Arquebisbat de Tarragona Pentecosta Any LXIV - IV Època - Número 3297

19 d

e m

aig

de 2

013

Pentecosta, com Pasqua, era una festa jueva abans que també fos cristiana. Els nostres pares en la fe, el poble hebreu, la celebrava set setmanes després de la Festa dels àzims, que coincidia amb la Pasqua, i tenia per objecte donar gràcies a Déu per l’acabament de la collita de cereals. Poc abans del naixement de Jesús, la solemnitat, a part de ser un dia d’acció de gràcies, s’havia convertit en renovació de l’aliança del Sinaí, amb el lliurament del do de la Llei que va fer Déu a Moisès a la muntanya santa. Segons el relat de l’Èxode, el lliurament dels Deu Manaments va estar precedit per un foc, un tro i un vent impetuós. Aquest relat sembla tenir correspondència amb el de la Pentecosta cristià. També en aquest cas, damunt dels apòstols, reunits a Jerusalem, va bufar el vent i van baixar unes flamarades de foc.

Aquesta vegada la llei de l’Antiga Aliança es va completar, amb signes externs semblants, amb la Nova Aliança en l’Esperit Sant. Naixia l’Església, d’acord amb la promesa de Jesucrist. El poble escollit ja no era només Israel, sinó tots els pobles, com ho va escriure sant Pau als cristians de Corint: «Tots nosaltres, jueus i grecs, esclaus i lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per a formar un sol cos, i tots hem rebut com a beguda un sol Esperit.» El missatge era clar: l’Esperit Sant fa caure totes les possibles barreres de races i nacions. Tots som germans en Jesucrist.

Benet XVI repara en una altra aportació del text dels Fets dels Apòstols: en aquell que ens diu que hi havia aquells dies a Jerusalem gent de molt diverses procedències i que tots comprenien les paraules dels Apòstols. És un símbol de la unitat que ens porta, per contrast, a pensar en la confusió de llengües que va seguir a la construcció de la torre de Babel. La lliçó és que la supèrbia, quan l’home intenta prescindir de Déu i es deïfica ell mateix, porta a la desunió, mentre que les persones que es deixen portar per l’alè de l’Esperit són agents d’unitat i sembren la pau al seu voltant.

Avui, en aquesta festa de la Pentecosta, podem donar gràcies a Déu, com va ser la intenció primera

DE BABEL A PENTECOSTA

dels jueus en establir-la, i també celebrar la presència de l’Esperit Sant entre nosaltres, que assistirà sempre la seva Església.

Fa poc hem tingut una prova més, si es pot parlar així, d’aquesta assistència. Durant el temps de seu vacant, molts periodistes i vaticanistes van pronosticar qui seria el nou Papa. Remenaven moltes possibilitats, però ningú no va encertar que l’elegit seria el cardenal argentí Bergoglio. La presència de l’Esperit es va fer gairebé patent en el conclave.

Però no pensem que només actua en moments especials de la vida de l’Església. Ens assisteix a cada un de nosaltres quan l’invoquem i ens condueix generalment no com vent impetuós, sinó com brisa suau que ens omple de pau i ens ensenya com estrènyer la unitat amb tots els nostres germans.

PENTECOSTA

PARAULA ENDINSLA DIADA DE PENTECOSTA

La ventada de la Pentecosta recorda l’alè de Déu, que va engendrar la vida al començament de la creació i va guiar el poble d’Israel. Ara és l’alè del Crist ressus-citat qui engendra l’Església. És la Saviesa, que obre la intel·ligència dels deixebles, per entendre el sentit de les escriptures i penetrar en el misteri de Jesucrist, la Paraula del Pare. És el foc que inflama els cors del dei-xebles i els infon valentia per complir la missió que els encomana Jesús. Per això reben una llengua de profe-tes, llengua de foc, que els fa capaços d’expressar-se en totes les llengües, signes i prodigis. La diada de la Pentecosta no ha acabat, cada dia es produeix el mira-cle: Som recreats, naixem de nou, es renova l’Església i som enviats a anunciar la Bona Nova de Jesucrist.

OrACIó. Veniu Esperit Sant, obriu les portes de l’Església d’una ventada i emporteu-vos la pols. Envieu

una riuada de missatgers de l’evangeli, que prefereixin dialogar a condemnar i superin el mur de les lamenta-cions amb la llavor de l’esperança; Veniu, Esperit Sant, i uniu la diversitat dels nostres llenguatges perquè si-guin expressió de la riquesa que heu sembrat arreu i que ningú no pot exhaurir ni acaparar. Veniu, vent de l’Esperit, porteu-nos pels vostres camins i no deixeu d’inspirar-nos, perquè sense el vostre foc no sabríem estimar i sense el vostre ensenyament no entendríem les vostres paraules i se’ns travaria la llengua.

ACCIó. Avui podem pregar, especialment, pels seglars que donen testimoniatge en llocs i circums-tàncies difícils. També ens seria de profit parlar amb algun d’ells.

Francesc Esteso, pvre.

Lectura dels Fets dels Apòstols(Ac 2,1-11)

Durant la celebració de la diada de la Pentecosta es trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es troba-ven asseguts.Llavors se’ls aparegueren com unes llen-

gües de foc que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar.Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i ela-mites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües.»

Salm responsorial [103,1ab.24ac.29bc-30.31 i 34 (r.: 30)]

Beneeix el Senyor, ànima meva. Senyor, Déu meu, que en sou de gran. Que en són de variades, Senyor, les vostre obres, la terra és plena de les vostres criatures.

R. Quan envieu el vostre alè, Senyor, renoveu la vida sobre la terra.

Si els retireu l’alè, expiren

i tornen a la pols d’on van sortir. Quan envieu el vostre alè, reneix la creació, i renoveu la vida sobre la terra. R.

Glòria al Senyor per sempre. Que s’alegri el Senyor contemplant el que ha fet, que li sigui agradable aquest poema, són per al Senyor aquests cants de goig. R.

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint (1Co 12,3b-7,12-13)Germans, ningú no pot confessar que Jesús és el Senyor si no és per un do de l’Esperit Sant. Els dons que rebem són diversos, però l’Esperit que els distribueix és un de sol. Són diversos els serveis però és un de sol el Senyor a qui servim. Són diversos els miracles, però tots són obra d’un sol Déu que els fa valent-se de cadascun de nosaltres. Les manifes-tacions de l’Esperit distribuïdes a cadascú són en bé de tots. Perquè el Crist és com el cos humà: és un, encara que tingui molts membres, ja que tots els membres, ni que siguin molts, formen un sol cos. Tots nosaltres, jueus o grecs, esclaus o lliures, hem estat batejats en un sol Esperit per formar un sol cos, i a tots ens ha estat donat com a beguda el mateix Esperit.

Lectura de l’evangeli segons sant Joan(Jn 14,15-16.23b-26)En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Si m’esti-meu, guardareu els meus manaments; jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb vosaltres per sempre.«Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell. Els qui no m’estimen no fan cas de les meves paraules, que no són meves, sinó del Pare que m’ha enviat. Us he dit tot això mentre era amb vosaltres, però el Defensor, l’Esperit Sant que el Pare enviarà en nom meu, us farà recordar tot el que us he dit i us ho farà entendre.»

Diumenge, 19: Diumenge de Pentecosta (Sol) [Fets 2, 1-11; Salm 103, 1ab i 24ac. 29bc- 30.31 i 34; 1Co 12, 3b-7.12-13; Jn 20, 19-23 (LE/LH pròpies)]. Dilluns, 20: St. Bernardí de Sena, prevere (ML) [Sir 1, 1-10; Salm 92, 1ab.1c-2.5; Mc 9, 14-29]. Dimarts, 21: St. Cristòfor Magallanes, prevere, i companys, màrtirs (ML) [Sir 2, 1-13; Salm 36, 3-4.18-19.27-28.39-40; Mc 9, 30-37]. Dimecres, 22: Sta. Joaquima de Vedruna, religiosa; (MO) [Sir 4, 12-22; Salm 118, 165.168.171.172.174.175; Mc 9, 38-40]. Dijous, 23: Jesucrist, gran sacerdot per sempre (F) [Is 52, 13-53, 12; o bé: He 10, 12-23; Salm 39, 6ab.7.9.10.11ab; Lc 22, 14-20(LE/LH propias). Divendres, 24: [Sir 6, 5-17; Salm 118, 12.16.18-27.34.35; Mc 10,1-12]. Dissabte, 25: St. Beda el Venerable, prevere i doctor de l’Església; St. Gregori VII papa; Sta. Maria Magdalena de Pazzi, verge (MMLL) [Sir 17, 1-13; Salm 102, 13-14.15-16.17-18a; Mc 10, 13-16]. Diumenge, 26: La Santíssima Trinitat (Sol) [Pr 8, 21-31; Salm 8, 4-5.6-7.8-9; Rm 5, 1-5; Jn 16, 12-15 (LE/LH pròpies)

Les lectures pertanyen al cicle C. Litúrgia de les Hores: Salmòdia de la setmana III.

LITÚRGIA DE LA SETMANA

EN EL NOSTRE MÓN PASSA……que hi ha moltes persones aturades, sense feina, i hi ha moltes famílies que no tenen cap membre amb contracte laboral.

La situació és dramàtica, insostenible i socialment molt perillosa. És un fracàs dels dirigents. No cal dir els efectes negatius que això té per a milers i milers de per-sones (milions) en tots els aspectes que han de confi-gurar una personalitat com cal. Quants sentiments de frustració, d’impotència, d’agressivitat… d’indignació.

Enmig de tot això, cal agrair i encoratjar la solidari-tat de tantes persones que es preocupen de les altres persones que més ho necessiten i fan el que poden per a ajudar-les. Càritas fa una gran tasca de solidaritat i d’ajuda.

Poseu les creuetes en fer la declaració de la renda. Les dues creuetes. L’una no resta res a l’altra. Molts no saben que Càritas pot rebre molt de la segona creueta.

L’Església no rep diners del pressupost de l’Estat. Només rep el que li assignem els contribuents. Alguns que tant critiquen l’Església, s’acontentarien a rebre «només» el que els destinessin els contribuents?

Miquel Barbarà Anglès, pvre.

3 preguntes a…Conxa Manrique, voluntària de Càritas i advocada

Els l’Il·lustres Col·legis d’Advocats de Tarragona i Reus, juntament amb Càritas Diocesana de Tarragona, han signat un conveni de col·laboració per a l’assessora-ment jurídic gratuït a les persones més vulnerables de la nostra societat. Aquest projecte pioner a Catalunya està coordinat per Conxa Manrique.

—Com va sorgir el projecte de col·laboració entre Cà-ritas i els Col·legis de Tarragona i Reus?La crisi econòmica, social i de valors ha augmentat les demandes de consultes jurídiques. Es parteix del fet que una persona ben assessorada és més difícil que arribi a l’exclusió social. Com a voluntària de Càritas vaig detec-tar aquesta necessitat social que no presta el poder públic i vaig creure que la solució passava per demanar la col-laboració dels advocats, a través dels col·legis professio-nals. L’acollida va ser sorprenent.

—Quin servei s’oferirà?A cada Col·legi s’ha creat un torn de voluntaris lle-trats que donarà asses-sorament legal, no remu-nerat, als usuaris de les diferents Càritas, a les pròpies instal·lacions. El resultat de l’assessorament retornarà als equips de Càritas, a través de la coordinadora, perquè pu-guin continuar acompanyant la persona.—Quants voluntaris atendran els casos que es presentin?S’ha fixat un perfil per a ser voluntari: haurà de ser gratuït, anònim, no es podrà utilitzar per a la promoció personal o professional i s’ajustarà a l’acció social de Càritas. El servei es prestarà amb criteris de qualitat i especialització jurídica. A Tarragona s’hi han compromès trenta-cinc ad-vocats. A Reus encara no s’ha tancat l’equip.

AVUI, DIA DE L’APOSTOLAT SEGLAR I L’ACCIÓ CATÒLICA

Testimonis de la fe en el mónAmb el verset de sant Pau a la comunitat de Corint que acom-panya el lema d’enguany, «He cregut, i per això he parlat» (2Co 4,13), l’Apòstol dels gentils ens mostra que la seva acció evangelitzadora està presidida pel que ell mateix anomena

«esperit de fe». El dinamisme de la fe de-semboca en l’anunci d’allò que es creu.

PropostaEl proper 1 de juny, a la Parròquia de Sant Joan Baptista de Tarragona, a partir de les 11.00 del matí, tindrà lloc la II Trobada diocesana d’ACG-Grups de Vida Cristia-na. Són convidats a participar-hi tants els grups parroquials d’adults i joves organit-zats com també persones interessades a formar-hi part o a constituir-ne de nous. La trobada comptarà amb una xerrada titulada «Laics que viuen amb passió en l’Església i en el món. A 50 anys del con-

cili Vaticà II», a càrrec de Cori Casanova, metgessa i membre del Moviment de Professionals Catòlics de Barcelona.

Edita: Arquebisbat de Tarragona · Directora: Anna RobertConsell de redacció: Mn. Joaquim Fortuny, Mn. Francisco Giménez, Dídac Bertran, Montse Sabaté, Lluís José Baixauli i Santi Grimau · redacció i administració: Pla de Palau, 2 · 43003 Tarragona

Telèfon: 977 233 412 · Fax: 977 251 847 · Web: www.arqtgn.cat · e-mail: publicacions@arqtgn.cat · Imprimeix: RABASSA arts gràfiques. Reus - Dipòsit legal: T-519-01

PARAULES DEL CONCILI AVUI

En parlar de Maria, la Lumen gentium va desgranant els diversos

indicis que assenyalen, ja a l’Antic Testament, el fet del Messies nascut d’una dona (cap. VIII). «Maria, filla d’Adam, assentint a la paraula divina esdevingué Mare de Jesús. […] Aquesta unió de la Mare amb el Fill en l’obra de la salvació es fa palesa des de la concepció virginal de Crist fins a la seva mort» (LG 56-57). El Concili ens va descrivint les diverses actituds de Maria en cada una de les etapes de la vida de Jesús i el seu mestratge dins l’Església, al mateix temps que recomana la seva veneració com a vincle de comunió. «Que tots els fidels elevin sú-pliques insistents a la Mare de Déu i Mare dels ho-mes, perquè, ella que va assistir amb la seva pregària l’Església naixent […], intercedeixi prop del seu Fill en la comunió de tots els sants […] fins que tots els pobles s’apleguin feliçment amb pau i concòrdia en l’únic poble de Déu, a glòria de la Trinitat santíssima i indivisible.»

MàRTIRS DEL S. XX, CAMí DE LA bEATIfICACIÓ

DALMAU LLEBArIA TOrNÉ, prevere

Mn. Dalmau Lle-baria Torné va néi-xer el 5 d’octubre de

1877 a Falset. Va estudiar al Semi-nari de Tarragona i va ser ordenat prevere el 20 de setembre de 1902. El ministeri sacerdotal el va exercir a les parròquies d’Ulldemolins, Siu-rana, l’Aleixar, Alforja, Belltall, Soli-vella, Sant Martí de Maldà, i finalment va ser plebà de Montblanc. Mn. Dalmau va ser un gran promotor dels exercicis espirituals parroquials.

Quan va esclatar la revolta de 1936 era a Mont-blanc. El 21 de juliol, al vespre, va ser detingut i portat a declarar a la casa de la Vila. Cap a mitjanit el van posar en llibertat però el van detenir novament i va ser portat a la presó de Montblanc.

El 22 d’agost, juntament amb Mn. Joan Farriol i Mn. Josep Roselló, ambdós beneficiats de la Parròquia de Santa Maria la Major de Montblanc, el van portar cap a Tarragona. A l’indret conegut com la creu de la Guineu van ser assassinats i enterrats a la fossa comuna del cementiri de Tarragona.

JOSEP MAÑÉ MARCH, prevere

Mn. Josep Mañé March va néixer al Morell (Tarragonès) el 24 d’octubre de 1876 i va ser orde-nat prevere l’any 1892.

Era beneficiat-vicari del Mo-rell, el seu poble natal. També va ser ecònom de la Parròquia de l’Albiol. Es va distingir per la seva fidelitat en el compliment dels deures sacerdotals, amb una visió sobrenatural en la seva actuació. Era humil i pietós, especialment en la celebració de l’eucaristia.

En esclatar la revolta de 1936 va acollir a casa seva el seu rector, Mn. Magí Civit Roca, i el vicari, Mn. Mi-quel Rué Gené. Els tres feien vida de comunitat.

Per ordre del Comitè local es van traslladar al mas de Mestre, amb la promesa que no els passaria res. Aquí, el 17 d’agost de 1936, van ser detinguts i lligats, els van obligar a pujar en dos cotxes fins a la carretera d’Alcolea, a l’indret de la riera de Maspujols, on van ser martiritzats. Van ser enterrats a la fossa comuna de Reus.

(Biografies extretes de l’apartat «Els nostres màrtirs» de la revista Església de Tarragona, anys 1996-2004, preparades per Mn. Àngel Bergadà)

A LA CASA DEL PAREEl dissabte dia 4 de maig va morir el P. Lluís Turon,

claretià (Sant Martí de Sapresa, Girona, 1927), que de l’any 1976 al 1993 va estar a la comunitat de Tarragona i va treballar al Tribunal Metropolità del nostre Arquebisbat. L’endemà, diumenge 5 de maig, moria el P. Miquel Bonjoch Teixé (Santa Fe de les Olugues, Lleida, 1930), un dels darrers membres de la comunitat claretiana de Tarragona. Dies més tard, el 7 de maig va traspassar, el P. Robert Saladrigues i Ortís (Bellpuig, Urgell, 1925), monjo de Poblet.

Que reposin en la pau de Crist!

AGENDAOrdenació presbiteral i al

diaconat permanentEl proper diumenge dia 26 de maig, a les 6 de la

tarda, el Sr. Arquebisbe, Mons. Jaume Pujol, orde-narà prevere Mn. Joan Maria Anglès Batet, i diaques els candidats Francisco Javier Álvarez Vega, Bernard John Farrell Roberts i José Antonio Fernández More-no, a la Catedral metropolitana i primada de Tarrago-na. Tothom està convidat a participar-hi i a unir-s’hi en la pregària.