COMENTARI DE TEXT

CONTEXT

Tinc un desfici, ai, inclement,

Pel cavaller que m’ha servit

Els primers dos versos d’aquest poema que comentarem ja ens situen en una època o dins d’un context determinat: l’Edat Mitjana. Evidentment, la paraula cavaller ens dóna la clau: és l’època de la cavalleria i això vol dir que com ja parlàvem amb Bernat de Ventadorn un cavaller ha de ser educat, gentil i sobretot ha d’estimar per ser feliç (Recordeu aquests versos: Si no estimés dama avinent/ per tothom fóra esquiu o vil).Què penseu d’això?

És molt difícil entendre un text fora del seu context, i aquest no és excepció. Què i com s’escriu a aquesta època? Durant els segles XII-XIII ja vam dir que la literatura trobadoresca era moda. L’esquema ja el coneixem: Un cavaller noble s’enamora d’una dona perfecta (igual que a la realitat?) i l’escriu encara que es tracti d’una dama casada i que moltes vegades no la pugui aconseguir. Però ell continua sent vassall, perquè la dama, no oblidem, és el propietari del seu cor. Recordeu el diagrama de relacions socials i el paral.lelisme amb això. D’aquí les paraules midons, gilós, fenhador… Però això només es coneixia a Catalunya i Llanguedoc. No oblidem l’èpica, els romanços i sobretot Chrétien de Troyes.

Crec que he parlat massa de teoria i no estic parlant del poema. Hi ha una cosa que no encaixa: en aquest cas és una dama la que escriu al cavaller. D’això en diem trobairitz. Es tracta de la Comtessa de Dia. El nostre llibre de text ens parla d’altres trobadors, però el personatge de Beatriu de Dia és summament interessant. Una dona a l’Edat Mitjana escriu amb aquesta sinceritat:

Voldria haver-lo avarament

entre mos braços nu una nit

TEMÀTICA

Queda clar, per tant, que el tema d’aquest poema no és un amor idealitzat, sinó humà, molt humà. Les paraules són directes i entenedores i la passió que transmet és la d’un amor carnal, el desig físic més bàsic que enyorem quan l’hem perdut o no l’hem aconseguit. (Massa l'he amat, m'ha malferit-i més endevant -, cerco el seu favor,/ car jo li ofreno cor i amor,/ el seny, els ulls i la vida). És aquí on es trova el clímax líric del poema.

Si amb vós jagués, quin bell deport!

Quin bes, el meu, més Amorós

Potser algú pot atribuir a aquest poema el qualificatiu d’eròtic. Les referències són obvies i recurrents. Recordem llavors que la temàtica d’una obra literària moltes vegades és interpretable i admet tantes lectures com lectors tingui.

FORMA

No obstant, la poesia no és només interpretació, sinó que també és matemàtica. Aquesta matemàtica s’anomena mètrica. Aquest poema té sis estrofes (els trobadors parlen de cobles, no d’estrofes) de quatre versos cadascuna. Versos octosíl.labs (art menor!) a la versió occitana original, ja que la versió que llegiu és una traducció al català modern. Per tant, no podem comentar l’ús de la llengua. La rima és abba (creuada). Penseu que escriure un poema amb tants condicionants és una mica rígid? Doncs, heu de saber que per escriure cançons existien tractats de gramàtica occitana i mètrica que s'havien de seguir fil per randa amb la finalitat de ser un bon trobador.

Finalment, com podeu comprovar, el llenguatge i els recursos emprats no són d'un nivell molt elevat. Vol ser entenedor per a tothom, i per això parlem de trobar leu. No m'allargaré explicant els recursos, però crec que no tindreu problemes per trobar-los.