1

LA PORQUEJADA,

O MORT I PROCS QUE SEGUEIX LA MATAA DEL PORC, Alberri, nm. 19, Ed. Centre dEstudis Contestans (CEC), Ajuntament de

Cocentaina, Institut Juan Gil Albert, Cocentaina, 2009, p. 191-223.

JOSEP VICET CASCAT I JORD Professor de Secundria

Centre dEstudis Contestans Contacte amb lautor: pepcascant@gmail.com

Als meus pares Pepito Carrasca, de Setla, i Mari Jord, filla de Juanito el llandero, de

Muro, perqu en parlar daquest tema el fons dels seus ulls els transporten als anys de la seua infantesa i reviuen uns temps que no

tornaran...

2

ITRODUCCI El nostre present estudi tracta sobre la porquejada (o mort i procs que segueix la matana del porc), tan arrelat a les nostres comarques i que constitua un fenomen molt important a la comarca del Comtat encara no fa gaire temps. El nostre estudi s purament lingstic; si b, farem un reps sobre lesdeveniment del costum, ja que era un acte de festa i de germanor als nostres pobles i masos. Paga la pena comentar, per, que encara que a lactualitat es maten pocs porcs, ho fan tot seguint una tradici que es perd a la nit dels temps. Dac el nostre inters lingstic, ja que el lxic emprat, com la terminologia utilitzada, reflecteixen una llengua completament cohesionada, rica i unida (en el conjunt del catal), en contra del que diuen alguns sectors secessionistes. El nostre estudi, doncs, es divideix en cinc parts: 1r, desenvoluparem la criana i la mort del porc amb el seu lxic especfic i, si de cas, el connectarem amb el fet etnolgic de lesdeveniment; 2n, el buidatge del lxic especfic del fet desenvolupat, on definirem moltes paraules que formen part del procs; algunes tcniques i daltres no; 3r, lestudi semntic dels diferents mots que presenten derivaci, com tamb la realitzaci de regles semntiques que nestructuren la derivaci; 4t, frases fetes, refranys, locucions, etc., que hi puga haver entorn del porc i la seua relaci amb les persones; i 5, finalment, la conclusi daquest treball. I. CRIAA, MORT I TRASFORMACI DEL PORC E MEJAR A la comarca del Comtat, a ligual que en altres comarques, cada poble tenia el seu escorxador on es portaven molts animals i els mataven. El cas del porc, per, s diferent; les granges de porcs al Comtat sempre nhan estat ben poques i per tant, sempre hi havia vingut gent de fora de la comarca a vendre porcs vius a particulars, els quals eren criats a casa i desprs, sacrificats. Aquests venedors ambulants, en el cas de Muro i Setla, solien ser dAlbatera o dAltea, els quals anaven pel poble i venien els porcs a la gent per tal de criar-los. Eren porquets ben petits amb els genitals tallats (sanadets per fer-se llustrosos), sobretot els testicles, mentre que el tall de la verga era opcional. Aquests venedors solien anar-hi pel mes de mar; la gent en comprava un o, a tot estirar, dos i solien criar-los ms o menys un any. Pel gener de lany segent solien matar el porc, i aix tenien menjar per a un any sencer. Cada casa solia tenir una porquera on el porquet era deixat per tal de ser criat. La porquera tenia un llibrell dobra on se li posava lembeuratge o albeuratge. Lembeuratge estava format per les sobres del formatge; s a dir, era el srum fet de llet de cabra o de vaca. A la llet se li afegia quall animal o vegetal, comprat a les farmcies, per tal que es fes una pasta o qualls. Quan quallava, la llet es feia espessa i era passada per un drap blanc

3

pors i era comprimit. Pels porus del drap eixia una mena daigua, que eren les sobres del futur formatge (el que sanomena colloquialment com formatge blanquet), el srum, amb el qual es feia un altre tipus de formatge, el brull, de menor qualitat que lanterior i que no totes les cases el feien. Per fer lembeuratge, sagafava aquest srum i es barrejava amb seg i carabassa bullida, i tot aquest barreig constitua el menjar del porc. Paga la pena esmentar, per, que cada casa era un mn, i lembeuratge podia estar format de molt menjar divers. El cas descrit, s el cas duna famlia que tenia cabres i que disposava de llet, i per aix utilitzava el srum que li sobrava del formatge blanquet; aquest per, era opcional. Quan no hi havia srum, a la carabassa i al seg se li posava aigua. Aquest menjar se li posava al porc tots els dies perqu ans creixent. Lembeuratge es preparava en un poal i del poal anava al llibrell. A la porquera, a ms del llibrell, hi havia la palla. Aquesta palla solia ser canviada tots els dies o cada dos dies, per tal que el porc estigus sec. Aquest ritual rebia lexpressi de tirar-li eixuts, la qual expressava que lanimal estava brut i se li havia de posar noves herbes seques. Quan el porc complia cinc o sis mesos se li canviava el menjar (pinso, civada, dacsa, fav, etc.), perqu el porc fes magre i no fos tot greix, i en complir vuit o nou mesos ja era bo de matar. Es matava sempre per lhivern; pel gener o pel febrer (sant Mart/sant Andreu), i es feia per aquesta estaci perqu, recordem, la gent no disposava de neveres i per tant saprofitaven del temps, ja que aix saguantava millor la carn. Quan lanimal era bo de matar, el deixaven en dej un o dos dies i, en passar aquest temps, cinc o sis persones el posaven damunt duna taula de matar porcs (rectangular i massissa), i el deixaven en una postura molt determinada. La panxa de lanimal tocava la taula; el cap fora della i les potes, tant les davanteres com les de darrere, una descansava sobre la taula i laltra en penjava fora. En aquesta posici estant, els homes agafaven lanimal i laguantaven mentre que un dells (el carnisser) agafava un ganivet de matar porcs (de mig metre de fulla per les dues bandes esmolades, ms el mnec), i li punxava el coll tot furgant-lo, ficant-li el ganivet pel coll (garguero). Justament davall del cap de lanimal hi havia un llibrell on queia la sang del porc. Aix estaven quinze o trenta minuts aguantant-lo fins que lanimal perdia la vida. Mentre que la sang de lanimal queia al llibrell, hi havia un home que remenava la sang del llibrell per tal que no qualls. Premia la sang mentre la remenava i es formava com una mena de bromera o escuma, la qual era espremuda i esdevenia, com ara una esponja que rebia el nom de malicietes. Aquesta esponja o b es fregia desprs amb alls o b es llanava; aix depenia de cada casa. Una vegada mort lanimal se sofrimava o se socarrava el pl de la pell del porc amb herbes seques. Normalment es feia amb argelagues, les quals eren posades en les forques de cremar perqu a sota de la pell (la cotna) hi havia la cansalada i, s clar, aix es menjava i per aix havia destar ben net. A mesura que se sofrimava se li posava per

4

damunt la pedra tosca dalcav, la qual era, com ara la pedra pomes, i es fregava la pell perqu sen desprengus el pl, la brutcia que hi podia contenir, etc. Quan lanimal ja estava ben net se li tallava el cap i era deixat a part. Seguidament, obrien en canal lanimal tot seguint lespins (tamb rebia el nom de partir-li la ratlla), des del bescoll fins el crep o carp. Recordem que el porc descansava sobre el seu ventre i es comenava a trossejar pel llom, ja que si fos a linrevs es llanarien a perdre els budells o tripes i aquests eren molt importants per fer embotits. Una vegada obert en canal, el porc esdevenia en dos trossos; el ganivet utilitzat era un ganivet quadrat de carnisser per a trencar ossos i trossejar la carn. Primer es tallava la cansalada. La cansalada es trobava damunt les costelles de lanimal i eren com una mena de plaques de 25-30 cm de grosses. El magre, que tamb es trobava damunt les costelles, el fetge, els renyons, la freixura, etc., eren separats i deixats apart, damunt dun canys que tenia un llenol blanc, anomenat ter. Paga la pena comentar que el dia abans de matar el porc les dones havien bullit ceba i lhavien capolada. Sagafava, doncs, la cansalada capolada, barrejada amb freixura o magre, i era pastat tot en llibrells grans on es posaven sal, pebre i orenga, i es deixava reposar tot unes hores. Tota aquesta pasta era embotida desprs als budells o tripes de lanimal. El procs dembotit es feia al dia segent de la matana, perqu els budells shavien de rentar. Les dones agafaven els budells i anaven al llavador on els giraven i els netejaven tot llevant-los els excrements que hi poguessen quedar. Primer els netejaven amb cal i aigua corrent de la squia i bicarbonat; i desprs els deixaven en un poal amb aigua, suc de llima, de taronja i vinagre durant mig dia, per tal que aquestes substncies es mengessen els excrements que hi poguessen quedar. Amb aquest procs, els budells quedaven ben desinfectats i llestos per ser embotits, cosa que es feia a lendem. En pastar la cansalada amb la carn, etc., es realitzava el ritual del tast. Aquest ritual consistia a agafar un paper destrassa amb pasta de carn i deixar-lo a les brases del foc; es deixava torrar i desprs es tastava per saber si estava dola la carn, salada, si hi mancaven salses, etc., i aix ho enllestien per poder capolar a lendem. Tamb es feia el tast amb el fregit del reny o del magre, etc.; depenia de la casa que ho fes. El tast es feia, doncs, abans dembotir i es feia tant si fossen botifarres com llonganisses, etc. Botifarres Les botifarres sn negres perqu la sang es fa negra quan bull. Les botifarres de ceba, si ms no a Muro, tenen poca carn, molta ceba bullida i molta sang. Tamb hi havia qui les feia amb arrs, el qual tamb es bullia; i una vegada capolat es convertia en aigua, i per tant no hi posaven ceba. Les botifarres de ceba, per tant, estaven fetes amb sang, ceba, sag i la cansalada capolades, i tot era pastat. Per cada arrova (12 kg.) de botifarres safegien les segents espcies: 30 gr. dorenga; 10 gr. de pebre negre; 5 gr. de clavell i 125 gr. de sal. Una vegada barrejades les salses amb la pasta capolada, es procedia a embotir en els budells

5

ms prims del porc. Quan la botifarra estava llesta, sagafava un cordell de cot i la nuaven ms o menys a cada pam. Pel que fa a les botifarres darrs, sen solia posar una arrova (12 kg.) per cada quilo de ceba; tamb val a dir per, que aquest tipus de botifarres es feien poc i la ceba era opcional. Seguidament sagafaven les botifarres i es bullien en una caldera, a foc lent, on es coen, perqu tenien sang i es podien fer malb, uns 30 minuts, i desprs es penjaven a laire perqu sassecassen. No se nassecaven totes, ja que nhi havia de tendres que es posaven dins dun gerronet doli (lora) on es conservaven molt b tot lany. Tamb val a dir per, que no totes les cases sen guardaven. Les botifarres seques que no sintroduen a lora es consumien amb pa torrat, fregides amb oli, etc. Quant a les botifarres de carn, la cotna es bullia una bona estona i es capolava amb les part ensanguinades del porc (el coll, la freixura, etc.), i seguidament es pastava tot en un llibrell. A ms, safegien les segents espcies per cada quilo: 3 gr. de pebre negre; 30 gr. de sal, i 2 gr. de clavell. Tamb es feia el tast i sembotia en els budells prims del porc. Aquesta mateixa pasta podia ser embotida en altres budells del porc i rebia aleshores un altre nom: poltrota, pastabona o bufa, en la bufeta i en els budells culars del mateix porc, i gosset, en el seu estmac. Paga la pena comentar per, que aquest ltim embotit rebia el nom de gosset perqu, en ser embotit, lestmac agafava la forma dun gos. Aix doncs, podem dir que la pasta era la mateixa; lnic que canviava era el nom de lembotit. Tot depenia del budell que es fes servir. Seguidament es deixaven bullir, a foc lent, a la caldera 1-2 hores. En ser de carn i bullir, lembotit suava i treia una mena de greix que anava per damunt de laigua de la caldera, com ara un llimac. Aquest greix era de color roig i rebia el nom de sag roig. Aquest sag roig, posteriorment era tret de la caldera i era aprofitat per a ser consumit en companyia de pa torrat com si fos mantega. Aquest sag tamb era guardat en una gerra o capsa, preparat per ser consumit. Landola es feia com la botifarra de carn: amb molta cotna del porc. Es capolava la molla del pap de lanimal, la cotna, els tendrums i es pastava tot. Seguidament sembotia en budells prims i posteriorment es bullien a la caldera. El blanquet tenia la mateixa pasta, per era blanquins perqu tenia molta cansalada blanca i poca sang del porc. Tamb hi havia qui hi afegia una quantitat dous batuts i desprs embotia. Seguidament es bullien i es deixaven assecar. La poltrota, el blanquet, landola i el gosset feien gustos diferents perqu es deixaven assecar ms o menys temps. Llonganisses Nhi ha de dos tipus: les roges i les blanques. Per fer les llonganisses roges sagafava carn (magre) i cansalada entreverada capolades i es pastaven en un llibrell tot afegint-hi les segents espcies per cada quilo: 10 gr. de pebre roig (per aquest motiu la llonganissa esdevenia roja); 5 gr. de pebre negre; 2,5 gr. de clavell i 10 gr. de sal.

6

Les llonganisses blanques presentaven aquest color perqu no portaven pebre roig i eren embotides, com tamb les roges, en els budells prims del porc. Les llonganisses no portaven sang perqu es podien fer malb. Si pel que fos el porc era gran i la gent no disposava de suficients budells per embotir, sen compraven ara de bou, ara de vedella i continuaven amb el procs. Sobrassades La sobrassada tenia el mateix que la llonganissa roja, per era embotida en les tripes ms amples del porc. No tenia ni ceba ni sang; era com la llonganissa per en gran. Tant les llonganisses (blanques, roges) com les sobrassades no es bullien a les calderes, sin que es deixaven en un canys, el qual era com un taul de canyes lligades amb fil despart on pel damunt se li posava un llenol blanc, i rebia el nom de ter tal i com hem comentat ms amunt. Les sobrassades, es deixaven reposar una setmana al ter ms o menys, i es penjaven per assecar-se. Tamb sen podia fer una poca pastada o pasterada per a ser menjada directament sense assecar. La sobrassada era tapada amb teles perqu la gent tenia por de la mosca, ja que si cagava la sobrassada podia esdevenir-la blanca i avivar-se de cucs i aleshores shavia de llanar. Sag blanc Hem dit que hi havia un tipus de sag, el roig, que era aprofitat com a mantega. Nhi havia un altre que no era transformat i era el que provenia del pit i dels costats del porc. Aquest sag era una pasta blanca embotida directament en budells, o b era deixada en caixetes o gerrons. Aquest sag era aprofitat per fer mantecades i dolos en general, com ara banyar la llanda, per tal que el dol no shi fixs quan es coa al forn; pinzellar els dolos perqu agafs un color determinat (un beige o un marr claret); etc. Paga la pena comentar que tant la sobrassada com les llonganisses i el sag blanc podien embotir-se i transformar-se en menjar el mateix dia que es matava el porc; depenia dels budells, els quals si eren de porc encara no els podien fer servir, per s els que havien comprat per a locasi. Cuixot Els cuixots sn els dos pernils de darrere del porc. Les potetes rebien el nom de peuets i les potes davanteres sanomenaven manetes o paletilles. El porc, per, no tenia espatla ni muscles perqu segons es deia eren animals i no persones; tot era llom. Semnticament per, el porc t relaci amb lhome ja que les potes del davant esdevenien les manetes i les potes del darrere esdevenien els peus, a ligual que lhome, encara que no presentassen ni espatles ni muscles. s curis admirar com antigament sen feia la categoritzaci semntica tenint en compte aquestes diferncies, com ara, per exemple, les potes pertanyien als animals i les cames a les persones; les dones es quedaven embarassades per els animals femelles eren prenyades; etc. Per tornant al tema en qesti, les peces (els cuixots) eren agafades i retallades; s a dir, el greix era embotit i la cuixa esdevenia redona. Val a dir, que hi havia gent que no salava les potes davanteres: eren descarnades, trossejades i embotides; aix depenia de la casa.

7

Sagafava, doncs, la cuixa i era deixada en un rac on no li pegus laire. La cuixa era deixada en terra i recoberta de sal, amb molt de pes al damunt, perqu la carn es fes dura i agafs la sal; abans per, era fregada amb llima. Seguidament era deixada al rac, tapada quatre o cinc mesos ms o menys, i era encetada pel juny. La cuixa tamb era tapada perqu la mosca la podia cagar i es podia fer blanca i avivar-se de cucs, cosa que volia dir que shavia de llanar. Tamb es podia avivar si era encetada abans dhora. Quan era encetada, afegien pebre roig pel damunt i ja era bona per a ser consumida. Pel que fa a les potes del davant, rebien el mateix procs o b, i com ja hem dit abans, es podien aprofitar per fer embotits. Cansalada blanca La cansalada blanca provenia del llom del porc; es trossejava i se salava amb la cotna. Tamb se li posava pes i es deixava reposar quatre o cinc mesos. Passat aquest temps ja podia ser consumida. Cansalada entreverada La cansalada entreverada era aquella carn que presentava un barreig de greix i de magre; tamb hi tenia cotna i provenia de la panxa del porc. El cap del porc solia anar sempre apart i se solia cuinar (com tamb, les orelles, els peuets, la costellada, les pells, la cua, etc.) el dinar tpic de lAlcoi-Comtat: lolleta. Les orelles i el pap eren embotides, o no, i el morro era trossejat i consumit fregit. Frito/Fregit Si el porc tenia molt de magre i la gent no volia fer moltes llonganisses, sagafava aquest magre, es fregia i sintrodua en orces plenes doli cru on es conservava molt de temps. Tamb hi havia botifarres, ossos de porc repelats, els quals tamb eren fregits i deixats dins dorces. Posteriorment eren aprofitades i cuinades amb arrs, etc. Per tant, podem dir que el frito era un mtode de conservaci dels aliments; en aquest cas del porc. La cua del porc era menjada torrada i era el menjar preferit dels xiquets quan observaven el ritual de la matana del porc, o b era guisada en diversos plats. Els llomellos i els rellomellos (tot magre) eren adobats per a la seua conservaci: eren fregats amb llima i introduts 24 hores en aigua i sal. Posteriorment eren introduts en una ora i ja estaven bons per a ser cuinats. Tamb shavia de tenir molta cura amb la mosca, ja que els podia fer malb. Pel que fa a altres parts del porc, com ara el fetge, shavia de tenir molta cura amb el fel perqu si es trencava podia llanar a perdre tot el porc. El fetge, com tamb les costelles, els punts de magre, etc., solia ser menjat el segon dia de la matana del porc per esmorzar; era la menjurrada i consistia a fer un bon tast del porc que sacabava de matar. Paga la pena comentar que en tot aquest procs no es feien xulles de porc; segons tenim ents, sembotia tot o se les menjaven el dia de la menjurrada.

8

Quant a curiositats, podem dir que a Benimarfull el cuixot rebia el nom de manero; i la sobrassada, massanassa. Tamb vam observar variacions de poltrota en pontrota i, pel que fa al Comtat en general, les persones majors (de 70-80 anys) anomenaven les llonganisses llangonisses. Tamb val a dir que les salses dels embotits depenien de cada casa; en aquest treball hem volgut donar les mesures ms generals per, per exemple, a les cases on no posaven orenga posaven canella i aix moltes espcies ms . Parts del porc Cap, orelles, pap(da), morro, coll, garguero (trquea del porc), potes davanteres (paletilles o manetes), llom, espins, potes de darrere (o peus), cua, cueta (o rabo), cuixes, potetes o garrons (per designar el conjunt de les potes), ungles, ventresca o ventresco (conjunt del ventre i dels budells...), panxa, pit, cul, testicles (o ous, collons) i verga. Els porcs ronquen i fan ronc-ronc, i quan mor la gent diu que xilla. Els porcs grans i vells solien anomenar-se barracos (verracos). Un barraco s tamb la dent o queixal que ix de la geniva desencaixada; saplica als homes per la idea original prov del porc. Paga la pena comentar que tots els membres de la casa tenien una faena especfica dins la porquejada: els homes mataven i trossejaven el porc, etc.; les dones rentaven els budells, pastaven, capolaven i embotien, com tamb preparaven el sag, el fregit, etc. Els cuixots eren salats pels homes, etc.; en definitiva, tothom esdevenia un equip unit que acomplia la seua tasca especfica. II. BUIDATGE DEL LXIC ESPECFIC DEL PORC Adobar: v tr Preparar duna manera concreta la carn de qualsevol animal; en aquest cas la del porc per a la seua conservaci. Segons el DECLC, de Joan Coromines, ltim prov del frncic *DUBBAN. Airejar: v tr Sotmetre a lacci de laire: ventilar; saplica a lembotit que es penja ja que encara est tendre i correspon a la passa prvia al procs de lassecat. Segons el DECLC, prov del llat AER, AERIS.

- Secar: v tr s la forma verbal que es fa servir al Comtat; sinnim dassecar; fer tornar sec; traure la humitat (dalguna cosa). En el cas del porc, es refereix a lembotit que era penjat per tal que sairegs i sassequs. Segons Coromines, prov del llat SICCARE i era el verb usat en tot el catal fins que el va desplaar el modern assecar.

Andola: f Embotit format per la pasta de la botifarra de carn, per sols canvia el budell; en aquest cas sn els budells ms prims per tal de diferenciar altres embotits. Segons el DECLC, andolla on hi ha suma del francs andouille. Derivat danar i pot ser barrejat amb el topnim Andorra. El DLC, de lEnciclopdia Catalana, fa referncia a fora de cam (per aquelles andoles) per a un paratge desavinent.

- Gosset: m tem anterior per embotit en lestmac del porc; es diu aix perqu en farcir-se de pasta, el budell agafava la forma dun gos. Segons el DECLC, de GUS o KUS.

9

- Blanquet: m tem anterior; embotit en budells prims per rep aquest nom a causa de la cansalada blanca que hi cont (o els ous batuts); s diminutiu de blanc. Segons el DECLC, del germnic com BLANK brillant, resplendent, blanc. - Poltrota: f tem anterior per embotit en els budell culars, els quals sn amples i arrugats; presenta variacions fontiques, com ara pontrota [potrtO], pastabona [pastaBnO] o bufa [bfa] (sinnim, i segons Coromines prov dun terme onomatopeic BUFF- daquest mateix significat). T la particularitat que s un embotit red en forma de pilota completament negre i comprimit; daltra banda, la resta de lembotit s allargat i tou. Segons el DECLC, paltrota; per tant, hi hauria una assimilaci de la pretnica a la tnica, a/, o/; pell dels budells dels animals sacrificats especialment la del porc usada per fer-ne embotits; dorigen incert suggereix una base comuna com PERTRD- o PERTRDI-, que podria resultar duna vella alteraci del grec () membrana que recobreix la massa intestinal del baix ventre.

Argelaga: f Arbust espins, de fulles amples i escasses, i de petites flors grogues, agrupades en ramells; segons Coromines prov dun tim prerom *AIELAGA; al Comtat, en presenta variacions fontiques, com ara [anjila] o [arjila]. Avivar: v tr Literalment, significa fer ms viu, donar ms vida (a alguna cosa); en el cas del porc saplica quan senceta el porc, i en general a tot lembotit, abans dhora, o quan s cagat per la mosca tot produint-se laparici de cucs que es mengen la carn i, per tant, sha de llanar. Segons el DECLC, prov del llat VIVUS, -A, -UM. Botifarra: f Segons el DECLC s un derivat de bot (llat vulgar BUTIIS recipient de cuiro per al transport del vi). Saplica a lembotit que ha destar bullit a la caldera com sn les botifarres de ceba, de carn i darrs; la mateixa pasta de la botifarra de carn s aplicat a altres embotits, com ara la pastabona, etc., per en varia el nom perqu s un altre budell el que es fa servir; hi tenen sang mentre que la resta dembotit no en t. Tamb es diferencien de la resta dembotit perqu sn els nics que passen per la caldera (les llonganisses, etc., no). Segons Coromines, paraula composta de bot-i-farra (farro; llat FAR, FARIS espcie de blat, espelta, farina i que actualment designa un menjar de farinetes bullides o fregides, fetes amb farina de blat de moro i que es menja al Rossell i a la zona nord i centre del Principat, segons el DLC de lEnciclopdia Catalana);

- Bot: m Segons Alcover (DCVB) tamb designa lacte sexual dels animals; sinnim de manxar; semnticament t relaci amb embotir perqu hi ha uns moviments de bra que pugen i baixen. - Embotir: v tr Farcir una cosa elstica tot separant-se a travs de nigasses de fil; omplir els budells o teles de carn i altres productes del porc tot esdevenint-se botifarres, sobrassades, etc.; derivat de bot. - Embotidora: f Pea de ferro quasi circular que a la part inferior presenta un peu i a la superior un buit dins el qual entra carn o el qualsevol cosa; en aquest cas s el procs pel qual el capolat passa al budell a travs de lembotidora. - Embotit: m Budell o tela farcida de carn, sang o altres productes del porc i que segons la forma t diferents noms: botifarres, llonganisses, etc. - Pastar: v tr En el cas del porc era el procs a travs del qual es barrejava la sang amb les salses i la carn capolada en un pasta, amanida per ser embotida. Coromines diu que prov del llat tard PASTA, i aquest del grec farina barrejada amb suc.

10

Budell: m Cada una de les porcions en qu es considera dividit el can digestiu, des de lestmac en avall, en els animals i en lsser hum; del llat BOTELLUS.

- Tripa: f tem anterior. Forma part de la ventresca dun animal o persona. Alcover ens diu que s un castellanisme mentre que Joan Coromines ens diu que s dorigen prerom; sinnim de budell i emprat al Comtat indistintament amb el seu sinnim budell. No hem pogut apreciar quan sen diu una i quan sen diu laltra; sn usades indistintament; a ms, no s considerat castellanisme pels mateixos parlants, perqu, segons ells, ho han dit tota la vida.

Caldera: f Gran vas de metall de forma aproximadament semiesfrica que serveix per a coure carn, bullir aigua, etc., i solen estar fetes de coure; prov del llat CALDARIA.

- Gleva: f Cogul, grumoll; capa de greix que se situa per damunt de laigua de la caldera una vegada freda; sinnim de llimac; aquest greix esdevindr el sag roig. Segons Coromines el terme prov del llat GLEBA terrs aglevat. - Sacadora: f Mena de cullerot llarg de coure o llanda amb forats que serveix per traure qualsevol cosa dun recipient o caldera; en el cas del porc aquest estri servia per traure tot lembotit bullit de la caldera. Al DECLC, de Joan Coromines, el terme no apareix, per planteja sacar, en el sentit de traure, com un manlleu o extensi del castell SACAR. - Suar: v tr Expellir la suor pels porus de la pell; en aquest cas, s relatiu al greix que desprenia lembotit quan bullia a la caldera; aquest greix que suar ser lanomenat sag roig. Prov del llat SUDARE, Segons Coromines. - Sag roig: m Resultat del suat de lembotit, el qual es convertir en una mena de greix que servir com a mantega. Com el sag blanc, Prov del llat SAGIMEN.

Cansalada: f Part grassa del porc situada entre la pell i la carn que s de color blanca o barrejat amb magre. Recordem que nhi ha de dos tipus: la blanca (tota greix) i lentreverada (la que barreja greix i magre: entre + ver; s a dir, quasi bona); totes dues molt salades; s un compost de carn + salada. Prov del llat CARO, CARNIS. Canys: m Conjunt de canyes unides per un cordell despart, ventilades i disposades en forma de taul on sobre el qual es posa un llenol blanc i es disposa lembotit acabat dembotir, o els trossos de carn quan s acabat de matar el porc; una vegada t el llenol, el conjunt de la pea rep el nom de ter. Del llat CANNA.

- Ter: m. Segons lEnciclopdia Catalana, s una unitat de pes, equivalent a 1/3 de la lliura carnissera i, per tant, igual a la lliura. En el cas del porc aquest nom saplica al conjunt de tot lembotit que no passa per la caldera i que s deixat assecar una setmana damunt dun llenol blanc, el qual s damunt dun canys. Segons Coromines, prov del llat TRES.

Capoladora: f Mquina composta essencialment dun cilindre horitzontal dins el qual roda un joc de ganivets que serveix per capolar carn o altres coses; en aquest cas la carn del porc.

- Capolar: v tr Tallar a trossos petits; del llat *CAPPULARE; sinnim moldre. - El capolat: pr abstr. i adj. Conjunt de trossos tallats molt petits; en aquest cas s la pasta de carn que ha passat per la capoladora. - Moldre: v tr Sinnim de capolar, pel que fa a la transformaci de la carn i, posteriorment, en embotit. Prov del llat MOLERE.

11

- Tendrum: m Cartlag que hi ha als diferents ossos del cos hum o animal; en el cas del porc tamb saprofitava en el capolat i posteriorment en lembotit; derivat de tendre. Coromines ens diu que prov del llat TENER, -ERA, -ERUM. - Vsceres: m Conjunt de les entranyes de labdomen de qualsevol cos vivent; en el porc tamb era aprofitat per al capolat. Prov del llat VISCERA, plural del mot pot usat VISCUS, -ERIS entranya.

Clavell: m Espcia molt aromtica obtinguda dels pistils del claveller. s apreciat en la cuina per guisar i com a condiment dels embotits (botifarres de ceba, etc.); prov del llat *CLAVELLU. Costelles: f Cadascun dels ossos corbats que en els mamfers i altres vertebrats van articulats a les vrtebres o espinada i formen en conjunt la caixa ssia que protegeix les vsceres torciques. Segons Coromines, prov del llat COSTA costella, esquena, costat del cos, part lateral daltres coses. Cotna: f Pell grassa i dura, especialment la de la cansalada del porc; prov del llat *CUTINA. A Muro i Setla en fan una realitzaci fontica de [kna] o [knna]. Crep: m Sinnim de carp (alteraci fontica de crep) i dit al Comtat; regi sacra i intergltia de qualsevol cos. On sacaba lespinada del porc. Coromines ens diu que prov dun derivat germnic *KRUPPS bony, nus bonyegut. Cuixot: m Cuixa del porc salada o amanida per a ser guardada i menjada; la cuixa s assecada i amanida amb sal i pebre tot guardant-se crua; pernil. El sufix -ot indica augmentatiu i fa referncia a qu s una cuixa gran. Del llat COXA cuixa, amaluc, flanc

- Manero: m Sinnim de cuixot. Dit fins no fa gaire temps a Benimarfull; desconegut a la resta del Comtat. Dorigen desconegut, tal vegada indique la marca dun carnisser, o la manera en qu se salava el cuixot. Presenta el sufix -ero i, en tant que aquest sufix indica ofici, podria assenyalar conjunt de mans o ofici de mans; s a dir, sha de fer amb les mans (el procs del salat del pernil); tal vegada la o final presente un to despectiu. - Retallar: v tr Relatiu a tallar qualsevol cosa que ja ha estat tallada; en el cas del porc, el terme saplica quan shan tallat els cuixots i sn retallats per tal de donar-los forma. En general saplica a qualsevol tros de carn que abans ha estat tallat. Segons Coromines prov del llat vulgar TALEARE tallar, estellar, partir, derivat del llat TALEA rebrot, esqueix o tany que es planta.

Descarnar: v tr Separar la carn de los; en aquest cas del porc, per tal de capolar la carn que esdevindr pasta de carn. Del llat CARO, CARNIS amb el prefix des- i el sufix ar. Desossar: v tr Traure els ossos; separar la carn dels ossos. Del llat OS, OSSIS amb el prefix des- i el sufix ar. Despulles: f All que resta dalguna cosa destruda o desfeta, restes; sinnim de sobres; en el cas del porc, s el resultat de totes les sobres que prcticament ja no saprofitaven; per que tot passava per la capoladora com a soluci, en lloc de llanar-

12

les; era aprofitat per embotir. Del llat DESPOLIARE saquejar, robar, llevar les despulles, i de SPOLIUM pell dels animals, segons Coromines. Embeuratge: m Tamb albeuratge, conjunt de menjar que rep el porc en lpoca de criana. Literalment vol dir donar de beure; per ac es dna en el sentit de donar de menjar. Coromines comenta que el verb s embeurar, encara que tamb est les formes verbals abeurar o albeurar. Al Comtat se senten les dues pronncies per designar el menjar del porc. Segons Coromines, prov del llat BIBERE.

- Fav: m Planta herbcia anual de la famlia de les papilioncies, molt semblant a la favera, b que ms petita i amb una llavor ms dura i de color ms obscur que aquella; forma part de lembeuratge. Segons el DECLC, de Coromines, prov del llat FABA amb el sufix que indica diminutiu. - Pinso: m Conjunt de gra, palla, alfals o altre aliment que es dna al bestiar; component de lembeuratge. Al Comtat, sol dir-se [pjnso]. Coromines planteja que prov del llat PENSARE intensiu de PENDERE, PENSUM pesar. - Seg: m No ho confongueu amb el conjunt de pells dels cereals, especialment del blat, que se separa dels grans en la mlta. Amb el seg es feia pa. En aquest cas, s sinnim de sgol. Planta herbcia de la famlia de les gramnies, com la dacsa, etc., que es donava de menjar als pollastres, etc. Era un component de lembeuratge del porc. Segons Coromines, prov del llat SECALE i diu que al Pas Valenci s un mot estrany, ja que fan servir el castellanisme centeno. - Srum: xerigot. Lquid aqus obtingut com a subproducte en lelaboraci de diversos derivats lactis. A Muro, sutilitza el terme suero, castellanisme. En el cas del porc, era un component de lembeuratge. El srum o xerigot eren les sobres del formatge (el futur formatge blanquet o el de tovall); era una mena de lquid blanquins que eixia pels porus del drap blanc en ser comprimida la pasta del futur formatge. Prov del terme llat SERUM.

Espatles: f Regi superior i lateral del cos, situat a cada costat del coll; noms aplicat en el cas del porc a les persones, ja que la gent deia que el porc no s una persona i per aix no t espatles. La realitzaci fontica que en fan al Comtat, si ms no a Muro, s [esplla] o [espla]. Segons Coromines, de llat tard SPATULA omplat.

- Paletilla: f Sinnim despatla. Castellanisme; potes davanteres del porc que tamb sn salades com els cuixots; antigament era ms generalitzat el mot manetes per designar aquesta part de lanimal; actualment, sha desplaat en favor del terme paletilla; val a dir que no sempre eren salades i que podien formar part de lembotit.

Espins: m Sinnim despinada. Segons Alcover, s un castellanisme; dit al Comtat; s la columna vertebral del porc, des del bescoll fins el carp (crep a Muro); Coromines diu que prov del llat SPINA espina vegetal, espina de peix, i no s tan categric com Alcover en afirmar que s un castellanisme. Nosaltres pensem que s un terme correcte per designar el conjunt de les costelles, etc., ja que el sufix s t un valor de pertinena o de matria, com per exemple gallinassa, pinassa, etc. Fel: m/f Bilis; dipsit dun lquid amarg que es troba situat al costat del fetge. Shavia danar amb molt cura quan es treia, ja que si es trencava podia fer malb tot el porc; a Muro diuen indistintament el fel o la fel. Coromines ens diu que prov del mot llat FEL.

13

Ferros del foc: S1 (subs. + C1) En aquest cas, no es diu graella; aix la gent diferencia: instrument de cuina que consisteix en una srie de barretes de ferro, damunt les quals es posar la carn. En aquest cas, damunt daquests ferros es posa la caldera de bullir. Fil de cot: S1 (subs. + C1) Fibra txtil natural, la qual procedeix de les llavors del cotoner; en aquest aspecte, saplica al lligament de les botifarres, etc., a cada pam de lembotit per tal de separar-les en seccions. Forquetes de sofrimar: S1 (subs. + C1) Bast acabat en dues puntes que serveix per a sostenir alguna cosa; en aquest cas, sost largelaga que socarrar el pl de la pell del porc.

- Sofrimar: v tr. Especialment, socarrar el pl o el plomissol dun animal abans de courel; en aquest cas el porc. Aquest verb s una evoluci fontica del verb soflamar. - Socarrar: v tr Cremar superficialment; tem anterior. Segons Coromines s un verb dorigen prerom, possiblement del basc su foc i karra flama. - Socarrimar: v tr Sinnim de socarrar. El sufix -mar li ve per sofrimar; s a dir, s un hbrid dels verbs socarrar i sofrimar. Totes aquestes modalitats sn dites indistintament al Comtat en el sentit de llevar el pl de la pell del porc.

Freixura: f Entranyes, especialment els pulmons dels animals, encara que tamb pot incloure el cor, la melsa, etc. Prov del llat *FRIXURA, i susa en el capolat i lembotit. Frito/fregit: m Conjunt dembotit, ossos repelats, etc., que, havent estat fregits abans, sn introduts dins duns gerrons o orces plenes doli on laliment es conserva fora temps. Les persones ms grans diuen indistintament fregit/frito, per no pas frit (sembla ser, i Segons Coromines, que lhistric i fort era frit i no s un castellanisme -FRICTUS i tamb FRIXUS, en llat), mentre que els joves noms empren el terme frito. El sufix o pot ser despectiu, com tamb per assimilaci amb el castell, el qual sona igual. Pel que fa a fregit, el terme prov llat FRIGERE.

- Ora/orces: m Atuell o recipient per a tenir lquids, confitures, etc. En el cas del porc, era el recipient, ple doli, en qu eren introduts tot el conjunt de lembotit, ossos repelats o trossejats per a la seua conservaci. Coromines ens diu que prov del llat URCEUS gerra, olla. - Repelar: v tr Relatiu a pelar coses que ja han estat pelades; en el cas del porc, es refereix als ossos del porc que sn repelats per tal de posar-los com a fregit/frito dins les orces. Segons Coromines, prov del llat PILUS pl amb el prefix re- i el sufix -ar. - Trossejar: v tr Fer en trossos qualsevol cosa; en el nostre cas, rep aquest nom el conjunt de trossos del porc que han estat tallats i seguidament sn reduts a trossos ms petits per tal de ser ficats en algun lloc (gerrons, orces, etc.), ser cuinats, etc. s un derivat de tros amb el sufix -ejar. Coromines ens diu que t un origen incert; tal vegada es relaciona amb el francs antic i dialectal trous tronxo de planta, fragment de llana, part del seu fust, i aquest del llat THYRSUS tija i TORSUS trcer, retrcer o doblegar sobre quelcom.

Ganxos de matar: S1 (subs. + C1) Pea de matria dura (metall) i de forma corbada acabada en punta, la qual serveix per penjar o agafar alguna cosa; tamb serveix per matar el porc tot ficant el ganxo al coll de lanimal i arrossegant-lo a la taula de matar; prov del llat *GANSKIO, segons Coromines.

14

Garguero: m Gargamella; sembla ser un castellanisme. Regi del tub digestiu que comunica la boca amb lesfag tot sent el lloc per on sestaca el ganivet al porc. El terme prov duna arrel onomatopeica garg- que imita el so del gargalleig; hi presenta derivats, com ara gargall, etc. Garr: m Part inferior de la cama de lhome, de les cavalleries i algun altre quadrpede. Coromines diu que prov dun terme cltic *GARRA que no t res a veure amb la garra urpa castellana. Presenta el sufix diminutiu -.

- Potes: f Peu dur, exteriorment corni, com els dels animals equins, bovins, etc. En el cas del porc, sn potes, potetes o pates, castellanisme; presenten una ungla ben grossa partida per la meitat, com ara les cabres. Segons Coromines, t un origen incert, per probablement prov del llat antic *PAUTA resultat de PLAUTUS peu pla i un sinnim dorigen onomatopeic del soroll del piafar o picar de les potes del bestiar en terra.

- Ungla: f Formaci epidrmica de natura crnia que protegeix la superfcie dorsal de lextrem lliure dels dits dels mamfers, rptils, etc.; en el cas concret del porc, i dacord amb el que ens va comentar la gent gran, les potes noms tenen una ungla i no pas dues com podem pensar la resta de la gent. Segons la gent gran, noms en presenta una, per partida per la meitat. Etimolgicament parlant, Coromines ens diu que prov del llat UNGULA, derivat dunguis ungla en el sentit durpa. El mot genric s pota, garr o pella. A Muro tamb es diu el terme peunya, castellanisme.

Gerr: m Gerra petita de terrissa vernissada que susa per omplir qualsevol cosa; en aquest cas, hi pot contenir el frito, el sag blanc, etc. segon Coromines, prov de lrab grra. Hi ha el sinnim ora, el qual t el mateix significat, i prov del llat URCEUS. Greix: m part dels teixits del cos dun animal formada principalment de cllules plenes duna substncia sumptuosa. Al Comtat se li diu indistintament tant greix com grassa; prov del llat *CRASSEU. Llibrells de lligar: S1 (subs. + C1) Recipient de terrissa, a manera de plat gran, de forma troncocnica invertida, ms ample que alt, i que serveix per deixar-hi coses en remull; nhi ha de grans, de mitjans i de petits; els de lligar sn els llibrells que tot tenint un tela al damunt, contenen les xulles, els llomellos, etc., del porc transformat en menjar; el terme prov del llat LABRELLU.

- Lligar: v tr Envoltar i, especialment, estrnyer amb una corda; fer un paquet, etc. En aquest context saplica als penjolls i rastres de lembotit; a Muro tamb sempren els sinnims nugar (nuar) que ve de nuc (nus o nu) i nigar (hbrid de nu(g)ar i lligar). Segons Coromines, prov del llat NODUS. - Malicietes: f pl Escuma fibrosa de la sang resultat de la seua remenada dins el llibrell, per tal que no qualle. bviament s un diminutiu de malcia en plural, i semnticament es pot relacionar amb la mala sang, bullir la sang, tenir els nervis a flor de pell, en definitiva, estar enfadat. Coromines ens comenta que prov del llat MALITIA malesa (en Ramon Llull) i t un sentit de maligne (en Eiximenis) per contaminaci de malignat. Fonticament, hem sentit el terme [malsja] i [malksja]. Quina malcia que tinc damunt... (per alguna cosa) quin nervi que tinc damunt...

15

Llom: m Regi de lesquena que sestn a cada costat de la columna vertebral, des de les falses costelles fins a la pelvis. En el cas del porc s el lloc per on recorre tota lespinada fins el carp. El terme prov del llat LUMBU.

- Llomello/rellomello: m Llom del porc; derivat de llom amb el doble sufix -ell (assenyala diminutiu) -o (despectiu?). El rellomello s la part carnosa i sense os que est immediatament al llom entre les costelles del porc, de la vaca, etc., presenta el prefix re- que reitera el molt esmentat i el doble sufix ja comentat. Tamb, fonticament, hem sentit el terme [reFomo]. - Vinces: m Sinnim de nervi; filament de greix o nervi molt comuna en la carn; en el cas del porc, les vinces solen aparixer molt en els llomellos i en el magre en general. Coromines planteja que el terme prov del llat vulgar *VINCTIARE lligar, i aquest de VINCIRE lligam primer, i fibra desprs. - Magre: m Carn sense greix, especialment del porc; referit sobretot als llomellos i els rellomellos. s el millor del porc. Coromines diu que prov del llat MACER, MACRA, MACRUM prim. En aquest cas, per, no t aquest sentit; ms ana fa referncia a la part ms bona de la carn; aquella lliure de greix, de nervis, de tendrums, etc.

Llonganissa: f Farciment de carn magra de porc, capolada i adobada amb all i pebre i altres espcies dins dun budell prim. Recordem que nhi ha de dos tipus: les roges i les blanques, les quals no es bullen i noms es deixen assecar. Hi ha gent que fonticament, si ms no la gent gran, en fa una mettesi, capgira els elements, i anomena el terme [aFnsa]. Segons Coromines, el terme prov del llat vulgar LUCANICIA, derivat de llat LUCANICA llonganissa o botifarra, aix dita perqu en feien a la regi de Lucnia. Evoluciona cap a llonganissa per un procs fontic corrent, i corregit i augmentat per la influncia de llong (llat LONGUS) llarg. Menjurrada: f Terme despectiu que saplicava a lesmorzar del segon dia de la matana del porc. Amb aquest esmorzar, la gent feia un tast general del porc (magre, fetge...). bviament el terme s un derivat de menjar, MANDUCARE llat, i el doble sufix -urrada (despectiu?).

- Paper destrassa: S1 (Subs. + C1) Paper semblant al paper de llimar que fan servir els fusters per polir la fusta; s com el paper de frec, per molt ms dur i bast que serveix per a la mateixa finalitat; en el cas del porc, era utilitzat per realitzar el tast, en qu sagafava aquest tipus de paper i es posava damunt la pasta de carn i es ficava a les brases del foc, ja que era una mena de paper que no es cremaa tan fcilment com els altres. En definitiva, era un estri per agafar el menjar tant cru com cuit i no cremar-se. Coromines ens diu que paper prov del baix llat papyrus i estrassa prov del llat vulgar *TRACTIARE rossegar violentament, esquarterar, trossejar, derivat del llat TRAHERE arrossegar (participi TRACTUS). - Renyons: m Cadascun dels dos rgans glandulars, de forma arquejada, situats a la regi lumbar interna del cos hum o animal, i destinats a produir i segregar lorina. En el nostre cas, amb el reny, solia fer-se el tast o la menjurrada i que es menjaven aviat perqu feia por que es fessen malb. Coromines diu que el terme prov del llat vulgar *RENIO, -ONIS (derivat del llat RENS, RENIS). - Tastar: v tr Degustaci i/o comprovaci del menjar en general; en aquest cas, aplicat a les salses i les diferents mesures que safigen a la pasta de carn abans dembotir. Coromines ens comenta que antigament volia dir tocar, palpar, avui gustar, provar, mot genu en la majoria de les llenges romniques; dorigen incert

16

i probablement imitatiu, tal vegada per una onomatopeia TAS-TAS que expressa el colpejar i toquetejar, parallela al quasi-sinnim TUSTAR, que ve de TUS-TUS. - Vermut: m Sinnim daperitiu i de menjurrada; excusa que presentaven els homes per fer-ne el tast en particular, i laperitiu en general. Amb lexcusa del tast, el ritual esdevenia un autntic aperitiu del menjar del porc. Coromines planteja que ve de lalemany wermut donzell, absinti, pel suc daquesta herba, que entra en la composici daquesta beguda tot esdevenint un vi blanc aromatitzat que li dna un tast amarg.

Orenga: f Herba aromtica, de flors rosades en espigues terminals; saprofita per guisar i, en aquest cas, era aprofitada com condiment per a les botifarres de ceba; prov del llat ORIGANUM. Panxa: f Abdomen, ventre, especialment la seva cara anterior; en el cas del porc, la panxa forma part de la ventresca. Segons Coromines, el substantiu prov del llat PANTEX, -ICIS, tripes, panxa, ventre.

- Ventresca: f Conjunt dels budells, els intestins i la panxa del porc que una vegada nets sn aprofitats per embotir la pasta de la carn. Prov del llat VENTRISCA. A Muro, tamb sol dir-se ventresco i s aplicat en to despectiu per designar el ventre.

Pebre: m Espcia granulada o en pols de gust picant i estimulant, emprada en alguns embotits. Produda per trituraci del fruit dessecat del pebre (pebre negre) o pel pelat i maceraci del fruit abans de madurar (pebre blanc). El de color vermell s usat principalment per a condimentar sobrassades (pebre roig). Prov del llat PIPERE. Pedres tosques dalcav: S1 (subs. + adj. + C1) Pedres mancades de poliment; producte volcnic esponjs i molt lleuger, semblant a una esponja. Sinnim de pedra Pomes. Ladjectiu prov del llat TUSCUS.

- Alcav: m Galeria subterrnia per on sol discrrer aigua; squia subterrnia alcadufada. En aquest cas, saplica a les pedres que provenen de cavitats subterrnies amb les quals es neteja el porc una vegada socarrat el pl. Coromines diu que prov de lrab al-kab.

Penjoll: m Conjunt de coses que pengen des de dalt dun lloc; en aquest cas, s referit a tot lembotit que penja dels revoltons o jssenes de les cases o parets; s un derivat de penjar i aquest prov del llat vulgar *PENDICARE i derivat del llat clssic PENDERE, segons Coromines. Porc: m mamfer ungulat domstic, que t el cos gran, la pell dura, de color blanc o negrs; el morro llarg i mbil, les orelles grans i tombades; les potes del davant sn molt curtes com tamb la cua, la qual s prima i enrotllada. Es cria per a laprofitament de la seva carn, la qual s molt saborosa. Prov del llat PORCUS. Tamb es diu molt [srdo], castellanisme, i presenta molts derivats, com ara porquera, porquejada, porquejol, etc. Sinnim, verraco, pronunciat a Muro com [barrko]; prov del llat VERRES, segons Coromines.

- Porquejada: adj En el cas de la matana del porc, aquest terme no fa referncia a obrar duna manera bruta o amb coses brutes; s a dir, fer porqueries, sin que fa referncia a tot el ritual de mort i procs que segueix la matana del porc (capolar, embotir, cuinar, etc.). - Porquera: m Lloc on era criat el porc fins que era bo de matar.

17

- Sanar: v tr Sinnim de netejar, capar o castrar qualsevol animal; en el cas del porc, eren castrats per tal que es fessen ms grossos en greix i magre. Si els porcs no eren castrats, saprimaven a causa del zel o del nervi en general. Del llat SANUS s.

Romana: f Balana usada per a pesar el porc, i qualsevol cosa en general, una vegada mort. De braos desiguals en qu el porc era collocat a lextrem del bra menor i sequilibrava amb un pes (anomenat pil) que es feia crrer al llarg del bra major. Prov del llat ROMANA balana de Roma. Sag blanc: m Greix del porc redut a lestat lquid o semilquid i que prov del pit del porc, que susa per fregir, o b per fer dolos, etc. Prov del llat SAGIMEN. Sobrassada: f Embotit de carn de porc crua, capolada i pastada amb pebre roig, pebre negre o coent i sal, i que no s bullit a la caldera. Alcover diu que s un italianisme SOPRASSATA, mentre que Coromines pensa que s dorigen mossrab. Literalment, podrem dir que sn les sobres dalguna cosa; o conjunt de les sobres; pot ser sobra + el sufix -ada? - Massanassa: tp Sinnim de sobrassada. Topnim de lHorta de Valncia. Dit fins no fa gaire temps a Benimarfull; desconegut a la resta del Comtat. Dorigen desconegut, tal vegada indique algun carnisser daquesta poblaci que portava les sobrassades a Benimarfull, o el malnom dalgun carnisser de Benimarfull que provenia ell (o els seus ascendents) daquesta poblaci de lHorta. Taula de matar: S1 (sub. + C1) Lloc on era mort el porc. Solia ser de fusta molt massissa, i normalment pertanyien als carnissers. Trossejar: v tr Fer en trossos qualsevol cosa; en el nostre cas, rep aquest nom el conjunt de trossos del porc que han estat tallats i seguidament sn reduts a trossos ms petits per tal de ser ficats en algun lloc (gerrons, orces, etc.), ser cuinats, etc. s un derivat de tros. Coromines ens diu que t un origen incert; tal vegada es relaciona amb el francs antic i dialectal trous tronxo de planta, fragment de llana, part del seu fust, i aquest del llat THYRSUS tija i TORSUS trcer, retrcer o doblegar sobre quelcom. III. ESTUDI SEMTIC DELS MOTS QUE PRESETE DERIVACI I LA REALITZACI DE REGLES SEMTIQUES QUE ESTRUCTURE LA DERIVACI Adobar: [[[[a + [dob]N + ar]]V. [fals prefix a- (com ara agafar, aconsolar, arrossegar,

etc., segons Coromines) + nom + desinncia verbal ar]. Airejar: [[[[air]N + ej] + ar]]V. [nom + el sufix verbal ejar, el qual indica reiteraci en

lacci]. Avivar: [[[[a + [viv]N + ar]]V. [prefix a- + nom + desinncia verbal ar]. Blanquet: [[[blanc]N + et]]N. [nom + sufix et, el qual indica diminutiu]. Botifarra: [[[[[bot]N + [i] + [farra]]N. [nom + conjunci + nom]. Caldera: [[[cald]N + -era]]N. [nom + sufix er, el qual indica collectivitat amb la vocal

de gnere -a]. Cansalada: [[[[carn]N + [sal]N + ada]]N. [nom compost per carn + sal + el sufix ada]. Canys: [[[cany]N + s]]N. [nom + sufix s, el qual indica collectivitat]. Capoladora: [[[[capol]N + a(r)] + dor]]V. [nom + desinncia verbal ar + sufix dor i la

vocal de gnere -a].

18

Carp/crep: [[[carp/crep]N +]]N. [nom + sufix o, el qual indica augmentatiu/diminutiu].

Costelles: [[[cost]N +elles]]N. [nom + sufix ell, el qual indica diminutiu i les marques de gnere i nombre -es].

Cuixot: [[[cuix]N + ot]]N. [nom + sufix ot, el qual indica augmentatiu]. Degustar: [[[[de + [gust]N + ar]]V. [prefix de- indica reiteraci + nom + desinncia

verbal ar]. Descarnar: [[[[des + [carn]N + ar]]V. [prefix des- indica acci + nom + desinncia

verbal ar]. Desossar: [[[[des + [os]N + ar]]V. [prefix des- indica acci + nom + desinncia verbal

ar]. Embeuratge: [[[[em + [beur]N + atge]]N. [prefix em- + nom + sufix atge, el qual indica

collectivitat]. Embotir: [[[em + [bot]N + ir]]V. [prefix em- + nom + desinncia verbal ir]. Entreverada: [[[[entre] + [ver]N + ada]]N. [preposici + nom + el sufix ada, el qual

indica instrument]. Espins: [[[espin]N + s]]N. [nom + sufix s, el qual indica valor de pertinena o de

matria]. Fav: [[[fav]N + ]]N. [nom + sufix o, el qual indica diminutiu]. Forquetes: [[[forc]N + et(es)]]N. [nom + sufix et, el qual indica diminutiu i les marques

de gnere i nombre -es]. Fregar: [[[freg]N + ar]]V. [nom + desinncia verbal -ar]. Frit(o): [[[frit]N + o]]N. [nom + sufix o, tal volta tinga un valor despectiu o tinga un

valor epenttic]. Garguero: [[[[garg]N + er] + -o]]N. [nom + el sufix er, el qual indica collectivitat + la

vocal epenttica despectiva o]. Garr: [[[garr]N + ]]N. [nom + sufix o, el qual indica augmentatiu/diminutiu]. Gerr: [[[gerr]N + ]]N. [nom + sufix o, el qual indica augmentatiu/diminutiu]. Gosset: [[[goss]N + et]]N. [nom + sufix et, el qual indica diminutiu]. Llomello: [[[[llom]N + ell] + o]]N. [nom + sufix diminutiu ell + la vocal despectiva, o

no, -o]. Llonganissa: [[[llongan]N + iss(a)]]N. [nom + sufix iss(a), el qual pot indicar

collectivitat? (com canys) i la marca de gnere -a]. Malicieta: [[[malici]N + eta]]N. [nom + sufix diminutiu -eta]. Manetes: [[[[man]N + et] + es]]N. [nom + sufix et, el qual indica diminutiu i la marca

de gnere i nombre -es]. Menjurrada: [[[[menj]N + urr] + ada]]N. [nom + doble sufix urr, amb un valor intensiu

o de reforament i ada, instrument]. Moldre: [[[mold]N + re]]V. [nom + desinncia verbal -re]. ugar: [[[nu(c)]N + ar]]V. [nom + desinncia verbal -ar]. Pastabona: [[[pasta]N + [bona]]N. [nom + adjectiu]. Pastar: [[[past]N + ar]]V. [nom + desinncia verbal ar]. Pasterada: [[[[past]N + er] + ada]]N. [nom + sufix er, el qual indica collectivitat i el

sufix ada, el qual indica instrument]. Penjoll: [[[penj]N + oll]]N. [nom + sufix oll, el qual indica collectivitat]. Peuets: [[[[peu]N + et] + s]]N. [nom + sufix et, el qual indica diminutiu i la marca de

nombre -s]. Porquejada: [[[[porc]N + ej] + ada]]N. [nom + el doble sufix ejada, el qual indica

reiteraci en lacci i instrument].

19

Porquera: [[[porc]N + er(a)]]N. [nom + sufix er, el qual indica collectivitat + la vocal a que indica gnere.].

Potes: [[[pot]N + es]]N. [nom + les marques de gnere i nombre -es]. Rellomello: [[[[re + [llom]N + ell] + o]]N. [prefix que reitera lacci re + nom + sufix

diminutiu ell + la vocal despectiva, o no, -o]. Repelar: [[[[re + [pl]N + ar]]V. [prefix re- indica reiteraci + nom + desinncia verbal

ar]. Retallar: [[[[re + [tall]N + ar]]V. [prefix re- indica reiteraci + nom + desinncia verbal

ar]. Sacadora: [[[[sac]N + ar] + dora]]N. [nom + desinncia verbal ar + sufix dora, el qual

particularitza un fet tot convertint-lo en instrument]. Secar: [[[sec]N + ar]]V. [nom + desinncia verbal ar]. Seg: [[[seg]N + ]]N. [nom + sufix o amb valor despectius; sobres]. Sobrassada: [[[[sobr]N + as] + ada]]N. [nom + el doble sufix as, amb valor de

pertinena o de matria (cf. gallinassa, pinassa, etc.) i ada, el qual indica instrument].

Socarrar: [[[[so]N + [carr]N + ar]]V. [nom + nom + sufix verbal ar]. Soflamar/sofrimar: [[[[so]N + [flam/frim]N + ar]]V. [nom + nom + sufix verbal ar]. Suar: [[[su]N + ar]]V. [nom + sufix verbal ar]. Tastar: [[[tast]N + ar]]V. [nom + sufix verbal -ar]. Tendrum: [[[tendr]N + um]]N. [nom + sufix um, el qual indica collectivitat]. Trossejar: [[[[tros]N + ej] + ar]]V. [nom + el sufix ejar, el qual indicar reiteraci en

lacci]. Ventresca: [[[[ventr]N + esc] + a]]N. [nom + sufix esc, el qual indica conjunt de coses

agrupades + la vocal a, la qual marca gnere]. Verraco: [[[[verr]N + ac] + o]]N. [nom + sufix ac, el qual indica collectivitat i la vocal epenttica despectiva -o]. Per a concloure lestudi semntic dels mots que presenten derivaci i la realitzaci de regles semntiques que nestructuren la derivaci, podem dir que pel que fa als prefixos: 1r. El prefix de- presenta un valor contrari o de separaci; 2n. El prefix des- designa una separaci contrria o negaci; 3r. El prefix em- presenta un valor de dins de...; 4t. El prefix re- designa repetici en lacci; tornar cap arrere. Quant als sufixos, podem dir que: 1r. Els sufixos ar, -er, -ir, -re, designen formes verbals; 2n. El sufix dor(a) designa nom; particularitza un fet ms general tot convertint-lo, fins

i tot, en instrument; 3r. El sufix ot designa diminutiu o augmentatiu; 4t. Els sufixos et(a)/-ell(a) designen diminutius; 5. El sufix ejar indica reiteraci en lacci; 6. El sufix er(o) designa conjunt de coses; la vocal /o/ t un valor despectiu; tamb pot

designar ofici; 7. El sufix oll assenyala tamb conjunt de moltes coses, o una mateixa cosa repetida; 8. El sufix esc(a) indica conjunt de coses agrupades en un lloc; 9. El sufix s designa un conjunt de la mateixa cosa posada en un lloc determinat; 10. El sufix um assenyala un conjunt duna mateixa cosa;

20

11. El sufix s t un valor de pertinena o de matria; tamb pot tenir un valor augmentatiu;

12. El sufix atge designa conjunt dalguna cosa; 13. El sufix ol(a) presenta un valor despectiu; 14. El sufix ac assenyala collectivitat. 15. El sufix -urr t un valor augmentatiu, de reforament o dintensificaci. Tamb pot

tenir un valor pejoratiu. Finalment, tenim els mots compostos formats per substantiu + substantiu (botifarra),

substantiu + adjectiu (pastabona), i preposici + substantiu (entrever(ada)) IV. FRASES FETES, REFRAYS, LOCUCIOS, ETC. REFERIDES AL M DEL PORC - Alar la bufa. (Lloar constantment alg a canvi d alguna cosa) - A sant Andreu, mateu porcs arreu. (el 4 de febrer) - Ara que venen les festes, ara lhas mort, animalot (o cara de porc). (bviament es

mataven els animals per les festes de la poblaci...) - Bo est el porc quan rota (referit a les persones). - Caldera vella, bony i forat. (s a dir, llana-la, perqu noms et donar problemes...) - Castellans a la gerra. (Segurament naix a partir de la Guerra de Successi de 1707...) - El qui no sembla als dell, s un porc. (Estar fora de lloc) - Estar de morros. (Estar enfadat) - Estar fer un barraco (verraco). (s una persona bruta o sassembla al porc) - Fa cara de porc. (...de brut o s que sassembla) - Fa el que li rota. (Fer el que li vinga en gana) - Fer ms mal que una ora de cucs. (s a dir, ho trenca tot, no pot estar quiet, etc.) - Fer ms mal que un porc solt. (s a dir, ho trenca tot, no pot estar quiet, etc.) - Fs b al porc que dna bones xulles. (Rebre recompenses si hi ha bon tracte) - Hi ha ms dies que llonganisses i ms setmanes que botifarres. (Donar temps al temps) - I quina botifarra! (Saplica a una amistat molt forta entre dues persones que no sn

familiars) - La sang? Per fer sang amb ceba! (Es diu en el sentit de rebaixar els nims dalg

perqu sasserene) - Li va dir lo que un porc no pot sentir. (Dir les coses ben dites) - Magradaria molt ser ric i tindre cara de porc; i encara dirien que guapo s el senyoret.

(s a dir, compten els diners; laspecte, no; lloar alg a canvi dalguna cosa) - Ms llarg que un budell. (Tenir molta impacincia, o aplicat en sentit literal, s molt

llarg...) - No hi ha cap cerdo/cochino que no tinga una passada de curis. (Xafardejar) - No hi ha cap cochino/cerdo que no siga asquers. (s a dir, cadasc s com s...) - Per sant Andreu, la matana per tot arreu. (el 4 de febrer) - Quedar-se pelat com un garr. (s a dir, sense res) - Si no hi ha sang no es poden fer botifarres. (Quan falten estris, no es poden fer les

coses...) - Tots tenim una passada de cerdos/cochinos i una dasseats. (Tothom t dues cares) - Tria-te-la flaca/prima i asseada que grossa/gorda i porca es far (referit a les dones). - Xarra ms que alena i alena ms que un porc. (...Perqu els porcs respiren fort i

molt...)

21

EDEVIALLA (recollida a Muro) Penjoll penjava, pelut mirava; penjoll caa, pelut corria.

Soluci: un penjoll de botifarres que penja dun revolt o jssena i un gat que mira el penjoll. El penjoll cau a terra i el gat se lenduu corrent. V. COCLUSI Hem vist, doncs, tot el procs de criana i matana del porc, com tamb la derivaci dels mots i la seua semntica. Hem intentat reflectir la llengua ms popular sobre aquest tema i, una vegada ms, es demostra que el catal s una de les llenges ms unificades de tot Europa, ja que, tot i que hi haja una desconnexi del territori, els seus parlants empren les mateixes regles de derivaci lxica; i aix no s una coincidncia. Quant al ritual de criana del porc i la seua posterior transformaci en menjar, no hi havia una manera unificada de fer la porquejada, ja que les salses que sutilitzaven com tamb el capolat, la preparaci del menjar, etc., depenien de cada casa (maneres de fer, gustos, etc.). Nosaltres hem volgut reflectir la porquejada que es feia a Setla de Nunyes i a Muro, i ms concretament la manera de fer duna casa que disposava de cabres i vivia del camp en general. Aquest fet condicionava que, per exemple, lembeuratge estigus fet duna manera determinada o duna altra. Amb els refranys, les frases fetes i les locucions, sha intentat demostrar que el porc i tot el que lenvolta ha tingut una importncia crucial fins no fa gaire (de supervivncia), i encara s molt viu a la comarca encara que les expressions comencen a fossilitzar-se; s a dir, la gent les diu per est perdent el referent. Res s etern; per aix, hem intentat plasmar al paper tot el que es feia amb el porc, per segurament ens haurem deixat coses perqu cada casa era un mn i hi subsistia com bonament podia. Pel que fa al lxic especfic del porc, es pot observar que presenta molta derivaci i molta varietat que tendeix a perdres perqu s una activitat que ja no es fa a les cases; es fa als escorxadors i, per tant, el lxic daquest ofici o procs es perd. Podem dir que la derivaci comena a partir de noms i dalgun adjectiu, ms ls de prefixos que indiquen reiteraci en lacci, etc., i de sufixos que designen collectivitat, etc. De segur que no hem recollit tot el lxic especfic del porc, per esperem, si ms no, que en siga una mostra ben representativa de tot aquest mn. Com a conclusi que sintetitze tot el treball, podem dir tot utilitzant una expressi popular, que del porc no es tira res de res. BIBLIOGRAFIA AGULL I GUERRA, A., Brots i esclafits verbals dAlcoi i rotgle dels pobles muntanyencs,

ed. Artes grficas Alcoy, Alcoi, 1989. ALCOVER-MOLL, Diccionari catal-valenci-balear, (DCVB), ed. Moll, Ciutat de

Palma, 1980.

22

COROMINES, J., Diccionari etimolgic i complementari de la llengua catalana, (DECLC), ed. Curial, Barcelona, 1980.

DDAA, Diccionari de la llengua catalana, (DLC), ed. Enciclopdia catalana, Barcelona, 1987.

DDAA, Revista Alba, Ontinyent, p. 274-294, 1993. DDAA, Revista de festes-Muro, Junta de festes de Muro, Muro, 1994, p. 31-33. DUARTE I MONTSERRAT, C., I ALSINA I KEITH, A., Gramtica histrica del catal;

morfologia (II), ed. Curial, Barcelona, 1986.