Ajuntament de Mataró - Observatori Municipal …...T.2.2 Comparació de la prevalença de consum de drogues en els últims dotze mesos entre la població de 15-64 anys (%) de Catalunya

Observatori Municipalsobre el Consum de Drogues

8è INFORME

Aju

ntam

ent

de M

atar

ó

2013

Observatori Municipalsobre el Consum de Drogues

8è INFORME Agost de 2013

Índex Informe 2013

Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues

I. Introducció Pàg. 2 Presentació Pàg. 3

II. Indicadors sociològics i patrons de consum Pàg. 5

1 Patrons de consum Pàg. 6 A. Consum de la població general Pàg. 6 B. Consum dels estudiants de secundària Pàg. 10 C. L’OEDT. Informe anual 2013 Pàg. 13

III. Indicadors d’activitat preventiva Pàg. 15 1 Campanyes preventives Pàg. 16

A. dRogues! Què? Pàg. 16 B. Detecció de problemes de consum de drogues als centres d’ensenyament secundari Pàg. 17 C. Síntesi de les apreciacions de la comissió de detecció Pàg. 19 D. Programa d’intercanvi de xeringues (PIX) Pàg. 21 E. Material informatiu Pàg. 23 F. Accés i distribució de preservatius Pàg. 25

2 Demanda d’informació Pàg. 27

A. Serveis d’informació Pàg. 27 B. Sessions informatives per a pares d’alumnes Pàg. 27 C. Sessions informatives per a altres col·lectius professionals Pàg. 29 D. Sessions informatives sobre aspectes legals de les drogod. Pàg. 30 E. Tallers de prevenció universal Pàg. 31 F. Tallers i sessions específiques adreçades a població en risc Pàg. 33

IV. Indicadors sociosanitaris relacionats amb el consum

de drogues Pàg.35 1 Casos d’intoxicació Pàg. 36 2 Casos d’abstinència Pàg. 38 3 Dispensació de psicofàrmacs Pàg. 39

A. Dispensació de psicofàrmacs amb ús terapèutic Pàg. 39 B. Dispensació de psicof. per al tractament de l’addicció al tabac Pàg. 42 C. Síntesi de l’opinió dels professionals de farmàcia Pàg. 43

Índex Informe 2013


4 Consum detectat a l’atenció primària Pàg. 43 A. Consum detectat d’alcohol, tabac i altres drogues Pàg. 43 B. Síntesi opinió dels prof. de les àrees bàsiques de salut (ABS) Pàg. 44

5 Consum detectat entre usuaris de Serveis Socials Pàg. 45

A. Síntesi de l’opinió dels professionals de benestar social Pàg. 46 6 Síntesi de l’opinió sobre les pautes de consum i accions a emprendre pel PMD dels responsables de servei Pàg. 47

V. Indicadors de tractament Pàg. 51

1 Inicis de tractament Pàg. 52

A. Inicis de tractaments segons la droga principal que l’origina a Mataró i Catalunya Pàg. 52 B. Inicis de tractament a Mataró Pàg. 53

2 Activitat assistencial Pàg. 58 A. Consulta externa Pàg. 58

3 Programa de manteniment amb metadona Pàg. 60 A. Nombre d’inclusions i usuaris Pàg. 60

4 Derivacions a centres especialitzats Pàg. 61 A. Derivacions Pàg. 61

VI. Indicadors de la incidència del VIH Pàg. 63 1 Nous casos de VIH Pàg. 64

A. Nous casos de VIH: noves infeccions de VIH i nous casos de VIH ja diagnosticats a l’àrea d’influència de l’Hospital de Mataró Pàg. 64 B. Distribució anual per sexe i edat dels nous casos de VIH Pàg. 65 C. Vies de contagi dels nous casos de VIH Pàg. 65

VII. Indicadors policíacs i control de l’oferta Pàg. 67 1 Actuacions d’auxili Pàg. 68 2 Controls d’alcoholèmia Pàg. 68 3 Control de l’oferta Pàg. 69

A. Mapa delictiu Pàg. 69

VIII. Conclusions Pàg. 71 Conclusions del vuitè informe de l’OMCD Pàg. 72

Índex Informe 2013


Índex de taules T2.1 Evolució de la prevalença de consum de drogues en els últims dotze mesos entre la població de 15-64 anys (%). Catalunya 1997-2009 Pàg.6 T.2.2 Comparació de la prevalença de consum de drogues en els últims dotze mesos entre la població de 15-64 anys (%) de Catalunya i Espanya Pàg.8 T.2.3 Mitjana d’edat d’inici de consum de substàncies psicoactives entre la població de 15-64 anys (%) de Catalunya i Espanya Pàg.8 T.2.4 Prevalença del consum en els darrers dotze mesos de substàncies psicoactives entre la població de 15-64 anys, per sexes i grups d’edat (%). Catalunya (2009) Pàg.9 T.2.5 Risc percebut davant de diverses conductes de consum de drogues entre la població de 15 a 64 anys (% de persones que considera que aquesta conducta pot causar bastants o molts problemes). Catalunya 2007-2009 Pàg.9 T.2.6 Evolució de les prevalences de consum de drogues entre estudiants d’educació secundària de 14-18 anys (%) (Alguna vegada en els darrers 30 dies). Catalunya 1994-2010 Pàg.10 T.2.7 Prevalences del consum de substàncies psicoactives entre els estudiants d’educació secundària de 14-18 anys, segons el sexe (%) (Alguna vegada els últims trenta dies). Catalunya 1994-2010 Pàg.11 T.2.8 Prevalença del consum de substàncies psicoactives entre els estudiants d’educació secundària de 14-18 anys, segons l’edat (%) (Alguna vegada els últims trenta dies). Catalunya 1994-2010 Pàg.11 T.2.9 Evolució de les prevalences de consum de drogues entre estudiants d’educació secundària de 14-18 anys (%) (Alguna vegada en els darrers 30 dies). Espanya i Catalunya 1994-2008 Pàg.12 T3.1 Centres, grups i alumnes que han participat en el programa dRogues! Què? Pàg.16 T3.2 Formació d’agents de salut dins del Programa dRogues! Què? Pàg.16 T3.3 Avaluació del Programa dRogues! Què? Pàg.17 T3.4 Programa de detecció als centres d’ensenyament secundari Pàg.18 T3.5 Distribució dels casos segons el servei que detecta i percentatge d’adhesió al programa d’intervenció precoç Pàg.18 T3.6 Programa alternativa: distribució dels casos segons tipus de consum Pàg.19 T3.7 Nombre de kits de xeringues distribuïts per serveis Pàg.21 T3.8 Actuacions dels agents de salut en zones amb indicis de consum de drogues Pàg.23 T3.9 Recollida de xeringues per serveis. Pàg.23 T3.10 Recollida de xeringues per part del Servei de Manteniment. Mataró Pàg.23 T3.11 Distribució de materials d’informació i prevenció. Mataró Pàg.25 T3.12 Distribució de preservatius a través del programa Màquina Pàg.26 T3.13 Sessions informatives adreçades a pares i mares. Pàg.28 T3.14 Sessions informatives adreçades a pares i mares (2011) Pàg.28 T3.15 Sessions informatives adreçades a pares i mares (2012) Pàg.28 T3.16 Tallers adreçats a pares i mares. Prevenció selectiva. Barris de Rocafonda i Palau-Escorxador (2012) Pàg.28 T3.17 Sessions de formació impartides a professionals Pàg.29 T3.18 Participació dels serveis a les sessions de formació de professionals Pàg.29 T3.19 Formació a professionals Pàg.29

Índex Informe 2013


T3.20 Sessions informatives adreçades a altres col·lectius 2011-2012 Pàg.30 T3.21 Sessions informatives per a alumnes sobre aspectes legals de drogues Pàg.30 T3.22 Tallers de prevenció universal Pàg.31 T3.23 Característiques dels tallers de prevenció universal Pàg.32 T3.24 Altres intervencions universals. Exposició Parlem de drogues Pàg.33 T3.25 Tallers de prevenció selectiva Pàg.33 T3.26 Característiques dels tallers de prevenció selectiva Pàg.34 T4.1 Casos d’intoxicació registrats pel Servei d’urgències de l’Hospital de Mataró Pàg.36 T4.2 Casos d’intoxicació registrats per servei d’Urgències de l’Hospital de Mataró (% per anys) Pàg.36 T4.3 Distribució de les determinacions de tòxics. Servei d’Urgències de l’Hospital de Mataró Pàg.36 T4.4 Determinacions positives de tòxics. Servei d’Urgències de l’Hospital de Mataró 2012 Pàg.37 T4.5 Determinacions positives múltiples de tòxics. Servei d’Urgències de l’Hospital de Mataró (% per anys) Pàg.37 T4.6 Mil·ligrams i envasos de psicofàrmacs susceptibles d’un ús desviat. Mataró Pàg.40 T4.7 Dispensació en mil·ligrams i envasos de psicofàrmacs pel tractament de l’addicció al tabac Pàg.42 T4.8 Consum de drogues detectat des de Benestar Social Pàg.45 T4.9 Detecció de consum de drogues entre els casos en seguiment social de l’Equip de Promoció Social Pàg.46 T4.10 Detecció de consum de drogues entre els casos del Club Social Pàg.46 T5.1 Inicis de tractament. Centre d’Atenció a les Drogodependències de Mataró Pàg.53 T5.2 Inicis de tractament pel Centre d’Atenció a les Drogodependències de Mataró (% per anys) Pàg.54 T5.3 Distribució dels inicis de tractament per droga principal. Residents a Mataró i Catalunya 2011 Pàg.55 T5.4 Distribució dels inicis de tractament per droga principal (%).Residents a Mataró i Catalunya 2011 Pàg.55 T5.5 Percentatge de residents sobre total usuaris del Centre d’Atenció a les Drogodependències 2011 Pàg.55 T5.6 Diferència percentual entre residents a Mataró i total usuaris CAD de Mataró 2011 Pàg.56 T5.7 Distribució dels inicis de tractament per grups d’edat i droga principal. Mataró 2011 Pàg.56 T5.8 Distribució dels inicis de tractament per grups d’edat i droga principal (% per droga). Mataró 2011 Pàg.56 T5.9 Distribució dels inicis de tractament per grups d’edat i droga principal (% per tram d’edat). Mataró 2011 Pàg.57 T5.10 Distribució dels inicis de tractament per país de naixement i droga principal. Mataró 2011 Pàg.57 T5.11 Distribució dels inicis de tractament per país de naixement i droga principal (% per droga). Mataró 2011 Pàg.57 T5.12 Distribució dels inicis de tractament per situació laboral i droga principal. Mataró 2011 Pàg.58 T5.13 Distribució dels inicis de tractament per situació laboral i droga principal (% per droga). Mataró 2011 Pàg.58 T5.14 Distribució de casos derivats cap altres serveis Pàg.62 T5.15 Distribució (%) de casos derivats cap altres serveis Pàg.62 T7.1.1 Nombre anual de fets delictius amb el consum de drogues .ABP Mataró Pàg.70

Índex Informe 2013


Índex de gràfiques G2.1 Comparació dels patrons de consum d’alcohol de la població de 15-64 anys. Espanya i Catalunya 2009 Pàg.7 G2.2 Comparació dels patrons de consum de tabac de la població de 15-64 anys. Espanya i Catalunya 2009 Pàg.7 G2.3 Comparació dels patrons de consum de cànnabis de la població de 15-64 anys. Espanya i Catalunya 2009 Pàg.7 G2.4 Comparació dels patrons de consum de cocaïna de la població de 15-64 anys. Espanya i Catalunya 2009 Pàg.7 G2.5 Prevalença del consum d’alcohol (%) entre estudiants de secundària de 14-18 anys.

(Alguna vegada en els darrers 30 dies). Espanya i Catalunya 1994/2010 Pàg.12 G2.6 Prevalença del consum de cànnabis (%) entre estudiants de secundària de 14-18 anys. (Alguna vegada en els darrers 30 dies). Espanya i Catalunya 1994/2010 Pàg.12 G2.7 Prevalença del consum de tabac (%) entre estudiants de secundària de 14-18 anys. (Alguna vegada en els darrers 30 dies). Espanya i Catalunya 1994/2010 Pàg.12 G2.8 Número y grupos principales de nuevas sustancias psicoactivas notificadas al Sistema de alerta rápida de la UE, 2005-2012 Pàg.13 G2.9 Prevalencia del consumo de cannabis durante el último año entre los adultos jóvenes: tendencias seleccionadas y datos más recientes Pàg.14 G3.1 Nombre de kits de xeringues distribuïts i percentatge de retorns Pàg.22 G3.2 Nombre de preservatius distribuïts segons les diferents campanyes de prevenció Pàg.26 G3.3 Nombre i variació de les demandes d’informació adreçades al CAD i PMD Pàg.27 G4.1 Casos d’abstinència d’alcohol i drogues tractats pel Servei d’urgències de l’Hospital de Mataró Pàg.38 G4.2 DHD (mg/1000 habitants/dia) a Mataró Pàg.41 G4.3 DHD (mg/ 1000 habitants /dia). Mataró i Catalunya. Pàg.41 G4.4 Casos de consum de tabac, alcohol i altres drogues detectats pels Centres d’atenció primària Pàg.44 G5.1 Inicis de tractament segons droga principal que l’origina. Mataró i Catalunya Pàg.52 G5.2 Inicis de tractament per alcohol i tabac Pàg.54 G5.3 Inicis de tractament originats per cànnabis, cocaïna i heroïna Pàg.55 G5.4 Nombre de visites al Centre d’atenció a les drogodependències Pàg.59 G5.5 Nombre i variació de les interconsultes Pàg.59 G5.6 Nombre i variació de les inclusions al Programa de manteniment amb metadona Pàg.60 G5.7 Mitjana mensual d’usuari al Programa de manteniment amb metadona Pàg.61 G6.1 Casos nous de VIH registrats: noves infeccions i nous casos amb VIH ja diagnosticat Pàg.64 G6.2 Distribució per sexe i mitjana d’edat dels casos nous de VIH Pàg.65 G6.3 Vies de contagi dels casos nous de VIH Pàg.66 G7.1 Evolució del nombre d’actuacions d’auxili de persona embriagada o drogada Pàg.68 G7.2 Percentatge i variació de positius en controls preventius d’alcoholèmia Pàg.69 G7.3 Percentatge i variació de positius en controls en accidents i/o infraccions Pàg.69

I. Introducció Informe 2013


1

Agraïments El Servei d’Estudis i Planificació i la Secció de Salut Pública del Servei de Família –Pla Municipal de Drogodependències- de l’Ajuntament de Mataró volem expressar públicament el nostre agraïment a les persones i institucions que ens han facilitat les dades, la informació i l’assessorament necessaris per a l’elaboració del vuitè informe de l’Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues de Mataró:

• Centre d’Atenció a les Drogodependències. Servei de Psiquiatria de l’Hospital de Mataró.

Consorci Sanitari del Maresme

• Centres d’Atenció Primària del Consorci Sanitari del Maresme

• Centres d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut

• Comissions i grups de treball del Pla Municipal de Drogodependències. Secció de Salut

Pública de l’Ajuntament de Mataró

• Farmàcies de Mataró

• Fundació Àmbit Prevenció

• Mossos d'Esquadra. ABP de Mataró. Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya

• Servei de Benestar Social de l’Ajuntament de Mataró

• Servei de la Policia Local de l’Ajuntament de Mataró

• Servei d’Urgències de l’Hospital de Mataró. Consorci Sanitari del Maresme

• Subdirecció General de Drogodependències. Agència de Salut Publica. Departament de Salut

de la Generalitat de Catalunya

• Unitat Funcional de Sida. Servei de Medicina Interna de l’Hospital de Mataró. Consorci

Sanitari del Maresme



2

I. Introducció



3

1. Presentació A continuació us presentem el vuitè informe de l’Observatori Municipal sobre el Consum de Drogues (OMCD). Des de l’any 2000, moment en què es va crear la Comissió Tècnica, l’OMCD s’ha anat consolidant com un sistema estable i permanent d’informació que permet establir un diagnòstic sobre la incidència del consum de drogues i els problemes relacionats a la ciutat de Mataró, i alhora poder definir les intervencions més adequades en matèria de prevenció i assistència a les drogodependències. Així doncs, 12 anys després de l’elaboració del primer informe (juliol 2001), la consolidació d’aquest sistema ha estat possible gràcies al compromís de la Comissió Tècnica de l’OMCD. La Comissió té per objectiu vetllar pel bon funcionament del sistema d’informació, aportar les dades i la informació necessària que faciliti el seu funcionament. La Comissió Tècnica està formada, en representació dels respectius serveis, per les persones següents:

● Enric Batlle pel Centre d’Atenció a les Drogodependències. Servei de Psiquiatria de l’Hospital de Mataró del Consorci Sanitari del Maresme

● Virgínia Porcel pels Centres d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut ● Agustí Vilardebò pels Centres d’Atenció Primària del Consorci Sanitari del Maresme ● Carmina Subirana per les Farmàcies comunitàries de Mataró ● Albert Boltas per Mossos d'Esquadra. ABP de Mataró. Departament d’Interior. Generalitat de

Catalunya. ● Juan Manuel García Moyano i Josepa Carbonell pel Servei de la Policia Local. Ajuntament de

Mataró ● Josep Oliver pel Servei de Benestar Social de l’Ajuntament de Mataró ● Robert Pou pel Servei d’Urgències de l’Hospital de Mataró del Consorci Sanitari del Maresme

Coordinació: ● Assumpta Lluch. Pla Municipal de Drogodependències. Secció de Salut Pública del Servei de

Família de l’Ajuntament de Mataró. El treball d’elaboració dels informes i l’anàlisi de la informació dels diversos serveis va a càrrec de Xavier E. Posada del Servei d’Estudis i Planificació de l’Ajuntament de Mataró. Des de l’inici del projecte s’ha treballat per aconseguir la millora dels sistemes de registre, el tractament de dades de l’Informe bianual, així com la revisió de la formulació dels indicadors i la incorporació de nous, segons les possibilitats i les necessitats existents en cada moment.



4

El 8è Informe recull les dades relatives als darrers dos anys. Com en els informes anteriors, el sistema d’indicadors de l’OMCD s’estructura en sis blocs:

1. Indicadors sociològics i patrons de consum. 2. Indicadors d’activitat preventiva. 3. Indicadors sociosanitaris relacionats amb el consum de drogues. 4. Indicadors de tractament. 5. Indicadors de la incidència del VIH/SIDA. 6. Indicadors policíacs i control de l’oferta.

En aquest informe destacar, en l’apartat d’indicadors d’activitat preventiva l’inici de noves sèries d’intervencions preventives que inicialment eren demandes puntuals i que s’han anat consolidant –tallers de prevenció selectiva, formació de professionals...- i en l’apartat d’indicadors sociosanitaris les dades facilitades pel Servei d’Urgències de l’Hospital de Mataró que inclouen, entre altres, les determinacions positives de dues o més substàncies. Així mateix, destacar en l’apartat de tractament que és possible disposar de les dades d’inicis de tractament per droga principal, no tan sols pel conjunt d’usuaris del Centre de Tractament de Drogodependències de Mataró, sinó també pels residents de la ciutat, informació facilitada des de la Subdirecció General de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya. Finalment, destacar la voluntat dels diferents serveis de donar continuïtat al sistema d’informació per garantir l’adequació de les noves intervencions tenint presents - com podreu observar en l’apartat de conclusions- els primers indicis dels canvis que estan succeint en els darrers dos anys, possiblement com a conseqüència de la situació socioeconòmica actual, essent prioritari mantenir i diversificar els canals d’informació que nodreixen a l’OMCD per poder detectar noves necessitats i dóna’ls-hi resposta.

II. Indicadors sociològics Informe 2013


5

II. Indicadors sociològics i patrons de consum



6

1. Patrons de consum A. Consum de la població general A l’Estat espanyol es duu a terme, amb caràcter biennal, l’Enquesta Domiciliària sobre Alcohol i Drogues a Espanya (EDADES), promoguda per la Delegació del Govern per al Pla nacional sobre drogues i en col·laboració amb les comunitats autònomes. L’enquesta, amb una de les mostres més àmplies i una de les trajectòries més llargues de totes les enquestes d’aquest tipus que es fan a tota Europa, té com a objectiu estudiar la prevalença i l’evolució del consum de diverses drogues legals i il·legals entre la població de 15 a 64 anys resident en llars familiars. A continuació es combinen alguns dels resultats obtinguts per les dues darreres edicions de l’EDADES; un fet aquest que es justifica perquè de l’edició més recent (2011-2012), només es tenen resultats pel conjunt de l’Estat, mentre que de l’enquesta de 2009, hi ha ara la possibilitat de comptar amb dades de Catalunya que no eren disponibles o eren encara provisionals quan es va publicar aquest informe fa dos anys.

1997 1999 2001 2003 2005 2007 2009Tabac 44,2 44,2 45,0 49,2 44,4 42,5 41,5Alcohol 77,2 73,7 75,4 77,2 81,3 75,3 82,2Cànnabis 8,3 7,6 11,7 14,7 17,1 14,1 12,4Èxtasi / drogues de disseny 1,4 1,0 1,7 1,9 1,8 2,2 0,9Cocaïna en pols 1,5 1,8 2,8 3,0 4,1 4,4 3,1Cocaïna base / crack 0,0 0,3 0,0 0,1 0,1 0,7 0,0Al·lucinògens 1,2 1,0 0,6 0,8 1,0 1,1 0,3Anfetamines / Speed 1,0 1,3 0,8 1,0 1,4 1,4 0,5Inhalants 0,2 0,2 0,2 0,2 0,2 0,3 0,0Heroïna 0,0 0,1 0,2 0,3 0,0 0,1 0,1Tranquil·litzants ** ** ** ** 4,1 5,3 4,5Somnífers ** ** ** ** 3,9 3,8 4,3Tranquil·litzants sense recepta 1,6 2,0 1,6 3,6 1,1 1,4 2,0Somnífers sense recepta 1,2 1,0 1,4 2,2 1,3 1,5 1,2

Evolució de la prevalença de consum de drogues en els últims dotze mesos entre la població de 15-64 anys (%). Catalunya 1997-2009

** A causa de les preguntes dels qüestionaris de les enquestes 1997-2003, aquestes dades no es van poder analitzar. Font: Subdirecció General de Drogodependències. Anàlisi d'EDADES 1997-2009. Observatori Espanyol sobre Drogues (DGPNSD). L’any 2009, l’alcohol i el tabac van ser les drogues més consumides, seguides pel cànnabis i, a major distància, dels tranquil·litzants, dels somnífers i de la cocaïna. En relació a l’any 2007, totes les prevalences s’han mantingut o s’han reduït amb l’excepció de l’alcohol, que augmenta en 6,9 punts percentuals. També va augmentar la prevalença d’embriagadeses durant el darrer any, tot i que els consums intensius i puntuals d’alcohol durant els darrers treta dies es van mantenir estables. Un fet destacat ha estat la ruptura de la tendència ascendent de la prevalença del consum de cocaïna en pols, la qual havia estat creixent durant els darrers anys. No obstant això, el consum experimental de cocaïna (alguna vegada a la vida) es va mantenir estable en relació amb l’any 2007.

T2.1



7

Comparació dels patrons de consum d'alcohol de la població de 15-64 anys. Espanya i Catalunya 2009

94,2

78,7

63,3

11

94,8

82,2

69,9

10,1

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Alguna vegada

Darrers 12 mesos

Darrer mes

Diàriament

%Espanya Catalunya

Comparació dels patrons de consum de tabac de la població de 15-64 anys. Espanya i Catalunya 2009

75

42,8

39,4

31,8

75,1

41,5

37,9

26,8

0 10 20 30 40 50 60 70 80

Alguna vegada

Darrers 12 mesos

Darrer mes

Diàriament

%Espanya Catalunya

Comparació dels patrons de consum de cànnabis de la població de 15-64 anys. Espanya i Catalunya 2009

32,1

10,6

7,6

2

34,9

12,4

8,7

2,2

0 5 10 15 20 25 30 35 40

Alguna vegada

Darrers 12 mesos

Darrer mes

Diàriament

%Espanya Catalunya

Comparació dels patrons de consum de cocaïna en pols de la població de 15-64 anys. Espanya i Catalunya 2009

10,2

2,6

1,2

11,1

3,1

1,5

0 2 4 6 8 10 12

Alguna vegada

Darrers 12 mesos

Darrer mes

%Espanya Catalunya Tot i no comptar amb les dades de Catalunya de 2011, hom considera que els resultats obtinguts per l’EDADES 2011-12 per al conjunt de l’Estat poden ser extrapolables a Catalunya. Així, les drogues que més s’han consumit en els darrers dotze mesos han estat, per aquest ordre, l’alcohol (76,6%), el tabac (40,2%) i els hipnosedants (11,4%). El percentatge de persones que consumeixen hipnosedants supera per primer cop a la dels consumidors de cànnabis. Respecte a fa dos anys, l’enquesta posa de manifest una reducció del consum de gairebé totes les substàncies, amb l’excepció dels hipnosedants que l’augmenten progressivament des de l’any 2005. El consum de tabac se situa en el seu nivell més baix des de l’inici d’aquesta enquesta l’any 1997.

G2.1 G2.2

G2.3 G2.4



8

Catalunya 2009

Espanya 2009

Espanya 2011

Tabac 41,5 42,8 40,2Alcohol 82,2 78,7 76,6Cànnabis 12,4 10,6 9,6Èxtasi / drogues de disseny 0,9 0,8 0,7Cocaïna en pols 3,1 2,6 2,3Cocaïna base / crack 0,0 0,1 0,0Al·lucinògens 0,3 0,5 0,4Anfetamines / Speed 0,5 0,6 0,6Inhalants 0,0 0,0 0,1Heroïna 0,1 0,1 0,1Tranquil·litzants 4,5 5,5Somnífers 4,3 3,6Tranquil·litzants sense recepta 2,0 1,6Somnífers sense recepta 1,2 1,1Hipnosedants* 7,1 11,4Hispnosedants sense recepta 1,9

Comparació de la prevalença de consum de drogues en els últims dotze mesos entre la població de 15-64 anys (%) de Catalunya i Espanya

* Tranquil·litzants i/o somnífers Font: Subdirecció General de Drogodependències. Anàlisi d'EDADES 2009 i 2011-2012. Observatori Espanyol sobre Drogues (DGPNSD). De la comparació de l’EDADES de 2009 i 2011 pel conjunt de l’Estat es desprèn que l’edat d’inici en el consum de les diferents drogues es manté estable. Catalunya, el 2009, manté la mateixa distribució registrada altres anys: alcohol (16,4 anys) i tabac (16,5 anys), les que registren les mitjanes d’edat més primerenques; a continuació vindrien totes les drogues il·legals i tancarien la classificació els somnífers (35 anys) i tranquil·litzants (34,2 anys), dues drogues legals que tenen les mitjanes d’edat més elevada.

Catalunya 2009

Espanya 2009

Espanya 2011

Tabac 16,5 16,5 16,5Tabac (consum diari) 18,4Alcohol 16,4 16,7 16,7Cànnabis 18,5 18,6 18,7Èxtasi / drogues de disseny 20,1 20,5 20,8Cocaïna en pols 20,6 20,9 21,0Cocaïna base / crack 21,4 23,1 22,4Al·lucinògens 19,0 19,7 20,5Anfetamines / Speed 20,0 20,1 20,2Inhalants 19,7 19,2 19,7Heroïna 19,7 22,9 20,7Tranquil·litzants 34,2Somnífers 35,0Tranquil·litzants sense recepta 29,5Somnífers sense recepta 29,1Hipnosedants* 34,5 34,5Hispnosedants sense recepta 29,5

Mitjana d'edat d'inici de consum de substàncies psicoactives entre la població de 15-64 anys (%) de Catalunya i Espanya

* Tranquil·litzants i/o somnífers Font: Subdirecció General de Drogodependències. Anàlisi d'EDADES 2009 i 2011-2012. Observatori Espanyol sobre Drogues (DGPNSD). Un aspecte particularment interessant per a la definició d’actuacions concretes és observar les diferències existents en la prevalença del consum de drogues per sexes i grups d’edat. Les dades confirmen un major consum entre els homes, amb l’excepció dels tranquil·litzants i somnífers

T2.2

T2.3



9

(hipnosedants), on la proporció de dones consumidores de 30-64 anys se situen clarament per sobre dels homes. Tot i això, s’ha de destacar que en el cas dels somnífers sense recepta, són els homes de 15-29 anys els que tenen un consum més elevat.

Homes15-29 anys

Dones15-29 anys

Homes30-64 anys

Dones30-64 anys

Tabac 52,3 45,1 46,2 31,4Alcohol 85,4 77,6 84,8 79,8Cànnabis 35,3 22,7 9,1 3,6Èxtasi / drogues de disseny 3,9 1,2 0,5 0,2Cocaïna en pols 8,7 3,7 3,4 0,7Cocaïna base / crack 0,0 0,0 0,0 0,0Al·lucinògens 1,8 0,6 0,0 0,0Anfetamines / Speed 2,5 1,1 0,0 0,2Inhalants 0,0 0,0 0,0 0,0Heroïna 0,5 0,0 0,0 0,0Tranquil·litzants 2,6 3,6 3,7 6,5Somnífers 2,4 3,1 3,8 6,0Tranquil·litzants sense recepta 1,8 1,8 1,7 2,4Somnífers sense recepta 2,2 0,5 1,7 0,6

Prevalença del consum en els darrers dotze mesos de substàncies psicoactives entre la població de 15-64 anys, per sexes i grups d'edat (%). Catalunya (2009)

Font: Subdirecció General de Drogodependències. Anàlisi d'EDADES 2009. Observatori Espanyol sobre Drogues (DGPNSD). L’enquesta EDADES 2011, mostra que el consum de drogues tant legals com il·legals està més estès entre la població de 18-64 anys que entre els menors de 15-17 anys; tan sols n’hi ha una excepció: el cànnabis. El consum de cànnabis dels menors de 18 anys supera en 3,9 punts percentuals als de la franja de 18-64 anys. El policonsum de drogues –legals i il·legals- és un patró de consum cada cop més freqüent. A Catalunya s’estima que aproximadament el 50% dels consumidors de substàncies psicoactives prenen dues substàncies o més. L’alcohol està present en el 90% dels policonsums.

2007 2009Fumar 1 paquet tabac diari 78,1 86,1Prendre 5-6 canyes / copes el cap de setmana 49,5 59,2Consumir 5-6 canyes / copes cada dia 84,9 94,0Consumir cànnabis habitualment* 77,6 77,1Consumir cànnabis esporàdicament** 63,8 63,5Prendre èxtasi una o dues vegades 81,2 72,2Consumir èxtasi habitualment* 92,2 92,5Consumir èxtasi esporàdicament** 88,9 88,9Prendre cocaïna una o dues vegades 83,4 73,7Prendre cocaïna base / crack una o dues vegades 91,2 91,3Consumir cocaïna habitualment* 93,9 95,4Consumir cocaïna esporàdicament** 90,8 90,5Consumir heroïna habitualment* 94,1 95,6Consumir heroïna esporàdicament** 93,3 94,0Consumir al·lucinògens esporàdicament** 91,6 93,0Consumir hipnosedants habitualment* 76,9 74,8Consumir hipnosedants esporàdicament** 62,4 60,5

Risc percebut davant de diverses conductes de consum de drogues entre la població de 15 a 64 anys (% de persones que considera que aquesta conducta pot causar bastants o molts problemes). Catalunya 2007-2009

* Habitualment: es consumeix una vegada per setmana o amb major freqüència ** Esporàdicament: es consumeix una vegada al mes o amb menor freqüència Font: Subdirecció General de Drogodependències. Anàlisi d'EDADES 2007-2009. Observatori Espanyol sobre Drogues (DGPNSD).

T2.4

T2.5



10

Pel que fa a la percepció de risc, les conductes considerades perilloses –percentatge superior al 85% dels enquestats- van ser el consum habitual o esporàdic d’heroïna, cocaïna, èxtasi i al·lucinògens, el fet de prendre una o dues vegades crack, consumir cinc o sis copes / canyes cada dia i fumar un paquet de tabac al dia. Mentre que entre aquelles conductes que es consideren menys perilloses –percentatge inferior al 80% dels enquestat- estan el consum de cinc o sis canyes o copes el cap de setmana, el consum habitual o esporàdic d’hipnosedants i de cànnabis o el fet de prendre cocaïna o èxtasi una o dues vegades. B. Consum dels estudiants de secundària L’any 2010 es va dur a terme una nova enquesta sobre l’ús de drogues a l’ensenyament secundari, que s’emmarca en la sèrie d’enquestes que s’han fet a Espanya de manera biennal des del 1994, amb l’objectiu de conèixer la situació i les tendències pel que fa al consum de drogues entre els estudiants de 14 a 18 anys que cursen educació secundària. Les enquestes han estat finançades i promogudes per la Delegació del Govern per al Pla Nacional de Drogues (DGPNSD) i hi ha col·laborat els governs de les comunitats autònomes. Per garantir una precisió mínima de les estimacions per comunitat autònoma s’ha establert un nombre mínim d’enquestes vàlides a cadascuna d’elles. A Catalunya, l’any 2010, la mostra efectiva obtinguda va ser de 2.250 estudiants de 53 centres educatius (36 públics i 17 privats) i 106 aules (2 aules per centre).

Alcohol Tabac Cànnabis Cocaïna Heroïna Èxtasi(1) Anfetam.

/ SpeedAl·lucinò-

gensHipno-

sedants(2Hipno-

sedants(3

1994 78,3 31,0 17,1 0,8 0,2 2,6 2,7 3,2 ** 2,81996 64,7 34,8 21,5 1,9 0,3 3,8 3,5 3,6 ** 2,71998 61 32,6 22,1 3,5 0,2 2,3 2,1 2 ** 2,62000 59,5 34,1 22,3 2 0,05 2,5 1,1 1,6 ** 2,42002 49,2 29,5 26,8 2,7 0,1 1,3 1,5 1,2 ** 2,62004 60,6 31,3 30,4 3,4 0,5 1,1 1,8 2 ** 2,72006 61,5 30,9 25,1 2,7 0,8 1,5 1,6 2 4,9 3,52008 55,1 37,3 23,1 1,5 0,3 1,3 1,2 1 6,1 3,12010 56,4 29,0 21,3 1,3 0,7 1,1 0,8 0,8 5,6 3,3

Evolució de les prevalences de consum de drogues entre estudiants d'educació secundària de 14-18 anys (%) (Alguna vegada en els darrers 30 dies). Catalunya 1994-2010

(1) Èxtasi: èxtasi i drogues sintètiques amb efectes similars. (2) Tranquil·litzants i somnífers amb recepta mèdica o sense. (3) Tranquil·litzants i somnífers sense recepta mèdica. (**) A causa de les preguntes dels qüestionaris de les enquestes 1994-2004, aquestes dades no es van poder analitzar. Font: Subdirecció General de Drogodependències. Anàlisi d’ESTUDES 1994-2010. Obervatorio Español Sobre Drogas (DGPNSD). Igual que en anys anteriors, l’any 2010 les drogues més consumides pels estudiants d’educació secundària de 14 a 18 anys han estat l’alcohol, el tabac i el cànnabis. El percentatge d’estudiants que n’havien consumit alguna vegada els trenta dies previs a l’enquesta va ser del 56,4%, el 29% i el 21,3%, respectivament. En comparar els resultats d’aquesta enquesta amb els de l’any 2008, s’observa que les prevalences del consum –alguna vegada a la vida, alguna vegada els últims dotze mesos i alguna vegada els últims trenta dies- de gairebé totes les drogues es reduïen o es mantenien estables. Un clar exemple d’això és el consum de tabac que es reduïa de manera molt substancial i situava la prevalença de consum en el valor més baix de tota la sèrie d’enquestes entre 1994-2010. Les prevalences del consum d’alcohol també van ser de les més baixes de totes les enquestes fetes amb anterioritat. El cànnabis i la cocaïna, després de la tendència creixent de consum que havien experimentat durant el període 1994-2004, van presentar les prevalences de consum més baixes després de l’any 2004. No obstant això, els hipnosedants sense recepta mèdica, l’heroïna i el GBH (“èxtasi líquid”) han mostrat increments de totes les prevalences de consum.

T2.6



11

Homes Dones Total

Tabac 27,8 30,3 29,0Alcohol 57,6 55,2 56,4Hipnosedants(1) 3,5 7,6 5,6Hipnosedants(2) 2,3 4,3 3,3Cànnabis 25,2 17,3 21,3Cocaïna 2,1 0,5 1,3Heroïna 1,0 0,3 0,7Amfetamines / Speed 1,2 0,5 0,8Al·lucinògens 1,0 0,5 0,8Inhalants 1,2 0,7 0,9Èxtasi 1,6 0,5 1,1GHB 0,8 0,4 0,6

Prevalences del consum de substàncies psicoactives entre els estudiants d'educació secundària de 14-18 anys, segons els sexe (%) (Alguna vegada els últims trenta dies). Catalunya 1994-2010

(1) Tranquil·litzants i somnífers amb recepta mèdica o sense. (2) Tranquil·litzants i somnífers sense recepta mèdica. (**) A causa de les preguntes dels qüestionaris de les enquestes 1994-2004, aquestes dades no es van poder analitzar. Font: Subdirecció General de Drogodependències. Anàlisi d’ESTUDES 1994-2010. Obervatorio Español Sobre Drogas (DGPNSD). L’extensió del consum de drogues entre els estudiants varia segons el sexe. Els nois van consumir més freqüentment totes les drogues il·legals i alcohol que les noies, mentre que amb els hipnosedants i el tabac va passar el contrari. Pel que fa a l’edat, el percentatge de consumidors tendia a augmentar amb l’edat. Prenent com a referència els darrers trenta dies, l’increment més important de consum d’alcohol i el tabac es produeix entre els 14 i els 16 anys, el de cànnabis entre els 14 i 15 anys i entre els 16 i els 17 anys, els hipnosedants, entre els 16 i els 18 anys, i el de cocaïna entre els 17 i els 18 anys.

14 anys 15 anys 16 anys 17 anys 18 anys

Tabac 14,5 25,2 32,4 38,2 43,6Alcohol 32,9 46,0 68,9 66,7 77,7Hipnosedants(1) 4,7 5,2 5,7 6,0 8,4Hipnosedants(2) 2,8 2,7 2,8 4,9 5,6Cànnabis 9,4 19,6 21,3 30,8 35,2Éxtasi 0,7 0,9 1,2 0,5 3,9Al·lucinògens 0,7 0,9 0,7 0,5 1,7Amfetamines / Speed 0,2 1,1 0,7 0,8 2,2Cocaïna 0,7 1,2 1,3 1,4 3,3Heroïna 0,5 0,8 0,9 0,3 1,7Inhalants 0,5 0,9 1,3 0,5 1,7GHB 0,2 0,9 0,6 0,3 1,7

Prevalença del consum de substàncies psicoactives entre els estudiants d'educació secundària de 14-18 anys, segons l'edat (%) (Alguna vegada els últims trenta dies). Catalunya 1994-2010

(1) Tranquil·litzants i somnífers amb recepta mèdica o sense. (2) Tranquil·litzants i somnífers sense recepta mèdica. (**) A causa de les preguntes dels qüestionaris de les enquestes 1994-2004, aquestes dades no es van poder analitzar. Font: Subdirecció General de Drogodependències. Anàlisi d’ESTUDES 1994-2010. Observatorio Español Sobre Drogas (DGPNSD). Les prevalences de consum dels estudiants catalans i de la resta de l’Estat són molt similars. Aquelles substàncies psicoactives en què aquestes són superiors a Catalunya són: tabac, cànnabis, heroïna i èxtasi i hipnosedants. En el cas del cànnabis, després del màxim de l’any 2004, s’observa una progressiva disminució de la prevalença tant a Catalunya com a Espanya.

T2.7

T2.8



12

Esp Cat Esp Cat Esp Cat Esp Cat Esp Cat Esp Cat Esp Cat Esp Cat Esp Cat Esp Cat1994 75,1 78,3 31,1 31,0 12,4 17,1 1,1 0,8 0,2 0,2 2,1 2,6 2,3 2,7 2,6 3,2 ** ** 2,6 2,81996 66,7 64,7 32,5 34,8 15,7 21,5 1,6 1,9 0,3 0,3 2,3 3,8 2,6 3,5 2,8 3,6 ** ** 2,2 2,71998 68,1 61,0 31,9 32,6 17,2 22,1 2,5 3,5 0,4 0,2 1,6 2,3 2,0 2,1 2,0 2,0 ** ** 2,3 2,62000 60,2 59,5 32,1 34,1 20,8 22,3 2,5 2,0 0,3 0,1 2,8 2,5 2,0 1,1 2,0 1,6 ** ** 2,5 2,42002 56,0 49,2 29,4 29,5 22,5 26,8 3,2 2,7 0,2 0,1 1,9 1,3 2,0 1,5 1,2 1,2 ** ** 2,4 2,62004 65,6 60,6 37,4 31,3 25,1 30,4 3,8 3,4 0,4 0,5 1,5 1,1 1,8 1,8 1,5 2,0 ** ** 2,4 2,72006 58,0 61,5 27,8 30,9 20,1 25,1 2,3 2,7 0,5 0,8 1,4 1,5 1,4 1,6 1,3 2,0 3,6 4,9 2,4 3,52008 58,5 55,1 32,4 37,3 20,1 23,1 2,0 1,5 0,6 0,3 1,1 1,3 1,2 1,2 1,2 1,0 5,1 6,1 2,9 3,12010 63,0 56,4 26,2 29,0 17,2 21,3 1,5 1,3 0,5 0,7 1,0 1,1 0,9 0,8 1,0 0,8 5,2 5,6 3,0 3,3

Anfetam. / Speed

Al·lucinò-gens

Hipno-sedants(2)

Hipno-sedants(3)

Evolució de les prevalences de consum de drogues entre estudiants d'educació secundària de 14-18 anys (%) (Alguna vegada en els darrers 30 dies). Espanya i Catalunya 1994-2008

Alcohol Tabac Cànnabis Cocaïna Heroïna Èxtasi(1)

(1) Èxtasi: èxtasi i drogues sintètiques amb efectes similars. (2) Tranquil·litzants i somnífers amb recepta mèdica o sense. (3) Tranquil·litzants i somnífers sense recepta mèdica. (**) A causa de les preguntes dels qüestionaris de les enquestes 1994-2004, aquestes dades no es van poder analitzar. Font: Subdirecció General de Drogodependències. Anàlisi d’ESTUDES 1994-2010. Obervatorio Español Sobre Drogas (DGPNSD).

Prevalença del consum d'alcohol (%) entre estudiants de secundària de 14-18 anys (Alguna vegada en els darrers 30 dies)

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

80,0

90,0

1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010

Esp Cat

Prevalença del consum de cànnabis (%) entre estudiants de secundària de 14-18 anys (Alguna vegada en els darrers 30 dies)

0

5

10

15

20

25

30

35

1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010

Esp Cat

Prevalença del consum de tabac (%) entre estudiants de secundària de 14-18 anys (Alguna vegada en els darrers 30 dies)

0,0

5,0

10,0

15,0

20,0

25,0

30,0

35,0

40,0

1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010

Esp Cat

T2.9

G2.5 G2.6

G2.7



13

C. L’Observatori europeu de les drogues i les toxicomanies. Informe anual 2013 L’extensió del consum de drogues a la Unió Europea s’ha mantingut relativament estable en els darrers anys, tot i el seu dinamisme en forma d’aparició de noves substàncies i formes d’adquisició. El consum segueix sent elevat en termes històrics, tot i haver alguns aspectes positius com el rècord d’inicis de tractament, les lleugeres disminucions del consum per via parenteral o en els inicis en el consum d’heroïna, cocaïna i cànnabis. Tot i això, adverteixen els redactors de l’informe, cal matisar qualsevol tipus d’optimisme pels efectes que la situació socioeconòmica actual pot tenir en l’augment del consum, l’extensió dels problemes associats i les majors dificultats que hi ha a l’hora d’implementar i mantenir mesures de prevenció i tractament. El cànnabis és la droga il·legal que més es consumeix a la Unió Europea, aquella de la qual se’n confisca una major quantitat i la més es menciona per part d’aquelles persones que inicien tractament. Tot i que alguns països mostren signes de descens del seu consum –particularment en aquells països amb una història llarga i consolidada de prevalença elevada- el consum de cànnabis continua sent elevat en termes històrics i compte amb un mercat ample i relativament sòlid. Al respecte, es destaca el major protagonisme obtingut per la marihuana a les aprehensions del darrer any i l’emergència de nous productes sintètics “similars al cànnabis”. En aquest sentit, la llista de noves substàncies psicoactives del sistema d’alerta ràpida de la UE (EWS en anglès) està dominada pels cannabinoïdes sintètics, alguns d’ells extremadament potents i amb conseqüències adverses agudes.

Les dades més recents indiquen que 15,4 milions de joves de 15-34 anys –l’11,7% d’aquest grup d’edat- ha consumit cànnabis en el darrer any, essent 9,2 milions la xifra corresponent als que tenen entre 15 i 24 anys -14,9% del seu grup d’edat-. Després d’una etapa d’increment progressiu del consum de cànnabis a Europa que arribaria fins el 2008-2009, l’actualitat està definida per una cert increment del consum en països que registraven una prevalença baixa i estabilitat o lleuger descens en aquells que tenen les prevalences més elevades.

G2.8



14

La cocaïna és la droga estimulant il·legal més consumida a Europa, encara que la majora dels consumidors es concentra en un nombre relativament petit de països. S’estima que 2,5 milions de joves de 15-34 anys -1,9% d’aquest grup d’edat- van consumir cocaïna en el darrer any. Els nivells de consum més elevats entre els joves adults els registren Dinamarca, Irlanda, Espanya i el Regne Unit. El màxim en les prevalences sembla que es va assolir en el període 2008-2009 i, posteriorment es va registrar una certa estabilització o lleuger descens.

G2.9

III. Indicadors d’activitat preventiva Informe 2013


15

III. Indicadors d’activitat preventiva



16

1. Campanyes preventives A. dRogues! Què? dRogues! Què? és un programa de prevenció adreçat als estudiants de secundària, inicialment dissenyat per ser aplicat pels alumnes de quart d’ESO als alumnes de primer a quart de manera progressiva. Els alumnes de quart d’ESO, un cop formats, efectuen les intervencions (un total de tretze hores d’intervenció durant tota l’ ESO). Les reformes a nivell curricular dels darrers anys fan difícil la formació dels agents de salut de 4t d’ESO mitjançant un crèdit variable. Així, des del curs 2010-2011 aquest model d’intervenció té continuïtat en dos centres, els restants apliquen un nou model d’intervenció d’iguals. El nou model forma alumnes d’un cicle formatiu d’integració social per intervenir en els centres participants. En el darrer curs, 2011-2012, han participat en el Programa dRogues! Què? 9 centres escolars i 1.612 alumnes, que suposen el 30,8% del total d’alumnes de 1r a 4r d’ESO de Mataró. Una participació, que si bé és inferior a la registrada en el curs 2010-2011, és clarament superior a la dels cursos 2008-2009 i 2009-2010, quan es va decidir donar una nova orientació al programa perquè pogués donar compte dels canvis curriculars introduïts a l’ESO -menor nombre de crèdits variables-, tot mantenint la metodologia d’intervenció d’iguals. Centres, grups i alumnes que han participat en el Programa dRogues! Què?

CentresPercentatge sobre el total

de Mataró (19)

Grups crèdit 4r (n=20)

Alumnes del crèdit 4r

Aules intervenció de 1r a 4r (n=30)

Alumnes intervenció

Percentatge alumnes d'ESO de Mataró Pla d'acció tutorial dQ

1996-1997 3 15,8 4 80 9 (1r d'ESO) 270 19% de 1r d'ESO

1997-1998 3 15,8 4 80 18 (1r i 2n d'ESO) 540 18% de 1r i 2n d'ESO

1998-1999 11 57,9 14 280 26 (1r, 2n i 3r d'ESO) 780 18% de 1r a 3r d'ESO

1999-2000 12 63,2 17 340 60 (1r, 2n, 3r i 4r d'ESO) 1.800 31% de 1r a 4r d'ESO





2004-2005 9+1* 52,6 10+1* 200+18* 104+21*(1r, 2n, 3r i 4r d'ESO) 3.431 66% de 1r a 4r d'ESO

2005-2006 7 36,8 9 180 20, 20, 17, 13 (1r ,2n, 3r i 4r) 2.100 40,2% de 1r a 4r d'ESO

2006-2007 8 42,1 7 140 19,20, 20 (1r, 2n i 3r d'ESO) 1.770 34,6% de 1r a 4r d'ESO

2007-2008 6 31,5 7 116 47 (1r, 2n 3r i 4r d'ESO) 1.410 28,1% de 1r a 4r d'ESO

2008-2009 3 15,7 3 44 18 (1r, 2n i 3r d'ESO) 540 10,6% de 1r a 4r d'ESO

2009-2010 4 21,1 4 102 14 (1r, 2n, 3r i 4r d'ESO) 420 8,3% de 1r a 4r d'ESO

2010-2011 10 52,6 3 49 70 (1r a 4r d'ESO) 2.060 39,5% de 1r a 4r d'ESO

2011-2012 9 47,3 3 82 58 (1r a 4r d'ESO) 1.612 30,8% de 1r a 4r d'ESO * Les dades corresponen a un model alternatiu al crèdit variable (formació d'iguals o "peers" per part de professionals externs). Aplicat a l'Escola Pia. Font: elaboració pròpia a partir de dades de la Secció de Salut Pública de l’Ajuntament de Mataró. Tal com s’ha esmentat abans, s’han format en els darrers tres anys 60 alumnes de Cicles Formatius de l’Institut Puig i Cadafalch com agents de salut. Aquests alumnes, emprant la metodologia d’intervenció d’iguals, han aplicat el programa als centres participants a cada curs.

Centre Nombre d'agents Hores Avaluació

2010 ASO Puig i cadafach(*) 19 25 9,22011 ASO Puig i cadafach 9 25 9,12012 ASO Puig i cadafach 32 25 8,25

Formació d'agents de salut dins del Programa dRogues!

(*) CFGM d'auxiliar sociosanitari i CFGM d'integradors socials Font: elaboració pròpia a partir de dades de la Secció de Salut de l’Ajuntament de Mataró.

T3.1

T3.2



17

A partir de la valoració feta per professors, alumnes i observadora externa, la valoració mitjana conjunta del dRogues! Què? en els darrers dos cursos escolars ha estat de 7,7 i 7,9, respectivament. Avaluació del Programa dRogues! Què?

Professors Alumnes Observaci

ó externaMitjana

total

1r 8,5 8,6 8,62n 6,3 7,5 6,93r 7,0 7,6 7,34r 8,0 8,3 8,2

Mitjana total 7,5 8,0 7,7

1r 8 8,1 8,1 8,12n 7,2 8,2 7,2 7,53r n.d. 8,0 8,0 8,04r 8,5 8,0 7,6 8,0

Mitjana total 7,9 8,1 7,7 7,9

Curs

2010-2011

2011-2012

Font: elaboració pròpia a partir de dades de la Secció de Salut de l’Ajuntament de Mataró. B. Detecció de problemes de consum de drogues als centres d’ensenyament secundari Des del 2004 es disposa d’informació relativa als problemes de consum de drogues detectats pels diversos serveis de la ciutat, integrats en la Comissió de treball del Programa de prevenció de drogodependències i detecció de problemes de consum als centres d’ensenyament secundari. Com es pot observar a les taules següents, en iniciar-se el programa l’any 2004, el percentatge de joves en què s’intervenia de manera precoç era del 20% dels casos, fet que va fer plantejar la necessitat de dissenyar un programa que facilités el seguiment dels joves detectats per la Policia Local i els Mossos d’Esquadra: Programa alternativa educativa a la sanció administrativa per consum o tinença de drogues il·legals. Abans de qualsevol altra consideració, cal assenyalar que les dades de detecció de l’any 2012 no són prou representatives del funcionament del programa, quelcom que obliga a prendre les de 2011 com les darreres dades vàlides a l’hora de fer alguns dels comentaris. El motiu que explica aquest fet és que no ha estat possible disposar de les facilitades pels Mossos d’Esquadra. Així, l’any 2011, s’han detectat 110 casos amb problemes relacionats amb el consum de drogues entre estudiants d’ESO, 82 nois i 28 noies, amb unes edats que van dels 13 als 17 anys. Com en els darrers anys, la substància principal consumida és el cànnabis (99 casos) mentre que la resta de casos tenen a veure amb el consum de cànnabis i amfetamines (6), de cànnabis i cocaïna (2) i de cànnabis, Rohipnol, dissolvents i alcohol (3). En el 52,7% d’aquests casos ha estat possible establir un seguiment a través de la de la derivació al Centre d’atenció a les drogodependències (34) o en el marc del programa d’alternativa a la sanció administrativa (24). En els darrers cinc anys, s’han detectat un total de 388 casos dels quals, un 27% s’ha acollit a mesures de seguiment per part del CAD i un 31,7% a participar en el programa d’alternativa educativa a la sanció administrativa.

T3.3



18

Seguiment al CAD Total %

intervencióHomes Dones Total Total Abandonen*

2004 90 7 97 20 20 20,62005 68 11 79 11 6 0 17 21,52006 73 12 85 22 23 2 45 52,92007 37 7 44 4 18 2 22 50,02008 78 16 94 21 35 2 56 59,62009 68 4 72 14 32 1 46 63,92010 57 21 78 26 17 0 43 55,12011 82 28 110 34 24 1 58 52,72012 29 5 34 9 15 3 24 70,6

Joves detectats

Programa de detecció als centres d'ensenyament secundari

Programa alternativa

* Abandonen abans de la finalització del programa i prefereixen pagar la sanció. Font: elaboració pròpia a partir de dades de la Secció de Salut Pública de l’Ajuntament de Mataró. En relació als casos detectats, apuntar que hi ha un acord general en el si de la comissió tècnica sobre el decalatge existent entre l’edat dels casos detectats i l’edat d’inici en el consum.

Centres d'enseny.

Mossos d'Esquadra

Policia Local

Serveis Socials

Salut i Escola Altres Total

Casos 19 67 10 1 97,0% 100 0 0 100 20,6

Casos 11 32 34 2 79% 100 15,6 2,9 100 21,5

Casos 21 44 15 5 85% 77,2 51,4 20 100 52,9

Casos 4 21 19 44% 100 61,1 21,05 50

Casos 20 43 28 2 1 94% 90 70,5 14,3 100 59,5

Casos 16 39 17 72% 100 53,8 52,9 63,9

Casos 22 31 16 1 8 78% 81,8 45,2 18,7 100 100 55,1

Casos 29 43 28 2 4 4 110% 82,7 30,2 39,2 100 100 100 52,7

Casos 12 9 / n.d. 13 0 0 0 34% 75 46,1

Distribució dels casos segons el servei que detecta i percentatge d'adhesió als programes d'intervenció precoç

2008

2009

2010

2012

2011

2004

2005

2006

2007

Font: elaboració pròpia a partir de dades de la Secció de Salut Pública de l’Ajuntament de Mataró. La derivació dels casos detectats des dels centres d’ensenyament és la que acostuma a comptar amb el percentatge més elevat d’adhesió als programes d’intervenció precoç. Així, el 82,7% dels casos detectats al 2011 han iniciat seguiment-tractament al Centre d’Atenció a les Drogodependències (CAD). L’any 2012, aquest percentatge s’ha reduït al 75% alhora que el del servei de la Policia Local pujava fins el 46,1% quan el 2011 havia estat del 39,2% i el 2010 del 18,7%.

T3.4

T3.5



19

Programa alternativa: distribució dels casos segons tipus de consum

ExperimentalExperimental

amb factors de risc

Problemàtic Total

Casos 1 4 1 6% 16,67 66,67 16,67 100

Casos 3 17 3 23% 13,04 73,91 13,04 100

Casos 10 7 1 18% 55,56 38,89 5,56 100

Casos 10 23 2 35% 28,57 65,71 5,71 100

Casos 9 21 2 32% 28,13 65,63 6,25 100

Casos 3 12 2 17% 17,65 70,59 11,76 100

Casos 2 19 3 24% 8,33 79,17 12,50 100

Casos 3 9 3 15% 20,00 60,00 20,00 100

Casos 41 112 17 170% 24,12 65,88 10,00 100

2009

2010

2011

Total

2012

2005

2006

2007

2008

Font: elaboració pròpia a partir de dades de la Secció de Salut Pública de l’Ajuntament de Mataró. Pel que fa al tipus de consum detectat en els joves que han efectual el programa alternativa des de l’any 2005, s’observa que la majoria, un 65,88%, presenta un consum experimental amb altres factors de risc psicosocial; un 24,12%, un consum experimental; i el 10%, un consum problemàtic. Dels 24 casos acollits a l’alternativa l’any 2011, 3 es consideren que són de consum problemàtic. El 2012 sobre un total de 15 casos, el total de casos amb consum problemàtic també ha estat de 3. C. Detecció de problemes de consum de drogues als centres d’ensenyament secundari. Síntesi de les apreciacions de la comissió de detecció. Centre d’atenció a les drogodependències ● El CAD detecta un increment del consum d’alcohol i de begudes energètiques entre els joves.

Les dades posen de manifest l’augment del nombre d’inicis de tractament per cànnabis com a droga que motiva el tractament entre joves. També cal comentar que l’any 2011 van iniciar tractament 8 noies menors d’edat amb problemes greus de consum, fet que va suposar la creació d’una comissió de treball per prevenir nous casos.

● Es valora que l’augment del consum de drogues esta relacionat amb les dificultats d’inserció

laboral, la pobre oferta d’oci alternatiu i amb determinades pràctiques de joc a través d’Internet. Molts joves no saben que fer “amb el temps lliure” i l’avorriment fa que s’incrementi el consum entre iguals.

● La difícil situació socioeconòmica actual fa que els pacients amb una situació més precària a

nivell laboral i social reiniciïn el consum. Les estratègies de supervivència econòmica -“recerca i realització de qualsevol tipus de feina per precària que aquesta sigui”- se situen per sobre de les exigències de seguiment d’un tractament al CAS. En aquest sentit, si s’efectua un tractament, es segueix aquell que sigui més econòmic i amb menors exigències de temps i especialització: “la situació econòmica actual fa que hi hagi menys demanda d’ingressos a comunitats terapèutiques –cost mínim de 500€ al mes- i més demanda de tractament ambulatori”.

T3.6



20

● Una dada que es destaca és la reducció del preu de les dosis: 5€ les d’heroïna i cocaïna. ● S’apunta que els centres escolars fan més demandes de tallers de prevenció selectiva

destinades a col·lectius d’estudiants amb factors de risc. Servei de la Policia Local ● Es detecta un increment del consum, tinença i venda de cànnabis en determinades zones de la

ciutat. Un consum a la via pública –en petites quantitats i bosses- que no s’amaga davant la presència policial més que en el cas dels més joves. També crida l’atenció, la major visibilitat de les plantes de marihuana als balcons, quelcom que no havia succeït en el passat.

● A nivell quantitatiu, s’ha registrat un clar increment de les denúncies per tinença de drogues,

passant de 150 el 2011 a 257 el 2012. En aquest augment poden haver incidit els canvis organitzatius del Servei de la Policia Local amb la incorporació d’un quart torn i una major intensitat de les inspeccions de bars i locutoris.

Benestar social. Servei d’infància ● Observen un lleuger augment del consum entre mares que ja tenen l’hàbit de consumir de forma

més o menys regular Centres escolars ● Tot i que no és una apreciació compartida per tots els centres, hi ha una majoria que consideren

que en el darrer any hi ha hagut un increment del consum de substàncies il·legals. Una apreciació que ha anat acompanyada amb la detecció de nous casos en alguns centres escolars. Tot plegat una diagnosi que enfosqueix la valoració molt més positiva de l’evolució del consum que es feia l’any passat.

● Paral·lelament a l’augment del consum també s’ha observat un increment de les problemàtiques

que té associades: augment de la conflictivitat i dels robatoris –dintre i fora dels centres escolars-, major absentisme i baixada del rendiment escolar.

● Es torna a fer esment especial a la incidència del consum entre els grups d’estudis post-

obligatoris. El consum es dóna, majoritàriament, fora dels centres escolars, molt a prop d’aquests, i està molt normalitzat pels joves.

● Si bé la relació amb les famílies es valora de forma positiva, preocupa l’actitud dels pares que

han estat en el passat consumidors o consumidores de cànnabis la baixa percepció del risc i la major tolerància envers el consum dels fills.

● La metodologia d’intervenció entre iguals amb alumnes de CFGM té una àmplia acceptació entre

els centres escolars. No obstant això, algun centre apunta la necessitat de millorar el domini que tenen els alumnes de CFGM dels conceptes bàsics del consum de drogues (tolerància, abstinència, etc.,) perquè puguin donar resposta a les preguntes que els plantegen els alumnes de 4rt d’ESO.

● El programa de prevenció i detecció en l’àmbit educatiu es valora de forma positiva pels centres.

Així es destaca la seva capacitat per presentar cada any noves propostes per abordar la temàtica amb els alumnes i les famílies.



21

D. Programa d’intercanvi de xeringues (PIX) Dos dels objectius del PIX són disminuir la incidència de la infecció del virus VIH entre els usuaris de drogues per via parenteral i l’abandó de xeringues a la via pública. El programa compta amb la col·laboració de diversos recursos sanitaris de la ciutat: vint-i-tres farmàcies, un centre d’atenció primària i el Centre d’Atenció a les Drogodependències (CAD). Des de l’octubre de l’any 2008 es disposa del Programa d’agents de salut, que en coordinació amb el CAD, efectuen un seguiment de les zones amb indiciïs de consum, estableixen contacte amb els usuaris de drogues per via parenteral i els faciliten/intercanvien el material d’injecció.. Actualment el programa d’agents de salut està subvencionat per la Subdirecció General de Drogodependències, actualment a través de l’entitat ASAUPAM. Nombre de kits de xeringues distribuïts per serveis

Any Farmàcies Departaments Municipals

Centres d'atenció primària CAD Total

1994 6.826 608 0 0 7.4341995 13.829 912 682 0 15.4231996 9.919 36 1.014 0 10.9691997 8.065 0 343 0 8.4081998 9.016 0 244 800 10.0601999 16.076 0 139 1.600 17.8152000 15.020 0 51 1.800 16.8712001 13.504 0 0 1.600 15.1042002 15.358 0 0 2.200 17.5582003 12.873 0 0 1.200 14.0732004 8.919 0 0 1.600 10.5192005 10.507 0 22 2.400 12.9292006 9.271 0 376 3.400 13.0472007 6.894 0 415 3.550 10.8592008 11.378 0 431 4.550 16.3592009 6.657 0 359 6.600 13.6162010 4.974 0 300 6.000 11.2742011 6.053 0 300 3.050 9.4032012 3.827 0 307 1.175 5.309

Font: elaboració a partir de dades de la Secció de Salut Pública de l’Ajuntament de Mataró. L’any 2012, el PIX ha repartit un total de 5.309 kits de xeringues. Aquesta xifra és la més petita de tota la sèrie iniciada l’any 1994. El 72,09% de les xeringues que s’han distribuït a través del PIX ho han estat a través de les vint-i-tres farmàcies participants en el programa, el 22,13% a través del CAD i el 5,7% a través del CAP del Camí del Mig. En el període 2008-2012, el PIX ha repartit un total de 55.961, pràcticament el 60% a través de les farmàcies comunitàries. Els percentatges de retorn de les farmàcies i dels CAP han estat, l’any 2011, del 57,8 i el 91,3%, respectivament, i el 2012, del 48,1 i el 100%.

T3.7



22

Nombre de kits de xeringues distribuïts i percentatge de retorns*

3.827

6.053

48,1

57,8

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012

Unitats

0

10

20

30

40

50

60

70

80%

Distribució Retorn

*23 farmàcies. Font: elaboració pròpia a partir de dades de les farmàcies de Mataró que participen en el Programa d’intercanvi de xeringues i PMD. El PIX té com objectiu minimitzar la presència de xeringues a la via pública. Per assolir aquest objectiu s’han posat en marxa tot un seguit d’accions per minimitzar-ne la presència: Acció 1. Registre de recollida de les xeringues recollides a la via pública. Acció 2. Recollida higiènica i gestió dels residus. Acció 3. Actuació que s’efectua en casos d’urgència des del Servei de la Policia Local. Acció 4. Seguiment de les zones amb indicis de consum. Acció 5. Actuació coordinada dels diversos serveis davant la detecció de zones de consum. Entre les actuacions efectuades des dels diferents serveis, es disposa d’un registre sistemàtic de la recollida de xeringues, bàsicament pel Servei de Manteniment, el Servei de la Policia Local i pel CAD a les zones amb indicis de consum s’ha incrementat la neteja i s’ha establert contacte amb els usuaris de drogues amb l’objectiu de reduir els danys relacionats amb el seu ús, facilitar la recollida de xeringues i posar-los en contacte amb els recursos de tractament. L’any 2012, els agents de salut han intercanviat 712 xeringues, 457 menys que l’any anterior, i han recollit 612, 69 xeringues més que l’any 2011 i una xifra molt aproximada a les que ja es van obtenir l’any 2009. Pel que fa al contacte amb nous usuaris, el darrer any s’ha aconseguit contactar amb 9 nous usuaris, un nombre gairebé idèntic al registrat l’any anterior i substancialment inferior als assolits els anys 2009 (38) i 2010 (85). El motiu principal que explica aquest descens és l’enderrocament d’algunes de les naus industrials que havien estat els llocs principals de contacte. En els darrers cinc anys, els agents de salut han intercanviat un total de 9.732 xeringues, n’han recollit 2.897 i han fet 140 contactes.

G3.1



23

2008(*) 2009 2010 2011 2012 Var. Abs. 2011-2012

Var (%) 2011-2012

xeringues intercanviades 1.282 3.748 2.821 1.169 712 -457 -39,1xeringues recollides 337 628 777 543 612 69 12,7Nombre de contactes nou 0 38 85 8 9 1 12,5

Actuacions dels agents de salut en zones amb indicis de consum de drogues

(*) El Programa d’agents de salut es posa en marxa l’octubre del 2008. Font: elaboració a partir de dades de la Fundació Àmbit Prevenció. El darrer any s’han recollit un total de 858 xeringues abandonades a la via pública. Una quantitat molt similar a les recollides en els darrers quatre anys. Per serveis, només els agents de salut, amb 612, han recollit un nombre de xeringues superior a l’any anterior. En els darrers cinc anys, el Servei de la Policia Local, el Servei de Manteniment i el Centre d’atenció a les Drogodependències han recollit un total de 4.684 xeringues. Recollida de xeringues per serveis

SPL* Mant CAD SSP Total2006 65 652007 165 70 2352008 86 367 787 4 12442009 46 167 628 12 8532010 27 71 777 8752011 80 231 543 8542012 29 217 612 858

Font: elaboració a partir de les dades subministrades pels diversos serveis implicats: *SPL: Servei de la Policia Local de Mataró; Mant: Servei de Manteniment; CAD: Centre d'Atenció a les Drogodependències; SSP: Secció de Salut Pública de l'Ajuntament de Mataró . (*) L’any 2007 computa la suma de la recollida del Servei de la Policia Local i dels dos darrers mesos de l’any del Servei de Manteniment.

Nombre Variació absoluta

Variació (%)

1993 4961994 294 -202 -40,731995 374 80 27,211996 235 -139 -37,171997 343 108 45,961998 162 -181 -52,772007* 70 -92 -56,792008 367 297 424,292009 167 -200 -54,502010 71 -96 -57,492011 231 160 225,352012 217 -14 -6,06Total 3.027

Xeringues recollides pel Servei de manteniment de l'Ajuntament de Mataró

Font: elaboració a partir de les dades del Servei de Manteniment. Ajuntament de Mataró.

E. Material informatiu L’edició i la distribució de material informatiu de suport a diversos programes és un indicador de l’activitat preventiva que es duu a terme des del Pla Municipal de Drogodependències. Postals de festa. Pla Municipal de Drogodependències de l’Ajuntament de Mataró. Col·lecció de postals d’informació sobre els recursos de la ciutat relacionats amb el tractament de drogodependències i missatges de reducció dels riscos associats als consums. El material s’adreçava a la població jove en l’àmbit dels bars musicals i les discoteques. L’edició de les postals formava part del Programa drogues de festa, 1999-2004.

T3.8

T3.9

T3.10



24

Guia informativa sobre drogues. Pla Nacional de Drogues. Ministeri de l’Interior. Guia editada pel Pla Nacional de Drogues que conté informació general sobre diverses substàncies, així com pautes d’actuació davant problemes de consum i recursos d’informació Connecta amb els teus fills. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. Publicació adreçada a pares i mares per prevenir el consum de drogues i altres conductes de risc. La col·lecció consta de diverses publicacions que intenten resoldre dubtes sobre l’educació, el consum de tabac, alcohol, cànnabis i estimulants. Que ruli... manual per a mans properes al cànnabis. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. Llibret d’informació general sobre el cànnabis adreçat a joves consumidors que fa servir un llenguatge molt proper i enumera tota una sèrie de consells per a la reducció dels riscos associats al seu consum. Cànnabing. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya Fullet informatiu de petit format que aborda diversos aspectes sobre el cànnabis. S’adreça a persones consumidores o properes al seu consum. De nit, tingues-ho clar. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya Postals editades per a espais d’oci nocturn i de lleure adreçades a joves. Les postals aporten elements de reflexió i actituds crítiques enfront dels consums, així com estratègies per tenir cura dels amics o donar protagonisme a la dona. Drogues i lleis. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya Llibret informatiu, adreçat a joves consumidors i agents propers, sobre les conseqüències legals de la possessió i el tràfic de drogues. Fullet del Centre d’atenció a les drogodependències (CAD). Consorci Sanitari del Maresme. Fullet informatiu sobre els serveis que ofereix el CAD. S’hi descriuen les condicions d’accés, els programes assistencials i l’adreça i el telèfon de contacte. Àmbit jove. Àmbit Prevenció Postal que descriu les prestacions que ofereix l’espai de consulta d’Àmbit Prevenció. S’adreça a joves i adolescents que volen tenir informació sobre les drogues o fer consultes sobre el propi consum. Informa dels horaris i el telèfon i l’adreça de contacte.



25

Distribució de materials d'informació i prevenció. Mataró

Postals de festa*

Guia informativa

PNSD

Guia informativa

SDGD

Connecta amb els teus

fills*

Cànnabis Que ruli... Cànnabing Postals

DGDISDrogues i

LleisRecursos

CAD

Recursos Àmbit

PrevencióTotal

1999 7.000 7.0002000 12.600 12.6002001 11.200 11.2002002 4.600 4.6002003 3.800 170 20 42 1.300 5.3322004 800 530 280 208 3.235 5.0532005 FINALITZAT 500 310 192 600 1.990 3.5922006 n.d. 575 250 1.100 n.d. 432 2.3572007 n.d. 267 293 893 n.d. 375 620 680 3.1282008 356 537 284 484 n.d. 287 380 0 2.3282009 70 400 270 300 623 n.d. 300 200 100 2.2632010 40 400 455 170 360 n.d. 170 2.300 40 3.9352011 n.d. 140 334 103 140 136 1.250 50 2.1532012 n.d. 340 119 n.d. n.d. n.d. 5.250 n.d. 5.709Total 40.000 1.666 1.280 3.167 1.842 4.200 6.525 1.700 10.000 870 65.541

*Jocs de 8 postals. *** * El 2012 està formada pels següents materials: Guia completa 19, cànnabis 50 i alcohol 50; el 2011 aquesta col·lecció està formada pels següents materials: Breviari 70, Guia completa39, cànnabis 75, alcohol 75 i estimulants 75. Font: elaboració pròpia a partir de dades de la Secció de Salut Pública de l’Ajuntament de Mataró.

F. Accés i distribució de preservatius Potenciar i facilitar l’ús dels preservatius és un objectiu prioritari per a la prevenció de la infecció del VIH i la sida. Així, doncs, des de l’any 1995 s’han anat diversificant els punts de distribució per facilitar-ne l’accés. Condó Star Capsa en format de paquet de tabac amb tres preservatius que es distribuïa ―des del 1995 i fins al final del 2005― a través de màquines expenedores de tabac en l’àmbit dels bars musicals i discoteques. A partir del mes de gener del 2006 ―amb l’entrada en vigor de la Llei 28/2005, de 26 de desembre, en la qual es fa referència a la incompatibilitat de poder subministrar altres productes a les màquines expenedores de tabac (Article 4t)―, les capses editades s’han facilitat als joves en espais juvenils o des del servei d’informació del Sidral als instituts d’educació secundària. Preservatius a granel Preservatius femenins i masculins que es distribueixen gratuïtament des de l’any 1996 des de diversos centres i serveis sociosanitaris de la ciutat: CAD, Programa Àmbit Maresme, Unitat Funcional de Sida, SIDRAL, ASSIR. L’any 2012 es van distribuir un total de 49.862 preservatius a través de la campanya de prevenció, una xifra molt similar a la de l’any 2010 i tan sols per sota de l’assolida pels anys 2009 i 2011. Si a aquest nombre de preservatius, hi afegim els dispensats a través del Programa Màquina, el total de 2012 puja fins als 59.008. En els darrers cinc anys, període en què es troben els anys de major distribució de preservatius de tota la sèrie iniciada el 1995, s’han repartit un total de 266.862, el 95% dels quals eren preservatius masculins (a granel).

T3.11



26

Nombre de preservatius distribuïts segons campanyes de prevenció

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

45.000

50.000

55.000

60.000

65.000

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

Unitats

Masculins (a granel) Femenins (a granel) CondóStar Durex

Font: elaboració pròpia a partir de dades de la Secció de Salut Pública de l’Ajuntament de Mataró. * No s’hi computen els preservatius dispensats a través de les màquines de preservatius –Programa Màquina. Programa “Màquina” En aquest apartat es computa el nombre de preservatius distribuïts a través de les màquines expenedores del Programa Màquina del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya instal·lades a Mataró. El nombre total de preservatius distribuïts l’any 2012 (813) és inferior en 1.104 preservatius al total distribuït el 2011. En el període 2008-2012, s’han repartit a través d’aquest programa un total 6.786 preservatius. El màxim es va assolir l’any 2006 amb 2.229.

Distribució de preservatius a través del Programa Màquina. Mataró

Localització Màq. capses (3 U.) Màq. capses

(3 U.) Màq. capses (3 U.) Màq. capses

(3 U.) Màq. capses (3 U.) Màq. capses

(3 U.)

Port de Mataró 1 130 1 120 2 179 2 87 2 104 2 76Casal de joves del parc 2 57 2 54 1 62 1 42 1 53 1 22Can Solaret Poliesportiu E. Millán 1 22 1 32 1 10Piscina Municipal. Parc 1 30Estació de RENFE 1 164 1 198 1 241 1 140 1 146 1 110ABS Cirera - Molins (E) 1 3 1 55 1 1Biblioteca Pompeu Fabra 1 80 2 137 2 62CAP II. Camí del Mig (E) 1 104 1 144Total packs (3 unitats) 6 403 5 404 5 492 7 456 8 639 7 271

201220112010(***)20092008(**)2007(*)

E: màquina exterior (*) Retirada d’una màquina del Port de Mataró, del poliesportiu E. Millán i de la piscina municipal del parc. (**) Retirada de la màquina que restava a la piscina municipal del parc. (***) Instal·lació d’una màquina interior i dos d’exteriors. Font: elaboració pròpia a partir de dades del Programa per a la Prevenció i Assistència de la Sida. Direcció General de Salut Pública. Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

G3.2

T3.12



27

2. Demanda d’informació A. Serveis d’informació Les demandes d’informació en el CAD són sol·licituds d’afectats o familiars respecte al tractament. Des de l’Ajuntament, des del servei d’informació del Pla Municipal de Drogodependències de Salut Pública, les demandes les efectuen professionals o estudiants. L’any 2012 es comptabilitza un total de 49 demandes d’informació sobre drogodependències al Centre d’Atenció a les Drogodependències (CAD) i a la Secció de Salut Pública de l’Ajuntament de Mataró (SSP). Un nombre de demandes que se situa una mica per sota de la mitjana dels darrers cinc anys (49,6) i clarament per sota del màxim d’aquest període assolit el 2009 amb 74. El nombre més elevat de demandes de tota la sèrie es va registrar l’any 2004 amb 163. La raó fonamental que explica aquesta davallada és la posada en marxa de nous programes que donen resposta a diverses necessitats d’informació que ja no es comptabilitzen com a consultes en el servei d’informació de l’Ajuntament. Entre els programes que cobreixen aquestes necessitats d’informació, cal mencionar particularment el de prevenció de drogodependències i detecció de problemes de consum de drogues als centres d’ensenyament secundari que suposaven nombroses demandes.

Nombre de demandes d'informació adreçades al CAD i SSP

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012

Nombre

CAD SSP

Les demandes d’informació adreçades a la Secció de Salut Pública de l’Ajuntament de Mataró (SSP) no es registraven amb anterioritat a l’any 1998. Del CAD tan sols es comptabilitza les ateses personalment amb cita prèvia. Font: elaboració pròpia a partir de dades de la Secció de Salut Pública de l’Ajuntament de Mataró i del Centre d’Atenció a les Drogodependències. B. Sessions informatives per a pares d’alumnes L’objectiu d’aquesta intervenció és complementar les actuacions que es fan en el marc del Programa dRogues! Què?, i informar els pares i les mares sobre l’adolescència i les estratègies educatives per prevenir l’ús/abús de substàncies. Aquestes sessions es fan en col·laboració amb professionals de Salut Pública de l’Ajuntament, del Centre d’Atenció a les Drogodependències, dels Mossos d’Esquadra i de la Policia Local. En el darrer any s’han dut a terme tres sessions que han aplegat un total de 79 participants, amb una mitjana de satisfacció del 9,1. En els darrers cinc anys, s’han fet 17 sessions amb un total de 549 participants i una valoració mitjana del 8,6. Des de la posada en marxa de l’actuació, l’any 2000, s’han realitzat 52 sessions que han reunit a un total de 1.831 pares i mares i amb una valoració mitjana del 8,4.

G3.3



28

Any Centres o sessions Assistents Valoració

2000 8 435 8,22001 1 35 8,52002 4 118 8,32003 6 216 8,52004 4 130 8,12005 5 181 8,62006 5 125 8,32007 2 42 8,22008 4 81 8,32009 3 137 8,52010 3 116 8,72011 4 136 8,52012 3 79 9,1Total 52 1.831 8,4

Sessions informatives adreçades a pares i mares

Font: elaboració pròpia a partir de dades de la Secció de Salut Pública de l’Ajuntament de Mataró. Sessions informatives adreçades a pares i mares (2011)

Curs/Centre Assistents Servei Formador

Total Hores Valoració

Escola Pia 30 SSP / PL / ME 2 8 92,31% >7 31 CAD / SSP / PL / ME 2 9,1 100% >7

Sant Josep 35 PL/ SSP 2 8,7 95,2% >7Meritxell 40 CAD / SSP / PL / ME 2 8,0 82,61% >7

4 centres 136 8 8,5 Sessions informatives adreçades a pares i mares (2012)

Curs/Centre Sessions Assistents Servei Formador


GEM 1 20 CAD/ SSP / PL / ME 2 8 94,12% >7IES. Damià Campeny 1 34 CAD / SSP / PL / ME 2 8,8 100% >7

El Turó 1 25 CAD / SSP / PL / ME 2 9,5 100% >83 centres 3 79 6 9,1

Un altre aspecte a destacar és l’inici del tallers de prevenció selectiva adreçats a pares i mares. Durant l’any 2012, amb l’objectiu de millorar les competències parentals entre les famílies d’adolescents, es van efectuar dos tallers en col·laboració amb entitats i serveis de la ciutat, Aquesta actuació forma part d’un conjunt d’estratègies d’intervenció en l’àmbit familiar que s’aniran desenvolupant en els propers anys en col·laboració amb diferents serveis de la ciutat integrats en la comissió de detecció.

Curs/Centre Sessions Assistents Servei Formador


Càrites Sant Pau 4 7 SSP 8 10Promoció Social 5 8 CAD / SSP / ME 10 9,8

3 centres 9 15 18 9,9

Tallers adreçats a pares i mares. Prevenció selectiva. Barris de Rocafonda i Palau-Escorxador (2012)

* CAD: Centre d’atenció a les drogodependències; SSP: Secció de Salut Pública; ME: Mossos d'Esquadra; PL: Servei Policia Local

T3.13

T3.14

T3.15

T3.16



29

C. Sessions informatives per a altres col·lectius professionals L’any 2012 s’han dut a terme cinc sessions informatives sobre drogodependències adreçades a diversos col·lectius professionals. El total d’assistents ha estat de 78 i la valoració mitjana de satisfacció de 8,8 punts. En el període 2008-2012, s’han realitzat 17 sessions, que sumen un total de 57,75 hores i en les quals han participat 242 professionals. La valoració mitjana d’aquestes sessions ha estat de 8,74.

Total sessions Total hores Nombre

Participants Valoració

2005 4 10 58 8,72006 5 12,5 87 8,32007 2 12 44 7,32008 1 2 24 9,62009 5 15 48 8,52010 4 20 68 82011 2 10 24 8,82012 5 10,75 78 8,8

Sessions de formació impartides a professionals

Total sessions SSP CAD FAP PL ME Altres

2005 4 3 4 3 3 32006 5 4 5 4 4 42007 2 2 2 2 2 22008 1 12009 5 5 5 5 5 52010 4 4 4 4 4 42011 2 2 2 2 22012 5 5 5 5 5 5

Participació dels serveis a les sessions de formació a professionals

Formació a professionals

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012Total 4 5 2 1 5 4 2 5Impartides

3 4 2 5 4 4 51 1 1

Total hores 10 12,5 12 2 15 20 20 10,75Participants 58 87 44 24 48 68 68 78Valoració 8,7 8,3 7,3 9,6 8,5 8 8 8,8

Altres

SSP/ CAD/ FAP /PL/ MECADFAP

* SSP: Secció de Salut Pública, CAD: Centre d'atenció a les drogodependències, ME: Mossos d'Esquadra, SPS: Servei de la Policia Local, AP: Àmbit prevenció. Font: elaboració pròpia a partir de dades de la Secció de Salut Pública de l’Ajuntament de Mataró.

T3.18

T3.19

T3.17



30

Sessions informatives adreçades a altres col·lectius 2011-2012

Any Actuació Col·lectiu Assistents Servei Formador* Valoració

2011 Sessió de formació. Apunts per a l'actualització

Comissió de detecció 24 SSP, CAD, FAP,

Altres 8,6

2011 Sessió de treball intern. Diversitat de famílies: com intervenim?

Comissió de detecció 24 SSP, CAD, FAP,

Altres 9,2

2012 Sessió de treball R-PEducadores de serveis socials -

infància7 SSP, CAD, FAP

2012 Sessió de treball R-PEducadores de l'Espai jove de

Rocafonda4 SSP, FAP

2012 Sessió de treball R-PProfessors del Centre obert

Salesians5 SSP, FAP

2012 Sessió de treball R-P Educadors serveis socials - promoció 13 SSP, CAD, FAP

2012 Sessió de formació R-PEducadores de l'Espai jove de

Rocafonda8 SSP, FAP 8,75

2012 Sessió de formació R-P Prof. atenció primària del CAP 3 21 SSP, CAD, PL 8,6

2012 Sessió de formació R-P Educadors serveis socials - promoció 15 SSP, CAD, PL 8,6

2012 Sessió de formació R-P Infermeres SIE Maresme 17 SSP, CAD 8,9

2012 Sessió de formació R-P Farmàcies 17 SSP, CAD 8,9

11 sessions 155 8,8 Font: elaboració pròpia a partir de dades de la Secció de Salut Pública de l’Ajuntament de Mataró.

D. Sessions informatives sobre aspectes legals de les drogodependències Els Mossos d’Esquadra i el Servei de la Policia Local de Mataró duen a terme accions informatives adreçades als alumnes de secundària de la ciutat, majoritàriament als de quart d’ESO. Les sessions tenen per objectiu oferir informació sobre aspectes legals relacionats amb les drogues. No disposem del nombre de sessions efectuades l’any 2012, Mossos d’Esquadra no les ha facilitat L’any 2011, darrer any que es disposen dades, es van realitzar 10 sessions informatives en quatre centres escolars que van aplegar a un total de 250 alumnes. En el període 2007-2011, s’han efectuat 185 sessions en 64 centres escolar i adreçades a un total de 3.402 alumnes.

Sessions Centres participants

Nombre d'alumnes

2003 56 12 1.4752004 56 10 1.3742005 47 14 1.4102006 47 14 1.3282007 49 16 1.3152008 33 13 9602009 28 16 4012010 65 15 4762011 10 4 250Total 391 114 8.989

Sessions informatives per a alumnes sobre aspectes legals de drogues

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Oficina de Relacions amb la Comunitat. Mossos d’Esquadra de Mataró.

T3.21

T3.20



31

E. Tallers de prevenció universal Per tercer any consecutiu s’han efectuat tallers de prevenció universal, tot i que no s’aconsellava perquè l’efectivitat del programa dRogues! Què? és superior a l’assolida a través dels tallers. L’any 2012, s’han dut a terme 20 tallers de prevenció universal, en els quals han participat 558 alumnes de quatre centres d’ensenyament que no seguien el programa dRogues! Què?. En aquests tres anys, s’han efectuat 67 tallers per un total de 106 hores i en els quals han participat 1.780 alumnes. La valoració mitjana ha estat de 8. Tallers de prevenció universal

CAD* FAP** Total Total hores

Participats Valoració

2010 13 10 23 48 601 7,42011 9 15 24 34 641 8,32012 8 12 20 24 538 8,3

* Centre d'atenció a les drogodependències ** Àmbit Prevenció Font: elaboració pròpia a partir de dades de la Secció de Salut Pública de l’Ajuntament de Mataró.

T3.22



32

Característiques dels tallers de prevenció universal

Any Curs/Centre Assistents Servei Formador


2011 1r batx.C / Escola Pia 28 CAD 1 9,22011 1r batx.H / Escola Pia 23 CAD 1 9,32011 1r batx.F / Escola Pia 29 CAD 1 8,62011 1r batx.G / Escola Pia 31 CAD 1 9,22011 1r batx.D / Escola Pia 29 CAD 1 9,12011 1r batx.E / Escola Pia 29 CAD 1 8,82011 1r batx.B / Escola Pia 24 CAD 1 9,22011 1r batx.A / Escola Pia 24 CAD 1 9,22011 Aula d'acollida / IES Satorras 5 CAD 1 102011 2n ESO D / Escola Pia 30 FAP 1 8,32011 2n ESO B / Escola Pia 28 FAP 1 8,22011 2n ESO A / Escola Pia 29 FAP 1 7,62011 2n ESO C / Escola Pia 25 FAP 1 7,62011 2n ESO E / Escola Pia 29 FAP 1 82011 4t ESO A / Escola Pia 30 FAP 1 7,92011 4r ESO B / Escola Pia 29 FAP 1 7,62011 4r ESO C / Escola Pia 31 FAP 1 8,32011 4r ESO D / Escola Pia 26 FAP 1 6,12011 4r ESO E / Escola Pia 27 FAP 1 7,62011 2n ESO B / E. Sant Josep 24 FAP 5 7,82011 2n ESO A / E. Sant Josep 27 FAP 4 8,12011 3r ESO A / Valldemia 27 FAP 2 8,12011 3r ESO B / Valldemia 28 FAP 2 7,82011 3r ESO C / Valldemia 29 FAP 2 7,72012 1r batx.A / Escola Pia 30 CAD 1 8,32012 1r batx.F / Escola Pia 29 CAD 1 8,42012 1r batx.G / Escola Pia 27 CAD 1 8,12012 1r batx.D / Escola Pia 26 CAD 1 8,82012 1r batx.E / Escola Pia 27 CAD 1 9,12012 1r batx.B / Escola Pia 28 CAD 1 9,22012 1r batx.H / Escola Pia 27 CAD 1 9,02012 1r batx.C / Escola Pia 29 CAD 1 8,62012 4t ESO A / Escola Pia 28 FAD 1 7,72012 4r ESO B / Escola Pia 26 FAD 1 7,82012 4r ESO C / Escola Pia 27 FAD 1 8,22012 4r ESO D / Escola Pia 25 FAD 1 8,22012 4r ESO E / Escola Pia 25 FAD 1 7,72012 2n ESO A / Escola Pia 27 FAD 1 8,42012 2n ESO B / Escola Pia 28 FAD 1 8,32012 2n ESO C / Escola Pia 30 FAD 1 8,22012 2n ESO D / Escola Pia 26 FAD 1 8,72012 2n ESO E / Escola Pia 30 FAD 1 7,92012 Aux. Farmàcia / Freta 16 FAD 3 6,82012 2n ESO / Sol Ixent 27 FAD 3 8,6

Total sessions 44 1.179 58 8,3 CAD: Centre d’atenció a les drogodependències; AP: Àmbit Prevenció (1) El 9 de satisfacció mitjana correspon a tots els primers de batxillerat de l'Escola Pia (2) El 8 de satisfacció mitjana correspon a tots els quarts de batxillerat de l'Escola Pia Font: elaboració pròpia a partir de dades de la Secció de Salut Pública de l’Ajuntament de Mataró. En l’apartat de la prevenció universal, cal fer-se ressò de l’ExpoCaixa Parlem de drogues, a la Plaça Santa Anna entre els dies 26/09/2012 i el 23/10/2012. El sentit de l’exposició és sensibilitzar els joves i prevenir-los del consum de drogues des d’un punt de vista científic i global; és a dir, oferint recursos d’informació, orientació i formació a les famílies, a la comunitat educativa, als professionals de la salut i als joves. El total de persones que han assistit a l’exposició ha estat de 6.316 de les quals, 1.929 ho han fet mitjançant la visita guiada.

T3.23



33

Tipus visitaNombre

de visites

Total visitants

GuiadaAlumnes d'ESO 74 1.823Públic en general 12 46Entitats 3 57Sessió formació professionals 1 3

90 1.929No guiadaPúblic en general 4.387

Total 6.316

Altres intervencions universals. Exposició Parlem de drogues

F. Tallers i sessions específiques adreçades a la població en risc En el marc del Programa de prevenció de drogodependències i detecció de problemes de consum de drogues als centres d’ensenyament secundari, des de l’any 2005 s’ofereixen tallers ―des del CAD o des d’Àmbit Prevenció― quan es detecten grups o col·lectius de joves amb problemes relacionats amb el consum de drogues. Els tallers se situen en el marc de la reducció dels riscos associats al consum atès que s’adrecen a població en contacte o consumidora de cànnabis i/o d’altres drogues. L’any 2012, s’han realitzat 11 tallers, per un total de 28 hores, en els quals han participat 188 alumnes. En els darrers cinc anys s’han dut a terme un total de 987 tallers que han aplegat una participació de1.636 alumnes i que han tingut un valoració mitjana de 8,1 punts. Tallers de prevenció selectiva

2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012Total tallers 6 10 18 20 28 14 25 11

4 4 6 6 2 0 2 12 6 12 14 26 14 23 10

Total hores 10 18 33 37 55 34 48,5 28Participants 105 490 294 431 526 155 336 188Valoració 7,8 8,7 8,3 8,4 7,5 8 8,3 8,4

Tallers CADTallers AP

Font: elaboració pròpia a partir de dades de la Secció de Salut Pública de l’Ajuntament de Mataró.

T3.25

T3.24



34

Característiques dels tallers de prevenció selectiva

Any Curs/Centre AssistentsServei

Formador(6) Total Hores Valoració

2011 CFGM Informàtic / Escola Pia 17 FAP 3 8,52011 CFGM Elèctric / Escola Pia 7 FAP 3 8,62011 Prova d'accés / CFA Salesians(1) 14 FAP 3 7,72011 Aprèn i treballa / CFA Salesians 10 FAP 3 7,92011 CFGM Farmàcia / Freta 13 FAP 3 7,72011 Menors residents / CA La Ribera(2) 4 FAP 3 7,52011 Nouvinguts 1 / Can Noé 8 FAP 1,5 9,52011 Nouvinguts 2 / Can Noé 8 FAP 1,5 8,92011 GES 1 / Can Noé(3) 21 FAP 1,5 8,42011 CFGM / Can Noé 26 FAP 1,5 7,32011 PQPI Aux. Fontaneria / Miquel Biada 11 FAP 1,5 7,82011 PQPI Aux. Elèctric / Miquel Biada 14 FAP 1,5 8,22011 Nouvinguts / EA Tarongers(4) 23 FAP 1,5 102011 GES 1 tarda / EA Tarongers 24 FAP 1,5 82011 GES 1 Vespre / EA Tarongers 20 FAP 1,5 8,12011 GES 2 tarda / EA Tarongers 24 FAP 1,5 7,22011 GES 2 Vespre / EA Tarongers 23 FAP 1,5 8,12011 UEC(5) 2 FAP 1 92011 UEC 2 FAP 1 92011 UEC 2 FAP 1 92011 PQPI Comerç / Valldemia 14 CAD 1 8,32011 PQPI Informàtica / Valldemia 7 CAD 1 8,52011 Aux. Geriatria / CFA Salesians 14 FAP 3 7,82011 Aprèn i treballa / CFA Salesians 10 FAP 3 8,12011 Prova d'accés / CFA Salesians 18 FAP 3 8,42012 CFGM Administratiu / Escola Pia 11 FAP 3 7,62012 CFGM Informàtic / Escola Pia 25 FAP 3 7,62012 CFGM Elèctric / Escola Pia 6 FAP 3 92012 PQPI Administratiu / Escola Pia 15 FAP 3 8,32012 PQPI Elèctric / Escola Pia 17 FAP 3 8,92012 CFGM esports / Escola Pia 25 CAD 1 8,52012 UEC 10 FAP 3 82012 Can Noé 9 FAP 2 8,92012 Cor de Jesús 4 FAP 1,5 9,52012 Apren i Treballa 2 / Salesians 26 FAP 3 8,12012 GES 2 tarda / EA Tarongers 19 FAP 1,25 8,62012 GES 2 Vespre / EA Tarongers 21 FAP 1,25 8,1

25 sessions 524 76,5 8,3 (1) CFA: Centre de formació d'adults; (2) CA: Centre d'acollida; (3) GES: Graduat en educació secundària. Nivell 1 o 2; (4) EA: Escola d'adults; (5) UEC: Unitat d'escolarització compartida ; (6) CAD: Centre d'atenció a les drogodependències; AP: Àmbit Prevenció Font: elaboració pròpia a partir de dades de la Secció de Salut Pública de l’Ajuntament de Mataró.

T3.26

IV. Indicadors sociosanitaris Informe 2013


35

IV. Indicadors sociosanitaris relacionats amb el consum de

drogues



36

1. Casos d’intoxicació L’any 2012, els casos diagnosticats com a intoxicacions per consum de drogues (767) representen el 7,08‰ del total de casos atesos per urgències. En els darrers cinc anys, aquests casos sumen un total de 3.893 casos diagnosticats i representen el 6,96‰. En el darrer any, el 54,89% de les intoxicacions diagnosticades han estat agudes per consum de begudes alcohòliques i el 29,47%, intoxicacions deliberades amb fàrmacs. Les intoxicacions per abús de drogues representen el 12%. En el període 2008-2012, la intoxicació aguda per consum d’alcohol significa el 57,21% dels casos d’intoxicació per consum de drogues, seguida per la intoxicació medicamentosa que dóna compte del 30,13%.

Casos d'intoxicació registrats pel Servei d'urgències de l'Hospital de Mataró.2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 Total

Alcoholisme crònic 33 32 140 62 2 10 17 31 39 28 394Intoxicació aguda d'alcohol 395 410 477 367 246 463 452 423 468 421 4.122Intoxicació per abús de drogues 60 86 101 104 53 59 81 63 73 92 772Intoxicació medicamentosa 196 224 326 203 82 207 272 200 268 226 2.204Total 684 752 1.044 736 383 739 822 717 848 767 7.492

Casos d'intoxicació registrats pel Servei d'urgències de l'Hospital de Mataró. (% per anys)

2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 TotalAlcoholisme crònic 4,82 4,26 13,41 8,42 0,52 1,35 2,07 4,32 4,60 3,65 5,26Intoxicació aguda d'alcohol 57,75 54,52 45,69 49,86 64,23 62,65 54,99 59,00 55,19 54,89 55,02Intoxicació per abús de drogues 8,77 11,44 9,67 14,13 13,84 7,98 9,85 8,79 8,61 11,99 10,30Intoxicació medicamentosa 28,65 29,79 31,23 27,58 21,41 28,01 33,09 27,89 31,60 29,47 29,42Total 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 Font: elaboració pròpia a partir de dades del Servei d’Urgències de l’hospital de Mataró. Les determinacions de tòxics fan referència a persones consumidores i no a intoxicacions; és per això, que aquestes són un bon indicador per tenir una imatge general de quin pot ser l’abast general del consum d’una substància. Al 2012, d’igual manera que en els darrers quatre anys, l’alcohol i les benzodiazepines tornen a ser les dues substàncies més detectades en les anàlisis i, com ja va passar a la resta d’anys, amb uns percentatges molt similars: l’alcohol (54,87%) i les benzodiazepines (46,24%). A més d’aquestes dues substàncies s’ha detectat rastres de consum de cànnabis en el 24,23% de les anàlisis i de cocaïna en el 12,52%. Distribució de les determinacions de tòxics. Servei d'urgències de l'Hospital de Mataró

Positius % / positius

% / total anàlisis Positius % /

positius% / total anàlisis Positius % /

positius% / total anàlisis Positius % /

positius% / total anàlisis

Amfetamines 10 0,69 0,99 19 0,95 1,67 14 0,75 1,16 9 0,58 0,82Barbiturics 6 0,41 0,59 3 0,15 0,26 5 0,27 0,41 6 0,39 0,54Benzodiazepines 553 38,11 54,70 616 30,92 54,04 620 33,41 51,24 510 32,76 46,28Cànnabis 188 12,96 18,60 267 13,40 23,42 306 16,49 25,29 267 17,15 24,23Cocaïna 181 12,47 17,90 186 9,34 16,32 177 9,54 14,63 138 8,86 12,52Opiacis 31 2,14 3,07 38 1,91 3,33 48 2,59 3,97 21 1,35 1,91Alcohol 482 33,22 54,65 779 39,11 73,84 581 31,30 58,92 530 34,04 54,87MDMA 5 0,25 0,44 18 0,97 1,49 3 0,19 0,27Metadona 40 2,01 3,51 46 2,48 3,80 30 1,93 2,72Metanfetamina 13 0,65 1,14 10 0,54 0,83 19 1,22 1,72Triciclics 26 1,31 2,28 31 1,67 2,56 24 1,54 2,18Total 1.451 100 1.992 100 1.856 100 1.557 100

2009 2010 2011 2012

Font: elaboració pròpia a partir de dades del Servei d’Urgències de l’Hospital de Mataró. El darrer any es va comptabilitzar un total de 1.557 positius, el 34,04% per alcohol, el 32,76% per benzodiazepines i el 17,15% per cànnabis. Tots aquests percentatges són molt similars als registrats l’any 2011.

T4.1

T4.2

T4.3



37

En totes les determinacions positives de tòxics, el nombre d’homes és superior al de dones. L’any 2011 hi havien més dones en el cas de la metadona i dels antidepressius tricíclics, quelcom que no es repeteix en el darrer any. Pel que fa a la mitjana d’edat dels positius, les d’alcohol és de 42 anys, les benzodiazepines de 39 i cànnabis i cocaïna de 31 i 34 anys, respectivament. Determinacions positives de tòxics al Servei d'Urgències. Hospital de Mataró 2012

Positius % total positius

Total determ. Homes Dones Mitjana

d'edatAlcohol 530 54,87 966 348 182 42,0Benzodiacepines 510 46,28 1102 296 214 39,0Cànnabis 267 24,23 1102 206 61 31,0Cocaïna 138 12,52 1102 115 23 34,0Opiacis 21 1,91 1102 18 3 41,0Anfetamines 9 0,82 1102 7 2 27,0Barbitúrics 6 0,54 1102 2 4 40,0MDMA 3 0,27 1102 1 2 17,0Metadona 30 2,72 1102 19 11 40,0Metanfetamina 19 1,72 1102 16 3 39,0Triciclics 24 2,18 1102 16 8 41,0 Font: elaboració pròpia a partir de dades del Servei d’Urgències de l’Hospital de Mataró. La distribució de les determinacions positives múltiples reforça el protagonisme de les benzodiazepines i de l’alcohol. L’any 2012, les combinacions amb els percentatge més elevats són benzodiazepines més alcohol (22,09%), benzodiazepines més cànnabis (18,21%) i alcohol més cànnabis i benzodiazepines més cocaïna amb el 9,85%, respectivament. En els darrers cinc anys les combinacions més freqüents han estat per aquest ordre: benzodiazepines i alcohol (25,37%), benzodiazepines i cànnabis (18,25%) i benzodiazepines i cocaïna (11,45%).

2007 2008 2009 2010 2011 2012 TotalBenzos + Etanol 25,00 34,13 33,62 36,18 18,23 22,09 25,35Benzos + cànnabis 29,89 19,71 20,26 17,51 17,78 18,21 19,08Etanol + cànnabis 0,00 0,00 0,00 8,53 7,57 9,85 6,50Etanol + cocaïna 0,00 0,00 0,00 7,83 9,06 8,81 6,62Benzos + cocaïna 15,22 13,46 21,55 7,14 11,70 9,85 11,73Benzos + cànnabis + cocaïna 10,87 12,98 8,19 6,22 5,39 2,99 6,15Benzos + etanol + cocaïna 8,70 8,17 8,19 5,99 0,00 0,00 3,00Benzos + etanol + cànnabis 3,80 5,77 5,60 5,07 3,56 4,48 4,42Cànnabis + cocaïna 0,00 0,00 0,00 3,46 7,57 7,01 4,92Benzos + etanol + cànnabis + cocaïna 6,52 5,77 2,59 2,07 1,72 1,34 2,42Opiacis + altres 0,00 0,00 0,00 0,00 4,47 3,13 2,31Metadona + altres 0,00 0,00 0,00 0,00 4,82 4,03 2,65Amfetamines + altres 0,00 0,00 0,00 0,00 1,03 1,34 0,69Metamfetamies + altres 0,00 0,00 0,00 0,00 1,15 2,69 1,08Triciclics + altres 0,00 0,00 0,00 0,00 3,33 3,13 1,92MDMA + altres 0,00 0,00 0,00 0,00 2,06 0,45 0,81Barbitúrics + altres 0,00 0,00 0,00 0,00 0,57 0,60 0,35Total 100 100 100 100 100 100 100

Determinacions positives múltiples de tòxics al Servei d'Urgències de l'Hospital de Mataró. (% per anys)

Font: elaboració pròpia a partir de dades del Servei d’Urgències de l’Hospital de Mataró.

T4.4

T4.5



38

2. Casos d’abstinència El nombre de casos d’abstinència per alcohol i/o drogues registrat pel Servei d’Urgències de l’Hospital de Mataró acostuma a ser petit, ja que el màxim de la sèrie es va assolir al 2001 amb 46 casos registrats. El 2011 s’han registrat un total de 18 casos, 11 relacionats amb el consum d’alcohol i 7 amb el consum d’altres drogues. En els darrers cinc anys, s’han diagnosticat 74 casos d’abstinència: 55 d’alcohol i 19 d’altres drogues.

Casos d'abstinència d'alcohol i drogues tractats pel Servei d'Ugència de l'hospital de Mataró

0

5

10

15

20

25

30

35

40

1995 1997 1999 2001 2003 2005 2007 2009 2011

Casos

Alcohol Drogues

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Servei d’Urgències de l’Hospital de Mataró.

G4.1.



39

3. Dispensació de psicofàrmacs A. Dispensació de psicofàrmacs amb ús terapèutic Aquest indicador fa referència a la venda de diferents psicofàrmacs que es fan servir amb un ús terapèutic i que, en alguns casos, poden indicar un determinat ús desviat. Si fem servir una dosi diària definida (DDD) per cada principi actiu, la mateixa que publicava el Servei Català de la Salut i l’Òrgan Tècnic de Drogodependències de la Generalitat de Catalunya fins a l’any 2009, es pot mesurar la Dosi per Habitant Diària (DHD) i posar de manifest els possibles usos desviats.

Principi actiu DDD Especialitats farmacèutiques

ALPRAZOLAM Alprazolam 2 mg (30 i 50 comprimits)És un ansiolític benzodiazepínic d'acció curta. Posseeix activitat hipnòtica, anticonvulsiu, sedant, relaxant muscular . Només s'inclou la presentació de 2 mg perquè l'ús desviat de la substància és a partir d'aquesta concentració.

Trankimazin 2 mg (30 i 50 comprimits)

DEXTROPROPOXIFÈ Darvon 100 mg 10 càpsulesAnalgèsic opiaci sintètic amb activitat agonista sobre els receptors mu. L’eficiència analgèsica oscil·la entre dèbil i moderada. Posseeix capacitat d'abús similar a la de la codeïna. S 'utilitza també per combatre les addiccions als opiacis.

Deprancol 150 mg 10 càpsules

CLOMETIAZOLEDerivat tiazòlic amb activitat hipnòtica, ansiolítica i antiepilèptica. Resulta d'utilitat en el tractament simptomàtic de la retirada de l'alcohol i en la toxèmia de l'embaràs. També s’utilitza com a hipnòtic per a gent gran.

CLORAZEPAT DIPOTÀSSIC Dorken 25 mg 30 comprimitsÉs un ansiolític benzodiazepínic d'acció llarga. Posseeix activitat hipnòtica,anticonvulsivant, sedant, relaxant muscular . Només s’inclouen presentacions ambdosis altes perquè són les susceptibles d’un ús desviat del medicament.

Tranxilium 50 mg 20 comprimits

DISULFIRAMOInhibeix l’aldehid deshidrogenasa, enzima encarregada de l’oxidació de l'acetaldehid a àcid acètic en la ruta metabòlica de l'alcohol. D'aquesta manera es paralitza el metabolisme de l'alcohol i s’incrementen els nivells d’acetaldehid a la sang, la qual cosa provoca una sèrie de manifestacions desagradables en el pacient.

FLUNITRAZEPAMHipnòtic benzodiazepínic amb possible ús desviat.

NALTREXONA Antaxone 50 mg (28 i 14 càpsules)Antaxone 25 mg 14 càpsules

Antaxone 50 mg 14 vialsCelupan 50 mg (28 i 14 comprimits)

Revia 50 mg (28 i 14 comprimits)

BUPRENORFINA Transtec 35 MCG/H 5 pegats 20 MG Transtec 52.5 MCG/H 5 pegats 30 MGTranstec 70 MCG/H 5 pegats 40 MG

Buprex 0.3 MG 6 ampolles 1 MLBuprex 0.2 MG 20 Compr. Sublig.

20 mg

250 mg

1 mg

200 mg

1.500 mg Distraneurine 192 mg. 30 càpsules

Agonista parcial dels receptors morfinics. Posseeix una activitat analgèsica moltsuperior a la morfina. Els efectes analgèsic són més perllongats que els de la morfina. 1,2 mg

Antabus 250 mg 40 comprimits

1 mg Rohipnol 1 mg 20 comprimits

50 mg

Antagonista opiaci pur derivat de la tebaïna. Bloqueja totes les accions dels agonistes opiacis i dels pèptids opioides endògens. La naltrexona no presenta altres accions farmacològiques intrínseques d'importància clínica. No provoca tolerància ni dependència física o psicològica. És utilitzada tant per al tractament de la dependència als opiacis com per a l'addicció a l'alcohol.

L’any 2012 manté la tendència del 2011 i continua la disminució del total de mil·ligrams i d’envasos dispensats per les farmàcies de Mataró. Una situació aquesta que es repeteix per totes i cadascuna de les substàncies analitzades amb la única excepció del clorazepat dipotàssic que augmenta de forma molt lleugera respecte un any abans.



40

Mil·ligrams i envasos de psicofàrmacs susceptibles d'un ús desviat. Mataró

Alp

razo

lam

Clo

met

iazo

le

Clo

raze

pat

dipo

tàss

ic

Dex

trop

ropo

xifè

Dis

ulfir

am

Flun

itraz

epam

Nal

trex

ona

Bup

reno

rfin

a

Tota

l

Total mg 149.620 16.704.000 390.000 7.910.000 267.750 25.421.370Envasos 1.582 2.900 275 791 268 5.816Total mg 150.460 19.756.800 314.000 7.690.000 198.450 28.109.710Envasos 1.730 3.430 213 783 203 6.359Total mg 139.700 23.299.200 385.250 166.500 6.200.000 19.860 204.400 30.414.910Envasos 1.593 4.045 452 111 620 993 197 8.011Total mg 141.160 27.521.280 538.750 424.000 4.940.000 22.340 265.300 33.852.830Envasos 1.622 4.778 617 285 494 1.117 233 9.146Total mg 175.780 27.406.080 601.500 695.500 10.120.000 24.440 363.300 39.386.600Envasos 1.979 4.758 674 466 1.012 1.222 320 10.431Total mg 179.680 29.174.400 565.500 586.500 9.570.000 22.960 248.500 40.347.540Envasos 1.996 5.065 634 391 957 1.148 185 10.376Total mg 182.780 30.153.600 456.250 502.500 9.750.000 23.260 247.800 41.316.190Envasos 2.035 5.235 513 335 975 1.163 182 10.438Total mg 175.420 33.275.520 564.000 159.000 10.900.000 29.640 259.700 45.363.280Envasos 1.937 5.777 645 106 1.090 1.482 197 11.234Total mg 118.860 31.415.040 406.750 130.500 9.320.000 24.040 187.600 41.602.790Envasos 1.357 5.474 447 87 932 1.202 136 9.635Total mg 153.280 38.770.560 445.000 0 13.060.000 27.860 150.500 263.063 52.870.263Envasos 1.738 6.731 485 0 1.306 1.393 108 2.754 14.515Total mg 148.940 22.469.760 300.000 0 14.860.000 22.220 247.100 264.060 38.312.080Envasos 1.715 3.901 300 0 1.486 1.111 181 2.395 11.089Total mg 125.940 21.415.680 310.000 0 13.620.000 20.320 139.300 232.627 35.863.867Envasos 1.419 3.718 310 0 1.362 1.016 107 2.132 10.064

2004

2003

2002

2001

2012

2011

2006

2005

2010

2009

2008

2007

* De les 36 farmàcies comunitàries de Mataró, 32 han participat en la recollida de dades de l’any 2012. Font: elaboració pròpia a partir de les dades aportades per trenta-quatre farmàcies de Mataró. La dosi per habitant diària (DHD) expressa la quantitat mitjana diària de mil·ligrams per cada 1.000 habitants d’un determinat principi actiu. Aquesta mesura permet establir comparacions entre fàrmacs de diferent unitat, dosificació i presentació. A la vegada, ens permet relativitzar l’ús d’aquests medicaments i, així, poder fer-ne la comparació entre poblacions diferents i moments del temps diferents.

L’any 2012, fora del clorazepat dipotàssic, totes les substàncies registren una disminució de la DHD a partir dels càlculs realitzats amb el total de mil·ligrams dispensats per les farmàcies de Mataró. Una disminució que representa, fora de la substància esmentada, el valor més baix assolit en els cinc anys del període 2008-2012 a Mataró. La comparació entre Mataró i Catalunya és una mica forçada. Cal tenir en compte que no es disposa de dades de Catalunya de l’any 2012 i que les darreres disponibles són de l’any 2009. En aquest sentit, tenint en compte el que s’acaba d’esmentar, només apuntar la major DHD registrada per Mataró pel que fa al clometiazole i la buprenorfina. En el cas d’aquesta darrera substància els càlculs es limiten al buprex i no s’afegeixen altres medicaments que es consideren des de la Comissió tècnica de l’observatori municipal sobre el consum de drogues que orienten sobre pràctiques d’ús desviat.

T4.6



41

DHD (mg/ 1.000 habitants / dia) a Mataró

0,00 0,10 0,20 0,30 0,40 0,50 0,60 0,70

Clorazepat dipotàssic

Flunitrazepam

Clometiazole

Naltrexona

Buprenorfina

mg

2008 2009 2010 2011 2012

DHD (mg/1.000 habitants/ dia) a Mataró i Catalunya

0,342

0,448

0,315

0,061

0,006

0,811

0,560

0,286

0,089

0,002

0,00 0,05 0,10 0,15 0,20 0,25 0,30 0,35 0,40 0,45 0,50 0,55 0,60 0,65 0,70 0,75 0,80 0,85

Clorazepat dipotàssic

Flunitrazepam

Clometiazole

Naltrexona

Buprenorfina

MgMataró 2012 Catalunya 2009 Font: Les dades de Mataró s’han elaborat a partir de les subministrades per 32 farmàcies de la ciutat, mentre que les de Catalunya s’han elaborat a partir del Sistema d’informació de drogodependències a Catalunya 2009.

G4.2

G4.3



42

B. Dispensacions de psicofàrmacs per al tractament de l’addicció al tabac Des de l’any 2003 les farmàcies de Mataró notifiquen la dispensació dels fàrmacs indicats en el tractament de la deshabituació al consum del tabac.

Principi actiu Especialitats farmacèutiques

BUPROPION HIDROCLORUR Quomem. Comp.recub. retard 150 mg Antidepressiu que ha resultat ser eficaç per al tractament de la dependència a la nicotina.

Zyntabac. Comp. Retard 150 mgElontril 150 Mg 30 comp. i Elontril 300 Mg 30

comp.

NICOTINA Nicorette pegats transdèrmics Nicorette xiclets de 2 i 4 mg

52.5 mgNicotinell caramels

Nicotrol esprai nasal

VARENICLINA Champix 0,5 mg – 1 mg (11 comprimits de 0,5 + 14 d’1mg)

Nova substància indicada per al tractament de deshabituaciótabàquica en adults. La seva acció alleuja els símptomesd’abstinència nicotínica i l’ànsia de fumar i bloqueja els efectesde reforç de l’ús continuat de nicotina.

Champix 0,5 mg (56 comprimits)

Champix 0,5 mg (28, 56 o 112 comprimits)

Teràpia substitutiva indicada per a suprimir la síndrome d’abstinència de la nicotina.

L’any 2012 comptabilitza un nombre total de mil·ligrams i d’envasos dispensats per les farmàcies de substàncies per al tractament de l’addicció al tabaquisme inferior al 2011. Malgrat això, les xifres registrades mantenen la tendència iniciada l’any 2011, en què es va incrementar de forma considerable la venda de productes pel tractament del tabaquisme. La prohibició de fumar en recintes i locals públics i privats sembla haver tingut un efecte persuasiu sobre la població fumadora, incitant l’inici d’algun tipus de tractament de deshabituació. Mentre el bupropion és la substància que suma el total més elevat de mil·ligrams dispensats, la nicotina és la que registra el major nombre d’envasos.

Bupropion Nicotina Vareniclina TotalTotal mg 1.692.000 305.579 1.997.579Envasos 188 1.775 1.963Total mg 2.178.000 381.005 2.559.005Envasos 242 2.370 2.612Total mg 1.920.000 579.593 2.499.593Envasos 230 2.875 3.105Total mg 1.515.000 619.449 2.134.449Envasos 184 2.870 3.054Total mg 1.110.000 399.133 1.330 1.510.463Envasos 136 2.259 62 2.457Total mg 919.500 361.568 8.043 1.289.111Envasos 112 2.592 336 3.040Total mg 777.000 276.110 11.347 1.064.457Envasos 112 2.003 455 2.570Total mg 633.000 361.829 16.730 1.011.559Envasos 73 2.453 746 3.272Total mg 5.490.000 292.369 18.760 5.801.129Envasos 901 2.090 869 3.860Total mg 4.104.000 195.968 11.774 4.311.742Envasos 683 1.300 525 2.508

2008

Dispensació en mil·ligrams i envasos de psicofàrmarcs per al tractament de l'addicció al

2007

2006

2005

2003

2004

2012

2011

2010

2009

Font: elaboració pròpia a partir de dades de trenta-quatre farmàcies de Mataró.

T4.7



43

C. Síntesi de l’opinió dels professionals de farmàcia Canvis i/o incidència generals ● Bona part de les farmàcies que han respost consideren que no hi ha hagut canvis prou

significatius en la incidència del consum de drogues i problemàtiques associades, que la normalitat ha estat la nota dominant.

● Sense que sigui una opinió compartida, alguna farmàcia apunta l’augment de la venda dels

psicofàrmacs per deixar de fumar. El fet que sigui més difícil fumar en bars i altres establiments públics es considera que pot ser un dels motius que justifica aquest increment.

● Així mateix i, sense que sigui tampoc una opinió unitària, se senyala que hi ha hagut un augment

de la venda d’hipnòtics, tranquil·litzants i antidepressius. Segons la farmàcia, hi ha valoracions divergents pel que fa a l’evolució seguida per la venda de psicòtrops.

● De forma més puntual, s’apunta la necessitat d’estar atents als riscos inherents a l’adquisició de

xarops i altres productes amb codeïna sense recepta mèdica, pel seu poder additiu. Canvis i/o incidència en el PIX ● Com es habitual, no s’observen massa canvis en l’evolució del PIX. Tot i això, les valoracions no

són compartides pel que fa a l’evolució dels nombre d’usuaris i d’intercanvis. Mentre algunes farmàcies afirmen que hi ha hagut un descens, hi ha d’altres que consideren que en canvi hi ha hagut un augment. Una de les farmàcies que sosté aquesta darrera apreciació, indica que aquest augment s’ha degut a un increment de persones usuàries de més de 25 anys i que no eren conegudes al barri on està ubicada la farmàcia.

● Si en els darrer informe alguna farmàcia apuntava algun problema amb alguna persona usuària

del programa -manca d’higiene i/o robatoris-, aquest any no n’hi ha hagut cap comentari en aquest sentit.

4. Consum detectat a l’atenció primària A. Consum detectat d’alcohol, tabac i altres drogues Aquest indicador ens informa del nombre de consumidors de tabac, alcohol o altres drogues detectats als centres d’atenció primària de salut de l’Institut Català de la Salut (ICS) i del Consorci Sanitari del Maresme (CSdM). Al 2012, s’ha registrat el nombre més elevat de casos detectats de tabaquisme i consum d’alcohol des de l’inici de la sèrie el 2007 amb 19.063 i 18.929, respectivament. El total de casos registrats d’altres drogues ha estat 726, 13 casos més que l’any anterior. La millora dels sistemes de registre pot ser la causa principal d’aquest augment de casos detectats.



44

Casos de consum de tabac, alcohol i altres drogues detectats pels centres d'atenció primària

8.0399.214 9.489 9.490

17.505

11.384

6.270

9.683

13.85512.782

1.481 1.507 1.522555 713 726

19.063 18.929

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

18.000

20.000

2007 2008 2009 2010 2011 2012Tabac Alcohol Altres drogues

Font: elaboració pròpia a partir de dades de les ABS de l’ICS i del CSM de Mataró.

B. Síntesi de l’opinió dels professionals de les àrees bàsiques de salut (ABS) ● La valoració general és que no s’observen canvis massa significatius respecte a les pautes i nivells de consum dels darrers anys. Tot i això, es considera que entre els adolescents s’està donant un cert repunt del consum de cànnabis i alcohol. En el cas del cànnabis, a banda dels més joves, també es detecta l’existència d’un grup d’edat entre 25 i 40/45 anys amb un consum absolutament normalitzat. ● Des d’algun dels CAP s’ha detectat un increment del consum de benzodiazepines, sense que pugui atribuir-se a un grup d’edat en particular. Aquest augment es valora que pot estar relacionat amb la situació de crisi social i econòmica actual. ● Algun dels professionals que ha respost a l’enquesta pensa que hi ha hagut un increment del consum de MDMA entre els alumnes de secundària i el de cocaïna entre determinats grups d’edat. ● Entre els fets destacats del darrer any tenim les baralles relacionades amb el tràfic i consum de drogues en una plaça pròxima a un dels CAP que han respost – fets aquests que s’han comunicat al servei de la policia local- i els dos intents de robatori que ha patit un altre CAP, presumiblement, per a l’obtenció de substàncies estupefaents. ● L’any 2011, s’apuntava la possibilitat d’un cert repunt de la incidència del consum per via parenteral. ● Alguns dels professionals valoren que hi ha un cert increment de la demanda de tractaments per deixar de fumar. Aquesta apreciació, que coincideix amb la que fan alguns professionals de farmàcia que han respost, es creu que és el resultat de les dificultats creixents per poder fumar en locals públics. ● Algun professional alerta sobre l’existència d’alguns casos de demanda “no controlada” d’ansiolítics pel tractament del síndrome d’abstinència i sobre la necessitat de controlar l’excessiva circulació de trankimazin de 2mg.

G4.4



45

● Millorar la coordinació entre l’atenció primària i el Servei d’Urgències de l’Hospital de Mataró i consensuar una reducció de la recepta de determinats medicaments i, més en concret, de les benzodiazepines, són dues de les propostes que han plantejat alguns dels professionals sanitaris. ● Des de l’experiència concreta de la dinàmica d’un dels CAP s’assenyalen algunes de les dificultats que troben els equips d’atenció primària (EAP) per dur a terme la tasca de detecció dels casos amb consum de risc. En primer lloc, en el cas de poder escollir, els usuaris no acostumen a anar ni al propi CAP ni a les urgències de l’hospital de Mataró per a poder escapar al control del seu entorn social. Així, es destaca el paper clau que tenen les urgències del CAP II El Maresme pel tractament dels trastorns secundaris d’una intoxicació, perquè és discret i ràpid donada la seva localització i nombre petit de casos. En segon lloc, un altre factor que minva la capacitat de detecció dels CAP és el fet que la diagnosi principal acostuma a registrar una altra causa diferent al consum de drogues com a raó de la diagnosi i intervenció: caiguda, accident de trànsit, baralla, etc. ● Per últim, fora de l’àmbit del consum de les drogues però no de les addiccions, s’apunta que creix el nombre de casos de dependències relacionades amb l’ús de les tecnologies d’informació i comunicació. 5. Consum detectat entre usuaris de Benestar Social L’any 2012, el Servei de Benestar Social ha detectat un total de 268 problemàtiques relacionades amb el consum d’altres drogues: 164 problemes amb el consum d’alcohol i 104 amb el consum d’altres drogues. La percepció des del servei és la d’un increment del nombre de consumidors de cànnabis i també dels casos de metadona. En el darrer any, el servei ha atès 154 persones a les quals s’ha detectat nivells de consum considerables -47 usuàries del Centre d’Acollida, 66 ateses per l’equip de Promoció Social i la resta casos del Serveis d’Infància i Família i de Gent Gran-. De forma general, el nombre d’homes supera clarament al de dones.

2011 2012Casos / persones 173 154

SexeHomes 117 105Dones 56 49

ServeiPromoció Social 65 66Centre Acollida 43 47Altres 65 41

Problemàtiques 297 268Alcohol 201 164Altres drogues 97 104

Consum de drogues detectat des de Benestar social

Font: elaboració a partir de dades del Servei de Benestar Social Des del servei de l’Equip de Promoció Social s’han atès un total de 66 casos que tenen algun tipus de problema relacionat amb el consum de drogues; casos que pràcticament en un 90% són de població de nacionalitat espanyola. S’ha fet el seguiment dels plans de treball de 52 persones adherides al CAD -11 d’elles dins del programa de manteniment amb metadona (PMM)-, de 8 casos, que tot i consumir drogues, no tenen relació amb el CAD i de 6 casos dels que se sospita que fan consums. La problemàtica majoritària és el consum d’alcohol si bé, en una proporció significativa de

T4.8



46

casos, es detecta també el consum d’altres substàncies com el cànnabis, les benzodiazepines i/o la cocaïna. Detecció de consum de drogues entre els casos en seguiment social de l'Equip de Promoció social

AnyProblemes

amb l'alcohol

Usuaris del PMM

Problemes amb altres drogues

TotalProblemes

amb l'alcohol


TotalProblemes

amb l'alcohol


Total

2011 Casos 21 16 4 41 8 3 11 10 3 13Evolució favorable 9 8 3 20Recaiguda 12 6 1 19Altres(*) 2 2Total dones 7 6 1 14 1 2 3 0 3 3Trams edat 40-60 33-36 33-37 40-65 20-25 45-64 22-25 i 31

2012 Casos 24 11 17 52 4 4 8 5 1 6Evolució favorable 12 6 15 33Recaiguda 12 5 1 18Altres(*) 1 1Total dones 7 4 7 18 0 1 1 0 1 1Trams edat 34-64 32-56 23-64 i 20 40-63 20-35 40-60 41

Casos en seguiment amb el CAD Casos en seguiment que no tenen contacte amb el CAD

Casos detectats amb indicis de consum

Font: elaboració a partir de dades de l’Equip de Promoció Social del Servei de Benestar Social. El darrer any, 34 persones en risc d’exclusió social han assistit de forma regular al recurs d’atenció diürna “Club Social – Andana”. La gran majoria eren homes, només 4 eren dones, i les seves edats es troben dins el tram que va dels 47 als 65 anys. Una de les funcions del Club Social és transmetre hàbits saludables als seus usuaris incidint en la cura de la seva salut i en la reducció del consum d’alcohol. En el decurs del 2012, s’ha aconseguit que 6 d’aquestes persones reiniciessin tractaments mèdics anteriorment abandonats. Detecció de consum de drogues entre els casos del Club Social

Any Total

No es detecta consum d'alcohol

abusiu

Problemes amb

l'alcohol

Pacients del

CSMA(*)

Problemes amb

l'alcohol

Usuaris del PMM

2011 28 5 12 3 7 1Dones 0Edat 40-73

2012 34 11 12 5 7 2Dones 4Edat 47-65

Casos en seguiment amb el CAD

Font: elaboració a partir de dades de l’Equip de Promoció Social del Servei de Benestar Social. A. Síntesi de l’opinió dels professionals de Benestar Social Des dels diversos serveis que componen Benestar Social s’ha respost a un qüestionari qualitatiu que, com en els casos anteriors, té per objectiu principal la detecció de canvis en l’ús i el consum de drogues en els darrers dos anys. ● Des de la Secció de Promoció Social es constata un augment del consum de benzodiazepines i

de pastilles per aconseguir dormir entre persones en situació d’atur i que viuen una situació socioeconòmica complicada.

T4.9



47

Així mateix, s’apunta l’efecte negatiu, que des de l’any 2011, ha tingut el nou decret que modifica les condicions que regulen la Renda Mínima d’Inserció sobre les condicions de vida i l’estabilitat emocional d’algunes persones objecte de seguiment social i amb problemes de consum de drogues. Com a conseqüència de la seva entrada en vigor, es constata una considerable retallada de la seva quantia en tots aquells casos en què la persona afectada conviu amb altres familiars directes que disposen d’altres fonts d’ingressos i/o prestacions.

Des dels equips d’atenció social es valora que hi ha hagut un augment del consum de cànnabis entre els joves de 16 a 25 anys. Es valora de forma molt positiva el treball iniciat per la secció de Salut Pública de formació dels pares en l’àmbit de la prevenció de les drogodependències.

● Des del Centre d’Acollida es destaca que hi ha un augment de les persones consumidores de

cànnabis i amb antecedents de consum de cocaïna, respecte d’altres anys. També perceben que hi ha un menor nombre de persones amb contacte amb el Centre d’Atenció a les Drogodependències. Des d’aquest centre es considera que possiblement calgui fer xerrades de conscienciació per apropar als usuaris als serveis especialitzats. Es descriu les dificultats que tenen les persones usuàries per poder explicar la seva dependència als tècnics del centre, la qual cosa fa difícil treballar aquesta problemàtica amb la persona amb addicció a les substàncies.

Un dels principals problemes que enfronten els usuaris del Centre d’Acollida és les dificultats d’accés a un habitatge. El fet de consumir drogues “cares”, no ajuda gens a l’economia domèstica de la persona, ja que es una despesa afegida que retrau les ja molt minses rendes familiars.

6. Síntesi de l’opinió sobre les pautes de consum i accions a emprendre pel PMD dels responsables de servei En aquest darrer apartat, els responsables dels diversos serveis i membres de la comissió tècnica del PMD opinen sobre els aspectes més destacats des de la publicació del darrer informe, tant pel que fa a les pautes de consum de drogues com sobre les accions que cal adoptar per part del Pla Municipal de Drogues. Coordinació Pla Municipal de Drogodependències (PMD) ● Des del PMD es considera, que si bé no hi ha grans novetats pel que fa als patrons de consum

observats en els darrers anys, cal mantenir el seguiment d’algunes tendències. En especial, en relació al consum d’heroïna i al consum de cànnabis i alcohol entre menors d’edat. Així, es destaca l’efecte negatiu de la banalització per part de la família del consum d’alcohol i de cànnabis entre menors d’edat, i entre joves menors d’edat que fan un consum experimental però que presenten altres factors de risc que podrien afavorir en el futur el desenvolupament de problemes relacionats amb el consum de les substàncies.

● Des del CAD s’ha detectat problemes de consum de drogues en menors d’edat que es relacionen

amb l’existència de venda i consum de drogues en una zona concreta de la ciutat. Es tracta de noies menors d’edat que es relacionen amb joves majors d’edat amb altres factors de risc. El fet que la demanda de tractament no s’hagi efectuat precoçment ha suposat la revisió dels circuits de derivació i la formació dels professionals implicats –serveis socials, centres educatius, atenció



48

primària de salut, centres oberts. Aquesta problemàtica ha suposat prioritzar intervencions de formació i de treball amb professionals, prevenció selectiva i indicada adreçada a joves i a pares.

● Es valora que continua l’augment del consum de drogues per via parenteral (bàsicament

heroïna/cocaïna injectada) i l’existència de zones o espais de consum que concentren a joves injectors del moviment ocupa. Tot i que la percepció subjectiva és de normalitat, les dades de registre de xeringues recollides l’any 2012 posen de manifest que cal mantenir la guàrdia, ja que el seu nombre és el segon més elevat des de l’any 2008, quan s’inicia la sèrie.

● Atenció especial mereix el fet que, tot i que la majoria de casos atesos en el programa alternativa

presenten un consum experimental, el 2011 s’hi van atendre tres casos amb un consum problemàtic que no havien estat detectats o derivats per altres serveis (centres d’ensenyament o serveis socials).

● D’acord amb tot l’esmentat, s’apunta la necessitat de donar una formació més continuada als

professionals de l’àmbit de serveis socials i del lleure, que estan en contacte amb joves menors d’edat que presenten factors de risc pel que fa al consum de drogues, amb l’objectiu de garantir una intervenció preventiva universal i la derivació més precoç als serveis especialitzats si es precisa.

● La conjuntura actual condiciona la necessitat de continuar prioritzant les intervencions selectives

estables adreçades a col·lectius d’especial risc –famílies i joves-. Centre d’atenció a les drogodependències ● Pel que fa a la demanda de tractament, es consolida el cànnabis com a segona substància,

després de l’alcohol. Això ja es va veure al 2011, quan va passar per davant de la cocaïna, però ara es destaca clarament. Bona part de la demanda de tractament de deshabituació de cànnabis és d’adolescents, però també ha augmentat molt la demanda en adults -més de la meitat d’inicis de tractament per cànnabis-. Aquest augment dels inicis de tractament no vol dir, necessàriament, que hagi hagut un increment del consum de cànnabis.

● També es pot observar un augment de la demanda de tractament per a deshabituació de

ketamina. El consum de ketamina no és nou, i de fet estava present com a droga secundària en molts inicis de tractament. El que és una novetat és la demanda de tractament com a droga primària o principal, que pot ser indicatiu d’un consum més implantat, sobretot entre els joves de 18 a 25 anys.

● També s’ha fet evident un augment, més modest però significatiu, en els inicis de tractament per

dependència d’heroïna, que caldrà anar seguint per si pot ser indicatiu d’un canvi de tendència. Quelcom que estaria relacionat amb la percepció d’un increment del consum de drogues per via parenteral.

● Des del CAD es vol destacar, des del punt de vista del tractament, la consolidació del Programa

d’agents de salut (usuaris de drogues per via parenteral) que col·laboren amb el PIX, que tenia risc de desaparèixer i, la implantació d’un programa pilot per a prevenció de sobredosi, que es realitza conjuntament amb altres CAS de Catalunya.

● Així mateix, en relació al Programa d’atenció a adolescents cal valorar molt positivament que es

tracta d’un programa consolidat en què les derivacions venen en primer lloc dels centres de



49

secundària, per sobre de les derivacions de la policia –alternativa a la sanció- i de l’atenció primària o els serveis socials. Això confirma el bon funcionament de la comissió de detecció a l’ensenyament secundari dins el Pla Municipal de Drogodependències.

● Des del CAD es considera que el problema de les retallades a la sanitat pública ha afectat

negativament l’activitat assistencial. Així s’incrementa, com ja es va enunciar l’any 2011, el temps d’espera per a iniciar un tractament no urgent -42,7 dies de promig, amb puntes de 65 dies enguany-. En aquest sentit, cal valorar negativament l’impacte del tancament del CAS de Premià de Mar, que donava assistència a usuaris de Vilassar fins a Montgat, i la reducció de l’equip i les prestacions del CAS de Calella. Ara, tots els usuaris del baix Maresme, i alguns de l’alt Maresme, també han d’acudir al CAS de Mataró. Apart de la saturació que comportarà, és possible que les dades estadístiques tinguin un biaix important al incloure més població de fora de Mataró.

Farmàcies ● Des de farmàcies detecten un augment en el consum de fàrmacs de la família dels

tranquil·litzants i hipnòtics i també d’antidepressius. Un fet aquest sobre el qual sembla existir coincidència entre els diferents serveis que formen part de la comissió tècnica. Un fet aquest, que en part, pot estar relacionat amb la dura conjuntura socioeconòmica.

● Es considera que cal fer un cert “reciclatge” als professionals de farmàcia que participen en el

Programa d’Intercanvi de Xeringues, per millorar el seu funcionament després que porta molts anys en actiu i que hi han hagut noves incorporacions.

● Cal assenyalar que el servei de Benestar Social ha canviat en part la població usuària com a

conseqüència de la crisis socioeconòmica actual. Entre els usuaris dels serveis socials es dóna una major incidència de l’alcoholisme junt amb indicis de patologia psíquica i resulta menor la incidència d’altres drogues.

● Es valora de forma molt positiva el nivell de coordinació existent entre els equips de Benestar

Social i el Centre d’Atenció a les Drogodependències, amb més de 40 casos en el darrer any. ● Pel que fa als casos detectats de consum de drogues, que no sempre fan referència persones

usuàries del servei si no que poden estar relacionats amb familiars i cuidadors. Un consum, sovint, no reconegut.

● Es constata que les retallades en prestacions i/o serveis estan produint en algunes persones

desestabilització emocional. ● Es valora positivament el treball de formació a pares i mares en l’àmbit de la prevenció a les

drogodependències. Servei de la Policia Local ● Com ja s’havia apuntat anteriorment, el Servei de la Policia Local detecta un increment del

consum, tinença i venda de cànnabis en determinades zones de la ciutat.



50

● Així mateix, en relació a les xeringues recollides a la via pública l’any 2012, destaca la clara disminució respecte a fa un any: 29 i 80, respectivament.

● L’any 2011, la policial local destaca l’existència de consums problemàtics i altres conductes de

risc en noies menors d’edat (15-16 anys), consumidores de marihuana i d’altres substàncies, que es relacionen amb nois joves majors d’edat amb problemes de consum de drogues i amb conductes delictives.

Servei d’Urgències de l’Hospital de Mataró ● Les tendències d’altres anys es mantenen. Hi ha una certa disminució del nombre de

determinacions positives però els resultats en termes proporcionals són iguals als dels darrers anys.

● Només, i sense que sigui prou significatiu, es pot parlar d’un discret augment del consum

d’alcohol i cànnabis entre els joves entorn als 18 anys. ● El 2012 no es fa cap menció del discret augment de drogues de disseny que es va enunciar el

2011, i que ja es considerava en aquell moment que no tindria prou significació. ● Des del servei s’apunta el propòsit d’incrementar el nombre de determinacions fetes als pacients

traumàtics el cap setmana perquè, al no ser el motiu principal de la consulta medica, no es fan gaires controls en els accidents de transit o casuals les nits del cap de setmana. Per tant, cal insistir en els cassos d’accidents amb més control de tòxics amb independència de que hi hagi sol·licitud judicial. Una iniciativa aquesta sobre la qual cal sensibilitzar a una part dels professionals del servei d’urgències.

V. Indicadors de tractament Informe 2013


51

V. Indicadors de tractament



52

1. Inicis de tractament Des de l’any 1987, el Sistema d’Informació sobre Drogodependències (SID) de Catalunya, gestionat per la Subdirecció General de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, recull dades sobre l’activitat assistencial dels centres de la Xarxa d’Atenció a les Drogodependències (XAD). A Catalunya, l’any 2011, 13.018 persones van iniciar o reiniciar un tractament ambulatori en algun centre de la XAD. Respecte a un any abans, el nombre de notificacions de tractament s’han reduït lleugerament (-2,55%), quelcom que es pot veure en totes les substàncies amb l’excepció dels derivats del cànnabis, que han experimentat un increment del 24,26%. Com en anys anteriors, el 2011, l’alcohol, la cocaïna, l’heroïna i els derivats del cànnabis són les substàncies que motiven el nombre més alt de tractaments a Catalunya i determinen conjuntament gairebé el 90% de tots els casos notificats. A. Inicis de tractaments a Mataró i a Catalunya l’any 2011 segons la droga principal que els origina La comparació de les dades d’inicis de tractament de l’any 2011 indica que només existeixen diferències prou significatives entre Mataró i Catalunya en els cas del cànnabis i de l’heroïna. Pel que fa al cànnabis, el percentatge d’inicis a Mataró és clarament superior a Catalunya amb el 21,5 i el 10,9%, respectivament. En el cas de l’heroïna la situació és la contrària, i és Catalunya amb el 12,5% la que registra un percentatge major que Mataró, que només és del 3,9%. Com ja s’ha apuntat en altres informes, la diferència en el pes dels inicis de tractament per cànnabis cal trobar-la Com ja s’ha apuntat en altres informes, la diferència en el pes dels inicis de tractament per cànnabis cal trobar-la en el programa de detecció de consum de drogues adreçat als menors d’edat.

Inicis de tractament segons droga principal que l'origina. Mataró i Catalunya

45,7 45,3

6,3 5,7

19,4 21,0

10,921,5

3,912,5

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Mataró Catalunya

%

Alcohol Tabac Cocaïna Cànnabis Heroïna Resta de drogues

* Dades de Mataró 2011 i Catalunya 2011. La classe "resta de drogues" agrupa les següents: opiacis diferents de l’heroïna, estimulants diferents de la cocaïna, hipnòtics i sedants, al·lucinògens, inhalants i altres substàncies psicoactives. Font: elaboració pròpia a partir de dades del Centre d’atenció a les drogodependències (Mataró) i del Sistema d’informació sobre drogodependències (SID) de la Subdirecció General de Drogodependències.

G5.1



53

B. Inicis de tractament a Mataró 2011-2012 Els anys 2011 i 2012 registren el mateix nombre d’inicis de tractament al CAD de Mataró (540). Una quantitat la qual és, de moment, el sostre de la sèrie iniciada l’any 1994. Entre altres raons que poden ajudar a explicar aquest increment tenim les següents: l’augment de la demanda de tractament per determinades substàncies per part de determinats col·lectius, l’existència d’una oferta institucional de tractament més àmplia o, almenys més coneguda, i la reestructuració organitzativa i territorial de recursos –quelcom que ha suposat el tancament d’alguns centres sanitaris especialitzats (CAS Premià de Mar)-. Inicis de tractament pel Centre d'Atenció a les drogododependències de Mataró

Alc

ohol

Coc

aïna

Taba

c

Her

oïna

Can

nabi

s

Ben

zodi

azep

ines

Am

feta

min

a

Al·l

ucin

ògen

s

Ludo

patia

Altr

es

Tota

l

1994 151 14 34 114 3 3 4 2 5 2 3321995 170 9 50 113 2 7 9 1 20 1 3821996 170 13 48 103 10 7 13 0 23 2 3891997 194 23 71 105 8 1 4 0 33 1 4401998 161 31 55 88 11 3 5 0 33 0 3871999 185 57 81 63 8 5 0 0 18 0 4172000 183 50 84 83 5 4 3 0 24 1 4372001 247 43 57 61 8 6 2 0 18 1 4432002 227 44 63 43 7 9 3 0 27 3 4262003 214 82 76 24 19 4 2 0 0 1 4222004 195 92 65 25 24 9 2 0 0 0 4122005 186 99 49 32 23 4 1 0 0 0 3942006 162 102 35 23 49 10 3 0 0 2 3862007 171 71 34 23 36 6 1 0 0 2 3442008 201 117 38 34 66 9 1 0 0 2 4682009 182 101 38 41 81 4 2 0 0 5 4542010 174 96 37 30 94 9 1 0 0 10 4512011 247 105 34 21 116 7 3 0 0 7 5402012 206 86 71 27 128 10 5 0 0 7 540

T5.1



54

Alc

ohol

Coc

aïna

Taba

c

Her

oïna

Can

nabi

s

Ben

zodi

acep

ines

Am

feta

min

es

Al·l

ucin

ògen

s

Ludo

patia

Altr

es

TOTA

L

1994 45,5 4,2 10,2 34,3 0,9 0,9 1,2 0,6 1,5 0,6 1001995 44,5 2,4 13,1 29,6 0,5 1,8 2,4 0,3 5,2 0,3 1001996 43,7 3,3 12,3 26,5 2,6 1,8 3,3 0,0 5,9 0,5 1001997 44,1 5,2 16,1 23,9 1,8 0,2 0,9 0,0 7,5 0,2 1001998 41,6 8,0 14,2 22,7 2,8 0,8 1,3 0,0 8,5 0,0 1001999 44,4 13,7 19,4 15,1 1,9 1,2 0,0 0,0 4,3 0,0 1002000 41,9 11,4 19,2 19,0 1,1 0,9 0,7 0,0 5,5 0,2 1002001 55,8 9,7 12,9 13,8 1,8 1,4 0,5 0,0 4,1 0,2 1002002 53,3 10,3 14,8 10,1 1,6 2,1 0,7 0,0 6,3 0,7 1002003 50,7 19,4 18,0 5,7 4,5 0,9 0,5 0,0 0,0 0,2 1002004 47,3 22,3 15,8 6,1 5,8 2,2 0,5 0,0 0,0 0,0 1002005 47,2 25,1 12,4 8,1 5,8 1,0 0,3 0,0 0,0 0,0 1002006 42,0 26,4 9,1 6,0 12,7 2,6 0,8 0,0 0,0 0,5 1002007 49,7 20,6 9,9 6,7 10,5 1,7 0,3 0,0 0,0 0,6 1002008 42,9 25,0 8,1 7,3 14,1 1,9 0,2 0,0 0,0 0,4 1002009 40,1 22,2 8,4 9,0 17,8 0,9 0,4 0,0 0,0 1,1 1002010 38,6 21,3 8,2 6,7 20,8 2,0 0,2 0,0 0,0 2,2 1002011 45,7 19,4 6,3 3,9 21,5 1,3 0,6 0,0 0,0 1,3 1002012 38,1 15,9 13,1 5,0 23,7 1,9 0,9 0,0 0,0 1,3 100

Inicis de tractament pel Centre d'Atenció a les drogododependències de Mataró (% per anys)

Si bé el nombre total d’inicis de tractament dels dos darrers anys ha estat la mateixa, no ho ha estat així la distribució entre substàncies. Així al 2012, respecte a fa un any, han augmentat els inicis de tractament per tabac (71), heroïna (27) i cànnabis (128) i s’han reduït els d’alcohol (206) i cocaïna (86). En termes percentuals, el 38,1% dels inicis són per alcohol, el 23,7% per cànnabis i el 15,9% per cocaïna.

Evolució dels inicis de tractament per alcohol i tabac

0

50

100

150

200

250

1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012

Casos

Alcohol Tabac

G5.2

T5.2



55

En el període 2008-2012, l’alcohol dóna compte del 41,2% dels inicis de tractament i pràcticament empaten a la segona posició la cocaïna i el cànnabis, amb el 20,6 i el 19,8%, respectivament. A més distància tenim el tabac (8,9%) i l’heroïna (6,2%).

Evolució dels inicis de tractament per heroïna, cocaïna i cànnabis

0

20

40

60

80

100

120

1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012

casos

Heroïna Cocaïna Cannabis

Font: elaboració pròpia a partir de dades del Centre d’atenció a les drogodependències (CAD). A partir del 2008, hi ha la possibilitat de conèixer la distribució dels inicis de tractament per població resident dels municipis de més de 20.000 habitants. Segons les dades facilitades per l’Agència de Salut Pública de Catalunya, l’any 2011, el 44,22% dels inicis de tractament del Centre d’Atenció a les Drogodependències de Mataró eren residents a la ciutat. L’heroïna i el cànnabis són les dues substàncies que registren els percentatges més elevats d’inicis entre residents amb el 71,43 i el 50,86%, respectivament.

Heroïna Cocaïna Cànnabis Tabac Alcohol Resta TotalMataró 15 40 59 13 92 9 228Catalunya 1.633 2.736 1.419 737 5.893 600 13.018

Distribució dels inicis de tractament per droga principal que motiva el tractament. Residents a Mataró i Catalunya 2011

Heroïna Cocaïna Cànnabis Tabac Alcohol Resta TotalMataró 6,58 17,54 25,88 5,70 40,35 3,95 100Catalunya 12,54 21,02 10,90 5,66 45,27 4,61 100

Distribució dels inicis de tractament per droga principal que motiva el tractament. (%) total inicis. Residents a Mataró i Catalunya 2011

Heroïna Cocaïna Cànnabis Tabac Alcohol Resta TotalMataró 71,43 38,10 50,86 38,24 37,25 52,94 42,22

Distribució dels inicis de tractament per droga principal que motiva el tractament. Percentatge de residents sobre total d'usuaris del Centre d'atenció a les drogodependències 2011

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i del Centre d’atenció a les drogodependències de Mataró (CAD).

G5.3

T5.3

T5.4

T5.5



56

Les diferències més significatives entre residents i usuaris del CAD les registren l’alcohol i el cànnabis. Mentre la primera és negativa (-5,39 punts percentuals), la segona és positiva en 4,40 punts.

Heroïna Cocaïna Cànnabis Tabac Alcohol Resta TotalMataró 2,69 -1,90 4,40 -0,59 -5,39 0,80 0,00

Distribució dels inicis de tractament per droga principal que motiva el tractament. Diferència percentual entre residents a Mataró i total usuaris del Centre d'atenció a les drogodependències de Mataró 2011

L’edat mitjana dels inicis de tractament varia segons la substància que s’analitza. Així, mentre la de l’alcohol i l’heroïna és de 44 i 40 anys, respectivament, la de la cocaïna és de 35 anys i la del cànnabis de 21 anys.

Edat Heroïna Cocaïna Cànnabis Tabac Alcohol Resta Total<15 anys 0 0 7 0 0 0 715-19 anys 0 1 31 0 3 3 3820-24 anys 0 0 7 0 5 0 1225-29 anys 2 9 4 0 6 2 2330-34 anys 4 15 3 1 10 2 3535-39 anys 0 7 3 2 8 1 2140-44 anys 5 4 3 2 13 1 2845-49 anys 2 2 0 0 19 0 2350-54 anys 2 2 0 4 10 0 1855-59 anys 0 0 0 2 7 0 960i+ 0 0 0 2 11 0 13Total 15 40 58 13 92 9 227

Distribució dels inicis de tractament per grups d'edat i droga principal que motiva el tractament. Mataró 2011

Edat Heroïna Cocaïna Cànnabis Tabac Alcohol Resta Total<15 anys 0,00 0,00 12,07 0,00 0,00 0,00 3,0815-19 anys 0,00 2,50 53,45 0,00 3,26 33,33 16,7420-24 anys 0,00 0,00 12,07 0,00 5,43 0,00 5,2925-29 anys 13,33 22,50 6,90 0,00 6,52 22,22 10,1330-34 anys 26,67 37,50 5,17 7,69 10,87 22,22 15,4235-39 anys 0,00 17,50 5,17 15,38 8,70 11,11 9,2540-44 anys 33,33 10,00 5,17 15,38 14,13 11,11 12,3345-49 anys 13,33 5,00 0,00 0,00 20,65 0,00 10,1350-54 anys 13,33 5,00 0,00 30,77 10,87 0,00 7,9355-59 anys 0,00 0,00 0,00 15,38 7,61 0,00 3,9660i+ 0,00 0,00 0,00 15,38 11,96 0,00 5,73Total 100 100 100 100 100 100 100

Distribució dels inicis de tractament per grups d'edat i droga principal que motiva el tractament. % per droga. Mataró 2011

T5.6

T5.7

T5.8



57

Edat Heroïna Cocaïna Cànnabis Tabac Alcohol Resta Total<15 anys 0,00 0,00 100,00 0,00 0,00 0,00 10015-19 anys 0,00 2,63 81,58 0,00 7,89 7,89 10020-24 anys 0,00 0,00 58,33 0,00 41,67 0,00 10025-29 anys 8,70 39,13 17,39 0,00 26,09 8,70 10030-34 anys 11,43 42,86 8,57 2,86 28,57 5,71 10035-39 anys 0,00 33,33 14,29 9,52 38,10 4,76 10040-44 anys 17,86 14,29 10,71 7,14 46,43 3,57 10045-49 anys 8,70 8,70 0,00 0,00 82,61 0,00 10050-54 anys 11,11 11,11 0,00 22,22 55,56 0,00 10055-59 anys 0,00 0,00 0,00 22,22 77,78 0,00 10060i+ 0,00 0,00 0,00 15,38 84,62 0,00 100Total 6,61 17,62 25,55 5,73 40,53 3,96 100

Distribució dels inicis de tractament per grups d'edat i droga principal que motiva el tractament. % per tram d'edat. Mataró 2011

L’any 2011, el 12,28% dels 228 inicis de tractament de residents a Mataró (28 casos) eren d’una persona amb nacionalitat estrangera. Sobre el total d’inicis anuals de cada substància, la població de nacionalitat estrangera resident es mou dintre d’una forquilla que va del 7,5% de la cocaïna al 18,64% del cànnabis.

Heroïna Cocaïna Cànnabis Tabac Alcohol Resta TotalEspanya 13 37 48 13 82 7 200Resta Europa 0 0 0 0 1 0 1Amèrica 0 1 1 0 4 0 6Àfrica 1 2 7 0 3 1 14Àsia 0 0 0 0 0 0 0Oceania 0 0 0 0 0 0 0Desconegut 1 0 3 0 2 1 7Total 15 40 59 13 92 9 228

Distribució dels inicis de tractament per país de naixement i droga principal que motiva el tractament. Mataró 2011

Heroïna Cocaïna Cànnabis Tabac Alcohol Resta TotalEspanya 86,67 92,50 81,36 100,00 89,13 77,78 87,72Resta Europa 0,00 0,00 0,00 0,00 1,09 0,00 0,44Amèrica 0,00 2,50 1,69 0,00 4,35 0,00 2,63Àfrica 6,67 5,00 11,86 0,00 3,26 11,11 6,14Àsia 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00Oceania 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00Desconegut 6,67 0,00 5,08 0,00 2,17 11,11 3,07Total 100 100 100 100 100 100 100

Distribució dels inicis de tractament per país de naixement i droga principal que motiva el tractament. % per droga. Mataró 2011

Per últim, la distribució dels inicis de tractament per situació laboral mostra una distribució força significativa en l’actual context social i econòmic. Les persones en situació d’atur són aquelles que donen compte dels percentatges més elevats en el cas de l’alcohol (38,04%), l’heroïna (31,25%) i la cocaïna (43,59%), només el percentatge més elevat de deshabituació del tabac pertoca a una persona ocupada amb contracte indefinit (38,46%). Fora d’aquestes dues categories sociolaborals, els estudiants són els que registren el percentatge més elevat d’inicis de tractament per cànnabis (45,76%), quelcom en clara sintonia amb la mitjana d’edat més jove abans apuntada.

T5.9

T5.10

T5.11



58

Heroïna Cocaïna Cànnabis Tabac Alcohol Resta TotalAssalariat amb contracte indefinit o treballador per compte propi 3 11 2 5 25 2 48

Assalariat amb contracte o relació laboral temporal 1 4 3 1 4 0 13

Sense ocupació anterior 0 1 9 0 3 1 14

Aturat que ha treballat abans 5 17 14 1 35 4 76

Incapacitat permanent o pensionista 2 3 3 5 19 0 32

Estudiant o opositant 0 2 27 0 3 2 34

Realitza exclusivament feines de la llar 0 0 0 1 2 0 3

En una altra situació* 4 1 1 0 1 0 7

Desconeguda 1 0 0 0 0 0 1

Total 16 39 59 13 92 9 228

Distribució dels inicis de tractament per situació laboral i droga principal que motiva el tractament. Mataró 2011

Heroïna Cocaïna Cànnabis Tabac Alcohol Resta TotalAssalariat amb contracte indefinit o treballador per compte propi 18,75 28,21 3,39 38,46 27,17 22,22 21,05

Assalariat amb contracte o relació laboral temporal 6,25 10,26 5,08 7,69 4,35 0,00 5,70

Sense ocupació anterior 0,00 2,56 15,25 0,00 3,26 11,11 6,14

Aturat que ha treballat abans 31,25 43,59 23,73 7,69 38,04 44,44 33,33

Incapacitat permanent o pensionista 12,50 7,69 5,08 38,46 20,65 0,00 14,04

Estudiant o opositant 0,00 5,13 45,76 0,00 3,26 22,22 14,91

Realitza exclusivament feines de la llar 0,00 0,00 0,00 7,69 2,17 0,00 1,32

En una altra situació 25,00 2,56 1,69 0,00 1,09 0,00 3,07

Desconeguda 6,25 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,44

Total 100 100 100 100 100 100 100

Distribució dels inicis de tractament per situació laboral i droga principal que motiva el tractament. % per droga. Mataró 2011

2. Activitat assistencial El Centre d’atenció a les drogodependències (CAD) és el dispositiu sanitari de referència per al tractament de les drogodependències a Mataró. La seva activitat és un bon indicador de la incidència, l’evolució i la penetració del consum de drogues a la ciutat. En aquest capítol mirarem de fer un resum de l’activitat dels serveis que formen part del servei. A. Consulta externa Des de l’any 2007 s’ha anat incrementant el nombre total de visites registrades pel CAD i així fins el 2012 en què s’ha registrat un nou màxim de la sèrie amb 7.832. No obstant això, l’increment de visites del darrer any ha estat, en termes percentuals, el més petit d’aquest període amb l’1,35%. En el darrer any, la distribució del total de visites ha estat el següent: 149 visites d’acollida, 640

T5.12

T5.13



59

primeres visites i 7.043 visites successives. Només aquestes últimes sumen un total més elevat al registrat el 2011.

Nombre de visites

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012

Visites

-10

-5

0

5

10

15

20

25

30

Var(%)

Consulta externa/núm. de visites Variació anual %

Les interconsultes són demandes de valoració i de tractament fetes per altres serveis de l’hospital sobre drogodependències en pacients que estan ingressats per altres motius. L’any 2012, amb 108 casos se situa dos per sobre de la mitjana dels darrers cinc anys. El màxim de la sèrie va tenir lloc el 2002 amb 120 casos.

Nombre i variació de les interconsultes

0

20

40

60

80

100

120

1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012

Nombre

-30

-20

-10

0

10

20

30Var(%)

Interconsultes Variació anual %

Font: elaboració pròpia a partir de dades del Centre d’atenció a les drogodependències (CAD).

G5.4

G5.5



60

3. Programa de manteniment amb metadona A. Nombre d'inclusions i d’usuaris L’any 2012 es registra el nombre més petit de noves inclusions al Programa de Manteniment amb Metadona amb 68 casos -65 del Centre d’Atenció a les Drogodependències i 3 de farmàcies-. Una xifra aquesta llunyana als màxims assolits els anys 2008, 2009 i 2011 en què el total d’inclusions superava el llindar dels 110 casos i també de la mitjana dels darrers cinc any que se situa en 101 casos. La mitjana mensual de persones usuàries del PMM de 2012 és de 147,3 –si només s’agafa les dades del CAD-, i de 154,8 si s’afegeixen també els casos tractats a través de les farmàcies. La mitjana conjunta seria la més elevada de tota la sèrie i la mitjana del CAD la tercera més elevada després de les de 1999 i 2000.

Nombre i variació de les inclusions al Programa de Manteniment amb Metadona (PMM)*

0

20

40

60

80

100

120

140

160

1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012

Inclusions

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

40

Var(%)

Nombre inclusions Variació anual %

G5.6



61

Mitjana mensual d'usuaris al Programa de Manteniment amb Metadona*

0

20

40

60

80

100

120

140

160

1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012

Usuaris mensuals

-30

-20

-10

0

10

20

30

40

50Var(%)

Mitjana d'usuaris Variació Mitjana

* El total de casos computa els registrats pel CAD i els que fan el PMM a les farmàcies. Font: elaboració pròpia a partir de dades del Centre d’atenció a les drogodependències (CAD). 4. Derivacions a centres especialitzats El Centre d’Atenció a les Drogodependències (CAD) hospitalitza pacients o els deriva cap a altres centres quan el cas ho requereix. Amb aquest indicador tenim, d’una banda, el nombre de casos que necessiten atenció hospitalària i, de l’altra, les dades sobre l’activitat de tot un seguit de centres i comunitats terapèutiques que tenen com a finalitat efectuar el tractament de deshabituació en règim tancat i la reinserció social dels drogodependents. A. Derivacions L’any 2012 registra un total de 101 derivacions. Una xifra 12 casos superior a la de 2011, però per sota a la mitjana dels darrers cinc anys (110,8). Com ja ve sent la tònica dels darrers anys, el percentatge més elevat de casos s’ha deriva a unitats hospitalàries de desintoxicació (54,46%), després a comunitats terapèutiques (36,63%) i, per últim, a programes i centres de reinserció.

G5.7



62

Distribució de casos derivats cap altres serveis

Programes i centres de reinserció

Comunitats terapèutiques

Unitats hospitalàries

de desintoxicació

Total

1994 16 8 42 661995 25 18 43 861996 30 7 36 731997 47 13 31 911998 60 27 20 1071999 79 44 25 1482000 56 24 41 1212001 50 20 29 992002 42 19 48 1092003 63 4 14 812004 88 39 24 1512005 142 34 33 2092006 16 35 33 842007 20 32 28 802008 45 49 42 1362009 39 45 64 1482010 14 21 45 802011 13 27 49 892012 9 37 55 101

Distribució (%) de casos derivats cap altres serveis

Programes i centres de reinserció

Comunitats terapèutiques

Unitats hospitalàries

de desintoxicació

Total

1994 24,24 12,12 63,64 1001995 29,07 20,93 50,00 1001996 41,10 9,59 49,32 1001997 51,65 14,29 34,07 1001998 56,07 25,23 18,69 1001999 53,38 29,73 16,89 1002000 46,28 19,83 33,88 1002001 50,51 20,20 29,29 1002002 38,53 17,43 44,04 1002003 77,78 4,94 17,28 1002004 58,28 25,83 15,89 1002005 67,94 16,27 15,79 1002006 19,05 41,67 39,29 1002007 25,00 40,00 35,00 1002008 33,09 36,03 30,88 1002009 26,35 30,41 43,24 1002010 17,50 26,25 56,25 1002011 14,61 30,34 55,06 1002012 8,91 36,63 54,46 100

Font: elaboració pròpia a partir de dades del Centre d’Atenció a les Drogodependències (CAD).

T5.14

T5.15

VI. Indicadors de la incidència del VIH Informe 2013


63

VI. Indicadors de la incidència del VIH



64

1. Nous casos de VIH A. Nous casos de VIH: noves infeccions de VIH i nous casos de VIH ja diagnosticats a l’àrea d’influència de l’Hospital de Mataró1 L’any 2012, s’ha registrat dins de l’àrea d’influència de l’Hospital de Mataró un cert repunt en el nombre total de casos nous de VIH (33), després que l’any 2011 es comptabilitzés el nombre més petit (24) de tota la sèrie iniciada l’any 1994. Un increment de casos nous que és el resultat exclusiu del major nombre de noves infeccions -23 l’any 2012 quan un any abans només havien estat 10-, ja que els casos nous amb el VIH ja diagnosticat han registrat un descens (10). La mitjana de nous casos de VIH en els darrers cinc anys ha estat de 35,2, xifra lleugerament inferior a la del període 2007-2011 de 35,6.

Casos nous de VIH registrats : noves infeccions i nous casos amb VIH ja diagnosticat

64

82

57

36

4440 38 38

35

28

41

27

37 35 36

4340

24

33

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Nombre

Casos nous Noves infeccions* Casos nous amb VIH ja diagnosticat

* Es considera una nova infecció: malalts amb primera visita a la unitat i data de primer VIH positiu entre l'1 de setembre de l’any anterior i el 31 de desembre de l’any avaluat. Font: elaboració a partir de dades de la Unitat Funcional de la Sida de l’Hospital de Mataró.

1 L’àrea d’influència de l’Hospital de Mataró està constituïda pels municipis d’Arenys de Mar, Arenys de Munt, Argentona, Cabrera, Cabrils, Caldes d’Estrac, Dosrius, Mataró, Òrrius, Premià de Dalt, Premià de Mar, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar. Població total: superior a 200.000 habitants.

G6.1



65

B. Distribució anual per sexe i edat dels nous casos de VIH Com ha estat la tònica general de tota la sèrie, pràcticament el 70% dels casos nous de VIH del 2012 són homes. La mitjana d’edat dels darrers dos anys ha estat la mateixa (41,3 anys); mitjana lleugerament superior a la del període dels darrers cinc anys de 40,38 anys.

Distribució per sexe i mitjana d'edat dels casos nous de VIH

41,3

41,3

38,3

42,5

0

25

50

75

100

125

150

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

Casos

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Anys

Homes Dones Mitjana d'edat dels casos nous Font: elaboració a partir de dades subministrades per la Unitat Funcional de Sida de l’Hospital de Mataró. C. Vies de contagi dels nous casos de VIH L’any 2012, referma l’afirmació feta en els darrers anys sobre el protagonisme de les relacions sexuals com a via principal de contagi dels casos nous de VIH, tant si aquestes relacions són heterosexuals com homosexuals/bisexuals. Així, en el darrer any, 23 casos, el 70% del total, tenen com origen de la transmissió la via sexual. Una evolució diametralment oposada segueixen els contagis per consum de drogues per via parenteral, amb 5 casos, només donen compte del 15,5% del total de casos nous. Cal així mateix apuntar, que és molt probable que la totalitat o un nombre elevat dels 4 casos d’origen desconegut també tinguin a veure amb el contagi a través de les relacions sexuals.

G6.2



66

Vies de contagi dels casos nous de VIH

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Nombre

Heterosexual Homosexual/bisexual UDVPTransfusions/hemoderivats Desconegut

Font: elaboració a partir de dades subministrades per la Unitat Funcional de Sida de l’Hospital de Mataró.

G6.3

VII. Indicadors policíacs Informe 2013


67

VII. Indicadors policíacs i control de l’oferta


Observatori Municipal de Consum de Drogues

68

Els indicadors policials i de control de l’oferta s’elaboren a partir de les dades del Servei de la Policia Local de Mataró i dels Mossos d’Esquadra. Les primeres, referides en exclusiva a la ciutat de Mataró, i les segones relatives a l’Àrea Bàsica Policial de Mataró. Aquesta àrea, que forma part de la Regió Policial Metropolitana Nord, amb seu a Granollers, ja no coincideix amb els límits del terme municipal, sinó que comprèn ―a més de Mataró― els municipis d’Argentona, Cabrera de Mar, Caldes d’Estrac, Dosrius, Òrrius, Sant Andreu de Llavaneres i Sant Vicenç de Montalt. 1. Actuacions d’auxili Aquest indicador recull les actuacions d’auxili efectuades per la Policia Local en relació amb fets vinculats amb el consum de drogues il·legals i alcohol. La majoria de vegades aquestes actuacions tenen el seu origen en l’avís d’algun veí o d’acompanyants de la persona involucrada. Generalment, aquests casos responen a la necessitat d’atenció sanitària pels problemes derivats del fet d’haver consumit drogues. L’any 2012, es van registrar un total de 148 actuacions d’auxili, la xifra més petita de tota la sèrie si es descompta la de l’any 2000 amb 137. Un nombre total que contrasta amb el que es va assolir l’any 2011 (261), pràcticament el màxim de la tota la, només superat per l’any 2009 amb 272. En els darrers cinc anys, la mitjana d’actuacions d’auxili ha estat de 215,2.

Evolució del nombre d'actuacions d'auxili de persona embriagada o drogada

-25

0

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

275

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

Nombre

-50

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

40

50

60

70

Var(%)

Actuacions Variació anual Font: elaboració pròpia a partir de dades del Servei de la Policia Local de l’Ajuntament de Mataró. 2. Controls d’alcoholèmia Com altres anys, les dades de 2012 confirmen l’estreta relació entre el consum d’alcohol i els accidents de trànsit. Així, en un percentatge superior al 70% dels controls d’alcoholèmia com a conseqüència d’un accident de trànsit i/o infracció, la persona que conduïa el vehicle infractor ha donat positiu. Pel conjunt del període 2008-2012, el percentatge de positius dels controls d’alcoholèmia a causa d’un accident i/o infracció és del 71,74%, percentatge gairebé igual a l’assolit el període 2007-2011.

G7.1



69

Percentatge i variació de positius en controls en accidents i/o infraccions.

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

%

-40

-30

-20

-10

0

10

20

30

40

50Var (p.p.)

Percentatge positius Variació anual

Una dada positiva, que tanmateix pot ser el resultat combinat de molts factors, és que només un 5% dels controls d’alcoholèmia realitzats l’any 2012 de forma aleatòria ha donat positiu. La mitjana de positius dels darrers cinc anys dels controls d’alcoholèmia aleatoris és del 6,1%.

Percentatge i variació de positius en controls preventius d'alcoholèmia.

0

2

4

6

8

10

12

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012

%

-6

-4

-2

0

2

4

6Var (p.p.)

Percentatge positiusVariació anual

Font: elaboració pròpia a partir de dades del Servei de la Policia Local de l’Ajuntament de Mataró. 3. Control de l’oferta A. Mapa delictiu Els delictes contra la salut pública són els atestats ―informes adreçats als jutges― aixecats per la policia referents a persones detingudes, a les quals s’ha trobat una quantitat important de droga, amb la qual traficaven, fabricaven, cultivaven o n’afavorien el consum, segons el Codi Penal actual. Les denúncies per consum de drogues il·legals són actes administratives aixecades per infraccions greus en la Llei orgànica 1/92 de protecció a la seguretat ciutadana ―en aquest cas, per consum en lloc públic, o via pública, o establiment o transport públic―. La substància decomissada s’envia al

G7.2

G7.3



70

laboratori analític de Barcelona. Així, doncs, d’entrada, només es tenen indicis de la substància de la qual es tracta. Els Mossos d’Esquadra i la Policia Local de Mataró han cursat el darrer any un total de 822 expedients en relació amb el consum de drogues, una xifra d’expedients molt similar a la registrada l’any 2011, en què es van cursar 833. El 2012, el total de delictes contra la salut pública és de 26, una xifra que se situa pràcticament a la mitjana del període 2008-2012 amb 28. En el cas de les denúncies per consum de drogues il·legals, l’any 2012, s’han aixecat 796 expedients, un total per sota de la mitjana dels darrers cinc anys, que és de 846.

Total delictes /

denúnciesNombre % Nombre % Nombre

2003 59 4,92 1.141 95,08 1.2002004 60 6,12 920 93,88 9802005 52 6,43 757 93,57 8092006 25 4,46 535 95,54 5602007 28 4,55 587 95,45 6152008 49 3,85 1.225 96,15 1.2742009 20 2,40 813 97,60 8332010 27 4,43 582 95,57 6092011 19 2,28 814 97,72 8332012 26 3,16 796 96,84 822

Delictes contra la salut pública

Denúncies per consum i tinença de drogues

il·legals

Nombre anual de fets delictius amb el consum de drogues. ABP Mataró

Font: elaboració pròpia a partir de dades de l’ABP dels Mossos d’Esquadra de Mataró i del Servei de la Policia Local de l’Ajuntament de Mataró.

T7.1

VIII. Conclusions Informe 2013


71

VIII. Conclusions



72

Indicadors sociològics

1. L’edició del 2010-2011 de l’Enquesta domiciliària sobre alcohol i drogues a Espanya (EDADES) posa de manifest, pel conjunt de l’Estat, una reducció del consum de gairebé totes les substàncies respecte a l’edició de 2009, amb l’excepció dels hipnosedants que l’augmenten progressivament des de l’any 2005. El consum de tabac se situa en el seu nivell més baix des de l’inici d’aquesta enquesta l’any 1997. Les edats d’inici al consum de les diferents substàncies es mantenen estables.

2. L’EDADES 2011 mostra que el consum de drogues tant legals com il·legals està més estès

entre la població de 18-64 anys que entre els menors de 15-17 anys; tan sols n’hi ha una excepció: el cànnabis. El consum de cànnabis dels menors de 18 anys supera en 3,9 punts percentuals als de la franja de 18-64 anys.

3. Els resultats de l’’enquesta estatal sobre consum de drogues en estudiants d’educació

secundària (ESTUDES 2010), mostren que les drogues més consumides pels estudiants d’educació secundària de 14 a 18 anys han estat l’alcohol, el tabac i el cànnabis. El percentatge d’estudiants que n’havien consumit alguna vegada els trenta dies previs a l’enquesta va ser del 56,4%, el 29% i el 21,3%, respectivament. En comparar els resultats de d’aquesta enquesta amb els de l’any 2008, s’observa que les prevalences del consum –alguna vegada a la vida, alguna vegada els últims dotze mesos i alguna vegada els últims trenta dies- de gairebé totes les drogues es reduïen o es mantenien estables. No obstant això, els hipnosedants sense recepta mèdica, l’heroïna i el GBH (“èxtasi líquid”) han mostrat increments de totes les prevalences de consum.

4. Segons l’ESTUDES 2010, el percentatge de consumidors tendia a augmentar amb

l’edat. Prenent com a referència els darrers trenta dies, els trams d’edat que concentren els increments percentuals del consum més elevats varien depenent de la substància consumida i de l’edat d’inici del seu consum.

5. L’ESTUDES 2010 mostra com les prevalences de consum dels estudiants catalans i de

la resta de l’Estat són molt similars. Aquelles substàncies psicoactives en què aquestes són superiors a Catalunya són: tabac, cànnabis, heroïna i èxtasi i hipnosedants. En el cas del cànnabis, després del màxim de l’any 2004, s’observa una progressiva disminució de la prevalença tant a Catalunya com a Espanya.

6. D’acord amb les dades de l’observatori europeu de les drogues i les toxicomanies 2013

(OEDT), l’extensió del consum de drogues a la Unió Europea s’ha mantingut relativament estable en els darrers anys, tot i el seu dinamisme en forma d’aparició de noves substàncies i formes d’adquisició. El consum segueix sent elevat en termes històrics, tot i haver alguns aspectes positius com el rècord d’inicis de tractament, les lleugeres disminucions del consum per via parenteral o en els inicis en el consum d’heroïna, cocaïna i cànnabis. L’informe apunta la possible incidència negativa que l’actual context socioeconòmic pot tenir en l’augment del consum de determinades drogues.

Indicadors d’activitat preventiva

7. Les reformes a nivell curricular dels darrers anys fan difícil la formació dels agents de salut de

4t d’ESO mitjançant un crèdit variable. Així, des del curs escolar 2010-2011 aquest model d’intervenció s’ha redefinit donant forma a nou model d’intervenció d’iguals. El nou model forma alumnes del Cicle Formatiu de grau superior d’Integració Social per intervenir en els centres participants. Així en el marc del Programa dRogues! Què?, s’han format en els



73

darrers tres anys 60 alumnes de Cicles Formatius de l’Institut Puig i Cadafalch com agents de salut. En el darrer curs, 2011-2012, han participat en el Programa dRogues! Què? 9 centres escolars i 1.612 alumnes, que suposen el 30,8% del total d’alumnes de 1r a 4r d’ESO de Mataró.

8. L’any 2011, s’han detectat 110 casos amb problemes relacionats amb el consum de

drogues entre estudiants d’ESO, 82 nois i 28 noies, amb unes edats que van dels 13 als 17 anys. Com en els darrers anys, la substància principal consumida, a part de l’alcohol, és el cànnabis (99 casos) mentre que la resta de casos tenen a veure amb el consum de cànnabis i amfetamines (6), de cànnabis i cocaïna (2) i de cànnabis, Rohipnol, dissolvents i alcohol (3). En el 52,7% d’aquests casos ha estat possible establir un seguiment a través de la de la derivació al Centre d’atenció a les drogodependències (34) o en el marc del programa d’alternativa a la sanció administrativa (24). Malauradament no és possible fer la mateixa anàlisi amb dades de l’any 2012, perquè des de Mossos d’Esquadra no s’han facilitat les dades de detecció i adhesió als programes d’intervenció precoç que venien subministrant des de l’any 2004 com a membres de la Comissió Tècnicadel Pla, de l’Observatori Municipal sobre Consum de drogues i de la Comissió Tècnica del Programa de Detecció.

9. Sobre el tipus de consum detectat en els joves que han efectuat el programa alternativa des

de l’any 2005, s’observa que la majoria, un 65,88%, presenta un consum experimental amb altres factors de risc psicosocial; un 24,12%, un consum experimental; i el 10%, ja presenta un consum problemàtic, tot i ser menors d’edat.

10. Des de la Comissió de detecció de consum en els centres de secundària es considera

que en el darrer any hi ha hagut un augment del consum entre els joves que ha anat acompanyat per un increment de les problemàtiques associades: augment de la conflictivitat i dels robatoris –dintre i fora dels centres escolars-, major absentisme i baixada del rendiment escolar. El Centre d’Atenció a les Drogodependències (CAD) apunta que l’augment del consum de drogues entre els joves esta relacionat amb les dificultats d’inserció laboral, la pobra oferta d’oci alternatiu i amb determinades pràctiques de joc a través d’Internet. Molts joves no saben que fer “amb el temps lliure” i l’avorriment fa que s’incrementi el consum entre iguals. Així mateix, la difícil situació socioeconòmica actual fa que els pacients amb una situació més precària a nivell laboral i social reiniciïn el consum. El Servei de la Policia Local considera que es registra un increment del consum, tinença i venda de cànnabis en determinades zones de la ciutat i una major visibilitat de les plantes de marihuana als balcons, quelcom que no havia succeït en el passat.

11. L’any 2012, el PIX ha distribuït un total de 5.309 kits de xeringues. Aquesta xifra és la més

petita de tota la sèrie iniciada l’any 1994. Entre els factors que ajuden a comprendre aquesta disminució es podria apuntar al desplaçament d’usuaris de Mataró i rodalies a altres zones fora de la ciutat atretes pel menor preu a què poden adquirir les dosi d’heroïna. El 72,09% de les xeringues s’han distribuït directament a través de les vint-i-tres farmàcies participants en el programa, el 22,13% a través del CAD i el 5,7% a través del CAP del Camí del Mig. En el període 2008-2012, el PIX ha repartit un total de 55.961, pràcticament el 60% a través de les farmàcies comunitàries.

12. Els membres de la Comissió tècnica del PIX valoren que el darrer anys hi ha hagut un

descens de la incidència del consum de drogues per via parenteral a la via pública. Tot i això, el darrer any s’han recollit un total de 886 xeringues abandonades a la via pública, una xifra molt similar a les recollides en els darrers quatre anys. Per serveis, tan sols el de la Policia Local ha recollit un nombre inferior de xeringues al de 2011 (29), mentre el Servei de Manteniment de l’Ajuntament de Mataró i els agents de salut coordinats pel CAD recollien un



74

nombre superior amb 245 i 612, respectivament. En el període 2008-2012, tots tres serveis han aplegat un total de 4.712 xeringues.

13. Pel que fa al Programa d’accessibilitat als preservatius, l’any 2012, s’han distribuït un total

de 49.862 preservatius a través de la campanya de prevenció, una xifra molt similar a la de l’any 2010 i tan sols per sota dels rècords de 2009 i 2011. Si a aquest nombre de preservatius, hi afegim els dispensats a través del Programa Màquina, el total de 2012 puja fins als 59.008.

Indicadors sociosanitaris relacionats amb el consum de drogues

14. En el període 2008-2012, d’acord amb les dades facilitades pel Servei d’Urgències de l’Hospital de Mataró, la intoxicació aguda per consum d’alcohol significa el 57,21% del total de casos d’intoxicació per consum de drogues, seguida per la intoxicació medicamentosa que dóna compte del 30,13%.

15. Les dades de determinacions de tòxics fetes a urgències l’any 2012 mostren, que de

manera similar als darrers quatre anys, l’alcohol i les benzodiazepines tornen a ser les dues substàncies més detectades en les anàlisis i, com en anys anteriors amb uns percentatges molt similars: l’alcohol (54,87%) i les benzodiazepines (46,24%). A més d’aquestes dues substàncies s’ha detectat rastres de consum de cànnabis en el 24,23% de les anàlisis i de cocaïna en el 12,52%. La distribució de les determinacions positives múltiples reforça el protagonisme de les benzodiazepines i de l’alcohol.

16. L’any 2012, fora del clorazepat dipotàssic, totes les substàncies registren una disminució

de la DHD a partir dels càlculs realitzats amb el total de mil·ligrams dispensats per les farmàcies de Mataró. Una disminució que representa, fora de la substància esmentada, el valor més baix assolit en els cinc anys del període 2008-2012 a Mataró.

17. L’any 2012 comptabilitza un nombre total de mil·ligrams i d’envasos dispensats per les

farmàcies de substàncies per al tractament de l’addicció al tabaquisme inferior al 2011. Malgrat això, les xifres registrades mantenen la tendència iniciada l’any 2011, en què es va incrementar de forma considerable la venda de productes pel tractament del tabaquisme. La prohibició de fumar en recintes i locals públics i privats sembla haver tingut un efecte persuasiu sobre la població fumadora, incitant l’inici d’algun tipus de tractament de deshabituació. El bupropion és la substància que suma el total més elevat de mil·ligrams dispensats.

18. Des de farmàcies, sense que sigui una opinió unitària, s’assenyala que hi ha hagut un

augment de la venda d’hipnòtics, tranquil·litzants i antidepressius, així com de productes pel tractament de l’addicció al tabac. El PIX funciona amb la normalitat d’altres anys.

19. Pel que fa a l’atenció primària, la millora dels sistemes de registre és amb molta probabilitat

la raó principal del progressiu augment de casos detectats que s’observa des de l’any 2010. Les dificultats existents per consignar el consum d’altres drogues com a causa principal de l’atenció al CAP té com a resultat un subregistre d’aquests casos, els quals resten amagats darrere d’altres causes: accidents, traumatismes, etc.,

20. La valoració general des de les àrees bàsiques és que no s’observen canvis massa

significatius respecte a les pautes i nivells de consum dels darrers anys. Tot i això, es considera que entre els adolescents s’està donant un cert repunt del consum de cànnabis i



75

alcohol. Sense que sigui una opinió unitària, es considera que hi ha hagut un increment del consum de benzodiazepines i també de productes pel tractament de l’addicció al tabac.

21. L’any 2012, el Servei de Benestar Social ha detectat un total de 268 problemàtiques

relacionades amb el consum d’altres drogues: 164 problemes amb el consum d’alcohol i 104 amb el consum d’altres drogues. La percepció des del servei és la d’un increment del nombre de consumidors de cànnabis i també dels casos de tractament amb metadona. En el darrer any, el servei ha atès en tractament social a 154 persones a les quals s’ha detectat una possible dependència -47 usuàries del Centre d’acollida, 66 ateses per l’equip de Promoció Social i la resta casos dela secció d’Infància i Família i de Gent Gran-. Des de l’Equip de Promoció Social es constata un augment del consum de benzodiazepines i d’altres fàrmacs entre persones en situació d’atur i que viuen una situació socioeconòmica complicada. Des del Centre d’Acollida es destaca que hi ha un augment de les persones consumidores de cànnabis i amb antecedents de consum de cocaïna, respecte d’altres anys. També perceben que hi ha un menor nombre de persones amb contacte amb el Centre d’Atenció a les Drogodependències

Indicadors de tractament

22. La comparació de les dades d’inicis de tractament de l’any 2011, facilitades pel Departament de Salut de la generalitat de Catalunya, indica que tan sols existeixen diferències prou significatives entre Mataró i Catalunya en els cas del cànnabis i de l’heroïna. Pel que fa al cànnabis, el percentatge d’inicis a Mataró és clarament superior a Catalunya amb el 21,5 i el 10,9%, respectivament. En el cas de l’heroïna la situació és la contrària, i és Catalunya amb el 12,5% la que registra un percentatge major a Mataró, que només és del 3,9%. Com ja s’ha apuntat en altres informes, la diferència en el pes dels inicis de tractament per cànnabis cal trobar-la en el programa de detecció de consum de drogues adreçat als menors d’edat.

23. Els anys 2011 i 2012 registren el mateix nombre d’inicis de tractament al CAD de Mataró

(540). Una quantitat aquesta que és, de moment, el sostre de la sèrie iniciada l’any 1994. Entre altres raons que poden ajudar a explicar aquest increment tenim les següents: l’augment de la demanda de tractament per determinades substàncies per part de determinats col·lectius, l’existència d’una oferta institucional de tractament més àmplia.

24. La distribució dels inicis de tractament dels residents a Mataró per situació laboral de

l’any 2011 mostra una distribució força significativa en l’actual context social i econòmic. Les persones en situació d’atur són aquelles que donen compte dels percentatges més elevats en el cas de l’alcohol el 38,04% dels casos estan a l’atur, l’heroïna (31,25%) i la cocaïna (43,59%), només el percentatge més elevat de deshabituació del tabac pertoca a una persona ocupada amb contracte indefinit (38,46%). Fora d’aquestes dues categories, els estudiants són els que registren el percentatge més elevat d’inicis de tractament per cànnabis (45,76%).

25. L’any 2012 es registra el nombre més petit de noves inclusions al Programa de manteniment amb metadona (PMM) amb 68 casos -65 del Centre d’Atenció a les Drogodependències i 3 de farmàcies-. Una xifra aquesta llunyana als màxims assolits els anys 2008, 2009 i 2011 en què el total d’inclusions superava el llindar dels 110 casos i també de la mitjana dels darrers cinc any que se situa en 101 casos. El 2012 el descens en el nombre d’inclusions al PMM ha anat acompanyat d’un augment dels inicis de tractament per heroïna; la situació inversa a la que es va registrar l’any 2011.



76

26. L’any 2012 registra un total de 101 derivacions. Una xifra 12 casos superior a la de 2011,

però per sota a la mitjana dels darrers cinc anys (110,8). Com ja ve sent la tònica dels darrers anys, el percentatge més elevat de casos s’ha deriva a unitats hospitalàries de desintoxicació (54,46%), després a comunitats terapèutiques (36,63%) i, per últim, a programes i centres de reinserció.

Indicadors d’incidència del VIH

27. L’any 2012, d’acord amb les dades subministrades per la Unitat Funcional de la Sida de l’Hospital de Mataró, s’ha registrat dins de l’àrea d’influència de l’hospital de Mataró un cert repunt en el nombre total de casos nous de VIH (33), després que l’any 2011 es comptabilitzés el nombre més petit (24) de tota la sèrie iniciada l’any 1994. Un increment de casos nous que és el resultat exclusiu del major nombre de noves infeccions -23 l’any 2012 quan un any abans només havien estat 10-, ja que els casos nous amb el VIH ja diagnosticat han registrat un descens (10). La mitjana de nous casos de VIH en els darrers cinc anys ha estat de 35,2, xifra lleugerament inferior a la del període 2007-2011 de 35,6.

28. Les vies principals de transmissió dels nous casos de VIH són actualment les relacions

sexuals, tant si aquestes són heterosexuals com homosexuals/bisexuals. Així, en el darrer any, 23 casos, el 70% del total, tenen com origen del contagi aquestes. Una evolució diametralment oposada segueixen els contagis per consum de drogues per via parenteral, amb 5 casos, només donen compte del 15,5% del total de casos nous.

Indicadors policíacs i control de l’oferta

29. D’acord amb les dades facilitades pel Servei de la Policia Local, les dades de 2012 confirmen, com altres anys, l’estreta relació entre el consum d’alcohol i els accidents de trànsit. Així, en un percentatge superior al 70% dels controls d’alcoholèmia com a conseqüència d’un accident de trànsit i/o infracció, la persona que conduïa el vehicle infractor ha donat positiu. Pel conjunt del període 2008-2012, el percentatge de positius dels controls d’alcoholèmia a causa d’un accident i/o infracció és del 71,74%, percentatge gairebé igual a l’assolit el període 2007-2011.

30. Els Mossos d’Esquadra i la Policia Local de Mataró han cursat el darrer any un total de

822 expedients en relació amb el consum de drogues, una xifra d’expedients molt similar a la registrada l’any 2011, en què es van cursar 833. El 2012, el total de delictes contra la salut pública és de 26, una xifra que se situa pràcticament a la mitjana del període 2008-2012 amb 28. En el cas de les denúncies per consum de drogues il•legals, l’any 2012, s’han aixecat 796 expedients, un total per sota de la mitjana dels darrers cinc anys, que és de 846.

31. Des del Servei de la Policia Local es referma la idea d’un increment del consum de

marihuana i derivats.

Documents

Ajuntament de Mataró - Observatori Municipal …...T.2.2 Comparació de la prevalença de consum de drogues en els últims dotze mesos entre la població de 15-64 anys (%) de Catalunya