La Diversitat Religionsa en Les Societats Obertes - Vol.1

8/13/2019 La Diversitat Religionsa en Les Societats Obertes - Vol.1

1/36

LA DIVERSITAT RELIGIOSA

EN LES SOCIETATS OBERTES

CRITERIS DE DISCERNIMENT

DOC

UM

E

NT

1

Generalitat de CatalunyaConsell Assessorper a la Diversitat Religiosa


2/36


3/36

LA DIVERSITAT RELIGIOSAEN LES SOCIETATS OBERTES

CRITERIS DE DISCERNIMENT

CONSELL ASSESSOR

PER A LA DIVERSITAT RELIGIOSA

Document 1


4/36

Documents del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, 1La diversitat religiosa en les societats obertes. Criteris de discerniment.Barcelona, setembre de 2013

Coordinaci i redacci: Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa Generalitat de CatalunyaDepartament de Governaci i Relacions InstitucionalsDirecci General dAfers ReligiososVia Laietana, 14 , planta 1a - 08003 Barcelonawww.gencat.cat/afersreligiosos@afersreligiosos

Impressi: Argra Trading S.L. - Tordera 38, 08012 BarcelonaDipsit Legal B-21893-2013

Imprs sobre paper ecolgic


5/36

3

NDEX

INTRODUCCI ____________________________________________________________________________ 5

1. EL NOU MARC __________________________________________________________________________ 7

1.1. El creixent pluralisme a la nostra societat

1.2. Igualtat i gesti de la pluralitat

2. LA DIVERSITAT COM A OPORTUNITAT ________________________________________ 9

2.1. Diversitat de respostes socials a la diversitat religiosa2.2. Ltica i la comunicaci com a base per a la gesti de la diversitat religiosa

2.3. Vers una cultura comuna

3. CRITERIS DE DISCERNIMENT ____________________________________________________ 11

4. VERS UN MODEL PROPI DE GESTI DE LA DIVERSITAT _________________ 12

4.1. La lacitat i el lacisme com a models de gesti de la diversitat religiosa

4.2. Els principis de la lacitat

4.3. Laplicaci de la lacitat a Catalunya

4.4. Vers la construcci duna cultura pblica comuna

4.5. Elements per una recta comprensi de laconfessionalitat de lEstat

4.6. La importncia de la recta comprensi de lesfera pblica i privada

5. LA GESTI DE LA DIVERSITAT RELIGIOSA

DINS DEL MARC JURDIC VIGENT _________________________________________________ 16

5.1. Qu s la llibertat religiosa

5.2. Els lmits de la llibertat religiosa

5.3. La normalitzaci de la llibertat religiosa a les societats obertes


6/36

4

6. RECOMANACIONS DORDRE PRCTIC ________________________________________ 19

6.1. Institucions educatives

6.2. Mitjans de comunicaci

6.3. Administracions pbliques6.4. Organitzacions de treball

6.5. Institucions de salut

7. CONCLUSI _____________________________________________________________________________ 24

8. APNDIX: VOCABULARI ESSENCIAL ____________________________________________ 25

CONSELL ASSESSOR PER A LA DIVERSITAT RELIGIOSA _____________________ 27


7/36

5

INTRODUCCI

Benvolgudes, benvolguts,

El document que teniu a les mans s fruit del treball elaborat i desenvolu-pat pel Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, a qui vull agrair la tascarealitzada en favor duna millor gesti de la diversitat existent al nostre pas.La diversitat religiosa en les societats obertes: Criteris de discerniment ensrecorda que aquesta gesti en una societat plural i oberta com s la catalanacal entendre-la amb una visi mplia del fet religis i tenint present la seva

transversalitat en les mltiples facetes de la nostra vida quotidiana.

Catalunya sempre ser un pas dacollida, integrador i cohesionat, i sper aix que tamb entenem la diversitat religiosa com una oportunitat perincrementar la riquesa cultural del nostre pas en un marc duna societat cadavegada ms cosmopolita. s en aquest sentit que entenem que el marc deldileg interreligis ha desdevenir el ms ampli possible. Cal partir de la base

que el fet religis s consubstancial a la persona i que per tant t una grantranscendncia en la societat, i s per aix que dos grans reptes que cal afron-tar des de la gesti pblica del fet religis s la garantia dels drets de llibertatreligiosa i el manteniment de la cohesi social.

Volem aprofundir en aquesta llibertat i en aquesta cohesi tamb des delconvenciment que cal mostrar els valors que tenim en el si de la nostra soci-

etat perqu s des daquests que millorarem el nostre b com. Com deia elfilsof i poltic rom Luci Anneu Sneca: que la virtut ens precedeixi i totsels nostres passos seran segurs.

Catalunya afronta en aquests moments els reptes ms importants queprobablement hem tingut com a poble en els darrers segles i s per aix quehem dafrontar-los amb seguretat, convicci i cohesi. I ho farem tamb des


8/36

6

de la idea dunits en la diversitat, sobre la qual sha construt la Uni Eu-ropea, que ha esdevingut el millor exemple dxit de pau i concrdia durantel passat segle XX.

Des daquestes lnies vull reiterar el meu agrament al Consell Assessorper a la Diversitat Religiosa per aquest document i la feina que desenvolupaen el seu dia a dia per tal de fer de la nostra una societat ms rica i ms cohe-sionada socialment i cultural.

Joana Ortega i Alemany Vicepresidenta del Govern

i consellera de Governaci i Relacions Institucionals


9/36

7

1. EL NOU MARC

1.1. El creixent pluralisme a la nostra societat

Un dels fenmens que caracteritzen ms clarament el nostre pas s lacreixent pluralitat que shi detecta i, entre aquests, ladscripci religiosa nsuna. La diversitat no s un fenomen nou, per darrerament sha accelerat.

Aquest fenomen ha estat alimentat, duna banda, pels fluxos migratoris i, delaltra, pel canvi de paradigma social al qual totes les societats shan vist abo-cades, que comporta la introducci progressiva del dileg en totes les esferesde la vida per donar resposta a la sensaci dincertesa.

Si analitzem la situaci amb rigor, veurem que la nostra societat mai noha estat homognia, per actualment la interdependncia entre la societatglobalitzada i els diversos grups que la integren multiplica la pluralitat que lacaracteritzava temps passats, obrint noves oportunitats i provocant, tamb,certs problemes.

Aquesta societat heterognia i plural on coexisteixen persones i grups dediferent ideologia i creences est generant una srie de debats en lespai p-

blic. Tot sembla indicar que es fa necessria una gesti intelligent i harmni-ca de la diferncia en lespai pblic que sigui, a la vegada, respectuosa amb latradici prpia del pas que lha configurat fins al present, per tamb atentai respectuosa en la pluralitat religiosa i cultural emergent.

1.2. Igualtat i gesti de la pluralitatLequilibri entre el reconeixement de la diversitat i el deure de garantir

la igualtat obliga a definir orientacions dactuaci. Primer, cal garantir unafluida relaci entre lestructura formal (lAdministraci, les institucions i elspoders poltics) i les confessions religioses; en segon lloc, cal compartir unmarc com de drets i de deures pel conjunt dorganitzacions, dagents socialsi dindividus.

En aquest procs de gesti de la pluralitat es fa imprescindible la definicii concreci dun marc que garanteixi la llibertat individual i collectiva en els


10/36

8

diferents mbits dinteracci (el treball, lescola, els serveis de salut, el barri,etc.), amb lnica limitaci de la protecci dels drets fonamentals per a totesles persones.

Les diferncies que separen, molt sovint, uns collectius dels altres no sntangibles, sin essencialment intangibles. Sn els valors, les creences, les con-cepcions de la vida i de la mort, el mode de concebre les relacions de gnerei la mateixa idea de felicitat. Aquestes diferents percepcions es tradueixen enestils de vida i de relaci molt distints els uns dels altres. Un model de ges-ti on aquesta pluralitat tingui cabuda, respectuosa amb les arrels del pas,suposa un benefici per a totes les persones, perqu s una font de riquesa i

contribueix a la cohesi social. No obstant aix, la legitimitat daquest marccom compartit augmentar com ms diversitat de veus sincorporin en laseva formulaci.


11/36

9

2. LA DIVERSITAT COM A OPORTUNITAT

La diversitat religiosa i espiritual s una oportunitat en molts sentits. Aix

no obstant, la relaci entre comunitats religioses i el conjunt de la societatpot suscitar conflictes de valors i dinteressos que cal saber prevenir i, en lamesura de les possibilitats, evitar.

2.1. Diversitat de respostes socials a la diversitat religiosaEnfront daquesta pluralitat tnica i religiosa, els estats ofereixen diferents

respostes per tal darticular la relaci amb els diferents collectius. A grans

trets, hi pot haver una tendncia a laculturaci envers la cultura pblicamajoritria, la qual cosa implica la reclusi de la identitat religiosa en lesferaprivada. Una segona opci s lhermetisme comunitari, caracteritzat perquno es comparteix una cultura pblica comuna a tots els grups. I finalment,hi ha lorientaci envers la imbricaci entre una cultura pblica legtima pera tots els grups que recull la diversitat existent i la prpia identitat.

Aquesta darrera perspectiva aprofundeix en el principi de la igualtat de les

diferncies, segons la qual es garanteix el mateix dret a la llibertat, lexercici imanifestaci de la tradici religiosa per a totes les comunitats.

2.2. Ltica i la comunicaci com a base per a la gesti de la diversitatreligiosa

Per tal de fer possible la bona entesa i la comunicaci fluida entre elles, hiha dos aspectes rellevants a tenir en compte. Primer, s important identificar

una tica i valors transversals que uneixin les diverses tradicions, superar elstpics, les caricatures i les visions txiques de laltre. Segon, partint de la ca-pacitat universal de llenguatge i comunicaci, en la interacci i comunicacientre grups ha de dominar una pretensi de validesa (s a dir, la voluntatdentendres en el procs de dileg). La voluntat dentendres s clau en elprocs de gesti de la diversitat.

Entre aquests valors transversals cal destacar: el comproms solidari en-


12/36

10

vers els grups ms vulnerables de la societat, lestima per tots els ssers vius ila riquesa de la biodiversitat, latenci a les necessitats espirituals de tot sserhum i lanhel per un mn ms just i ms pacfic i dun sistema econmic

capa de sostenir totes les persones.El nostre temps reclama aquest treball de solidaritat, per reduir el risc de

conflicte i enfortir la cohesi social en un mn cada cop ms interdependententre les seves parts. El reconeixement de la diversitat, contra tot pronstic,no suposa la fractura duna societat, ans al contrari, sempre que hi hagi unreconeixement igualitari entre totes les parts que dialoguen. La diversitats una font de creixement i de riquesa per a les societats, aix com dexcel-

lncia.

2.3. Vers una cultura comunaLa riquesa de talents i de rols s la condici de possibilitat del bon des-

envolupament de tota organitzaci, per perqu aquesta assoleixi el seu fi,cal complementarietat, cal acord, una profunda entesa, una cultura mnimacomuna consensuada a travs de totes les veus. Crear aquesta cultura s cab-

dal per al desenvolupament de la nostra societat. Les estructures que snequitatives entre les seves parts sn altament eficients i augmenten la sevaqualitat.


13/36

11

3. CRITERIS DE DISCERNIMENT

No s el nostre objectiu identificar criteris poltics dactuaci davant de la

diversitat religiosa, per s que pretenem identificar els criteris tics que hau-rien de regular la gesti poltica de la diversitat religiosa en lesfera pblica.Els criteris de discerniment que proposem sinspiren en lesperit i la lletra dela Declaraci Universal dels Drets Humans (1948), perqu considerem ques el text de naturalesa tica ms consensuat universalment i que reconeixentotes les constitucions democrtiques, inclosa la nostra.

Aquests criteris sn:

a. El respecte mutu.b. La mtua coneixena i benvolena.c. La desconstrucci de prejudicis negatius i ofensius.d. Lequitat en dignitat de les persones, independentment de les seves

opcions espirituals i/o religioses.e. La llibertat de creences i dexpressi de les creences i de les conviccions.

f. El respecte a la integritat fsica i moral de totes les persones.

g. La cura pels grups minoritaris, perqu puguin expressar-se en el con-junt social.

h. La condemna de qualsevol forma dextremisme i de violncia en qual-sevol de les seves formes.


14/36

12

4. VERS UN MODEL PROPI DE GESTI DE LA DIVERSITAT

4.1. La lacitat i el lacisme com a models de gesti de la diversitat

religiosaEl mot lacitat es refereix a una concepci poltica que implica la separa-

ci del poder poltic i religis. La lacitat s una concepci moderna de lor-ganitzaci poltica de la societat, segons la qual lEstat, com a encarnaci dela sobirania popular dins dun territori i com a institucionalitzaci jurdicaque regula la convivncia en aquella comunitat, est per sobre de qualsevolpoder social i, de manera particular, de totes les institucions que gestionen les

tradicions religioses, les tradicions simbliques i les filosofies de vida.Sha de distingir del lacisme, que implica lexpulsi de la realitat religiosa

de lesfera pblica. En conseqncia, la gesti de la diversitat religiosa hadenquadrar-se en un model de lacitat que doni cabuda, principalment desde les seves institucions, a la pluralitat dexpressions religioses a partir delreconeixement mutu. Aquesta perspectiva semmarca en una societat dial-gica que respecta les diferncies i les posa en contacte comunicatiu per tal de

democratitzar i enfortir lespai pblic.

4.2. Els principis de la lacitatLa lacitat s una forma de governana que es basa en dos grans princi-

pis. Primer, la igualtat de tracte i la llibertat de conscincia. I segon, en dosprocediments: la separaci de les esglsies i lEstat, i la neutralitat de lEstatrespecte de les religions i els moviments seculars. Larticle 16.3 de la Consti-

tuci espanyola prescriu que cap confessi tindr carcter estatal. Els poderspblics tindran en compte les creences religioses de la societat i mantindranles consegents relacions de cooperaci amb lEsglsia catlica i les altresconfessions.

El principi de lacitat implica, per tant:1. Reconixer el pluralisme religis de la nostra societat i afavorir la seva

acomodaci.


15/36

13

2. La separaci i la no confusi entre els fins propis de lEstat i tradicionsreligioses.

3. La neutralitat dels poders pblics, per sobre del confessionalisme i del

lacisme excloents.

4.3. Laplicaci de la lacitat a CatalunyaLaplicaci dun concepte de lacitat porosa a Catalunya implica la neces-

sria cooperaci de les administracions amb les confessions religioses en la re-cerca compartida duns fonaments acceptats de raons imparcials. Igualment,aquesta lacitat suposa, per part de les tradicions religioses, el respecte cap

a la legtima autonomia de lmbit poltic, sense que aix impliqui que elsmembres de les confessions es vegin privats dintervenir de manera activa enla vida social, cultural, poltica i econmica del pas del qual formen part.

El principi jurdic de laconfessionalitat obliga lEstat a respectar i a ferrespectar el pluralisme de creences que existeix en la societat civil. El principidigualtat prohibeix que qualsevol persona pugui ser discriminada per lesseves creences, garanteix al ciutad el dret a lexercici privat i pblic daques-

tes i reconeix a cada confessi o b organitzaci social el dret a organitzar-sedacord amb els seus principis. El lmit que estableix la lacitat s, bsica-ment, el principi dordre pblic i que lexercici daquests drets no lesioni laDeclaraci Universal dels Drets Humans (1948), actualment tutelats en elssistemes jurdics de les societats obertes.

El lacisme, en canvi, s aquella actitud que exclou o pretn excloure lapresncia del fenomen religis de qualsevol mbit poltic, social, cultural,

econmic, educatiu o sanitari de la societat. Pretn impedir lexpressi de lavivncia religiosa ms enll dels lmits de la privacitat.

Apostem per una lacitat incloent i ens definim contraris a tot intent denegar i reduir el fet religis i, per extensi, espiritual, al marc de lestricta pri-vacitat. Entenem que aquesta reducci comporta una substancial prdua pera la societat i per a lestat democrtic des de moltes perspectives i un risc defractura de la societat. El poder religis, com a instituci, pot estar represen-


16/36

14

tat en el concert europeu i de les nacions al servei del b com i dels interes-sos superiors de la conscincia humana, dins del marc del reconeixement delsdrets humans. Aquest marc suposa una nova forma dexistncia: descentrada,

expropiada, que condueix a existir per als altres; que suposa tamb adoptaruna actitud fonamental de servei.

4.4. Vers la construcci duna cultura pblica comunaEl canvi de paradigma al qual ens veiem abocats comporta noves oportu-

nitats i tamb nous riscos. Les antigues institucions de socialitzaci (lescola,el treball, la famlia, etc.) ja no ofereixen als individus unes orientacions tan

clares de comportament com en el passat. Per tant, davant del risc dafebli-ment del vincle social i de les violncies que amenacen la nostra societat, lespersones han de reconstruir de forma ms activa aquest lligam social. Per talde combatre la belligerncia de tot tipus i el replegament en comunitats tan-cades, sha de construir una cultura pblica comuna (tal com queda reflectiten el Pacte nacional per a la immigraci 2008). Aix comporta una reflexisobre les prpies tradicions (filosfiques, humanistes, religioses i altres) per

tal dinventar les regles de vida comuna.

4.5. Elements per una recta comprensi de laconfessionalitat de lEstat

En aquest sentit, laconfessionalitat de lEstat no es pot presentar comuna simple relaci de neutralitat que relleva la dimensi religiosa o espiritual,menys encara com una forma de religi civil que imposi els seus valors, lesseves creences i els seus rituals. Aquesta inclou quatre elements: la no con-

fessionalitat de lEstat, la llibertat religiosa, que transcendeix la llibertat deculte, la no ingerncia del poder civil dins el domini de lesfera religiosa, i unmarc garant de les condicions de dileg igualitari.

La presncia de la religi en les societats democrtiques es legitima desdels drets de la ciutadania, ja que sn aquests els que, en lexercici de la so-birania, decideixen sobre les formes concretes dorganitzar la convivncia.

Aquests drets emparen els principis sobre els quals es basa una cultura pol-


17/36

15

tica comuna. Per sota daquesta cultura comuna reconeguda per tots els seusdiferents membres, apareix una densa xarxa de lleialtats i concepcions delb collectives o individuals que no sn contrries a una moral comuna. Les

normes concretes que regulen les interaccions seran ms legtimes com msconsensuades hagin estat entre la diversitat dels seus membres.

4.6. La importncia de la recta comprensi de lesfera pblica i privada

El problema actual s saber qu sentn per esfera pblica i privada. Siper esfera pblica sentn lmbit de lEstat, la religi se nha de mantenir almarge, com prescriu la lacitat. Si per esfera pblica sentn la societat civil

i els espais on interactuen els seus diversos membres (com ara lescola, eltreball, etc.), les tradicions religioses han de tenir cabuda en lmbit pblicen igualtat.


18/36

16

5. LA GESTI DE LA DIVERSITAT RELIGIOSA DINS DEL MARCJURDIC VIGENT

La Constituci espanyola de 1978 garanteix en el seu article 16.1 la lli-bertat religiosa. Aquest article va ser desenvolupat posteriorment en la Lleiorgnica de llibertat religiosa, de 5 de juliol de 1980. Aix mateix, dacordamb larticle 10.2 de la CE, les normes relatives als drets fonamentals i a lesllibertats que la Constituci reconeix, sinterpretaran de conformitat amb laDeclaraci Universal de Drets Humans i els tractats i acords internacionalssobre les mateixes matries ratificades per Espanya.

5.1. Qu s la llibertat religiosaLa llibertat religiosa constitueix el primer principi que defineix lactitud

de lEstat en matria religiosa. Quan aix succeeix, a ms de prohibir qualse-vol coacci sobre el ciutadans i la substituci de lacte de fe daquells, lEstates prohibeix a si mateix qualsevol concurrncia amb els ciutadans en qualitatde subjecte dactes o actituds davant la fe i la religi, siguin del signe que

siguin.La llibertat de creences, religiosa o secular, representa el reconeixement

dun mbit dactuaci constitucionalment immune a la coacci estatal ga-rantit en larticle 16 CE i, com a conseqncia daix, empara que es puguinprofessar les creences que hom desitgi i conduir-se dacord amb aquestes, aixcom mantenir-les davant tercers (Acta 55/1985, de 24 de juliol, del TC, iSTC 46/2001, de 15 de febrer).

Malgrat aix, el fet que larticle 16.1 de la CE garanteixi la llibertat reli-giosa i a continuaci proclami la lacitat de lEstat en lapartat 3 del mateixprecepte constitucional, no sha dentendre en el sentit que lEstat es des-entengui de la qesti religiosa, sin ms aviat tot el contrari. Els poderspblics han dadoptar les mesures necessries per facilitar que lexercici deldret de llibertat religiosa sigui real i efectiu (art. 9.2 CE), i per aix tindranen compte les creences religioses de la societat i mantindran les consegents


19/36

17

relacions de cooperaci amb les confessions religioses (STC 166/1996, de 28doctubre, FJ 2).

Daquesta manera, es posa de manifest la relaci inexcusable entre el dret

de llibertat religiosa i el principi de lacitat, els dos proclamats en larticle16 de la CE, sent aquest ltim pressupsit clau per a la convivncia pacficaentre les diferents conviccions religioses presents en la societat espanyola, ques plural i democrtica (art. 1.1 CE).

Daltra banda, la Llei orgnica de llibertat religiosa de 1980, en el seuarticle 2.1 estableix que la llibertat religiosa i de culte comprn, entre daltres,el dret de tota persona a:

1. Professar les creences religioses que hom elegeixi o no professar-necap.

2. Practicar els actes de culte i rebre assistncia religiosa de la seva prpiaconfessi.

3. Commemorar les seves festivitats.4. Rebre formaci i informaci religiosa de tota ndole.5. Reunir-se i manifestar-se pblicament amb finalitats religioses.

6. Establir llocs de culte o de reuni amb finalitats religioses.7. Difondre les prpies creences i mantenir relacions amb la seva i amb

altres confessions religioses.

5.2. Els lmits de la llibertat religiosaCom tots els drets fonamentals, la llibertat religiosa tamb t uns l-

mits. Aix, larticle 3.1 de la Llei orgnica de llibertat religiosa estableix que:

Lexercici dels drets dimanants de la llibertat religiosa i de culte t com anic lmit la protecci del dret dels altres a lexercici de les seves llibertats p-bliques i drets fonamentals, aix com la salvaguarda de la seguretat, de la saluti de la moralitat pblica, elements constitutius de lordre pblic protegit perla llei en lmbit duna societat democrtica. Aquesta frmula utilitzada enlart. 3.1 de la LOLR sembla constituir una sntesi de larticle 9.2 del Conve-ni per a la protecci dels drets humans i llibertats fonamentals (Roma, 4 de


20/36

18

novembre de 1950), que diu literalment: La llibertat de manifestar la sevareligi o les seves conviccions no pot ser objecte de ms restriccions que lesque, previstes per la Llei, constitueixin mesures necessries en una societat

democrtica per a la seguretat pblica, la protecci de lordre, de la salut o dela moral pblica, o la protecci dels drets i les llibertats dels altres.

5.3. La normalitzaci de la llibertat religiosa en les societats obertesLa llibertat religiosa, a ms de la dimensi individual, tamb t la dimen-

si collectiva. Des daquest punt de vista, una societat oberta, com la cata-lana, ha de ser capa dintegrar i donar cobertura i solucions a lacomodaci

de la diversitat de creences i de conviccions tant de la ciutadania com de lesconfessions i de les comunitats religioses.

Aix no obstant, certes qestions poden provocar conflictes en lexercicidels drets fonamentals, con el de la llibertat religiosa, entre diferents indivi-dus i collectius. En aquestos casos, ser necessari saber gestionar la diversitatreligiosa i portar a terme un procs plural de creaci de normes per trobar lasoluci ms adient.


21/36

19

6. RECOMANACIONS DORDRE PRCTIC

Davant del fenomen de la diversitat religiosa, desitgem fer unes reco-

manacions preventives per tal que la diversitat no sigui concebuda com unobstacle a la convivncia, sin una ocasi per crixer, per eixamplar els propishoritzons i ampliar significativament el capital espiritual i social del pas.

Els criteris que regulen aquestes recomanacions sn:1. El reconeixement de la dignitat inherent de les persones.2. El respecte dels drets de llibertat de pensament, de conscincia, de

religi i de culte.

3. El respecte del dret a lexercici pblic (social) de la religi.4. El respecte del dret a no pertnyer a cap confessi religiosa.5. El respecte a la pluralitat religiosa.6. La defensa del b com per damunt de qualsevol prctica individual

que atempti contra aquest b com.7. La lacitat o separaci entre poder poltic i creences religioses i distin-

ci entre lespai pblic (el que s compartit per tothom) i lespai privat

(el que interessa a un o a molts lliurement associats).Aquestes recomanacions tenen diferents destinataris:

6.1. Institucions educativesLes institucions educatives sn un lloc de trobada de collectius diferents

i tenen un paper essencial en la construcci de la ciutadania del futur. Ente-nem que sn un factor essencial en ledificaci duna bona convivncia entre

les diverses tradicions espirituals i religioses. Per aix, considerem que:1. Les institucions educatives han dinformar exhaustivament dels nivells

de comprensi de la diversitat religiosa existent.2. Han de treballar activament per desfer prejudicis negatius i trencar

tpics.3. Han daprendre a viure en la diversitat reconeixent la igualtat de drets

i en la cerca dels valors comuns en les tradicions religioses. Tamb han


22/36

20

de posar de manifest la seva contribuci al desenvolupament de lessocietats democrtiques.

4. Han de combatre lanalfabetisme simblic i religis que incapacita per

a la comprensi de les obres culturals.5. Han de fomentar lorganitzaci cooperativa i dialgica del centre per a

la prevenci o resoluci de conflictes de caire interreligis i intercultu-

ral.

6. Han de fomentar la diversitat en el cos deducands de manera queshabitun a conviure en la pluralitat.

6.2. Mitjans de comunicaciEls mitjans de comunicaci tenen un paper clau en la bona gesti de la

diversitat religiosa i espiritual que hi ha en el nostre pas. Al deure dinformaramb veracitat, shi suma el deure de tractar respectuosament la diversitatreligiosa en el conjunt de la ciutadania. Entenem que molts ciutadans esconstrueixen una imatge de les tradicions religioses a partir de la presentacique en fan els mitjans de comunicaci. Per aix, els fem les recomanacions

segents:1. Presentar, amb el mxim respecte i dignitat, la diversitat de tradicions

religioses, evitant en tot moment la caricatura.2. Ser especialment respectuosos amb les minories religioses que hi ha en

el nostre pas, fent-les visibles com a una realitat prpia, integrada idiversa en el seu si.

3. Presentar la diversitat com una oportunitat, fent visibles els exemples

de convivncia i collaboraci mtua.

6.3. Administracions pbliquesLes administracions pbliques estan al servei de la ciutadania i es fona-

menten en el principi dequitat. Forma part dels seus objectius facilitar lavida dels ciutadans i potenciar relacions de bona convivncia entre ells. Peraix, recomanem a les administracions pbliques:


23/36

21

1. Disposar dun registre dentitats religioses, que actualment est ni-cament reservat al Ministeri de Justcia.

2. Actualitzar la Llei de llibertat religiosa (1980) a la llum dels canvis i

necessitats que experimenta la nova societat.3. Crear els consells de la diversitat religiosa dins dels mbits munici-

pals, autonmic i estatal, com a rgans independents i no vinculants,que recullin la diversitat existent i ofereixin orientacions per a la pre-venci o resoluci de conflictes.

4. Crear la Casa de les Religions, on sigui possible la trobada entre lesdiverses opcions religioses i espirituals en un pla dequitat.

5. Potenciar la integraci de les noves comunitats religioses en la culturai en la llengua prpia del pas.1

6. Formar tcnics, mediadors i membres de diferents confessions religi-oses en el coneixement de les diverses tradicions religioses que saple-guen en el mapa de Catalunya.

7. Potenciar campanyes en qu la diversitat es vegi com una oportunitatper enriquir la cultura i el patrimoni intangible del pas, desenvo-

lupar iniciatives en la defensa de la vida i la dignitat de la personahumana.

8. Difondre les guies per al respecte a la pluralitat dopcions religioseselaborades per la Direcci General dAfers Religiosos des de la sevaposada en marxa: 1. Guia per al respecte a la diversitat de creencesen lmbit funerari, 2. Guia per al respecte a la pluralitat religiosa enlmbit hospitalari, 3. Guia per a la gesti de la diversitat religiosa

en lmbit dels cementiris, 4. Guia per al respecte a la diversitat decreences en lmbit penitenciari, 5. Guia per a la gesti de la diversitatreligiosa als centres educatius.

9. Combatre tot tipus de fanatisme que pugui vulnerar greument lesdemocrcies i el respecte a les llibertats civils de la ciutadania

10. Elaborar una Guia de bones prctiques sobre la gesti de la diversitat

1 Vegeu la Llei dacollida del Parlament


24/36

22

religiosa a lespai pblic a partir dactuacions dxit contrastades em-pricament.

6.4. Organitzacions de treballLes organitzacions de treball sn lloc de trobada de collectius distints,

tamb mbit dintegraci i de creaci de valor. Entenem que la bona gestide la diversitat religiosa en el si de les organitzacions de treball s fonamentalper al bon desenvolupament de lactivitat productiva i econmica del pas.Per aix, recomanem:

1. Crear consells assessors formats amb membres de les minories cultu-

rals, com a organisme per fomentar la formulaci de poltiques dediversitat. Premiar les empreses que tinguin aquest instrument.

2. Promoure lautoorganitzaci dels diferents collectius per identificarnecessitats i demandes de la plantilla.

3. Encoratjar un procs de formaci per sensibilitzar sobre la gesti i els

beneficis de la diversitat cultural en el mn laboral, mostrant que t un

paper clau per reduir conflictes, per sobretot perqu fa lempresa ms

competitiva.4. Crear una plantilla multicultural, ja que projecta avui en dia una imat-

ge moderna de la companyia. LAdministraci pblica pot promoureun catleg dempreses multiculturals.

5. Desenvolupar un pla dacollida per als treballadors/es nouvinguts.6. En el mn laboral la presncia dalguns grups est subrepresentada i

especialment en nivells de responsabilitat. Oferir mesures de suport

des de lAdministraci que contrarestin mecanismes de discriminacihistrica.

6.5. Institucions de sanitat2

Les institucions de salut sn lloc dacollida obert a tots els ciutadans quees fonamenten en el principi de no exclusi. Tamb all hi ha persones de

2 Les indicacions aqu exposades sn de http://www.gencat.cat/governacio/afersreligiosos/guies
http://www20.gencat.cat/portal/site/governacio/menuitem.c69dfb9d746aa11f8e629e30b0c0e1a0/?vgnextoid=2eb48a98cb6cd210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=2eb48a98cb6cd210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=defaulthttp://www20.gencat.cat/portal/site/governacio/menuitem.c69dfb9d746aa11f8e629e30b0c0e1a0/?vgnextoid=2eb48a98cb6cd210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=2eb48a98cb6cd210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default


25/36

23

collectius espirituals i religiosos diferents. Amb vista a la bona gesti de ladiversitat en aquestes institucions, recomanem:

1. Respecte dels drets fonamentals de les persones, amb especial atenci

als drets de les persones malaltes.2. Ats que quan manca la salut les persones ens tornem particularment

vulnerables, cal tenir cura especial de ladscripci religiosa per tal quese sentin acompanyades en moments dextrema sensibilitat.

3. Aplicaci de la Carta de drets i deures dels ciutadans en relaci amb lasalut i latenci sanitria.


26/36

24

7. CONCLUSI

El nostre pas assolir la seva maduresa en la mesura que les diverses iden-

titats culturals, cosmovisionals i religioses que el constitueixen tant perso-nals com comunitries no competeixin entre si, sin que comparteixin laseva riquesa humana i espiritual.

En la declaraci presentada [o en les planes daquest document] hemtractat de mostrar que aquesta qesti ateny dos mbits: lassimilaci dunalacitat positiva o aconfessionalitat per part dels organismes de govern ci-vil, els quals han de vetllar per la igualtat de dret i oportunitats de totes les

comunitats religioses; i les mateixes comunitats religioses, cridades a fer camamb les altres i vers les altres en lespai com de la convivncia ciutadana.

La pluralitat en la qual vivim, fruit de la globalitzaci, s un dels majorsreptes que ens trobem en el moment actual de la histria. Dependr no no-ms de les institucions governamentals sin de cada ciutad i ciutadana, i deles comunitats religioses a les quals pertanyen, que aquesta diversitat no siguifont de conflictes, sospites o crispacions, sin ocasi de crear una societat

humana i espiritualment ms rica i ms ampla, capa dintegrar els valors decada identitat i pertinena religiosa en la causa comuna de la comunitat hu-mana. Aix, en lloc didentitats blindades podran crixer identitats poroses,capaces no noms de conviure entre elles sin fins i tot de crixer juntes.

Ms que mai tenim loportunitat que, en un marc legal de lacitat quevetlli per lequidistncia dels drets i deures de tothom, les comunitats religi-oses puguin viure i compartir els llegats de saviesa millenria dels quals sn

dipositries, de manera que no noms vetllem pels propis drets i deures sintamb pels dels altres, com si fossin els nostres.

Barcelona, desembre 2011


27/36

25

8. APNDIX: VOCABULARI ESSENCIAL

Aculturaci:en lmbit de la sociologia, terme que fa referncia a lin-

tercanvi de trets culturals per part de dos o ms grups culturalment diferentsque entren en contacte tot creant nous patrons de comportament dins decada grup per sens eliminar les diferenciacions.

Agent social:individus (p. e. pares, educadors, lders religiosos, etc.) i ins-

titucions (p. e. lescola o una comunitat religiosa) que contribueixen a la inte-

graci dels individus de forma activa en la societat de la qual formen part.

Comunitat religiosa: en lmbit sociolgic fa referncia a un grup depersones dins dun espai determinat que sidentifica per les seves creencesreligioses comunes, tot constituint un grup diferenciable amb una forma deveure el mn, uns costums i una tica ben determinades.

Confessi religiosa:dintre del context de les diverses religions del mn,terme que delimita un grup religis especfic que sha desenvolupat al llarg dela histria posant laccent en creences, prctiques i qestions doctrinals que

el diferencien daltres grups.

Dileg interreligis: procs dapropament, coneixement mutu i col-laboraci entre dos o ms grups religiosos. El procs de dileg entre les religi-ons implica al mateix temps un dileg intrareligis dintre de les comunitatsreligioses que dialoguen.

Diversitat / pluralisme religis:a nivell sociolgic fa referncia a la di-

versitat de religions presents dins duna societat especfica; a nivell poltic esrefereix a un aspecte de lorganitzaci social dels estats que assegura la coexis-tncia delements / subjectes religiosos diversos sense fer perdre la identitatparticular.

Espai pblic: espai social (fsic i/o conceptual) on els membres dunasocietat exerceixen els deures ciutadans i on es negocien els interessos delsdiversos grups socials a nivell poltic, econmic i identitari.


28/36

26

Globalitzaci: terme inicialment aplicat a leconomia que expressa elprocs de circulaci mundial didees, grups humans, modes i creences ambla consegent aculturaci de grups socials i culturals, tot produint una trans-

formaci de les societats especfiques.

Hermetisme comunitari:actitud exclusivista i autoreferent per part dungrup religis concret que lallunya dels interessos comuns de la societat de laqual forma part.

Lacisme:concepci poltica derivada de la lacitat que sost que la realitat

religiosa duna societat ha de limitar-se a lesfera privada i no a la pblica.

Lacitat:concepci poltica moderna que defensa lorganitzaci polticade la societat amb una clara separaci entre el poder poltic i el religis. Exis-teixen diverses formes de lacitat com ara la separatista, lautoritria, lanti-clerical, la de reconeixement, etc.

Llibertat religiosa:principi que defensa la facultat de decidir individualo collectiva, pblica o privada, per manifestar les prpies conviccions reli-

gioses a nivell de culte, educaci i creences, de canviar de credo religis o deno seguir-ne cap, tal com sestipula en larticle 18 de la Declaraci Universaldels Drets Humans.

Religi civil: terme originalment concebut pel filsof francs JeanJacques Rousseau i posteriorment desenvolupat pel socileg nord-americRobert Bellah, en referncia a la religi transcendent i universal duna naci,que es fa palesa en les creences comunes dun poble i que es concreta en

smbols i rituals que van ms enll dun grup religis especfic.

Societat oberta:ideal de societat desenvolupat pels filsofs Henri Berg-son i Karl Popper en qu el govern constitut actua de forma dialogant itolerant i els mecanismes poltics es fonamenten en la flexibilitat i en la trans-parncia.


29/36

27

CONSELL ASSESSOR PER A LA DIVERSITAT RELIGIOSA

Funcions del Consell Assessor

El Decret 184/2013, de 25 de juny, de reestructuraci del Departamentde Governaci i Relacions Institucionals, a larticle 62, estableix les funcionsdel Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa:

El Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, creat pel Decret 326/2011,

de 26 dabril, i configurat com a rgan collegiat assessor del departament compe-

tent en matria dafers religiosos en la implementaci de les poltiques en matria

dafers religiosos relacionades amb les diferents esglsies, confessions i comunitatsreligioses que acompleixen la seva activitat a Catalunya, t la composici, les

funcions i el rgim jurdic previst en aquest Decret.

Sn funcions del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa:

a) Assessorar o informar la persona titular del departament de la Generalitat

de Catalunya competent en matria dafers religiosos de la Generalitat

sobre les qestions que li siguin plantejades.

b) Proposar les actuacions o els plantejaments que consideri adequats en el

marc de les relacions amb les diferents esglsies, confessions i comunitats

religioses que acompleixen la seva activitat a Catalunya.

c) Assessorar i donar suport, a petici de la persona titular del departament

de la Generalitat de Catalunya competent en matria dafers religiosos, en

les relacions de collaboraci o de cooperaci que impliquin la participaci

del Govern o del Parlament de Catalunya en institucions de lEstat o en

organitzacions internacionals.

Composici del Consell AssessorEn els seus dos primers anys de funcionament, el Consell Assessor per a

la Diversitat Religiosa ha estat integrat per onze persones i presidit pel Dr.Francesc Torralba i Rosell.


30/36

28

Francesc Torralba i Rosell(Barcelona, 1967) Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i

doctor en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya. Professor de la

Universitat Ramon Llull de Barcelona. Ensenya Histria de la Filosofia con-tempornia i Antropologia filosfica i alterna la seva activitat docent amb

lofici descriure. Director de la Ctedra Ethos dtica aplicada a la Universitat

Ramon Llull. Forma part de diversos comits dtica. El 2011 va ser nomenat

per Benet XVI consultor del Consell Pontifici de la Cultura de la Santa Seu.

Publica en diverses revistes especialitzades i tamb s molt present en elsmitjans de comunicaci. Al llarg de la seva trajectria professional ha rebut

diferents premis dassaig en llengua catalana i ha publicat ms de setantallibres de filosofia sobre temes molt variats. Est essencialment preocupat perarticular una filosofia oberta al gran pblic que pugui alternar profunditat iclaredat alhora.

Maria Teresa Areces Piol(Lleida, 1956) Doctora en Dret per la Universitat de Barcelona. Cate-

drtica de Dret Eclesistic de lEstat de la Universitat de Lleida. Durant dot-ze anys fou degana de la Facultat de Dret i Economia de la Universitat deLleida, i actualment ns la secretria general. Ha sigut vocal del ConsellRector de lInstitut dEstudis Autonmics de la Generalitat de Catalunya.Ha dedicat la recerca a la llibertat religiosa, dret de famlia, dret cannic,les relacions entre les confessions i les administracions pbliques i lobjeccide conscincia. Dentre els llibres i la multitud darticles publicats destaca

El principio de laicidad en las jurisprudencias espaola y francesa.Actualmentprepara un llibre sobre la prohibici del burca a Europa i Espanya. Ha estatsndica municipal de Lleida.

Lena de Botton Fernndez(Barcelona, 1976) Doctora en Sociologia per lcole des Hautes tu-

des en Sciences Sociales (EHESS) de Pars. En lactualitat s professora del


31/36

29

departament de teoria sociolgica, filosofia del dret i metodologia de les ci-ncies socials de la Universitat de Barcelona. Coordina el Grup de DilegInterreligis del Centre Especial en Teories i Prctiques Superadores de Des-

igualtats (CREA) de la Universitat de Barcelona. Les seves lnies dinvestiga-ci se centren principalment en els mbits dimmigraci, identitat cultural,dona immigrant, dileg interreligis i escola inclusiva. Destaquen sobretotles seves contribucions al voltant de les aportacions que les dones musulma-nes estan fent al discurs feminista internacional.

Miquel Calsina Busc

(Torroella de Montgr, 1970) Llicenciat en Cincies Poltiques i de lAd-ministraci per la Universitat Autnoma de Barcelona i diplomat en Cincies

de les Religions per la Facultat de Teologia de Catalunya. Professor de cincia

poltica i sociologia a la Facultat de Comunicaci i Relacions Internacionals

de la Universitat Ramon Llull. Tamb imparteix docncia a lInstitut Superior

de Cincies Religioses de Barcelona. Director del Centre dEstudis Jordi Pujol

i director de la revista de pensament social contemporani VIA (Valors / Idees /

Actituds).Membre del Patronat de la Fundaci Joan Maragall. Ha coordinatla publicaci dobres collectives com ara Religions i espiritualitat en un mn en

crisi, Valors tils per a la Catalunya del futuro Catalunya, reptes tics.

Llus Duch i lvarez(Barcelona, 1936) Doctor en antropologia i teologia per la Universitat de

Tbingen i professor emrit de la Facultat de Cincies de la Comunicaci

de la Universitat Autnoma de Barcelona, de lInstitut Superior de Cinci-es Religioses Sant Fructus de Tarragona, i de lAbadia de Montserrat. smonjo de Montserrat des del 1961. Ha estudiat els diferents llenguatges delsuniversos simblics i mtics i la seva concreci en la vida quotidiana dels nos-tres dies. Ha tradut al catal i al castell escrits de Luter, Mntzer, Silesius,Schleiermacher i Bonhoeffer. s autor de ms de cinquanta llibres i opuscles,i de tres-cents articles i collaboracions en obres collectives.


32/36

30

Francesc Xavier Marn i Torn(Gironella, 1963) Doctor en Filosofia, diplomat en Cincies de la Religi

i expert professional en cultura, civilitzaci i religi islmiques. s profes-

sor de la Universitat Ramon Llull on s investigador principal del Grupde Recerca Identitat i Dileg Intercultural i dels Instituts Superiors deCincies de la Religi de Barcelona i de Vic. Tamb s professor de diversoscursos de mster i postgrau sobre immigraci, educaci intercultural i desen-volupament a lfrica. Ha estat professor convidat dislam a la Universitat deBarcelona i a la Universitat Autnoma de Barcelona. Exerceix de secretari dela FAR (Associaci interconfessional per a lestudi del fet religis) i s mem-

bre dhonor de les associacions ETHNOS i ORIGENS.

Xavier Melloni i Ribas(Barcelona, 1962) Jesuta. Doctor en Teologia i llicenciat en Antropolo-

gia Cultural. Membre de Cristianisme i Justcia, i professor a la Facultat deTeologia de Catalunya i a lInstitut de Teologia Fonamental de Sant Cugat.Va ser membre del Consell Assessor del Parlament de les Religions del Mn

(Barcelona 2004). Viu i collabora en el Centre Espiritual La Cova de SantIgnasi, a Manresa. s autor de diverses publicacions sobre teologia, mstica,dileg interreligis, espiritualitat ignasiana, entre daltres.

Yaratullah Monturiol i Virgili(Barcelona, 1961) Islamloga i estudiosa de lAlcor. Conferenciant des del

1994 sobre temes de dona, espiritualitat, islam, dileg interreligis i intercul-

turalitat. Abraa lislam el 1985. Cofundadora i presidenta de la primera co-munitat de dones musulmanes a Catalunya (1994-2001). Tamb ha estat vice-

presidenta de lAssociaci UNESCO per al Dileg Interreligis (2001-2009),

representant espanyola a lEMN (European Muslim Network) dirigit per Tariq

Ramadan (2000-2010) i cofundadora el 2008, junt amb Asma Lamrabet, del

Grup Internacional dEstudis sobre Dona i Islam (GIERFI). Ha publicat di-

versos llibres i articles, i collaboracions en diferents obres collectives.


33/36

31

Nathalie Reverdin Effront(Watermael Boitsfort, Brabant, Blgica, 1958) Llicenciada en Teologia

Protestant per la Universitat de Ginebra (Sussa). Assentada a Catalunya des

de lany 1985 fins al 2011, ha servit les comunitats de Rub i el Clot, delEsglsia Evanglica de Catalunya. Presidenta de lAssociaci UNESCO peral Dileg Interreligis del 2000 al 2010. Ha collaborat amb diversos mitjans(Qestions de Vida Cristiana, Foc Nou, Dialogal, Radio Rub, etc.) Actual-ment resideix al cant sus de Valais.

Joan-Andreu Rocha Scarpetta

(Bogot, Colmbia 1965) Doctor en Histria de les Religions i historia-dor, vicedeg de periodisme de la Universitat Abat Oliba; professor i directordel mster en Esglsia, Ecumenisme i Religions de lAteneu Pontificio Regi-na Apostolorum de Roma, i professor convidat de la Pontifcia UniversitatGregoriana de Roma i de la Universitat de Teheran. Les seves rees despecia-litzaci se centren en els processos comunicatius de les relacions interreligio-ses, els mitjans de comunicaci i les religions i el periodisme religis.

Xavier Rubert de Vents(Barcelona, 1939) Filsof, poltic, assagista i professor. Llicenciat en dret i

doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona. Autor duna extensa pro-ducci assagstica i filosfica desttica, teoria de la cultura, filosofia prctica(tica i filosofia poltica) i de filosofia general. Ha estat catedrtic dEsttica iComposici a lEscola Tcnica Superior dArquitectura de Barcelona, i dipu-

tat al Congrs i al Parlament Europeu.Ha estat condecorat amb nombroses distincions, entre les quals desta-

quen la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, el Premi LletradOr de la literatura catalana i el Premi Ciutat de Barcelona. Ha format partde la Comissi per la Dignitat, s membre numerari de la Secci de Filosofiai Cincies Socials de lInstitut dEstudis Catalans i president de lInstitutdHumanitats de Barcelona.


34/36


35/36


36/36