1r/2n

3r

CICLE

EDUCACIÓPRIMÀRIA

ESPAIS VERDS I BIODIVERSITAT

1hi 45 min

Parc del Laberint d’Horta

Els secrets que amaga el Parc del LaberintUn jardí ple de màgia, història i natura

EL PROGRAMA COM FUNCIONA BARCELONA?

Amb les visites i activitats que integren el programa Com funciona Barcelona? tenim per objectiu educar a partir del coneixement del metabolisme de la ciutat. Pretenem potenciar els canvis de valors i generar noves actituds per implicar l’alumnat en la gestió ambiental de la nostra ciutat a través d’una proposta pedagògica que basem en la descoberta, la investigació, la reflexió i l’acció-comunicació, sense perdre de vista la motivació necessària per despertar l’interès de l’alumnat.

Els objectius específics que es desenvolupen en aquesta activitat estan adaptats i relacionats amb els continguts curriculars. Apostem per un treball processual més enllà d’activitats aïllades, amb les propostes de suport que el professorat pot dur a terme a l’aula: activitats prèvies per tal de preparar i motivar l’alumnat a la visita, i activitats posteriors per aprofundir en els continguts treballats i per tal que l’alumnat dugui a terme accions concretes en el centre educatiu.

QUÈ US OFERIM AMB AQUESTA ACTIVITAT?

La visita al Parc del Laberint ofereix la possibilitat de descobrir el jardí més antic de tot Barcelona i conèixer-ne la història. L’activitat permet a l’alumnat observar diferents elements naturals i humanitzats de l’entorn i relacionar les escultures de la mitologia grega amb la natura, donant valor a les cultures de temps passats.

La visita s’inclou en l’àmbit Espais verds i biodiversitat ja que el Parc del Laberint d’Horta és el parc més antic de tot Barcelona, considerat un jardí-museu no només per les escultures mitològiques que té sinó també per les formes singulars que adopta la vegetació que hi ha, en concret els xiprers.

1

ON ES REALITZA?

El Parc del Laberint d’Horta és actualment un jardí-museu, de fet és el jardí històric més antic de Barcelona. La seva singularitat més preuada és el laberint realitzat amb xiprer, tot i que també hi destaquen els ambients creats per l’aigua i la presència al llarg del recorregut de la mitologia grega, representada per escultures i gravats.

Fou dissenyat el 1791 amb un estil neoclàssic per encàrrec de Joan Desvalls, propietari de la finca i marquès de Llupià i d’Alfarràs, però no es va finalitzar fins més de seixanta anys després, amb la petjada de l’estil romàntic de mitjan segle XIX, com bé en deixa constància el jardí romàntic. Més tard, el 1880, es va construir el jardí domèstic, tancat al públic en general però visitable amb aquest tipus de visites en grup.

El 1967 el jardí passà a mans de l’Administració pública i, després de diverses remodelacions, s’obrí al públic el 1971. L’afluència de públic va provocar un deteriorament important del laberint vegetal, motiu pel qual es va replantar i no va ser fins al 1994 que, juntament amb altres restaura-cions, es van obrir al públic les 9,1 hectàrees que coneixem avui dia, però amb més mesures per garantir-ne la conservació.

Els espais més destacats del parc són:

• Palau, que inclou la torre Subirana, l’edificació més antiga del parc. • Jardí dels boixos, mostra d’art topiari i espai molt íntim i recollit amb dos brolladors d’aigua. • Jardí domèstic: la família el feia servir habitualment. És una construcció ordenada en parterres i

amb espècies d’arbres notables. • Jardí neoclàssic, dins del qual hi ha:

· Laberint: peça central del jardí, amb 750 metres lineals de xiprer plantats. Està consagrat al déu Eros, en lloc del Minotaure llegendari.

· Canal romàntic: antigament s’hi podia passejar amb barques i estava poblat d’animals. Dispo-sa d’una illeta, l’illa de l’Amor, en un dels extrems més amples.

· Gruta del Minotaure, gruta artificial recoberta de vegetació amb una figura del Minotaure. · Pavelló neoclàssic, lloc predilecte per a les activitats socials. Està dedicat a les muses, a l’art i la natura.

· Safareig: servia per emmagatzemar l’aigua de reg, provinent d’una mina natural.• Jardí romàntic: espai amb molts arbres frondosos i entapissat de verd, amb parterres, placetes

i nombroses peces d’aigua. Al seu naixement hi ha la cascada, que es converteix en un llit d’aigua sobre pedres i molsa, recobert de vegetació. Dins d’aquest jardí hi ha el fals cementiri i la porta xinesa.

L’aigua al Laberint

L’aigua és present al Laberint en més de 20 elements i, de diverses maneres, és protagonista d’espais i sensacions diferents: fonts, cascades, brolladors, rieres, canals de reg, safareigs, basses, etc., ambients que afavoreixen el creixement de la vegetació, la presència de fauna associada a aquests ecosistemes i la recuperació d’espècies protegides d’amfibis, com ara el tòtil i la reineta.

Després de la restauració del jardí als anys noranta, en l’ús de l’aigua s’han tingut en compte criteris de sostenibilitat, ja que el circuit de l’aigua ornamental és un circuit tancat que reutilitza part de l’aigua. Pel que fa a l’origen de l’aigua, una part prové de fonts de Collserola, s’emmagatzema prèviament i entra al circuit general del parc. Les pèrdues d’aigua que es generen en el circuit es cobreixen amb aigua de la xarxa d’abastament. A més a més, el reg s’ha automatitzat per minimitzar el consum d’aigua.

La mitologia al Laberint

El jardí neoclàssic està ple d’escultures i gravats que evoquen l’Antiga Grècia. Durant la visita s’observen algunes escultures que amaguen històries que estan entrellaçades:

• El mite del Minotaure, el monstre híbrid amb cap de bou i cos d’home que el rei Minos tanca al Laberint, i Ariadna, filla de Minos i Pasífae, que va ajudar Teseu a sortir del laberint proporcionant-li un cabdell. Ariadna va fugir amb Teseu, que la va abandonar a l’illa de Naxos.

• El mite d’Urà i Gea, que explica l’origen de la terra. Gea és la personificació de la Terra, que es fecunda a si mateixa i crea el cel, les muntanyes i els oceans. Urà és la personificació del cel i neix de Gea, a qui cobreix i fecunda, originant diversos éssers i déus.

• El mite de Zeus i Europa, que explica el rapte d’Europa per part de Zeus, déu suprem dels grecs, pare dels déus i dels homes. L’espai per on passa Zeus amb Europa dóna nom al continent europeu.

La vegetació al Laberint

Durant l’itinerari es poden observar mostres d’art topiari, un estil de jardineria en què el jardiner dóna una forma determinada a arbustos o arbres retallant regularment els brots que sobrepassen el perfil establert. Els arbustos que s’utilitzen són el boix, el teix i el xiprer.

Al llarg del parc hi trobem la presència de pi i llorer, però altres plantes marquen els ambients dels diferents espais: arbre de Júpiter, magnòlies, hortènsies i camèlies al jardí domèstic; pi canari, alzines i llentiscles al jardí romàntic; palmeres datileres a l’entrada del palau, eucaliptus al safareig, roures a la vora del canal... A més a més, al parc hi trobem cinc arbres catalogats d’interès local: una sequoia (única als parcs i jardins de Barcelona), una alzina, un cedre de l’Himàlaia, un til·ler i un cirerer d’arboç.

Curiositat

El Parc del Laberint ha estat escenari d’anuncis, obres de teatre i s’hi han rodat diverses pel·lícules. La darrera ha estat El perfum, del director alemany Tom Tykwer.

Adreça: Carrer Germans Desvalls (Horta-Guinardó).

COM DESENVOLUPEM L’ACTIVITAT?

L’eix de motivació d’aquesta activitat gira entorn al fet que els alumnes s’imaginin que són déus per un dia. Plantegem la visita com una investigació en què l’alumnat descobreix els elements arquitectònics i les escultures relacionats amb la mitologia grega. El laberint adquireix un protago-nisme especial en ser un espai inquietant i misteriós, marc inigualable per a la narració i la teatralit-zació d’històries que relacionen contes i natura. Tenim molt present aquesta metodologia en tots els punts del recorregut per apropar d’una manera molt expressiva i màgica els continguts a tots els participants.

Comencem la visita preguntant als infants què saben de les llegendes dels déus i del Parc del Laberint. En funció del seu treball previ a l’aula (activitats prèvies 1 i 2), l’educador dirigeix les expli-cacions i esbrina el que els petits s’imaginen que veuran durant la visita. En aquest punt i amb l’ajuda d’un mapa, mostrem quina és l’estructura del parc i com serà el recorregut. Aprofitem per explicar breument els orígens del parc i els canvis que ha viscut fins ara.

Abans de començar el recorregut pels diferents espais, dividim la classe en tres grups més petits i assignem a cada grup una fitxa amb un personatge mitològic (Minotaure, Ariadna i Teseu) que conté la seva imatge i una breu explicació de la seva història, tot amb un to clarament infantil:

Han d’estar ben atents a les explicacions de l’educador sobre el personatge que ha tocat a cada grup, per anar-ne coneixent més coses. Al marge d’aquests tres personatges, a cada punt del recorregut ens fixem en els gravats, les escultures i el tipus de vegetació. Passem per la porta xinesa i la plaça dels lleons, el jardí dels boixos, la gruta del Minotaure, el Laberint, on el grup explo-ra els sinuosos camins que ens ofereix fins a arribar al punt de trobada. Comentem aquí la història de Teseu, Ariadna i Eros, que ja tenen a les fitxes, i preguntem als infants quina sensació tenen en ser entre aquests passadissos de xiprers tan densos i retallats. Per acabar,sortim pel jardí romàn-tic, on observem el canvi de vegetació respecte del jardí neoclàssic. En el cas d’EP2 i EP3, recor-dem l’activitat prèvia 2, si l’han treballat a l’aula. Si no, els fem notar les diferències.

Un cop hem acabat l’itinerari, donem uns 10 minuts de temps als grups perquè creïn i representin la història d’amor que els hem explicat al Laberint. En el cas dels alumnes d’EP1, ajudem els grups i només representem la història amb gestos i sons. Amb els alumnes d’EP2 i EP3, hi introduïm diàleg. Després, i per acabar, fem una posada en comú representant les històries per grups.

Com a conclusió, fem una reflexió final sobre la influència de la mitologia grega en la nostra cultura (a través, per exemple, del mite de l’amor romàntic) i de les actituds que ajuden a preservar el parc. A través d’aquesta posada en comú, pretenem afavorir l’acció responsable de l’alumnat pel que fa la conservació del medi.

Per facilitar la comunicació de l’experiència, durant la visita l’educador (o bé el docent, en cas que no s’hagi tramitat el permís d’imatge) fa una fotografia de grup com a testimoni de l’excursió, que posteriorment enviarem per correu electrònic al professorat.

ACTIVITAT POSTERIOR 1

El meu laberint

Després d’haver visitat el Parc, hem experimentat què és estar perduts dins d’un laberint. Oi que és curiós com estan construïts els laberints, perquè ens hi despistem?

Com que l’experiència de cada infant haurà estat diferent, proposem que la comparteixin amb els altres fent cadascú el seu propi laberint. Podem utilitzar diferents tècniques artístiques: plastilina, pals de gelat, agulles d’estendre, palletes de plàstic, etc. Considerem aquesta activitat per a alumnes d’EP1 i EP2. Com a proposta de comunicació, podem exposar aquestes obres davant la resta de l’escola.

ACTIVITAT POSTERIOR 2

Protagonistes d’actualitat

Al llarg de tota l’activitat principal hem narrat als infants històries, llegendes i contes de diferents personatges que creen coses a la Terra i a l’univers. Avui dia hi ha fenòmens naturals i problemàti-ques ambientals que antigament no existien: l’efecte hivernacle, la desertització, etc. Proposem que siguin els mateixos alumnes els qui ara s’imaginin què pensarien les civilitzacions antigues sobre aquests temes. Demanem als alumnes que escriguin l’explicació d’aquests fenòmens com si fos una llegenda mitològica. Considerem aquesta activitat per a alumnes d’EP2 i EP3. Poden redactar-les com un article i, com a acció de comunicació, aplegar-les en una revista per ensenyar-la a la resta dels seus companys: “Protagonistes de llegenda”.

ACTIVITAT POSTERIOR 3

Tan senzill com un cabdell

Durant el nostre passeig pel Parc del Laberint descobrim que és un lloc màgic i que el laberint mateix ha estat l’escenari d’històries antigues i altres de més modernes. En la història d’Ariadna i Teseu, un simple cabdell es converteix en un objecte fonamental per trobar la sortida i en un símbol d’amor. Proposem als alumnes que, a través d’un story board la plantilla del qual incirporem com a material complementari, imaginin una història dins d’un laberint on hi hagi un objecte clau per sortir-ne.

Material de l’activitat posterior 3

Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/mediambientWeb organitzada segons àmbits ambientals i serveis. En l’apartat Espais verds i biodiversitat es troba diversa informació sobre el parc.

A l’apartat d’Educació ambiental hi ha informació sobre el programa Com funciona Barcelona?

Els documents de referència de la temàtica ambiental a la ciutat són:

Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2020: per una Barcelona més equitativa, pròspera i autosuficient Document elaborat pels signants de l’Agenda 21 que serveix de full de ruta per seguir treballant d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible. Defineix un pla d’acció en els 10 àmbits següents: biodiversitat, espai públic i mobilitat, qualitat ambiental i salut, ciutat eficient, productiva i emissions zero, ús racional dels recursos, bon govern i responsabilitat social, benestar de les persones, progrés i desenvolupament, educació i acció ciutadana, i resiliència i responsabilitat planetària. Cada temàtica es concreta amb 10 línies d’acció.

Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020Aquest Pla de l’Ajuntament de Barcelona fa una anàlisi del verd de la ciutat i traça una estratègia per renaturalitzar l’espai urbà barceloní en el període 2013-2020. S’hi troba informació útil sobre el tipus d’hàbitat de verd urbà que hi ha a la ciutat, les funcions de cadascun d’ells, dades de biodi-versitat, superfície de verd per habitant, etc.

Agenda 21 escolar de Barcelona www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/El programa A21 escolar de Barcelona té per objectiu ajudar als centres educatius de la ciutat per tal que portin a terme projectes d’innovació educativa que, mitjançant la participació, la implicació i el compromís, transformin el seu entorn més immediat. Per a que cada centre faci realitat els seus projectes d’educació ambiental i sostenibilitat l’A21E ofereix assessorament, formació i recursos (vídeos, guies, notícies, espais d’intercanvi...).

Dins la temàtica “Biodiversitat” hi ha un recull de recursos (lectures, llibres, materials didàctics, vídeos, jocs, etc.) sobre la biodiversitat en ambients urbans, entre els que destaquem:

Apropa’t als parcs!Guia didàctica de l’Agenda 21 Escolar de Barcelona que inclou una metodologia de treball per estimular el naixement d’un projecte en un parc proper al centre escolar. Com crear un context d’aprenentatge, promoure la col·laboració entre alumnat i la comunitat i aprofitar els espais propers per imaginar i executar processos i solucions. Aquesta guia forma part del Programa Apropa’t als Parcs. Es tracta d’una iniciativa que assessora i acompanya als centres adscrits a l’A21 escolar en un procés educatiu centrat en el parc com a context d’aprenentatge i a través del qual es promou el disseny i la realització d’accions de millora en l’entorn per part de l’alumnat implicat. Per a més informació o contacte: agenda21escolar@bcn.cat

Guia didàctica per al professorat

Fauna de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 sobre els diferents hàbitats en els quals podem trobar amfibis, rèptils i mamífers a Barcelona. Un repàs a la biodiversitat vertebrada terrestre mitjançant fitxes d’espècies agrupades segons les darreres observacions.

Ocells de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ens presenta l’ornitologia de Barcelona a través de les 25 espècies més habituals de la ciutat. Inclou una aproximació a la interpretació dels sons dels ocells a partir de sonogrames.

Els corredors verds urbansGuia de l’Ajuntament de Barcelona sobre la connectivitat ecològica i la naturalització dels espais urbans. Tracta els avantatges dels espais verds a les ciutat tant des del punt de vista natural com social i en proposacriteris de disseny i instruments metodològics.

Guia de jardineria sostenibleGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ofereix consells i idees per aplicar els criteris de sostenibilitat en la jardineria domèstica. Inclou orientacions per al disseny i manteniment del jardí i per a la selecció d’espècies.

Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA) www.bcn.cat/agenda21/Web de l’Agenda 21 que incorpora l’enllaç l’SDEA, centre especialitzat en informació i recursos d’educació ambiental adreçat a persones i entitats interessades en el treball educatiu per la soste-nibilitat, especialment en l’àmbit urbà. Conté el catàleg electrònic del fons de recursos didàctics, on es pot fer una cerca avançada per accedir a més materials relacionats amb la biodiversitat i la sostenibilitat. També es pot demanar material de préstec.

Dels recursos disponibles destaquen:

Biodiversitat (Recull de recursos, núm. 4)Recull de recursos on trobareu tant materials per tractar els aspectes més propers com ara el verd urbà, els animals a la ciutat o els aliments, com altres relacionats amb la importància de preservar la biodiversitat a nivell global. Els recursos estan disponibles en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental.

Hàbitat: guia d’activitats per a l’educació ambiental www.xesc.cat/habitat/Guia pràctica amb 50 activitats d’educació ambiental de caire lúdic per a l’àmbit educatiu formal i no formal i adreçades des d’infants de 4 anys fins a adults. La guia és el resultat d’un procés promogut pel Ministeri de Medi Ambient i en el que van participar escoles de Barcelona a través d’un Pla d’Educació Ambiental. En el marc de la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), la guia ha estat actualitzada i millorada per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El format en línia s’estructura en cinc blocs temàtics: reconeixement de l’entorn i les necessitats vitals, apreciant

la biodiversitat de la vida, aprenent a gestionar els recursos naturals, detectant problemes i considerant tendències.

Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/mediambientWeb del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

A la secció d’Educació per a la sostenibilitat hi trobem una guia d’educació ambiental, elaborada per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, que ofereix consells i idees per a la pràctica de la jardineria amb criteris sostenibles.

Guia pràctica de xerojardineria Que marca unes directrius per cuidar el nostre jardí d’una manera reconciliada amb el medi ambient.

Agricultura, Ramadaria, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/agriculturaWeb del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generali-tat de Catalunya. En la secció Medi Natural>Fauna, flora i animals de companyia>Fauna salvatge protegida del medi urbà, hi ha molta informació sobre espècies urbanes.

PER A MÉS INFORMACIÓ:

Com funciona Barcelona? www.bcn.cat/educacio/pae comfuncionabarcelona@bcn.catTel. 933 262 223

ACTIVITAT PRÈVIA 1

On és la sortida?

El rei Minos tenia tancat en un laberint el Minotaure perquè no es pogués escapar. Un laberint és un lloc en què ens endinsem i trobem molts camins però només un ens porta a la sortida. És molt fàcil perdre-s’hi, hem de decidir cap a on avancem i no sempre és en la direcció correcta. Per familiaritzar-nos amb aquests recorreguts sinuosos, proposem que els infants trobin la sortida d’un laberint en un paper. Aquest serà el dibuix del mateix Laberint d’Horta. Considerem aquesta activi-tat sobretot per a l’alumnat del primer cicle d’EPO, tot i que també es pot treballar en altres cicles, a criteri del docent. Podem endur-nos aquests dibuixos a la visita perquè ens serveixin de pista per trobar la sortida.

Material de l’activitat prèvia 1

ACTIVITAT PRÈVIA 2

Verd sensat i verd esbojarrat

En moltes ocasions, les llegendes i els mites queden reflectits en escultures que evoquen històries passades. I no només en les figures que estan fetes de pedra: als jardins també s’han creat formes curioses amb els arbustos. Tots els ornaments i la vegetació que hi ha als jardins ens donen pistes de l’època en què es van construir: els laberints, les estàtues, la disposició dels espais, la presèn-cia d’aigua, etc.

A través d’una senzilla fitxa, relacionem quatre fotografies amb el tipus de jardí a què corresponen: romàntic o neoclàssic, els dos estils amb més presència al Parc del Laberint. Afavorim la reflexió sobre el tipus de cultura que hi ha darrere de cada un.

A la webgrafia incorporem un enllaç a la pàgina d’Espais verds i biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona, d’on es pot extreure més informació sobre els estils del Parc del Laberint.

Proposem aquesta activitat per a l’alumnat de segon i tercer cicle d’EPO. Podem traslladar aques-ta tasca a la visita, ja que les imatges que incorporem a la fitxa corresponen a zones del jardí on fem parades i activitats.

Material de l’activitat prèvia 2

EL PROGRAMA COM FUNCIONA BARCELONA?

Amb les visites i activitats que integren el programa Com funciona Barcelona? tenim per objectiu educar a partir del coneixement del metabolisme de la ciutat. Pretenem potenciar els canvis de valors i generar noves actituds per implicar l’alumnat en la gestió ambiental de la nostra ciutat a través d’una proposta pedagògica que basem en la descoberta, la investigació, la reflexió i l’acció-comunicació, sense perdre de vista la motivació necessària per despertar l’interès de l’alumnat.

Els objectius específics que es desenvolupen en aquesta activitat estan adaptats i relacionats amb els continguts curriculars. Apostem per un treball processual més enllà d’activitats aïllades, amb les propostes de suport que el professorat pot dur a terme a l’aula: activitats prèvies per tal de preparar i motivar l’alumnat a la visita, i activitats posteriors per aprofundir en els continguts treballats i per tal que l’alumnat dugui a terme accions concretes en el centre educatiu.

QUÈ US OFERIM AMB AQUESTA ACTIVITAT?

La visita al Parc del Laberint ofereix la possibilitat de descobrir el jardí més antic de tot Barcelona i conèixer-ne la història. L’activitat permet a l’alumnat observar diferents elements naturals i humanitzats de l’entorn i relacionar les escultures de la mitologia grega amb la natura, donant valor a les cultures de temps passats.

2

ON ES REALITZA?

El Parc del Laberint d’Horta és actualment un jardí-museu, de fet és el jardí històric més antic de Barcelona. La seva singularitat més preuada és el laberint realitzat amb xiprer, tot i que també hi destaquen els ambients creats per l’aigua i la presència al llarg del recorregut de la mitologia grega, representada per escultures i gravats.

Fou dissenyat el 1791 amb un estil neoclàssic per encàrrec de Joan Desvalls, propietari de la finca i marquès de Llupià i d’Alfarràs, però no es va finalitzar fins més de seixanta anys després, amb la petjada de l’estil romàntic de mitjan segle XIX, com bé en deixa constància el jardí romàntic. Més tard, el 1880, es va construir el jardí domèstic, tancat al públic en general però visitable amb aquest tipus de visites en grup.

El 1967 el jardí passà a mans de l’Administració pública i, després de diverses remodelacions, s’obrí al públic el 1971. L’afluència de públic va provocar un deteriorament important del laberint vegetal, motiu pel qual es va replantar i no va ser fins al 1994 que, juntament amb altres restaura-cions, es van obrir al públic les 9,1 hectàrees que coneixem avui dia, però amb més mesures per garantir-ne la conservació.

Els espais més destacats del parc són:

• Palau, que inclou la torre Subirana, l’edificació més antiga del parc. • Jardí dels boixos, mostra d’art topiari i espai molt íntim i recollit amb dos brolladors d’aigua. • Jardí domèstic: la família el feia servir habitualment. És una construcció ordenada en parterres i

amb espècies d’arbres notables. • Jardí neoclàssic, dins del qual hi ha:

· Laberint: peça central del jardí, amb 750 metres lineals de xiprer plantats. Està consagrat al déu Eros, en lloc del Minotaure llegendari.

· Canal romàntic: antigament s’hi podia passejar amb barques i estava poblat d’animals. Dispo-sa d’una illeta, l’illa de l’Amor, en un dels extrems més amples.

· Gruta del Minotaure, gruta artificial recoberta de vegetació amb una figura del Minotaure. · Pavelló neoclàssic, lloc predilecte per a les activitats socials. Està dedicat a les muses, a l’art i la natura.

· Safareig: servia per emmagatzemar l’aigua de reg, provinent d’una mina natural.• Jardí romàntic: espai amb molts arbres frondosos i entapissat de verd, amb parterres, placetes

i nombroses peces d’aigua. Al seu naixement hi ha la cascada, que es converteix en un llit d’aigua sobre pedres i molsa, recobert de vegetació. Dins d’aquest jardí hi ha el fals cementiri i la porta xinesa.

L’aigua al Laberint

L’aigua és present al Laberint en més de 20 elements i, de diverses maneres, és protagonista d’espais i sensacions diferents: fonts, cascades, brolladors, rieres, canals de reg, safareigs, basses, etc., ambients que afavoreixen el creixement de la vegetació, la presència de fauna associada a aquests ecosistemes i la recuperació d’espècies protegides d’amfibis, com ara el tòtil i la reineta.

Després de la restauració del jardí als anys noranta, en l’ús de l’aigua s’han tingut en compte criteris de sostenibilitat, ja que el circuit de l’aigua ornamental és un circuit tancat que reutilitza part de l’aigua. Pel que fa a l’origen de l’aigua, una part prové de fonts de Collserola, s’emmagatzema prèviament i entra al circuit general del parc. Les pèrdues d’aigua que es generen en el circuit es cobreixen amb aigua de la xarxa d’abastament. A més a més, el reg s’ha automatitzat per minimitzar el consum d’aigua.

La mitologia al Laberint

El jardí neoclàssic està ple d’escultures i gravats que evoquen l’Antiga Grècia. Durant la visita s’observen algunes escultures que amaguen històries que estan entrellaçades:

• El mite del Minotaure, el monstre híbrid amb cap de bou i cos d’home que el rei Minos tanca al Laberint, i Ariadna, filla de Minos i Pasífae, que va ajudar Teseu a sortir del laberint proporcionant-li un cabdell. Ariadna va fugir amb Teseu, que la va abandonar a l’illa de Naxos.

• El mite d’Urà i Gea, que explica l’origen de la terra. Gea és la personificació de la Terra, que es fecunda a si mateixa i crea el cel, les muntanyes i els oceans. Urà és la personificació del cel i neix de Gea, a qui cobreix i fecunda, originant diversos éssers i déus.

• El mite de Zeus i Europa, que explica el rapte d’Europa per part de Zeus, déu suprem dels grecs, pare dels déus i dels homes. L’espai per on passa Zeus amb Europa dóna nom al continent europeu.

La vegetació al Laberint

Durant l’itinerari es poden observar mostres d’art topiari, un estil de jardineria en què el jardiner dóna una forma determinada a arbustos o arbres retallant regularment els brots que sobrepassen el perfil establert. Els arbustos que s’utilitzen són el boix, el teix i el xiprer.

Al llarg del parc hi trobem la presència de pi i llorer, però altres plantes marquen els ambients dels diferents espais: arbre de Júpiter, magnòlies, hortènsies i camèlies al jardí domèstic; pi canari, alzines i llentiscles al jardí romàntic; palmeres datileres a l’entrada del palau, eucaliptus al safareig, roures a la vora del canal... A més a més, al parc hi trobem cinc arbres catalogats d’interès local: una sequoia (única als parcs i jardins de Barcelona), una alzina, un cedre de l’Himàlaia, un til·ler i un cirerer d’arboç.

Curiositat

El Parc del Laberint ha estat escenari d’anuncis, obres de teatre i s’hi han rodat diverses pel·lícules. La darrera ha estat El perfum, del director alemany Tom Tykwer.

Adreça: Carrer Germans Desvalls (Horta-Guinardó).

COM DESENVOLUPEM L’ACTIVITAT?

L’eix de motivació d’aquesta activitat gira entorn al fet que els alumnes s’imaginin que són déus per un dia. Plantegem la visita com una investigació en què l’alumnat descobreix els elements arquitectònics i les escultures relacionats amb la mitologia grega. El laberint adquireix un protago-nisme especial en ser un espai inquietant i misteriós, marc inigualable per a la narració i la teatralit-zació d’històries que relacionen contes i natura. Tenim molt present aquesta metodologia en tots els punts del recorregut per apropar d’una manera molt expressiva i màgica els continguts a tots els participants.

Comencem la visita preguntant als infants què saben de les llegendes dels déus i del Parc del Laberint. En funció del seu treball previ a l’aula (activitats prèvies 1 i 2), l’educador dirigeix les expli-cacions i esbrina el que els petits s’imaginen que veuran durant la visita. En aquest punt i amb l’ajuda d’un mapa, mostrem quina és l’estructura del parc i com serà el recorregut. Aprofitem per explicar breument els orígens del parc i els canvis que ha viscut fins ara.

Abans de començar el recorregut pels diferents espais, dividim la classe en tres grups més petits i assignem a cada grup una fitxa amb un personatge mitològic (Minotaure, Ariadna i Teseu) que conté la seva imatge i una breu explicació de la seva història, tot amb un to clarament infantil:

Han d’estar ben atents a les explicacions de l’educador sobre el personatge que ha tocat a cada grup, per anar-ne coneixent més coses. Al marge d’aquests tres personatges, a cada punt del recorregut ens fixem en els gravats, les escultures i el tipus de vegetació. Passem per la porta xinesa i la plaça dels lleons, el jardí dels boixos, la gruta del Minotaure, el Laberint, on el grup explo-ra els sinuosos camins que ens ofereix fins a arribar al punt de trobada. Comentem aquí la història de Teseu, Ariadna i Eros, que ja tenen a les fitxes, i preguntem als infants quina sensació tenen en ser entre aquests passadissos de xiprers tan densos i retallats. Per acabar,sortim pel jardí romàn-tic, on observem el canvi de vegetació respecte del jardí neoclàssic. En el cas d’EP2 i EP3, recor-dem l’activitat prèvia 2, si l’han treballat a l’aula. Si no, els fem notar les diferències.

Un cop hem acabat l’itinerari, donem uns 10 minuts de temps als grups perquè creïn i representin la història d’amor que els hem explicat al Laberint. En el cas dels alumnes d’EP1, ajudem els grups i només representem la història amb gestos i sons. Amb els alumnes d’EP2 i EP3, hi introduïm diàleg. Després, i per acabar, fem una posada en comú representant les històries per grups.

Com a conclusió, fem una reflexió final sobre la influència de la mitologia grega en la nostra cultura (a través, per exemple, del mite de l’amor romàntic) i de les actituds que ajuden a preservar el parc. A través d’aquesta posada en comú, pretenem afavorir l’acció responsable de l’alumnat pel que fa la conservació del medi.

Per facilitar la comunicació de l’experiència, durant la visita l’educador (o bé el docent, en cas que no s’hagi tramitat el permís d’imatge) fa una fotografia de grup com a testimoni de l’excursió, que posteriorment enviarem per correu electrònic al professorat.

ACTIVITAT POSTERIOR 1

El meu laberint

Després d’haver visitat el Parc, hem experimentat què és estar perduts dins d’un laberint. Oi que és curiós com estan construïts els laberints, perquè ens hi despistem?

Com que l’experiència de cada infant haurà estat diferent, proposem que la comparteixin amb els altres fent cadascú el seu propi laberint. Podem utilitzar diferents tècniques artístiques: plastilina, pals de gelat, agulles d’estendre, palletes de plàstic, etc. Considerem aquesta activitat per a alumnes d’EP1 i EP2. Com a proposta de comunicació, podem exposar aquestes obres davant la resta de l’escola.

ACTIVITAT POSTERIOR 2

Protagonistes d’actualitat

Al llarg de tota l’activitat principal hem narrat als infants històries, llegendes i contes de diferents personatges que creen coses a la Terra i a l’univers. Avui dia hi ha fenòmens naturals i problemàti-ques ambientals que antigament no existien: l’efecte hivernacle, la desertització, etc. Proposem que siguin els mateixos alumnes els qui ara s’imaginin què pensarien les civilitzacions antigues sobre aquests temes. Demanem als alumnes que escriguin l’explicació d’aquests fenòmens com si fos una llegenda mitològica. Considerem aquesta activitat per a alumnes d’EP2 i EP3. Poden redactar-les com un article i, com a acció de comunicació, aplegar-les en una revista per ensenyar-la a la resta dels seus companys: “Protagonistes de llegenda”.

ACTIVITAT POSTERIOR 3

Tan senzill com un cabdell

Durant el nostre passeig pel Parc del Laberint descobrim que és un lloc màgic i que el laberint mateix ha estat l’escenari d’històries antigues i altres de més modernes. En la història d’Ariadna i Teseu, un simple cabdell es converteix en un objecte fonamental per trobar la sortida i en un símbol d’amor. Proposem als alumnes que, a través d’un story board la plantilla del qual incirporem com a material complementari, imaginin una història dins d’un laberint on hi hagi un objecte clau per sortir-ne.

Material de l’activitat posterior 3

Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/mediambientWeb organitzada segons àmbits ambientals i serveis. En l’apartat Espais verds i biodiversitat es troba diversa informació sobre el parc.

A l’apartat d’Educació ambiental hi ha informació sobre el programa Com funciona Barcelona?

Els documents de referència de la temàtica ambiental a la ciutat són:

Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2020: per una Barcelona més equitativa, pròspera i autosuficient Document elaborat pels signants de l’Agenda 21 que serveix de full de ruta per seguir treballant d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible. Defineix un pla d’acció en els 10 àmbits següents: biodiversitat, espai públic i mobilitat, qualitat ambiental i salut, ciutat eficient, productiva i emissions zero, ús racional dels recursos, bon govern i responsabilitat social, benestar de les persones, progrés i desenvolupament, educació i acció ciutadana, i resiliència i responsabilitat planetària. Cada temàtica es concreta amb 10 línies d’acció.

Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020Aquest Pla de l’Ajuntament de Barcelona fa una anàlisi del verd de la ciutat i traça una estratègia per renaturalitzar l’espai urbà barceloní en el període 2013-2020. S’hi troba informació útil sobre el tipus d’hàbitat de verd urbà que hi ha a la ciutat, les funcions de cadascun d’ells, dades de biodi-versitat, superfície de verd per habitant, etc.

Agenda 21 escolar de Barcelona www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/El programa A21 escolar de Barcelona té per objectiu ajudar als centres educatius de la ciutat per tal que portin a terme projectes d’innovació educativa que, mitjançant la participació, la implicació i el compromís, transformin el seu entorn més immediat. Per a que cada centre faci realitat els seus projectes d’educació ambiental i sostenibilitat l’A21E ofereix assessorament, formació i recursos (vídeos, guies, notícies, espais d’intercanvi...).

Dins la temàtica “Biodiversitat” hi ha un recull de recursos (lectures, llibres, materials didàctics, vídeos, jocs, etc.) sobre la biodiversitat en ambients urbans, entre els que destaquem:

Apropa’t als parcs!Guia didàctica de l’Agenda 21 Escolar de Barcelona que inclou una metodologia de treball per estimular el naixement d’un projecte en un parc proper al centre escolar. Com crear un context d’aprenentatge, promoure la col·laboració entre alumnat i la comunitat i aprofitar els espais propers per imaginar i executar processos i solucions. Aquesta guia forma part del Programa Apropa’t als Parcs. Es tracta d’una iniciativa que assessora i acompanya als centres adscrits a l’A21 escolar en un procés educatiu centrat en el parc com a context d’aprenentatge i a través del qual es promou el disseny i la realització d’accions de millora en l’entorn per part de l’alumnat implicat. Per a més informació o contacte: agenda21escolar@bcn.cat

Els secrets que amaga el Parc del Laberint

Guia didàctica per al professorat

Fauna de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 sobre els diferents hàbitats en els quals podem trobar amfibis, rèptils i mamífers a Barcelona. Un repàs a la biodiversitat vertebrada terrestre mitjançant fitxes d’espècies agrupades segons les darreres observacions.

Ocells de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ens presenta l’ornitologia de Barcelona a través de les 25 espècies més habituals de la ciutat. Inclou una aproximació a la interpretació dels sons dels ocells a partir de sonogrames.

Els corredors verds urbansGuia de l’Ajuntament de Barcelona sobre la connectivitat ecològica i la naturalització dels espais urbans. Tracta els avantatges dels espais verds a les ciutat tant des del punt de vista natural com social i en proposacriteris de disseny i instruments metodològics.

Guia de jardineria sostenibleGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ofereix consells i idees per aplicar els criteris de sostenibilitat en la jardineria domèstica. Inclou orientacions per al disseny i manteniment del jardí i per a la selecció d’espècies.

Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA) www.bcn.cat/agenda21/Web de l’Agenda 21 que incorpora l’enllaç l’SDEA, centre especialitzat en informació i recursos d’educació ambiental adreçat a persones i entitats interessades en el treball educatiu per la soste-nibilitat, especialment en l’àmbit urbà. Conté el catàleg electrònic del fons de recursos didàctics, on es pot fer una cerca avançada per accedir a més materials relacionats amb la biodiversitat i la sostenibilitat. També es pot demanar material de préstec.

Dels recursos disponibles destaquen:

Biodiversitat (Recull de recursos, núm. 4)Recull de recursos on trobareu tant materials per tractar els aspectes més propers com ara el verd urbà, els animals a la ciutat o els aliments, com altres relacionats amb la importància de preservar la biodiversitat a nivell global. Els recursos estan disponibles en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental.

Hàbitat: guia d’activitats per a l’educació ambiental www.xesc.cat/habitat/Guia pràctica amb 50 activitats d’educació ambiental de caire lúdic per a l’àmbit educatiu formal i no formal i adreçades des d’infants de 4 anys fins a adults. La guia és el resultat d’un procés promogut pel Ministeri de Medi Ambient i en el que van participar escoles de Barcelona a través d’un Pla d’Educació Ambiental. En el marc de la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), la guia ha estat actualitzada i millorada per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El format en línia s’estructura en cinc blocs temàtics: reconeixement de l’entorn i les necessitats vitals, apreciant

la biodiversitat de la vida, aprenent a gestionar els recursos naturals, detectant problemes i considerant tendències.

Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/mediambientWeb del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

A la secció d’Educació per a la sostenibilitat hi trobem una guia d’educació ambiental, elaborada per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, que ofereix consells i idees per a la pràctica de la jardineria amb criteris sostenibles.

Guia pràctica de xerojardineria Que marca unes directrius per cuidar el nostre jardí d’una manera reconciliada amb el medi ambient.

Agricultura, Ramadaria, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/agriculturaWeb del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generali-tat de Catalunya. En la secció Medi Natural>Fauna, flora i animals de companyia>Fauna salvatge protegida del medi urbà, hi ha molta informació sobre espècies urbanes.

PER A MÉS INFORMACIÓ:

Com funciona Barcelona? www.bcn.cat/educacio/pae comfuncionabarcelona@bcn.catTel. 933 262 223

ACTIVITAT PRÈVIA 1

On és la sortida?

El rei Minos tenia tancat en un laberint el Minotaure perquè no es pogués escapar. Un laberint és un lloc en què ens endinsem i trobem molts camins però només un ens porta a la sortida. És molt fàcil perdre-s’hi, hem de decidir cap a on avancem i no sempre és en la direcció correcta. Per familiaritzar-nos amb aquests recorreguts sinuosos, proposem que els infants trobin la sortida d’un laberint en un paper. Aquest serà el dibuix del mateix Laberint d’Horta. Considerem aquesta activi-tat sobretot per a l’alumnat del primer cicle d’EPO, tot i que també es pot treballar en altres cicles, a criteri del docent. Podem endur-nos aquests dibuixos a la visita perquè ens serveixin de pista per trobar la sortida.

Material de l’activitat prèvia 1

ACTIVITAT PRÈVIA 2

Verd sensat i verd esbojarrat

En moltes ocasions, les llegendes i els mites queden reflectits en escultures que evoquen històries passades. I no només en les figures que estan fetes de pedra: als jardins també s’han creat formes curioses amb els arbustos. Tots els ornaments i la vegetació que hi ha als jardins ens donen pistes de l’època en què es van construir: els laberints, les estàtues, la disposició dels espais, la presèn-cia d’aigua, etc.

A través d’una senzilla fitxa, relacionem quatre fotografies amb el tipus de jardí a què corresponen: romàntic o neoclàssic, els dos estils amb més presència al Parc del Laberint. Afavorim la reflexió sobre el tipus de cultura que hi ha darrere de cada un.

A la webgrafia incorporem un enllaç a la pàgina d’Espais verds i biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona, d’on es pot extreure més informació sobre els estils del Parc del Laberint.

Proposem aquesta activitat per a l’alumnat de segon i tercer cicle d’EPO. Podem traslladar aques-ta tasca a la visita, ja que les imatges que incorporem a la fitxa corresponen a zones del jardí on fem parades i activitats.

Material de l’activitat prèvia 2

EL PROGRAMA COM FUNCIONA BARCELONA?

Amb les visites i activitats que integren el programa Com funciona Barcelona? tenim per objectiu educar a partir del coneixement del metabolisme de la ciutat. Pretenem potenciar els canvis de valors i generar noves actituds per implicar l’alumnat en la gestió ambiental de la nostra ciutat a través d’una proposta pedagògica que basem en la descoberta, la investigació, la reflexió i l’acció-comunicació, sense perdre de vista la motivació necessària per despertar l’interès de l’alumnat.

Els objectius específics que es desenvolupen en aquesta activitat estan adaptats i relacionats amb els continguts curriculars. Apostem per un treball processual més enllà d’activitats aïllades, amb les propostes de suport que el professorat pot dur a terme a l’aula: activitats prèvies per tal de preparar i motivar l’alumnat a la visita, i activitats posteriors per aprofundir en els continguts treballats i per tal que l’alumnat dugui a terme accions concretes en el centre educatiu.

QUÈ US OFERIM AMB AQUESTA ACTIVITAT?

La visita al Parc del Laberint ofereix la possibilitat de descobrir el jardí més antic de tot Barcelona i conèixer-ne la història. L’activitat permet a l’alumnat observar diferents elements naturals i humanitzats de l’entorn i relacionar les escultures de la mitologia grega amb la natura, donant valor a les cultures de temps passats.

ON ES REALITZA?

El Parc del Laberint d’Horta és actualment un jardí-museu, de fet és el jardí històric més antic de Barcelona. La seva singularitat més preuada és el laberint realitzat amb xiprer, tot i que també hi destaquen els ambients creats per l’aigua i la presència al llarg del recorregut de la mitologia grega, representada per escultures i gravats.

Fou dissenyat el 1791 amb un estil neoclàssic per encàrrec de Joan Desvalls, propietari de la finca i marquès de Llupià i d’Alfarràs, però no es va finalitzar fins més de seixanta anys després, amb la petjada de l’estil romàntic de mitjan segle XIX, com bé en deixa constància el jardí romàntic. Més tard, el 1880, es va construir el jardí domèstic, tancat al públic en general però visitable amb aquest tipus de visites en grup.

El 1967 el jardí passà a mans de l’Administració pública i, després de diverses remodelacions, s’obrí al públic el 1971. L’afluència de públic va provocar un deteriorament important del laberint vegetal, motiu pel qual es va replantar i no va ser fins al 1994 que, juntament amb altres restaura-cions, es van obrir al públic les 9,1 hectàrees que coneixem avui dia, però amb més mesures per garantir-ne la conservació.

Els espais més destacats del parc són:

• Palau, que inclou la torre Subirana, l’edificació més antiga del parc. • Jardí dels boixos, mostra d’art topiari i espai molt íntim i recollit amb dos brolladors d’aigua. • Jardí domèstic: la família el feia servir habitualment. És una construcció ordenada en parterres i

amb espècies d’arbres notables. • Jardí neoclàssic, dins del qual hi ha:

· Laberint: peça central del jardí, amb 750 metres lineals de xiprer plantats. Està consagrat al déu Eros, en lloc del Minotaure llegendari.

· Canal romàntic: antigament s’hi podia passejar amb barques i estava poblat d’animals. Dispo-sa d’una illeta, l’illa de l’Amor, en un dels extrems més amples.

· Gruta del Minotaure, gruta artificial recoberta de vegetació amb una figura del Minotaure. · Pavelló neoclàssic, lloc predilecte per a les activitats socials. Està dedicat a les muses, a l’art i la natura.

· Safareig: servia per emmagatzemar l’aigua de reg, provinent d’una mina natural.• Jardí romàntic: espai amb molts arbres frondosos i entapissat de verd, amb parterres, placetes

i nombroses peces d’aigua. Al seu naixement hi ha la cascada, que es converteix en un llit d’aigua sobre pedres i molsa, recobert de vegetació. Dins d’aquest jardí hi ha el fals cementiri i la porta xinesa.

L’aigua al Laberint

L’aigua és present al Laberint en més de 20 elements i, de diverses maneres, és protagonista d’espais i sensacions diferents: fonts, cascades, brolladors, rieres, canals de reg, safareigs, basses, etc., ambients que afavoreixen el creixement de la vegetació, la presència de fauna associada a aquests ecosistemes i la recuperació d’espècies protegides d’amfibis, com ara el tòtil i la reineta.

Després de la restauració del jardí als anys noranta, en l’ús de l’aigua s’han tingut en compte criteris de sostenibilitat, ja que el circuit de l’aigua ornamental és un circuit tancat que reutilitza part de l’aigua. Pel que fa a l’origen de l’aigua, una part prové de fonts de Collserola, s’emmagatzema prèviament i entra al circuit general del parc. Les pèrdues d’aigua que es generen en el circuit es cobreixen amb aigua de la xarxa d’abastament. A més a més, el reg s’ha automatitzat per minimitzar el consum d’aigua.

La mitologia al Laberint

El jardí neoclàssic està ple d’escultures i gravats que evoquen l’Antiga Grècia. Durant la visita s’observen algunes escultures que amaguen històries que estan entrellaçades:

• El mite del Minotaure, el monstre híbrid amb cap de bou i cos d’home que el rei Minos tanca al Laberint, i Ariadna, filla de Minos i Pasífae, que va ajudar Teseu a sortir del laberint proporcionant-li un cabdell. Ariadna va fugir amb Teseu, que la va abandonar a l’illa de Naxos.

• El mite d’Urà i Gea, que explica l’origen de la terra. Gea és la personificació de la Terra, que es fecunda a si mateixa i crea el cel, les muntanyes i els oceans. Urà és la personificació del cel i neix de Gea, a qui cobreix i fecunda, originant diversos éssers i déus.

• El mite de Zeus i Europa, que explica el rapte d’Europa per part de Zeus, déu suprem dels grecs, pare dels déus i dels homes. L’espai per on passa Zeus amb Europa dóna nom al continent europeu.

La vegetació al Laberint

Durant l’itinerari es poden observar mostres d’art topiari, un estil de jardineria en què el jardiner dóna una forma determinada a arbustos o arbres retallant regularment els brots que sobrepassen el perfil establert. Els arbustos que s’utilitzen són el boix, el teix i el xiprer.

Al llarg del parc hi trobem la presència de pi i llorer, però altres plantes marquen els ambients dels diferents espais: arbre de Júpiter, magnòlies, hortènsies i camèlies al jardí domèstic; pi canari, alzines i llentiscles al jardí romàntic; palmeres datileres a l’entrada del palau, eucaliptus al safareig, roures a la vora del canal... A més a més, al parc hi trobem cinc arbres catalogats d’interès local: una sequoia (única als parcs i jardins de Barcelona), una alzina, un cedre de l’Himàlaia, un til·ler i un cirerer d’arboç.

3

Curiositat

El Parc del Laberint ha estat escenari d’anuncis, obres de teatre i s’hi han rodat diverses pel·lícules. La darrera ha estat El perfum, del director alemany Tom Tykwer.

Adreça: Carrer Germans Desvalls (Horta-Guinardó).

COM DESENVOLUPEM L’ACTIVITAT?

L’eix de motivació d’aquesta activitat gira entorn al fet que els alumnes s’imaginin que són déus per un dia. Plantegem la visita com una investigació en què l’alumnat descobreix els elements arquitectònics i les escultures relacionats amb la mitologia grega. El laberint adquireix un protago-nisme especial en ser un espai inquietant i misteriós, marc inigualable per a la narració i la teatralit-zació d’històries que relacionen contes i natura. Tenim molt present aquesta metodologia en tots els punts del recorregut per apropar d’una manera molt expressiva i màgica els continguts a tots els participants.

Comencem la visita preguntant als infants què saben de les llegendes dels déus i del Parc del Laberint. En funció del seu treball previ a l’aula (activitats prèvies 1 i 2), l’educador dirigeix les expli-cacions i esbrina el que els petits s’imaginen que veuran durant la visita. En aquest punt i amb l’ajuda d’un mapa, mostrem quina és l’estructura del parc i com serà el recorregut. Aprofitem per explicar breument els orígens del parc i els canvis que ha viscut fins ara.

Abans de començar el recorregut pels diferents espais, dividim la classe en tres grups més petits i assignem a cada grup una fitxa amb un personatge mitològic (Minotaure, Ariadna i Teseu) que conté la seva imatge i una breu explicació de la seva història, tot amb un to clarament infantil:

Han d’estar ben atents a les explicacions de l’educador sobre el personatge que ha tocat a cada grup, per anar-ne coneixent més coses. Al marge d’aquests tres personatges, a cada punt del recorregut ens fixem en els gravats, les escultures i el tipus de vegetació. Passem per la porta xinesa i la plaça dels lleons, el jardí dels boixos, la gruta del Minotaure, el Laberint, on el grup explo-ra els sinuosos camins que ens ofereix fins a arribar al punt de trobada. Comentem aquí la història de Teseu, Ariadna i Eros, que ja tenen a les fitxes, i preguntem als infants quina sensació tenen en ser entre aquests passadissos de xiprers tan densos i retallats. Per acabar,sortim pel jardí romàn-tic, on observem el canvi de vegetació respecte del jardí neoclàssic. En el cas d’EP2 i EP3, recor-dem l’activitat prèvia 2, si l’han treballat a l’aula. Si no, els fem notar les diferències.

Un cop hem acabat l’itinerari, donem uns 10 minuts de temps als grups perquè creïn i representin la història d’amor que els hem explicat al Laberint. En el cas dels alumnes d’EP1, ajudem els grups i només representem la història amb gestos i sons. Amb els alumnes d’EP2 i EP3, hi introduïm diàleg. Després, i per acabar, fem una posada en comú representant les històries per grups.

Com a conclusió, fem una reflexió final sobre la influència de la mitologia grega en la nostra cultura (a través, per exemple, del mite de l’amor romàntic) i de les actituds que ajuden a preservar el parc. A través d’aquesta posada en comú, pretenem afavorir l’acció responsable de l’alumnat pel que fa la conservació del medi.

Per facilitar la comunicació de l’experiència, durant la visita l’educador (o bé el docent, en cas que no s’hagi tramitat el permís d’imatge) fa una fotografia de grup com a testimoni de l’excursió, que posteriorment enviarem per correu electrònic al professorat.

ACTIVITAT POSTERIOR 1

El meu laberint

Després d’haver visitat el Parc, hem experimentat què és estar perduts dins d’un laberint. Oi que és curiós com estan construïts els laberints, perquè ens hi despistem?

Com que l’experiència de cada infant haurà estat diferent, proposem que la comparteixin amb els altres fent cadascú el seu propi laberint. Podem utilitzar diferents tècniques artístiques: plastilina, pals de gelat, agulles d’estendre, palletes de plàstic, etc. Considerem aquesta activitat per a alumnes d’EP1 i EP2. Com a proposta de comunicació, podem exposar aquestes obres davant la resta de l’escola.

ACTIVITAT POSTERIOR 2

Protagonistes d’actualitat

Al llarg de tota l’activitat principal hem narrat als infants històries, llegendes i contes de diferents personatges que creen coses a la Terra i a l’univers. Avui dia hi ha fenòmens naturals i problemàti-ques ambientals que antigament no existien: l’efecte hivernacle, la desertització, etc. Proposem que siguin els mateixos alumnes els qui ara s’imaginin què pensarien les civilitzacions antigues sobre aquests temes. Demanem als alumnes que escriguin l’explicació d’aquests fenòmens com si fos una llegenda mitològica. Considerem aquesta activitat per a alumnes d’EP2 i EP3. Poden redactar-les com un article i, com a acció de comunicació, aplegar-les en una revista per ensenyar-la a la resta dels seus companys: “Protagonistes de llegenda”.

ACTIVITAT POSTERIOR 3

Tan senzill com un cabdell

Durant el nostre passeig pel Parc del Laberint descobrim que és un lloc màgic i que el laberint mateix ha estat l’escenari d’històries antigues i altres de més modernes. En la història d’Ariadna i Teseu, un simple cabdell es converteix en un objecte fonamental per trobar la sortida i en un símbol d’amor. Proposem als alumnes que, a través d’un story board la plantilla del qual incirporem com a material complementari, imaginin una història dins d’un laberint on hi hagi un objecte clau per sortir-ne.

Material de l’activitat posterior 3

Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/mediambientWeb organitzada segons àmbits ambientals i serveis. En l’apartat Espais verds i biodiversitat es troba diversa informació sobre el parc.

A l’apartat d’Educació ambiental hi ha informació sobre el programa Com funciona Barcelona?

Els documents de referència de la temàtica ambiental a la ciutat són:

Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2020: per una Barcelona més equitativa, pròspera i autosuficient Document elaborat pels signants de l’Agenda 21 que serveix de full de ruta per seguir treballant d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible. Defineix un pla d’acció en els 10 àmbits següents: biodiversitat, espai públic i mobilitat, qualitat ambiental i salut, ciutat eficient, productiva i emissions zero, ús racional dels recursos, bon govern i responsabilitat social, benestar de les persones, progrés i desenvolupament, educació i acció ciutadana, i resiliència i responsabilitat planetària. Cada temàtica es concreta amb 10 línies d’acció.

Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020Aquest Pla de l’Ajuntament de Barcelona fa una anàlisi del verd de la ciutat i traça una estratègia per renaturalitzar l’espai urbà barceloní en el període 2013-2020. S’hi troba informació útil sobre el tipus d’hàbitat de verd urbà que hi ha a la ciutat, les funcions de cadascun d’ells, dades de biodi-versitat, superfície de verd per habitant, etc.

Agenda 21 escolar de Barcelona www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/El programa A21 escolar de Barcelona té per objectiu ajudar als centres educatius de la ciutat per tal que portin a terme projectes d’innovació educativa que, mitjançant la participació, la implicació i el compromís, transformin el seu entorn més immediat. Per a que cada centre faci realitat els seus projectes d’educació ambiental i sostenibilitat l’A21E ofereix assessorament, formació i recursos (vídeos, guies, notícies, espais d’intercanvi...).

Dins la temàtica “Biodiversitat” hi ha un recull de recursos (lectures, llibres, materials didàctics, vídeos, jocs, etc.) sobre la biodiversitat en ambients urbans, entre els que destaquem:

Apropa’t als parcs!Guia didàctica de l’Agenda 21 Escolar de Barcelona que inclou una metodologia de treball per estimular el naixement d’un projecte en un parc proper al centre escolar. Com crear un context d’aprenentatge, promoure la col·laboració entre alumnat i la comunitat i aprofitar els espais propers per imaginar i executar processos i solucions. Aquesta guia forma part del Programa Apropa’t als Parcs. Es tracta d’una iniciativa que assessora i acompanya als centres adscrits a l’A21 escolar en un procés educatiu centrat en el parc com a context d’aprenentatge i a través del qual es promou el disseny i la realització d’accions de millora en l’entorn per part de l’alumnat implicat. Per a més informació o contacte: agenda21escolar@bcn.cat

Els secrets que amaga el Parc del Laberint

Guia didàctica per al professorat

Fauna de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 sobre els diferents hàbitats en els quals podem trobar amfibis, rèptils i mamífers a Barcelona. Un repàs a la biodiversitat vertebrada terrestre mitjançant fitxes d’espècies agrupades segons les darreres observacions.

Ocells de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ens presenta l’ornitologia de Barcelona a través de les 25 espècies més habituals de la ciutat. Inclou una aproximació a la interpretació dels sons dels ocells a partir de sonogrames.

Els corredors verds urbansGuia de l’Ajuntament de Barcelona sobre la connectivitat ecològica i la naturalització dels espais urbans. Tracta els avantatges dels espais verds a les ciutat tant des del punt de vista natural com social i en proposacriteris de disseny i instruments metodològics.

Guia de jardineria sostenibleGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ofereix consells i idees per aplicar els criteris de sostenibilitat en la jardineria domèstica. Inclou orientacions per al disseny i manteniment del jardí i per a la selecció d’espècies.

Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA) www.bcn.cat/agenda21/Web de l’Agenda 21 que incorpora l’enllaç l’SDEA, centre especialitzat en informació i recursos d’educació ambiental adreçat a persones i entitats interessades en el treball educatiu per la soste-nibilitat, especialment en l’àmbit urbà. Conté el catàleg electrònic del fons de recursos didàctics, on es pot fer una cerca avançada per accedir a més materials relacionats amb la biodiversitat i la sostenibilitat. També es pot demanar material de préstec.

Dels recursos disponibles destaquen:

Biodiversitat (Recull de recursos, núm. 4)Recull de recursos on trobareu tant materials per tractar els aspectes més propers com ara el verd urbà, els animals a la ciutat o els aliments, com altres relacionats amb la importància de preservar la biodiversitat a nivell global. Els recursos estan disponibles en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental.

Hàbitat: guia d’activitats per a l’educació ambiental www.xesc.cat/habitat/Guia pràctica amb 50 activitats d’educació ambiental de caire lúdic per a l’àmbit educatiu formal i no formal i adreçades des d’infants de 4 anys fins a adults. La guia és el resultat d’un procés promogut pel Ministeri de Medi Ambient i en el que van participar escoles de Barcelona a través d’un Pla d’Educació Ambiental. En el marc de la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), la guia ha estat actualitzada i millorada per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El format en línia s’estructura en cinc blocs temàtics: reconeixement de l’entorn i les necessitats vitals, apreciant

la biodiversitat de la vida, aprenent a gestionar els recursos naturals, detectant problemes i considerant tendències.

Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/mediambientWeb del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

A la secció d’Educació per a la sostenibilitat hi trobem una guia d’educació ambiental, elaborada per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, que ofereix consells i idees per a la pràctica de la jardineria amb criteris sostenibles.

Guia pràctica de xerojardineria Que marca unes directrius per cuidar el nostre jardí d’una manera reconciliada amb el medi ambient.

Agricultura, Ramadaria, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/agriculturaWeb del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generali-tat de Catalunya. En la secció Medi Natural>Fauna, flora i animals de companyia>Fauna salvatge protegida del medi urbà, hi ha molta informació sobre espècies urbanes.

PER A MÉS INFORMACIÓ:

Com funciona Barcelona? www.bcn.cat/educacio/pae comfuncionabarcelona@bcn.catTel. 933 262 223

ACTIVITAT PRÈVIA 1

On és la sortida?

El rei Minos tenia tancat en un laberint el Minotaure perquè no es pogués escapar. Un laberint és un lloc en què ens endinsem i trobem molts camins però només un ens porta a la sortida. És molt fàcil perdre-s’hi, hem de decidir cap a on avancem i no sempre és en la direcció correcta. Per familiaritzar-nos amb aquests recorreguts sinuosos, proposem que els infants trobin la sortida d’un laberint en un paper. Aquest serà el dibuix del mateix Laberint d’Horta. Considerem aquesta activi-tat sobretot per a l’alumnat del primer cicle d’EPO, tot i que també es pot treballar en altres cicles, a criteri del docent. Podem endur-nos aquests dibuixos a la visita perquè ens serveixin de pista per trobar la sortida.

Material de l’activitat prèvia 1

ACTIVITAT PRÈVIA 2

Verd sensat i verd esbojarrat

En moltes ocasions, les llegendes i els mites queden reflectits en escultures que evoquen històries passades. I no només en les figures que estan fetes de pedra: als jardins també s’han creat formes curioses amb els arbustos. Tots els ornaments i la vegetació que hi ha als jardins ens donen pistes de l’època en què es van construir: els laberints, les estàtues, la disposició dels espais, la presèn-cia d’aigua, etc.

A través d’una senzilla fitxa, relacionem quatre fotografies amb el tipus de jardí a què corresponen: romàntic o neoclàssic, els dos estils amb més presència al Parc del Laberint. Afavorim la reflexió sobre el tipus de cultura que hi ha darrere de cada un.

A la webgrafia incorporem un enllaç a la pàgina d’Espais verds i biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona, d’on es pot extreure més informació sobre els estils del Parc del Laberint.

Proposem aquesta activitat per a l’alumnat de segon i tercer cicle d’EPO. Podem traslladar aques-ta tasca a la visita, ja que les imatges que incorporem a la fitxa corresponen a zones del jardí on fem parades i activitats.

Material de l’activitat prèvia 2

EL PROGRAMA COM FUNCIONA BARCELONA?

Amb les visites i activitats que integren el programa Com funciona Barcelona? tenim per objectiu educar a partir del coneixement del metabolisme de la ciutat. Pretenem potenciar els canvis de valors i generar noves actituds per implicar l’alumnat en la gestió ambiental de la nostra ciutat a través d’una proposta pedagògica que basem en la descoberta, la investigació, la reflexió i l’acció-comunicació, sense perdre de vista la motivació necessària per despertar l’interès de l’alumnat.

Els objectius específics que es desenvolupen en aquesta activitat estan adaptats i relacionats amb els continguts curriculars. Apostem per un treball processual més enllà d’activitats aïllades, amb les propostes de suport que el professorat pot dur a terme a l’aula: activitats prèvies per tal de preparar i motivar l’alumnat a la visita, i activitats posteriors per aprofundir en els continguts treballats i per tal que l’alumnat dugui a terme accions concretes en el centre educatiu.

QUÈ US OFERIM AMB AQUESTA ACTIVITAT?

La visita al Parc del Laberint ofereix la possibilitat de descobrir el jardí més antic de tot Barcelona i conèixer-ne la història. L’activitat permet a l’alumnat observar diferents elements naturals i humanitzats de l’entorn i relacionar les escultures de la mitologia grega amb la natura, donant valor a les cultures de temps passats.

ON ES REALITZA?

El Parc del Laberint d’Horta és actualment un jardí-museu, de fet és el jardí històric més antic de Barcelona. La seva singularitat més preuada és el laberint realitzat amb xiprer, tot i que també hi destaquen els ambients creats per l’aigua i la presència al llarg del recorregut de la mitologia grega, representada per escultures i gravats.

Fou dissenyat el 1791 amb un estil neoclàssic per encàrrec de Joan Desvalls, propietari de la finca i marquès de Llupià i d’Alfarràs, però no es va finalitzar fins més de seixanta anys després, amb la petjada de l’estil romàntic de mitjan segle XIX, com bé en deixa constància el jardí romàntic. Més tard, el 1880, es va construir el jardí domèstic, tancat al públic en general però visitable amb aquest tipus de visites en grup.

El 1967 el jardí passà a mans de l’Administració pública i, després de diverses remodelacions, s’obrí al públic el 1971. L’afluència de públic va provocar un deteriorament important del laberint vegetal, motiu pel qual es va replantar i no va ser fins al 1994 que, juntament amb altres restaura-cions, es van obrir al públic les 9,1 hectàrees que coneixem avui dia, però amb més mesures per garantir-ne la conservació.

Els espais més destacats del parc són:

• Palau, que inclou la torre Subirana, l’edificació més antiga del parc. • Jardí dels boixos, mostra d’art topiari i espai molt íntim i recollit amb dos brolladors d’aigua. • Jardí domèstic: la família el feia servir habitualment. És una construcció ordenada en parterres i

amb espècies d’arbres notables. • Jardí neoclàssic, dins del qual hi ha:

· Laberint: peça central del jardí, amb 750 metres lineals de xiprer plantats. Està consagrat al déu Eros, en lloc del Minotaure llegendari.

· Canal romàntic: antigament s’hi podia passejar amb barques i estava poblat d’animals. Dispo-sa d’una illeta, l’illa de l’Amor, en un dels extrems més amples.

· Gruta del Minotaure, gruta artificial recoberta de vegetació amb una figura del Minotaure. · Pavelló neoclàssic, lloc predilecte per a les activitats socials. Està dedicat a les muses, a l’art i la natura.

· Safareig: servia per emmagatzemar l’aigua de reg, provinent d’una mina natural.• Jardí romàntic: espai amb molts arbres frondosos i entapissat de verd, amb parterres, placetes

i nombroses peces d’aigua. Al seu naixement hi ha la cascada, que es converteix en un llit d’aigua sobre pedres i molsa, recobert de vegetació. Dins d’aquest jardí hi ha el fals cementiri i la porta xinesa.

L’aigua al Laberint

L’aigua és present al Laberint en més de 20 elements i, de diverses maneres, és protagonista d’espais i sensacions diferents: fonts, cascades, brolladors, rieres, canals de reg, safareigs, basses, etc., ambients que afavoreixen el creixement de la vegetació, la presència de fauna associada a aquests ecosistemes i la recuperació d’espècies protegides d’amfibis, com ara el tòtil i la reineta.

Després de la restauració del jardí als anys noranta, en l’ús de l’aigua s’han tingut en compte criteris de sostenibilitat, ja que el circuit de l’aigua ornamental és un circuit tancat que reutilitza part de l’aigua. Pel que fa a l’origen de l’aigua, una part prové de fonts de Collserola, s’emmagatzema prèviament i entra al circuit general del parc. Les pèrdues d’aigua que es generen en el circuit es cobreixen amb aigua de la xarxa d’abastament. A més a més, el reg s’ha automatitzat per minimitzar el consum d’aigua.

La mitologia al Laberint

El jardí neoclàssic està ple d’escultures i gravats que evoquen l’Antiga Grècia. Durant la visita s’observen algunes escultures que amaguen històries que estan entrellaçades:

• El mite del Minotaure, el monstre híbrid amb cap de bou i cos d’home que el rei Minos tanca al Laberint, i Ariadna, filla de Minos i Pasífae, que va ajudar Teseu a sortir del laberint proporcionant-li un cabdell. Ariadna va fugir amb Teseu, que la va abandonar a l’illa de Naxos.

• El mite d’Urà i Gea, que explica l’origen de la terra. Gea és la personificació de la Terra, que es fecunda a si mateixa i crea el cel, les muntanyes i els oceans. Urà és la personificació del cel i neix de Gea, a qui cobreix i fecunda, originant diversos éssers i déus.

• El mite de Zeus i Europa, que explica el rapte d’Europa per part de Zeus, déu suprem dels grecs, pare dels déus i dels homes. L’espai per on passa Zeus amb Europa dóna nom al continent europeu.

La vegetació al Laberint

Durant l’itinerari es poden observar mostres d’art topiari, un estil de jardineria en què el jardiner dóna una forma determinada a arbustos o arbres retallant regularment els brots que sobrepassen el perfil establert. Els arbustos que s’utilitzen són el boix, el teix i el xiprer.

Al llarg del parc hi trobem la presència de pi i llorer, però altres plantes marquen els ambients dels diferents espais: arbre de Júpiter, magnòlies, hortènsies i camèlies al jardí domèstic; pi canari, alzines i llentiscles al jardí romàntic; palmeres datileres a l’entrada del palau, eucaliptus al safareig, roures a la vora del canal... A més a més, al parc hi trobem cinc arbres catalogats d’interès local: una sequoia (única als parcs i jardins de Barcelona), una alzina, un cedre de l’Himàlaia, un til·ler i un cirerer d’arboç.

Curiositat

El Parc del Laberint ha estat escenari d’anuncis, obres de teatre i s’hi han rodat diverses pel·lícules. La darrera ha estat El perfum, del director alemany Tom Tykwer.

Adreça: Carrer Germans Desvalls (Horta-Guinardó).

COM DESENVOLUPEM L’ACTIVITAT?

L’eix de motivació d’aquesta activitat gira entorn al fet que els alumnes s’imaginin que són déus per un dia. Plantegem la visita com una investigació en què l’alumnat descobreix els elements arquitectònics i les escultures relacionats amb la mitologia grega. El laberint adquireix un protago-nisme especial en ser un espai inquietant i misteriós, marc inigualable per a la narració i la teatralit-zació d’històries que relacionen contes i natura. Tenim molt present aquesta metodologia en tots els punts del recorregut per apropar d’una manera molt expressiva i màgica els continguts a tots els participants.

Comencem la visita preguntant als infants què saben de les llegendes dels déus i del Parc del Laberint. En funció del seu treball previ a l’aula (activitats prèvies 1 i 2), l’educador dirigeix les expli-cacions i esbrina el que els petits s’imaginen que veuran durant la visita. En aquest punt i amb l’ajuda d’un mapa, mostrem quina és l’estructura del parc i com serà el recorregut. Aprofitem per explicar breument els orígens del parc i els canvis que ha viscut fins ara.

Abans de començar el recorregut pels diferents espais, dividim la classe en tres grups més petits i assignem a cada grup una fitxa amb un personatge mitològic (Minotaure, Ariadna i Teseu) que conté la seva imatge i una breu explicació de la seva història, tot amb un to clarament infantil:

Han d’estar ben atents a les explicacions de l’educador sobre el personatge que ha tocat a cada grup, per anar-ne coneixent més coses. Al marge d’aquests tres personatges, a cada punt del recorregut ens fixem en els gravats, les escultures i el tipus de vegetació. Passem per la porta xinesa i la plaça dels lleons, el jardí dels boixos, la gruta del Minotaure, el Laberint, on el grup explo-ra els sinuosos camins que ens ofereix fins a arribar al punt de trobada. Comentem aquí la història de Teseu, Ariadna i Eros, que ja tenen a les fitxes, i preguntem als infants quina sensació tenen en ser entre aquests passadissos de xiprers tan densos i retallats. Per acabar,sortim pel jardí romàn-tic, on observem el canvi de vegetació respecte del jardí neoclàssic. En el cas d’EP2 i EP3, recor-dem l’activitat prèvia 2, si l’han treballat a l’aula. Si no, els fem notar les diferències.

4

Un cop hem acabat l’itinerari, donem uns 10 minuts de temps als grups perquè creïn i representin la història d’amor que els hem explicat al Laberint. En el cas dels alumnes d’EP1, ajudem els grups i només representem la història amb gestos i sons. Amb els alumnes d’EP2 i EP3, hi introduïm diàleg. Després, i per acabar, fem una posada en comú representant les històries per grups.

Com a conclusió, fem una reflexió final sobre la influència de la mitologia grega en la nostra cultura (a través, per exemple, del mite de l’amor romàntic) i de les actituds que ajuden a preservar el parc. A través d’aquesta posada en comú, pretenem afavorir l’acció responsable de l’alumnat pel que fa la conservació del medi.

Per facilitar la comunicació de l’experiència, durant la visita l’educador (o bé el docent, en cas que no s’hagi tramitat el permís d’imatge) fa una fotografia de grup com a testimoni de l’excursió, que posteriorment enviarem per correu electrònic al professorat.

ACTIVITAT POSTERIOR 1

El meu laberint

Després d’haver visitat el Parc, hem experimentat què és estar perduts dins d’un laberint. Oi que és curiós com estan construïts els laberints, perquè ens hi despistem?

Com que l’experiència de cada infant haurà estat diferent, proposem que la comparteixin amb els altres fent cadascú el seu propi laberint. Podem utilitzar diferents tècniques artístiques: plastilina, pals de gelat, agulles d’estendre, palletes de plàstic, etc. Considerem aquesta activitat per a alumnes d’EP1 i EP2. Com a proposta de comunicació, podem exposar aquestes obres davant la resta de l’escola.

ACTIVITAT POSTERIOR 2

Protagonistes d’actualitat

Al llarg de tota l’activitat principal hem narrat als infants històries, llegendes i contes de diferents personatges que creen coses a la Terra i a l’univers. Avui dia hi ha fenòmens naturals i problemàti-ques ambientals que antigament no existien: l’efecte hivernacle, la desertització, etc. Proposem que siguin els mateixos alumnes els qui ara s’imaginin què pensarien les civilitzacions antigues sobre aquests temes. Demanem als alumnes que escriguin l’explicació d’aquests fenòmens com si fos una llegenda mitològica. Considerem aquesta activitat per a alumnes d’EP2 i EP3. Poden redactar-les com un article i, com a acció de comunicació, aplegar-les en una revista per ensenyar-la a la resta dels seus companys: “Protagonistes de llegenda”.

ACTIVITAT POSTERIOR 3

Tan senzill com un cabdell

Durant el nostre passeig pel Parc del Laberint descobrim que és un lloc màgic i que el laberint mateix ha estat l’escenari d’històries antigues i altres de més modernes. En la història d’Ariadna i Teseu, un simple cabdell es converteix en un objecte fonamental per trobar la sortida i en un símbol d’amor. Proposem als alumnes que, a través d’un story board la plantilla del qual incirporem com a material complementari, imaginin una història dins d’un laberint on hi hagi un objecte clau per sortir-ne.

Material de l’activitat posterior 3

Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/mediambientWeb organitzada segons àmbits ambientals i serveis. En l’apartat Espais verds i biodiversitat es troba diversa informació sobre el parc.

A l’apartat d’Educació ambiental hi ha informació sobre el programa Com funciona Barcelona?

Els documents de referència de la temàtica ambiental a la ciutat són:

Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2020: per una Barcelona més equitativa, pròspera i autosuficient Document elaborat pels signants de l’Agenda 21 que serveix de full de ruta per seguir treballant d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible. Defineix un pla d’acció en els 10 àmbits següents: biodiversitat, espai públic i mobilitat, qualitat ambiental i salut, ciutat eficient, productiva i emissions zero, ús racional dels recursos, bon govern i responsabilitat social, benestar de les persones, progrés i desenvolupament, educació i acció ciutadana, i resiliència i responsabilitat planetària. Cada temàtica es concreta amb 10 línies d’acció.

Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020Aquest Pla de l’Ajuntament de Barcelona fa una anàlisi del verd de la ciutat i traça una estratègia per renaturalitzar l’espai urbà barceloní en el període 2013-2020. S’hi troba informació útil sobre el tipus d’hàbitat de verd urbà que hi ha a la ciutat, les funcions de cadascun d’ells, dades de biodi-versitat, superfície de verd per habitant, etc.

Agenda 21 escolar de Barcelona www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/El programa A21 escolar de Barcelona té per objectiu ajudar als centres educatius de la ciutat per tal que portin a terme projectes d’innovació educativa que, mitjançant la participació, la implicació i el compromís, transformin el seu entorn més immediat. Per a que cada centre faci realitat els seus projectes d’educació ambiental i sostenibilitat l’A21E ofereix assessorament, formació i recursos (vídeos, guies, notícies, espais d’intercanvi...).

Dins la temàtica “Biodiversitat” hi ha un recull de recursos (lectures, llibres, materials didàctics, vídeos, jocs, etc.) sobre la biodiversitat en ambients urbans, entre els que destaquem:

Apropa’t als parcs!Guia didàctica de l’Agenda 21 Escolar de Barcelona que inclou una metodologia de treball per estimular el naixement d’un projecte en un parc proper al centre escolar. Com crear un context d’aprenentatge, promoure la col·laboració entre alumnat i la comunitat i aprofitar els espais propers per imaginar i executar processos i solucions. Aquesta guia forma part del Programa Apropa’t als Parcs. Es tracta d’una iniciativa que assessora i acompanya als centres adscrits a l’A21 escolar en un procés educatiu centrat en el parc com a context d’aprenentatge i a través del qual es promou el disseny i la realització d’accions de millora en l’entorn per part de l’alumnat implicat. Per a més informació o contacte: agenda21escolar@bcn.cat

Els secrets que amaga el Parc del Laberint

Guia didàctica per al professorat

Fauna de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 sobre els diferents hàbitats en els quals podem trobar amfibis, rèptils i mamífers a Barcelona. Un repàs a la biodiversitat vertebrada terrestre mitjançant fitxes d’espècies agrupades segons les darreres observacions.

Ocells de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ens presenta l’ornitologia de Barcelona a través de les 25 espècies més habituals de la ciutat. Inclou una aproximació a la interpretació dels sons dels ocells a partir de sonogrames.

Els corredors verds urbansGuia de l’Ajuntament de Barcelona sobre la connectivitat ecològica i la naturalització dels espais urbans. Tracta els avantatges dels espais verds a les ciutat tant des del punt de vista natural com social i en proposacriteris de disseny i instruments metodològics.

Guia de jardineria sostenibleGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ofereix consells i idees per aplicar els criteris de sostenibilitat en la jardineria domèstica. Inclou orientacions per al disseny i manteniment del jardí i per a la selecció d’espècies.

Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA) www.bcn.cat/agenda21/Web de l’Agenda 21 que incorpora l’enllaç l’SDEA, centre especialitzat en informació i recursos d’educació ambiental adreçat a persones i entitats interessades en el treball educatiu per la soste-nibilitat, especialment en l’àmbit urbà. Conté el catàleg electrònic del fons de recursos didàctics, on es pot fer una cerca avançada per accedir a més materials relacionats amb la biodiversitat i la sostenibilitat. També es pot demanar material de préstec.

Dels recursos disponibles destaquen:

Biodiversitat (Recull de recursos, núm. 4)Recull de recursos on trobareu tant materials per tractar els aspectes més propers com ara el verd urbà, els animals a la ciutat o els aliments, com altres relacionats amb la importància de preservar la biodiversitat a nivell global. Els recursos estan disponibles en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental.

Hàbitat: guia d’activitats per a l’educació ambiental www.xesc.cat/habitat/Guia pràctica amb 50 activitats d’educació ambiental de caire lúdic per a l’àmbit educatiu formal i no formal i adreçades des d’infants de 4 anys fins a adults. La guia és el resultat d’un procés promogut pel Ministeri de Medi Ambient i en el que van participar escoles de Barcelona a través d’un Pla d’Educació Ambiental. En el marc de la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), la guia ha estat actualitzada i millorada per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El format en línia s’estructura en cinc blocs temàtics: reconeixement de l’entorn i les necessitats vitals, apreciant

la biodiversitat de la vida, aprenent a gestionar els recursos naturals, detectant problemes i considerant tendències.

Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/mediambientWeb del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

A la secció d’Educació per a la sostenibilitat hi trobem una guia d’educació ambiental, elaborada per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, que ofereix consells i idees per a la pràctica de la jardineria amb criteris sostenibles.

Guia pràctica de xerojardineria Que marca unes directrius per cuidar el nostre jardí d’una manera reconciliada amb el medi ambient.

Agricultura, Ramadaria, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/agriculturaWeb del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generali-tat de Catalunya. En la secció Medi Natural>Fauna, flora i animals de companyia>Fauna salvatge protegida del medi urbà, hi ha molta informació sobre espècies urbanes.

PER A MÉS INFORMACIÓ:

Com funciona Barcelona? www.bcn.cat/educacio/pae comfuncionabarcelona@bcn.catTel. 933 262 223

ACTIVITAT PRÈVIA 1

On és la sortida?

El rei Minos tenia tancat en un laberint el Minotaure perquè no es pogués escapar. Un laberint és un lloc en què ens endinsem i trobem molts camins però només un ens porta a la sortida. És molt fàcil perdre-s’hi, hem de decidir cap a on avancem i no sempre és en la direcció correcta. Per familiaritzar-nos amb aquests recorreguts sinuosos, proposem que els infants trobin la sortida d’un laberint en un paper. Aquest serà el dibuix del mateix Laberint d’Horta. Considerem aquesta activi-tat sobretot per a l’alumnat del primer cicle d’EPO, tot i que també es pot treballar en altres cicles, a criteri del docent. Podem endur-nos aquests dibuixos a la visita perquè ens serveixin de pista per trobar la sortida.

Material de l’activitat prèvia 1

ACTIVITAT PRÈVIA 2

Verd sensat i verd esbojarrat

En moltes ocasions, les llegendes i els mites queden reflectits en escultures que evoquen històries passades. I no només en les figures que estan fetes de pedra: als jardins també s’han creat formes curioses amb els arbustos. Tots els ornaments i la vegetació que hi ha als jardins ens donen pistes de l’època en què es van construir: els laberints, les estàtues, la disposició dels espais, la presèn-cia d’aigua, etc.

A través d’una senzilla fitxa, relacionem quatre fotografies amb el tipus de jardí a què corresponen: romàntic o neoclàssic, els dos estils amb més presència al Parc del Laberint. Afavorim la reflexió sobre el tipus de cultura que hi ha darrere de cada un.

A la webgrafia incorporem un enllaç a la pàgina d’Espais verds i biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona, d’on es pot extreure més informació sobre els estils del Parc del Laberint.

Proposem aquesta activitat per a l’alumnat de segon i tercer cicle d’EPO. Podem traslladar aques-ta tasca a la visita, ja que les imatges que incorporem a la fitxa corresponen a zones del jardí on fem parades i activitats.

Material de l’activitat prèvia 2

EL PROGRAMA COM FUNCIONA BARCELONA?

Amb les visites i activitats que integren el programa Com funciona Barcelona? tenim per objectiu educar a partir del coneixement del metabolisme de la ciutat. Pretenem potenciar els canvis de valors i generar noves actituds per implicar l’alumnat en la gestió ambiental de la nostra ciutat a través d’una proposta pedagògica que basem en la descoberta, la investigació, la reflexió i l’acció-comunicació, sense perdre de vista la motivació necessària per despertar l’interès de l’alumnat.

Els objectius específics que es desenvolupen en aquesta activitat estan adaptats i relacionats amb els continguts curriculars. Apostem per un treball processual més enllà d’activitats aïllades, amb les propostes de suport que el professorat pot dur a terme a l’aula: activitats prèvies per tal de preparar i motivar l’alumnat a la visita, i activitats posteriors per aprofundir en els continguts treballats i per tal que l’alumnat dugui a terme accions concretes en el centre educatiu.

QUÈ US OFERIM AMB AQUESTA ACTIVITAT?

La visita al Parc del Laberint ofereix la possibilitat de descobrir el jardí més antic de tot Barcelona i conèixer-ne la història. L’activitat permet a l’alumnat observar diferents elements naturals i humanitzats de l’entorn i relacionar les escultures de la mitologia grega amb la natura, donant valor a les cultures de temps passats.

ON ES REALITZA?

El Parc del Laberint d’Horta és actualment un jardí-museu, de fet és el jardí històric més antic de Barcelona. La seva singularitat més preuada és el laberint realitzat amb xiprer, tot i que també hi destaquen els ambients creats per l’aigua i la presència al llarg del recorregut de la mitologia grega, representada per escultures i gravats.

Fou dissenyat el 1791 amb un estil neoclàssic per encàrrec de Joan Desvalls, propietari de la finca i marquès de Llupià i d’Alfarràs, però no es va finalitzar fins més de seixanta anys després, amb la petjada de l’estil romàntic de mitjan segle XIX, com bé en deixa constància el jardí romàntic. Més tard, el 1880, es va construir el jardí domèstic, tancat al públic en general però visitable amb aquest tipus de visites en grup.

El 1967 el jardí passà a mans de l’Administració pública i, després de diverses remodelacions, s’obrí al públic el 1971. L’afluència de públic va provocar un deteriorament important del laberint vegetal, motiu pel qual es va replantar i no va ser fins al 1994 que, juntament amb altres restaura-cions, es van obrir al públic les 9,1 hectàrees que coneixem avui dia, però amb més mesures per garantir-ne la conservació.

Els espais més destacats del parc són:

• Palau, que inclou la torre Subirana, l’edificació més antiga del parc. • Jardí dels boixos, mostra d’art topiari i espai molt íntim i recollit amb dos brolladors d’aigua. • Jardí domèstic: la família el feia servir habitualment. És una construcció ordenada en parterres i

amb espècies d’arbres notables. • Jardí neoclàssic, dins del qual hi ha:

· Laberint: peça central del jardí, amb 750 metres lineals de xiprer plantats. Està consagrat al déu Eros, en lloc del Minotaure llegendari.

· Canal romàntic: antigament s’hi podia passejar amb barques i estava poblat d’animals. Dispo-sa d’una illeta, l’illa de l’Amor, en un dels extrems més amples.

· Gruta del Minotaure, gruta artificial recoberta de vegetació amb una figura del Minotaure. · Pavelló neoclàssic, lloc predilecte per a les activitats socials. Està dedicat a les muses, a l’art i la natura.

· Safareig: servia per emmagatzemar l’aigua de reg, provinent d’una mina natural.• Jardí romàntic: espai amb molts arbres frondosos i entapissat de verd, amb parterres, placetes

i nombroses peces d’aigua. Al seu naixement hi ha la cascada, que es converteix en un llit d’aigua sobre pedres i molsa, recobert de vegetació. Dins d’aquest jardí hi ha el fals cementiri i la porta xinesa.

L’aigua al Laberint

L’aigua és present al Laberint en més de 20 elements i, de diverses maneres, és protagonista d’espais i sensacions diferents: fonts, cascades, brolladors, rieres, canals de reg, safareigs, basses, etc., ambients que afavoreixen el creixement de la vegetació, la presència de fauna associada a aquests ecosistemes i la recuperació d’espècies protegides d’amfibis, com ara el tòtil i la reineta.

Després de la restauració del jardí als anys noranta, en l’ús de l’aigua s’han tingut en compte criteris de sostenibilitat, ja que el circuit de l’aigua ornamental és un circuit tancat que reutilitza part de l’aigua. Pel que fa a l’origen de l’aigua, una part prové de fonts de Collserola, s’emmagatzema prèviament i entra al circuit general del parc. Les pèrdues d’aigua que es generen en el circuit es cobreixen amb aigua de la xarxa d’abastament. A més a més, el reg s’ha automatitzat per minimitzar el consum d’aigua.

La mitologia al Laberint

El jardí neoclàssic està ple d’escultures i gravats que evoquen l’Antiga Grècia. Durant la visita s’observen algunes escultures que amaguen històries que estan entrellaçades:

• El mite del Minotaure, el monstre híbrid amb cap de bou i cos d’home que el rei Minos tanca al Laberint, i Ariadna, filla de Minos i Pasífae, que va ajudar Teseu a sortir del laberint proporcionant-li un cabdell. Ariadna va fugir amb Teseu, que la va abandonar a l’illa de Naxos.

• El mite d’Urà i Gea, que explica l’origen de la terra. Gea és la personificació de la Terra, que es fecunda a si mateixa i crea el cel, les muntanyes i els oceans. Urà és la personificació del cel i neix de Gea, a qui cobreix i fecunda, originant diversos éssers i déus.

• El mite de Zeus i Europa, que explica el rapte d’Europa per part de Zeus, déu suprem dels grecs, pare dels déus i dels homes. L’espai per on passa Zeus amb Europa dóna nom al continent europeu.

La vegetació al Laberint

Durant l’itinerari es poden observar mostres d’art topiari, un estil de jardineria en què el jardiner dóna una forma determinada a arbustos o arbres retallant regularment els brots que sobrepassen el perfil establert. Els arbustos que s’utilitzen són el boix, el teix i el xiprer.

Al llarg del parc hi trobem la presència de pi i llorer, però altres plantes marquen els ambients dels diferents espais: arbre de Júpiter, magnòlies, hortènsies i camèlies al jardí domèstic; pi canari, alzines i llentiscles al jardí romàntic; palmeres datileres a l’entrada del palau, eucaliptus al safareig, roures a la vora del canal... A més a més, al parc hi trobem cinc arbres catalogats d’interès local: una sequoia (única als parcs i jardins de Barcelona), una alzina, un cedre de l’Himàlaia, un til·ler i un cirerer d’arboç.

Curiositat

El Parc del Laberint ha estat escenari d’anuncis, obres de teatre i s’hi han rodat diverses pel·lícules. La darrera ha estat El perfum, del director alemany Tom Tykwer.

Adreça: Carrer Germans Desvalls (Horta-Guinardó).

COM DESENVOLUPEM L’ACTIVITAT?

L’eix de motivació d’aquesta activitat gira entorn al fet que els alumnes s’imaginin que són déus per un dia. Plantegem la visita com una investigació en què l’alumnat descobreix els elements arquitectònics i les escultures relacionats amb la mitologia grega. El laberint adquireix un protago-nisme especial en ser un espai inquietant i misteriós, marc inigualable per a la narració i la teatralit-zació d’històries que relacionen contes i natura. Tenim molt present aquesta metodologia en tots els punts del recorregut per apropar d’una manera molt expressiva i màgica els continguts a tots els participants.

Comencem la visita preguntant als infants què saben de les llegendes dels déus i del Parc del Laberint. En funció del seu treball previ a l’aula (activitats prèvies 1 i 2), l’educador dirigeix les expli-cacions i esbrina el que els petits s’imaginen que veuran durant la visita. En aquest punt i amb l’ajuda d’un mapa, mostrem quina és l’estructura del parc i com serà el recorregut. Aprofitem per explicar breument els orígens del parc i els canvis que ha viscut fins ara.

Abans de començar el recorregut pels diferents espais, dividim la classe en tres grups més petits i assignem a cada grup una fitxa amb un personatge mitològic (Minotaure, Ariadna i Teseu) que conté la seva imatge i una breu explicació de la seva història, tot amb un to clarament infantil:

Han d’estar ben atents a les explicacions de l’educador sobre el personatge que ha tocat a cada grup, per anar-ne coneixent més coses. Al marge d’aquests tres personatges, a cada punt del recorregut ens fixem en els gravats, les escultures i el tipus de vegetació. Passem per la porta xinesa i la plaça dels lleons, el jardí dels boixos, la gruta del Minotaure, el Laberint, on el grup explo-ra els sinuosos camins que ens ofereix fins a arribar al punt de trobada. Comentem aquí la història de Teseu, Ariadna i Eros, que ja tenen a les fitxes, i preguntem als infants quina sensació tenen en ser entre aquests passadissos de xiprers tan densos i retallats. Per acabar,sortim pel jardí romàn-tic, on observem el canvi de vegetació respecte del jardí neoclàssic. En el cas d’EP2 i EP3, recor-dem l’activitat prèvia 2, si l’han treballat a l’aula. Si no, els fem notar les diferències.

Un cop hem acabat l’itinerari, donem uns 10 minuts de temps als grups perquè creïn i representin la història d’amor que els hem explicat al Laberint. En el cas dels alumnes d’EP1, ajudem els grups i només representem la història amb gestos i sons. Amb els alumnes d’EP2 i EP3, hi introduïm diàleg. Després, i per acabar, fem una posada en comú representant les històries per grups.

Com a conclusió, fem una reflexió final sobre la influència de la mitologia grega en la nostra cultura (a través, per exemple, del mite de l’amor romàntic) i de les actituds que ajuden a preservar el parc. A través d’aquesta posada en comú, pretenem afavorir l’acció responsable de l’alumnat pel que fa la conservació del medi.

Per facilitar la comunicació de l’experiència, durant la visita l’educador (o bé el docent, en cas que no s’hagi tramitat el permís d’imatge) fa una fotografia de grup com a testimoni de l’excursió, que posteriorment enviarem per correu electrònic al professorat.

5

ACTIVITAT POSTERIOR 1

El meu laberint

Després d’haver visitat el Parc, hem experimentat què és estar perduts dins d’un laberint. Oi que és curiós com estan construïts els laberints, perquè ens hi despistem?

Com que l’experiència de cada infant haurà estat diferent, proposem que la comparteixin amb els altres fent cadascú el seu propi laberint. Podem utilitzar diferents tècniques artístiques: plastilina, pals de gelat, agulles d’estendre, palletes de plàstic, etc. Considerem aquesta activitat per a alumnes d’EP1 i EP2. Com a proposta de comunicació, podem exposar aquestes obres davant la resta de l’escola.

ACTIVITAT POSTERIOR 2

Protagonistes d’actualitat

Al llarg de tota l’activitat principal hem narrat als infants històries, llegendes i contes de diferents personatges que creen coses a la Terra i a l’univers. Avui dia hi ha fenòmens naturals i problemàti-ques ambientals que antigament no existien: l’efecte hivernacle, la desertització, etc. Proposem que siguin els mateixos alumnes els qui ara s’imaginin què pensarien les civilitzacions antigues sobre aquests temes. Demanem als alumnes que escriguin l’explicació d’aquests fenòmens com si fos una llegenda mitològica. Considerem aquesta activitat per a alumnes d’EP2 i EP3. Poden redactar-les com un article i, com a acció de comunicació, aplegar-les en una revista per ensenyar-la a la resta dels seus companys: “Protagonistes de llegenda”.

ACTIVITAT POSTERIOR 3

Tan senzill com un cabdell

Durant el nostre passeig pel Parc del Laberint descobrim que és un lloc màgic i que el laberint mateix ha estat l’escenari d’històries antigues i altres de més modernes. En la història d’Ariadna i Teseu, un simple cabdell es converteix en un objecte fonamental per trobar la sortida i en un símbol d’amor. Proposem als alumnes que, a través d’un story board la plantilla del qual incirporem com a material complementari, imaginin una història dins d’un laberint on hi hagi un objecte clau per sortir-ne.

Material de l’activitat posterior 3

Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/mediambientWeb organitzada segons àmbits ambientals i serveis. En l’apartat Espais verds i biodiversitat es troba diversa informació sobre el parc.

A l’apartat d’Educació ambiental hi ha informació sobre el programa Com funciona Barcelona?

Els documents de referència de la temàtica ambiental a la ciutat són:

Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2020: per una Barcelona més equitativa, pròspera i autosuficient Document elaborat pels signants de l’Agenda 21 que serveix de full de ruta per seguir treballant d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible. Defineix un pla d’acció en els 10 àmbits següents: biodiversitat, espai públic i mobilitat, qualitat ambiental i salut, ciutat eficient, productiva i emissions zero, ús racional dels recursos, bon govern i responsabilitat social, benestar de les persones, progrés i desenvolupament, educació i acció ciutadana, i resiliència i responsabilitat planetària. Cada temàtica es concreta amb 10 línies d’acció.

Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020Aquest Pla de l’Ajuntament de Barcelona fa una anàlisi del verd de la ciutat i traça una estratègia per renaturalitzar l’espai urbà barceloní en el període 2013-2020. S’hi troba informació útil sobre el tipus d’hàbitat de verd urbà que hi ha a la ciutat, les funcions de cadascun d’ells, dades de biodi-versitat, superfície de verd per habitant, etc.

Agenda 21 escolar de Barcelona www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/El programa A21 escolar de Barcelona té per objectiu ajudar als centres educatius de la ciutat per tal que portin a terme projectes d’innovació educativa que, mitjançant la participació, la implicació i el compromís, transformin el seu entorn més immediat. Per a que cada centre faci realitat els seus projectes d’educació ambiental i sostenibilitat l’A21E ofereix assessorament, formació i recursos (vídeos, guies, notícies, espais d’intercanvi...).

Dins la temàtica “Biodiversitat” hi ha un recull de recursos (lectures, llibres, materials didàctics, vídeos, jocs, etc.) sobre la biodiversitat en ambients urbans, entre els que destaquem:

Apropa’t als parcs!Guia didàctica de l’Agenda 21 Escolar de Barcelona que inclou una metodologia de treball per estimular el naixement d’un projecte en un parc proper al centre escolar. Com crear un context d’aprenentatge, promoure la col·laboració entre alumnat i la comunitat i aprofitar els espais propers per imaginar i executar processos i solucions. Aquesta guia forma part del Programa Apropa’t als Parcs. Es tracta d’una iniciativa que assessora i acompanya als centres adscrits a l’A21 escolar en un procés educatiu centrat en el parc com a context d’aprenentatge i a través del qual es promou el disseny i la realització d’accions de millora en l’entorn per part de l’alumnat implicat. Per a més informació o contacte: agenda21escolar@bcn.cat

Els secrets que amaga el Parc del Laberint

Guia didàctica per al professorat

Fauna de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 sobre els diferents hàbitats en els quals podem trobar amfibis, rèptils i mamífers a Barcelona. Un repàs a la biodiversitat vertebrada terrestre mitjançant fitxes d’espècies agrupades segons les darreres observacions.

Ocells de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ens presenta l’ornitologia de Barcelona a través de les 25 espècies més habituals de la ciutat. Inclou una aproximació a la interpretació dels sons dels ocells a partir de sonogrames.

Els corredors verds urbansGuia de l’Ajuntament de Barcelona sobre la connectivitat ecològica i la naturalització dels espais urbans. Tracta els avantatges dels espais verds a les ciutat tant des del punt de vista natural com social i en proposacriteris de disseny i instruments metodològics.

Guia de jardineria sostenibleGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ofereix consells i idees per aplicar els criteris de sostenibilitat en la jardineria domèstica. Inclou orientacions per al disseny i manteniment del jardí i per a la selecció d’espècies.

Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA) www.bcn.cat/agenda21/Web de l’Agenda 21 que incorpora l’enllaç l’SDEA, centre especialitzat en informació i recursos d’educació ambiental adreçat a persones i entitats interessades en el treball educatiu per la soste-nibilitat, especialment en l’àmbit urbà. Conté el catàleg electrònic del fons de recursos didàctics, on es pot fer una cerca avançada per accedir a més materials relacionats amb la biodiversitat i la sostenibilitat. També es pot demanar material de préstec.

Dels recursos disponibles destaquen:

Biodiversitat (Recull de recursos, núm. 4)Recull de recursos on trobareu tant materials per tractar els aspectes més propers com ara el verd urbà, els animals a la ciutat o els aliments, com altres relacionats amb la importància de preservar la biodiversitat a nivell global. Els recursos estan disponibles en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental.

Hàbitat: guia d’activitats per a l’educació ambiental www.xesc.cat/habitat/Guia pràctica amb 50 activitats d’educació ambiental de caire lúdic per a l’àmbit educatiu formal i no formal i adreçades des d’infants de 4 anys fins a adults. La guia és el resultat d’un procés promogut pel Ministeri de Medi Ambient i en el que van participar escoles de Barcelona a través d’un Pla d’Educació Ambiental. En el marc de la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), la guia ha estat actualitzada i millorada per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El format en línia s’estructura en cinc blocs temàtics: reconeixement de l’entorn i les necessitats vitals, apreciant

la biodiversitat de la vida, aprenent a gestionar els recursos naturals, detectant problemes i considerant tendències.

Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/mediambientWeb del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

A la secció d’Educació per a la sostenibilitat hi trobem una guia d’educació ambiental, elaborada per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, que ofereix consells i idees per a la pràctica de la jardineria amb criteris sostenibles.

Guia pràctica de xerojardineria Que marca unes directrius per cuidar el nostre jardí d’una manera reconciliada amb el medi ambient.

Agricultura, Ramadaria, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/agriculturaWeb del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generali-tat de Catalunya. En la secció Medi Natural>Fauna, flora i animals de companyia>Fauna salvatge protegida del medi urbà, hi ha molta informació sobre espècies urbanes.

PER A MÉS INFORMACIÓ:

Com funciona Barcelona? www.bcn.cat/educacio/pae comfuncionabarcelona@bcn.catTel. 933 262 223

ACTIVITAT PRÈVIA 1

On és la sortida?

El rei Minos tenia tancat en un laberint el Minotaure perquè no es pogués escapar. Un laberint és un lloc en què ens endinsem i trobem molts camins però només un ens porta a la sortida. És molt fàcil perdre-s’hi, hem de decidir cap a on avancem i no sempre és en la direcció correcta. Per familiaritzar-nos amb aquests recorreguts sinuosos, proposem que els infants trobin la sortida d’un laberint en un paper. Aquest serà el dibuix del mateix Laberint d’Horta. Considerem aquesta activi-tat sobretot per a l’alumnat del primer cicle d’EPO, tot i que també es pot treballar en altres cicles, a criteri del docent. Podem endur-nos aquests dibuixos a la visita perquè ens serveixin de pista per trobar la sortida.

Material de l’activitat prèvia 1

ACTIVITAT PRÈVIA 2

Verd sensat i verd esbojarrat

En moltes ocasions, les llegendes i els mites queden reflectits en escultures que evoquen històries passades. I no només en les figures que estan fetes de pedra: als jardins també s’han creat formes curioses amb els arbustos. Tots els ornaments i la vegetació que hi ha als jardins ens donen pistes de l’època en què es van construir: els laberints, les estàtues, la disposició dels espais, la presèn-cia d’aigua, etc.

A través d’una senzilla fitxa, relacionem quatre fotografies amb el tipus de jardí a què corresponen: romàntic o neoclàssic, els dos estils amb més presència al Parc del Laberint. Afavorim la reflexió sobre el tipus de cultura que hi ha darrere de cada un.

A la webgrafia incorporem un enllaç a la pàgina d’Espais verds i biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona, d’on es pot extreure més informació sobre els estils del Parc del Laberint.

Proposem aquesta activitat per a l’alumnat de segon i tercer cicle d’EPO. Podem traslladar aques-ta tasca a la visita, ja que les imatges que incorporem a la fitxa corresponen a zones del jardí on fem parades i activitats.

Material de l’activitat prèvia 2

EL PROGRAMA COM FUNCIONA BARCELONA?

Amb les visites i activitats que integren el programa Com funciona Barcelona? tenim per objectiu educar a partir del coneixement del metabolisme de la ciutat. Pretenem potenciar els canvis de valors i generar noves actituds per implicar l’alumnat en la gestió ambiental de la nostra ciutat a través d’una proposta pedagògica que basem en la descoberta, la investigació, la reflexió i l’acció-comunicació, sense perdre de vista la motivació necessària per despertar l’interès de l’alumnat.

Els objectius específics que es desenvolupen en aquesta activitat estan adaptats i relacionats amb els continguts curriculars. Apostem per un treball processual més enllà d’activitats aïllades, amb les propostes de suport que el professorat pot dur a terme a l’aula: activitats prèvies per tal de preparar i motivar l’alumnat a la visita, i activitats posteriors per aprofundir en els continguts treballats i per tal que l’alumnat dugui a terme accions concretes en el centre educatiu.

QUÈ US OFERIM AMB AQUESTA ACTIVITAT?

La visita al Parc del Laberint ofereix la possibilitat de descobrir el jardí més antic de tot Barcelona i conèixer-ne la història. L’activitat permet a l’alumnat observar diferents elements naturals i humanitzats de l’entorn i relacionar les escultures de la mitologia grega amb la natura, donant valor a les cultures de temps passats.

ON ES REALITZA?

El Parc del Laberint d’Horta és actualment un jardí-museu, de fet és el jardí històric més antic de Barcelona. La seva singularitat més preuada és el laberint realitzat amb xiprer, tot i que també hi destaquen els ambients creats per l’aigua i la presència al llarg del recorregut de la mitologia grega, representada per escultures i gravats.

Fou dissenyat el 1791 amb un estil neoclàssic per encàrrec de Joan Desvalls, propietari de la finca i marquès de Llupià i d’Alfarràs, però no es va finalitzar fins més de seixanta anys després, amb la petjada de l’estil romàntic de mitjan segle XIX, com bé en deixa constància el jardí romàntic. Més tard, el 1880, es va construir el jardí domèstic, tancat al públic en general però visitable amb aquest tipus de visites en grup.

El 1967 el jardí passà a mans de l’Administració pública i, després de diverses remodelacions, s’obrí al públic el 1971. L’afluència de públic va provocar un deteriorament important del laberint vegetal, motiu pel qual es va replantar i no va ser fins al 1994 que, juntament amb altres restaura-cions, es van obrir al públic les 9,1 hectàrees que coneixem avui dia, però amb més mesures per garantir-ne la conservació.

Els espais més destacats del parc són:

• Palau, que inclou la torre Subirana, l’edificació més antiga del parc. • Jardí dels boixos, mostra d’art topiari i espai molt íntim i recollit amb dos brolladors d’aigua. • Jardí domèstic: la família el feia servir habitualment. És una construcció ordenada en parterres i

amb espècies d’arbres notables. • Jardí neoclàssic, dins del qual hi ha:

· Laberint: peça central del jardí, amb 750 metres lineals de xiprer plantats. Està consagrat al déu Eros, en lloc del Minotaure llegendari.

· Canal romàntic: antigament s’hi podia passejar amb barques i estava poblat d’animals. Dispo-sa d’una illeta, l’illa de l’Amor, en un dels extrems més amples.

· Gruta del Minotaure, gruta artificial recoberta de vegetació amb una figura del Minotaure. · Pavelló neoclàssic, lloc predilecte per a les activitats socials. Està dedicat a les muses, a l’art i la natura.

· Safareig: servia per emmagatzemar l’aigua de reg, provinent d’una mina natural.• Jardí romàntic: espai amb molts arbres frondosos i entapissat de verd, amb parterres, placetes

i nombroses peces d’aigua. Al seu naixement hi ha la cascada, que es converteix en un llit d’aigua sobre pedres i molsa, recobert de vegetació. Dins d’aquest jardí hi ha el fals cementiri i la porta xinesa.

L’aigua al Laberint

L’aigua és present al Laberint en més de 20 elements i, de diverses maneres, és protagonista d’espais i sensacions diferents: fonts, cascades, brolladors, rieres, canals de reg, safareigs, basses, etc., ambients que afavoreixen el creixement de la vegetació, la presència de fauna associada a aquests ecosistemes i la recuperació d’espècies protegides d’amfibis, com ara el tòtil i la reineta.

Després de la restauració del jardí als anys noranta, en l’ús de l’aigua s’han tingut en compte criteris de sostenibilitat, ja que el circuit de l’aigua ornamental és un circuit tancat que reutilitza part de l’aigua. Pel que fa a l’origen de l’aigua, una part prové de fonts de Collserola, s’emmagatzema prèviament i entra al circuit general del parc. Les pèrdues d’aigua que es generen en el circuit es cobreixen amb aigua de la xarxa d’abastament. A més a més, el reg s’ha automatitzat per minimitzar el consum d’aigua.

La mitologia al Laberint

El jardí neoclàssic està ple d’escultures i gravats que evoquen l’Antiga Grècia. Durant la visita s’observen algunes escultures que amaguen històries que estan entrellaçades:

• El mite del Minotaure, el monstre híbrid amb cap de bou i cos d’home que el rei Minos tanca al Laberint, i Ariadna, filla de Minos i Pasífae, que va ajudar Teseu a sortir del laberint proporcionant-li un cabdell. Ariadna va fugir amb Teseu, que la va abandonar a l’illa de Naxos.

• El mite d’Urà i Gea, que explica l’origen de la terra. Gea és la personificació de la Terra, que es fecunda a si mateixa i crea el cel, les muntanyes i els oceans. Urà és la personificació del cel i neix de Gea, a qui cobreix i fecunda, originant diversos éssers i déus.

• El mite de Zeus i Europa, que explica el rapte d’Europa per part de Zeus, déu suprem dels grecs, pare dels déus i dels homes. L’espai per on passa Zeus amb Europa dóna nom al continent europeu.

La vegetació al Laberint

Durant l’itinerari es poden observar mostres d’art topiari, un estil de jardineria en què el jardiner dóna una forma determinada a arbustos o arbres retallant regularment els brots que sobrepassen el perfil establert. Els arbustos que s’utilitzen són el boix, el teix i el xiprer.

Al llarg del parc hi trobem la presència de pi i llorer, però altres plantes marquen els ambients dels diferents espais: arbre de Júpiter, magnòlies, hortènsies i camèlies al jardí domèstic; pi canari, alzines i llentiscles al jardí romàntic; palmeres datileres a l’entrada del palau, eucaliptus al safareig, roures a la vora del canal... A més a més, al parc hi trobem cinc arbres catalogats d’interès local: una sequoia (única als parcs i jardins de Barcelona), una alzina, un cedre de l’Himàlaia, un til·ler i un cirerer d’arboç.

Curiositat

El Parc del Laberint ha estat escenari d’anuncis, obres de teatre i s’hi han rodat diverses pel·lícules. La darrera ha estat El perfum, del director alemany Tom Tykwer.

Adreça: Carrer Germans Desvalls (Horta-Guinardó).

COM DESENVOLUPEM L’ACTIVITAT?

L’eix de motivació d’aquesta activitat gira entorn al fet que els alumnes s’imaginin que són déus per un dia. Plantegem la visita com una investigació en què l’alumnat descobreix els elements arquitectònics i les escultures relacionats amb la mitologia grega. El laberint adquireix un protago-nisme especial en ser un espai inquietant i misteriós, marc inigualable per a la narració i la teatralit-zació d’històries que relacionen contes i natura. Tenim molt present aquesta metodologia en tots els punts del recorregut per apropar d’una manera molt expressiva i màgica els continguts a tots els participants.

Comencem la visita preguntant als infants què saben de les llegendes dels déus i del Parc del Laberint. En funció del seu treball previ a l’aula (activitats prèvies 1 i 2), l’educador dirigeix les expli-cacions i esbrina el que els petits s’imaginen que veuran durant la visita. En aquest punt i amb l’ajuda d’un mapa, mostrem quina és l’estructura del parc i com serà el recorregut. Aprofitem per explicar breument els orígens del parc i els canvis que ha viscut fins ara.

Abans de començar el recorregut pels diferents espais, dividim la classe en tres grups més petits i assignem a cada grup una fitxa amb un personatge mitològic (Minotaure, Ariadna i Teseu) que conté la seva imatge i una breu explicació de la seva història, tot amb un to clarament infantil:

Han d’estar ben atents a les explicacions de l’educador sobre el personatge que ha tocat a cada grup, per anar-ne coneixent més coses. Al marge d’aquests tres personatges, a cada punt del recorregut ens fixem en els gravats, les escultures i el tipus de vegetació. Passem per la porta xinesa i la plaça dels lleons, el jardí dels boixos, la gruta del Minotaure, el Laberint, on el grup explo-ra els sinuosos camins que ens ofereix fins a arribar al punt de trobada. Comentem aquí la història de Teseu, Ariadna i Eros, que ja tenen a les fitxes, i preguntem als infants quina sensació tenen en ser entre aquests passadissos de xiprers tan densos i retallats. Per acabar,sortim pel jardí romàn-tic, on observem el canvi de vegetació respecte del jardí neoclàssic. En el cas d’EP2 i EP3, recor-dem l’activitat prèvia 2, si l’han treballat a l’aula. Si no, els fem notar les diferències.

Un cop hem acabat l’itinerari, donem uns 10 minuts de temps als grups perquè creïn i representin la història d’amor que els hem explicat al Laberint. En el cas dels alumnes d’EP1, ajudem els grups i només representem la història amb gestos i sons. Amb els alumnes d’EP2 i EP3, hi introduïm diàleg. Després, i per acabar, fem una posada en comú representant les històries per grups.

Com a conclusió, fem una reflexió final sobre la influència de la mitologia grega en la nostra cultura (a través, per exemple, del mite de l’amor romàntic) i de les actituds que ajuden a preservar el parc. A través d’aquesta posada en común, pretenem a favorir l’acció responsable de l’alumnat pel que fa la conservació del medi.

Per facilitar la comunicació de l’experiència, durant la visita l’educador (o bé el docent, en cas que no s’hagi tramitat el permís d’imatge) fa una fotografia de grup com a testimoni de l’excursió, que posteriorment enviarem per correu electrònic al professorat.

ACTIVITAT POSTERIOR 1

El meu laberint

Després d’haver visitat el Parc, hem experimentat què és estar perduts dins d’un laberint. Oi que és curiós com estan construïts els laberints, perquè ens hi despistem?

Com que l’experiència de cada infant haurà estat diferent, proposem que la comparteixin amb els altres fent cadascú el seu propi laberint. Podem utilitzar diferents tècniques artístiques: plastilina, pals de gelat, agulles d’estendre, palletes de plàstic, etc. Considerem aquesta activitat per a alumnes d’EP1 i EP2. Com a proposta de comunicació, podem exposar aquestes obres davant la resta de l’escola.

ACTIVITAT POSTERIOR 2

Protagonistes d’actualitat

Al llarg de tota l’activitat principal hem narrat als infants històries, llegendes i contes de diferents personatges que creen coses a la Terra i a l’univers. Avui dia hi ha fenòmens naturals i problemàti-ques ambientals que antigament no existien: l’efecte hivernacle, la desertització, etc. Proposem que siguin els mateixos alumnes els qui ara s’imaginin què pensarien les civilitzacions antigues sobre aquests temes. Demanem als alumnes que escriguin l’explicació d’aquests fenòmens com si fos una llegenda mitològica. Considerem aquesta activitat per a alumnes d’EP2 i EP3. Poden redactar-les com un article i, com a acció de comunicació, aplegar-les en una revista per ensenyar-la a la resta dels seus companys: “Protagonistes de llegenda”.

ACTIVITAT POSTERIOR 3

Tan senzill com un cabdell

Durant el nostre passeig pel Parc del Laberint descobrim que és un lloc màgic i que el laberint mateix ha estat l’escenari d’històries antigues i altres de més modernes. En la història d’Ariadna i Teseu, un simple cabdell es converteix en un objecte fonamental per trobar la sortida i en un símbol d’amor. Proposem als alumnes que, a través d’un story board la plantilla del qual incirporem com a material complementari, imaginin una història dins d’un laberint on hi hagi un objecte clau per sortir-ne.

Material de l’activitat posterior 3

Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/mediambientWeb organitzada segons àmbits ambientals i serveis. En l’apartat Espais verds i biodiversitat es troba diversa informació sobre el parc.

A l’apartat d’Educació ambiental hi ha informació sobre el programa Com funciona Barcelona?

Els documents de referència de la temàtica ambiental a la ciutat són:

Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2020: per una Barcelona més equitativa, pròspera i autosuficient Document elaborat pels signants de l’Agenda 21 que serveix de full de ruta per seguir treballant d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible. Defineix un pla d’acció en els 10 àmbits següents: biodiversitat, espai públic i mobilitat, qualitat ambiental i salut, ciutat eficient, productiva i emissions zero, ús racional dels recursos, bon govern i responsabilitat social, benestar de les persones, progrés i desenvolupament, educació i acció ciutadana, i resiliència i responsabilitat planetària. Cada temàtica es concreta amb 10 línies d’acció.

Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020Aquest Pla de l’Ajuntament de Barcelona fa una anàlisi del verd de la ciutat i traça una estratègia per renaturalitzar l’espai urbà barceloní en el període 2013-2020. S’hi troba informació útil sobre el tipus d’hàbitat de verd urbà que hi ha a la ciutat, les funcions de cadascun d’ells, dades de biodi-versitat, superfície de verd per habitant, etc.

Agenda 21 escolar de Barcelona www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/El programa A21 escolar de Barcelona té per objectiu ajudar als centres educatius de la ciutat per tal que portin a terme projectes d’innovació educativa que, mitjançant la participació, la implicació i el compromís, transformin el seu entorn més immediat. Per a que cada centre faci realitat els seus projectes d’educació ambiental i sostenibilitat l’A21E ofereix assessorament, formació i recursos (vídeos, guies, notícies, espais d’intercanvi...).

Dins la temàtica “Biodiversitat” hi ha un recull de recursos (lectures, llibres, materials didàctics, vídeos, jocs, etc.) sobre la biodiversitat en ambients urbans, entre els que destaquem:

Apropa’t als parcs!Guia didàctica de l’Agenda 21 Escolar de Barcelona que inclou una metodologia de treball per estimular el naixement d’un projecte en un parc proper al centre escolar. Com crear un context d’aprenentatge, promoure la col·laboració entre alumnat i la comunitat i aprofitar els espais propers per imaginar i executar processos i solucions. Aquesta guia forma part del Programa Apropa’t als Parcs. Es tracta d’una iniciativa que assessora i acompanya als centres adscrits a l’A21 escolar en un procés educatiu centrat en el parc com a context d’aprenentatge i a través del qual es promou el disseny i la realització d’accions de millora en l’entorn per part de l’alumnat implicat. Per a més informació o contacte: agenda21escolar@bcn.cat

6

Els secrets que amaga el Parc del Laberint

Activitats prèviesa l’aula

Guia didàctica per al professorat

Fauna de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 sobre els diferents hàbitats en els quals podem trobar amfibis, rèptils i mamífers a Barcelona. Un repàs a la biodiversitat vertebrada terrestre mitjançant fitxes d’espècies agrupades segons les darreres observacions.

Ocells de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ens presenta l’ornitologia de Barcelona a través de les 25 espècies més habituals de la ciutat. Inclou una aproximació a la interpretació dels sons dels ocells a partir de sonogrames.

Els corredors verds urbansGuia de l’Ajuntament de Barcelona sobre la connectivitat ecològica i la naturalització dels espais urbans. Tracta els avantatges dels espais verds a les ciutat tant des del punt de vista natural com social i en proposacriteris de disseny i instruments metodològics.

Guia de jardineria sostenibleGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ofereix consells i idees per aplicar els criteris de sostenibilitat en la jardineria domèstica. Inclou orientacions per al disseny i manteniment del jardí i per a la selecció d’espècies.

Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA) www.bcn.cat/agenda21/Web de l’Agenda 21 que incorpora l’enllaç l’SDEA, centre especialitzat en informació i recursos d’educació ambiental adreçat a persones i entitats interessades en el treball educatiu per la soste-nibilitat, especialment en l’àmbit urbà. Conté el catàleg electrònic del fons de recursos didàctics, on es pot fer una cerca avançada per accedir a més materials relacionats amb la biodiversitat i la sostenibilitat. També es pot demanar material de préstec.

Dels recursos disponibles destaquen:

Biodiversitat (Recull de recursos, núm. 4)Recull de recursos on trobareu tant materials per tractar els aspectes més propers com ara el verd urbà, els animals a la ciutat o els aliments, com altres relacionats amb la importància de preservar la biodiversitat a nivell global. Els recursos estan disponibles en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental.

Hàbitat: guia d’activitats per a l’educació ambiental www.xesc.cat/habitat/Guia pràctica amb 50 activitats d’educació ambiental de caire lúdic per a l’àmbit educatiu formal i no formal i adreçades des d’infants de 4 anys fins a adults. La guia és el resultat d’un procés promogut pel Ministeri de Medi Ambient i en el que van participar escoles de Barcelona a través d’un Pla d’Educació Ambiental. En el marc de la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), la guia ha estat actualitzada i millorada per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El format en línia s’estructura en cinc blocs temàtics: reconeixement de l’entorn i les necessitats vitals, apreciant

la biodiversitat de la vida, aprenent a gestionar els recursos naturals, detectant problemes i considerant tendències.

Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/mediambientWeb del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

A la secció d’Educació per a la sostenibilitat hi trobem una guia d’educació ambiental, elaborada per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, que ofereix consells i idees per a la pràctica de la jardineria amb criteris sostenibles.

Guia pràctica de xerojardineria Que marca unes directrius per cuidar el nostre jardí d’una manera reconciliada amb el medi ambient.

Agricultura, Ramadaria, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/agriculturaWeb del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generali-tat de Catalunya. En la secció Medi Natural>Fauna, flora i animals de companyia>Fauna salvatge protegida del medi urbà, hi ha molta informació sobre espècies urbanes.

PER A MÉS INFORMACIÓ:

Com funciona Barcelona? www.bcn.cat/educacio/pae comfuncionabarcelona@bcn.catTel. 933 262 223

ACTIVITAT PRÈVIA 1

On és la sortida?

El rei Minos tenia tancat en un laberint el Minotaure perquè no es pogués escapar. Un laberint és un lloc en què ens endinsem i trobem molts camins però només un ens porta a la sortida. És molt fàcil perdre-s’hi, hem de decidir cap a on avancem i no sempre és en la direcció correcta. Per familiaritzar-nos amb aquests recorreguts sinuosos, proposem que els infants trobin la sortida d’un laberint en un paper. Aquest serà el dibuix del mateix Laberint d’Horta. Considerem aquesta activi-tat sobretot per a l’alumnat del primer cicle d’EPO, tot i que també es pot treballar en altres cicles, a criteri del docent. Podem endur-nos aquests dibuixos a la visita perquè ens serveixin de pista per trobar la sortida.

Material de l’activitat prèvia 1

ACTIVITAT PRÈVIA 2

Verd sensat i verd esbojarrat

En moltes ocasions, les llegendes i els mites queden reflectits en escultures que evoquen històries passades. I no només en les figures que estan fetes de pedra: als jardins també s’han creat formes curioses amb els arbustos. Tots els ornaments i la vegetació que hi ha als jardins ens donen pistes de l’època en què es van construir: els laberints, les estàtues, la disposició dels espais, la presèn-cia d’aigua, etc.

A través d’una senzilla fitxa, relacionem quatre fotografies amb el tipus de jardí a què corresponen: romàntic o neoclàssic, els dos estils amb més presència al Parc del Laberint. Afavorim la reflexió sobre el tipus de cultura que hi ha darrere de cada un.

A la webgrafia incorporem un enllaç a la pàgina d’Espais verds i biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona, d’on es pot extreure més informació sobre els estils del Parc del Laberint.

Proposem aquesta activitat per a l’alumnat de segon i tercer cicle d’EPO. Podem traslladar aques-ta tasca a la visita, ja que les imatges que incorporem a la fitxa corresponen a zones del jardí on fem parades i activitats.

Material de l’activitat prèvia 2

EL PROGRAMA COM FUNCIONA BARCELONA?

Amb les visites i activitats que integren el programa Com funciona Barcelona? tenim per objectiu educar a partir del coneixement del metabolisme de la ciutat. Pretenem potenciar els canvis de valors i generar noves actituds per implicar l’alumnat en la gestió ambiental de la nostra ciutat a través d’una proposta pedagògica que basem en la descoberta, la investigació, la reflexió i l’acció-comunicació, sense perdre de vista la motivació necessària per despertar l’interès de l’alumnat.

Els objectius específics que es desenvolupen en aquesta activitat estan adaptats i relacionats amb els continguts curriculars. Apostem per un treball processual més enllà d’activitats aïllades, amb les propostes de suport que el professorat pot dur a terme a l’aula: activitats prèvies per tal de preparar i motivar l’alumnat a la visita, i activitats posteriors per aprofundir en els continguts treballats i per tal que l’alumnat dugui a terme accions concretes en el centre educatiu.

QUÈ US OFERIM AMB AQUESTA ACTIVITAT?

La visita al Parc del Laberint ofereix la possibilitat de descobrir el jardí més antic de tot Barcelona i conèixer-ne la història. L’activitat permet a l’alumnat observar diferents elements naturals i humanitzats de l’entorn i relacionar les escultures de la mitologia grega amb la natura, donant valor a les cultures de temps passats.

ON ES REALITZA?

El Parc del Laberint d’Horta és actualment un jardí-museu, de fet és el jardí històric més antic de Barcelona. La seva singularitat més preuada és el laberint realitzat amb xiprer, tot i que també hi destaquen els ambients creats per l’aigua i la presència al llarg del recorregut de la mitologia grega, representada per escultures i gravats.

Fou dissenyat el 1791 amb un estil neoclàssic per encàrrec de Joan Desvalls, propietari de la finca i marquès de Llupià i d’Alfarràs, però no es va finalitzar fins més de seixanta anys després, amb la petjada de l’estil romàntic de mitjan segle XIX, com bé en deixa constància el jardí romàntic. Més tard, el 1880, es va construir el jardí domèstic, tancat al públic en general però visitable amb aquest tipus de visites en grup.

El 1967 el jardí passà a mans de l’Administració pública i, després de diverses remodelacions, s’obrí al públic el 1971. L’afluència de públic va provocar un deteriorament important del laberint vegetal, motiu pel qual es va replantar i no va ser fins al 1994 que, juntament amb altres restaura-cions, es van obrir al públic les 9,1 hectàrees que coneixem avui dia, però amb més mesures per garantir-ne la conservació.

Els espais més destacats del parc són:

• Palau, que inclou la torre Subirana, l’edificació més antiga del parc. • Jardí dels boixos, mostra d’art topiari i espai molt íntim i recollit amb dos brolladors d’aigua. • Jardí domèstic: la família el feia servir habitualment. És una construcció ordenada en parterres i

amb espècies d’arbres notables. • Jardí neoclàssic, dins del qual hi ha:

· Laberint: peça central del jardí, amb 750 metres lineals de xiprer plantats. Està consagrat al déu Eros, en lloc del Minotaure llegendari.

· Canal romàntic: antigament s’hi podia passejar amb barques i estava poblat d’animals. Dispo-sa d’una illeta, l’illa de l’Amor, en un dels extrems més amples.

· Gruta del Minotaure, gruta artificial recoberta de vegetació amb una figura del Minotaure. · Pavelló neoclàssic, lloc predilecte per a les activitats socials. Està dedicat a les muses, a l’art i la natura.

· Safareig: servia per emmagatzemar l’aigua de reg, provinent d’una mina natural.• Jardí romàntic: espai amb molts arbres frondosos i entapissat de verd, amb parterres, placetes

i nombroses peces d’aigua. Al seu naixement hi ha la cascada, que es converteix en un llit d’aigua sobre pedres i molsa, recobert de vegetació. Dins d’aquest jardí hi ha el fals cementiri i la porta xinesa.

L’aigua al Laberint

L’aigua és present al Laberint en més de 20 elements i, de diverses maneres, és protagonista d’espais i sensacions diferents: fonts, cascades, brolladors, rieres, canals de reg, safareigs, basses, etc., ambients que afavoreixen el creixement de la vegetació, la presència de fauna associada a aquests ecosistemes i la recuperació d’espècies protegides d’amfibis, com ara el tòtil i la reineta.

Després de la restauració del jardí als anys noranta, en l’ús de l’aigua s’han tingut en compte criteris de sostenibilitat, ja que el circuit de l’aigua ornamental és un circuit tancat que reutilitza part de l’aigua. Pel que fa a l’origen de l’aigua, una part prové de fonts de Collserola, s’emmagatzema prèviament i entra al circuit general del parc. Les pèrdues d’aigua que es generen en el circuit es cobreixen amb aigua de la xarxa d’abastament. A més a més, el reg s’ha automatitzat per minimitzar el consum d’aigua.

La mitologia al Laberint

El jardí neoclàssic està ple d’escultures i gravats que evoquen l’Antiga Grècia. Durant la visita s’observen algunes escultures que amaguen històries que estan entrellaçades:

• El mite del Minotaure, el monstre híbrid amb cap de bou i cos d’home que el rei Minos tanca al Laberint, i Ariadna, filla de Minos i Pasífae, que va ajudar Teseu a sortir del laberint proporcionant-li un cabdell. Ariadna va fugir amb Teseu, que la va abandonar a l’illa de Naxos.

• El mite d’Urà i Gea, que explica l’origen de la terra. Gea és la personificació de la Terra, que es fecunda a si mateixa i crea el cel, les muntanyes i els oceans. Urà és la personificació del cel i neix de Gea, a qui cobreix i fecunda, originant diversos éssers i déus.

• El mite de Zeus i Europa, que explica el rapte d’Europa per part de Zeus, déu suprem dels grecs, pare dels déus i dels homes. L’espai per on passa Zeus amb Europa dóna nom al continent europeu.

La vegetació al Laberint

Durant l’itinerari es poden observar mostres d’art topiari, un estil de jardineria en què el jardiner dóna una forma determinada a arbustos o arbres retallant regularment els brots que sobrepassen el perfil establert. Els arbustos que s’utilitzen són el boix, el teix i el xiprer.

Al llarg del parc hi trobem la presència de pi i llorer, però altres plantes marquen els ambients dels diferents espais: arbre de Júpiter, magnòlies, hortènsies i camèlies al jardí domèstic; pi canari, alzines i llentiscles al jardí romàntic; palmeres datileres a l’entrada del palau, eucaliptus al safareig, roures a la vora del canal... A més a més, al parc hi trobem cinc arbres catalogats d’interès local: una sequoia (única als parcs i jardins de Barcelona), una alzina, un cedre de l’Himàlaia, un til·ler i un cirerer d’arboç.

Curiositat

El Parc del Laberint ha estat escenari d’anuncis, obres de teatre i s’hi han rodat diverses pel·lícules. La darrera ha estat El perfum, del director alemany Tom Tykwer.

Adreça: Carrer Germans Desvalls (Horta-Guinardó).

COM DESENVOLUPEM L’ACTIVITAT?

L’eix de motivació d’aquesta activitat gira entorn al fet que els alumnes s’imaginin que són déus per un dia. Plantegem la visita com una investigació en què l’alumnat descobreix els elements arquitectònics i les escultures relacionats amb la mitologia grega. El laberint adquireix un protago-nisme especial en ser un espai inquietant i misteriós, marc inigualable per a la narració i la teatralit-zació d’històries que relacionen contes i natura. Tenim molt present aquesta metodologia en tots els punts del recorregut per apropar d’una manera molt expressiva i màgica els continguts a tots els participants.

Comencem la visita preguntant als infants què saben de les llegendes dels déus i del Parc del Laberint. En funció del seu treball previ a l’aula (activitats prèvies 1 i 2), l’educador dirigeix les expli-cacions i esbrina el que els petits s’imaginen que veuran durant la visita. En aquest punt i amb l’ajuda d’un mapa, mostrem quina és l’estructura del parc i com serà el recorregut. Aprofitem per explicar breument els orígens del parc i els canvis que ha viscut fins ara.

Abans de començar el recorregut pels diferents espais, dividim la classe en tres grups més petits i assignem a cada grup una fitxa amb un personatge mitològic (Minotaure, Ariadna i Teseu) que conté la seva imatge i una breu explicació de la seva història, tot amb un to clarament infantil:

Han d’estar ben atents a les explicacions de l’educador sobre el personatge que ha tocat a cada grup, per anar-ne coneixent més coses. Al marge d’aquests tres personatges, a cada punt del recorregut ens fixem en els gravats, les escultures i el tipus de vegetació. Passem per la porta xinesa i la plaça dels lleons, el jardí dels boixos, la gruta del Minotaure, el Laberint, on el grup explo-ra els sinuosos camins que ens ofereix fins a arribar al punt de trobada. Comentem aquí la història de Teseu, Ariadna i Eros, que ja tenen a les fitxes, i preguntem als infants quina sensació tenen en ser entre aquests passadissos de xiprers tan densos i retallats. Per acabar,sortim pel jardí romàn-tic, on observem el canvi de vegetació respecte del jardí neoclàssic. En el cas d’EP2 i EP3, recor-dem l’activitat prèvia 2, si l’han treballat a l’aula. Si no, els fem notar les diferències.

Un cop hem acabat l’itinerari, donem uns 10 minuts de temps als grups perquè creïn i representin la història d’amor que els hem explicat al Laberint. En el cas dels alumnes d’EP1, ajudem els grups i només representem la història amb gestos i sons. Amb els alumnes d’EP2 i EP3, hi introduïm diàleg. Després, i per acabar, fem una posada en comú representant les històries per grups.

Com a conclusió, fem una reflexió final sobre la influència de la mitologia grega en la nostra cultura (a través, per exemple, del mite de l’amor romàntic) i de les actituds que ajuden a preservar el parc. A través d’aquesta posada en comú, pretenem afavorir l’acció responsable de l’alumnat pel que fa la conservació del medi.

Per facilitar la comunicació de l’experiència, durant la visita l’educador (o bé el docent, en cas que no s’hagi tramitat el permís d’imatge) fa una fotografia de grup com a testimoni de l’excursió, que posteriorment enviarem per correu electrònic al professorat.

ACTIVITAT POSTERIOR 1

El meu laberint

Després d’haver visitat el Parc, hem experimentat què és estar perduts dins d’un laberint. Oi que és curiós com estan construïts els laberints, perquè ens hi despistem?

Com que l’experiència de cada infant haurà estat diferent, proposem que la comparteixin amb els altres fent cadascú el seu propi laberint. Podem utilitzar diferents tècniques artístiques: plastilina, pals de gelat, agulles d’estendre, palletes de plàstic, etc. Considerem aquesta activitat per a alumnes d’EP1 i EP2. Com a proposta de comunicació, podem exposar aquestes obres davant la resta de l’escola.

ACTIVITAT POSTERIOR 2

Dibuixem el Minotaure

Amb aquesta activitat proposem que l’alumnat faci un dibuix de com s’imagina el Minotaure, el monstre híbrid amb cap de bou i cos d’home que el rei Minos va tancar al Laberint.

Els dibuixos poden ser exposats a la classe o al passadís de l’escola per tal de comunicar l’experiència viscuda el dia de la visita.

Material de l’activitat posterior 2

ACTIVITAT POSTERIOR 3

Protagonistes d’actualitat

Al llarg de tota l’activitat principal hem narrat als infants històries, llegendes i contes de diferents personatges que creen coses a la Terra i a l’univers. Avui dia hi ha fenòmens naturals i problemàti-ques ambientals que antigament no existien: l’efecte hivernacle, la desertització, etc. Proposem que siguin els mateixos alumnes els qui ara s’imaginin què pensarien les civilitzacions antigues sobre aquests temes. Demanem als alumnes que escriguin l’explicació d’aquests fenòmens com si fos una llegenda mitològica. Considerem aquesta activitat per a alumnes d’EP2 i EP3. Poden redactar-les com un article i, com a acció de comunicació, aplegar-les en una revista per ensenyar-la a la resta dels seus companys: “Protagonistes de llegenda”.

7

Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/mediambientWeb organitzada segons àmbits ambientals i serveis. En l’apartat Espais verds i biodiversitat es troba diversa informació sobre el parc.

A l’apartat d’Educació ambiental hi ha informació sobre el programa Com funciona Barcelona?

Els documents de referència de la temàtica ambiental a la ciutat són:

Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2020: per una Barcelona més equitativa, pròspera i autosuficient Document elaborat pels signants de l’Agenda 21 que serveix de full de ruta per seguir treballant d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible. Defineix un pla d’acció en els 10 àmbits següents: biodiversitat, espai públic i mobilitat, qualitat ambiental i salut, ciutat eficient, productiva i emissions zero, ús racional dels recursos, bon govern i responsabilitat social, benestar de les persones, progrés i desenvolupament, educació i acció ciutadana, i resiliència i responsabilitat planetària. Cada temàtica es concreta amb 10 línies d’acció.

Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020Aquest Pla de l’Ajuntament de Barcelona fa una anàlisi del verd de la ciutat i traça una estratègia per renaturalitzar l’espai urbà barceloní en el període 2013-2020. S’hi troba informació útil sobre el tipus d’hàbitat de verd urbà que hi ha a la ciutat, les funcions de cadascun d’ells, dades de biodi-versitat, superfície de verd per habitant, etc.

Agenda 21 escolar de Barcelona www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/El programa A21 escolar de Barcelona té per objectiu ajudar als centres educatius de la ciutat per tal que portin a terme projectes d’innovació educativa que, mitjançant la participació, la implicació i el compromís, transformin el seu entorn més immediat. Per a que cada centre faci realitat els seus projectes d’educació ambiental i sostenibilitat l’A21E ofereix assessorament, formació i recursos (vídeos, guies, notícies, espais d’intercanvi...).

Dins la temàtica “Biodiversitat” hi ha un recull de recursos (lectures, llibres, materials didàctics, vídeos, jocs, etc.) sobre la biodiversitat en ambients urbans, entre els que destaquem:

Apropa’t als parcs!Guia didàctica de l’Agenda 21 Escolar de Barcelona que inclou una metodologia de treball per estimular el naixement d’un projecte en un parc proper al centre escolar. Com crear un context d’aprenentatge, promoure la col·laboració entre alumnat i la comunitat i aprofitar els espais propers per imaginar i executar processos i solucions. Aquesta guia forma part del Programa Apropa’t als Parcs. Es tracta d’una iniciativa que assessora i acompanya als centres adscrits a l’A21 escolar en un procés educatiu centrat en el parc com a context d’aprenentatge i a través del qual es promou el disseny i la realització d’accions de millora en l’entorn per part de l’alumnat implicat. Per a més informació o contacte: agenda21escolar@bcn.cat

Els secrets que amaga el Parc del Laberint

Activitats posteriors

a l’aula

Guia didàctica per al professorat

Fauna de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 sobre els diferents hàbitats en els quals podem trobar amfibis, rèptils i mamífers a Barcelona. Un repàs a la biodiversitat vertebrada terrestre mitjançant fitxes d’espècies agrupades segons les darreres observacions.

Ocells de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ens presenta l’ornitologia de Barcelona a través de les 25 espècies més habituals de la ciutat. Inclou una aproximació a la interpretació dels sons dels ocells a partir de sonogrames.

Els corredors verds urbansGuia de l’Ajuntament de Barcelona sobre la connectivitat ecològica i la naturalització dels espais urbans. Tracta els avantatges dels espais verds a les ciutat tant des del punt de vista natural com social i en proposacriteris de disseny i instruments metodològics.

Guia de jardineria sostenibleGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ofereix consells i idees per aplicar els criteris de sostenibilitat en la jardineria domèstica. Inclou orientacions per al disseny i manteniment del jardí i per a la selecció d’espècies.

Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA) www.bcn.cat/agenda21/Web de l’Agenda 21 que incorpora l’enllaç l’SDEA, centre especialitzat en informació i recursos d’educació ambiental adreçat a persones i entitats interessades en el treball educatiu per la soste-nibilitat, especialment en l’àmbit urbà. Conté el catàleg electrònic del fons de recursos didàctics, on es pot fer una cerca avançada per accedir a més materials relacionats amb la biodiversitat i la sostenibilitat. També es pot demanar material de préstec.

Dels recursos disponibles destaquen:

Biodiversitat (Recull de recursos, núm. 4)Recull de recursos on trobareu tant materials per tractar els aspectes més propers com ara el verd urbà, els animals a la ciutat o els aliments, com altres relacionats amb la importància de preservar la biodiversitat a nivell global. Els recursos estan disponibles en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental.

Hàbitat: guia d’activitats per a l’educació ambiental www.xesc.cat/habitat/Guia pràctica amb 50 activitats d’educació ambiental de caire lúdic per a l’àmbit educatiu formal i no formal i adreçades des d’infants de 4 anys fins a adults. La guia és el resultat d’un procés promogut pel Ministeri de Medi Ambient i en el que van participar escoles de Barcelona a través d’un Pla d’Educació Ambiental. En el marc de la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), la guia ha estat actualitzada i millorada per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El format en línia s’estructura en cinc blocs temàtics: reconeixement de l’entorn i les necessitats vitals, apreciant

la biodiversitat de la vida, aprenent a gestionar els recursos naturals, detectant problemes i considerant tendències.

Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/mediambientWeb del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

A la secció d’Educació per a la sostenibilitat hi trobem una guia d’educació ambiental, elaborada per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, que ofereix consells i idees per a la pràctica de la jardineria amb criteris sostenibles.

Guia pràctica de xerojardineria Que marca unes directrius per cuidar el nostre jardí d’una manera reconciliada amb el medi ambient.

Agricultura, Ramadaria, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/agriculturaWeb del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generali-tat de Catalunya. En la secció Medi Natural>Fauna, flora i animals de companyia>Fauna salvatge protegida del medi urbà, hi ha molta informació sobre espècies urbanes.

PER A MÉS INFORMACIÓ:

Com funciona Barcelona? www.bcn.cat/educacio/pae comfuncionabarcelona@bcn.catTel. 933 262 223

ACTIVITAT PRÈVIA 1

On és la sortida?

El rei Minos tenia tancat en un laberint el Minotaure perquè no es pogués escapar. Un laberint és un lloc en què ens endinsem i trobem molts camins però només un ens porta a la sortida. És molt fàcil perdre-s’hi, hem de decidir cap a on avancem i no sempre és en la direcció correcta. Per familiaritzar-nos amb aquests recorreguts sinuosos, proposem que els infants trobin la sortida d’un laberint en un paper. Aquest serà el dibuix del mateix Laberint d’Horta. Considerem aquesta activi-tat sobretot per a l’alumnat del primer cicle d’EPO, tot i que també es pot treballar en altres cicles, a criteri del docent. Podem endur-nos aquests dibuixos a la visita perquè ens serveixin de pista per trobar la sortida.

Material de l’activitat prèvia 1

ACTIVITAT PRÈVIA 2

Verd sensat i verd esbojarrat

En moltes ocasions, les llegendes i els mites queden reflectits en escultures que evoquen històries passades. I no només en les figures que estan fetes de pedra: als jardins també s’han creat formes curioses amb els arbustos. Tots els ornaments i la vegetació que hi ha als jardins ens donen pistes de l’època en què es van construir: els laberints, les estàtues, la disposició dels espais, la presèn-cia d’aigua, etc.

A través d’una senzilla fitxa, relacionem quatre fotografies amb el tipus de jardí a què corresponen: romàntic o neoclàssic, els dos estils amb més presència al Parc del Laberint. Afavorim la reflexió sobre el tipus de cultura que hi ha darrere de cada un.

A la webgrafia incorporem un enllaç a la pàgina d’Espais verds i biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona, d’on es pot extreure més informació sobre els estils del Parc del Laberint.

Proposem aquesta activitat per a l’alumnat de segon i tercer cicle d’EPO. Podem traslladar aques-ta tasca a la visita, ja que les imatges que incorporem a la fitxa corresponen a zones del jardí on fem parades i activitats.

Material de l’activitat prèvia 2

EL PROGRAMA COM FUNCIONA BARCELONA?

Amb les visites i activitats que integren el programa Com funciona Barcelona? tenim per objectiu educar a partir del coneixement del metabolisme de la ciutat. Pretenem potenciar els canvis de valors i generar noves actituds per implicar l’alumnat en la gestió ambiental de la nostra ciutat a través d’una proposta pedagògica que basem en la descoberta, la investigació, la reflexió i l’acció-comunicació, sense perdre de vista la motivació necessària per despertar l’interès de l’alumnat.

Els objectius específics que es desenvolupen en aquesta activitat estan adaptats i relacionats amb els continguts curriculars. Apostem per un treball processual més enllà d’activitats aïllades, amb les propostes de suport que el professorat pot dur a terme a l’aula: activitats prèvies per tal de preparar i motivar l’alumnat a la visita, i activitats posteriors per aprofundir en els continguts treballats i per tal que l’alumnat dugui a terme accions concretes en el centre educatiu.

QUÈ US OFERIM AMB AQUESTA ACTIVITAT?

La visita al Parc del Laberint ofereix la possibilitat de descobrir el jardí més antic de tot Barcelona i conèixer-ne la història. L’activitat permet a l’alumnat observar diferents elements naturals i humanitzats de l’entorn i relacionar les escultures de la mitologia grega amb la natura, donant valor a les cultures de temps passats.

ON ES REALITZA?

El Parc del Laberint d’Horta és actualment un jardí-museu, de fet és el jardí històric més antic de Barcelona. La seva singularitat més preuada és el laberint realitzat amb xiprer, tot i que també hi destaquen els ambients creats per l’aigua i la presència al llarg del recorregut de la mitologia grega, representada per escultures i gravats.

Fou dissenyat el 1791 amb un estil neoclàssic per encàrrec de Joan Desvalls, propietari de la finca i marquès de Llupià i d’Alfarràs, però no es va finalitzar fins més de seixanta anys després, amb la petjada de l’estil romàntic de mitjan segle XIX, com bé en deixa constància el jardí romàntic. Més tard, el 1880, es va construir el jardí domèstic, tancat al públic en general però visitable amb aquest tipus de visites en grup.

El 1967 el jardí passà a mans de l’Administració pública i, després de diverses remodelacions, s’obrí al públic el 1971. L’afluència de públic va provocar un deteriorament important del laberint vegetal, motiu pel qual es va replantar i no va ser fins al 1994 que, juntament amb altres restaura-cions, es van obrir al públic les 9,1 hectàrees que coneixem avui dia, però amb més mesures per garantir-ne la conservació.

Els espais més destacats del parc són:

• Palau, que inclou la torre Subirana, l’edificació més antiga del parc. • Jardí dels boixos, mostra d’art topiari i espai molt íntim i recollit amb dos brolladors d’aigua. • Jardí domèstic: la família el feia servir habitualment. És una construcció ordenada en parterres i

amb espècies d’arbres notables. • Jardí neoclàssic, dins del qual hi ha:

· Laberint: peça central del jardí, amb 750 metres lineals de xiprer plantats. Està consagrat al déu Eros, en lloc del Minotaure llegendari.

· Canal romàntic: antigament s’hi podia passejar amb barques i estava poblat d’animals. Dispo-sa d’una illeta, l’illa de l’Amor, en un dels extrems més amples.

· Gruta del Minotaure, gruta artificial recoberta de vegetació amb una figura del Minotaure. · Pavelló neoclàssic, lloc predilecte per a les activitats socials. Està dedicat a les muses, a l’art i la natura.

· Safareig: servia per emmagatzemar l’aigua de reg, provinent d’una mina natural.• Jardí romàntic: espai amb molts arbres frondosos i entapissat de verd, amb parterres, placetes

i nombroses peces d’aigua. Al seu naixement hi ha la cascada, que es converteix en un llit d’aigua sobre pedres i molsa, recobert de vegetació. Dins d’aquest jardí hi ha el fals cementiri i la porta xinesa.

L’aigua al Laberint

L’aigua és present al Laberint en més de 20 elements i, de diverses maneres, és protagonista d’espais i sensacions diferents: fonts, cascades, brolladors, rieres, canals de reg, safareigs, basses, etc., ambients que afavoreixen el creixement de la vegetació, la presència de fauna associada a aquests ecosistemes i la recuperació d’espècies protegides d’amfibis, com ara el tòtil i la reineta.

Després de la restauració del jardí als anys noranta, en l’ús de l’aigua s’han tingut en compte criteris de sostenibilitat, ja que el circuit de l’aigua ornamental és un circuit tancat que reutilitza part de l’aigua. Pel que fa a l’origen de l’aigua, una part prové de fonts de Collserola, s’emmagatzema prèviament i entra al circuit general del parc. Les pèrdues d’aigua que es generen en el circuit es cobreixen amb aigua de la xarxa d’abastament. A més a més, el reg s’ha automatitzat per minimitzar el consum d’aigua.

La mitologia al Laberint

El jardí neoclàssic està ple d’escultures i gravats que evoquen l’Antiga Grècia. Durant la visita s’observen algunes escultures que amaguen històries que estan entrellaçades:

• El mite del Minotaure, el monstre híbrid amb cap de bou i cos d’home que el rei Minos tanca al Laberint, i Ariadna, filla de Minos i Pasífae, que va ajudar Teseu a sortir del laberint proporcionant-li un cabdell. Ariadna va fugir amb Teseu, que la va abandonar a l’illa de Naxos.

• El mite d’Urà i Gea, que explica l’origen de la terra. Gea és la personificació de la Terra, que es fecunda a si mateixa i crea el cel, les muntanyes i els oceans. Urà és la personificació del cel i neix de Gea, a qui cobreix i fecunda, originant diversos éssers i déus.

• El mite de Zeus i Europa, que explica el rapte d’Europa per part de Zeus, déu suprem dels grecs, pare dels déus i dels homes. L’espai per on passa Zeus amb Europa dóna nom al continent europeu.

La vegetació al Laberint

Durant l’itinerari es poden observar mostres d’art topiari, un estil de jardineria en què el jardiner dóna una forma determinada a arbustos o arbres retallant regularment els brots que sobrepassen el perfil establert. Els arbustos que s’utilitzen són el boix, el teix i el xiprer.

Al llarg del parc hi trobem la presència de pi i llorer, però altres plantes marquen els ambients dels diferents espais: arbre de Júpiter, magnòlies, hortènsies i camèlies al jardí domèstic; pi canari, alzines i llentiscles al jardí romàntic; palmeres datileres a l’entrada del palau, eucaliptus al safareig, roures a la vora del canal... A més a més, al parc hi trobem cinc arbres catalogats d’interès local: una sequoia (única als parcs i jardins de Barcelona), una alzina, un cedre de l’Himàlaia, un til·ler i un cirerer d’arboç.

Curiositat

El Parc del Laberint ha estat escenari d’anuncis, obres de teatre i s’hi han rodat diverses pel·lícules. La darrera ha estat El perfum, del director alemany Tom Tykwer.

Adreça: Carrer Germans Desvalls (Horta-Guinardó).

COM DESENVOLUPEM L’ACTIVITAT?

L’eix de motivació d’aquesta activitat gira entorn al fet que els alumnes s’imaginin que són déus per un dia. Plantegem la visita com una investigació en què l’alumnat descobreix els elements arquitectònics i les escultures relacionats amb la mitologia grega. El laberint adquireix un protago-nisme especial en ser un espai inquietant i misteriós, marc inigualable per a la narració i la teatralit-zació d’històries que relacionen contes i natura. Tenim molt present aquesta metodologia en tots els punts del recorregut per apropar d’una manera molt expressiva i màgica els continguts a tots els participants.

Comencem la visita preguntant als infants què saben de les llegendes dels déus i del Parc del Laberint. En funció del seu treball previ a l’aula (activitats prèvies 1 i 2), l’educador dirigeix les expli-cacions i esbrina el que els petits s’imaginen que veuran durant la visita. En aquest punt i amb l’ajuda d’un mapa, mostrem quina és l’estructura del parc i com serà el recorregut. Aprofitem per explicar breument els orígens del parc i els canvis que ha viscut fins ara.

Abans de començar el recorregut pels diferents espais, dividim la classe en tres grups més petits i assignem a cada grup una fitxa amb un personatge mitològic (Minotaure, Ariadna i Teseu) que conté la seva imatge i una breu explicació de la seva història, tot amb un to clarament infantil:

Han d’estar ben atents a les explicacions de l’educador sobre el personatge que ha tocat a cada grup, per anar-ne coneixent més coses. Al marge d’aquests tres personatges, a cada punt del recorregut ens fixem en els gravats, les escultures i el tipus de vegetació. Passem per la porta xinesa i la plaça dels lleons, el jardí dels boixos, la gruta del Minotaure, el Laberint, on el grup explo-ra els sinuosos camins que ens ofereix fins a arribar al punt de trobada. Comentem aquí la història de Teseu, Ariadna i Eros, que ja tenen a les fitxes, i preguntem als infants quina sensació tenen en ser entre aquests passadissos de xiprers tan densos i retallats. Per acabar,sortim pel jardí romàn-tic, on observem el canvi de vegetació respecte del jardí neoclàssic. En el cas d’EP2 i EP3, recor-dem l’activitat prèvia 2, si l’han treballat a l’aula. Si no, els fem notar les diferències.

Un cop hem acabat l’itinerari, donem uns 10 minuts de temps als grups perquè creïn i representin la història d’amor que els hem explicat al Laberint. En el cas dels alumnes d’EP1, ajudem els grups i només representem la història amb gestos i sons. Amb els alumnes d’EP2 i EP3, hi introduïm diàleg. Després, i per acabar, fem una posada en comú representant les històries per grups.

Com a conclusió, fem una reflexió final sobre la influència de la mitologia grega en la nostra cultura (a través, per exemple, del mite de l’amor romàntic) i de les actituds que ajuden a preservar el parc. A través d’aquesta posada en comú, pretenem afavorir l’acció responsable de l’alumnat pel que fa la conservació del medi.

Per facilitar la comunicació de l’experiència, durant la visita l’educador (o bé el docent, en cas que no s’hagi tramitat el permís d’imatge) fa una fotografia de grup com a testimoni de l’excursió, que posteriorment enviarem per correu electrònic al professorat.

ACTIVITAT POSTERIOR 1

El meu laberint

Després d’haver visitat el Parc, hem experimentat què és estar perduts dins d’un laberint. Oi que és curiós com estan construïts els laberints, perquè ens hi despistem?

Com que l’experiència de cada infant haurà estat diferent, proposem que la comparteixin amb els altres fent cadascú el seu propi laberint. Podem utilitzar diferents tècniques artístiques: plastilina, pals de gelat, agulles d’estendre, palletes de plàstic, etc. Considerem aquesta activitat per a alumnes d’EP1 i EP2. Com a proposta de comunicació, podem exposar aquestes obres davant la resta de l’escola.

ACTIVITAT POSTERIOR 2

Dibuixem el Minotaure

Amb aquesta activitat proposem que l’alumnat faci un dibuix de com s’imagina el Minotaure, el monstre híbrid amb cap de bou i cos d’home que el rei Minos va tancar al Laberint.

Els dibuixos poden ser exposats a la classe o al passadís de l’escola per tal de comunicar l’experiència viscuda el dia de la visita.

Material de l’activitat posterior 2

ACTIVITAT POSTERIOR 3

Protagonistes d’actualitat

Al llarg de tota l’activitat principal hem narrat als infants històries, llegendes i contes de diferents personatges que creen coses a la Terra i a l’univers. Avui dia hi ha fenòmens naturals i problemàti-ques ambientals que antigament no existien: l’efecte hivernacle, la desertització, etc. Proposem que siguin els mateixos alumnes els qui ara s’imaginin què pensarien les civilitzacions antigues sobre aquests temes. Demanem als alumnes que escriguin l’explicació d’aquests fenòmens com si fos una llegenda mitològica. Considerem aquesta activitat per a alumnes d’EP2 i EP3. Poden redactar-les com un article i, com a acció de comunicació, aplegar-les en una revista per ensenyar-la a la resta dels seus companys: “Protagonistes de llegenda”.

Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/mediambientWeb organitzada segons àmbits ambientals i serveis. En l’apartat Espais verds i biodiversitat es troba diversa informació sobre el parc.

A l’apartat d’Educació ambiental hi ha informació sobre el programa Com funciona Barcelona?

Els documents de referència de la temàtica ambiental a la ciutat són:

Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2020: per una Barcelona més equitativa, pròspera i autosuficient Document elaborat pels signants de l’Agenda 21 que serveix de full de ruta per seguir treballant d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible. Defineix un pla d’acció en els 10 àmbits següents: biodiversitat, espai públic i mobilitat, qualitat ambiental i salut, ciutat eficient, productiva i emissions zero, ús racional dels recursos, bon govern i responsabilitat social, benestar de les persones, progrés i desenvolupament, educació i acció ciutadana, i resiliència i responsabilitat planetària. Cada temàtica es concreta amb 10 línies d’acció.

Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020Aquest Pla de l’Ajuntament de Barcelona fa una anàlisi del verd de la ciutat i traça una estratègia per renaturalitzar l’espai urbà barceloní en el període 2013-2020. S’hi troba informació útil sobre el tipus d’hàbitat de verd urbà que hi ha a la ciutat, les funcions de cadascun d’ells, dades de biodi-versitat, superfície de verd per habitant, etc.

Agenda 21 escolar de Barcelona www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/El programa A21 escolar de Barcelona té per objectiu ajudar als centres educatius de la ciutat per tal que portin a terme projectes d’innovació educativa que, mitjançant la participació, la implicació i el compromís, transformin el seu entorn més immediat. Per a que cada centre faci realitat els seus projectes d’educació ambiental i sostenibilitat l’A21E ofereix assessorament, formació i recursos (vídeos, guies, notícies, espais d’intercanvi...).

Dins la temàtica “Biodiversitat” hi ha un recull de recursos (lectures, llibres, materials didàctics, vídeos, jocs, etc.) sobre la biodiversitat en ambients urbans, entre els que destaquem:

Apropa’t als parcs!Guia didàctica de l’Agenda 21 Escolar de Barcelona que inclou una metodologia de treball per estimular el naixement d’un projecte en un parc proper al centre escolar. Com crear un context d’aprenentatge, promoure la col·laboració entre alumnat i la comunitat i aprofitar els espais propers per imaginar i executar processos i solucions. Aquesta guia forma part del Programa Apropa’t als Parcs. Es tracta d’una iniciativa que assessora i acompanya als centres adscrits a l’A21 escolar en un procés educatiu centrat en el parc com a context d’aprenentatge i a través del qual es promou el disseny i la realització d’accions de millora en l’entorn per part de l’alumnat implicat. Per a més informació o contacte: agenda21escolar@bcn.cat

Fauna de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 sobre els diferents hàbitats en els quals podem trobar amfibis, rèptils i mamífers a Barcelona. Un repàs a la biodiversitat vertebrada terrestre mitjançant fitxes d’espècies agrupades segons les darreres observacions.

Ocells de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ens presenta l’ornitologia de Barcelona a través de les 25 espècies més habituals de la ciutat. Inclou una aproximació a la interpretació dels sons dels ocells a partir de sonogrames.

Els corredors verds urbansGuia de l’Ajuntament de Barcelona sobre la connectivitat ecològica i la naturalització dels espais urbans. Tracta els avantatges dels espais verds a les ciutat tant des del punt de vista natural com social i en proposacriteris de disseny i instruments metodològics.

Guia de jardineria sostenibleGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ofereix consells i idees per aplicar els criteris de sostenibilitat en la jardineria domèstica. Inclou orientacions per al disseny i manteniment del jardí i per a la selecció d’espècies.

Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA) www.bcn.cat/agenda21/Web de l’Agenda 21 que incorpora l’enllaç l’SDEA, centre especialitzat en informació i recursos d’educació ambiental adreçat a persones i entitats interessades en el treball educatiu per la soste-nibilitat, especialment en l’àmbit urbà. Conté el catàleg electrònic del fons de recursos didàctics, on es pot fer una cerca avançada per accedir a més materials relacionats amb la biodiversitat i la sostenibilitat. També es pot demanar material de préstec.

Dels recursos disponibles destaquen:

Biodiversitat (Recull de recursos, núm. 4)Recull de recursos on trobareu tant materials per tractar els aspectes més propers com ara el verd urbà, els animals a la ciutat o els aliments, com altres relacionats amb la importància de preservar la biodiversitat a nivell global. Els recursos estan disponibles en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental.

Hàbitat: guia d’activitats per a l’educació ambiental www.xesc.cat/habitat/Guia pràctica amb 50 activitats d’educació ambiental de caire lúdic per a l’àmbit educatiu formal i no formal i adreçades des d’infants de 4 anys fins a adults. La guia és el resultat d’un procés promogut pel Ministeri de Medi Ambient i en el que van participar escoles de Barcelona a través d’un Pla d’Educació Ambiental. En el marc de la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), la guia ha estat actualitzada i millorada per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El format en línia s’estructura en cinc blocs temàtics: reconeixement de l’entorn i les necessitats vitals, apreciant

la biodiversitat de la vida, aprenent a gestionar els recursos naturals, detectant problemes i considerant tendències.

Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/mediambientWeb del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

A la secció d’Educació per a la sostenibilitat hi trobem una guia d’educació ambiental, elaborada per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, que ofereix consells i idees per a la pràctica de la jardineria amb criteris sostenibles.

Guia pràctica de xerojardineria Que marca unes directrius per cuidar el nostre jardí d’una manera reconciliada amb el medi ambient.

Agricultura, Ramadaria, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/agriculturaWeb del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generali-tat de Catalunya. En la secció Medi Natural>Fauna, flora i animals de companyia>Fauna salvatge protegida del medi urbà, hi ha molta informació sobre espècies urbanes.

PER A MÉS INFORMACIÓ:

Com funciona Barcelona? www.bcn.cat/educacio/pae comfuncionabarcelona@bcn.catTel. 933 262 223

ACTIVITAT POSTERIOR 4

Tan senzill com un cabdell

Durant el nostre passeig pel Parc del Laberint descobrim que és un lloc màgic i que el laberint mateix ha estat l’escenari d’històries antigues i altres de més modernes. En la història d’Ariadna i Teseu, un simple cabdell es converteix en un objecte fonamental per trobar la sortida i en un símbol d’amor. Proposem als alumnes que, a través d’un story board la plantilla del qual incirporem com a material complementari, imaginin una història dins d’un laberint on hi hagi un objecte clau per sortir-ne.

Material de l’activitat posterior 4

8

Els secrets que amaga el Parc del Laberint

Activitats posteriors

a l’aula

Guia didàctica per al professorat

Per facilitar la lectura d’aquest dossier utilitzem el genèric alumne, professor i educador per referir-nos a alumne/a, professor/a i educador/a.

ACTIVITAT PRÈVIA 1

On és la sortida?

El rei Minos tenia tancat en un laberint el Minotaure perquè no es pogués escapar. Un laberint és un lloc en què ens endinsem i trobem molts camins però només un ens porta a la sortida. És molt fàcil perdre-s’hi, hem de decidir cap a on avancem i no sempre és en la direcció correcta. Per familiaritzar-nos amb aquests recorreguts sinuosos, proposem que els infants trobin la sortida d’un laberint en un paper. Aquest serà el dibuix del mateix Laberint d’Horta. Considerem aquesta activi-tat sobretot per a l’alumnat del primer cicle d’EPO, tot i que també es pot treballar en altres cicles, a criteri del docent. Podem endur-nos aquests dibuixos a la visita perquè ens serveixin de pista per trobar la sortida.

Material de l’activitat prèvia 1

ACTIVITAT PRÈVIA 2

Verd sensat i verd esbojarrat

En moltes ocasions, les llegendes i els mites queden reflectits en escultures que evoquen històries passades. I no només en les figures que estan fetes de pedra: als jardins també s’han creat formes curioses amb els arbustos. Tots els ornaments i la vegetació que hi ha als jardins ens donen pistes de l’època en què es van construir: els laberints, les estàtues, la disposició dels espais, la presèn-cia d’aigua, etc.

A través d’una senzilla fitxa, relacionem quatre fotografies amb el tipus de jardí a què corresponen: romàntic o neoclàssic, els dos estils amb més presència al Parc del Laberint. Afavorim la reflexió sobre el tipus de cultura que hi ha darrere de cada un.

A la webgrafia incorporem un enllaç a la pàgina d’Espais verds i biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona, d’on es pot extreure més informació sobre els estils del Parc del Laberint.

Proposem aquesta activitat per a l’alumnat de segon i tercer cicle d’EPO. Podem traslladar aques-ta tasca a la visita, ja que les imatges que incorporem a la fitxa corresponen a zones del jardí on fem parades i activitats.

Material de l’activitat prèvia 2

WebgrafiaWebgrafia

EL PROGRAMA COM FUNCIONA BARCELONA?

Amb les visites i activitats que integren el programa Com funciona Barcelona? tenim per objectiu educar a partir del coneixement del metabolisme de la ciutat. Pretenem potenciar els canvis de valors i generar noves actituds per implicar l’alumnat en la gestió ambiental de la nostra ciutat a través d’una proposta pedagògica que basem en la descoberta, la investigació, la reflexió i l’acció-comunicació, sense perdre de vista la motivació necessària per despertar l’interès de l’alumnat.

Els objectius específics que es desenvolupen en aquesta activitat estan adaptats i relacionats amb els continguts curriculars. Apostem per un treball processual més enllà d’activitats aïllades, amb les propostes de suport que el professorat pot dur a terme a l’aula: activitats prèvies per tal de preparar i motivar l’alumnat a la visita, i activitats posteriors per aprofundir en els continguts treballats i per tal que l’alumnat dugui a terme accions concretes en el centre educatiu.

QUÈ US OFERIM AMB AQUESTA ACTIVITAT?

La visita al Parc del Laberint ofereix la possibilitat de descobrir el jardí més antic de tot Barcelona i conèixer-ne la història. L’activitat permet a l’alumnat observar diferents elements naturals i humanitzats de l’entorn i relacionar les escultures de la mitologia grega amb la natura, donant valor a les cultures de temps passats.

ON ES REALITZA?

El Parc del Laberint d’Horta és actualment un jardí-museu, de fet és el jardí històric més antic de Barcelona. La seva singularitat més preuada és el laberint realitzat amb xiprer, tot i que també hi destaquen els ambients creats per l’aigua i la presència al llarg del recorregut de la mitologia grega, representada per escultures i gravats.

Fou dissenyat el 1791 amb un estil neoclàssic per encàrrec de Joan Desvalls, propietari de la finca i marquès de Llupià i d’Alfarràs, però no es va finalitzar fins més de seixanta anys després, amb la petjada de l’estil romàntic de mitjan segle XIX, com bé en deixa constància el jardí romàntic. Més tard, el 1880, es va construir el jardí domèstic, tancat al públic en general però visitable amb aquest tipus de visites en grup.

El 1967 el jardí passà a mans de l’Administració pública i, després de diverses remodelacions, s’obrí al públic el 1971. L’afluència de públic va provocar un deteriorament important del laberint vegetal, motiu pel qual es va replantar i no va ser fins al 1994 que, juntament amb altres restaura-cions, es van obrir al públic les 9,1 hectàrees que coneixem avui dia, però amb més mesures per garantir-ne la conservació.

Els espais més destacats del parc són:

• Palau, que inclou la torre Subirana, l’edificació més antiga del parc. • Jardí dels boixos, mostra d’art topiari i espai molt íntim i recollit amb dos brolladors d’aigua. • Jardí domèstic: la família el feia servir habitualment. És una construcció ordenada en parterres i

amb espècies d’arbres notables. • Jardí neoclàssic, dins del qual hi ha:

· Laberint: peça central del jardí, amb 750 metres lineals de xiprer plantats. Està consagrat al déu Eros, en lloc del Minotaure llegendari.

· Canal romàntic: antigament s’hi podia passejar amb barques i estava poblat d’animals. Dispo-sa d’una illeta, l’illa de l’Amor, en un dels extrems més amples.

· Gruta del Minotaure, gruta artificial recoberta de vegetació amb una figura del Minotaure. · Pavelló neoclàssic, lloc predilecte per a les activitats socials. Està dedicat a les muses, a l’art i la natura.

· Safareig: servia per emmagatzemar l’aigua de reg, provinent d’una mina natural.• Jardí romàntic: espai amb molts arbres frondosos i entapissat de verd, amb parterres, placetes

i nombroses peces d’aigua. Al seu naixement hi ha la cascada, que es converteix en un llit d’aigua sobre pedres i molsa, recobert de vegetació. Dins d’aquest jardí hi ha el fals cementiri i la porta xinesa.

L’aigua al Laberint

L’aigua és present al Laberint en més de 20 elements i, de diverses maneres, és protagonista d’espais i sensacions diferents: fonts, cascades, brolladors, rieres, canals de reg, safareigs, basses, etc., ambients que afavoreixen el creixement de la vegetació, la presència de fauna associada a aquests ecosistemes i la recuperació d’espècies protegides d’amfibis, com ara el tòtil i la reineta.

Després de la restauració del jardí als anys noranta, en l’ús de l’aigua s’han tingut en compte criteris de sostenibilitat, ja que el circuit de l’aigua ornamental és un circuit tancat que reutilitza part de l’aigua. Pel que fa a l’origen de l’aigua, una part prové de fonts de Collserola, s’emmagatzema prèviament i entra al circuit general del parc. Les pèrdues d’aigua que es generen en el circuit es cobreixen amb aigua de la xarxa d’abastament. A més a més, el reg s’ha automatitzat per minimitzar el consum d’aigua.

La mitologia al Laberint

El jardí neoclàssic està ple d’escultures i gravats que evoquen l’Antiga Grècia. Durant la visita s’observen algunes escultures que amaguen històries que estan entrellaçades:

• El mite del Minotaure, el monstre híbrid amb cap de bou i cos d’home que el rei Minos tanca al Laberint, i Ariadna, filla de Minos i Pasífae, que va ajudar Teseu a sortir del laberint proporcionant-li un cabdell. Ariadna va fugir amb Teseu, que la va abandonar a l’illa de Naxos.

• El mite d’Urà i Gea, que explica l’origen de la terra. Gea és la personificació de la Terra, que es fecunda a si mateixa i crea el cel, les muntanyes i els oceans. Urà és la personificació del cel i neix de Gea, a qui cobreix i fecunda, originant diversos éssers i déus.

• El mite de Zeus i Europa, que explica el rapte d’Europa per part de Zeus, déu suprem dels grecs, pare dels déus i dels homes. L’espai per on passa Zeus amb Europa dóna nom al continent europeu.

La vegetació al Laberint

Durant l’itinerari es poden observar mostres d’art topiari, un estil de jardineria en què el jardiner dóna una forma determinada a arbustos o arbres retallant regularment els brots que sobrepassen el perfil establert. Els arbustos que s’utilitzen són el boix, el teix i el xiprer.

Al llarg del parc hi trobem la presència de pi i llorer, però altres plantes marquen els ambients dels diferents espais: arbre de Júpiter, magnòlies, hortènsies i camèlies al jardí domèstic; pi canari, alzines i llentiscles al jardí romàntic; palmeres datileres a l’entrada del palau, eucaliptus al safareig, roures a la vora del canal... A més a més, al parc hi trobem cinc arbres catalogats d’interès local: una sequoia (única als parcs i jardins de Barcelona), una alzina, un cedre de l’Himàlaia, un til·ler i un cirerer d’arboç.

Curiositat

El Parc del Laberint ha estat escenari d’anuncis, obres de teatre i s’hi han rodat diverses pel·lícules. La darrera ha estat El perfum, del director alemany Tom Tykwer.

Adreça: Carrer Germans Desvalls (Horta-Guinardó).

COM DESENVOLUPEM L’ACTIVITAT?

L’eix de motivació d’aquesta activitat gira entorn al fet que els alumnes s’imaginin que són déus per un dia. Plantegem la visita com una investigació en què l’alumnat descobreix els elements arquitectònics i les escultures relacionats amb la mitologia grega. El laberint adquireix un protago-nisme especial en ser un espai inquietant i misteriós, marc inigualable per a la narració i la teatralit-zació d’històries que relacionen contes i natura. Tenim molt present aquesta metodologia en tots els punts del recorregut per apropar d’una manera molt expressiva i màgica els continguts a tots els participants.

Comencem la visita preguntant als infants què saben de les llegendes dels déus i del Parc del Laberint. En funció del seu treball previ a l’aula (activitats prèvies 1 i 2), l’educador dirigeix les expli-cacions i esbrina el que els petits s’imaginen que veuran durant la visita. En aquest punt i amb l’ajuda d’un mapa, mostrem quina és l’estructura del parc i com serà el recorregut. Aprofitem per explicar breument els orígens del parc i els canvis que ha viscut fins ara.

Abans de començar el recorregut pels diferents espais, dividim la classe en tres grups més petits i assignem a cada grup una fitxa amb un personatge mitològic (Minotaure, Ariadna i Teseu) que conté la seva imatge i una breu explicació de la seva història, tot amb un to clarament infantil:

Han d’estar ben atents a les explicacions de l’educador sobre el personatge que ha tocat a cada grup, per anar-ne coneixent més coses. Al marge d’aquests tres personatges, a cada punt del recorregut ens fixem en els gravats, les escultures i el tipus de vegetació. Passem per la porta xinesa i la plaça dels lleons, el jardí dels boixos, la gruta del Minotaure, el Laberint, on el grup explo-ra els sinuosos camins que ens ofereix fins a arribar al punt de trobada. Comentem aquí la història de Teseu, Ariadna i Eros, que ja tenen a les fitxes, i preguntem als infants quina sensació tenen en ser entre aquests passadissos de xiprers tan densos i retallats. Per acabar,sortim pel jardí romàn-tic, on observem el canvi de vegetació respecte del jardí neoclàssic. En el cas d’EP2 i EP3, recor-dem l’activitat prèvia 2, si l’han treballat a l’aula. Si no, els fem notar les diferències.

Un cop hem acabat l’itinerari, donem uns 10 minuts de temps als grups perquè creïn i representin la història d’amor que els hem explicat al Laberint. En el cas dels alumnes d’EP1, ajudem els grups i només representem la història amb gestos i sons. Amb els alumnes d’EP2 i EP3, hi introduïm diàleg. Després, i per acabar, fem una posada en comú representant les històries per grups.

Com a conclusió, fem una reflexió final sobre la influència de la mitologia grega en la nostra cultura (a través, per exemple, del mite de l’amor romàntic) i de les actituds que ajuden a preservar el parc. A través d’aquesta posada en comú, pretenem afavorir l’acció responsable de l’alumnat pel que fa la conservació del medi.

Per facilitar la comunicació de l’experiència, durant la visita l’educador (o bé el docent, en cas que no s’hagi tramitat el permís d’imatge) fa una fotografia de grup com a testimoni de l’excursió, que posteriorment enviarem per correu electrònic al professorat.

ACTIVITAT POSTERIOR 1

El meu laberint

Després d’haver visitat el Parc, hem experimentat què és estar perduts dins d’un laberint. Oi que és curiós com estan construïts els laberints, perquè ens hi despistem?

Com que l’experiència de cada infant haurà estat diferent, proposem que la comparteixin amb els altres fent cadascú el seu propi laberint. Podem utilitzar diferents tècniques artístiques: plastilina, pals de gelat, agulles d’estendre, palletes de plàstic, etc. Considerem aquesta activitat per a alumnes d’EP1 i EP2. Com a proposta de comunicació, podem exposar aquestes obres davant la resta de l’escola.

ACTIVITAT POSTERIOR 2

Dibuixem el Minotaure

Amb aquesta activitat proposem que l’alumnat faci un dibuix de com s’imagina el Minotaure, el monstre híbrid amb cap de bou i cos d’home que el rei Minos va tancar al Laberint.

Els dibuixos poden ser exposats a la classe o al passadís de l’escola per tal de comunicar l’experiència viscuda el dia de la visita.

Material de l’activitat posterior 2

ACTIVITAT POSTERIOR 3

Protagonistes d’actualitat

Al llarg de tota l’activitat principal hem narrat als infants històries, llegendes i contes de diferents personatges que creen coses a la Terra i a l’univers. Avui dia hi ha fenòmens naturals i problemàti-ques ambientals que antigament no existien: l’efecte hivernacle, la desertització, etc. Proposem que siguin els mateixos alumnes els qui ara s’imaginin què pensarien les civilitzacions antigues sobre aquests temes. Demanem als alumnes que escriguin l’explicació d’aquests fenòmens com si fos una llegenda mitològica. Considerem aquesta activitat per a alumnes d’EP2 i EP3. Poden redactar-les com un article i, com a acció de comunicació, aplegar-les en una revista per ensenyar-la a la resta dels seus companys: “Protagonistes de llegenda”.

Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/mediambientWeb organitzada segons àmbits ambientals i serveis. En l’apartat Espais verds i biodiversitat es troba diversa informació sobre el parc.

A l’apartat d’Educació ambiental hi ha informació sobre el programa Com funciona Barcelona?

Els documents de referència de la temàtica ambiental a la ciutat són:

Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2020: per una Barcelona més equitativa, pròspera i autosuficient Document elaborat pels signants de l’Agenda 21 que serveix de full de ruta per seguir treballant d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible. Defineix un pla d’acció en els 10 àmbits següents: biodiversitat, espai públic i mobilitat, qualitat ambiental i salut, ciutat eficient, productiva i emissions zero, ús racional dels recursos, bon govern i responsabilitat social, benestar de les persones, progrés i desenvolupament, educació i acció ciutadana, i resiliència i responsabilitat planetària. Cada temàtica es concreta amb 10 línies d’acció.

Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020Aquest Pla de l’Ajuntament de Barcelona fa una anàlisi del verd de la ciutat i traça una estratègia per renaturalitzar l’espai urbà barceloní en el període 2013-2020. S’hi troba informació útil sobre el tipus d’hàbitat de verd urbà que hi ha a la ciutat, les funcions de cadascun d’ells, dades de biodi-versitat, superfície de verd per habitant, etc.

Agenda 21 escolar de Barcelona www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/El programa A21 escolar de Barcelona té per objectiu ajudar als centres educatius de la ciutat per tal que portin a terme projectes d’innovació educativa que, mitjançant la participació, la implicació i el compromís, transformin el seu entorn més immediat. Per a que cada centre faci realitat els seus projectes d’educació ambiental i sostenibilitat l’A21E ofereix assessorament, formació i recursos (vídeos, guies, notícies, espais d’intercanvi...).

Dins la temàtica “Biodiversitat” hi ha un recull de recursos (lectures, llibres, materials didàctics, vídeos, jocs, etc.) sobre la biodiversitat en ambients urbans, entre els que destaquem:

Apropa’t als parcs!Guia didàctica de l’Agenda 21 Escolar de Barcelona que inclou una metodologia de treball per estimular el naixement d’un projecte en un parc proper al centre escolar. Com crear un context d’aprenentatge, promoure la col·laboració entre alumnat i la comunitat i aprofitar els espais propers per imaginar i executar processos i solucions. Aquesta guia forma part del Programa Apropa’t als Parcs. Es tracta d’una iniciativa que assessora i acompanya als centres adscrits a l’A21 escolar en un procés educatiu centrat en el parc com a context d’aprenentatge i a través del qual es promou el disseny i la realització d’accions de millora en l’entorn per part de l’alumnat implicat. Per a més informació o contacte: agenda21escolar@bcn.cat

9

Els secrets que amaga el Parc del Laberint

Guia didàctica per al professorat

Fauna de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 sobre els diferents hàbitats en els quals podem trobar amfibis, rèptils i mamífers a Barcelona. Un repàs a la biodiversitat vertebrada terrestre mitjançant fitxes d’espècies agrupades segons les darreres observacions.

Ocells de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ens presenta l’ornitologia de Barcelona a través de les 25 espècies més habituals de la ciutat. Inclou una aproximació a la interpretació dels sons dels ocells a partir de sonogrames.

Els corredors verds urbansGuia de l’Ajuntament de Barcelona sobre la connectivitat ecològica i la naturalització dels espais urbans. Tracta els avantatges dels espais verds a les ciutat tant des del punt de vista natural com social i en proposacriteris de disseny i instruments metodològics.

Guia de jardineria sostenibleGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ofereix consells i idees per aplicar els criteris de sostenibilitat en la jardineria domèstica. Inclou orientacions per al disseny i manteniment del jardí i per a la selecció d’espècies.

Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA) www.bcn.cat/agenda21/Web de l’Agenda 21 que incorpora l’enllaç l’SDEA, centre especialitzat en informació i recursos d’educació ambiental adreçat a persones i entitats interessades en el treball educatiu per la soste-nibilitat, especialment en l’àmbit urbà. Conté el catàleg electrònic del fons de recursos didàctics, on es pot fer una cerca avançada per accedir a més materials relacionats amb la biodiversitat i la sostenibilitat. També es pot demanar material de préstec.

Dels recursos disponibles destaquen:

Biodiversitat (Recull de recursos, núm. 4)Recull de recursos on trobareu tant materials per tractar els aspectes més propers com ara el verd urbà, els animals a la ciutat o els aliments, com altres relacionats amb la importància de preservar la biodiversitat a nivell global. Els recursos estan disponibles en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental.

Hàbitat: guia d’activitats per a l’educació ambiental www.xesc.cat/habitat/Guia pràctica amb 50 activitats d’educació ambiental de caire lúdic per a l’àmbit educatiu formal i no formal i adreçades des d’infants de 4 anys fins a adults. La guia és el resultat d’un procés promogut pel Ministeri de Medi Ambient i en el que van participar escoles de Barcelona a través d’un Pla d’Educació Ambiental. En el marc de la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), la guia ha estat actualitzada i millorada per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El format en línia s’estructura en cinc blocs temàtics: reconeixement de l’entorn i les necessitats vitals, apreciant

la biodiversitat de la vida, aprenent a gestionar els recursos naturals, detectant problemes i considerant tendències.

Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/mediambientWeb del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

A la secció d’Educació per a la sostenibilitat hi trobem una guia d’educació ambiental, elaborada per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, que ofereix consells i idees per a la pràctica de la jardineria amb criteris sostenibles.

Guia pràctica de xerojardineria Que marca unes directrius per cuidar el nostre jardí d’una manera reconciliada amb el medi ambient.

Agricultura, Ramadaria, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/agriculturaWeb del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generali-tat de Catalunya. En la secció Medi Natural>Fauna, flora i animals de companyia>Fauna salvatge protegida del medi urbà, hi ha molta informació sobre espècies urbanes.

PER A MÉS INFORMACIÓ:

Com funciona Barcelona? www.bcn.cat/educacio/pae comfuncionabarcelona@bcn.catTel. 933 262 223

ACTIVITAT PRÈVIA 1

On és la sortida?

El rei Minos tenia tancat en un laberint el Minotaure perquè no es pogués escapar. Un laberint és un lloc en què ens endinsem i trobem molts camins però només un ens porta a la sortida. És molt fàcil perdre-s’hi, hem de decidir cap a on avancem i no sempre és en la direcció correcta. Per familiaritzar-nos amb aquests recorreguts sinuosos, proposem que els infants trobin la sortida d’un laberint en un paper. Aquest serà el dibuix del mateix Laberint d’Horta. Considerem aquesta activi-tat sobretot per a l’alumnat del primer cicle d’EPO, tot i que també es pot treballar en altres cicles, a criteri del docent. Podem endur-nos aquests dibuixos a la visita perquè ens serveixin de pista per trobar la sortida.

Material de l’activitat prèvia 1

ACTIVITAT PRÈVIA 2

Verd sensat i verd esbojarrat

En moltes ocasions, les llegendes i els mites queden reflectits en escultures que evoquen històries passades. I no només en les figures que estan fetes de pedra: als jardins també s’han creat formes curioses amb els arbustos. Tots els ornaments i la vegetació que hi ha als jardins ens donen pistes de l’època en què es van construir: els laberints, les estàtues, la disposició dels espais, la presèn-cia d’aigua, etc.

A través d’una senzilla fitxa, relacionem quatre fotografies amb el tipus de jardí a què corresponen: romàntic o neoclàssic, els dos estils amb més presència al Parc del Laberint. Afavorim la reflexió sobre el tipus de cultura que hi ha darrere de cada un.

A la webgrafia incorporem un enllaç a la pàgina d’Espais verds i biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona, d’on es pot extreure més informació sobre els estils del Parc del Laberint.

Proposem aquesta activitat per a l’alumnat de segon i tercer cicle d’EPO. Podem traslladar aques-ta tasca a la visita, ja que les imatges que incorporem a la fitxa corresponen a zones del jardí on fem parades i activitats.

Material de l’activitat prèvia 2

EL PROGRAMA COM FUNCIONA BARCELONA?

Amb les visites i activitats que integren el programa Com funciona Barcelona? tenim per objectiu educar a partir del coneixement del metabolisme de la ciutat. Pretenem potenciar els canvis de valors i generar noves actituds per implicar l’alumnat en la gestió ambiental de la nostra ciutat a través d’una proposta pedagògica que basem en la descoberta, la investigació, la reflexió i l’acció-comunicació, sense perdre de vista la motivació necessària per despertar l’interès de l’alumnat.

Els objectius específics que es desenvolupen en aquesta activitat estan adaptats i relacionats amb els continguts curriculars. Apostem per un treball processual més enllà d’activitats aïllades, amb les propostes de suport que el professorat pot dur a terme a l’aula: activitats prèvies per tal de preparar i motivar l’alumnat a la visita, i activitats posteriors per aprofundir en els continguts treballats i per tal que l’alumnat dugui a terme accions concretes en el centre educatiu.

QUÈ US OFERIM AMB AQUESTA ACTIVITAT?

La visita al Parc del Laberint ofereix la possibilitat de descobrir el jardí més antic de tot Barcelona i conèixer-ne la història. L’activitat permet a l’alumnat observar diferents elements naturals i humanitzats de l’entorn i relacionar les escultures de la mitologia grega amb la natura, donant valor a les cultures de temps passats.

ON ES REALITZA?

El Parc del Laberint d’Horta és actualment un jardí-museu, de fet és el jardí històric més antic de Barcelona. La seva singularitat més preuada és el laberint realitzat amb xiprer, tot i que també hi destaquen els ambients creats per l’aigua i la presència al llarg del recorregut de la mitologia grega, representada per escultures i gravats.

Fou dissenyat el 1791 amb un estil neoclàssic per encàrrec de Joan Desvalls, propietari de la finca i marquès de Llupià i d’Alfarràs, però no es va finalitzar fins més de seixanta anys després, amb la petjada de l’estil romàntic de mitjan segle XIX, com bé en deixa constància el jardí romàntic. Més tard, el 1880, es va construir el jardí domèstic, tancat al públic en general però visitable amb aquest tipus de visites en grup.

El 1967 el jardí passà a mans de l’Administració pública i, després de diverses remodelacions, s’obrí al públic el 1971. L’afluència de públic va provocar un deteriorament important del laberint vegetal, motiu pel qual es va replantar i no va ser fins al 1994 que, juntament amb altres restaura-cions, es van obrir al públic les 9,1 hectàrees que coneixem avui dia, però amb més mesures per garantir-ne la conservació.

Els espais més destacats del parc són:

• Palau, que inclou la torre Subirana, l’edificació més antiga del parc. • Jardí dels boixos, mostra d’art topiari i espai molt íntim i recollit amb dos brolladors d’aigua. • Jardí domèstic: la família el feia servir habitualment. És una construcció ordenada en parterres i

amb espècies d’arbres notables. • Jardí neoclàssic, dins del qual hi ha:

· Laberint: peça central del jardí, amb 750 metres lineals de xiprer plantats. Està consagrat al déu Eros, en lloc del Minotaure llegendari.

· Canal romàntic: antigament s’hi podia passejar amb barques i estava poblat d’animals. Dispo-sa d’una illeta, l’illa de l’Amor, en un dels extrems més amples.

· Gruta del Minotaure, gruta artificial recoberta de vegetació amb una figura del Minotaure. · Pavelló neoclàssic, lloc predilecte per a les activitats socials. Està dedicat a les muses, a l’art i la natura.

· Safareig: servia per emmagatzemar l’aigua de reg, provinent d’una mina natural.• Jardí romàntic: espai amb molts arbres frondosos i entapissat de verd, amb parterres, placetes

i nombroses peces d’aigua. Al seu naixement hi ha la cascada, que es converteix en un llit d’aigua sobre pedres i molsa, recobert de vegetació. Dins d’aquest jardí hi ha el fals cementiri i la porta xinesa.

L’aigua al Laberint

L’aigua és present al Laberint en més de 20 elements i, de diverses maneres, és protagonista d’espais i sensacions diferents: fonts, cascades, brolladors, rieres, canals de reg, safareigs, basses, etc., ambients que afavoreixen el creixement de la vegetació, la presència de fauna associada a aquests ecosistemes i la recuperació d’espècies protegides d’amfibis, com ara el tòtil i la reineta.

Després de la restauració del jardí als anys noranta, en l’ús de l’aigua s’han tingut en compte criteris de sostenibilitat, ja que el circuit de l’aigua ornamental és un circuit tancat que reutilitza part de l’aigua. Pel que fa a l’origen de l’aigua, una part prové de fonts de Collserola, s’emmagatzema prèviament i entra al circuit general del parc. Les pèrdues d’aigua que es generen en el circuit es cobreixen amb aigua de la xarxa d’abastament. A més a més, el reg s’ha automatitzat per minimitzar el consum d’aigua.

La mitologia al Laberint

El jardí neoclàssic està ple d’escultures i gravats que evoquen l’Antiga Grècia. Durant la visita s’observen algunes escultures que amaguen històries que estan entrellaçades:

• El mite del Minotaure, el monstre híbrid amb cap de bou i cos d’home que el rei Minos tanca al Laberint, i Ariadna, filla de Minos i Pasífae, que va ajudar Teseu a sortir del laberint proporcionant-li un cabdell. Ariadna va fugir amb Teseu, que la va abandonar a l’illa de Naxos.

• El mite d’Urà i Gea, que explica l’origen de la terra. Gea és la personificació de la Terra, que es fecunda a si mateixa i crea el cel, les muntanyes i els oceans. Urà és la personificació del cel i neix de Gea, a qui cobreix i fecunda, originant diversos éssers i déus.

• El mite de Zeus i Europa, que explica el rapte d’Europa per part de Zeus, déu suprem dels grecs, pare dels déus i dels homes. L’espai per on passa Zeus amb Europa dóna nom al continent europeu.

La vegetació al Laberint

Durant l’itinerari es poden observar mostres d’art topiari, un estil de jardineria en què el jardiner dóna una forma determinada a arbustos o arbres retallant regularment els brots que sobrepassen el perfil establert. Els arbustos que s’utilitzen són el boix, el teix i el xiprer.

Al llarg del parc hi trobem la presència de pi i llorer, però altres plantes marquen els ambients dels diferents espais: arbre de Júpiter, magnòlies, hortènsies i camèlies al jardí domèstic; pi canari, alzines i llentiscles al jardí romàntic; palmeres datileres a l’entrada del palau, eucaliptus al safareig, roures a la vora del canal... A més a més, al parc hi trobem cinc arbres catalogats d’interès local: una sequoia (única als parcs i jardins de Barcelona), una alzina, un cedre de l’Himàlaia, un til·ler i un cirerer d’arboç.

Curiositat

El Parc del Laberint ha estat escenari d’anuncis, obres de teatre i s’hi han rodat diverses pel·lícules. La darrera ha estat El perfum, del director alemany Tom Tykwer.

Adreça: Carrer Germans Desvalls (Horta-Guinardó).

COM DESENVOLUPEM L’ACTIVITAT?

L’eix de motivació d’aquesta activitat gira entorn al fet que els alumnes s’imaginin que són déus per un dia. Plantegem la visita com una investigació en què l’alumnat descobreix els elements arquitectònics i les escultures relacionats amb la mitologia grega. El laberint adquireix un protago-nisme especial en ser un espai inquietant i misteriós, marc inigualable per a la narració i la teatralit-zació d’històries que relacionen contes i natura. Tenim molt present aquesta metodologia en tots els punts del recorregut per apropar d’una manera molt expressiva i màgica els continguts a tots els participants.

Comencem la visita preguntant als infants què saben de les llegendes dels déus i del Parc del Laberint. En funció del seu treball previ a l’aula (activitats prèvies 1 i 2), l’educador dirigeix les expli-cacions i esbrina el que els petits s’imaginen que veuran durant la visita. En aquest punt i amb l’ajuda d’un mapa, mostrem quina és l’estructura del parc i com serà el recorregut. Aprofitem per explicar breument els orígens del parc i els canvis que ha viscut fins ara.

Abans de començar el recorregut pels diferents espais, dividim la classe en tres grups més petits i assignem a cada grup una fitxa amb un personatge mitològic (Minotaure, Ariadna i Teseu) que conté la seva imatge i una breu explicació de la seva història, tot amb un to clarament infantil:

Han d’estar ben atents a les explicacions de l’educador sobre el personatge que ha tocat a cada grup, per anar-ne coneixent més coses. Al marge d’aquests tres personatges, a cada punt del recorregut ens fixem en els gravats, les escultures i el tipus de vegetació. Passem per la porta xinesa i la plaça dels lleons, el jardí dels boixos, la gruta del Minotaure, el Laberint, on el grup explo-ra els sinuosos camins que ens ofereix fins a arribar al punt de trobada. Comentem aquí la història de Teseu, Ariadna i Eros, que ja tenen a les fitxes, i preguntem als infants quina sensació tenen en ser entre aquests passadissos de xiprers tan densos i retallats. Per acabar,sortim pel jardí romàn-tic, on observem el canvi de vegetació respecte del jardí neoclàssic. En el cas d’EP2 i EP3, recor-dem l’activitat prèvia 2, si l’han treballat a l’aula. Si no, els fem notar les diferències.

Un cop hem acabat l’itinerari, donem uns 10 minuts de temps als grups perquè creïn i representin la història d’amor que els hem explicat al Laberint. En el cas dels alumnes d’EP1, ajudem els grups i només representem la història amb gestos i sons. Amb els alumnes d’EP2 i EP3, hi introduïm diàleg. Després, i per acabar, fem una posada en comú representant les històries per grups.

Com a conclusió, fem una reflexió final sobre la influència de la mitologia grega en la nostra cultura (a través, per exemple, del mite de l’amor romàntic) i de les actituds que ajuden a preservar el parc. A través d’aquesta posada en comú, pretenem afavorir l’acció responsable de l’alumnat pel que fa la conservació del medi.

Per facilitar la comunicació de l’experiència, durant la visita l’educador (o bé el docent, en cas que no s’hagi tramitat el permís d’imatge) fa una fotografia de grup com a testimoni de l’excursió, que posteriorment enviarem per correu electrònic al professorat.

ACTIVITAT POSTERIOR 1

El meu laberint

Després d’haver visitat el Parc, hem experimentat què és estar perduts dins d’un laberint. Oi que és curiós com estan construïts els laberints, perquè ens hi despistem?

Com que l’experiència de cada infant haurà estat diferent, proposem que la comparteixin amb els altres fent cadascú el seu propi laberint. Podem utilitzar diferents tècniques artístiques: plastilina, pals de gelat, agulles d’estendre, palletes de plàstic, etc. Considerem aquesta activitat per a alumnes d’EP1 i EP2. Com a proposta de comunicació, podem exposar aquestes obres davant la resta de l’escola.

ACTIVITAT POSTERIOR 2

Dibuixem el Minotaure

Amb aquesta activitat proposem que l’alumnat faci un dibuix de com s’imagina el Minotaure, el monstre híbrid amb cap de bou i cos d’home que el rei Minos va tancar al Laberint.

Els dibuixos poden ser exposats a la classe o al passadís de l’escola per tal de comunicar l’experiència viscuda el dia de la visita.

Material de l’activitat posterior 2

ACTIVITAT POSTERIOR 3

Protagonistes d’actualitat

Al llarg de tota l’activitat principal hem narrat als infants històries, llegendes i contes de diferents personatges que creen coses a la Terra i a l’univers. Avui dia hi ha fenòmens naturals i problemàti-ques ambientals que antigament no existien: l’efecte hivernacle, la desertització, etc. Proposem que siguin els mateixos alumnes els qui ara s’imaginin què pensarien les civilitzacions antigues sobre aquests temes. Demanem als alumnes que escriguin l’explicació d’aquests fenòmens com si fos una llegenda mitològica. Considerem aquesta activitat per a alumnes d’EP2 i EP3. Poden redactar-les com un article i, com a acció de comunicació, aplegar-les en una revista per ensenyar-la a la resta dels seus companys: “Protagonistes de llegenda”.

Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/mediambientWeb organitzada segons àmbits ambientals i serveis. En l’apartat Espais verds i biodiversitat es troba diversa informació sobre el parc.

A l’apartat d’Educació ambiental hi ha informació sobre el programa Com funciona Barcelona?

Els documents de referència de la temàtica ambiental a la ciutat són:

Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2020: per una Barcelona més equitativa, pròspera i autosuficient Document elaborat pels signants de l’Agenda 21 que serveix de full de ruta per seguir treballant d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible. Defineix un pla d’acció en els 10 àmbits següents: biodiversitat, espai públic i mobilitat, qualitat ambiental i salut, ciutat eficient, productiva i emissions zero, ús racional dels recursos, bon govern i responsabilitat social, benestar de les persones, progrés i desenvolupament, educació i acció ciutadana, i resiliència i responsabilitat planetària. Cada temàtica es concreta amb 10 línies d’acció.

Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020Aquest Pla de l’Ajuntament de Barcelona fa una anàlisi del verd de la ciutat i traça una estratègia per renaturalitzar l’espai urbà barceloní en el període 2013-2020. S’hi troba informació útil sobre el tipus d’hàbitat de verd urbà que hi ha a la ciutat, les funcions de cadascun d’ells, dades de biodi-versitat, superfície de verd per habitant, etc.

Agenda 21 escolar de Barcelona www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/El programa A21 escolar de Barcelona té per objectiu ajudar als centres educatius de la ciutat per tal que portin a terme projectes d’innovació educativa que, mitjançant la participació, la implicació i el compromís, transformin el seu entorn més immediat. Per a que cada centre faci realitat els seus projectes d’educació ambiental i sostenibilitat l’A21E ofereix assessorament, formació i recursos (vídeos, guies, notícies, espais d’intercanvi...).

Dins la temàtica “Biodiversitat” hi ha un recull de recursos (lectures, llibres, materials didàctics, vídeos, jocs, etc.) sobre la biodiversitat en ambients urbans, entre els que destaquem:

Apropa’t als parcs!Guia didàctica de l’Agenda 21 Escolar de Barcelona que inclou una metodologia de treball per estimular el naixement d’un projecte en un parc proper al centre escolar. Com crear un context d’aprenentatge, promoure la col·laboració entre alumnat i la comunitat i aprofitar els espais propers per imaginar i executar processos i solucions. Aquesta guia forma part del Programa Apropa’t als Parcs. Es tracta d’una iniciativa que assessora i acompanya als centres adscrits a l’A21 escolar en un procés educatiu centrat en el parc com a context d’aprenentatge i a través del qual es promou el disseny i la realització d’accions de millora en l’entorn per part de l’alumnat implicat. Per a més informació o contacte: agenda21escolar@bcn.cat

WebgrafiaWebgrafia

Fauna de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 sobre els diferents hàbitats en els quals podem trobar amfibis, rèptils i mamífers a Barcelona. Un repàs a la biodiversitat vertebrada terrestre mitjançant fitxes d’espècies agrupades segons les darreres observacions.

Ocells de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ens presenta l’ornitologia de Barcelona a través de les 25 espècies més habituals de la ciutat. Inclou una aproximació a la interpretació dels sons dels ocells a partir de sonogrames.

Els corredors verds urbansGuia de l’Ajuntament de Barcelona sobre la connectivitat ecològica i la naturalització dels espais urbans. Tracta els avantatges dels espais verds a les ciutat tant des del punt de vista natural com social i en proposacriteris de disseny i instruments metodològics.

Guia de jardineria sostenibleGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ofereix consells i idees per aplicar els criteris de sostenibilitat en la jardineria domèstica. Inclou orientacions per al disseny i manteniment del jardí i per a la selecció d’espècies.

Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA) www.bcn.cat/agenda21/Web de l’Agenda 21 que incorpora l’enllaç l’SDEA, centre especialitzat en informació i recursos d’educació ambiental adreçat a persones i entitats interessades en el treball educatiu per la soste-nibilitat, especialment en l’àmbit urbà. Conté el catàleg electrònic del fons de recursos didàctics, on es pot fer una cerca avançada per accedir a més materials relacionats amb la biodiversitat i la sostenibilitat. També es pot demanar material de préstec.

Dels recursos disponibles destaquen:

Biodiversitat (Recull de recursos, núm. 4)Recull de recursos on trobareu tant materials per tractar els aspectes més propers com ara el verd urbà, els animals a la ciutat o els aliments, com altres relacionats amb la importància de preservar la biodiversitat a nivell global. Els recursos estan disponibles en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental.

Hàbitat: guia d’activitats per a l’educació ambiental www.xesc.cat/habitat/Guia pràctica amb 50 activitats d’educació ambiental de caire lúdic per a l’àmbit educatiu formal i no formal i adreçades des d’infants de 4 anys fins a adults. La guia és el resultat d’un procés promogut pel Ministeri de Medi Ambient i en el que van participar escoles de Barcelona a través d’un Pla d’Educació Ambiental. En el marc de la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), la guia ha estat actualitzada i millorada per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El format en línia s’estructura en cinc blocs temàtics: reconeixement de l’entorn i les necessitats vitals, apreciant

10

Els secrets que amaga el Parc del Laberint

Guia didàctica per al professorat

la biodiversitat de la vida, aprenent a gestionar els recursos naturals, detectant problemes i considerant tendències.

Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/mediambientWeb del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

A la secció d’Educació per a la sostenibilitat hi trobem una guia d’educació ambiental, elaborada per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, que ofereix consells i idees per a la pràctica de la jardineria amb criteris sostenibles.

Guia pràctica de xerojardineria Que marca unes directrius per cuidar el nostre jardí d’una manera reconciliada amb el medi ambient.

Agricultura, Ramadaria, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/agriculturaWeb del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generali-tat de Catalunya. En la secció Medi Natural>Fauna, flora i animals de companyia>Fauna salvatge protegida del medi urbà, hi ha molta informació sobre espècies urbanes.

PER A MÉS INFORMACIÓ:

Com funciona Barcelona? www.bcn.cat/educacio/pae comfuncionabarcelona@bcn.catTel. 933 262 223

ACTIVITAT PRÈVIA 1

On és la sortida?

El rei Minos tenia tancat en un laberint el Minotaure perquè no es pogués escapar. Un laberint és un lloc en què ens endinsem i trobem molts camins però només un ens porta a la sortida. És molt fàcil perdre-s’hi, hem de decidir cap a on avancem i no sempre és en la direcció correcta. Per familiaritzar-nos amb aquests recorreguts sinuosos, proposem que els infants trobin la sortida d’un laberint en un paper. Aquest serà el dibuix del mateix Laberint d’Horta. Considerem aquesta activi-tat sobretot per a l’alumnat del primer cicle d’EPO, tot i que també es pot treballar en altres cicles, a criteri del docent. Podem endur-nos aquests dibuixos a la visita perquè ens serveixin de pista per trobar la sortida.

Material de l’activitat prèvia 1

ACTIVITAT PRÈVIA 2

Verd sensat i verd esbojarrat

En moltes ocasions, les llegendes i els mites queden reflectits en escultures que evoquen històries passades. I no només en les figures que estan fetes de pedra: als jardins també s’han creat formes curioses amb els arbustos. Tots els ornaments i la vegetació que hi ha als jardins ens donen pistes de l’època en què es van construir: els laberints, les estàtues, la disposició dels espais, la presèn-cia d’aigua, etc.

A través d’una senzilla fitxa, relacionem quatre fotografies amb el tipus de jardí a què corresponen: romàntic o neoclàssic, els dos estils amb més presència al Parc del Laberint. Afavorim la reflexió sobre el tipus de cultura que hi ha darrere de cada un.

A la webgrafia incorporem un enllaç a la pàgina d’Espais verds i biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona, d’on es pot extreure més informació sobre els estils del Parc del Laberint.

Proposem aquesta activitat per a l’alumnat de segon i tercer cicle d’EPO. Podem traslladar aques-ta tasca a la visita, ja que les imatges que incorporem a la fitxa corresponen a zones del jardí on fem parades i activitats.

Material de l’activitat prèvia 2

EL PROGRAMA COM FUNCIONA BARCELONA?

Amb les visites i activitats que integren el programa Com funciona Barcelona? tenim per objectiu educar a partir del coneixement del metabolisme de la ciutat. Pretenem potenciar els canvis de valors i generar noves actituds per implicar l’alumnat en la gestió ambiental de la nostra ciutat a través d’una proposta pedagògica que basem en la descoberta, la investigació, la reflexió i l’acció-comunicació, sense perdre de vista la motivació necessària per despertar l’interès de l’alumnat.

Els objectius específics que es desenvolupen en aquesta activitat estan adaptats i relacionats amb els continguts curriculars. Apostem per un treball processual més enllà d’activitats aïllades, amb les propostes de suport que el professorat pot dur a terme a l’aula: activitats prèvies per tal de preparar i motivar l’alumnat a la visita, i activitats posteriors per aprofundir en els continguts treballats i per tal que l’alumnat dugui a terme accions concretes en el centre educatiu.

QUÈ US OFERIM AMB AQUESTA ACTIVITAT?

La visita al Parc del Laberint ofereix la possibilitat de descobrir el jardí més antic de tot Barcelona i conèixer-ne la història. L’activitat permet a l’alumnat observar diferents elements naturals i humanitzats de l’entorn i relacionar les escultures de la mitologia grega amb la natura, donant valor a les cultures de temps passats.

ON ES REALITZA?

El Parc del Laberint d’Horta és actualment un jardí-museu, de fet és el jardí històric més antic de Barcelona. La seva singularitat més preuada és el laberint realitzat amb xiprer, tot i que també hi destaquen els ambients creats per l’aigua i la presència al llarg del recorregut de la mitologia grega, representada per escultures i gravats.

Fou dissenyat el 1791 amb un estil neoclàssic per encàrrec de Joan Desvalls, propietari de la finca i marquès de Llupià i d’Alfarràs, però no es va finalitzar fins més de seixanta anys després, amb la petjada de l’estil romàntic de mitjan segle XIX, com bé en deixa constància el jardí romàntic. Més tard, el 1880, es va construir el jardí domèstic, tancat al públic en general però visitable amb aquest tipus de visites en grup.

El 1967 el jardí passà a mans de l’Administració pública i, després de diverses remodelacions, s’obrí al públic el 1971. L’afluència de públic va provocar un deteriorament important del laberint vegetal, motiu pel qual es va replantar i no va ser fins al 1994 que, juntament amb altres restaura-cions, es van obrir al públic les 9,1 hectàrees que coneixem avui dia, però amb més mesures per garantir-ne la conservació.

Els espais més destacats del parc són:

• Palau, que inclou la torre Subirana, l’edificació més antiga del parc. • Jardí dels boixos, mostra d’art topiari i espai molt íntim i recollit amb dos brolladors d’aigua. • Jardí domèstic: la família el feia servir habitualment. És una construcció ordenada en parterres i

amb espècies d’arbres notables. • Jardí neoclàssic, dins del qual hi ha:

· Laberint: peça central del jardí, amb 750 metres lineals de xiprer plantats. Està consagrat al déu Eros, en lloc del Minotaure llegendari.

· Canal romàntic: antigament s’hi podia passejar amb barques i estava poblat d’animals. Dispo-sa d’una illeta, l’illa de l’Amor, en un dels extrems més amples.

· Gruta del Minotaure, gruta artificial recoberta de vegetació amb una figura del Minotaure. · Pavelló neoclàssic, lloc predilecte per a les activitats socials. Està dedicat a les muses, a l’art i la natura.

· Safareig: servia per emmagatzemar l’aigua de reg, provinent d’una mina natural.• Jardí romàntic: espai amb molts arbres frondosos i entapissat de verd, amb parterres, placetes

i nombroses peces d’aigua. Al seu naixement hi ha la cascada, que es converteix en un llit d’aigua sobre pedres i molsa, recobert de vegetació. Dins d’aquest jardí hi ha el fals cementiri i la porta xinesa.

L’aigua al Laberint

L’aigua és present al Laberint en més de 20 elements i, de diverses maneres, és protagonista d’espais i sensacions diferents: fonts, cascades, brolladors, rieres, canals de reg, safareigs, basses, etc., ambients que afavoreixen el creixement de la vegetació, la presència de fauna associada a aquests ecosistemes i la recuperació d’espècies protegides d’amfibis, com ara el tòtil i la reineta.

Després de la restauració del jardí als anys noranta, en l’ús de l’aigua s’han tingut en compte criteris de sostenibilitat, ja que el circuit de l’aigua ornamental és un circuit tancat que reutilitza part de l’aigua. Pel que fa a l’origen de l’aigua, una part prové de fonts de Collserola, s’emmagatzema prèviament i entra al circuit general del parc. Les pèrdues d’aigua que es generen en el circuit es cobreixen amb aigua de la xarxa d’abastament. A més a més, el reg s’ha automatitzat per minimitzar el consum d’aigua.

La mitologia al Laberint

El jardí neoclàssic està ple d’escultures i gravats que evoquen l’Antiga Grècia. Durant la visita s’observen algunes escultures que amaguen històries que estan entrellaçades:

• El mite del Minotaure, el monstre híbrid amb cap de bou i cos d’home que el rei Minos tanca al Laberint, i Ariadna, filla de Minos i Pasífae, que va ajudar Teseu a sortir del laberint proporcionant-li un cabdell. Ariadna va fugir amb Teseu, que la va abandonar a l’illa de Naxos.

• El mite d’Urà i Gea, que explica l’origen de la terra. Gea és la personificació de la Terra, que es fecunda a si mateixa i crea el cel, les muntanyes i els oceans. Urà és la personificació del cel i neix de Gea, a qui cobreix i fecunda, originant diversos éssers i déus.

• El mite de Zeus i Europa, que explica el rapte d’Europa per part de Zeus, déu suprem dels grecs, pare dels déus i dels homes. L’espai per on passa Zeus amb Europa dóna nom al continent europeu.

La vegetació al Laberint

Durant l’itinerari es poden observar mostres d’art topiari, un estil de jardineria en què el jardiner dóna una forma determinada a arbustos o arbres retallant regularment els brots que sobrepassen el perfil establert. Els arbustos que s’utilitzen són el boix, el teix i el xiprer.

Al llarg del parc hi trobem la presència de pi i llorer, però altres plantes marquen els ambients dels diferents espais: arbre de Júpiter, magnòlies, hortènsies i camèlies al jardí domèstic; pi canari, alzines i llentiscles al jardí romàntic; palmeres datileres a l’entrada del palau, eucaliptus al safareig, roures a la vora del canal... A més a més, al parc hi trobem cinc arbres catalogats d’interès local: una sequoia (única als parcs i jardins de Barcelona), una alzina, un cedre de l’Himàlaia, un til·ler i un cirerer d’arboç.

Curiositat

El Parc del Laberint ha estat escenari d’anuncis, obres de teatre i s’hi han rodat diverses pel·lícules. La darrera ha estat El perfum, del director alemany Tom Tykwer.

Adreça: Carrer Germans Desvalls (Horta-Guinardó).

COM DESENVOLUPEM L’ACTIVITAT?

L’eix de motivació d’aquesta activitat gira entorn al fet que els alumnes s’imaginin que són déus per un dia. Plantegem la visita com una investigació en què l’alumnat descobreix els elements arquitectònics i les escultures relacionats amb la mitologia grega. El laberint adquireix un protago-nisme especial en ser un espai inquietant i misteriós, marc inigualable per a la narració i la teatralit-zació d’històries que relacionen contes i natura. Tenim molt present aquesta metodologia en tots els punts del recorregut per apropar d’una manera molt expressiva i màgica els continguts a tots els participants.

Comencem la visita preguntant als infants què saben de les llegendes dels déus i del Parc del Laberint. En funció del seu treball previ a l’aula (activitats prèvies 1 i 2), l’educador dirigeix les expli-cacions i esbrina el que els petits s’imaginen que veuran durant la visita. En aquest punt i amb l’ajuda d’un mapa, mostrem quina és l’estructura del parc i com serà el recorregut. Aprofitem per explicar breument els orígens del parc i els canvis que ha viscut fins ara.

Abans de començar el recorregut pels diferents espais, dividim la classe en tres grups més petits i assignem a cada grup una fitxa amb un personatge mitològic (Minotaure, Ariadna i Teseu) que conté la seva imatge i una breu explicació de la seva història, tot amb un to clarament infantil:

Han d’estar ben atents a les explicacions de l’educador sobre el personatge que ha tocat a cada grup, per anar-ne coneixent més coses. Al marge d’aquests tres personatges, a cada punt del recorregut ens fixem en els gravats, les escultures i el tipus de vegetació. Passem per la porta xinesa i la plaça dels lleons, el jardí dels boixos, la gruta del Minotaure, el Laberint, on el grup explo-ra els sinuosos camins que ens ofereix fins a arribar al punt de trobada. Comentem aquí la història de Teseu, Ariadna i Eros, que ja tenen a les fitxes, i preguntem als infants quina sensació tenen en ser entre aquests passadissos de xiprers tan densos i retallats. Per acabar,sortim pel jardí romàn-tic, on observem el canvi de vegetació respecte del jardí neoclàssic. En el cas d’EP2 i EP3, recor-dem l’activitat prèvia 2, si l’han treballat a l’aula. Si no, els fem notar les diferències.

Un cop hem acabat l’itinerari, donem uns 10 minuts de temps als grups perquè creïn i representin la història d’amor que els hem explicat al Laberint. En el cas dels alumnes d’EP1, ajudem els grups i només representem la història amb gestos i sons. Amb els alumnes d’EP2 i EP3, hi introduïm diàleg. Després, i per acabar, fem una posada en comú representant les històries per grups.

Com a conclusió, fem una reflexió final sobre la influència de la mitologia grega en la nostra cultura (a través, per exemple, del mite de l’amor romàntic) i de les actituds que ajuden a preservar el parc. A través d’aquesta posada en comú, pretenem afavorir l’acció responsable de l’alumnat pel que fa la conservació del medi.

Per facilitar la comunicació de l’experiència, durant la visita l’educador (o bé el docent, en cas que no s’hagi tramitat el permís d’imatge) fa una fotografia de grup com a testimoni de l’excursió, que posteriorment enviarem per correu electrònic al professorat.

ACTIVITAT POSTERIOR 1

El meu laberint

Després d’haver visitat el Parc, hem experimentat què és estar perduts dins d’un laberint. Oi que és curiós com estan construïts els laberints, perquè ens hi despistem?

Com que l’experiència de cada infant haurà estat diferent, proposem que la comparteixin amb els altres fent cadascú el seu propi laberint. Podem utilitzar diferents tècniques artístiques: plastilina, pals de gelat, agulles d’estendre, palletes de plàstic, etc. Considerem aquesta activitat per a alumnes d’EP1 i EP2. Com a proposta de comunicació, podem exposar aquestes obres davant la resta de l’escola.

ACTIVITAT POSTERIOR 2

Dibuixem el Minotaure

Amb aquesta activitat proposem que l’alumnat faci un dibuix de com s’imagina el Minotaure, el monstre híbrid amb cap de bou i cos d’home que el rei Minos va tancar al Laberint.

Els dibuixos poden ser exposats a la classe o al passadís de l’escola per tal de comunicar l’experiència viscuda el dia de la visita.

Material de l’activitat posterior 2

ACTIVITAT POSTERIOR 3

Protagonistes d’actualitat

Al llarg de tota l’activitat principal hem narrat als infants històries, llegendes i contes de diferents personatges que creen coses a la Terra i a l’univers. Avui dia hi ha fenòmens naturals i problemàti-ques ambientals que antigament no existien: l’efecte hivernacle, la desertització, etc. Proposem que siguin els mateixos alumnes els qui ara s’imaginin què pensarien les civilitzacions antigues sobre aquests temes. Demanem als alumnes que escriguin l’explicació d’aquests fenòmens com si fos una llegenda mitològica. Considerem aquesta activitat per a alumnes d’EP2 i EP3. Poden redactar-les com un article i, com a acció de comunicació, aplegar-les en una revista per ensenyar-la a la resta dels seus companys: “Protagonistes de llegenda”.

Medi Ambient i Serveis Urbans de l’Ajuntament de Barcelona www.bcn.cat/mediambientWeb organitzada segons àmbits ambientals i serveis. En l’apartat Espais verds i biodiversitat es troba diversa informació sobre el parc.

A l’apartat d’Educació ambiental hi ha informació sobre el programa Com funciona Barcelona?

Els documents de referència de la temàtica ambiental a la ciutat són:

Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2020: per una Barcelona més equitativa, pròspera i autosuficient Document elaborat pels signants de l’Agenda 21 que serveix de full de ruta per seguir treballant d’acord amb els principis del desenvolupament sostenible. Defineix un pla d’acció en els 10 àmbits següents: biodiversitat, espai públic i mobilitat, qualitat ambiental i salut, ciutat eficient, productiva i emissions zero, ús racional dels recursos, bon govern i responsabilitat social, benestar de les persones, progrés i desenvolupament, educació i acció ciutadana, i resiliència i responsabilitat planetària. Cada temàtica es concreta amb 10 línies d’acció.

Pla del verd i de la biodiversitat de Barcelona 2020Aquest Pla de l’Ajuntament de Barcelona fa una anàlisi del verd de la ciutat i traça una estratègia per renaturalitzar l’espai urbà barceloní en el període 2013-2020. S’hi troba informació útil sobre el tipus d’hàbitat de verd urbà que hi ha a la ciutat, les funcions de cadascun d’ells, dades de biodi-versitat, superfície de verd per habitant, etc.

Agenda 21 escolar de Barcelona www.bcn.cat/agenda21/a21escolar/El programa A21 escolar de Barcelona té per objectiu ajudar als centres educatius de la ciutat per tal que portin a terme projectes d’innovació educativa que, mitjançant la participació, la implicació i el compromís, transformin el seu entorn més immediat. Per a que cada centre faci realitat els seus projectes d’educació ambiental i sostenibilitat l’A21E ofereix assessorament, formació i recursos (vídeos, guies, notícies, espais d’intercanvi...).

Dins la temàtica “Biodiversitat” hi ha un recull de recursos (lectures, llibres, materials didàctics, vídeos, jocs, etc.) sobre la biodiversitat en ambients urbans, entre els que destaquem:

Apropa’t als parcs!Guia didàctica de l’Agenda 21 Escolar de Barcelona que inclou una metodologia de treball per estimular el naixement d’un projecte en un parc proper al centre escolar. Com crear un context d’aprenentatge, promoure la col·laboració entre alumnat i la comunitat i aprofitar els espais propers per imaginar i executar processos i solucions. Aquesta guia forma part del Programa Apropa’t als Parcs. Es tracta d’una iniciativa que assessora i acompanya als centres adscrits a l’A21 escolar en un procés educatiu centrat en el parc com a context d’aprenentatge i a través del qual es promou el disseny i la realització d’accions de millora en l’entorn per part de l’alumnat implicat. Per a més informació o contacte: agenda21escolar@bcn.cat

Fauna de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 sobre els diferents hàbitats en els quals podem trobar amfibis, rèptils i mamífers a Barcelona. Un repàs a la biodiversitat vertebrada terrestre mitjançant fitxes d’espècies agrupades segons les darreres observacions.

Ocells de BarcelonaGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ens presenta l’ornitologia de Barcelona a través de les 25 espècies més habituals de la ciutat. Inclou una aproximació a la interpretació dels sons dels ocells a partir de sonogrames.

Els corredors verds urbansGuia de l’Ajuntament de Barcelona sobre la connectivitat ecològica i la naturalització dels espais urbans. Tracta els avantatges dels espais verds a les ciutat tant des del punt de vista natural com social i en proposacriteris de disseny i instruments metodològics.

Guia de jardineria sostenibleGuia d’educació ambiental de l’Agenda 21 que ofereix consells i idees per aplicar els criteris de sostenibilitat en la jardineria domèstica. Inclou orientacions per al disseny i manteniment del jardí i per a la selecció d’espècies.

Servei de Documentació d’Educació Ambiental (SDEA) www.bcn.cat/agenda21/Web de l’Agenda 21 que incorpora l’enllaç l’SDEA, centre especialitzat en informació i recursos d’educació ambiental adreçat a persones i entitats interessades en el treball educatiu per la soste-nibilitat, especialment en l’àmbit urbà. Conté el catàleg electrònic del fons de recursos didàctics, on es pot fer una cerca avançada per accedir a més materials relacionats amb la biodiversitat i la sostenibilitat. També es pot demanar material de préstec.

Dels recursos disponibles destaquen:

Biodiversitat (Recull de recursos, núm. 4)Recull de recursos on trobareu tant materials per tractar els aspectes més propers com ara el verd urbà, els animals a la ciutat o els aliments, com altres relacionats amb la importància de preservar la biodiversitat a nivell global. Els recursos estan disponibles en préstec al Servei de Documentació d’Educació Ambiental.

Hàbitat: guia d’activitats per a l’educació ambiental www.xesc.cat/habitat/Guia pràctica amb 50 activitats d’educació ambiental de caire lúdic per a l’àmbit educatiu formal i no formal i adreçades des d’infants de 4 anys fins a adults. La guia és el resultat d’un procés promogut pel Ministeri de Medi Ambient i en el que van participar escoles de Barcelona a través d’un Pla d’Educació Ambiental. En el marc de la Xarxa d’Escoles per la Sostenibilitat de Catalunya (XESC), la guia ha estat actualitzada i millorada per l’Ajuntament de Barcelona i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El format en línia s’estructura en cinc blocs temàtics: reconeixement de l’entorn i les necessitats vitals, apreciant

WebgrafiaWebgrafia

la biodiversitat de la vida, aprenent a gestionar els recursos naturals, detectant problemes i considerant tendències.

Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/mediambientWeb del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.

A la secció d’Educació per a la sostenibilitat hi trobem una guia d’educació ambiental, elaborada per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, que ofereix consells i idees per a la pràctica de la jardineria amb criteris sostenibles.

Guia pràctica de xerojardineria Que marca unes directrius per cuidar el nostre jardí d’una manera reconciliada amb el medi ambient.

Agricultura, Ramadaria, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya www.gencat.cat/agriculturaWeb del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generali-tat de Catalunya. En la secció Medi Natural>Fauna, flora i animals de companyia>Fauna salvatge protegida del medi urbà, hi ha molta informació sobre espècies urbanes.

PER A MÉS INFORMACIÓ:

Com funciona Barcelona? www.bcn.cat/educacio/pae comfuncionabarcelona@bcn.catTel. 933 262 223

11

Els secrets que amaga el Parc del Laberint

Guia didàctica per al professorat

ACTIVITAT PRÈVIA 1

On és la sortida?

El rei Minos tenia tancat en un laberint el Minotaure perquè no es pogués escapar. Un laberint és un lloc en què ens endinsem i trobem molts camins però només un ens porta a la sortida. És molt fàcil perdre-s’hi, hem de decidir cap a on avancem i no sempre és en la direcció correcta. Per familiaritzar-nos amb aquests recorreguts sinuosos, proposem que els infants trobin la sortida d’un laberint en un paper. Aquest serà el dibuix del mateix Laberint d’Horta. Considerem aquesta activi-tat sobretot per a l’alumnat del primer cicle d’EPO, tot i que també es pot treballar en altres cicles, a criteri del docent. Podem endur-nos aquests dibuixos a la visita perquè ens serveixin de pista per trobar la sortida.

Material de l’activitat prèvia 1

ACTIVITAT PRÈVIA 2

Verd sensat i verd esbojarrat

En moltes ocasions, les llegendes i els mites queden reflectits en escultures que evoquen històries passades. I no només en les figures que estan fetes de pedra: als jardins també s’han creat formes curioses amb els arbustos. Tots els ornaments i la vegetació que hi ha als jardins ens donen pistes de l’època en què es van construir: els laberints, les estàtues, la disposició dels espais, la presèn-cia d’aigua, etc.

A través d’una senzilla fitxa, relacionem quatre fotografies amb el tipus de jardí a què corresponen: romàntic o neoclàssic, els dos estils amb més presència al Parc del Laberint. Afavorim la reflexió sobre el tipus de cultura que hi ha darrere de cada un.

A la webgrafia incorporem un enllaç a la pàgina d’Espais verds i biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona, d’on es pot extreure més informació sobre els estils del Parc del Laberint.

Proposem aquesta activitat per a l’alumnat de segon i tercer cicle d’EPO. Podem traslladar aques-ta tasca a la visita, ja que les imatges que incorporem a la fitxa corresponen a zones del jardí on fem parades i activitats.

Material de l’activitat prèvia 2

Materialde l’activitat

prèvia

1

Els secrets que amaga el Parc del Laberint

On és la sortida?

Troba la sortida

Materialde l’activitat

prèvia

2

Els secrets que amaga el Parc del Laberint

Verd sensat i verd esbojarrat

Jardí neoclàssic

Sóc un jardí molt sensat, simètric, ordenat i amb formes regulars en els arbustos aconseguides gràcies a la poda (això es diu “art topian”). Tinc columnes, escultures mitològiques i fonts clàssiques.

Jardí romàntic

Sóc un jardí molt esbojarrat. Sents el so de l’aigua en llibertat, corrent per les cascades? A més, sóc més selvàtic i ombrívol, i estic recobert d’heures i altres plantes enfiladisses per proporcionar racons de més misteri als enamorats.

Respon el que pensis d’aquestes quatre fotografies:

Sóc romàntic o neoclàssic?

............................................................................

Sóc romàntic o neoclàssic?

............................................................................

Sóc romàntic o neoclàssic?

............................................................................

Sóc romàntic o neoclàssic?

............................................................................

Materialde l’activitat

posterior

2

Els secrets que amaga el Parc del Laberint

Dibuixem el Minotaure

Després de la visita al Parc del Laberint de ben segur que t’has imaginat l’aspecte del Minotaure, el monstre híbrid amb cap de bou i cos d’home que el rei Minos va tancar al Laberint. T’atreveixes a dibuixar-lo?

Materialde l’activitat

posterior

4

Els secrets que amaga el Parc del Laberint

Tan senzill com un cabdell

Personatges:

......................................................................................

......................................................................................

......................................................................................

......................................................................................

......................................................................................

Descripció d’elements naturals:

......................................................................................

......................................................................................

......................................................................................

......................................................................................

......................................................................................

Què succeeix en aquest escenari?

....................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................................

Descripció d’elements humanitzats:

......................................................................................

......................................................................................

......................................................................................

......................................................................................

......................................................................................

Objecte clau per sortir del laberint:

......................................................................................

......................................................................................

......................................................................................

......................................................................................

......................................................................................

El laberint