6 Comentaris 2 avaluació

8/2/2019 6 Comentaris 2 avaluació

http://slidepdf.com/reader/full/6-comentaris-2-avaluacio 1/22

1. a) Tema: “La situació DELS evacuats a l'interior de valència”

Estructura:

Podem trobar en aquest text cinc paràgrafs clarament diferenciats:El primer paràgraf és la introducció de la narració i també és on s’inicia el

desenvolupament (l. 3-24), en el qual ens comunica el punt de partida, la situacióen tota la seva esplendor; una introducció al bombardeig durant l’època de lapostguerra. En aquesta part ens reflecteix la constància de la crueltat i ens SITUA AValència, que és on les acciones es van produïr. També hi ha una defensa de la part

republicana, esmentant com la rÀdio és molt enganyosa. Cal destacar la menció al’evacuació de persones inneceSsàries ja que en la ciutat s’havia iniciat el perill, isegurament no pararia, doncs hi havia que protegir-les. Per a finalitzar, es descriuun trist episodi en el qual les persones HAN D’ anar-se’n de la seua casa i ferperegrinació.

El següent paràgraf situa molt bé una nova situació en València. Parla decoses molt simples (el menjar, l’agricultura…) manifestant qualitats del paisatge.També parla de “la generositat” de les persones esquerranes, que inicienl’evacuació.

En el tercer paràgraf intenta contrastar València amb Madrid, dient que laprimera té una resistència. D'aquesta forma desitja destacar un episodi que passaen Casona, al seu poble, aconseguint així manifestar-nos en el següent paràgraf una figura molt important. Algú que mana de la part comunista.

En l’últim paràgraf , aquest personatge pretén comunicar a tot el poble quedeixe de fer els seus càrrecs, ja que arriben els refugiats.

b)En aquest text Enric Valor ens introdueix sobretot la situació viscuda a l'interior deValència durant l’època de la postguerra ENCARA ESTEM EN INICI DE GUERRA, ELGENERAL FRANCO INICIÀ ASSAIG A MADRID I DESPRÉS POC A POC ANIRÀGUANYANT TERRENY, aconseguint reflectir la crueltat de les accions en contra dela població. Al llarg del text l'autor aconsegueix descriure aquesta malícia per mitjàde les evacuacions A TERRES REPUPLICANES I CONCRETAMENT A P.VALENCIÀQUE TINGUÉ RESSITÈNCIA I LA PROVÍNCIA QUE MÉS ES VA RESISTIR FOU

ALACANT D’ON ÉS EL NOSTRE ESCRIPTOR que van tenir lloc, que és la ideaimportant. El text finalitza encaminant-se al seu cas en particular ja que es centra

López, Roxanne. curs 2011/2012



en descriure la situació al seu poble natal, en la qual descriu un personatgedestacat comunista, qui lidera a la resta de la població.

c) Varietat dialectal:

Des del punt de vista de la variació dialectal, cal dir que ens trobem davant la

varietat estàndard que, dins del català escrit, usem els valencians, l’occidental. Ho

veiem en l’ús dels possessius femenins en U: “la seua llunyania”(l.15), “les seues

planes costaneres”(l.16). O de “xics”(l.12) “ací”(l.17), “avanç”(l.14) i “llançà”

(l.17)“prompte”(l.28).

d) Modalització:

Aquest és un text prou modalitzat. La modalització és l’expressió de la

subjectivitat del parlant, la seua actitud davant el text. I el nostre narrador “opina”

fonamentalment a través dels adjectius qualificatius o expressions adverbials. Podem

encontrar: Sovintejats(l.2), Devastadors(l.2), Enfervorides masses(l.6), La situació era

greu(l.10), Membre influent(l.25), Decidida i intel.ligent col.laboració(l.6), defensa

heroica i sangonosa (l.7), raons especioses(l.9)...

3. a)

Als primers anys de postguerra aparegueren les primeres editorials i també les

primeres revistes literàries valencianes. També arrelà entre els poetes l’existencialisme

parisenc (Jean Paul Sartre), un moviment inconformista, filosòfic i literari que atorgava

prioritat als temes derivtas de la relació de la persona humana amb la realidad més

crua i tangible, i reflectia l’angoixa de viure en un món absurd. Alguns dels poetes

escrigueren poemes que responien a les característiques següents:

-Allunyament de la realitat, discurs reflexiu, putns de vista religiosos i tendència a

l’hermetisme expressiu.

El poeta simbolista i existencialista tractava de suggerir la realitat a través de

l’evocació simbòlica, potenciant la paraula poètica, pero això predominava la metàfora

i el símbol. Els joves poetes dels 60 s’adscrigueren a l’estètica realista.

El 1960 es van publicar tres llibres cabdals de la nova poesía realista que

s’iniciava aleshores en les lletres catalanes (La pell de brau....

En sintonia amb la poesia realista, la “nova cançó” es convertí ben aviat en un

fenomen de masses. Tingué com a objectiu recuperar l’ús públic de l’idioma a través

de la nova música popular i divulgar, burlant la censura, missatges de continguts



antifranquistes.

b)

Fa poc vaig veure la pel·lícula "El pianista", la qual està ambientada en la Segona

Guerra Mundial a Polònia. El protagonista de la pel·lícula veu com tot el seu món es

derrumba amb l'arribada de la invasió alemanya. Pel tracte tan cruel cap als jueus a

Varsòvia, aquest ha de mantenir-se amagat per evitar ser una víctima més de les

tortures constants. Al llarg de la pel·lícula es descriu perfectament la situació,

mostrant en tota la seva esplendor cada detall de l'escenari; la imatge que es

vislumbra és sempre la mateixa: fileres immenses de persones, joves o velles, malaltes

o sanes, esparracades o millor vestides, a peu o amb cotxe o bicicleta, portant tot el

que han pogut salvar del desastre, que fugen cap a zones allunyades dels camps de

batalla. És la trista desfilada dels refugiats, les veritables víctimes de les guerres.

ESPERE QUE HAJA 150 PARAULES MÍNIMES

T’ENVIE AUTOCORRECTIU PER SI POTS COMPLETAR



a) Tema: “Situació cada vegada més violenta als centres educatius”

Parts bàsiques:

Per una part l’estructura externa del text següent podem clasificar-la en quatre

paràgrafs. Per l’altra part, l’estructura interna es divideix d’aquesta forma:

-L’introducció comença des de la linea 1 fins a la 3 (“indiferència per part de

tothom”) i és on s’exposa les problemes a l’escola i la responsabilitat que tenen tant la

família com la societat en si mateixa per a millorar la situació.

-Més en davant, el desenvolupament (des de la línea 3 fins a la 20), la psicòloga

mostra la incapacitat de l’escola per a fer front a la violència que hi ha en les aules. Amés, destaca com L’Administració i la societat fan cas omís a tot això. Per a solucionar

este problema es proposa que les famílies es responsabilitzen més en la qüestió

violenta de aquestes generacions i es comuniquen un poquet més.

-Es conclou (en el quart paràgraf) de la mateixa manera que al principi, en la

introducció, i diu que es responasabilitza al sector del professorat malament, ja que

s’ha de tenir en compte altres factor com la familia i els diners que es necessiten per a

solventar aquestes problemes.

b) Resum:

En aquest fragment de “El Periódico” d’una psicóloga i professora s’exposa la

situació problemàtica que es viu als centres educatius. Esta situació existeix per què hi

ha una falta de comunicació per part d’algunes famílies i al final sempre aquestos

troben la forma de culpar l’escola de la violència excesiva per part de l’ alumnat.

Malgrat això, l’Estat no destina els diners necessaris als centres públics que és on més

falta i posar tot l’èmfasi a l’escola és un greu error. La participació tant del professorat

com de la familia pot millorar tota aquesta situación de violència en les aules.

c) Tipologia Textual i altres.

Aquest fragment es tracta d’un text expositiu-argumentatiu ja que intenta

informar de la situación problemàtica als centres educatius i també expresa la opinió

personal de l’autora.

A més podem encontrar-nos amb moltes adjectius especificatius no valoratius com:

“assetjament escolar (l.1)”, “pressupost educatiu (l.5)”…

En quant a l’ àmbit on exposa, cal destacar que també hi ha molts elements

modalitzadors: l’ús de preguntes retòriques (totes en el segón paràgraf) i la presència

de lèxic valoratiu com “dramàtic” (línia 1) o “greu” (línia 21).



Hem de dir que pels elements que hi ha al llarg del text, el dialecte es oriental. Per

eixemple: “hagi (l.6)” o “s’assabentin (l.10)”, “nois o noies (l.6)”…

El text esta escrit de manera que l’autora es dirigeix a un màxim de lectors; per tant

usa un vocabulari coloquial. Probablement siga per què la seua finalitat és implicar allector en el problema que sufrim tots.

Completa amb autocorrectiu, gràcies

2. Amb el règim franquista es va prohibir el teatre en valencià o català i per això es va

desconnectar dels corrents innovadors del teatre europeu i nord-americà. Fins a 1946

la censura no autoritzà representacions que no foren en castellà i tampoc les

traduccions.

A València el públic demanava obres d’evasió i es programaven obres còmiques

(el sainet). Cal destacar autors com Rafael Martí Orberà que proposaren en la premsa

que l’escena valenciana s’obrira a nous plantejaments escènics i que tocara arguments

moderns.

A Catalunya, el 1955 es fundà una companyia de teatre que conseguí dur

endavant una programació i uns mètodes de trebllar rigorosos. Programaren clàssics,

editaren traduccions i posaren en escena obres d’autors com Joan Oliver. També es

fundà una escola oberta als nous corrents teatrals.

Joan Oliver va escriure comèdies en què criticava mordaçment la burguesia.

Escrigué una obra dramàtica abundant, basada en aspectes de la vida quotidiana.

En l’àmbit valencià, la renovació es degué al fet que diversos activistes teatrals (Tomàs

Abad, Eduardo Lloret...) trobaren empara en alguns organismes favorables a la posada

al dia de l’escena valenciana. Així aparegué una nova generació de dramaturgs, més

ben formats culturalment.



b) El bullying escolar és un tema prou polèmic en l'actualitat. Cada dia en la nostra

societat patim més casos d'agressió i violència per part d'un sector determinat de

l'alumnat. En la meua opinió, este sobtat arravatament de brusquedat no pot haver

aparegut del no-res; segurament haja estat present des de temps immemorials. Unes

determinades persones que tenen complex de superioritat tracten d'atacar a aquells

que semblen inferiors (siga per la seua aparença física i dèbil, per la seua actitud

retreta, etc.) i l'única manera d'expresar-se, a causa de la carència de respecte i

educació o per la falta d'afecte, és ferint a la resta d'individus. Potser ara la societat

experimente més casos d'este tipus perquè pareix que, generalitzant-ho en excés, lafamília ha deixat d'estar tan unida com abans; cada element que la compon és més

independent i a vegades hi ha falta de comunicació. Però no sols açò ocorre a causa de

la separació del sector familiar; també influïx el tracte amb els amics, l'enteniment i

l'aplicació dels professors, la manera d'integrar-se amb la resta de la societat, etc.

Ja que parlem també del sistema educatiu, cabria matisar que és cert que els

professors no tenen com a finalitat educar ni poden encarregar-se per complet del

comportament de certs jóvens agressius, però sí que és veritat que el sistema educatiu

està molt obsolet i l'única cosa que fa és inculcar unes dades determinats a cada

alumnat sense que estos puguen destacar per les seues capacitats. L'escola s'ha tornaten una fàbrica i els estudiants, els seus productes. Si açò no anara així, probablement

l'ambient violent que ara detestem disminuiria prou, perquè comprendria un canvi

total en la forma d'emprendre l'ensenyança.

Tota la vida l’escola ha estat igual, Roxanne, no és un lloc de divertiment sinó un lloc

d’aprenentatge



1. a) Tema: “La discriminació als indis en l’època de la colonització i les seues

consecuències”

Les parts bàsiques:

En aquest text que tracta sobre el maltractament que han experimentat els

indis podem diferenciar 3 parts com a estructura externa:

-La primera part, la introducció (l.1 - l.3), consistix a posar fets històrics

com a punt de partida, que després tindran molta relació amb la resta del que

ens exposa l'autor Joan Solà.

-El desenvolupament, que part des de la línia 4 fins a la 25, contínua

amb eixos fets històrics per a posar-nos en situació i conscienciar-nos de la

condició tan negativa que patien la raça índia. Presenta la forma en què els

'conquistadors' s'excedien amb el domini de l'esclavitud i com en l'actualitat

patim les conseqüències. L'autor exposa la situació lingüística i cultural i com

una de les conseqüències és la pèrdua de multitud de llengües i la permanència

d'uns quants indis en reserves, els quals mantenen relacions estretes amb

l'Estat.-Finalment, es conclou en les línies 26-30 que l'Estat en compensació

paga una quantitat de diners als indis, que a consecuència hi ha molt

alcoholisme.

b) Resum:

Com a punt de partida, l’autor ens explica com els indis, a l’arribada dels

europeus a partir del s.XV, comencen a patir una sèrie d’abussos per part dels

nous colonitzadors. D’aquesta manera s'assenyala com aquestos perden lesseus possessions i es veuen obligats a anar-se’n de les seues terres.

A consecuència, en l’actualitat s’han perdut moltíssimes llengües i aquelles

cultures són simplement un record de museu. A més, cal destacar que els pocs

que queden son menyspreciats i no tenen cap estímul econòmic ni cultural.

També cal dir que aquest bandejament d’aquestes cultures ancestrals ha

suposat un pelligre amb el alcoholisme per què l’estat americà ha intentat

compensar-los amb alguns privilegis econòmics i territorials.



c) És un text expositiu?

Aquest text no es solament expositiu per què també hi ha

característiques típiques d’un text argumentatiu. Podem destacar:

-Al llarg del text l’autor utilitza alguns recursos modalitzadors per a presentar la

seua opinió al respect. Hi ha molt lèxic valoratiu i adjectius calificatius:

“dràsticament (l.4), menyspreu (l.8), brutals (l.9) generalment (l.23)…”

-També l’autor utilitza signes gràfics com: “(els nadius) (l.6), “arqueològica” (l.8),

“blancs” (l.9)”… Que al final tots tenen un tó un poco irònic.

d) La cursiva i les cometes.

Al llarg del text hi ha molts recursos gràfics que donen un matís irònic al

asumpte. Podem encontrar: la cursiva, les cometes i els parèntesis (que tenen

significació subjectiva). Destacen entre tots “indis” (l.3), “arqueològica” (l. 8)

(que fa pensar que aquest te altre significat), “repartiment” (l. 16) (també

recalca la ironia de la frase), “reserves (l.23)” (passa el mateix). Hi ha moltes més

i això podem contar-lo com recursos modalitzadors i subjectivitzadors.

2. A) Miquel Martí i Pol és el poeta més llegit i popular de les darreres

dècades a Catalunya. Fa referència a la situació social i nacional catalana, i això

provoca que molts del seus poemes foren sistemàticament citats per polítics i

altres dirigents socials, cantants, etc.

La poesia i la vida són dos elements que van absolutament lligats en la

seua obra. Els seus poemes reflecteixen totes les etapes del poeta: la reflexiómetafísica, la poesia realista i compromesa, la malaltia i la seua superació.

Està feta en un temps interior, personal i subjectiu, i també amb un temps

obert, exterior i social. Miquel ha construït la seua experiència biogràfica i

poètica sobre tres grans valors humans: la sinceritat, l’autenticitat i la

solidaritat.



Característiques generals de la sevua poesia:

1. És una poesia autobiográfica.

2. És poesia de l’experiència (el jo poètic seguix el referent immediat de la veupoètica).

3. És una experiència vital concreta lligada a un temps històrics determinat.

4. Utilitza la representativitat d’una classe social i del marc geogràfic d’una

Catalunya interior. Una representativitat temporal i històrica i una

representativitat de la quotidianitat humana.

En conclusió, la poesia de Martí i Pol sorgeix de cop, nítida, perfecte,

amb les paraules justes i precises. També són uns poemes sense pessimisme,

malgrat les impressions externes.

B) Hui en dia és molt comú que la societat margine a un sector determinat,

sobretot si es deu a qüestions històriques. En la meua opinió, les nostres

avantpassats colonitzadors, generalitzant-ho, van ser cruels i no van tindre ni

una mica d'unitat i generositat amb les altres races. Em pareix una vergonya

que fins a l'actualitat continue havent-hi eixe pensament obsolet, ancorat en el

passat, que tracta d'eliminar o menysprear altres cultures. Tots sabem que la

riquesa en llengües i cultures no ens aporta més que positivisme a la nostrasocietat; requerim diversitat perquè hi haja prosperitat i l'única manera de

resoldre el problema del racisme/machisme/homofobia... és educand a les

noves generacions amb virtuts que anul·len al complet estes sensacions tan

individualistes i egoistes. Impedint que la resta de ciutadans en la terra

s'eduquen i visquen de manera sana significa auto destruir la nostra mateixa

naturalesa i el nostre propi hàbitat. Ja és hora d'eliminar els prejuís i enfrontar-

nos a les persones que s'escuden amb el seu ego intern per a despreciar a la

resta de la humanitat.

Mb, el to reivindicatiu, m’agrada.



Tema 9.

1. a) Tema: “La falta d'esperança d'una dona sense descendència”.

b) Aquest text està distribuït físicament en 4 paràgrafs. No obstant això, cal

destacar que en quant a la distribució semàntica podem trobar-nos amb la

introducció (el primer paràgraf). En aquest inici ens porta de forma indirecta allòque va llegir: ens presenta una dona preocupada i deprimida. Això ho combina amb

la preocupació per la casa, ja que està impregnada per una mescla de sentiments

d'odi i oblit. Com no pot tenir fills se sent mal i bruta. La idea central d’aquest

plantejament pot ser que és menyspreada ( millor és el seu pensament que la fa

entrar en estat depresiu) pel seu marit.

els pronoms me, te, se seguits de pronom feble utilitzen aquesta forma, i a més

quan el verb comença per un so sibilant

El desenvolupament (des del segón paràgraf fins al final del paràgraf 3), altra

vegada expressa la idea del que ella va sentir. Hi ha una transformació desentiments ja que s'emociona pel mer fet de què el seu marit li fa un petó;

directament passem a la descripció del que sent en el moment que el marit i li fa

una proposta de proposa fer un viatge malgrat dels pocs diners que tenen l’apur

econòmic. Aquesta part s'unix amb el paràgraf següent, en el qual el marit matisa

el lloc on aniran.

preposició més que (aquest va accentuat)

Finalment, en l’últim paràgraf podem comprovar que hi ha una alteració de

l’ordre i hi ha molts canvis de visió. Per últim, el mínim detall del viatge que li

proposa el marit l'alegra per sempre. La conclusió és que apareix una esperança,deixa d'estar deprimida (no és esperança d'amor, sinó d'il·lusió).

c) Aquest text tracta d'explicar el punt de vista d'una dona casada que rep poc

amor per part del seu marit. Al principi ens comunica la seua desgràcia al saber que

no pot tindre fills. A partir d'aquest fet els seus sentiments deriven a en un mar de

turments i penúries. No obstant això, a mesura que els seus sentiments van a

pitjor, de sobte amb el nexe 'però' adversatiu en el segon paràgraf tot pega una

volta. El marit li invita a passar uns dies de vacacions fora amb ell proposa unes

vacances. La il·lusió que aquest li mostrara afecte tapava la pena del no poder



tindre descendència, així concloen que la dona deprimida es transforma en una

dona amb esperança. Però cal recalcar que eixa esperança és d'il·lusió, no d'amor."

d) RECURSOS EXPRESSIUS:Podem destacar:

-Hi ha moltes comparacions per a crear tant un entorn negatiu: “la mala olor

començà… (l.4), com si fos una cambra resclosida (l.3)…” com positiu: “els ulls

com a agulles de cap (l.12), el morro carregat de paciència (l.14), la pell tibant

(l.14)…”

-Trobem recursos sintàctics i lèxcis repetitius com: en l’últim paràgraf la

preposició “en” “pensat en… (l.23), somniava en (l.24)…” i el sustantiu

“pensaba” que està per tot el text.

-Per últim, hi ha molta metàfora, com per eixemple: “ el cos ple de verdet (l.3),les cèl·lules de la tristesa (l.21), amb lentitud de segles (l.15)…”

e) Aquest text és un text narratiu-descriptiu:Per una part té característiques descriptives perquè informa sobre la situació onse’n troba la dona, des del detall més concret: “(…) es rentava deu vegades al dia.”

(l.1), al més general: “(…) Pensava que el seu home ja no la besava…” (l.1) El seutipus de descripció es subjectiva degut a que descriu el que li provoca allò que sentquan li diuen que no pot tindre descendència. L’autora intenta expresar-nos elsseus sentiments i pensaments amb moltes adjectius especificatius i de sensacions.

El text està carregat d’ells: “mala olor (l.2), cambra resclosida (l.3), el corrent erasuau i enervant alhora (l.10), colors virolats (l.11), mesquites daurades (l.15)… I per l’altra part, té característiques narratives ja que conta els fets i accions que

ocorren al voltant de la seua vida i dels seus pensaments. Està la veu del

protagonista que narra l’acció; al principi del text predomina el imperfet indicatiu:

“es rentava, la besava (l.1), entrava (l.3)…”. Després s’utilitza el Pretèrit Perfect

Simple i el perifràstic (els combina per utilizar tots els instruments lingüístiques):

“va arribar (l.7), besà (l.8), va dir (l.10), ensenyà (l.11)…”. I també podem

diferenciar: el protagonista i l’operari.

ADJUNTE SUGGERÈNCIES DE LA UA. A MI EM SEMBLA BÉ EL TEU COMENTARI,

PERÒ VULL QUE MIRES I INCORPORES LES COSES QUE PODEN FALTAR, AIXÍ

TINDRÀS UN MODEL MÉS AMPLI

Tema: La recuperació de l‟autoestima i de la il·lusió de viure

Parts bàsiques del text: text descriptiu i narratiu estructurat a l‟entorn de tres parts.

- Primer paràgraf (l. 1-6). Descripció del personatge de la Maria, en què es posa de manifest

el seu pessimisme, el sentiment de culpa, la pèrdua d‟il·lusió en la seua relació matrimonial,

la situació econòmica precària, etc.

- Segon i tercer paràgraf (l. 7-18). Canvi de rumb en la percepció de les coses. La Mariapercep que la seua relació sentimental torna a adquirir vida i comparteix amb el seu marit la



il·lusió de planificar un viatge a “la terra de les girafes”. Les imatges del fullet publicitari

fan que s‟emocione pensant en les coses que veurà i compartirà amb l‟home.

-Quart paràgraf (l. 19-26). Busquen la manera de pagar el viatge amb un crèdit i

l‟empenyorament de joies. La il·lusió del viatge, en contrast amb la primera part del text,

provoca que la Maria torne a estimar-se a si mateixa, que torne a sentir-se estimada per

l‟home, que tot torne a ser com abans, com quan era feliç.b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies [1 punt]

Resposta semioberta.

c) Indica els recursos expressius de caràcter literari presents al text. [0‟5 punts: 0‟1

punt per exemple de recurs expressiu]

A títol orientatiu, en destaquem uns quants:

-Comparances per a crear un entorn negatiu: “com si fos una cambra resclosida”, “la sang ...

era com la brossa”, etc.

-Isotopia: paraules o expressions del primer paràgraf que contribueixen al pessimisme o

desànim (“mala olor”, “pudor”, “no entrava mai un raig de llum”, “no podia tenir fills”, “no

servia per a res”, “no hi havia ni diners ni amor”, etc.)

-Comparances per a crear un entorn positiu: “ulls com a agulles de cap”, “morro carregat de

paciència”, “lluents com la vaixella d‟una tsarina”, etc.

-Personificacions: “un groc que murmura”, “mercats que desper ten pors i desvetllen

secrets”.

-Metàfores: “l‟olor”, “el cos ple de verdet”, “les cèl·lules de la tristesa”, “amb lentitud de

segles”, etc.

-Recursos sintàctics repetitius: per exemple, al darrer paràgraf, la coordinació d‟estructures

sintàctiques introduïdes per en (“somniava en”) dóna intensitat a les emocions.

-Recursos lèxics repetitius: per exemple, al primer paràgraf, “pensava”, que marca l‟estat

emocional del personatge.



d) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen altext [0‟5 punts: 0‟25 per la tipologia; 0‟25 pels exemples]

Text descriptiu i narratiu (fragment d‟una novel·la). En el primer paràgraf es descriu

l‟estat anímic de la protagonista (ús preferent dels verbs en imperfet i caracterització del

personatge). El segon paràgraf és fonamentalment narratiu. També ho és el tercer i les

primeres línies del quart (ús preferent del passat perifràstic i enumeració de les coses i

de les accions que giren al voltant del viatge). En la major part del quart paràgraf torna a

predominar la descripció amb recursos expressius que posen de manifest el canvi

d‟estat anímic de la protagonista.

2. a) A finals dels anys seixanta és produixen uns canvis importants en la

sensibilitat en les formes de vida i la moral. Així, es va produïr l’aparició

d’una nova sensibilitat entre els noves escriptors:

-La insurrecció dels estudiants de París.-La Revolució cubana.

-La força de la pressió de la cultura popular anglosajona.

-Els moviments hippie.

-L’explosió de la música rock.

-La forta pressió popular sobre la dictadura des del 1969.

-L’inici d’un redreçament cultural.

“La Torre de vicis capitals” (1968) és un signe de ruptura amb la novel·lística

anterior. Cal destacar un factor comú per a tots els escriptors: el

rebutjament de l’estètica realista, pero també els uneix: -Ser fills del baby boom dels anys seixanta.

-Són escriptors que s’han educat en democràcria.

-S’han trobat un país i una llengua en vies de normalització.

-Han anat a una universitat massificada.

Tot açò va donar com a resultat un nou tipus de poesia:

-Caracteritzada per temes basats en l’experiència personal.

-Els poetes opten per una poesia formalista i hermètica.

-També escriuen una poesia moral.

Les característiques són:

-La posición del poeta és lluny de la realitat.

-Experiència poètica.

-Mètode d’inspiració es connectà amb totes les derivacions del

neoromanticisme, tals com el simbolisme, el superrealisme.

-Es consideraba el poema un espai autònom d’especulació lingüística i

imaginativa.



b) Fa no gaire, vivia en una granja a lEs afores de Galway. El meu pare, un

aferrat catòlic que odiava ostentar, portava tota la seva vida estalviant

perquè pogués anar a estudiar a la ciutat. No obstant això, un dia mentreem preparava per al llarg i monòton dia que m'esperava vaig trobar al meu

pare desplomat en la cuina; fred, blanc i sense vida… Després de certes

formalitats, em van anunciar la fortuna del meu pare, que ara seria tota

meva. Mai vaig tenir uns objectius massa alts, però sabia perfectament el

que el meu pare volia, doncs moltes vegades m'havia parlat de les

meravelles de la ciutat i que algun dia les veuria amb els meus propis ulls.

Va ser llavors quan vaig conèixer a una persona que canviaria la meva vida

dràsticament, en el bus de camí a la ciutat. Ell era jove, aproximadament de

la meva edat i prou BOIG. No li va resultar difícil convèncer-me per usar elsdiners del meu pare a comprar un parell de tiquets a les colònies,

recentment instal·lades sobre la superfície LLUNAR. No obstant això, quan

arribem allí després d'un llarg viatge, ens quedem sense res més que l'ànim

decaigut pel cansament. Els diners s'hi havien esfumat. Ell, que sabia que jo

volia estudiar, va trobar un treball a temps parcial per pagar-me els estudis,

i perquè així en un futur anés jo mateixa qui em sustentaria sola.

Ets molt bona fent narracions, de veritat que tens un bagatge cultural i

imaginatiu bastant destacat



Tema 8.

Cançó Del Matí Encalmat.

Tema: “El viatge cap a la mort”

Estructura i resum:

Podem diferenciar (diferents massa reiteració) les següents parts en el poema

ja que hi ha una evolució que fa l'autor respecte als seus sentiments.

En la primera part Espriu fa referència al sol, que va banyant el mar i explica

que el subjecte que està observant l'escena està cansat a causa de l'experiència de la

vida. No podem afirmar que aquesta siga negativa però en saber que l'observador ésmajor, sí podem confirmar que està cansat espiritualment. A més, la seva vida se’n va i

no tindrà retorn.

En la segona part encara seguix aquí i ens diu que ell visualitza molt bé el seu

proper viatge. Esmenta un cementeri que està prop del seu poble per fer-nos insistir

en el tema de la seva mort. Emfatitza sobre "la rara rosa blanca" (l.24) que dóna llum i

serenitat al seu futur. Finalment, analitza el seu soterrament amb símbols de manera

que s'indica el seu cristianisme.

Estructura Formal i Recursos Literaris:

El poema té una mesura molt estricta; és d'art menor, estructurat en quatre

estrofes de sis versos de sis síl·labes, menys el sisè de la primera estrofa que està

format per quatre síl·labes. Hi ha alternança de versos masculins (als versos imparells)

amb femenins (als parells), la rima és assonant i es correspon entre els versos 1r amb

el 3r, el 2n amb el 4, el 7 amb el 9, el 8 amb el 10 i el 12, (enmig del vers nou abans de

la coma rima assonantment amb el final de l'11), el 14 amb el 16 18 i 20, i per acabar el

22 amb el 24 i el 26; fent així una estructura lliure.

El poema de Salvador Espriu és ric en recursos literaris, en ells hi trobem

recursos com les personificacions: “el llarg somni de l’aigua (l.2)”, “aquests ulls tan

cansats” (l.3)…; la metáfora: “Sota la llum clement (l.13)”…; la hipérbaton: ”se’n va la

meva barca (l.8)”, “De terra endins, un cant (l. 9)”…; el símbol: “Et perdràs pel camí

(l.11)”, l'epítet: ”lluny enllà de la mar (l. 7)”, “en les fosques estances (l. 26)”…; el

polisíndeton: “I besarà l’or nou (l.19)”…

Seria convenient que els recursos explicares que signifiquen cadascú d’ells



La Pell de Brau

Tema: “L’esperança de llibertat cristiana després de la mort”

Estructura i resum: En aquest poema també podem diferenciar diferents parts en el poema ja que

va aprofundint al llarg d'ell l'evolució d'un home que acaba admirant la grandiosa llei

que tots coneixem.

L'inici del poema tracta d'una persona que no mor en pau. L'hora de la seva

mort s'aproxima (ja que fa una menció al canelobre que ha deixat d'il·luminar-ho). No

obstant això, Espriu compara aquesta situació d'aproximació a la mort com una calma iuna tranquil·litat ja que nosaltres formem part de tot el que veiem al nostre al voltant,

del tot poderós, gràcies a la nostra ànima. En aquest mateix moment l'home

aconseguix la llibertat i la felicitat, a pesar que al seu país natal encara no es tenia

aquest concepte de mort.

Finalment, posa la doctrina coneguda a tot arreu que algun dia arribaria a la

península segons ell. El precepte de "judici final" fa referència a la situació pobra i

guerra que està experimentant.

Estructura Formal i Recursos Literaris:

Al contrari de l'altre poema, aquest té una estructura caòtica i irregular en quant a

l’estructura. Està estructurat en 21 linies, en quatre estrofes de 4, 4, 11 i 2 versos de

sil·labes totalment diversos. La rima és assonant i es correspon entre els versos 1r amb

el 5, el 2n amb el 6, el 4 amb el 10, 15, 19 i el 21, i per últim el 11 amb el 12, i el 16;

fent així una estructura lliure.

El poema de Salvador Espriu està replet de símbols, entre ells podem destacar:

la menció als jueus i al cristianisme. Hi trobem recursos com les personificacions: “(…)

les estrelles serán donades en servitud a… (l.5-6)”, “darrera rialla de la mort ” (l.8)…; la

metáfora: “la nit s’acaba (l.4)”, “al regne quasi conquerit de les estrelles (l.18)”…; la el

símbol: “en el dia del Judici (l.20)”, i l'epítet: ”nines blanques del cec (l.13)”, “l’estrany

endeví (l. 13)”.

IGUAL QUE HE DIT A L’ANTERIOR



Salvador Espriu:

Aquest autor va abordar quasi tots els gèneres i en cadascun d’ells va

deixar l’emprempta de la seua vasta cultura. Podem destacar:

-La narrativa, el seu gènere preferit en la seua etapa inicial (El doctor

Rip, Laia i Adadna al laberint grotesc…)

-La poesia ocupa un lloc primordial en la seua producción a partir de la

guerra. És molt complexa i es caracteritza per la certera combinació de temes

universals com el destí de l’home (Cementiri de Sínera…).

-El teatre és una reflexió sobre la nostra cultura i la nostra realitat

política através dels mites clàssics ( Amtígona…)

L’obra es sustenta en una idea global coherent i articulada. Utilitza

elements com:

-La mitologia egípcia (Llibre dels morts), que simbolitza l’eternitat i la

resurrecció.

-La Biblia, i la tradició mística jueva que simbolitzen la llum, el sentit de

la simetría i l’esoterisme dels números.

-La mitologia grega ( Ariadna...)

-La teologia “negativa” explica que Déu és innaccessible i apartat del

món humà.

El tema constant és la mort, i a més li dóna un nou sentit. Aquesttractament oscil·la entre la sàtira, l’elegia i l’actitud ética i civil.

-Poesía satírica: analitza el món amb un resultat grotesc.

-La lírica elegíaca: el jo poétic expressa la realitat que l’envolta i el pas

inexorable del temps.

-La poesia ètica i cívica: el seu sentit étic el fa adoptar recursos didàctics

i parlar al lector per mitjà de mites.

Per últim, la llengua hi és tractada amb minuciositat i pulcritud, i mostra una

gran riquesa lèxica.



Imagina’t el teu futur.

Quan la llibertat em cride a crits per la finestra, voldré travessar terra i mar per

sortir del verteder que em sembla Espanya ara mateix. Viatjaré cap a una destinació

incerta, doncs ningú ho coneix i al cap i a la fi el més inesperat et pot sorprendre, i

buscaré en un oceà d'oportunitats el que més m'agradi. Potser em protegeix en una

cabanya oculta per muntanyes i prats desconeguts a la societat actual, amb

l'esperança de reviure moments perduts que ja ningú recorde. M'agradaria saborear

l'olor del vent que es porta amb si cada escletxa de naturalesa en estat pur; vendre la

meva ànima a la grandiositat d'un bosc frondós; cortejar a les flors perquè m'aportin la

seva més dolça LLEPOLIA; i sobretot, per finançar la meva subsistència, em deixarécréixer barba amb la finalitat de fer espectacles als animalets que s'animen a veure'm.

Em convertiré en el gran bufó reconegut per les muntanyes perdudes del més enllà.

SEMBLA UNA NARRACIÓ POÈTICA, ÉS ORIGINAL NO COPIADA. SI ÉSORIGINAL ME N’ALEGRA MOLT HAVER COMTAT AMB ALUMNES TAN

AVANTATJADES



1. a) Tema: “El futur incert de les llengües europees”.

Estructura:

Aquest text està distribuït físicament en 5 paràgrafs. No obstant això, cal

destacar que en quant a la distribució semàntica podem trobar-nos amb la

introducció (l.1 fins al primer punt), en la qual ens introdueix el tema del que va

a parlar; la diversitat lingüística.

El desenvolupament (l.1 fins a la l. 22), en el qual comença donant raons

que expliquen per què cal preocupar-se per aquesta diversitat. A continuació,

tracta el tema introduint una sèrie de dades i estadístiques que ens comuniquen la

situació actual de la diversitat lingüística. Aquests exemples els combina més tard

amb la justificació de la seva preocupació per la diversitat lingüística, matisant

que aquesta diversitat depèn de les comunitats petites sotmeses a canvis

constants, encara que aquestes rarament tenen la capacitat d'orientar a les

altres. En el tercer paràgraf comença a notar-se del tot aquesta preocupació

perquè les llengües no desapareguin, ja que l'autor plasma una prova evident que

les llengües estàn en via de patir la seua desaparició.

No obstant això, en el quart paràgraf ens posa un exemple d'un organisme

important en altres països que té com a objectiu preservar la llengua.

L'últim paràgraf correspon a la conclusió, on destaca la seva insistència per

enunciar que existeix un desequilibri en el sistema i per això es recolza en una llei

europea que desitja preservar la diversitat lingüística.

b) Resum:

En aquest text l'autor pretén introduir-nos el problema de la diversitat

lingüística actual. Per això, comença mostrant-nos una seqüència de dades que ens

informen sobre la quantitat de llengües actuals al món. Això ens consciencia per

entendre millor les raons per les quals existeix un perill d'extinció per a algunes

llengües en concret. L'autor explica que les llengües que corresponen a les

comunitats petites al no poder orientar a les altres, es queden enrere.A diferència del país de l'autor, aquest esmenta altres països que també estan

d'acord amb l'existència d'aquest perill i tracten de preservar les llengües en via

d'extinció. Per això, en la conclusió, l'autor tracta d'insistir en el tema perquè

puguem recolzar-nos en una llei existent i fer alguna cosa: "La Unió respecta la

diversitat cultural, religiosa i lingüística”.



c) Tipologia textual:

Aquest text és un text expositiu-argumentatiu:

Per una part té característiques expositives perquè la intenció de l'autor és fer

entendre al lector algun tema en concret. Podem trobar-nos amb una sèried'exemples empleats al llarg del text com: “la meitat de les llengües del món, tenenmenys de 10.000 parlants (…)” (l.6). També podem encontrar-nos amb moltesadjectius especificatius no valoratius: “diversitat lingüística” (l.1), “ petites comunitatstradicionals” (l.7), “destrucció massiva” (l.10), “continent europeu” (l.14), “llengüesoficials” (l.19)… Hi ha per últim hi ha un predomini del Present d’Indicatiu: “assistim” (l.1), “…és” (l.2), “ parlen” (l.4), “tenen possibilitat” (l.9), “està lluny” (l.14),

“abunden” (l.22)…

I per l’altra part, té característiques argumentatives ja que es tracta de

convèncer sobre el tema: "la diversitat lingüística". Podem encontrar la típicaestructura de introducció (on estàn les premises), el desenvolupament (on l’autor

argumenta les seues raons) i la conclusió (on està la tesis). A més, també hi ha

alguna cita: “La Unió respecta la diversitat cultural, religiosa i lingüística”.

d) Registre:

El tipus de canal que s’utilitza és escrit; a més la seua intencionalitat és

convéncer al lector i expressar la opinió de l’autor.

La relació que hi ha entre l’emissor i el receptor és prou distant ja que simplement es

tracta de fer entendre el tema al que ho estiga llegint, de forma molt objectiva i

sense interioritzar en cap món interior.

A més, el tema empleat en el text és especialitzat ja que usa tecnicismes: “model de

mundialització...” (l.3), “diversitat lingüística” (l.10), “multilingüisme integral ” (l.19),

“Drets Fonamentals” (l. 25)... i de registre formal neutre. Per això, el grau de formalitat

és elevat.

De tot això que he destacat podem dir que és un registre científic degut als

característiques, i també perque es mostra que és un fragment d’un Diccionari per

Isidor Marí i Miquel Strubell .



2. a) Vicent Andrés Estellés començà a escriure poesia a la postguerra. La seua obra

poètica és prolífica, original i exuberant ja que fou un poeta apassionat que retratà

admirablement la vida quotidiana. El seus temes són l’amor, la mort, el sexe, la

por, la ciutat, el camp i la dona. Cal dir que fa bandera d’un sentiment cívic

col·lectiu, presentant-se com a intèrpret de les reivindicacions del poble ja que la

dignitat personal i civil és un dels seus valor més valiosos.

És un poeta de descripcions detallistes perquè en plena postguerra manté una

actitud cronista apassionat que ho va fer molt perfeccionista i a través de la

tendresa, la ràbia, el sarcasme i l’amor expressa la glòria i la miseria d’un país. El

resultat en la nostra literatura és una crónica amarga i al mateix temps

esperançada.Cap destacar que la mort li va fascinar, però també com a contrast sent una

atracció obsessiva per l’amor, que es converteix en l’espina dorsal de tota la seua

lírica. També tracta l’experiència del sexe d’una forma crua, una cosa insòlita en la

poesia catalana o valenciana. D’aquesta forma, evidencia també una particular

elaboració estilística i retòrica amb images metafòriques o amb un filtre molt culte.

MOLT BONA REDACCIÓ , MALGRAT TOT ENVIE AUTOCORRECTIUS PER PODER

AMPLIAR, JA VEIG QUE HO TENS TOT PROU ACCEPTABLE, PERÒ JA SAP ENVIE PER

COMPLETAR.

AQUESTA REDACCIÓ ÉS MAGNÍFICA I LA SEUA REFLEXIÓ

b) Tots sabem que està en les nostres mans conscienciar a les persones

de la riquesa que tenim en posseir tantes llengües i que totes són patrimoni

nacional, per tant és important eliminar qualsevol indici d’ autoodi i construir

actituds favorables.

Al mateix temps, cada comunitat autònoma hauria de proporcionar una

educació perquè es parlen aquestes llengües de manera opcional, amb sistemes

que ànim ANIMEN a la població regional que ho faça. Les llengües minoritàries

tenen poc protagonisme avui dia en la nostra societat, i a causa d'això es produeix

la disglòsia, la pèrdua dels àmbits d'ús d'aquestes llengües. Per això, veig evident

que actualment no s'inverteix el suficient en les activitats culturals perquè la gent

només s'interessa per les activitats d'Oci. De fet, la Declaració de la UNESCO sobre

la Diversitat Cultural afirma que es camuflen les activitats d'Oci com a culturals, i

així, tenim a la gent contenta. Per això m'agraden iniciatives com “La nit en blanc”,

un event que es fa en algunes ciutats en la qual motiven a les persones amb

activitats culturals interessants.

Vivim en una societat on l'entreteniment buida les ments de les persones i els

fa ser mers consumidors. Mentrestant, ens donen petites dosis de cultura per a

saciar nostra set de coneixement. Una altra qüestió important és que s'usa lacultura com a mètode de justificació per als gastos excessives. Aquests actes



procedeixen de les decisions d'algun ajuntament que gasta milions a portar una

orquestra estrangera "pel bé de la cultura en aquest país".

Quan, potser, aquests diners, s'hauria de prioritzar per a altres activitats que

incloguen major participació per part dels ciutadans. Serien més rendibles i hi

hauria una major expansió de la cultura. Els diners que es gasta per publicitar

aquestes activitats i que arriben a l'orella de les persones és nul. Tant és així, que a

tots ens ha ocorregut que ens assabentem que hi ha hagut algun event cultural

quan ja ha ocorregut. No obstant això, tots sabem quan hi ha un concert a la

ciutat, o quan va a venir un personatge famós.

El domini cultural pot portar a la mort d'una llengua: és a dir el procés pel qual,

un parlant se sent menyspreat i deixa de transmetre la llengua als seus fills. Hem

de parar això.

Documents

6 Comentaris 2 avaluació