C5 EXPRESSI I COMUNICACI A la unitat 1, que es titula els elements de lacte comunicatiu, vem traballar els agents que fan possible la comunicaci, les funcions del llenguatge, la relaci comunicativa entre la persona adulta i linfant, les caracterstiques del procs de comunicaci, altres factors que influeixen en la comunicaci, lexpressi en linfant, levoluci del llenguatge en els nens i les nenes petites, les variables que intervenen en el procs dadquisici del lleguantge, la funci de la persona adulta i els diversos tipus de comunicaci. TEMA 1 1.1.-La comunicaci humana 1.1.1.-Comunicar-se, una necessitat. Lexpressi s una necessitat de la vida.Des que neix, linfant comena a comunicar-se amb els adults. s la forma espontnia de manifestar les necessitats fisiolgiques i sensitives. Permet adaptar-nos al mn, ser autnom, cratiu i imaginatiu. La forma de comunicaci pot ser: Llenguatge oral Llenguatge corporal

La comunicaci respon a la necessitat humana de viure en societat, els costums i la tradici. Per tant, linfant ha de viure aquest procs daprenentatge de forma ldica i natural per afavorir el seu desenvolupament i lautonomia. Ha de ser capa dexpressar el que sent, pensa i vol. Ladult ha de ser capa dentendre, atendre, acollir i respondre les seves necessitats a travs duna escolta activa. Laldult ha de valorar els progressos i mostrar afecte tot afavorint la capacitat expressiva 1.1.2.- La comunicaci i el procs comunicatiu. Cal situar el llenguatge ents com leina indispensable de la socialitzaci, com a instrument de lautoconscincia i com a mecanisme per al control del mn. Llenguatge: facultat humana de comunicar pensaments, coneixements, sentiments, etc., a un receptor mitjanant un codi.

s indubtable la importncia que t la veu humana com a vehicle de comunicaci entre les persones. La veu s un dels mitjans essencials de qu disposa per a expressar-se, comunicar els coneixements, pensaments i sentiments que li sn propis. Comunicaci:Prov del llat comunicare que significa posar en com o compartir, es pot definir com pas efectiu dinformaci codificada, transmesa a travs dun o ms canals, entre un emissor i un receptor o b una relaci que permet un intercanvi dinformaci i experincies. Els primers sons humans sn inarticulats (crits i vocalitzacions emotives). Desprs vnen els sons mecnics que permetran la capacitat darticulaci. Si en aquest procs falla la socialitzaci, ladquisici del llenguatge i posteriorment el seu aprenentatge ser molt difcil.

Els elements de l'acte comunicatiu: La comunicaci s un procs per a la transmissi de senyals informatius entre una font emissora i un dest o receptor. Es tracta, per tant, de la relaci social que s'estableix entre un emissor i un receptor, consistent en el pas d'informaci del primer al segon per mitj del signe lingstic. En qualsevol acte comunicatiu cal considerar la presncia dels segents elements:

Emissor: s qui emet el missatge o senyal. Pot ser directe o b interposat, s a dir, en una conversa cada un dels participants s emissor directe, per si s'informa a travs duna altra persona hi ha una interposici. Receptor:s qui rep el missatge de l'emissor. Pot ser un o ms d'un. Missatge: s el contingut de la comunicaci transmesa per l'emissor a un receptor determinat. Els missatges poden ser verbals i tamb visuals (publicitat, codi circulaci, etc) Referent: s la realitat a qu fa allusi el missatge transms per l'emissor. Poden ser molt senzills (semfor) o molt complexos (pensament) Codi: s el conjunt de senyals i signes que formes el missatge i la clau que posseeixen tant l'emissor com el receptor per elaborar i interpretar el missatge, s a dir, per a codificar-lo i descodificar-lo Canal: s el medi pel qual viatja el missatge des de l'emissor fins al receptor. Aquest espai visual entre l'emissor i el receptor s la via de la

comunicaci, la qual podr ser oral si el canal s l'aire, o b escrita si el canal s el paper. Context: s el lloc on es realitza l'acte comunicatiu. Per tant... El procs de comunicaci consisteix en lemissi dun missatge codificat per un emissor. Es transmet per un canal (laire, lnia telefnica, etc) El receptor percep a travs dels sentits, descodifica i interpreta. Cal usar el mateix codi i tenir la mateixa capacitat de descodificaci i interpretaci. Les funcions del llenguatge El predomini de cada un dels elements en un acte comunicatiu permet distingir les funcions del llenguatge: Emotiva o expressiva: Manifestaci dels sentiments per part de l'emissor. Oracions exclamatives o interjeccions. Uf! Que fantstica s la vida! Referencial o denotativa: Lemissor informa objectivament, sobre algun aspecte de lentorn comunicatiu. Subratlla la transmissi d'informaci sobre fets, prpia del llenguatge cientfic. Modalitat enunciativa. Sn les vuit en punt Conativa o apellativa: Busca influir o actuar en el comportament del receptor. Anuncis. No faci's aix! Vota'ns! Ftica o de contacte: Manifesta la intenci de mantenir la comunicaci amb el receptor, de manera que el missatge se centra en lestabliment, d un contacte social per mitj dun canal. Emfasitza l's d'un canal com i aix procura assegurar la continutat de la comunicaci. Bon dia! ...s,...s, oi? Metalingstica: Se centra en el codi mateix que s'est usant. Diccionaris. Els mots esmentats s'escriuen en cursiva. El verb dir s transitiu Potica o esttica: Pretn crear un efecte esttic o creatiu, enfoca l'atenci sobre la forma del missatge. Obres literries. Adopta ritmes i altres recursos esttics. Prou plou, per pel que plou, plou poc Normalment, en un mateix procs comunicatiu es realitza ms d'una funci.

1.1.3.- La relaci comunicativa entre la persona adulta i linfant

Caracterstiques del procs de comunicaci:

La bona comunicaci es fonamentat en lexistnica dun entorn estimulant i acollidor que enriqueixi i proporcioni instruments per exterioritzar millor els sentiments.1.1.4.- Altres factors que influeixen en la comunicaci LENTORN: Sentn tant lentorn afectiu ( les persones que conviuen amb linfant) com lespai fsic ( context cultural). Ha de ser estimulant i acollidor. Ha denriquir i proporcionar instruments per exterioritzar els sentiments. Com ms ric i estimulant, ms afavorir la comunicaci i el seu desenvolupament. Lambient ha de propiciar a obrir els sentits a la realitat: veure, sentir, tocar Lambient ha destimular i fer venir ganes dinteractuar amb el medi. Quant lambient provoca experincies positives ms impulsa a expressar-se i comunicar-se.

1.2.- Lexpressi en linfant Linfant s un sser social, necessita relacionar-se amb lentorn. Ha de seguir un llarg procs dadaptaci, el qual necessita comunicar-se.

Lorigen i lobjectiu de la comunicaci s la necessitat de viure en societat, instroduir les formes de conviure i la cultura. Ha dassolir els coneixements i el mestratge necessaris per un bon intercanvi. Inicialment, sexpressa de forma no verbal ( plor, gest) a mesura que augmenta lexperincia i el creixement usa nous mitjants per expressar-se: Funci simblica li permet representar la realitat El llenguatge s fruit de la capacitat de simbolitzar la realitat. Linfant fins els 6 anys no parlar com un adult,a mesura que creix va integrant tres aspectes: CONTINGUTS S FORMA Variables que intervenen en el procs dadquisici del llenguatge. Ladquisici del llenguatge implica un adequat funcionament dels mecanismes a nivell neurifisiolgic, psquic i sociocultural interrelacionats: Maduraci neurofisiolgica: es necessita una maduraci del sistema nervis central del cervell de laparell fonatori, i contraccions musculars implicades en la producci de sons. Maduraci psquica: s necessria laparici de la funci simblica (estructura cognitiva). Cal tenir en compte, la relaci afectiva en ladquisci del llenguatge. Context sociocultural: s fonamental lestimulac verbal que rep linafnt en el seu ambient natural. 1. 3.- La funci de la persona adulta Pacient Enriquir i estimular lentorn de linfant. Afavorit la sensibilitat, creativitat i lautonomia. 1.4.- Diversos tipus de comunicaci Per expressar-se lsser hum usa diferents tipus de llenguatge. Sentn per llenguatge la capacitat que posseeeix la persona per transmetre sensacions, emocions i pensaments. Tipus de llenguatges: Expressi oral

Expressi logicomatemtica Expressi corporal Expressi musical Expressi plstica

A la unitat 2, titulada el llenguatge oral, hem treballat el desenvolupament del llenguatge, dins del qual estn la Teoria de Chomsky, la teora de Piaget, la teora de Vigosktky, la teora de Skinner i la teora de Bruner. TEMA 2 UD2: EL LLENGUATGE ORAL Els lmits del meu llengautge sn els lmits del meu coneixement L. Wittgenstein Aprendre a parlar implica conixer les regles fonolgiques, semntiques i sintctiques i saber-les utilitzar. Beth 2.1.-Desenvolupament del llenguatge. 2.1.1.- Teories sobre ladquisici del llenguatge Teoria de Chomsky. LAD Teoria de Piaget Teoria de Vigosktky Teoria de Skinner Teoria de Bruner La LASS es basa:

Teoria de Chomsky. LAD Aquestes preguntes van ser el punt de partida on Chomsky es va valer per desenvolupar la seva teoria. Va dominar LAD (Language Adquisition Device). Mecanisme dadquisici del llenguatge a lestructura o capacitat innata que tenen les persones per adquirir el llenguatge i tenir-hi competncia.

Chomsky afirma La capacitat de parlar est genticament determinada, ara ve, per poder usar del llenguatge ha dexistir un cert coneixement de la realitat. s a dir, existeixen uns universals lingstics que formen part del codi gentic, de forma que els infants aprenen a parlar de la mateixa forma que els ocells els creixen les ales. La condici necessria per laparici del llenguatge s la capacitat cognitiva. Les seves aportacions van influenciar molt en el camp sintctic de la llengua. TEORIA DE PIAGET Piaget parteix de la cognici i considera al context relativament poc important. El que diferencia als homes dels animals no s la capacitat lingsitca sin la cognitiva. El nen s vist com constructor actiu del seu coneixement i, per tant, del llenguatge. Per Piaget, el llenguatge s un sistema de smbols i per tant, arbitrari, per aix, per poder emprar-lo el subjecte ja de construir la capacitat per a simbolitzar Va estudiar la relaci entre pensament egocntric i llenguatge Va observar una marcada tendncia per part dels infants a treballar en solitari, i que a ella corresponia un tipus dactivitat especfica amb tres grups fonamentals de conductes verbals:

La repeteci: representa un tipus de conducta que es canalitzxa per mitj del parlar. Ex: un nen davant un aquari escolta la paraula trit i la repeteix diverses vegades. El monleg: representa una conducta verbal lligada directament a lacci. Ex: Una nena davant la tortuga i li diu: Anem, camina tortuga Ex: Un nen acaba un dibuix i diu: Ara far una altre cosa. El monleg: reuneix caractersitques similars a lanterior, amb la diferncia que linfant dirigeix el seu discurs cap a un interlocutor determinat. CONSIDERACIONS El monleg anir desapareixent per donar pas al llenguatge sociabilitzat, s la mxima expressi del pensament i del llenguatge adult. Les estructures i processos cognitius sn previs i determinants en laparici i desenvolupament del llenguatge. TEORIA DE VIGOSKTKY Creu que el desenvolupament hum es produex mitjanant els processos d'intercanvi i transmissi del coneixement en un mitj comunicatiu i social (la cultura). s a dir, la transmissi dels coneixements de la cultura es realitza a travs del llenguatge. Per tant, el llenguatge s el principal vehicle d'aquests processos i s el que influeix decisivament en el desenvolupament de la ment. Per tant, llenguatge i pensament sn dues coses amb orgens diferents i que al llarg del desenvolupament es produeix una interconnexi funcional en el qual el pensament es va verbalitzant i el parlar es va fent racional. De tal manera que es regula i planifica l'acci. En definitiva, el pensament no est subordinat al llenguatge, est influt. Les relacions entre pensament i llenguatge sn complexes. Un pensament neix a travs de paraules. Una paraula sense pensament s una cosa morta, i un pensament desprovet de paraules roman en lombra. La connexi entre ells no s constant. (Vigostky, 1973) Per Vygotsky el llenguatge infantil s inicialment social (s la manera de comunicaci amb els adults) i s exterior en forma i funci. A poc a poc, el llenguatge s'interioritza i passa per un perode egocntric fins a ser social. Teoria de Skinner

Considera que el desenvolupament del llenguatge depn exclusivament dels estmuls externs. El llenguatge sn respostes que linfant aprn per condicionaments aparents, respostes que sn verbals i intraverbales, de manera secundria. Aquestes respostes intraverbales van permetre elaborar una teoria que s admetia que en el desenvolupament del llenguatge no noms hi ha respostes externes sin que hi ha una mediaci d'estmuls interns.

Diferencia quatre tipus de resposta: els comandaments, els tactes, les respostes ecoiques i les respostes autocrtiques. El conductisme per aquella poca estava en auge. Aspectes positius del conductisme: Parteix del context. s important el seu esquema estmul provoca una resposta. Va permetre programes de tractament dinfants llenguatge o de tractament de logopdia. amb alteracions del

Els estmuls no s'analitzen alladament sin que s'estudia l'episodi verbal global, la conversa. Teoria de Bruner Pensa que linfant t algun tipus de coneixement del mn real a travs de les accions que realitza, s a dir abans d'aprendre a parlar, el nen disposa d'unes capacitats cognitives que seran la base per ladquisici del llenguatge. Bruner proposa el "pont cognitiu" : consisteix a unir els coneixements previs que el nen porta amb els quals va a adquirint posteriorment, influenciats pel context sociocultural que es dna. Defensa que el llenguatge s'ha d'adquirir en situacions socials concretes, en ls i el intercanvi comunicatiu diari. Per a passar d'una comunicaci prelingstica a una comunicaci lingstica, s necessari un escenari de rutines i familiars, que permeti la comprensi del que est succeint. Sn aquestes rutines les anomena Sistemes de Suport a l'Adquisici del Llenguatge (LASS: Language Acquisition Support System). La LASS es basa: basa: Els infants estan bioprogramats per a percebre unes diferncies entre els esdeveniments del mn real, comunicar-se respecte d'elles i fer les corresponents distincions lingstiques.

L'adult ajuda a linfat modelant frases que substitueixin a la comunicaci gestual i vocal primitiva, perqu pugui complir les funcions comunicatives pertinents. Els jocs oferiran una mplia gamma d'oportunitats per a aprendre el llenguatge i utilitzar-lo. La famlia i infant s'integren en formats de rutina, s'engeguen processos psicolgics i lingstics Els quatre mecanismes mentals que hem esmentat componen l'equipament mental mnim que linfant necessita per a adquirir el llenguatge. No obstant aix, qui vulgui aprendre una llengua necessita una mica ms que aquesta maquinria elemental. No n'hi ha prou amb estar dotat de la capacitat lxicgramatical, calsaber com utilitzar el llenguatge de forma comunicativa. Destaquem cinc factors lingstics que influxen en el desenvolupament intellectual: Les paraules serveixen com a invitacions per a formar conceptes, estimula a linfant a descobrir els seus significats. El dileg que es dna entre els infants s important ja que orienta, motiva i estimula la participaci i leduca procurant-li una valuosa font d'experincies i coneixements. L'escola ha de generador de noves necessitats lingstiques. Els conceptes cientfics s'elaboren en el seno d'una cultura i es transmeten verbalment. L'aparici de conflicte entre els models de representaci pot ser font de desenvolupament intellectual. Si el conflicte no es resol, no hi ha desenvolupament intellectual. 2.1.1.- La importncia del llenguatge verbal La PARLA s el llenguatge hum per excellncia , tot i que hi ha altres formes dexpressi. Lactivitat del llenguatge : Suposa una estructura psicolgica complexa. Es desenvolupa de manera molt rpida en linfant (primeres edats)

Passa de no disposar cap codi ni capacitat dabstracci a mantenir una conversa Per linfant suposa un aprenentatge, una assimilaci , una prctica del codi de signes i normes complex i organitzat.

T s i domini de la llengua. s capa dintercanviar/ comunicar informaci. Es fa a travs de la parla i ms tard, de forma escrita 2.2.2.- Factors que afavoreixen ladquisici del llenguatge l adquisici Ladquisici del llenguatge s una de les conquestes ms impressionants de lsser hum.

Una de les coses que crida ms latenci, malgrat que cada infant neix en cultures i civilitzacions heterognies, s el fet que lordre dadquisici del llenguatge s relativament regular en tots els nens i nenes, per tant, la seva adquisici s una caracterstica universal. 1.- Factors que depenen de linfant i el seu desenvolupament: l desenvolupament: Linfant neix amb una capacitat biolgica de desenvolupar el llenguatge. Cal que els sistemes neurolgic, fisiolgic i perceptiu de linfant estigui prou madur i, per tant, que els seu desenvolupament de les seves funcions sigui possible. Els mecanismes dadquisici del llenguatge que depenen de linfant sn: El grau de percepci sensorial: agudesa auditiva i visual. Serveix per emetre o captar els estmuls de lexterior. El desenvolupament de la intelligncia: la capacitat de comprensi, associaci, discriminaci, memoritzaci, imaginaci, etc. Serveix per processar i interpretar aquests estmuls i donar les ordres. La madura del sistema nervis. Serveix per transmetre els estmuls di les ordres. La capacitat del sistema fonoarticulatori. Per executar les ordres a travs dels gestos, els sons o les paraules.

Lhabilitat dadaptar-se a lentorn, la qual cosa incidir en la seva conducta. 2.- .- Factors que sincorporen a travs de la relaci amb les 2.- .s trav relaci persones adultes s imprescindible que linfant interactu amb les persones adultes de referncia. El llenguatge emprat pels adults regula el comportament de linfant, alhora que li transmet coneixements i afecte. Linfant va adquirint progressivament el llenguatge que li servir d'instrument no noms per comunicar-se, sin per construir el seu propi pensament. Els adults contribueixen a interaccionar amb linfant a travs dels segents mecanismes:

Una estimulaci adequada, que propici la comunicaci. Una comunicaci motivadora, que faciliti la inteacci. Una interacci qualitativa, mitjanant la qual spiga escoltar i contestar adequadament. Lanimaci i invitaci a la imitaci, com a elements daprenentatge. 2.3.- Mecanismes per ladquisici del llenguatge l adquisici Imitaci Per aprendre a parlar cal tenir un model per imitar, per tant el procs de construcci destructures lingsitques es dna a travs daquests mecanismes. Observaci s un element motivador i s el context significatiu per ladquisici del llenguatge. Lobservaci s el punt de paritda de la comunicaci i el llenguatge linstrument pel qual es canalitza latenci, curiositat i les experincies de linfant. Lobservaci va dirigida a : Reconixer un objecte. Fixar latenci en un esdeveniment escolar o familiar i treure mltiples possibilitats expressives. Interpretar un dibuix, lectura dun conte dimatges, Etc. Acci Permet classificar, analitzar, estableix relacions, agrupa... Passar dun coneixement i s prctic concret a una capacitaci mental i posteriorment a ls de la paraula i de la frase Joc s essencial. Brunner va estudiar la relaci entre determinats jocs i ladquisici del llenguatge. Va usar el terme de format per descriure les interaccions triangulars que es donen entre linfant, adult i lobjecte. I va distingir: Format dacci conjunta ( situacions en les quals ladult i linfant actuen sobre un objecte de forma conjunta: joc de dinar i prendre, ficar i treure, etc) Format datenci conjunta ( situacions en les quals ladult i linfant atenen conjuntament a un objecte: Jocs dindicaci, jocs de lectura de llibres, etc.)

Format mitx ( atenci i acci conjunta, com el joc del cuit i amagar) En els 3 formats cal elaborar procediments que assegurin la interacci entre adult i infant: quan sinicia el joc, el lloc, quina conducte se segueix, etc.