdem lessncia

de les coses. Llegeixo a La Vanguardia un

article den Rafel Nadal que fa referncia

precisament a aquests tema. s molt

7/29/2019 50 -febrer- 2011

16/32

16

interessant, molt sincer, per aix en

reprodueixo una part i en comento

una altra. Diu en Rafel:

De forma simultnea, llegan noticias de

escuelas y maestros que para no herir la

sensibilidad de alumnos recien llegados

eliminan de su agenda pedaggica todo

lo que tiene que ver con el origen

religioso de nuestras fiestas y lo mismo

promueven la introduccion de las fiestas

procedentes de otras culturas y otras

religiones. El caso es que en muchasescuelas catalanas ha bajado la

intensidad de muchas tradiciones de una

enorme eficacia formativa para los nios

como la construccin de pesebres, las

representaciones teatrales navideas y

hasta los villancicos y los versos para ser

recitados el da de Navidad. Pocas veces

alguien que se dice maestro habr

destruido tan rpidamente tanto

conocimiento, tantas habilidades

pedaggicas y tanta riqueza cultural.

Uns dies ms tard, el mateix Rafel escriu

un altre article que titula Versos

prohibidos. Ens explica que la directoraduna escola pblica de Girona ha tingut

problemes amb alguns mestres,

companys de feina, perqu soposaven a

ensenyar als nens un poema nadalenc de

Miquel Mart i Pol que comena aix:

Quan ve Nadal fem el pessebre / amb

rius, muntanyes de colors / el caganer,

lestrella, lngel, / el nen, la mare i els

pastors *...+. Es veu que alguns mestres

trobaven incorrecte fer referncia al

naixement, i sobretot a lngel. Les

mateixes objeccions diu que va tenir un

poema den Josep Maria Fonalleras

perqu feia referncia al portal de

Betlem, al bou, la mula i el nen Jess. Diu

que uns pares li explicaren que per fi la

seva filla petita els va dir amb alegria

que els volia recitar el seu primer poema

nadalenc. Contenta es va enfilar a una

cadira i va comenar: La patata sessencial / per fer una dieta com cal. /

Bullida, fregida *...+. Es veu que desprs

de molt buscar, lescola va decidir que

fos aquest el poema de Nadal perqu no

podia ofendre ning, llevat, s clar,

daquells a qui no agradin les patates.

I jo pregunto, voleu dir que no en fem un

gra massa? A Torroella, fins avui, s que

es mantenen les tradicions: cada Nadal

podem visitar el pessebre de lesglsia

de Sant Gens, a la parrquia, amb

boniques figures, el muntatge clssic del

qual es complementa amb el del Museu

de la Mediterrnia, a Can Quintana, moltartstic i que no t res a envejar a cap

altre que es pugui fer. Ens en podem

felicitar!

I els Reis? Podrem parlar-ne, tamb. No

del nom que reben, tenint en compte

que a la Bblia sels anomena mags o

7/29/2019 50 -febrer- 2011

17/32

17

savis dOrient, sin del fet que s una

festa que sembla que ning qestiona

per lalegria dels ms menuts ?i tamb

dels que no ho sn tant? a lhora dobrir

els regals que, amb una mica de sort, sn

els que els faran tanta illusi, aix s, si

shan portat b durant lany!

Sorganitzen grans espectacles arreu

amb carrosses, cavalls, patges, reis amb

riques vestimentes i una barba

considerable, aix com amb focs

artificials, fanalets, msica, parlaments i

qu s jo! Aix no deu ferir la sensibilitatde ning, i per aquest motiu a ning se li

ha ocorregut de demanar la seva

prohibici. Tots acceptem de grat la

festa, la desfilada, els caramels i tot el

que calgui perqu la celebraci sigui

sonada. I, a ms, no ens estem de res:

podem anar a esperar els Reis a

Torroella, a lEstartit, a Ull... noms

faltaria! Tots hi tenim dret, i no cal parar

esment en les despeses!

Hi ha coses que no sentenen.

El preu dels aliments

Durant la proppassada campanyaelectoral vaig tenir ocasi d'assistir a

Girona a un debat entre representantsdels sis grups parlamentaris que en ladarrera legislatura disposaven derepresentaci parlamentria per parlarde les seves propostes sobre mediambient. Es va parlar d'infraestructures,d'espais naturals, de residus, depaisatge, d'aigua i d'energia, entre altrestemes. En el torn de preguntes, un ve del'Escala va fer una defensa de laprofessi de pags i va remarcar el valorque aquest t per a la produccid'aliments i per al manteniment delpaisatge, i finalment va preguntar alspoltics sobre les propostes que tenienper salvar el sector, que amb els preusactuals amb prou feines pot sobreviure.

La resposta dels representants delspartits, si b amb certs matisos, va serunnime: calia aconseguir que el sectortorns a ser competitiu, que es pagus alpags un preu ms just per la seva collitao producci i que, en lloc de posar-lostraves, el que convenia era facilitar-los lafeina. Potser aquesta s la resposta que

7/29/2019 50 -febrer- 2011

18/32

18

tot poltic ha de donar per no perdre elseu electorat rural, malgrat que lesbones intencions en cap cas van anaracompanyades de concrecions de coms'aconseguiria aquesta recuperaci del

sector. En tot cas, em sembla queaquesta voluntat d'aconseguir preus msalts per a l'agricultura i la ramaderia, ams d'estar fora de l'abast dels partits,s d'all ms perillosa. M'explicar.

En primer lloc, est fora de l'abast delspartits perqu el mercat agrari ha estatun dels que ms fortament haexperimentat el fenomen conegut com aglobalitzaci. s a dir, avui dia s fcilque una tona de blat produda a Rssiasigui venuda al mercat de futurs deChicago a una empresa de pinsos del'Argentina, des d'on s'enviar la carnque haur engreixat fins a Europa. Novull entrar a debatre els costos

ambientals que aquesta prctica genera,sin simplement illustrar la pocacapacitat de maniobra que tenen elspoltics catalans a l'hora d'incidir sobre elpreu al qual anir el blat o la carn delsseus pagesos. Els preus es mouen a unaescala mundial, el que passa a un cap delmn incideix en el que passa a l'altre,diguem el que diguem els catalans. Un

poltic que defensi que el seu partit farque el preu sigui ms atractiu per alsnostres productors menteix o s,almenys, un irresponsable.

En segon lloc, els objectius de modulacidels preus esdevenen una prctica moltperillosa en un mn globalitzat. Hi ha

causes naturals que mouen els preus

dels productes. Per exemple, una malaanyada de cereals a l'sia fa que elspreus pugin, perqu cau la producci delmn. Aix mateix, segons la FAO, sprevisible que en el futur el canvi

climtic provoqui un increment delspreus dels aliments. En contrapartida,els preus tamb poden baixar, sobretotquan augmenta la producci. Fa poc, elpresident americ Obama va anunciar unpla que impulsaria el seu pas peraugmentar la producci d'aliments al'frica mitjanant el conreu de novesterres, la millora dels regadius i la lluita

contra l'erosi al continent. Actuacionscom aquesta tendeixen a posar ms gra icarn al mercat, i fan abaixar els preus enel seu conjunt. Ambdues tendncies,preus ms alts i preus ms baixos, tenenrepercussions directes sobre el segmentde poblaci que t dificultats peradquirir aliment. Si es genera ms

aliment, el preu dels productes baixa,ms gent pobra en podr comprar ialimentar-se, mentre que si el preu puja,llavors ms gent passar gana. Per tant,en un mercat lliure, defensar que elspreus de l'aliment haurien de pujar pertal que els nostres pagesos vagin millorequival a dir que ms gent haur depassar gana i, desgraciadament, molts

d'ells hauran de morir. Les implicacionsde la resposta dels nostres poltics sn,doncs, terrorfiques, molt perilloses si noes defineix com s'aconseguir aquestapujada del valor.

Aix doncs, ens hem de resignar a deixarperdre la nostra pagesia? En absolut,

7/29/2019 50 -febrer- 2011

19/32

19

per caldr trobar solucions mscreatives i justes que la poltica de preus.

Una d'aquestes solucions s la que haadoptat la poltica agrria comunitriaen els darrers anys. Aix s, acceptar queel preu del gra, la fruita i la carn s el ques mundialment, per que hi ha tot deserveis que fa el pags i que fins ara nose li havien pagat. L'agricultor s, a msd'un productor d'aliments, un gestor delpaisatge, que controla el risc d'incendi,

aporta equilibri territorial i mant espaisoberts que beneficien multitudd'espcies vegetals i animals. D'aix ensen beneficiem tots i, per tant, s just quecontribum al seu manteniment. La UniEuropea tendeix a pagar aquells pagesosque realitzen la seva activitat de manerarespectuosa amb el medi ambient, ambel paisatge, o que contribueixen almanteniment dels animals i les plantes.D'aquesta manera, el pags no s tandependent dels preus dels productes,sin que complementa la seva rendaamb el valor d'aquesta feina. s lafilosofia que hi ha, per exemple, rere elsajuts agroambientals que perceben elsarrossaires de Pals i que fa viable la seva

activitat.

Una segona soluci, que escomplementa amb la primera, saconseguir un major control de lacadena de comercialitzaci delsproductes del camp per part del pags.

s a dir, si en lloc de malvendre la fruitao les hortalisses a un distribudor que li'npagar una misria i desprs inflar elpreu de venda al pblic per beneficiar-sedel marge, el pags escurcs aquestacadena, una major part del preu devenda seria per a ell. Aquest s elfonament de la iniciativa que algunsramaders de Celr han impulsat per

vendre la seva carn directament perInternet, o tamb el que sost lonadade punts de venda de llet directamentdes del productor al consumidor ques'ha ests per tot Girona i tamb a lanostra vila.

Finalment, una part de la pagesia pot

optar per una producci ecolgica o msexclusiva, que atragui un pblic msselecte i que estigui disposat a pagar unamica ms per un producte amb unes

qualitats superiors o particulars. Aquestaprctica fa el pags relativamentindependent del que passi als mercats

7/29/2019 50 -febrer- 2011

20/32

20

globals. En parlarem ms mpliament enalgun nmero d'emporion.

Laposta pel desarmamentnuclear

Labril passat, Obama i Medvdevsignaven a Praga un nou acord Start enel qual es comprometien a reduir elsrespectius arsenals nuclears en un 30%,fet que hauria de permetre leliminaci

de molts caps nuclears fins a situar-loscom a mxim a 1.550 per estat; tot i aix,el que encara quedaria en mans de lesdues potncies podria destruir tot elplaneta. Aquest acord ha sigut aprovatpel Senat dels EUA i, dies desprs, per laDuma, el Parlament rus, de manera quesest en condicions de comenar aconcretar detalls, tasca gens fcil per la

diversitat de materials i per la seguretatmilitar que hi ha entre tots dos estats,per el cam est marcat i s desperarque sanir avanant. De fet, lacord, ques molt important pel volum querepresenta, no afecta frontalment lacapacitat militar de tots dos estats, jaque tant els EUA com Rssia tenen el

90% dels caps nuclears que hi ha al mn,

cosa que significa que els pocs estatsamb capacitat nuclear, com sn el RegneUnit, Frana, lndia, la Xina o Israel,estan molt per sota de la capacitat detots dos colossos.

Sigui com sigui, lacord s una bonanotcia, i ms encara la bona voluntatdels mandataris, un dels quals, Obama,va expressar, ja fa temps al Caire, la sevaidea dun mn sense armes nuclears;bona iniciativa per a un discurs, per,malauradament, del tot impensable enel mn de realisme poltic i militar. I enaquest escenari, Frana expressa la sevadesconfiana en lacord en la lnia queno lafecti la seva capacitat nuclear, queno lobliguin tamb a una reducci de laseva force de frappe. La veritat s que,des duna visi europea i mundial, laposici de Frana no deixa de sertestimonial, ja que, tot i sent important

la seva capacitat, si la comparem amb lesdels EUA o de Rssia, s molt inferior. Defet, ms li valdria a Frana apostar peldesarmament nuclear internacional, idonar suport al recent acord Start iconcentrar les seves forces i capacitatmilitar a trobar sinergies a Europa, comja ha comenat a fer amb un acord ambel Regne Unit. La fora militar daquests

dos estats importants de la UniEuropea, Frana i el Regne Unit, sha deforjar a partir de la uni i la sinergia deles seves forces militars, i shi handafegir les altres dels estats europeus,amb lobjectiu de consolidar unaautntica capacitat defensiva i militareuropea, una veritable poltica deseguretat i defensa europea, que sigui

7/29/2019 50 -febrer- 2011

21/32

21

capa de ser influent en el mn i de tenircapacitat de forar els estats poderososa aprofundir en el desarmament generali en el nuclear. I s en aquest escenarique sestar en condicions dimpulsar els

valors de la UE, com el multilateralisme,la soluci pacfica dels conflictes, lademocrcia, la tolerncia, el respecte ales minories i tamb de defensar elsinteressos i la llibertat dels ciutadanseuropeus.

Epigrames per donar labenvinguda al nou any 2011

Aqu tenim una selecci de pensaments

curts, per intensos, que a manera de

rac literari poden servir per donar la

benvinguda al nou any 2011.

Mala senyoria sempre porta ladesgrcia als pobles.(Dante Alighieri, La Divina Comdia,1265-1321)

En lidioma s larbre genealgic dunanaci.(Samuel Johnson, escriptor angls, 1709-

1784)

La caritat que no t el sacrifici com abase, no s veritable caritat i s que s,sovint, simple vanitat.(Antoni Gaud, arquitecte de la Sagrada

Famlia, 1852-1926)

La pau s resar un Pare Nostre desprsd'haver-ho intentat, tot i d'haver-hoperdut tot.(Mossn Ballarn, 1920)

Res en el mn no s ms perills que laignorncia sincera i lestupidesa

conscienciosa.(Martin Luther King, 1929-1968)

La veritat s que una de les maneresms agradables de considerar la vellesaque vindr s pensar en l'esplndidaquantitat de llibres que tindrs perllegir, molts ms dels que ja puguis

haver llegit. Com s possible que hi hagibiblioteques mig buides?(Valent Puig, escriptor, 2010)

Escolti Vargas Llosa: A Catalunya, siestimes la llibertat, no s possible noser nacionalista. Vivim, la llengua viuencara, entre massa perills.(Miquel Colomer, escriptor i professor,

2010)

La moda s una forma de lletjor tanintolerable que sha de canviar cada sismesos.(George Bernard Shaw, 1856-1950)

No puc parar de treballar. Tindr totaleternitat per descansar.

7/29/2019 50 -febrer- 2011

22/32

22

(Mare Teresa de Calcuta, missionera,premi Nobel de la Pau, 1910-1997)

Quan mires un mn en qu 200persones tenen la riquesa de ms del

40% de la humanitat, no es pot seroptimista.(Jos Saramago, escriptor, premi Nobelde Literatura, 1922-2010)

Es pot enganyar tothom algun temps,fins i tot es pot enganyar algunespersones tota la vida... per no es potenganyar tothom tota la vida.

(Abraham Lincoln, 1809-1865)

Donar exemple no s la principalmanera dinfluir sobre la resta; slnica.(Albert Einstein, 1879-1955)

La grandesa davui, la nostra,

consisteix no a morir per una idea, sina viure per totes.(Joan Maragall, poeta, 1860-1911)

Parla com un idiota, sexpressa com unidiota, es comporta com un idiota...Per no us enganyeu: s un idiota.(Groucho Marx, 1890-1977)

s perills tenir ra quan el governest equivocat.(Voltaire, filsof i escriptor, 1694-1778)

Una de les estratgies per aconseguirla serenitat, lequilibri i el benestarconsisteix a vncer lorgull.(Miquel Pairol, escriptor, 2010)

Els catalans han de ser ms cabrons ino han de canviar de llengua davantdun castellanoparlant, perqudificulten enormement la integracilingstica dels que hem vingut de fora.

(Justo Molinero, locutor de rdio iempresari, 2010)

Una persona no cultivada pot produirla mateixa sensaci que produa a JosepPla un camp no cultivat: el de la terramalaguanyada, eixorca de tan lliure,plena de males herbes i de matollssobreposats.

(Vicen Pags, escriptor, 2010)

Un delinqent no pot queixar-sed'injustcia quan se'l tracta durament iinhumana. El seu delicte fou unaentrada en el regne de la violncia, dela tirania. En aquest regne no hi hamesura ni proporci i, per tant, la

desmesura de la reacci no had'estranyar-lo.(Friedrich Leopold, bar de Hardenberg,ms conegut per Novalis, figura insignedel primer Romanticisme oRomanticisme de Jena, Bltenstaub,Polen, 1772-1801)

7/29/2019 50 -febrer- 2011

23/32

23

Bancs, Caixes, Estats,Autonomies,... i poltica

- Reflexions

A nivell mundial, la crisi va tenir una dataclau, el 10 doctubre del 2008. Aquell diales grans potncies varen decidirdajudar els bancs perqu no senfonsstot el sistema (un parell de setmanesabans havia caigut el gran banc americLehman Brothers). El pecat dels grans

bancs havia estat convncer tothom, ricsi pobres, perqu sendeutessin ambhipoteques que molts no podrien pagar,i els Estats (amb els impostos delsciutadans) nhavien devitar la fallida.Aix es va fer a pertot, a Estats Units, alRegne Unit, a Irlanda, etc.All noms era el comenament dunacrisi llarga i dolorosa. La meva Reflexi

de mar del 2009, aviat far dos anys,duia per ttol Fins quan la crisi?.Aleshores vaig dir:A curt i mig termini la crisi actual

trigar el que li costi al sistema de trobarnous punts dequilibri. No a tots elspasos igual. Probablement als EstatsUnits la crisi seguir una corba en formade V que implicar un retorn a lequilibridesprs duna forta davallada. Posemque all shagin trobat noves formes defuncionament sostingut de leconomiadaqu al 2011. A Espanya, on no shareaccionat de pressa ni coordinadament,i amb moltes rigideses al sistema, larecuperaci pot ser molt ms llarga. Enforma de U o, en el pitjor dels casos,

sense recuperaci durant molts anys, en

forma de L (sense poder tornar a unnivell de riquesa aparent basada enlespeculaci i la rajola). Per aquestaseria la visi pessimista, jo crec quereaccionarem.

Doncs Espanya ha reaccionat,efectivament, per tard i perqu ho haimposat Europa, i estem encara al bellmig de la tempesta. Val la pena depassar una mica de revista al panoramapassat i present.A Espanya les entitats financeres varentreure un gran profit de la bombolla dela construcci, i quan sels acabaven els

diners, sendeutaven amb els bancsestrangers (alemanys, sobretot). Perquan particulars, constructors ipromotors varen frenar en sec, bancs icaixes es varen trobar amb dosproblemes: una morositat extrema(ning no podia pagar) i un deute extrem(els bancs estrangers reclamaven el

retorn del prstecs). Com s lgic, i per ams desgrcia, han evitat de concedirprstecs a les empreses i aix haestrangulat leconomia productiva(indstria, turisme, agricultura, comer).Entre la frenada de la construcci i lacrisi de leconomia productiva, les xifresdatur no han deixar de pujar fins assolirel sostre dramtic actual del 20% de la

poblaci capa de treballar. Una personade cada cinc!Per a ms, als temps de les vaquesgrasses, moltes entitats pbliques(Autonomies, Ajuntaments), animadesper la gran entrada de diners procedentsde les obres i transaccions, es varenembolicar en immobles de tota mena:Aeroports, Ciutats de les Cincies o de

7/29/2019 50 -febrer- 2011

24/32

24

les Arts, metros, urbanitzacions,poliesportius, piscines municipals, etc.Quan la construcci i les transaccionsvaren caure en picat, moltes Autonomiesi Ajuntaments es varen haver dendeutar

fins a les celles.A Catalunya hi hem tingut lefecte afegitde la sagnia de lespoli fiscal (anys i anysla resta dEspanya ha rebut, i no hatornat, el 10% del nostre ProducteInterior Brut, un cas nic a Europa ipotser al mn), no hem pogut gestionarles nostres prpies infraestructuresbsiques (tren i aeroport), la sanitat ha

hagut de fer front a grans despeses per ala poblaci autctona i per als que vnende fora, lensenyament ha hagut dacollirmultitud de fills dimmigrants, no calcontinuar la llista.Tant lEstat com tamb Catalunya hanhagut de fer front a les necessitatsemetent deute pblic. Espanya es troba

entre la pressi dels especuladorsinternacionals que li diuen si vols que etdeixi diners, pagals cars i el directorieuropeu (Alemanya, Frana) que obliga afer les grans reformes (jubilaci a 67anys, ms flexibilitat laboral, etc). IEspanya far el que lobliguin a fer.Catalunya ha sobrepassat ja el nivelldendeutament perms, i si el govern

espanyol no ho permet (i no li pagadiners que li deu) el mes de febrer (elmes que som!) no es podrien pagarmetges ni mestres. Sacosten dates quefan pensar en la que he citat alcomenament, la del 10 doctubre del2009. El febrer de 2011 tornar a serclau.

Per la situaci i la proximitatdeleccions han posat sobre la taula nousdebats, que transcendeixen lmbiteconmic i entren ja de ple en el poltic.Duna banda, lerror de Surez al

comenament de la transici amblinvent de 17 autonomies per frenar lesdues que la reclamaven, Catalunya i PasBasc (mxim tres si hi afegim Galcia),i que ha portat a la comparaciconstant: no vamos a ser menos queellos.Un altre debat s la salvaci de lescaixes. La soluci ha estat de moment

facilitar finanament a canvi de fusions ireducci de sucursals. A Torroella hemvist com afectava de moment aquestatransformaci a molts empleats, quetamb han patit lefecte de la crisi. Perel governador del Banc dEspanya no ent prou (i segurament que el senyorBotin tampoc) i ara es vol anar ms enll

i transformar-les en bancs amb dinerque de moment hi posaria lEstat (s dir,els nostres impostos) i desprs esvendria a inversors privats. Sobre el queaix pot representar, mestimo msrecollir el que diu Muriel Casals,presidenta d'mnium Cultural ieconomista, que considera que lareforma del govern espanyol s un atac

gravssim.Una de les maneres de desfer un pas sdesfer el seu sistema financer. I per tant,el que vol fer el govern espanyol amb lescaixes s gravssim. Els mateixos queataquen la llengua sn els mateixos queataquen les caixes, perqu del que estracta s d'atacar all que vertebra elnostre pas. I la llengua i les caixes sn

7/29/2019 50 -febrer- 2011

25/32

25

dues de les coses que millor vertebren elnostre pas. La funci de les caixes srecollir estalvi i canalitzar-lo en inversi.Si aix no ho manem amb intenciprpia ens escanyem i ens ofeguem. No

ens n'adonem, per el que fan sdeclarar-nos la guerra.

Banca tica: diner iconscincia

Fa uns dies, una persona que podrem

qualificar com a jove emprenedor, queintenta tirar endavant una empresacatalana, amb voluntat de treballar enpro de lestalvi energtic i aposta per lasostenibilitat, en una conversa quemantenem, em va preguntar si haviasentit a parlar de la banca tica i si haviasentit o llegit les opinions duna de les

seves cares ms conegudes, el catalJoan Antoni Mel. Vaig haver deconfessar-li la meva ignorncia, tant dela banca tica, que en podia tenir unaescassa referncia, com de la coneixenadel Sr. Mel. Demostrant una certentusiasme, va comenar a donar-mems informaci sobre el querepresentava aquest tipus de banca. Em

va parlar duna Aliana Global per una

Banca amb Valors, una xarxa mundial debancs que ja compta amb prop de 10milions de clients a 24 pasos i un balanglobal de ms de 26 milions de dlars,creada als Pasos Baixos lany 2009. Una

xarxa de bancs i banquers que pretenenpromoure un canvi positiu per a lespersones, les comunitats menysafavorides i el medi ambient, per donarun altre sentit a leconomia. Tot plegatva obrir la meva curiositat i em vasorprendre satisfactriament en unmoment en qu leconomia mundial,dominada pels mercats, est en crisi i

que els valors tics i socials que mouenel seu funcionament estan portant elmn a un carrer sense cap ms sortidaque no sigui en benefici de la bancatradicional i els seus associats.

En Joan Antoni Mel fa confernciesarreu del mn, sobretot a universitats,

escoles deconomia i altres frumscompromesos. s un dels caps visibles deTriodos Bank, un referent de la bancatica a Europa, fundat lany 1980, que tsucursals a Holanda, Blgica, el RegneUnit i Catalunya, amb agncies aAlemanya i activitats intenses alAmrica Llatina, lsia i lfrica, em vacontinuar informant lamic empresari. Jo

assumia la meva ignorncia, per nopodia amagar el meu inters i un cert aldoptimisme al meu interior. Em vaparlar que al YouTube dInternet shipoden trobar molts fragments de lesseves xerrades, cosa que tot seguit vamoure la meva curiositat. A Internet tots possible i, efectivament, a larribar acasa mhi vaig connectar i vaig prendre

7/29/2019 50 -febrer- 2011

26/32

26

nota de fragments de pensaments queem van semblar importants, exposats enalgunes de les seves conferncies i quetranscric a continuaci.

*...+ Formem part dun cos que s elplaneta. Som la part conscient daquestser viu que s la Terra. Quan ens estemcarregant el planeta, ens estem destruintnosaltres mateixos.

*...+ Lhome s un animal. Pocs gens ensdiferencien dels ximpanzs. Per lhomes lnic animal lliure. Aquesta llibertatens hauria de fer conscients que volemdecidir el que sen fa dels nostresdiners.

*...+ A la banca que promovem, elsvalors de conscincia i responsabilitatestan per damunt dels valors delbenefici. Els valors humans i ecolgics

estan per damunt de tot.

*...+ Per qu no tenim pau al mn? Si nohi ha pau al nostre interior, no pothaver-hi pau al mn. Vivim sota eldogma del materialisme. Lluitem entrenosaltres per sobreviure i sobreviuen elsms forts o els que sadapten millor. Els

altres ms de 3.000 milions estanmorint-se en la misria.

*...+ Hom diu: Cada mat estic esperantque el mn espiritual em digui qu he defer. No, si el mn espiritual estesperant el que tu facis. Perqu etslliure.

*...+ Hi ha uns cinquanta conflictesarmats al mn i al darrere sempre hi hauna activitat econmica.

*...+ Tenim obsessi per la rendibilitat.

Voler que el diner doni diner sense ferres. Una perversi. La competnciaprovoca que al final de la cadena hi hagipersones sota una explotacieconmica.

*...+ Per qu comprem tant? En el nostrellenguatge ja tenim un verb lligat a aix:anar de compres. Les persones van a lesgrans superfcies a veure qu potcomprar, moltes vegades encara que noes necessiti.

*...+ Un consum responsable pot ser el principi duna nova economia basada enla cultura, en les capacitats, en lart, enla creativitat. Que no destrueixi el

planeta i ens faci evolucionar com a sershumans.

*...+ El que els nostres bancs texigiranper deixar-te diners s que el projectesigui ecolgic, social, responsable. Petitsgrans de sorra cap a la pau i la justciauniversal.

Finalment, vaig pensar que sentir aparlar un banquer dtica, llibertat,coratge, fortalesa, responsabilitat, perun canvi cap a un mn ms just, com amnim, obre un bri desperana.

Entreu a: YouTube, dinero y

7/29/2019 50 -febrer- 2011

27/32

27

conciencia.

A l'aguait del nostre

patrimoni

LES PEDRES QUE CAMINEN:RECORREGUT HISTRIC

Dissabte 15 de gener un grup de 26persones van fer una ruta pels carrers deTorroella de Montgr descobrint quemoltes portalades, llindes, finestres,escuts i altres elements arquitectnicshan sigut desplaats del seu lloc d'origenamb ms o menys encert.

L historiador Joan Badia i Homs i altres

coneixedors del nostre patrimoni vanexplicar la procedncia de la majoriad'elements, situats a diferents carrersd'aquesta poblaci.

Un dels elements arquitectnics mssorprenent, descobert fa poc, s unlarari rom situat a l'interior d'una botiga

de Torroella de Montgr.

Parmies

PARMIES III (Del propi autor). *

Al qui no es commou sentint cantar a un

rossinyol, totes les orquestres Iisobren.

Un patriota intelligent estima mes lacartera que la bandera

De l'avorriment al sucidi la distancia es

curta.

Al mon shi ve a patir, i ho demostra que

cap dels qui marxen torna.

7/29/2019 50 -febrer- 2011

28/32

28

*Parmia:

Mxima o sentncia moral i

didctica, de caire erudit o popular.

La parmia popular es feia present

en la poesia i la prosa com a

recurs estilstic grfic i viu: hi

sobresurten F.Eiximenis i sant Vicent

Ferrer

Com reduir els cops a les

pomes?

Jordi Pareta i Vilamitjana

Alumne de 2n de batxillerat de lIES

Montgr

La idea de portar a terme aquest treballde recerca va sorgir de la gran influncia

que les pomes han tingut al llarg de la

meva vida. Des de ben petit he viscut el

tema de la fruita en lambient familiar.

Abans el meu avi i ara el meu pare, shan

dedicat a la producci de pomes. Aquest

fet mha despertat curiositat per saber

ms sobre un tema que cada any ens

amona en el moment de la collita: la

qualitat de la fruita. I un dels defectes

que ens preocupen ms a lhora de collir

i emmagatzemar sn els cops que reben

les pomes.

Vaig assabentar-me

que al Centre

Experimental Mas

Badia de la Tallada

dEmpord volien

comenar un projecte

centrat en aquesttema, el qual incorpora la tecnologia

duns sensors dacceleraci integrats en

una bola enregistradora dimpactes

(BEI). Vaig demanar dajudar-los i aquest

estiu he invertit moltes hores de recerca

aplicant la calibratge daquesta bola BEI

a les pomes de Girona i concretament a

la varietat Golden, que s una de les ms

sensibles.

Mai shavia fet abans i era un estudi del

tot necessari per saber si aquesta bola

dimpacte ens donava uns resultats

fiables en les nostres condicions.

Daquesta manera es poden corregir els

punts ms crtics al llarg de tot el procs,des de la collita fins a la venda de la

poma, utilitzant aquests sensors.

Grcies al treball de calibratge fet amb

aquesta bola, es pot arribar a determinar

a partir de quina intensitat de cop les

pomes estaran tan copejades que

esdevindran no comercials. Detectem els

http://localhost/emporionou/images/num50/Jordi%20Pareta%20i%20Vilamitjana.jpghttp://localhost/emporionou/images/num50/Jordi%20Pareta%20i%20Vilamitjana.jpghttp://localhost/emporionou/images/num50/Jordi%20Pareta%20i%20Vilamitjana.jpg

7/29/2019 50 -febrer- 2011

29/32

29

canvis bruscos dacceleraci quan la

poma cau des duna alada o b quan va

a una certa velocitat, i la canvia de cop

en passar per les mquines

classificadores o les envasadores duna

central fructcola.

Amb tot, queda pendent de resoluci i

destudi el copejament durant la collita i

el transport. Encara no es treballa amb

cap sensor que pugui detectar la pressi

excessiva que poden rebre les pomes

quan sagafen amb les mans, quan estan

dins duna caixa plena de pomes o bquan , durant el transport, el

pallox sofreix alguna batzegada perqu

el vehicle passa per un clot, etc.

Al final del treball mhe atrevit a

plantejar la fabricaci dun nou sensor

de pressi com a possible soluci

daquest problema aprofitant els

coneixements tecnolgics adquirits al

llarg dels meus estudis.

La cuina de la Catrina

Encenalls de Foie Gras

Ingredients per a quatre persones:

300 g de foie gras congelat 250 g de xers Pedro Ximnez, redut Sal de Maldon

Preparaci:Reduu el xers Pedro Ximnez ireserveu-lo. Ratlleu el foie gras congelatdirectament al plat amb el ratllador grande ceba i enciameu-lo amb el xers i lasal de Maldon.

Psols ofegats

Ingredients per a 4 persones:

500 g de psols desgranats (podenser congelats)

300 g de petits daus de cansaladasalada

200 g de ceba tallada a juliana 4 ous bullits Oli Sal AiguaPreparaci:

En una cassola amb un xic doli, sofregiu-hi la cansalada, afegiu-hi la ceba, deixeu-la ofegar, afegiu-hi els psols i deixeu-hocoure lentament tot tirant-hi miquetesdaigua. Un cop els psols estiguin cuits,trossegeu els ous al damunt.

7/29/2019 50 -febrer- 2011

30/32

30

Poemes d'arreu del mn

Bangla Desh

Amar shunar Bangla

Robindro Nath Thakur

Amar shunar Bangla

Ami tumay valobashi.

Chirodin tumar akash, tumar batash

Amar prane bajay bashi,

Amar shunar BanglaAmi tumay valobashi.

Bangla dor meu

Bangla dor meu,

testimo.

El teu cel, el teu aire,

sempre toca msica en el meu cor.Bangla dor meu,

testimo.

*bangla: tal com ells anomenen

la seva llengua

Recita: Rekha Begium

http://localhost/emporionou/images/num50/Rekha%20Begium.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num50/Bangla-Escriptura%20Llengua.jpghttp://localhost/emporionou/images/num50/Rekha%20Begium.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num50/Bangla-Escriptura%20Llengua.jpghttp://localhost/emporionou/images/num50/Rekha%20Begium.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num50/Bangla-Escriptura%20Llengua.jpghttp://localhost/emporionou/images/num50/Rekha%20Begium.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num50/Bangla-Escriptura%20Llengua.jpghttp://localhost/emporionou/images/num50/Rekha%20Begium.JPGhttp://localhost/emporionou/images/num50/Bangla-Escriptura%20Llengua.jpg

7/29/2019 50 -febrer- 2011

31/32

31

7/29/2019 50 -febrer- 2011

32/32

32

Pellicula del mes:LA LLAVE DE SARA