Justificació contra incendis - Ajuntament de Sant Celoni · • Decret 135/1995, de 24 de març, sobre el desplegament de la Llei 20/1991 de 25 de novembre. ... principal d’aquetes

R o b D u b o i s a r q u i t e c t e

F e b r e r 2 0 1 5

p r o j e c t e :

P r o j e c t e e x e c u t i u d e r e h a b i l i t a c i

d e l ' e d i f i c i d e l C a f d e l ' A t e n e u

0 1 J u s t i f i c a c i d e l a p r o t e c c i c o n t r a i n c e n d i s

s i t u a c i :

c a r r e t e r a V e l l a , S a n t C e l o n i

p r o m o t o r :

A j u n t a m e n t d e S a n t C e l o n i , A r e a d e C u l t u r a

PB+E

P R O J E C T E B S I C + E X E C U T I U

Justificaci de les mesures de protecci contra incendis per el Bar de l'Ateneu de Sant Celoni

Pgina 1 de 43

NDEX

1 OBJECTE ....................................................................................................................................... 3

2 TITULAR I EMPLAAMENT .................................................................................................... 3

3 LEGISLACI APLICADA .......................................................................................................... 3

3.1 CONDICIONS GENERALS DEL LOCAL I DE L'ENTORN ................................................................. 4

3.1.1 Descripci general ............................................................................................................ 4

3.1.2 Dependncies i superfcies ................................................................................................ 5

4 MESURES DE PROTECCI CONTRA INCENDIS ................................................................ 5

4.1 DESCRIPCI GENERAL ............................................................................................................... 5

4.1.1 Usos previstos .................................................................................................................... 5

4.2 SI 1 PROPAGACI INTERIOR ...................................................................................................... 6

4.2.1 Sectoritzaci ...................................................................................................................... 6

4.2.2 Sector d'incendis Bar ......................................................................................................... 6

4.2.3 Reacci al foc dels elements constructius ......................................................................... 6

4.2.4 Locals de risc especial ....................................................................................................... 6

4.2.5.1 Materials combustibles a considerar ......................................................................... 7

4.2.5.2 Sector d incendis a considerar ................................................................................... 7

4.2.5.3 Mtode de clcul de la crrega ponderada ................................................................. 7

4.2.5.4 Grau de Perillositat ..................................................................................................... 8

4.2.5.5 Risc d activaci ......................................................................................................... 8

4.2.5.6 Clcul ......................................................................................................................... 8

4.2.5.7 Classificaci ............................................................................................................... 8

4.4.1.1 Funcionament de tota la sala com a Bar-Restaurant, amb l'activitat del teatre i de

l'escola de musica sense funcionament. ........................................................................................ 9

4.4.1.2 Funcionament com a Bar-Restaurant i funcionament de la zona polivalent amb un

acte cultural o petit concert amb els espectadors asseguts. L'activitat del teatre i de l'escola de

musica no estar en funcionament. ............................................................................................... 9

4.4.1.3 Funcionament com a Bar-Restaurant i funcionament de la zona polivalent com

exposici amb l'activitat del teatre i de l'escola de musica sense funcionament. ......................... 9

4.4.1.4 Conclusions d'ocupaci ............................................................................................ 10

4.4.3.1 Portes ........................................................................................................................ 11

4.4.3.2 Escales i rampes ....................................................................................................... 11

4.4.4.1 Portes recinte ............................................................................................................ 12

4.4.4.2 Passads i rampa exterior .......................................................................................... 13

4.5 SI 4 INSTALLACI DE PROTECCI CONTRA INCENDIS ........................................................... 13

4.5.2 Sistema automtic de detecci dincendis ....................................................................... 13

4.5.3 Sistema manual dalarma ................................................................................................ 14

4.5.4 Extintors .......................................................................................................................... 14


Pgina 2 de 43

4.5.5 Boques d incendi equipades ........................................................................................... 14

4.5.6 Enllumenat demergncia i evacuaci............................................................................. 14

4.5.7 Extinci automtica campana ......................................................................................... 15

4.5.8 Senyalitzaci de les installacions de protecci contra incendis ..................................... 15

5 ANNEX JUSTIFICACI COBERTA ....................................................................................... 18

5.1 DADES GENERALS ................................................................................................................... 18

5.2 RESISTNCIA AL FOC DE LESTRUCTURA ................................................................................ 18

5.3 JUSTIFICACI DE CLCUL ........................................................................................................ 19

5.3.1 Anlisis del sistema estructural ....................................................................................... 19

5.3.2 Funcionament i comportament ........................................................................................ 21

5.3.3 Unions .............................................................................................................................. 22

5.4 CARACTERSTIQUES. GEOMETRIA. MATERIALS ..................................................................... 27

5.5 ACCIONS CONSIDERADES ........................................................................................................ 28

5.5.1 Accions permanents ......................................................................................................... 28

5.5.1.1 Pes propi ................................................................................................................... 28

5.5.1.2 Pretesat ..................................................................................................................... 28

5.5.1.3 Accions del terreny ................................................................................................... 28

5.5.2 Accions variables ............................................................................................................. 28

5.5.2.1 Sobrecrrega d's ...................................................................................................... 28

5.5.2.2 Vent .......................................................................................................................... 28

5.5.2.3 Coeficient elic o de pressi cp ............................................................................... 29

5.5.2.4 Accions trmiques .................................................................................................... 29

5.5.2.5 Neu ........................................................................................................................... 29

5.5.3 Accions accidentals ......................................................................................................... 29

5.5.3.1 Sisme ........................................................................................................................ 29

5.5.3.2 Incendi ...................................................................................................................... 29

5.5.3.3 Impacte ..................................................................................................................... 30

5.5.3.4 Criteri dassignaci daccions de la coberta ............................................................. 30

5.5.4 Hiptesis considerades .................................................................................................... 30

5.5.5 Combinacions dhiptesis ................................................................................................ 30

5.5.6 Resultats anlisi i conclusions ......................................................................................... 31

5.6 CERTIFICAT IGNIFUGACI ....................................................................................................... 32

5.7 CERTIFICAT TRACTAMENT COBERTA ...................................................................................... 34

5.8 CERTIFICATS MATERIALS COBERTA ........................................................................................ 36

5.9 ANNEX DE CCLUL ESTRUCTURAL .......................................................................................... 42

6 PLNOLS MESURES DE PROTECCI CONTRA INCENDIS .......................................... 43


Pgina 3 de 43

1 OBJECTE

Lobjecte del present document pretn dur a terme la justificaci de les mesures de protecci contra

incendis de l'activitat de Bar del Teatre de l'Ateneu de Sant Celoni.

D'acord al projecte d'adequaci de l'equipament municipal de l'Ateneu, a la normativa contra incendis

per un s polivalent, de juny del 2014, aprovat per el Departament de la Generalitat en matria

d'incendis, la zona del Bar queda integrada dins de tot l'equipament i forma part d'un sector d'incendis

independent a la resta.

2 TITULAR I EMPLAAMENT

El titular del local s l'Ajuntament de Sant Celoni amb N.I.F. P-0820100-F i domicili a la Plaa de la

Vila, 1 de Sant Celoni (08470). Actuant com a representant, els serveis tcnics de lAjuntament l'rea

de Territori, mbit dEntorn amb domicili al C/ Bruc, 26 de Sant Celoni (08470)

Lemplaament del local s Carretera Vella, 25, de Sant Celoni (08470)

3 LEGISLACI APLICADA

Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenci i control ambiental de les activitats (LPCA).

Decret 112/2010, de 31 dagost, pel qual saprova el Reglament despectacles pblics i

activitats recreatives.

Reial Decret 314/2006 per el que saprova el Codi Tcnic de lEdificaci (CTE). Text refs

amb modificacions del RD 1371/2007, de 19 doctubre, i correcci derrors del BOE de 25 de

gener de 2008 i les seves modificacions En concret els segents documents bsics:

DB SI. Seguretat en cas dincendi

DB HE. Estalvi denergia.

DB HS. Salubritat (ventilaci)

DB HR Protecci davant del soroll.

Llei 3/2010, del 18 de febrer, de prevenci i seguretat en matria dincendis en establiments,

activitats, infraestructures i edificis

Decret 135/1995, de 24 de mar, sobre el desplegament de la Llei 20/1991 de 25 de novembre.

Promoci de laccessibilitat i supressi de barreres arquitectniques, i daprovaci del Codi

daccessibilitat.

Reial Decret 1027/2007, de 20 de juliol. Reglament sobre Instal lacions Trmiques en

Edificis. (RITE).

Reial Decret 1853/1993, de 22 doctubre, pel qual saprova el Reglament dinstallacions de

gas en locals destinats a usos domstics, col lectius o comercials.

Reial Decret 842/2002 de 2 dAgost, pel que saprova el Reglament electrotcnic de baixa

tensi, aix com les seves instruccions tcniques.


Pgina 4 de 43

Llei 16/2002 de Protecci contra la contaminaci acstica i Ordenances municipals referents a la

protecci acstica.

Decret 21/2006, de 14 de febrer. Criteris ambientals i decoeficinica en els edificis.

Altres ordenances municipals daplicaci.

3.1 CONDICIONS GENERALS DEL LOCAL I DE L'ENTORN

3.1.1 Descripci general

L'activitat objecte del present projecte es porta a terme en edifici de titularitat publica, ubicat en el

centre del municipi de Sant Celoni. LEdifici esta situat al centre del nucli antic del municipi, zona

residencial i comercial principalment, amb faanes a tres carrers: C/ Sant Josep (al Nord), a on es situa

lentrada de lescola de musica; C/ Germ Emilia, (a lEst) accs del teatre i Carretera Vella (al Sud)

per on saccedeix al bar.

En ledifici es desenvolupen dos tipus dactivitats:

Docent en lescola de musica.

Teatre, recreativa i despectacles en lAteneu Bar .

El present projecte noms es centra en l'activitat de Bar.

Les edificacions que lenvolten tenen com a mxim tres plantes d'alada, 10 m aproximadament. Ls

principal daquetes es petit comer a les plantes baixes i habitatges a les plantes superiors, tamb

edificacions dus pblic culturals i esportives. L'edifici ocupa la gran majoria del solar on esta

construt. Deixant l'espai de voreres als seu voltant.

L'edifici te una superfcie construda de 3.120,30 m2 i una superfcie til total 2.292,31 m2.

La superfcie construda de lAteneu es de 1.881,75 m2 i una superfcie til de 1.621,58 m2

Les plantes de LAteneu son : Planta Soterrani, Planta Baixa, Planta Primera, Planta Segona

i Planta Sota Coberta.

Els volums de LAteneu son tres :

Teatre: Es un nic volum, amb dos llotges a nivell de planta primera i segona.

Caixa Escnica: Te un volum al soterrani que forma part de la caixa escnica i la prpia

caixa fins a teulada.

Bar: Es un nic volum en planta baixa.

El present projecte noms es centra en l'activitat i volum del Bar.

El bar consta duna planta quadrada la meitat de la qual est ocupada per la zona de taules, en un dels

quadrants restants hi trobem la cuina i la barra, i en laltre una zona on es realitzen actuacions,

projeccions,etc. Annexada al bar, trobem una zona on hi ha els serveis, cambra de caldera i magatzems

del bar, i la taquilla del teatre. La distribuci de les diferents zones del local es pot observar en els

plnols adjunts. Lalada lliure del local, ser de 6,00m en general fins el cel ras decoratiu en la zona

de bar. En la zona dels serveis, lalada lliure fins el cel ras ser de 2,50m Lalada del local fins al

punt ms alt de la coberta de ledifici s de 9,00m, tal i com es pot observar en els plnols adjunts.


Pgina 5 de 43

3.1.2 Dependncies i superfcies

A continuaci es mostren les principals zones amb les seves superfcies:

Zona de taules 243,31 m2

Zona de Cuina-Barra 35,74 m2

Magatzem 9,00 m2

Serveis 20,70 m2

Zona de pas 118,66 m2

Taquilla teatre 13,35 m2

TOTAL 440,76m2

4 MESURES DE PROTECCI CONTRA INCENDIS

4.1 DESCRIPCI GENERAL

D'acord al projecte d'adequaci de l'equipament municipal de l'Ateneu, a la normativa contra incendis

per un s polivalent, de juny del 2014, aprovat per el Departament de la Generalitat en matria

d'incendis, la zona del Bar queda integrada dins de tot l'equipament i forma part d'un sector d'incendis

independent a la resta.

4.1.1 Usos previstos

L'activitat principal que es dur a terme en la zona del Bar de l'ateneu, ser la de restauraci i zona d'accs

al teatre de l'Ateneu.

Per altra banda, en la zona davantera de la barra, es disposa d'una zona polivalent on, en n funci de les

necessitats, ser una zona d'exposicions artstiques, xerrades culturals, presentacions de llibres o d'actes

culturals, algun concert musical de les diferents entitats i artistes locals.

La zona exterior de l'olivera ser un espai sense ocupaci permanent.

Al tractar-se del Bar del teatre de l'Ateneu, aquest sempre estar en funcionament quan el teatre estigui

obert al pblic.

Per altra banda, el bar podr funcionar de forma independent, tot i que el teatre estigui tancat. En aquests

casos, la zona del bar disposar d'accs al vestbul previ d'accs al teatre per tal d'utilitzar els serveis i

disposar d'accs a la sala de comptadors i quadre general. a continuaci es mostren els diferents casos

d'usos per tal de tenir en compte l'ocupaci i evacuaci en cadascun dels diferents usos previstos.

1) Funcionament de tota la sala com a Bar-Restaurant, amb l'activitat del teatre i de l'escola de

musica sense funcionament.

2) Funcionament com a Bar-Restaurant i funcionament de la zona polivalent amb un acte cultural o

petit concert amb els espectadors asseguts, s'entn que per actes de ms importncia, s'utilitzar el

teatre o l'escola de msica. L'activitat del teatre i de l'escola de musica no estar en funcionament.

3) Funcionament com a Bar-Restaurant i funcionament de la zona polivalent com exposici amb

l'activitat del teatre i de l'escola de musica sense funcionament.


Pgina 6 de 43

4) Funcionament com a Bar-Restaurant i funcionament de la zona polivalent amb un acte cultural o

petit concert amb els espectadors asseguts, i l'activitat del teatre i de l'escola de musica en

funcionament.

S'adjunten plnols amb les diferents zones i usos i amb els diferents casos exposats anteriorment.

4.2 SI 1 PROPAGACI INTERIOR

4.2.1 Sectoritzaci

Per tal de reduir a lmits acceptables els riscs de que els usuaris de ledifici pateixin danys dun incendi

dorigen accidental es sectoritza ledifici en els 4 sectors dincendi:

- Bar

- Sala gran teatre i annexes

- Caixa Escnica

- Escola de Msica

Aquests sectors tenen superfcies inferiors a 2500m2. No existeixen a lestabliment usos subsidiaris del

tipus residencial, administratiu o aparcament.

4.2.2 Sector d'incendis Bar

Atenent a la taula 1.2, la resistncia al foc dels elements que delimiten el local ha de ser EI- 90 ats

que es tracta dun s de pblica concurrncia, en edifici dalada inferior a 28 metres. Les parets

separadores entre sectors d'incendi hauran de ser com a mnim EI-120.

A continuaci es descriuen les caracterstiques principals dels tancaments del local:

Faanes i divisries: Paret dobra de 30cm de totxo cermic masss, arrebossades i pintades en la cara

interior amb una resistncia al foc EI-180.

Sostre/Coberta: Coberta inclinada a dues aiges, lleugera, amb encavallades de fusta sobre els

tancaments exteriors de totxo cermic. D'acord a estudis previs realitzats per part de la propietat del

local l'estructura disposa d'una resistncia al foc R-30,i per tant compleix amb les exigncies descrites

a l'apartat 3.3 del DB-SI-6 per aquest tipus de cobertes.

Portes i passos: Els passos entre el sector d'incendis del bar i la resta de sectors d'incendi, es far a

travs de portes tallafocs tipus EI2-60-C5.

4.2.3 Reacci al foc dels elements constructius

La classe de reacci al foc dels elements constructius de les parets i sostres seran C-s2,d0, i els terres

seran EFL, segons estableix el DB SI 1 del CTE.

4.2.4 Locals de risc especial

Segons el punt 2 del DB-SI-1, no existeix cap local de risc especial (tot i disposar duna potencia de

cocci > 20kW) ja que en usos que no siguin Hospitalari i Residencial Pblic no es consideren locals

de risc especial les cuines els elements de cocci de les quals estiguin protegits amb un sistema

automtic dextinci. La campana disposar d'un sistema de dextinci automtica.


Pgina 7 de 43

La cuina disposar d'una campana d'extracci per tal de realitzar l'evacuaci de fums fins a la coberta

de l'edifici. En la zona de cocci sinstallar un sistema dextracci, mitjanant una campana

connectada a un ventilador amb un cabal de 2.800m3/h. El ventilador ser 400C a 2h.

La campana ser dacer inoxidable, equipada amb filtres inclinats a ms de 45 pel greix, de material

tipus M0, desmuntables per la seva neteja i separats ms de 0,50m. dels focs. El conjunt de la campana

i ventilador anir connectat al tub dextracci de fums de xapa circular de Dn. 300mm. Aquest

conducte ser independent i dus exclusiu per lextracci e fums de la cuina. El conducte dextracci

anir condut fins a la coberta de ledifici a una alada de 1,5m per sobre de ledifici ms proper.

En els recorreguts de ms de 3m. en horitzontal, i en els canvis de direcci en angles superiors a 30,

tindr registres per a neteja. La campana extractora ser d'acer innoxidable de 2 metres de llargada

disposar de filtres desmuntables amb una inclinaci ms gran de 45.

No es considera cap altre sector de risc especial dins del sector d'incendi del Bar, ja que el quarto de

comptadors queda fora d'aquest sector i ser un altre sector independent.

Per altra banda, en la tercera planta de l'edifici de l'escola de msica, existeix una caldera a gas natural

per a Calefacci i ACS amb una potncia instal lada de 93,6kW. El recinte on est ubicada la caldera

de l'escola de msica, d'acord a la taula 2.1 del DB-SI-1, es considera un local de risc especial baix.

Aquest local de risc especial baix, queda fora de l'objecte del projecte al estar ubicat fora del sector

d'incendi del Bar.

4.2.5 Clcul de la crrega ponderada (Qp)

4.2.5.1 Materials combustibles a considerar

Sector Denominaci P (KGS) Hi (M/kg)

Local Mobiliari, Paper, cartr 4800 4

Local Plstic i varis 400 10

Local Alcohol 350 10

Local Comestibles (caf, te, sucres, farines) 1200 4

4.2.5.2 Sector d incendis a considerar

En aquest cas s considera un sol sector d incendis amb una S = 440,76 m2.

4.2.5.3 Mtode de clcul de la crrega ponderada

El clcul de la crrega ponderada es realitza mitjanant laplicaci de lexpressi segent:

Qp = (PixHixCixRa)/A = Mcal/kg.

en la que:

Pi = Pes en kgs dels materials combustibles.

Hi = Poder calorfic dels mateixos.

Ci = Grau de perillositat dels diferents materials i productes a considerar.

Ra = Risc dactivaci propi de lactivitat.

A = Superfcie del local sector dincendis


Pgina 8 de 43

4.2.5.4 Grau de Perillositat

Segons el Decret 2267/2004 de 3 de desembre, aquest coeficient, adopta els segents valors:

Alt = 1,6 Mig = 1,2 Baix = 1

En aquest cas, el Grau de perillositat adopta un valor Baix = 1 per el mobiliari i comestibles i de 1,60

per els plstics i alcohol.

4.2.5.5 Risc d activaci

Segons el Decret 2267/2004 de 3 de desembre, aquest coeficient, adopta els segents valors:

Alt = 3 Mig = 1,5 Baix = 1

En aquest cas lactivitat, adopta un risc dactivaci Baix = 1 atenent al tipus dactivitat.

4.2.5.6 Clcul

SECTOR PRODUCTES P Hi Ci Ra A Q(Mcal/m)

Local Mobiliari, paper, cartr 4800 4 1 1 440,76 43,56

Local Plstics i varis 400 10 1,6 1 440,76 14,52

Local Alcohol 350 10 1,6 1 440,76 12,70

Local Comestibles 1200 4 1 1 440,76 10,89

La crrega de foc ponderada del local es pot considerar de Qp = 81,67 Mcal/m

4.2.5.7 Classificaci

Segons la taula 1.3 de lAnnex I del Reial Decret 2267/2004, de 3 de desembre, pel que saprova el

Reglament de seguretat contra incendis en els establiments industrials, els sector es classifica com a un

sector de RISC INTRNSEC BAIX NIVELL 1

Segons lAnnex I de Llei 3/2010, del 18 de febrer, de prevenci i seguretat en matria dincendis en

establiments, activitats, infraestructures i edificis. Lactivitat no requereix de control preventiu de

ladministraci de la Generalitat, al tractar-se dun establiment de pblica concurrncia amb una

superfcie inferior a 500m2 i amb una ocupaci inferior a 500 persones.

4.3 SI 2 PROPAGACI EXTERIOR Per evitar la propagaci exterior, la faana s resistent al foc > EI 120 en una franja d1m. sobre el pla

de faana.


Pgina 9 de 43

4.4 SI 3 EVACUACI DOCUPANTS Per tal d'analitzar correctament l'ocupaci de l'activitat del recinte es tindran en compte les diferents

situacions d'us que s'han exposat anteriorment. Les diferents distribucions, ocupacions i vies

d'evacuaci es poden observar en els plnols adjunts.

4.4.1 Ocupaci

4.4.1.1 Funcionament de tota la sala com a Bar-Restaurant, amb l'activitat del teatre i de l'escola

de musica sense funcionament.

La superfcie de la zona de pblic, descomptant la zona de pas central i el vestbul, s en total de

243,31m2. Locupaci terica daquesta zona es considera de 1 persona/1,5m, segons el DB SI 3 en

el punt 2 del CTE referent a bars, restaurants i cafeteries. Amb aquestes condicions, locupaci

considerada daquesta zona s de 162 persones.

Pel que fa a linterior de la barra i la zona de cuina, amb una superfcie de 35,75m2 i una ocupaci

d1persona/10 m2, tindrem una ocupaci de 4 persones.

La superfcie dels serveis s de 19,42 m2. En aquesta zona es considera una ocupaci d1persona/10

m2, segons el DB-SI-3 en el punt 2 del CTE, amb el que sobt un total de 2 persones.

La superfcie de les zones de pas central i vestbul d'entrada s de 118,66m2 75m2 i una ocupaci


Per tant, locupaci mxima en el cas exposat, ser de 180 persones.

4.4.1.2 Funcionament com a Bar-Restaurant i funcionament de la zona polivalent amb un acte

cultural o petit concert amb els espectadors asseguts. L'activitat del teatre i de l'escola de

musica no estar en funcionament.

La superfcie de la zona de pblic per el Bar-Restaurant ser, s en total de 147,31m2. Locupaci

terica daquesta zona es considera de 1 persona/1,5m, segons el DB SI 3 en el punt 2 del CTE

referent a bars, restaurants i cafeteries. Amb aquestes condicions, locupaci considerada daquesta

zona s de 98 persones.







Per altra banda, en aquesta situaci, la zona d'us polivalent disposa d'una superfcie de 96,0m2, es

contempla un total de 80 persones assegudes, tal i com es pot observar en els plnols adjunts.


4.4.1.3 Funcionament com a Bar-Restaurant i funcionament de la zona polivalent com exposici

amb l'activitat del teatre i de l'escola de musica sense funcionament.

La superfcie de la zona de pblic per el Bar-Restaurant ser, s en total de 147,31m2. Locupaci


Pgina 10 de 43

terica daquesta zona es considera de 1 persona/1,5m, segons el DB SI 3 en el punt 2 del CTE

referent a bars, restaurants i cafeteries. Amb aquestes condicions, locupaci considerada daquesta

zona s de 98 persones.







Per altra banda, en aquesta situaci, la zona d'us polivalent disposa d'una superfcie de 96,0m2, i una

ocupaci d1persona/2 m2, tindrem una ocupaci de 48 persones.


4.4.1.4 Conclusions d'ocupaci

Amb els diferents casos exposats anteriorment, es pot observar com l'ocupaci mxima del recinte es

dona en el moment on s'est duent a terme l'activitat de Bar-Restaurant, juntament amb un acte

cultural a la zona polivalent.

L'ocupaci mxima de l'establiment ser de 196 persones.

A continuaci es mostra una taula resum amb les diferents situacions exposades.

S PREVIST

Zona Bar-Restaurant

Bar-Restaurant i zona

polivalent amb

espectadors asseguts

Bar-Restaurant i zona

polivalent amb exposici

Bar-Restaurant 162 98 98

Zona polivalent 0 80 48

Zones de Pas 12 12 12

Cuina-Barra 4 4 4

Altres 2 2 2

TOTAL OCUPACI 180 196 164

4.4.2 Sortides de recinte Atenent al que disposa el DB-SI-3 en el punt 3 en la taula 3.1, al disposar d'una ocupaci, en qualsevol

dels casos d's exposats, superior a 100 persones, el local haur de disposar de dues sortides de planta per

la correcta evacuaci de les persones. Es complir que:

El recorreguts d'evacuaci sn inferiors a 50m

La longitud dels recorreguts d'evacuaci, des de l'origen fins un punt on existeixen dos

recorreguts alternatius sigui inferior a 25m.

Es consideren que dos recorreguts d'evacuaci sn alternatius quan en el punt de partida es

forma un angle superior a 45 entre els dos recorreguts.


Pgina 11 de 43

Es consideren que dos recorreguts d'evacuaci sn alternatius quan en el punt de partida

quedin separats pel elements constructius que siguin EI-30 i s'impedeixi que els dos

recorreguts quedin bloquejats per el fum

La sortida del recinte ser amb tres portes de 2 metres damplada (portes de doble full, de 1 metre cada

full), ubicades a la faana de la Carretera vella, tal i com es pot observar en els plnols adjunts.

4.4.3 Amplades

4.4.3.1 Portes

D'acord a la distribuci de les sorties que s'ha exposat anteriorment i segons la taula 4.1 del SI 3, les

portes es dimensionaran a ra d'1 metre d' ample per cada 200 persones amb un mnim de 0,80m.

Segons la taula 4.1 del SI 3 passos i passadissos es dimensionaran a ra d'1 metre d' ample per cada

200 persones amb un mnim de 1,20m per tal de complir amb les exigncies del DB-SUA per itineraris

accessibles .


full), ubicades a la faana de la Carretera vella. La capacitat d'evacuaci d'aquestes portes ser de 400

persones cadascuna, superior a l'ocupaci mxima prevista en el recinte.

4.4.3.2 Escales i rampes

La sortida del recinte de l'ateneu es fa per la faana de la Carretera Vella a travs d'una escala

d'evacuaci descendent i una rampa accessible.

Segons la taula 4.1 del SI 3, les escales d'evacuaci descendent es dimensionaran a partir de la formula

P/160, sent P l'ocupaci mxima prevista de l'activitat, amb una amplada mnima de d'acord a la taula

4.1 del DB-SUA.

considerant que l'ocupaci mxima d'evacuaci del local en 196 persones, l'amplada mnima de

l'escala ser de 1,22 metres, superior a l'amplada mnima requerida per la taula 4.1 del DB-SUA.

L'escala de l'entrada disposa d'una amplada en el seu punt ms estret de 9,70 metres, amb una

ocupaci total d'evacuaci de 1552 persones, suficient per les necessitats requerides per el local. Les

escales passamans en un dels extrems, i una barana en la part central com a molt a 4 metres d'un dels

extrems, tal i com es pot observar en els plnols adjunts.

La rampa d'accs al recinte, forma part d'un itinerari d'evacuaci accessible, d'acord a les exigncies

del DB-SUA.

La rampa disposa d'una amplada de 1,22 en el punt ms estret i de 2,12 en la part ms ample. La

llargada total de 7,5 metres, amb dos trams de 3,0m cadascun, separats per un repl central de 1,50m,

el pendent de la rampa s del 10%. La rampa disposar de baranes en els dos costats i continua des del

inici fins al final, tal i com es pot observar en els plnols adjunts.

4.4.4 Hiptesi de bloqueig Per tal de dimensionar correctament les sortides d'evacuaci del recinte, s'ha de tenir en compte el

supsit d's en el qual es t la mxima ocupaci en la zona del Bar-Restaurant i alhora est en

funcionament el teatre i l'escola de msica.


Pgina 12 de 43

En aquesta situaci es dona un flux de 185 persones, en situaci normal i un mxim de 445 persones

en situaci de bloqueig, que provenen de la zona del teatre i que evacuen per el recinte del Bar.

Per altra banda per la zona exterior sense ocupaci, evacuaran 148 persones del sector del teatre i 180

persones provinent de l'escola de msica que en cas de bloqueig poder arribar a ser 325 persones,

aquest flux de persones evacuar directament a l'exterior, sense passar per el sector del bar, a travs de

la nova obertura que s'ha realitzat a la faana a travs d'una passads amb rampa accessible, tal i com

es pot observar en els plnols adjunts.

A continuaci es mostra una taula resum de les mximes ocupacions, en situaci la normal i en la

situaci de bloqueig exposades.

Situaci Bar-Restaurant i zona polivalent amb espectadors asseguts amb el

teatre i l'escola de msica en funcionament

Zona Situaci Normal Situaci de bloqueig

Bar-Restaurant 162 98

Zona polivalent 0 80

Zones de Pas 12 12

Cuina-Barra 4 4

Altres 2 2

Teatre-Bar 185 445

Teatre zona exterior 148 148

Escola de msica-Exterior 180 325

Total ocupaci Bar 381 641

Total ocupaci exterior 328 473

Es pot observar com la mxima ocupaci d'evacuaci prevista per el sector del Bar ser de 381

persones en situaci normal i de 641 segons el criteri de bloqueig del sector del teatre.

Per altra banda, la mxima ocupaci d'evacuaci prevista per la zona exterior ser de 328 persones en

situaci normal i de 473 segons el criteri de bloqueig del sector del teatre de l'escola de msica.

4.4.4.1 Portes recinte

Per tal d'assegurar la correcte evacuaci de les persones del interior del recinte, es calcular l'amplada

de les portes d'acord a la hiptesi de bloqueig de cadascuna de les portes.


full), ubicades a la faana de la Carretera vella. La capacitat d'evacuaci d'aquestes portes ser de 400

persones cadascuna, superior a l'ocupaci mxima prevista en el recinte. En total el recinte disposa

d'unes obertures d'evacuaci amb capacitat per 1200 persones, en el cas de bloqueig d'una de les portes

d'evacuaci, la capacitat ser de 800 persones, superior a l'ocupaci prevista en la situaci de bloqueig.

La distribuci de les portes i vies d'evacuaci es pot observar en els plnols adjunts.


Pgina 13 de 43

4.4.4.2 Passads i rampa exterior

Per tal d'assegurar la correcte evacuaci de les persones del sector del teatre i de l'escola de msica a

travs de la zona exterior i per el passads amb rampa fins a la faana de la carretera vella, s'ha de

calcular el passads d'evacuaci d'acord a l'ocupaci mxima prevista per aquest punt en el cas de

bloqueig exposat anteriorment.

D'acord a la taula 4.1 del SI 3, els passadissos es dimensionaran a ra de 1m per cada 200 persones,

amb una amplada mnima de 1,20 per tal de complir amb el DB-SUA.

La porta do sortida de l'escola de msica aboca a un passads directe a l'exterior, aquest passads

disposa d'una amplada mxima de 2,90m i una amplada mnima de 1,90m, amb l'amplada mnima

disposa d'una capacitat d'evacuaci de 380, superior a l'ocupaci en hiptesi de bloqueig en aquest

punt que s de 325 persones, tal i com es pot observar en els plnols adjunts.

El passads exterior disposa d'una amplada de 2,40m amb una capacitat d'evacuaci de 480 persones,

superior a l'ocupaci prevista en la hiptesi de bloqueig.

La rampa de la sortida exterior, forma part d'un itinerari d'evacuaci accessible, d'acord a les

exigncies del DB-SUA.

La rampa disposa d'una amplada de 2,40m i d'una llargada total de 10 metres, amb dos trams, un de

5,75m i un altre tram de 2,75m separats per un repl central de 1,50m, el pendent de la rampa s del

6%. La rampa disposar de baranes en els dos costats i continua des del inici fins al final, excepte un

pas poder accedir en el magatzem, tal i com es pot observar en els plnols adjunts.

La distribuci de les portes i vies d'evacuaci es pot observar en els plnols adjunts.

4.5 SI 4 INSTALLACI DE PROTECCI CONTRA INCENDIS

4.5.1 Elements de la installaci D'acord al projecte d'adequaci de l'equipament municipal de l'Ateneu, a la normativa contra incendis

per un s polivalent, de juny del 2014, la zona del Bar queda integrada dins de tot l'equipament i

forma part d'un sector d'incendis independent a la resta. D'acord a les exigncies derivades del projecte

d'adequaci, la zona de Bar, s'equipar amb sistemes de detecci i extinci d'incendis d'acord a les

exigncies del CTE en el DB-SI, secci 4. Les diferents installacions s'exposen a continuaci.

4.5.2 Sistema automtic de detecci dincendis

S'installar un sistema de detecci automtica a travs de dues barres de detecci en planta baixa, i

dues barreres sota la coberta. Tots aquests equips de detecci d'incendis es connectaran i programaran

a la centraleta d'incendis del Bar-Restaurant, aquesta central d'incendis estar vinculada a la central

d'incendis general de l'edifici. La ubicaci dels equips de detecci es pot observar en els plnols

adjunts.


Pgina 14 de 43

4.5.3 Sistema manual dalarma

S'installaran polsadors manuals d'alarma prxims a les sortides de la sala. La distncia mxima des de

qualsevol punt (de les zones amb ocupaci) fins a un polsador, no superar els 25 metres.

Els polsadors d'alarma estaran vinculats a la centraleta d'incendis del Bar-Restaurant, aquesta central

d'incendis estar vinculada a la central d'incendis general de l'edifici. La ubicaci dels equips de

detecci es pot observar en els plnols adjunts.

La ubicaci del sistema manual d'alarma es pot observar en els plnols adjunts.

4.5.4 Extintors

Sinstallaran extintors mbils de pols de 6 kg. eficcia 21A-113B situats en paraments accessibles i

visibles a ra d'1 per cada 300 m de local, i de manera que el recorregut mxim des de qualsevol

origen d evacuaci fins a un extintor no sigui superior a 15 metres. Tamb s'installaran extintors de

dixid de carboni prop de quadres elctrics. Quedaran situats de manera que la seva part superior

quedi a una alada mxima de 1,70 metres respecte de terra i seran senyalitzats, segons la norma UNE.

S'installaran els segent nombre d'equips d'extinci

6 extintors de pols de 6 kg. eficcia 21A-113B

3 de CO2 de 5 kg.

La ubicaci dels extintors es pot observar en els plnols adjunts.

4.5.5 Boques d incendi equipades

Sinstallar una boca d'incendis equipada ( BIE). de 25 mm. de dimetre dins de la sala principal,

prxima a la porta d'accs. La BIE estar connectada a la xarxa d'incendis existent en la zona del

teatre, la qual est connectada directament a la xarxa pblica.

Les BIES de 25 mm seran encastades o en muntatge superficial segons indicacions de la direcci

facultativa, i disposaran darmari, debanadora amb abastament axial, vlvula de tancament manual,

mnega semirgida de 25 mm, llanadora amb tancament.

Es complir que la separaci mxima entre BIEs no superi els 50 m i que la distncia mxima des de

qualsevol punt del local fins a una BIE ser inferior a 25 m.

En el clcul dabastament daigua, del projecte d'adequaci de l'equipament municipal de l'Ateneu, a

la normativa contra incendis per un s polivalent, sassegura que amb les dues BIEs hidrulicament

ms desfavorables en funcionament, es mant durant una hora una pressi mnima en punta

de llanadora de 2 bar. La pressi mxima ser de 5 bar

Le BIES es collocaran en caixa de dimensions 80x60x25 cm. A la tapa es retolar, de color

vermell, trenquis en cas d'incendi.

4.5.6 Enllumenat demergncia i evacuaci

Sinstallar enllumenat d'emergncia i senyalitzaci a les zones de pas, quadre, aix com

immediacions dels equips d'extinci d'incendis. Aquest enllumenat funcionar de manera que cas de

fallar el subministrament normal, proporcioni un nivell lumnic mnim de 5 lux en les zones on es


Pgina 15 de 43

trobin instal lats aquests equips i 1 lux en les zones de pas (eix del passads). Estar constitut per

unitats autnomes amb bateria de Ni-Cd, seran amb lmpada fluorescent de 300 Lumen i tindran una

autonomia mnima d'1 hora en cas de fallar el subministrament convencional elctric.

Les instal lacions contra incendis aniran senyalitzades segons la norma UNE-23-033-81.

4.5.7 Extinci automtica campana

Tal i com s'ha descrit en l'apartat 5.3, a la cuina del bar s'ha previst una instal laci de gas per a una

potncia de cocci superior a 20kW. D'acord a la taula 2.1 del DB-SI-1, aquests tipus de local es

classifica com a un local amb risc especial.

Per tal de no independitzar, amb un sector d'incendi diferent, la cuina respecte de la zona del bar,

s'instal lar un sistema d'extinci d'incendis automtica.

La instal laci constar duna ampolla de gas inert a pressi de 40kg, amb vlvula automtica de

sortida, xarxa de tubs de coure amb difusors a la zona on hi haur els elements de cocci, pre-avs

dactivaci de lextinci, rtols davs a lentrada, amb polsador de parada de lextinci, detector de

foc i els elements de seguretat necessaris, segons la normativa vigent.

4.5.8 Senyalitzaci de les installacions de protecci contra incendis

Els mitjans de protecci contra incendis d'utilitzaci manual (extintors, boques d'incendi,

hidrants exteriors, polsadors manuals d'alarma i dispositius de disparament de sistemes

d'extinci) estaran senyalitzats mitjanant les corresponents senyals definides en la norma UNE

23-033-1. Les dimensions d'aquests senyals, depenent de la distancia d'observaci, son les segents:

De 210 x 210 mm quan la distancia d'observaci no es superior a 10 m.

De 420 x 420 mm quan la distancia d'observaci esta compresa entre 10 i 20 m.

De 594 x 594 mm quan la distancia d'observaci esta compresa entre 20 i 30 m.

4.6 SI 5 INTERVENCI DE BOMBERS El local t faana a un vial amb amplada superior a 4,5m i amb capacitat portant superior a 20kN/m2.

La faana del local disposar dobertures amb dimensions superiors a 0,80m damplada i 1,20m.

dalada.


Pgina 16 de 43

4.7 SI 6 RESISTNCIA AL FOC DE LESTRUCTURA Atenent a al DB-SI-6 del CTE taula 3.1, la resistncia al foc dels elements estructurals ha de ser R-90

ats que es tracta dun s de pblica concurrncia, en edifici dalada inferior a 15 metres.

A continuaci es descriuen les caracterstiques principals dels elements estructurals del local:

Faanes i divisries: Paret dobra de 30 cm de totxo cermic masss, arrebossades i pintades en la

cara interior amb una resistncia al foc EI-180.

Estructura principal: Est realitzada mitjanant pilars de formig, i per tant, compleix amb el

requeriment de R-90.

Sostre/Coberta: Coberta inclinada a dues aiges, lleugera amb una crrega inferior a 1kN/m2, amb

encavallades de fusta sobre els tancaments exteriors de totxo cermic. D'acord a estudis previs

realitzats per part de la propietat del local l'estructura disposa d'una resistncia al foc R-30.

D'acord al que s'estableix a l'apartat 3.3 del DB-SI-6, l'estructura principal de les cobertes lleugeres no

previstes per ser utilitzades en l'evacuaci d'ocupants i amb na alada inferior a 28m podran ser R-30,

sempre que la seva fallida no pugui ocasionar danys als edificis prxims, ni comprometre l'estabilitat

de plantes inferiors o la compartimentaci de diferents sectors d'incendi.

Durant els mesos de febrer i fins al maig del 2014, es van dur a terme unes obres de reforma i millora

de la coberta del local, a la coberta es va aplicar una protecci ignfuga per tal de garantir la resistncia

al foc RF-60

S'adjunta com annex l'estudi i clcul de justificaci de l'estabilitat de la coberta lleugera, aix com els

certificats de les protecci ignifugues que es van aplicar.

Sant Celoni, desembre del 2014

El Facultatiu:

Rob Dubois


Pgina 17 de 43


Pgina 18 de 43

5 ANNEX JUSTIFICACI COBERTA

5.1 DADES GENERALS

Es tracta d'una coberta de planta sensiblement quadrada, de 18x18 metres, situada a una alada d'uns

6-6,5 metres respecte el paviment interior de l'establiment en el seu punt ms baix, a dues aiges.

La nova coberta, de xapa amb allament incorporat, es sustenta sobre corretges de fusta serrada de

nova execuci, que a la seva vegada es sustenten sobre cavalls de fusta.

En total existeixen tres encavallades, cosa que dona lloc a quatre espais a cobrir amb les corretges,

cada encavallada est formada per peces de fusta serrada de dues esquadres bsiques 18x24 i 12x24

cm, candeles verticals d'acer i reforos puntuals de xapes d'acer amb passadors que actuen a mode

d'element de seguretat per a resistir possibles esforos inversos als previstos en funci de la posici de

cada element.

5.2 RESISTNCIA AL FOC DE LESTRUCTURA

Dacord amb el DB SI i les caracterstiques de la coberta, la resistncia al foc dels elements

estructurals daquesta ha de ser REI30, els elements portants verticals han de garantir un

comportament REI90.

D'acord amb DB SI.6 els elements estructurals que suporten la coberta poden ser R30 ja que:

- Es tracta d'una coberta lleugera entesa com aquella que les seves crregues permanents

degudes als materials de coberta no superen 1 kN/m2.

- No pot ocasionar danys a edificis o establiments prxims.

- No compromet l'estabilitat o compartimentaci del conjunt de l'edifici.

En el nostre cas la coberta t un pes propi aproximat al voltant dels 0,25kN/m2.

En cas de col lapse no pot afectar edificis o establiments prxims ja que es tracta d'un edifici

prcticament allat.

Pel que fa a l'estabilitat o compartimentaci del conjunt de l'edifici el possible col lapse no la


Pgina 19 de 43

compromet ja que la configuraci estructural i constructiva allaria el problema en la part d'edifici

afectada.

La resistncia al foc de l'estructura s'ha calculat aplicant els criteris de l'annex E del DB SI per a

estructures de fusta.

S'ha considerat la secci residual resultant de considerar un temps d'exposici al foc determinat i s'han

realitzat les comprovacions tensionals dels elements afectats considerant la nova secci.

Aplicant aquests criteris l'estructura portant de la coberta, objecte d'aquest projecte, t una resistncia

al foc superior a 30 minuts. Es pot garantir per tant una REI30 que s el requerit. Per tal de garantir la

resistncia al foc garantida per la normativa vigent, es realitzar un projectat d'escuma intumescent,

s'adjunta el certificat.

5.3 JUSTIFICACI DE CLCUL

5.3.1 Anlisis del sistema estructural

El sistema estructural utilitzat s, com ja s'ha dit, una soluci tradicional a un problema tradicional

amb els mitjans tradicionals. Entenent en aquest com a tradicional els sistemes constructius i materials

"de" o "anteriors a" la primera meitat del segle XX.

En front a un problema: "com cobrim aquest espai amb les peces de fusta que podem trobar als nostres

boscos?"

La soluci ha estat sempre buscar un equilibri entre les possibilitats dels materials i la complicaci

tcnica i econmica que suposa la utilitzaci d'una soluci concreta. La manera ms simple de cobrir

un espai ha estat en primer lloc el "llanar" una biga (1) o conjunt de bigues que es recolzen sobre els

dos suports, normalment murs de crrega, que delimiten l'espai a cobrir.


Pgina 20 de 43

Si s'augmenta la llum entre suports tericament ni ha prou amb augmentar el cantell de l'element que

es col loca. Aix fins que s desproporcionat el cost o impossible d'obtenir la secci o la llargada

requerides, ambdues coses a l'hora o b es comencen a generar tensions incompatibles amb els suports

en els punts de recolzament.

Quan s'arriba a aquest extrem tradicionalment s'ha optat per disposar dos peces de dimensi ms

adequada inclinades i normalment travades pel seu extrem inferior amb una tercera pea que actua

com a tirant. Les dues primeres treballen a flexi com les bigues tradicionals i la tercera que treballa a

tracci impedeix que es separin els extrems inferiors i es transmetin crregues normalment inassolibles

pels murs de gravetat.

Aquest conjunt es denomina tradicionalment encavallada i est formada per les dues peces superiors o

cavalls(2) i una pea inferior o tirant(3) en la seva versi ms simple.

Aquesta encavallada simple torna a tenir una llum crtica pel que fa a la distncia a cobrir i quan

s'assoleix cal adoptar mesures per solucionar per una banda la dimensi excessiva dels cavalls i per

l'altra el dotar d'algun punt intermedi de sustentaci al tirant per evitar haver de dimensionar-lo a

flexi a causa del seu propi pes.

Per solucionar aix apareixen els tornapuntes(4) que redueixen la llum dels cavalls i una pea central

anomenada monjo(5) que rep la crrega transmesa pels tornapuntes, la transmet al vrtex superior dels

cavalls i evita la deformaci del tirant a traves d'una pea denominada estrep de monjo(6).

Aquesta disposici pot arribar a ser tamb insuficient i llavors s'ha fet ms complex el sistema

introduint tornapuntes addicionals(4b) i elements de suspensi del tirant principal(7).


Pgina 21 de 43

Les corretges de fusta, suport de l'element de coberta, s'han collocat tradicionalment sobre els cavalls

clavades sobre unes peces triangulars anomenades tascons(9) que es situen clavades a la part superior

dels cavalls. Si hi ha una corretja superior o cumbrera(10) aquesta es disposa normalment encaixada

dins el monjo(11).

5.3.2 Funcionament i comportament

Per tal de poder fer els clculs i les comprovacions pertinents ens cal establir un model teric de

l'estructura . Per poder modelitzar correctament les encavallades ens cal primer estudiar el seu

comportament estructural enfront les accions que transmet la coberta per poder determinar unes

accions correctores que no interfereixin o invalidin les comprovacions fetes. Determinar si una pea

est pensada per treballar, i ho fa realment, a tracci ens permet evitar plantejar solucions que capgirin

aquest comportament o, si ms no, que si ho fem en siguem conscients. Per estudiar el comportament

de les encavallades sha seguit el segent procediment:

Aixecament grfic

Estudi bibliografia

Aplicaci daccions tipus sobre lesquema

estructural de forma seqencial

Determinaci funcions, comportament i modelat de cada part


Pgina 22 de 43

En aquest esquema els cavalls treballen a flexi, els tornapuntes a compressi i els tirants i el monjo a

tracci, i tamb cal remarcar que l'extrem inferior del monjo no ha d'entrar en contacte amb el tirant ja

que l'estrep noms t la funci de mantenir la posici del primer. Els extrems dels cavalls que

descansen sobre el tirant han de tenir la resultant de la intersecci dels seus eixos sobre el mur portant

per evitar introduir flexions en un element no dissenyat per a tals esforos.

Per tant cal mantenir aquest funcionament en qualsevol actuaci que es proposi per tal d'evitar

patologies o defectes no controlats.

s important remarcar que les encavallades es sostenen verticalment a travs de les corretges(8) que

els uneixen per la part superior entre elles i amb els murs testers. Abans de col locar les corretges cal

instal lar vents o elements equivalents que mantinguin les encavallades en la seva posici. Aquesta

disposici de seguretat tamb cal adoptar-la en cas que es vulguin treure o substituir les corretges, es

podria optar tamb per un substituci gradual de les corretges de forma que sempre es mantinguin

prou elements de trava horitzontal.

5.3.3 Unions

Una encavallada de fusta es construeix tradicionalment amb els materials disponibles a l'entorn

aplicant el que ara es conegut com a productes de proximitat, aix fa que les unions entre peces tamb

estiguin relacionades amb els materials disponibles i pensades per a la funci de cada pea i nus.

Per evitar perjudicar el sistema estructural amb un intent de refor que afecti el comportament del nus

cal primer conixer aquest comportament.

Uni de les peces de fusta (fig.1)

Els materials disponibles en el cas de la fusta asserrada procedent dels boscos propers tenen una

limitaci molt clara: les dimensions dels arbres existents, ms quan es tracta d'un element repetit que

precisa no d'un sol arbre sin de diversos exemplars amb prou dimensi.

Per tant tot sovint cal ajuntar peces entre elles per formar-ne de ms llargues, existeix un catleg

tradicional d'unions en fusta per tal de garantir la continutat de les peces a tracci. D'aquest catleg


Pgina 23 de 43

una uni usual s el junt de jou (raig de jupiter) que es forma practicant als dos extrems de les peces

que s'uneixen un entallat que en combinar-se impedeix la separaci per tracci. Cal per assegurar que

els moviments de flexi sn els mnims ja que no queda garantit aquest aspecte.

En la figura es pot veure que si les peces A i A' tiben en direccions oposades no es poden separar per

la situaci i forma dels talls, ara b tot i tenir un cert impediment al moviment vertical no queda

garantida la uni. Aix no hauria d'importar perqu el sistema estructural est pensat per a que no hi

hagi moviments verticals i de fet en construccions modernes aquest secci de fusta es sol substituir per

un cable.

Cal destacar que aquest tipus d'unions es realitzava normalment noms en les peces sotmeses a

traccions o compressi pures sense flexi.

Uni dels tornapuntes interiors amb el peu del monjo (fig.2)

Els tornapuntes transmeten crregues de compressi procedents dels cavalls sobre d'altres elements de

l'encavallada que treballen a tracci. En el cas dels dos tornapuntes interiors normalment es recolzen

directament sobre el monjo central que transmet les accions rebudes a la part superior dels cavalls per

en la direcci del seu eix.

La uni est pensada per impedir que els tornapuntes llisquin fora del monjo , els dos tornapuntes "B"

pressionen a la vegada cap a l'eix del monjo aquesta convergncia s la que impedeix, conjuntament

amb l'entallat de la uni, que es separin els tornapuntes i a la que fa que la resultant de les crregues es

transformi en una acci vertical.

Ara b la seva configuraci no resisteix possibles excentricitats en les crregues o manca de pressi

d'un dels tornapuntes, per tradicionalment tampoc s'havia considerat aix com una possibilitat

raonable.


Pgina 24 de 43

Uni dels tornapuntes amb el tirant horitzontal i els tirants verticals (fig.3)

Els tornapuntes transmeten part de les crregues que els cavalls reben de la coberta, la seva funci s

reduir la llum lliure dels cavalls, i ho fan sobre els tirants horitzontals on apliquen una fora

horitzontal que queda compensada amb de la seva contrapartida a l'altre costat de l'eix de l'encavallada

i una de vertical que queda compensada pel tirant vertical o candela que la transmet al cavall superior.

Aix els tirants horitzontal i vertical continuen treballant a tracci.

Aquest sistema de crregues fa que el nus es mantingui estable en la posici relativa de cada pea

sense necessitat d'unions mecniques. Per seria incapa de respondre a accions invertides o diferents

de les previstes. Tradicionalment aquest tipus d'uni es ve denominant de mitja mossa.

Uni dels cavalls amb el cap del monjo (fig.4)

La uni dels dos cavalls a la part superior s'entalla amb el cap del monjo, aquesta uni ha de resoldre

la uni dels dos cavalls, una articulaci, i la transmissi de les traccions que comporta el monjo.

L'articulaci entre els dos cavalls es resolt amb una uni entallada lliure en la que les dues peces es

recolzen sobre el monjo, aquesta disposici per no evitaria la "caiguda" del monjo i no es possible

evitar-la amb unions entallades sense comprometre la articulaci requerida. Aqu s'opta

tradicionalment per dos passamans col locats a banda i banda dels tornapuntes que poden girar (un sol

passador) sobre el cap del monjo i que segueixen l'eix dels tornapuntes transmetent les crregues

verticals a l'eix dels tornapuntes.


Pgina 25 de 43

Qualsevol actuaci ha de garantir per tant l'articulaci a la vegada que impedir la caiguda del monjo i

transmetre les crregues.

Uni dels cavalls amb els extrems del tirant horitzontal (fig.5)

En aquesta uni les forces transmeses pels cavalls (B), que segueixen la seva directriu, es divideixen

en arribar al cap dels murs (C) en dues components (horitzontal i vertical), en els dos costats de

l'encavallada les accions sn equivalents ja que es suposa que la distribuci de crregues ho s. Aix

fa que les components en l'eix X i Y siguin equivalents per a cada cavall.

Les components verticals sn transmeses directament als murs que treballen a compressi, les

components horitzontals s'anul len entre elles a travs del tirant horitzontal (A) que treballa a tracci,

de forma que s'impedeix la transmissi d'accions horitzontals als caps dels murs no pensats per resistir

aquests esforos.

Aquest tipus d'uni es denomina tradicionalment de doble mitja mossa.

Uni dels tornapuntes amb els cavalls i tirants verticals (fig.6 )o sense tirants verticals (fig.7)

En aquests tipus d'uni els cavalls transmeten una acci de compressi sobre l'eix dels tornapuntes que

tenen la funci de "tallar" la llum dels cavalls. Si existeix un tirant vertical, aquest transmet una

crrega que de fet prov del mateix cavall a travs del tornapuntes anterior (comenant pel ms baix)

que tamb en part es transmet pel mateix tornapuntes ve altre vegada. En els casos on no hi ha tirant

vertical s noms l'acci del cavall la que es transmet pel tornapuntes.


Pgina 26 de 43

En ambds casos la uni es mant estable, entre les diverses peces, gracies al treball a compressi dels

tornapuntes que s'oposa a la deformaci del cavall. Com en el cas de la uni amb el tirant horitzontal

aquesta disposici no garanteix que es mantingui l'estabilitat en cas d'accions inverses o no previstes.

Estrep de monjo (fig.8)

A la base del monjo es situa normalment una pea d'acer en forma d'estrep, d'aqu el seu nom, que

subjectada en el monjo sustenta la part central del tirant horitzontal inferior. Aquesta uni est definida

de forma que el tirant noms es recolza sobre l'estrep (una crrega vertical) i no transmet accions

d'altre tipus, tot i no ser necessari no s infreqent trobar un passador o element similar que fixa en la

seva posici relativa l'estrep i el tirant inferior.


Pgina 27 de 43

5.4 CARACTERSTIQUES. GEOMETRIA. MATERIALS

Les caracterstiques i geometria de l'estructura es reflecteixen en el plnol corresponent de la

documentaci grfica.

A grans trets es tracta d'una estructura de fusta, s'ha considerat una fusta confera tipus C18, sotmesa a

una classe de servei 1 segons DB SE-M 2.2.2.2.

Les caracterstiques principals sn:

Resistncia caracterstica en N/mm2:

Flexi 18

Tracci parallela 11

Tracci perpendicular 0,4

Compressi parallela 18

Compressi perpendicular 2,2

Tallant 3,4

Densitat 320 kg/m2

Mdul d'elasticitat general 9 kN/mm2

Finalment s convenient indicar que en la bibliografia de principis del segle XX. A moda de prontuari

o catleg, es donen orientacions respecte les dimensions dels diferents elements. Aquestes taules fan

referncia a dos tipus de coberta: lleugera o pesada per diferents llums.

Cavalls Tornapuntes Tirantets Pendol Tirant

Coberta lleugera 7,62x22,86 7,62x11,43 12/19 mm 7,62x22,86 7,62x22,86

Coberta pesada 15,24x22,86 15,24x11,43 21 mm 15,24x22,86 15,24x22,86

Encavallada 16x24 12x16 22 mm 16x24 16x24

Sembla que quan en els anys 20 del segle XX larquitecte municipal daleshores, Josep Domnech

Mansana, va projectar ledifici va adoptar les dimensions que es consideraven adequades per a una

coberta pesada.


Pgina 28 de 43

5.5 ACCIONS CONSIDERADES

D'acord amb l'annex D "Avaluaci estructural d'edificis existents" del document bsic SE Seguretat

Estructural. S'han considerat les accions indicades al document bsic SE-AE Accions en l'edificaci

d'acord amb les condicions reals de l'estructura.

5.5.1 Accions permanents

5.5.1.1 Pes propi

S'ha considerat el pes propi dels materials que formen cada un dels elements:

Fusta: 4,00 kN/m3

Acer: 78,50 kN/m3

Coberta fibrociment: 0,18 kN/m2

Fals sostre: 0,19 kN/m2

En el pes del fals sostre s'ha considerat la part proporcional dels elements que formen l'entramat.

5.5.1.2 Pretesat

No s'han considerat accions de pretesat de cap element per no correspondre a la tipologia constructiva.

5.5.1.3 Accions del terreny

Donat l'element estructural tracta no s'han considerat accions del terreny sobre la coberta.

5.5.2 Accions variables

5.5.2.1 Sobrecrrega d's

S'han considerat dues possibilitat d's per a manteniment restringit d'acord amb les taules del DB SE-

AE:

Manteniment exterior, una crrega distribuda de 0,40 kN/m2 i una crrega puntual en el punt ms

desfavorable de 1 kN.

Manteniment interior, en una cambra sobre un possible fals sostre, una crrega distribuda de

1,00kN/m2 i una crrega puntual en el punt ms desfavorable de 2 kN. Aquesta acci variable es

considera per deixar obertes les possibilitats de disseny global de l'establiment.

D'acord amb el punt 3.1.2 del DB SE-AE les crregues distribudes es poden reduir un 30% en les

combinacions d'hiptesis que impliquin els dos usos a la vegada per tal de considerar una situaci

ajustada a la realitat.

5.5.2.2 Vent

L'acci del vent es calcula com una pressi (o succi) obtinguda de l'expressi:

qe = qb * ce * cp

on:

qb s la pressi dinmica que es pot considerar com 0,5 kN/m2

ce s el coeficient d'exposici en funci de la situaci de l'element.

cp s el coeficient elic o de pressi

Coeficient d'exposici ce


Pgina 29 de 43

El coeficient elic est entre 1,7 i 1,9 segons l'alada del punt considerat de forma que 1,7 correspon a

la part baixa i 1,9 correspon a la part alta de la coberta, als efectes d'assignar accions de vent s'ha

dividit la coberta en tres trams on s'ha aplicat 1,7; 1,8 i 1,9.

5.5.2.3 Coeficient elic o de pressi cp

Es consideren dues possibles situacions de l'angle d'incidncia del vent, angles menors o iguals a 45 i

per angles superiors a aquest valor per tal de determinar el coeficient de pressi.

En funci de la zona d'influncia indicada al document DB SE-AE els valors del coeficient de pressi

sn els segents:

Angle F G H I J

45 -1,2 -1,35 -0,7 -0,5 -

5.5.2.4 Accions trmiques

No es consideren per no correspondre.

5.5.2.5 Neu

D'acord amb l'altitud i zona geogrfica s'ha considerat una sobrecrrega de neu:

qn = * Sk

on:

s el coeficient de forma en funci de l'exposici

Sk s el valor caracterstic de la sobrecrrega de neu.

D'acord amb l'altitud i zona geogrfica Sk = 0,50 kN/m2

= 2 a la franja inferior de cada vessant de la coberta, en un tram de 2m, i = 1 a la resta.

D'aquesta manera:

q1 = 2 * 0,50 kN/m2 = 1,00 kN/m2 en una franja de 2m des de la part inferior.

q2 = 1 * 0,50 kN/m2 = 0,50 kN/m2 en la resta.

5.5.3 Accions accidentals

5.5.3.1 Sisme

D'acord amb el RD997/2002, d'11 d'octubre pel que s'aprova al norma de construcci sismoresistent

NCSR-02 i

5.5.3.2 Incendi

S'han utilitzat els criteris del DB SI per a determinar les accions causades per un possible incendi. En

les comprovacions resistents en cas d'incendi s'han considerat les mateixes accions permanents i

variables que per al clcul en situaci persistent d'acord amb el DB SE-AE.

Als efectes de comprovar la resistncia al foc de l'estructura s'han considerat els segents temps

d'exposici de l'estructura: 30, 45, 60 i 90 minuts.

De tal forma que la secci efica obtinguda d'acord amb l'annex E del DB-SI s la resultant desprs de


Pgina 30 de 43

reduir les dimensions de les cares exposades al fonc en la segent dimensi:

- def = dchar, n + K0d0

On

dchar, n = profunditat carbonitzada nominal de clcul d'acord amb E.2.2

d0 = 7mm

K0 = 1 si t>=20min.

dchar, n = n * t on n s la velocitat de carbonitzaci nominal i t el temps d'exposici.

n (mm/min) = 0,80 per a fusta tipus C

t=30 dchar, n = 0,8 * 30 = 24 ---> def = 24 +7 = 31 mm Secci = 118 x 209




5.5.3.3 Impacte

No s'ha considerat per no correspondre al cas estudiat.

5.5.3.4 Criteri dassignaci daccions de la coberta

Per tal daplicar les accions de la coberta sobre lencavallada i atesa la distribuci uniforme de les

corretges sobre les mateixes sha considerat una aplicaci uniforme de les accions distribuda al llarg

de cada barra i d'aquestes sobre les encavallades en ra de la seva posici relativa.

Les variacions dins una mateixa hiptesi de les accions, com per exemple el vent o la neu, es fan a

travs de la variaci de valors de lacci dins la mateixa barra.

5.5.4 Hiptesis considerades

Les accions que rep lencavallada a travs de les corretges corresponen a les segents accions:

G1. Pes propi de la coberta Permanent

G2. Pes propi fals sostre o installacions Permanent

Q1. Manteniment exterior Variable

Q2. Manteniment interior Variable

Q3. Vent amb angle incidncia 45 Variable

Q4. Vent amb angle incidncia > 45 Variable

Q5. Neu Variable

Aquestes accions shan combinat entre elles dacord amb el DB SE-AE.

L'acci corresponent al pes propi del fals sostre o installacions es considera als efectes de comprovar

l'adequaci de l'estructura a la possibilitat de restituir el fals sostre decoratiu o installar-ne un de nou i

contempla tant el pes de les possibles instal lacions com el de la installaci d'un nou fals sostre.

5.5.5 Combinacions dhiptesis

En el cas de les corretges de suport dels panells de coberta es consideren, dacord amb el criteri del

DB SE-AE, es consideren les accions simples combinades de la segent forma:


Pgina 31 de 43

= coeficient seguretat

0 = coeficient clcul combinaci en situaci persistent

1,2 = coeficients combinaci en situacions extraordinries

Situaci persistent:

G1 * + G2 * + Q1 a Q5 * + Q1 a Q5 * * 0

En situaci extraordinria

G1 * + G2 * + Q1 a Q5 * * 1+ Q1 a Q5 * * 2

En ambds casos al tercer terme de l'expressi correspon a cada una de les accions variables i el quart

al sumatori de la resta d'accions variables, aix s'obtenen per a cada situaci cinc combinacions

d'hiptesis simples.

En el cas dels elements de fusta les propietats dels materials s'han considerat d'acord amb el DB SE-M

i les comprovacions d'estats lmits ltims segons l'apartat 6 d'aquest document bsic en funci de cada

tipus de tensi i pea.

5.5.6 Resultats anlisi i conclusions

Com ja s'ha comentat s'han realitzat les comprovacions necessries per a l'estructura, secci efica, per

a condicions normals i per a diversos temps d'exposici al foc: 30, 45 i 60 minuts.

De l'estudi i comprovaci dels resultats per a cada un dels casos s'observa que l'estructura en

condicions normals d's t la resistncia i estabilitat necessries.

Tamb es pot concloure que en condicions d'exposici al foc l'estructura portant de la coberta reuneix

les condicions necessries per a garantir una estabilitat i resistncia al foc durant 30 minuts. De

l'anlisi dels resultats es podria arribar a concloure que probablement tamb es podria considerar un

temps de 45 minuts i en determinades condicions de foc de fins a 60 minuts, ara b aplicant les

consideracions de DB SE i DB SI la resistncia al foc que es pot garantir s de 30 minuts.

La comprovaci element a element de les corretges i encavallades dona per a cada combinaci

d'hiptesi uns valors de clcul inferior als admissibles d'acord amb DB SE-M, considerant els valors

de clcul de la fusta d'acord amb la classe de servei i el tipus d'accions aplicades.


Pgina 32 de 43

5.6 CERTIFICAT IGNIFUGACI

Vallirana, 24 de marzo de 2014 CONSTRUCCIONS DEUMAL, S.A. CL. AMADEU VIVES, 12 1

08440 CARDEDEU

BARCELONA

Cdigo Obra: ATENEU DE SANT CELONI

Certificado n 13510.03

La empresa ARGOS GESTIN, S.L. domiciliada en Can Prunera s/n de Vallirana (Barcelona).

C E R T I F I C A:

Que las estructuras metlicas correspondientes a VIGAS METALICAS de obra de

referencia han sido protegidas contra el fuego mediante pintura intumescente

NULLIFIRE 707S-60 fabricada por NULLIFIRE LIMITED con espesor suficiente

para conseguir y segn el ensayo realizado por el fabricante en el laboratorio

homologado EXOVA WARRINGTONFIRE con n de expediente ETA-12/0355

- Una capacidad portante de 30 minutos (R-30) en VIGAS METLICAS

Segn las especificaciones tcnicas del Cdigo Tcnico de la Edificacin

(CTE), y para que as conste firmamos el presente documento en la poblacin de

Vallirana a 24 de marzo de 2014

Ensayo de referencia EXOVA WARRINGTONFIRE ETA-12/0355

Alvaro Boter Cavestany Gerente

ARGOS GESTIN S.L. Grupo Perlita y Vermiculita


Pgina 34 de 43

5.7 CERTIFICAT TRACTAMENT COBERTA

Antoni Armengol i Coll Anura Montseny Control Integrat de Plagues Dos de Maig,1 esc E 4-2 08470 Sant Celoni [email protected] www.controldeplagues.cat N ROESP 0309CAT-SB DNI 35081353M

Construccions Deumal, S.A. Amadeu Vives, 12 1r 08440 Cardedeu A59082644

Aquest certificat garanteix que sha realitzat el tractament preventiu a les

encavallades de la coberta del caf de lAteneu de Sant Celoni segons instruccions.

Per Antoni Armengol i Coll

Sant Celoni a 28 de Mar del 2014

CERTIFICAT TRACTAMENT XILFAGS


Pgina 36 de 43

5.8 CERTIFICATS MATERIALS COBERTA

HUURRE IBERICA, S.A.

+34 972 46.30.85 +34 972 46.32.08Tlf. Fax

17244 Cass de la Selva (Girona) Espaa

Ctra. C-65, km 16 - Polgono Ind. "El Trust"

17412 MAANET DE LA SELVA

Ateneu de Sant Celoni

08470 SANT CELONI

Polgono Industrial La Torderola Illa-5 Naus 1 i 2

BALDER TECNICA, S.A

Ctra. C-65, km 16 - Polgono Ind. "El Trust"

17244 Cass de la Selva (Girona) Espaa

(m)

carretera vella n 25

Marcado CE

El abajo firmante en representacin de la empresa

declara que los productos correspondientes a los suministros detallados a continuacin para el cliente

para la obra

cumplen con el anexo ZA de la norma UNE-EN14509:2007 en el que se especifica la informacin que acompaa almarcado CE.

Albarn Fecha Descripcin N Orden Referencia

HUURRE IBERICA S.A.

184151/14252185PANEL HI-PUR CT 5019/02/14314020305

184151/14252186PANEL HI-PUR CT 5019/02/14314020305

08/04/2014Cass de la Selva,

Alex FuentesDpto. Calidad

EN 14509

40

0,46 W/mK

0,11 MPa0,13 MPa0,07 MPa

2,41 MPa

0,12 MPa

2,4t = 2.000 h

7

3,08 KNm/m

3,08 KNm/m3,7 KNm/m

3,7 KNm/m

2,57 KNm/m

2,78 KNm/m

2,78 KNm/m

Densidad nominalaislamiento :

Utilizacin :

Transmitancia trmica :

Resistencia Traccin :Esfuerzo Cortante :Resistencia Reducida del esfuerzocortante a largo plazo :

Mdulo Esfuerzo Cortante ( Ncleo ):

Resistencia a la compresin ( Ncleo) :

Resistencia a la flexinen un vano

Flexin +

Flexin +, temperatura elevada

Flexin -Flexin -, temperatura elevada

Resistencia a la flexinen un apoyo intermedio

Tensin arrugamiento Cara Exterior Cara Interior

En vano :

En vano temperatura elevada :

En el apoyo central :

En el apoyo central Temperatura :

119 MPa

119 MPa

99 MPa

99 MPa

---

---

Reaccion al fuego :

Resistencia al fuego :Comportamiento alfuego exterior en

Al agua :

Al aire :

Al vapor de agua :

Aislamiento acstico:

Durabilidad :

Bs2d0NPD

Impermeable

NPD

NPD

NPD

Permeabilidad

Coeficiente de fluencia

t = 100.000 h

Referencia :PANEL HI-PUR CT 50

Aislamiento :kg/m

Espesor : 50 m m

Masa (Kg/m2) :

Cara Exterior Cara InteriorMaterial :Espesor :Recubrimiento orgnico :Color :

Propiedades mecnicas

Aptdo correos 7117244 - Cass de la Selva

ACERO S220 GD0.50POLIESTER7001PS

ACERO S220 GD0.40GRANITE ACCES1006ACC

Ctra. C-65 Km 16

9,71

Cubiertas y Techos

Panel aislante con caras metlicas para utilizacin en edificacin.

PANEL HI-PUR CT 50

252185

PUR

114020164N Orden :

Producto :

Pedido :

con borde protegido

Pasa DUR1

HUURRE IBERICA S.A.

DESCRIPCIN DEL PRODUCTO

Otras

Aislamiento trmico

Broof

Comportamiento al fuego

Otras caractersticas

EN 14509

40

0,46 W/mK

0,11 MPa0,13 MPa0,07 MPa

2,41 MPa

0,12 MPa

2,4t = 2.000 h

7

3,08 KNm/m

3,08 KNm/m3,7 KNm/m

3,7 KNm/m

2,57 KNm/m

2,78 KNm/m

2,78 KNm/m

Densidad nominalaislamiento :

Utilizacin :


Resistencia Traccin :Esfuerzo Cortante :Resistencia Reducida del esfuerzocortante a largo plazo :



Resistencia a la flexinen un vano

Flexin +

Flexin +, temperatura elevada


Resistencia a la flexinen un apoyo intermedio

Tensin arrugamiento Cara Exterior Cara Interior

En vano :

En vano temperatura elevada :

En el apoyo central :

En el apoyo central Temperatura :

119 MPa

119 MPa

99 MPa

99 MPa

---

---

Reaccion al fuego :

Resistencia al fuego :Comportamiento alfuego exterior en

Al agua :

Al aire :

Al vapor de agua :

Aislamiento acstico:

Durabilidad :

Bs2d0NPD

Impermeable

NPD

NPD

NPD

Permeabilidad


t = 100.000 h

Referencia :PANEL HI-PUR CT 50

Aislamiento :kg/m

Espesor : 50 m m

Masa (Kg/m2) :

Cara Exterior Cara InteriorMaterial :Espesor :Recubrimiento orgnico :Color :

Propiedades mecnicas

Aptdo correos 7117244 - Cass de la Selva

ACERO S220 GD0.50POLIESTER7001PS

ACERO S220 GD0.40GRANITE ACCES1006ACC

Ctra. C-65 Km 16

9,71

Cubiertas y Techos

Panel aislante con caras metlicas para utilizacin en edificacin.

PANEL HI-PUR CT 50

252186

PUR

114020164N Orden :

Producto :

Pedido :

con borde protegido

Pasa DUR1

HUURRE IBERICA S.A.

DESCRIPCIN DEL PRODUCTO

Otras

Aislamiento trmico

Broof

Comportamiento al fuego

Otras caractersticas

Pasa

Declaracin de Prestaciones n:

EN 14509

0,46 W/mK

0,11 MPa0,13 MPa

0,07 MPa

2,41 MPa0,12 MPa

t = 2.000 h

3,08 KNm/m

3,08 KNm/m

3,7 KNm/m3,7 KNm/m

2,57 KNm/m

2,78 KNm/m2,78 KNm/m


Resistencia Traccin :Esfuerzo Cortante :

3. Uso previsto :

Resistencia Reducida del esfuerzo cortante a largo plazo :



Resistencia a la flexin en un vano

Flexin +Flexin +, temperatura

Flexin -Flexin -, temperatura elevadaResistencia a la flexin apoyo intermedio

Tensin arrugamiento Cara exterior

Tensin arrugamiento Cara interior

En vano :En vano temperatura elevada :En el apoyo central :En el apoyo central Temperatura :

119 MPa119 MPa

99 MPa99 MPa

---

---

Bs2d0

NPD

Impermeable

NPD

NPD

Broof

NPD


t = 100.000 h

5. Organismo notificado:

Caractersticas esenciales Prestaciones Especificaciones Tcnicas

17244 - Cass de la Selva - Espaa

Ctra. C-65 Km 16 - Pol.Ind. El Trust

Cubiertas y Techos

Panel aislante con caras metlicas para utilizacin en edificacin.PANEL HI-PUR CT 50252185

1. Nombre y cdigo de identificacin

6. Prestaciones declaradas:

2. Nombre y direccin del fabricante:

con borde protegido

Pasa DUR1

HUURRE IBERICA S.A.

4. Sistema de evaluacin :3 para reaccin al fuego y 4 para el resto

Flexin +


Flexin +, tempreatura elevada

En vano :En vano temperatura elevada:En el apoyo central :En el apoyo central Temperatura :

Comportamiento al fuego exterior en cubierta :

Reaccion al fuego :

Resistencia al fuego :

Permeabilidad Al agua :

Permeabilidad al aire :

Permeabilidad al vapor de agua :

Aislamiento al ruido aereo:

Variacin dimensional:

Durabilidad :

Las prestaciones del producto son conformes con las prestaciones declaradas. La presente declaracin se emite bajo la sola

responsabilidad del fabricante

CT50 PUR

Pasa

Lote / OF:

2.47

Alex Fuentes

Cass de la Selva, 08/04/2014

Pasa

Declaracin de Prestaciones n:

EN 14509

0,46 W/mK

0,11 MPa0,13 MPa

0,07 MPa

2,41 MPa0,12 MPa

t = 2.000 h

3,08 KNm/m

3,08 KNm/m

3,7 KNm/m3,7 KNm/m

2,57 KNm/m

2,78 KNm/m2,78 KNm/m


Resistencia Traccin :Esfuerzo Cortante :

3. Uso previsto :

Resistencia Reducida del esfuerzo cortante a largo plazo :



Resistencia a la flexin en un vano

Flexin +Flexin +, temperatura

Flexin -Flexin -, temperatura elevadaResistencia a la flexin apoyo intermedio

Tensin arrugamiento Cara exterior

Tensin arrugamiento Cara interior

En vano :En vano temperatura elevada :En el apoyo central :En el apoyo central Temperatura :

119 MPa119 MPa

99 MPa99 MPa

---

---

Bs2d0

NPD

Impermeable

NPD

NPD

Broof

NPD


t = 100.000 h

5. Organismo notificado:

Caractersticas esenciales Prestaciones Especificaciones Tcnicas

17244 - Cass de la Selva - Espaa

Ctra. C-65 Km 16 - Pol.Ind. El Trust

Cubiertas y Techos

Panel aislante con caras metlicas para utilizacin en edificacin.PANEL HI-PUR CT 50252186

1. Nombre y cdigo de identificacin

6. Prestaciones declaradas:

2. Nombre y direccin del fabricante:

con borde protegido

Pasa DUR1

HUURRE IBERICA S.A.

4. Sistema de evaluacin :3 para reaccin al fuego y 4 para el resto

Flexin +


Flexin +, tempreatura elevada

En vano :En vano temperatura elevada:En el apoyo central :En el apoyo central Temperatura :

Comportamiento al fuego exterior en cubierta :

Reaccion al fuego :

Resistencia al fuego :

Permeabilidad Al agua :

Permeabilidad al aire :

Permeabilidad al vapor de agua :

Aislamiento al ruido aereo:

Variacin dimensional:

Durabilidad :

Las prestaciones del producto son conformes con las prestaciones declaradas. La presente declaracin se emite bajo la sola

responsabilidad del fabricante

CT50 PUR

Pasa

Lote / OF:

2.47

Alex Fuentes

Cass de la Selva, 08/04/2014


Pgina 42 de 43

5.9 ANNEX DE CCLUL ESTRUCTURAL

WINEVA Versi 7.01 S:\usuaris\Jaume Coris\I-INFORMES\Encavallada RF30.eva ______________________________________________________________________________________ Encavallada Ateneu Seccions disminuides ................................. Pg.1

TTOL DE L'ESTRUCTURA

Encavallada Ateneu Seccions disminuides

DADES DELS NUSOS

Coord.X Coord.Y Tipus Sup.elst(T/mm) Def.igual(nus) Nus m. m. X Y Z X Y Z ______________________________________________________________________________________ 1 0.000 0.0

Documents

Justificació contra incendis - Ajuntament de Sant Celoni · • Decret 135/1995, de 24 de març, sobre el desplegament de la Llei 20/1991 de 25 de novembre. ... principal d’aquetes