Filosofia i ciutadania 1r Batxillerat - xtec. adomingo/filosofia/manual de classe.pdfآ  Filosofia i

  • View
    0

  • Download
    0

Embed Size (px)

Transcript

  • Filosofia i ciutadania

    1r Batxillerat

    Institut Torredembarra

    1. Argumentar 2. Els problemes de la filosofia 3. L’ésser humà 4. El coneixement 5. Déu 6. La societat: política i ètica

    professor Ambròs Domingo

  • Filosofia i ciutadania – 1r batxillerat

    1

    Índex 1. Argumentar......................................................................................................................... 3

    1.1. Elements bàsics en l’argumentació: validesa i solidesa ........................... 5

    1.2. El llenguatge de la lògica ........................................................................ 13

    1.3. Tipus de raonaments .............................................................................. 22

    Com seguir ..................................................................................................... 30

    2. Els problemes de la filosofia ............................................................................................. 31 2.1 Què és la filosofia?................................................................................... 31

    2.2 Filòsofs o científics?................................................................................. 33

    2.3 Filòsofs, però no científics; científics, però no filòsofs............................ 36

    2.4. Els temes de la filosofia .......................................................................... 46

    3. L’ésser humà..................................................................................................................... 53 3.1. El dualisme: cos i ànima.......................................................................... 56

    3.2. Plató i l’ànima ......................................................................................... 57

    3.3. Descartes i la ment ................................................................................. 62

    3.4. Ment i cos: dualisme versus monisme ................................................... 67

    4. El coneixement ................................................................................................................. 75 4.1. La veritat ................................................................................................. 78

    4.2. Actituds davant del coneixement........................................................... 82

    4.3. Hi ha coneixement en les ciències?........................................................ 92

    5. Déu.................................................................................................................................. 103 5.1. Què entenem per Déu? ........................................................................ 103

    5.2. Proves de l’existència de Déu ............................................................... 107

    5.3. Creure en l’existència de Déu............................................................... 115

    6. La societat: política i ètica .............................................................................................. 127 6.1. La naturalesa de l’ésser humà: el contracte social............................... 127

    6.2. L’ètica..........................................................................................................

  • Filosofia i ciutadania – 1r batxillerat

    3

    1. Argumentar Argumentar, ens diu el diccionari, és “presentar arguments en favor o en contra (d’alguna cosa)”. I ‘presentar arguments’ vol dir donar raons en favor o en contra d’alguna cosa.

    Argumentar bé és important en les diferents àrees de coneixement en les quals conèixer el procés que condueix a fer afirmacions teòriques (com ara ‘La Terra gira al voltant del Sol’) ens condueix no només a retenir els continguts, sinó també a comprendre’ls.

    Argumentar bé és important també en la majoria d’accions pròpies de la nostra vida quotidiana. No es tracta tant que en la nostra vida quotidiana repetim de manera sistemàtica les raons que ens condueixen a fer una afirmació o una altra, o a prendre una decisió determinada, com que siguem capaços de, si ens ho demanen, apel·lar a aquestes raons.

    En el nostre cervell hi tenim emmagatzemada un munt d’informació, i és rellevant adonar-se’n que aquesta informació no constitueix un feix inarticulat d’informació, sinó que, en general, està internament connectada. Pensem una cosa, per exemple, que avui és dimarts, perquè disposem d’informació que així ho corrobora –que ahir era dilluns i que el dimarts és el dia que segueix al dilluns. Prenem una decisió, per exemple, no atracar el banc de sota casa, perquè disposem d’un coneixement sobre quina mena d’accions són valuoses i quines no per a la convivència, i quina mena de principis volem acceptar per a garantir aquesta convivència; o potser perquè sabem que al davant mateix del banc hi ha una comissaria de policia i ens atraparan amb facilitat. Si no disposéssim d’una estructura que donés estabilitat al nostre coneixement i a les nostres decisions, la nostra representació del món en què vivim seria dispersa i poc consistent. En realitat aquesta dispersió i aquesta inconsistència és la que sovint apareix quan aprenem llistes de fets sense cap connexió entre si, o quan no ens esforcem a trobar les raons que donen suport a tal o tal coneixement, o a tal o tal decisió.

    En filosofia, com en altres àrees del coneixement, argumentar bé també és important. En els diferents problemes centrals de la filosofia dels quals ens ocuparem al llarg del curs no trobarem una única resposta possible, i allò que finalment sostinguem dependrà de quins supòsits estem assumint i de quines raons donem. En aquests casos serà determinant com raonem, això és, com obtinguem la tesi que volem defensar a partir de la informació que considerem incontrovertible.

    Ara bé, la filosofia no només requereix d’una bona argumentació, sinó que s’ocupa també d’analitzar en quins casos l’argumentació està ben construïda i per què està ben construïda, això és, s’ocupa de l’anàlisi de les diferents formes d’argumentació. Precisament la lògica, que constitueix una part de la filosofia, s’ocupa únicament i exclusiva de l’anàlisi de les diferents formes de raonament. I és important tenir presents quines són les formes de raonament correctes i quines no ho són, perquè les haurem de fer servir quan argumentem bé –recordem que argumentar bé era important en molts dels àmbits de la nostra vida, tant de la nostra vida quotidiana com de la nostra vida acadèmica.

    En aquest curs ens interessen bàsicament dues coses pel que fa al raonament present en l’argumentació. Primer, observar algunes qüestions particulars sobre els tipus de raonament, la seva estructura i la seva validesa. Segon, veure l’aplicació del raonament en alguns problemes centrals de la filosofia.

  • Filosofia i Ciutadania – 1r batxillerat

    4

    El cas de l’Eloi

    Considerem el següent diàleg: Professora: Eloi, has suspès l’assignatura. Eloi: Però, per què he suspès? Professora: Perquè sí.

    Molt probablement l’Eloi no se sentirà satisfet amb la resposta que li han donat. És possible que hagi suspès l’assignatura perquè l’hagin enxampat copiant a l’examen, o perquè no hagi sabut respondre correctament al que li demanaven, o perquè les respostes que ha proporcionat no hagin estat suficient, o per múltiples altres raons, però la qüestió és que la resposta de la professora, ‘perquè sí’, no constitueix en si mateixa cap raó. En aquest cas és assenyat que l’Eloi insisteixi i demani alguna cosa com ara la següent:

    Eloi: Disculpi’m vostè, però ‘perquè sí’ no és una raó; digui’m, si us plau, per què he suspès

    l’assignatura?

    Podria, d’altra banda, succeir que la resposta de la professora sí aportés raons, però que aquestes raons no fossin pertinents per a allò que pretenen justificar. Per exemple, a la pregunta de l’Eloi la professora podria haver respost de qualsevol de les següents maneres:

    Professora: Perquè és l’últim examen que vaig corregir, i sempre suspenc l’últim examen que

    corregeixo. Professora: Perquè he escrit una ‘S’ de ‘suspès’ a la casella de la teva nota, per això has suspès. Professora: Perquè vaig llençar a l’aire una moneda i va sortir creu, i sempre poso ‘suspès’ quan surt

    creu.

    Ara bé, cap d’aquestes raons, encara que de fet puguin ser les raons que van conduir a la professora a posar la nota, les pot considerar raons pertinents l’Eloi –ni tampoc nosaltres! Al capdavall, allò que compta com a raons per suspendre un examen ha de tenir a veure, pensem, amb les raons pròpies de l’avaluació d’un examen, això és, amb mostrar un coneixement suficient dels continguts, articular de manera coherent la resposta, etcètera.

    Sembla, per tant, que, almenys en el cas de la professora, donar raons de per què ha posat una nota i no una altra no és cosa de poca importància.

    Qui ha de donar raons?

    El fet de proporcionar raons que justifiquin una conducta no és exclusiu de la professora, sinó que és força corrent a la vida quotidiana. La professora ha de donar raons que justifiquin la nota que ha posat a l’examen; l’alumne ha de donar raons que donin compte del seu retard, o de per què no ha estudiat prou; el polític ha