Un nou projecte per a les Ciències Naturals EDUCACIÓ SECUNDÀRIA

El projecte per a Ciències Naturals de 1r d’ESO, orientat a l’aprenentatge i a l’avaluació competencial, està format per un Llibre de Coneixements i un Dossier d’Aprenentatge.

LLIBRE DE CONEIXEMENTS• S’estructura en 9 temes: 3 de física i química, 3 de biologia i 3 de geologia.

• Com a font primera d’informació, presenta el contingut curricular.

• A l’inici de cada tema hi ha la correspondència amb el Dossier d’Apre-nentatge.

• Com a recurs d’estudi assenyalem les paraules clau, que al final del tema es recullen en un mapa de conceptes i el Recorda que hi ha al llarg de a unitat en l’apartat ORGANITZA ELS TEUS CONEIXEMENTS.

• Cada tema es tanca amb un esquema gràfic.

• També en format digital.

DOSSIER D’APRENENTATGE • Està estructurat en unitats didàctiques.

• Conté l’itinerari formatiu de l’alumne, amb totes les activitats que se li pro-posen presentades a tot color, per facilitar la interacció amb els elements gràfics i afavorir el temps de treball per damunt del de còpia dels enunciats.

• A més de les activitats experimentals per fer al laboratori hi ha l’apar-tat EXPERIMENTA A CASA, en què es proposen senzills experiments que l’alumne pot fer amb estris i materials que pot trobar fàcilment a casa. Es tracta de despertar en els alumnes l’interès per l’experimenta-ció i d’apropar la ciència a la vida quotidiana.

• La major part de les unitats proposen una activitat cooperativa, en la qual els alumnes s’han de distribuir per grups. De vegades, aquesta ac-tivitat s’alterna amb una proposta de debat.

• En l’activitat de cloenda, al final de cada unitat, es proposen de nou les preguntes inicials.

• Enquadernat en espiral, amb full arrencables i amb forats per arxivar.

• En les pàgines senars hi ha un espai perquè l’alumne hi escrigui el seu nom.

• Cada pàgina està marcada amb una ruta: número i títol de la unitat i tí-tol de l’apartat. Així l’alumne tindrà clara la ubicació.

• Al final de cada unitat hi ha l’apartat FAIG BALANÇ per a l’autoreflexió de l’alumne.

• Al final de cada trimestre es proposa un PROJECTE de treball, que posa en joc els coneixements treballats al llarg del trimestre, les compe-tències específiques de l’àrea i la competència digital.

• L’avaluació i el solucionari es proposen des de la Proposta didàcti-ca. La Proposta didàctica es presenta en format digital.

EL LLIBRE DE CONEIXEMENTS

El projecte per a Ciències Naturals de 1r d’ESO està format per un llibre de coneixe-ments i un dossier d’aprenentatge.

En aquest llibre trobaràs tot el contingut curricular de l’àrea. S’estructura en 9 te·mes presentats amb criteris de claredat i de rigor, i amb abundants exemples d’abast quotidià, il·lustracions i grà·fics explicatius.

En aquest Dossier d’apre­nentatge et presentem les activitats per aplicar els continguts del llibre de co·neixements i per treballar les competències bàsiques de l’àrea. Està estructurat en 9 unitats.

9152

1. Com es classifiquen i s’anomenen els éssers vius?1.1. Els noms dels organismes1.2. La classificació dels organismes: els cinc regnes

2. El regne de les moneres2.1. Els bacteris2.2. Història dels bacteris

3. El regne dels protists3.1. Els protozous3.2. Les algues

4. El regne dels fongs 4.1. Els grups de fongs

5. Els líquens

6. El regne animal6.1. Les funcions vitals en els animals6.2. La classificació dels animals

7. El regne vegetal7.1. Les funcions vitals en els vegetals7.2. La classificació dels vegetals

8. La biodiversitat

La divErsitat dELs éssErs vius

tEma 9

152 1539 Quan s’estudia i es parla de la vida, és important fixar-se en l’extraordinària varietat d’éssers vius que hi ha en tots els ambients del nostre planeta, fins i tot en aquells indrets més inhòspits, com ara les grans profunditats oceàniques, els deserts de gel dels pols i les capes altes de la troposfera. El conjunt de tots els ambients de la Terra en què viuen els éssers vius s’anomena biosfera.

L’estudi d’aquest tema et servirà per entendre de quina manera es pot posar una mica d’ordre a la gran varietat de formes de vida que habiten la Terra. Coneixeràs les característiques comunes i diferencials que permeten agrupar els éssers vius en catego-ries, com també el sistema d’anomenar científicament els organismes.

Et convidem a investigar i preguntar-te sobre les particularitats que defineixen els grans grups en què els biòlegs classifiquen els éssers vius i, d’aquesta manera, trobar resposta a preguntes com les següents:

• En quins criteris ens podem fixar per classificar els éssers vius?• Tots els bacteris tenen les mateixes característiques?• Es poden classificar en diferents categories els organismes microscòpics?• Com sabem que en un lloc hi ha microbis? • Es poden combatre els microbis que ens són perjudicials?• Per què una planta pertany al regne vegetal però una alga o un bolet no? • Com s’escampen les floridures?• Totes les plantes fan la fotosíntesi?• Tots els animals tenen òrgans especialitzats a fer determinades funcions?La resposta a aquestes preguntes i a d’altres que et puguis plantejar les trobaràs al

llarg d’aquest tema.

Llegeix i pensa-hi

Unitat

9

1. L’atmosfera

L’atmosfera terrestre és la part gasosa de la Terra. Es divideix en diferents capes d’acord

amb la seva composició química.

76

atmosfera • contaminació • efecte d’hivernacle

L’atmosfera, o esfera de gasos, és la capa gasosa que envolta la Terra i que limita amb l’espai exterior. És una capa d’aire al voltant de la superfície del planeta que s’hi manté unida gràcies a la força de la gravetat.

1.1. Estructura i composició de l’atmosfera

L’aire és una mescla homogènia de diferents gasos, com ara el nitrogen, l’oxigen, el diòxid de carboni o l’heli. L’atmosfera és una capa d’aire que es pot dividir en dos grans estrats:

• L’homosfera, que s’estén fins als primers 80 quilòmetres d’al-titud i on els gasos més abundants són el nitrogen (78 %), l’oxigen (21 %) i el diòxid de carboni (0,03 %). Al seu torn, l’homosfera es pot dividir en tres subcapes: – La troposfera, que està en contacte amb la

superfície terrestre i és on es produeixen els fenòmens meteorològics.

– L’estratosfera, que conté la capa d’ozó o ozonosfera.

– La mesosfera, que és on es produeixen al-guns meteors, com ara els estels fugaços.

• L’heterosfera, amb un gruix que va des dels 80 quilòmetres d’altitud fins al límit superior de l’atmosfera. Hi podem distingir dues subcapes: – La termosfera, que arriba fins a uns 500

quilòmetres d’altitud i pot assolir una tem-peratura de fins a 2.000 oC, ja que absor-beix l’energia del Sol. És on es produeixen les aurores boreals.

– L’exosfera, que arriba a una altitud indeter-minada, ja que es considera l’inici de l’es-pai interplanetari.

110

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0-100 -80 -60 -40 -20 0 20 40

Termoesfera

Altitud (km)

Tem

pera

tura

(ºC)

Mesosfera

Estratopausa

Estratosfera

Tropopausa

Troposfera

Mesopausa

77

TEMA

51.2. Funcions de l’atmosfera

Tal com hem vist abans, l’atmosfera és una capa molt important i imprescindible per a la vida al planeta Terra. Els gasos que conté, i en particular l’oxigen –que prové de l’activitat dels organismes fotosintetitzadors–, determinen que puguem respirar i, per tant, són imprescindibles per a la nostra existència.

Són tres les funcions més importants que desenvolupa l’atmos-fera i que fan que la Terra sigui habitable: primer, la capacitat de desintegrar els meteorits; segon, la retenció de gasos importants (com per exemple l’oxigen, el diòxid de carboni i el vapor d’ai-gua), i finalment, la regulació de la temperatura de la Terra, ja sigui filtrant els raigs ultraviolats nocius per als éssers vius o bé produint un efecte d’hivernacle natural que manté la temperatura de la Ter-ra a una mitjana de 13 ºC.

1.3. Dinàmica de l’atmosfera

L’atmosfera és una capa que té un comportament molt variat, la qual cosa podem comprovar simplement fixant-nos en els conti-nus canvis de temps. Aquesta variació constant està determinada per la radiació solar. Quan l’energia del Sol arriba a la superfície terrestre, l’escalfa d’una manera desigual a cada zona per causes diverses, com ara la simetria esfèrica de la Terra, els seus movi-ments de rotació i translació i el fet que l’eix de rotació està incli-nat. Aquestes petites desigualtats generen diferències tèrmiques entre les regions de la Terra i impliquen que les masses d’aire es moguin i provoquin una complexa dinàmica atmosfèrica. Un

d’aquests moviments de les masses d’aire són els anomenats corrents de convecció, que provoquen un movi-ment permanent de l’aire en procés d’ascens i descens.

Procés de formació dels corrents de convecció: els gasos d’efecte d’hivernacle retenen part de la radiació solar, cosa que genera un escalfament de les capes inferiors de l’atmosfera. Aquest aire més calent tendeix a pujar perquè és més lleuger, men-tre que l’aire fred de les capes superiors tendeix a baixar. D’aquesta manera es produeix una rotació permanent de grans masses d’aire en procés d’as-cens i descens.

RecordaL’atmosfera conté

determinats gasos dels

quals depèn la vida a la

superfície. L’oxigen, que

és el gas més abundant,

ens permet respirar i,

per tant, és

indispensable per a la

nostra existència.

aire fred aire fred

aire calent i lleuger

TEMA

51.2. Funcions de l’atmosfera

1.3. Dinàmica de l’atmosfera

Recorda

Cada tema comença amb una doble página en què es presenten els continguts que s’hi tractaran.

Definició d’algun concepte important que és convenient retenir.

Índex dels apartats i subapartats en què es divideix el tema.

Apartats numerats.

Paraules clau: conceptes principals que has d’apren·dre i recordar.

153

•••••••••

Llegeix i pensa-hi

Unitat

9Referència a la uni·tat del Dossier d’apre­nentatge en què es trobaran les activitats per aplicar el contin·gut del tema.

Introducció motivadora i qüestionari per respon·dre una vegada s’hagin treballat els continguts i activitats del tema.

94

organitza els teus coneixements

atmosfera

Capa gasosa que envolta la Terra i que limita amb l’espai exterior.

contaminació atmosfèrica

Modificació en la concentració de gasos de l’atmosfera que provoca alteracions en el clima.

relleu

Forma i estructura externa de l’escorça terrestre.geosfera

Part mineral de la Terra.

litosfera

Part de la geosfera constituïda per l’escorça i la capa més superficial del mantell.

la terra

mantell superior

mantell inferior

nucli extern

nucli intern

centre de la Terra

95

Recorda

» L’atmosfera conté

determinats gasos dels quals

depèn la vida a la superfície.

L’oxigen, que és el gas més

abundant, ens permet respirar

i, per tant, és indispensable

per a la nostra existència.

» El punt de fusió és la

temperatura a la qual una

substància es fon, és a dir,

passa d’estat sòlid a estat

líquid. El punt d’ebullició

és la temperatura a què una

substància canvia d’estat

líquid a estat gasós.

» La geosfera està formada per

tres capes: escorça, mantell

i nucli, que es diferencien

entre elles per la composició

química i per l’estat físic en

què es troben els materials

que les formen.

hidrosfera

Capa d’aigua que envolta la Terra i que inclou les aigües su-perficials i les aigües subterrànies.

cicle de l’aigua

Conjunt de moviments de l’aigua a la natura i dels canvis d’estat que experimenta.

efecte d’hivernacle

Escalfament de l’atmosfera i de la superfície terrestre causat pel fet que part de la radiació solar que arriba a la Terra hi queda retinguda. Això pot provocar alteracions del clima i de la circulació atmosfèrica i oceànica.

Recull de tots els Recorda que s’han anat trobant al llarg de l’exposició del tema.

140

En principi, una cèl·lula ha de poder realitzar totes les funcions pròpies dels organismes vius i, per tant, ha de ser capaç de no-drir-se, relacionar-se i reproduir-se. Així, les funcions vitals que du a terme un ésser unicel·lular són, lògicament, les funcions que realitza l’única cèl·lula que conforma l’organisme.

En els organismes pluricel·lulars, les cèl·lules, a part de fer les tres funcions vitals, poden estar especialitzades a dur a terme fun-cions específiques; per exemple, hi ha cèl·lules a la boca de les persones que estan especialitzades en la fabricació de saliva. D’aquesta manera, un organisme pluricel·lular, com és el cas d’un animal, està format per cèl·lules molt variades: cèl·lules nervioses, cèl·lules musculars, cèl·lules òssies, cèl·lules reproductores, etc. Cada tipus de cèl·lules constituirà un teixit i realitzarà funcions concretes per al bon funcionament de l’organisme.

La reproducció és una de les funcions vi·tals dels éssers vius i, per tant, també de la cèl·lula.

2. Les funcions vitals en els éssers vius

A: cèl·lula nerviosa (neurona); B: cèl·lula de la sang (eritròcit); C: cèl·lula muscular; D: cèl·lula òssia; E: cèl·lula reproductora (òvul).

funció vital

81

TEMA

5La contaminació atmosfèrica

La contaminació atmosfèrica és l’augment de substàncies conta-minants a l’atmosfera derivades de les activitats humanes; aques-tes substàncies poden comportar un risc per a les persones i la resta d’éssers vius, tant animals com vegetals i d’altres regnes.

L’efecte d’hivernacle artificial

El diòxid de carboni i altres gasos contaminants alliberats a l’at-mosfera com a conseqüència de la crema de combustibles fòssils produeixen un augment artificial del fenomen natural de l’efecte d’hivernacle.

L’augment en la concentració d’aquests gasos a l’atmosfera ac-tua com una pantalla que reté part de l’energia emesa per la su-perfície terrestre –escalfada pels raigs solars– i provoca un incre-ment progressiu de la temperatura de la Terra que en els últims cent anys ha estat de més de mig grau centígrad de mitjana i que es preveu que augmenti al voltant de 2 graus centígrads en el pro-per segle. Aquest augment de la temperatura causa alteracions en el clima, com ara el desglaç dels casquets polars –i, en conseqüèn-cia, l’augment del nivell del mar–, l’increment de la freqüència d’èpoques de sequera, huracans, pluges torrencials, etc.

La contaminació atmosfèrica és un pro-blema greu que té l’origen en el desenvo-lupament d’algunes activitats humanes.

Els gasos d’efecte d’hivernacle retenen part de la radiació solar emesa per la Ter-ra, la qual cosa provoca un augment glo-bal de la temperatura terrestre.

Radiació solar

Gasos d’efecte d’hivernacle

Part de la radiació procedent de la Terra

és retinguda pels gasos d’efecte d’hivernacleIl·lustracions documenta·

des i d’absolut rigor científic.

Cada tema es tanca amb un esquema gràfic que recull to·tes les paraules clau, amb la definició i una fotografia al·lusiva per fixar el contingut bàsic. La lectura de l’esquema s’ha de fer en el sentit de les agulles del rellotge.

Infografies i gràfics explicatius.

89

TEMA

5Algunes depuradores són molt eficients en la neteja de les ai-

gües i, alhora, són sostenibles, ja que dels fangs retinguts en el procés de depuració s’obté biogàs. Aquest biogàs s’emmagatze-ma en dipòsits especials i pot ser utilitzat com a combustible per fer funcionar la mateixa depuradora. Altres depuradores, a més, tenen programes de regeneració en què l’aigua depurada es nete-ja encara més i pot ser utilitzada per regar, netejar els carrers i per a usos industrials, entre d’altres.

2.7. La potabilització de l’aigua

Per molt neta que sembli l’aigua, de vegades no és potable, és a dir, no és apta per al consum humà, perquè conté microorganis-mes i substàncies nocives per a la salut. A fi d’obtenir una aigua que puguem consumir sense cap problema, cal fer-la passar prè-viament per un procés de potabilització.

Vocabularibiogàs: Tipus de gas

que serveix com

a combustible. Es forma

de manera natural per

la degradació de la

matèria orgànica gràcies

a l’activitat dels

microorganismes

descomponedors.

1. Entrada d’aigües residuals.

2. Pretractament: sepa-

ració dels objectes volu-

minosos (pedres, bran-

ques, etc.) de l’aigua

mitjançant un sistema

de reixes.

3-4. Tractament químic i decantació: aglutinació i

sedimentació de les partícules en suspensió de l’ai-

gua per mitjà de determinats productes químics.

5. Filtració: filtratge de l’aigua,

fent-la passar per capes de sorra o

grava, on queden retingudes la

resta de substàncies que contami-

naven l’aigua. Al final d’aquest

procés l’aigua és incolora.

7. Aigua potable.

6. Cloració: abocament de

clor a l’aigua per eliminar-ne

els microorganismes que hi

puguin quedar.

TEMA

5biogàs

2.7. La potabilització de l’aigua

Vocabulari

Facilita la comprensió de paraules que poden pre·sentar alguna dificultat.

105

TEMA

62.4. Minerals d’interès econòmic

Molts minerals s’exploten perquè se n’obtenen matèries primeres per a activitats econòmiques diverses, com ara en la indústria o la joieria.

La geologia econòmica és la branca de la geologia que s’encar-rega de trobar dipòsits de minerals i avaluar-ne les possibilitats d’explotació. L’explotació d’aquests minerals forma part de les ac-tivitats de la mineria. Un geòleg econòmic és un científic especia-litzat a fer els estudis necessaris per trobar dipòsits minerals que puguin ser potencialment explotats.

El mineral del qual es poden obtenir productes útils, normal-ment metalls, rep el nom de mena. La ganga és el material que acompanya la mena i que no té interès. Cal dir, però, que alguns materials que tradicionalment havien estat considerats ganga han passat a ser mena quan se n’ha descobert alguna aplicació o utilitat.

Explotació minera a cel obert. Les mines a cel obert, o mines a tall obert, són aquelles en les quals el procés d’extracció es realitza a la superfície del terreny.

Metall Menes

Alumini Bauxita

Coure Atzurita, calcopirita, coure natiu, malaquita

Estany Cassiterita

Ferro Hematites, magnetita, siderita

Mercuri Cinabri

Plom Galena

Zinc Esfalerita

Sabies que…?No es consideren mena

els dipòsits minerals

l’explotació dels quals és

inviable, bé perquè el

rendiment econòmic és

insuficient, o bé perquè

tècnicament és massa

difícil. Si la mena i la

ganga es troben

barrejades de tal manera

que els procediments

de separació són massa

costosos, l’explotabilitat

de la mena pot no ser

rendible. Tampoc ho és

la mena quan el dipòsit

mineral té un volum

massa petit o bé quan

l’explotació del dipòsit

no és prou accessible.

TEMA

62.4. Minerals d’interès econòmicSabies que…?

Ampliació del contingut de l’apartat amb alguna curiosi·tat o alguna informació cien·tífica que convé conèixer.

Contingut estructurat en taules per facilitar l’estudi.

EL DOSSIER D’APRENENTATGE

El projecte per a Ciències de la Naturalesa de 1r d’ESO està format per un llibre de coneixements i un dossier d’aprenentatge.

En aquest llibre trobaràs tot el contingut curricu­lar de l’àrea. S’estructura en 9 temes presentats amb criteris de claredat i de rigor, i amb abun·dants exemples d’abast quotidià, il·lustracions i gràfics explicatius.

En aquest Dossier d’a­pre nentatge et presen·tem les activitats per aplicar els continguts del llibre de coneixe·ments i per treballar les competències bàsiques de l’àrea. Està estructu·rat en 9 unitats.

7

Nat

ural

s •

1r E

SO

Em prESENtO

El meu perfil

1. Fes un breu escrit per presentar-te davant els altres. Respon totes o algunes d’aques-tes preguntes:

a) Com et dius? On vius?

b) Tens germanes o germans? Quants? Són més grans o més pe-tits que tú?

c) Tens alguna mascota? Com es diu? Quin animal és? Des-criu-la.

d) T’agrada sortir a passejar pel camp?

e) Què t’agradaria fer quan siguis gran?

Les ciències naturals en la meva vida quotidiana

2. Anota quatre situacions del teu dia a dia en què estigui present la ciència.

Enganxa aquí una fotografia

teva

un

itat

111

Nat

ural

s •

1r E

SO

tema

5

5.1. L’atmosfera terrestre és una capa que es manté unida a la terra gràcies a la força de la gravetat. Pensa i justifica per què no tots els planetes tenen atmosfera i quines conseqüències té en la vida dels planetes el fet que no hi hagi aquest recobriment.

5.2. Observa el gràfic i respon:

a) Quina variable s’ha representat a l’eix de les x (abscisses-eix horitzontal)? En quines unitats?

b) Quina variable s’ha representat a l’eix de les y (ordenades-eix vertical)? En quines unitats?

1. L'atmosfera

La TErra: aTmOSfEra, hidrOSfEra i gEOSfEra

unitat 5 5

110

100

90

80

70

60

50

40

30

20

10

0-100 -80 -60 -40 -20 0 20 40

Termoesfera

Altitud (km)

Temperatura (ºC)

Mesosfera

Estratopausa

Estratosfera

Tropopausa

Troposfera

Mesopausa

un

itat

63

Nat

ural

s •

1r E

SO

tema

3

3.1. Explica si les mescles tenen unes propietats característiques fixes com les substàncies pures.

3.2. De què depenen les característiques d’una mescla?

3.3. D’aquestes substàncies només n’hi ha una que no és una mescla. Assenyala amb una creu quina és.

1. Propietats i tipus de mescles

LES mEScLES

unitat 3 3

Plata Vi Aire

Llautó Bronze Marbre

201

Nat

ural

s •

1r E

SO

UNITAT 9 » lAlAl DIVERSITAT DEA DIVERSITAT DEA lS ÉSSERS VIUS » El regne de les moneres

2. El regne de les moneres

9.6. Marca quin d’aquests éssers vius pertany al regne de les moneres. Justifica l’elecció.

Justificació:

9.7. Anomena les característiques principals dels bacteris.

9.8. Què és una colònia? Explica-ho breument.

9.9. Quina mida tenen els bacteris?

Tots els fulls estan pre·parats perquè puguis arrencar·los, si així t’ho indica el professor o la professora, i arxivar·los en una carpeta d’ane·lles.

Numeració: cada ac·tivitat està identificada amb el número de la unitat i el número cor·relatiu de l’activitat.

Ruta que t’indica a quina unitat i a quin apartat corresponen les activitats de la pà·gina. Et será molt útil si arrenques fulls del quadern.

Títol de la unitat, coinci·dent amb el títol del tema corresponent del llibre de co·neixements.

Títol de l’apartat

Espai per a la resposta de l’activitat. Pensa bé la respos·ta i sintetitza·la per adaptar·te a l’espai disponible.

Espai reservat per escriure el teu nom. Et servirá per identificar cada full si l’arrenques del quadern.

Per personalitzar el teu Dossier d’aprenen·tatge, et recomanem que omplis aquest full abans de començar a treballar les activitats.

un

itat

Nat

ural

s •

1r E

SO

tema

5

5.1. L’atmosfera terrestre és una capa que es manté unida a la terra gràcies a la força de la gravetat. Pensa i justifica per què no tots els planetes tenen atmosfera i quines conseqüències té en la vida dels planetes el fet que no hi hagi aquest recobriment.

5.2. Observa el gràfic i respon:

a)

b)

1. L'atmosfera

La TErra: aTmOSfEra, hidrOSfEra i gEOSfEra

unitat 5 5Referència al tema del llibre en què tro·baràs el contingut necessari per desen·volupar les activitats.

75

Nat

ural

s •

1r E

SO

UNITAT 3 » Les mescLes » Activitats experimentals

3.25. ActivitAtS experimentAlS

Experiment 1: Decantació, filtració i evaporació

Objectiu:

Identificar la propietat que utilitza cada tècnica i reconèixer els tipus de mescla.

material:

– mescla de sorra i sal – vareta de vidre – reixeta– lupa binocular – paper de filtre – bec de Bunsen– cullereta – embut – càpsula de porcellana– dos vasos de precipitats – erlenmeyer– aigua – trespeus

procediment:

1. Observa la mescla amb la lupa binocular i anota el que observes.

2. Barreja la mescla de sorra i sal amb aigua en un vas de precipitats.

3. Decantació. Deixa la substància en repòs durant cinc minuts per tal que els sediments més densos se separin. Aboca amb cura el líquid dins de l’altre vas de precipitats.

4. Filtració. Posa el paper de filtre, ben doblegat, dins de l’embut. Col·loca l’embut dins de l’erlenmeyer. Aboca-hi la suspensió del segon vas de precipitats, per tal que es filtri.

5. Evaporació. En la càpsula de porcellana, fes bullir una mica de la solució obtinguda en l’erlenmeyer després d’haver fet la filtració, fins que s’evapori tot el dissolvent.

6. Observa el residu de l’evaporació amb la lupa binocular i anota el que observes.

7. Representa amb dibuixos tot el procés de separació dels components de la mescla de terra i sal (tens espai per fer-ho a la pàgina següent). Comenta breument les il·lustracions.

130

Naturals • 1r ESO

UNITAT 5 » LALAL TerrA TerrA A TerrA Terr : ATmosferAmosferAmosfer , hA, hA IdrosferAdrosferAdrosfer I geosferA geosferA geosfer » Experimenta a casaA » Experimenta a casaA

5.22. experimenta a casa

Objectiu:

L’objectiu d’aquesta activitat és observar tot l’espectre de color de la llum que arriba a la superfície de la Terra mitjançant la construcció d’un espectroscopi casolà.

material:

– Un disc compacte que no facis servir.

– Una capsa de llumins buida (o una altra capsa similar).

procediment:

1. Retalla el disc, amb compte de no tallar-te. La mida i la forma s’han d’adaptar a les de la capsa de llumins.

2. Fes una finestreta a la part superior de la capsa de llumins. Talla i plega un tros de cartró de manera que la finestra es pugui obrir i tancar.

3. Enganxa el tros de CD dins la capsa de llumins. Aixeca el tros de cartró de la finestra i deixa que la llum hi entri. Obre una mica la capsa de llumins i observa tot l’espectre de colors de la llum.

Activitat experimental per fer amb elements i ei·nes que és habitual tenir a casa. Experimentar és interessant i divertit!

82

Naturals • 1r ESO

UNITAT 3 » Les mescLes » Activitat de cloenda

3.29. ActivitAt de cloendA

a) Respon les preguntes plantejades a la introducció del tema:

− Es poden mesclar substàncies que es trobin en estats diferents?

− Quins tipus de mescles hi ha?

− Per què, en barrejar sal amb aigua, sembla que la sal desaparegui?

− Per què no passa el mateix si barregem farina i aigua?

− Totes les mescles líquides són transparents?

− Com es pot separar la sal de l’aigua del mar?

− Es poden veure els components d’una mescla?

b) Coneixies moltes respostes abans d’estudiar el tema de la matèria?

c) Encara tens algun dubte?

d) Investigar és la capacitat per fer-se noves preguntes. Planteja una nova pregunta que no s’hagi formulat en el tema.

57

Nat

ural

s •

1r E

SO

UNITAT 2 » LA mATèrIA per dINs » Debat

2.23. Debat

a) Abans de llegir el text

Us proposem fer una reflexió sobre:

– Què és la química per a vosaltres?

– Què penseu quan us diuen que un determinat producte és químic o sintètic?

– Què és i què fa una indústria química? Creieu que és bo o dolent?

b) Llegiu atentament el text següent:

Introducció: contra la quimiofòbia

Una vegada vam llegir una notícia ben curiosa en un diari. Explicava que, segons un es-tudi nord-americà, les vitamines «naturals» eren més efectives que no pas les «artificials» o «sintètiques».

Això escapa de tota lògica, ja que la vitamina C, posem per cas, és exactament igual si prové d’una taronja com si es troba en una medecina. Probablement, les dades de l’estudi, si realment havien detectat diferències, tenien altres explicacions. Pot ser que les persones que prenen més fruites i verdures tinguin un conjunt d’hàbits més saludables i que això les ajudi a prevenir malalties. O bé que a la fruita i la verdura hi hagi, a més de les vitamines, altres compostos que ajuden a potenciar els efectes de les vitamines, que no es trobarien en els complexos vitamínics fabricats al laboratori, però que, si es detectessin, s’hi podrien incorporar.

En tot cas, és ben segur que un percentatge més o menys elevat de la població pensa que els productes naturals són millors que els artificials. Ignoren que tant és obtenir l’àcid cítric d’una llimona com incorporar-lo com a additiu amb la numeració oficial E-330. L’àcid cítric és exactament el mateix i els seus efectes, també.

Aquesta mena d’al·lèrgia a la química s’ha anomenat quimiofòbia. La quimiofòbia tant pot fer creure que les coses naturals són molt millors com agafar por arran de qualsevol mínim incident on apareguin productes químics.

Però, potser sense saber-ho, tots fem de químics cada dia: cuinem els aliments, ens ren-tem el cos i la roba amb sabó o detergent, fem servir el cotxe i fem fotografies. En aquests casos –i en molts d’altres– utilitzem productes químics i desencadenem reaccions quími-ques. Per això, una mica de cultura química no fa nosa. D’una banda, per a qui tingui curiositat de saber per què la vora de l’ou ferrat és rígida, per què el te verd sembla bene-ficiós per a la salut o de què està feta una armilla antibales. I de l’altra, perquè conèixer millor alguns productes i processos pot servir per utilitzar-los millor.

Dir que cuinar i menjar és fer química i recordar que vivim envoltats de productes químics no és gaire popular. Però la química és simplement una ciència que, com moltes altres, ha aportat coses positives i negatives, i que serveix per explicar algunes propietats de la matèria. No és cap característica intrínsecament dolenta –ni bona– de les coses. [....]

En algunes unitats trobareu una propos·ta de debat per refle·xionar i comentar col·lectivament alguna qüestió interessant. Es proposa un text com a punt de parti·da per debatre.

85

Nat

ural

s •

1r E

SO

prOjEctE

Els materials més usuals: paper, metall , vidre i plàstic

1projEctE 1

En aquest projecte haureu de confeccionar, en equips de quatre persones, un mural on es re-presentaran tots els materials d’ús més freqüent. Per poder-ho fer, prèviament haureu de cercar la informació necessària.

procediment

Treball individual

Cada membre del grup es farà responsable d’un tipus de material. Haurà de buscar informació sobre els aspectes següents:. com s’obté,. on i quan s’origina (història del material),. quines són les seves propietats més importants,. quines aplicacions té, . si és o no reciclable.

També haurà de buscar trossos de diferents mostres del material en qüestió.Un cop disposi de tota la informació, l’haurà de presentar a la resta de l’equip. És important que tots els membres del grup coneguin la informació sobre els quatre materials!

Competències bàsiques: Coneixement i interacció amb el món físic, tractament de la informació i competència digital, aprendre a aprendre, i autonomia i iniciativa personal.

Objectius: Descriure les propietats més importants d’aquests quatre materials bàsics i co-nèixer-ne les aplicacions més habituals. Prendre consciència de la necessitat del reciclatge de materials.

86

Naturals • 1r ESO

projecte 1 » Els materials més usuals: paper, metall, vidre i plàstic

Treball col·lectiu

Després de posar en comú la informació sobre els quatre materials, elaboreu un mural:. decidiu-ne entre tots el disseny;. enganxeu, en una cartolina gran, els fragments de cada material que heu recollit;. escriviu-hi la informació sobre cada material de manera ordenada;. exhibiu el mural, conjuntament amb els que han elaborat la resta d’equips; si voleu, podeu

fer-ne fotografies i penjar-les al bloc de la classe o del centre.

QüestionariCom a conclusió de la recerca que el teu equip ha fet sobre els materials, respon individual-ment aquestes preguntes:

a) Quines són les matèries primeres necessàries per obtenir el vidre?

b) Quin va ser el primer poble de la història que va confeccionar un full de paper? En quina època?

c) Indica algunes propietats i aplicacions dels metalls.

d) Els plàstics són biodegradables? Explica-ho.

Projecte: Cada tres unitats, coincidint amb el final de trimestre, et proposem un projecte cooperatiu per dur a terme una investigació i redactar, en equip, unes conclusions.

83

Nat

ural

s •

1r E

SO

un

itatfaig balanç

31. Actituds davant de qüestions de ciències. En quina mesura estàs d’acord amb les afirma-cions següents? Puntua-les aplicant-hi aquest barem:

1. No hi estic gens d’acord 2. No hi estic gaire d’acord 3. No sé si hi estic d’acord 4. Hi estic bastant d’acord 5. Hi estic molt d’acord

La classificació de les mescles ens ajuda a entendre millor les seves propietats.

Els mètodes de separació tenen com a finalitat obtenir les diferents substàncies que for-men les mescles, i són molt utilitzats tant en la indústria com en l’àmbit domèstic.

La tecnologia ens ajuda a desenvolupar millors tècniques, i més efectives, de separació de mescles.

El coneixement de les mescles té aplicació en la vida quotidiana, ja que la majoria de productes que consumim són mescles i és important saber interpretar les dades de la composició que figuren en l’etiqueta del producte.

2. Coneixements de la unitat. Indica si les afirmacions següents són correctes (C) o incor-rectes (I):

C I

1Quan es vessa petroli al mar, es veuen taques a l’aigua perquè el petroli i l’aigua són

immiscibles.

2Per desinfectar l’aigua de les piscines i també l’aigua de consum humà, se sol utilitzar

una dissolució incolora d’aigua i clor.

3Dues substàncies són solubles si, després d’haver-les barrejat, la mescla resultant és

incolora.

4 L’aigua és una mescla formada per hidrogen i oxigen.

5Els components d’una mescla es poden separar i recuperar sense que se n’alterin les

propietats.

6 La preparació d’una mescla és un cas particular de canvi químic.

7 Les suspensions són un tipus de mescles heterogènies

8 L’evaporació és una bona tècnica si el que ens interessa és recuperar el dissolvent.

84

Naturals • 1r ESO

UNITAT X » Faig balanç UNITAT 3 » Les mescLes » Faig balanç

3. Coneixement científic. Indica si cada una d’aquestes afirmacions pot comprovar-se mit-jançant una investigació científica al laboratori:

Sí No

1Generalment, com més baixa és la temperatura del dissolvent, més baix és el punt de

saturació.

2 Les propietats de l’acer depenen de la seva composició.

3 Les solucions que ja no admeten més solut s’anomenen concentrades.

4 El microscopi permet distingir entre una suspensió i una solució.

5 Les solucions líquides, encara que no siguin aquoses, han de ser sempre transparents.

4. Diari d’aprenentatge. Has acabat la unitat 3. Com ha anat? Recorda tot el que has treba-llat i escriu:

a) Dues coses que consideris útils sobre la separació de les mescles.

b) Dues coses que hagin despertat la teva curiositat.

c) Dues coses que hagis après.

d) Dues coses que t’hagi agradat aprendre.

Faig balanç: auto·avaluació perquè pu·guis valorar si has as·solit prou bé els coneixements més destacats sobre el tema.

El teu Diari d’apre­nentatge és un espai reservat perquè facis una reflexió sobre què has après, què has descobert que no sa·bies, què t’ha agradat més aprendre… Res·pon amb sinceritat.

Nat

ural

s •

1r E

SO

3.25. ActivitAtS experimentAlS

Experiment 1: Decantació, filtració i evaporació

Objectiu:

material:

procediment:

Naturals • 1r ESO

UNITAT 5 » LALAL TerrA TerrA A TerrA Terr : ATmosferAmosferAmosfer , hA, hA IdrosferAdrosferAdrosfer I geosferA geosferA geosfer » Experimenta a casaA » Experimenta a casaA

5.22. experimenta a casa

Objectiu:

material:

procediment:

Naturals • 1r ESO

3.29. ActivitAt de cloendA

a)

b)

c)

d)

Nat

ural

s •

1r E

SO

2.23. Debat

a)

b)

Activitat experimen­tal per fer al laboratori del centre.

Activitat de cloen­da per respondre el qüestionari amb què s’inicia el tema del lli·bre de coneixements.

Coordinadors de l’àrea: Josep Marlés i Sara Moya

Continguts:Meritxell Aragonés Mercè Esteban Montserrat Gutiérrez Elisenda Jodas Sara Moya Josep Marlés

Si voleu més informació sobre el projecte, podeu posar-vos en contacte amb el nostre Departament de Promoció mitjançant el número de telèfon 934 955 399 o l’adreça de correu electrònic clients@barcanova.cat.

www.barcanova.catwww.barcanovadigital.cat