Llengua

Model dellengua

escrita i dellengua

parlada alPaís Valencià

L’home mésvell del món parla català

«Ésser»o «estar»en un lloc

Francesc deB. Moll,

homenot dela lingüística

catalana

Nacionalhivern del 2003

núm. 45 any XIII4 euros

LLENGUA NACIONAL - núm. 45 - hivern del 2003 3

ED ITOR IAL

Rectificar és de savis

L’aforisme amb què encapçalem aquesta nota és, enteoria, acceptat per tothom. Sabem que, com diu unaltre aforisme, errar és humà i que, per tant, els

homes hem d’estar disposats a rectificar. En la pràctica,però, a tots ens costa de reconèixer que ens hem equi-vocat i, en conseqüència, rectificar l’error. I potserencara costa més rectificar quan l’error ha estat col·lec-tiu, ja que aleshores la responsabilitat queda diluïda.Fem aquestes consideracions perquè creiem que resul-ten sempre oportunes, i aplicables universalment. Arabé, en una revista com la nostra, preocupada per la llen-gua, ens interessa en aquesta ocasió aplicar-les a dosproblemes de la normativa del català.

En primer lloc, ens adrecem a la Secció Filològica del’Institut d’Estudis Catalans per recordar-los, amb totel respecte, que ja fa uns quants anys van cometre unnotable error –com van veure ja tot seguit molts pro-fessionals de l’idioma i com s’ha explicat en textos publi-cats i en comunicacions adreçades a la docta corporaciómateixa– amb la promulgació de les noves normes sobrel’ús del guionet. Doncs bé, la Secció Filològica faria ungran servei a la llengua si no trigués més a fer-hi les rec-tificacions oportunes. És veritat que en la versió provi-sional de la nova gramàtica normativa que la SF pre-para hi apareix un inici de rectificació; però es tractasolament d’unes excepcions, d’unes toleràncies, d’unsdetalls molt tímids, que no reïxen a esmenar l’er ror.Invitem, doncs, la nostra acadèmia a fer de debò, sensereticències, la rectificació anhelada.

En segon lloc, ens adrecem als usuaris de la llenguaque van adoptar en algun moment l’anomenada «pro-posta Coromines-Solà» sobre l’ús de les preposicions per

/ per a. Aquella proposta era, com es va demostrar ja faanys, filològicament infundada, gramaticalment inco-herent i socialment perniciosa. Doncs bé, recentment hasaltat a la premsa la notícia que, finalment, el professorSolà «desmitificava Coromines»; volem entendre, ambaixò, que reconeixia que el gran lingüista també s’equi-vocava i que, lògicament, no hauríem de seguir-lo enallò que són errors seus. Doncs bé, alegrant-nos de lanova posició de Solà, que concorda amb el que ja deienabans molts altres estudiosos, s’hauria de treure d’aixòla conclusió d’abandonar aquella «proposta», que és,evidentment, un error de Coromines.

Ens augurem que, pel bé de la llengua –i sense ques’hagin de proclamar ni vencedors ni vençuts–, totsplegats sabrem posar en pràctica el noble principiesmentat en el títol d’aquesta nota.u

Encara hi ha gent endarrerida que demana siel català, el valencià i el mallorquí són llengüeso dialectes.

[...]El mallorquí és una llengua si el miram en rela-ció al castellà, a l’italià o al francès, però és undialecte si el consideram en les seves peculia-ritats respecte al català de Barcelona o el valen-cià, ja que en totes les llengües existeixen dia-lectes, és a dir, formes de llenguatge més omenys diferents les unes de les altres, però queno presenten divergències prou fortes per aestablir-hi independència.

[...]El llenguatge parlat té com a nota distintival’evolució i la tendència a la diversitat. Al con-trari, el llenguatge escrit tendeix a la unificació,al manteniment de la unitat idiomàtica enmigde les diferències dialectals.

[...]Un cop establerta la identitat idiomàtica delparlar de les illes Balears amb el de Catalunya,de la part oriental del País Valencià i del Ros-selló, és clar que en parlar de la nostra litera-tura no ens referim exclusivament a la que s’haproduït a les illes, sinó al conjunt de tota la pro - duïda en la nostra llengua a totes aquellesregions. Reduir «la nostra literatura» a la de lesBalears seria tan absurd com si un historiadorde la literatura espanyola, resident a Sevilla,consideràs forasteres les obres literàries que nohaguessin estat escrites per autors andalusos.

Això vol dir que un mallorquí, un menorquí oun eivissenc s’han d’acostumar a mirar com apròpia tota la literatura catalana, tant si s’haproduït a les nostres illes com si ha estat escritaen el continent o fora del territori nacional,mentre sia escrita en català. El lector insular, uncop conegudes les obres dels escriptors baleà-rics, ha d’ampliar els seus coneixements ambla lectura de les obres bàsiques de la literaturacatalana general, com són les obres dels clàs-sics Muntaner, Eiximenis, Bernat Metge, Core-lla, etc. i dels moderns Verdaguer, Guimerà,Oller, Maragall, Ruyra, Carner, Sagarra, Riba,Espriu, Pedrolo, etc. A la nostra llengua pròpiali hem de donar una estimació no de simplecosa local o comarcal sinó una amplitud quearribi a tots els sectors de la comunitat lin-güística de què formam part.u

Extret del preliminar de la Gramàtica catalanade Francesc de B. Moll, pp. 9-18.

la flama de la llengua

Concepte i extensió de lanostra llengua

LLENGUA NACIONAL - núm. 45 - hivern del 20034

SUMARI

Publicació i administració:Associació Llengua Nacional(inscrita en el Registre d’Associacions dela Generalitat amb el número 12842)

Dipòsit legal: B-35574-91ISSN: 1695-1697

Adreça postal:C. de Sant Pere Més Alt, 2508003 BARCELONAA/e: llengua@menta.nethttp://www.llenguanacional.lesre-vistes.com

Director: Ramon Sangles i MolesA/e: rsangles@menta.netTel.: 93 456 88 79 / 669 85 32 37

Consell assessor: Gabriel Bibiloni, RosaCalafat, Carles Domingo, David Casellas,Mercè Espuny, Joan Ferrer, Marcel Fité,Pilar Gispert, Rosa V. Gras, Albert Jané,Bernat Joan, Lluís Marquet, David Pagès,Víctor Pa llàs, Carles Riera, Josep Ruaix,Màriam Serrà, Jordi Solé, Carme Vilà

Producció: Jordi Ardèvol

Portada: Campanar del monestir deSant Miquel de Cuixà. FOTO: R. SANGLES

La redacció no s’identifica necessària-ment amb les opinions expres sades en elsarticles publicats.

LLENGUA NACIONAL és membre de l’APPEC

A tot arreu del món, quan en un domini

lingüístic s’ha produït una li te ra tu ra,

veiem for mar-s’hi, i reg nar per damunt

de la llengua parlada multifor me, una

llen gua lite rària filla d’un llarg i acu-

rat tre ball de se lecció i fixació; i això

s’es devingué en les terres de llengua

catalana i els catalans tinguérem la

nostra llengua nacional, on a penes

tra s pua ven les di fe rències dia lec tals

de la llengua parlada.

(Pompeu Fabra)

EDITORIAL

• Rectificar és de savis 3

LA FLAMA DE LA LLENGUA

• Concepte i extensió de la nostra llengua 3

TRIBUNA

• La preservació de les llengües... Àngels Massip Bonet 5• Model de llengua al País Valencià. Joan-Carles Martí i Casanova 9• L’home més vell del món parla català. Cosme Aguiló 15• Parlar en català als nouvinguts. Pere Martí i Bertran 16

SINTAXI

• La preposició «a» amb el complement directe. Josep Ruaix 18• La preposició «de» davant els determinants. Josep Ruaix 18• L’article davant els noms de persona. Josep Ruaix 19• «Ésser» o «estar» en un lloc. Jaume Vallcorba i Rocosa 20

LÈXIC

• La essa sonora i la sorda. Jaume Vallcorba i Rocosa 21• «Cobrar-se»?, «sortir-se»? Jaume Vallcorba i Rocosa 21• Els castellanismes d’ús. Albert Jané 22• Atzimbori. Eugeni S. Reig 26• Les desembocadures. Carles Domingo 28

FONÈTICA

• Conseqüència de la reducció d’un hiat. Cosme Aguiló 31

INFORMÀTICA I INTERNÀUTICA

• Les pàgines de Gabriel Bibiloni. Mar Massanell i Messalles 32

AMICS I MESTRES

• Francesc de B. Moll, homenot de la lingüística catalana. Joan Veny 35• Ara ens sotmeten titllant-nos d’excloents. Quim Gibert 37• En la mort de Bartomeu Bardagí. Albert Jané 39• Any Josep Alsina i Bofill. David Pagès i Cassú 41

BIBLIOGRAFIA

• La llengua maltractada. Jordi Sedó 43• Diccionari d’onomatopeies. Marcel Fité 44• Manual de sociolingüística. Abelard Saragossà 45• La sardana pràctica. Mireia Plana i Franch 46• Vocabulari de les comarques gironines. David Pagès i Cassú 46

Diversitat i complexitatSi haguéssim de dir només dues

paraules sobre el món, sobre la realitat,jo triaria diversitat i complexitat.

El món és divers perquè s’ha produïta base de variacions, i en això radica laseva riquesa. Parlar de contacte amb larealitat, avui, vol dir parlar de diversitat.Aquest és un moment en què el mónno pot ignorar ja la seva intrínsecadiversitat; ignorar o voler ignorar quanhom coneix és allunyar-se de l’ètica.També vol dir parlar de complexitat. Elmón és complex, com ho és també elfuncionament de l’instrument que enspermet la reflexió sobre el món i sobrenosaltres mateixos: el cervell.

La complexitat no pot ser analitzadalinealment. La ciència ha començat des-crivint els processos simples i els siste-mes lineals. Una part de la ciènciaactual ja no es limita –com feia la clàs-sica– a situacions simplificades; avui jaes planteja l’estudi dels sistemes nolineals, formalitzats per les matemàti-ques amb equacions que expressenrelacions que no són rigorosament pro-porcionals: els elements, en aquests sis-temes, tenen una mutabilitat intrínsecai per això es crea un tipus de compor-tament que mai no es produiria en unsistema lineal. Els termes de l’equaciósón repetidament multiplicats per ellsmateixos; com a resultat, un canvi petiten una variable és amplificat i té unefecte desproporcionat i de vegadescatastròfic sobre altres variables. Quanexpresses l’equació en punts en unagràfica, les equacions no-lineals no for-men línies rectes o corbes suaus, sinócorbes enllaçades, recursions i discon-tinuïtats: tendeixen a ser equacionssense regles i individuals. Els sistemesno-lineals són impredictibles (vegeuShepherd 1993:90).

La dificultat que comporta enfron-tar-se amb aquesta –única– realitat,diversa i complexa, fa que des delsòrgans de poder es tendeixi a buscarla simplificació, amb la qual cosaaquests òrgans s’allunyen cada vegadamés d’una política arrelada i realista. Ino em refereixo solament als polítics,

sinó també a la societat d’on surten, ésclar; per bé que els polítics –i els cien-tífics, també!– tenen més responsabi-litat al respecte que no pas l’altra gent,perquè són models de referència in’imposen.

Com que la nostra realitat ésdiversa, també són diverses les llengüesamb les quals cada grup humà expressala seva natura. No cal dir que la diver-sitat lingüística és un factor més decomplexitat: voler prescindir-ne o inten-tar de simplificar la realitat és una acti-tud negadora i evasiva.

Tots dos conceptes, diversitat i com-plexitat, s’han de connectar amb el d’e-mergència. De les relacions creativesentre els éssers i l’entorn, entre ells,entre la matèria i l’entorn, entre els ele -ments materials entre si, neix un ordre,una organització, que té aspectes nousrespecte dels elements participadors.

Alguns autors parlen d’autoorganitza-ció, altres d’autopoiesis (Matu ra -na/Varela), altres de força creativa(vegeu Creativitat, més avall).

Aquesta nova organització es veudisminuïda si no hi ha diversitat (vegeu

Creativitat). Simplificar la realitat elimi-nant llengües és un greu ultratge aldesenvolupament humà, que redueixl’emergència i mutila la complexitat.

DiàlegEl pintor i psiquiatre D. Shainberg

parla del diàleg com a procés obert decreació de formes (Briggs/Peat 1999:96), i el físic D. Bohm (1992), que hainvestigat sobre el diàleg, diu: «En eldiàleg mirem de [...] crear una situacióen què suspenem les nostres opinionsi els nostres judicis de manera quesiguem capaços d’escoltar-nos els unsals altres.» Com Whyte (1990:243),

LLENGUA NACIONAL - núm. 45 - hivern del 2003 5

TR IBUNA

La preservació de les llengües en elmarc de la teoria de la complexitat

ÀNGELS MASSIP BONET (Universitat de Barcelona)

El diàleg sempre és creatiu. Foto: O. Pallàs

dd

manifesta: «Seria estimulant veurecréixer organitzacions la complexitatde les quals sorgís de l’encreuamentfecund de les visions i imaginacionsdels seus membres constituents.» Iaixò suposaria renunciar a la seguretat–il·lusòria– que donen les organitza-cions tradicionals, deixar de dipositarla nostra absoluta confiança en elslíders, obrir-nos a les confusions i elsproblemes que porta el compromísdirecte amb els dilemes ètics que ensplantegen les nostres activitats i,sobretot, treballar amb les tensions dela diversitat i les divergències de puntsde vista que són inevitables en l’acti-vitat col·lectiva –i que avui es conver-teixen en lluites de poder o en trevesde compromís.

Briggs i Peat (1999:96-101) expli-quen una experiència en un grup dediàleg; un grup sense líder, sense capprojecte establert, sense cap llista delstemes de debat. Un dels protagonistesdiu: «Encara que semblava que nocanviava la manera de pensar deningú, jo sí que estava canviant, itambé canviava la meva manera depensar. Si seguies la conversa, sem-blava caòtica; però també veies que lagent seleccionava les idees i paraulesd’altri i, d’alguna manera, les interio-ritzava. Era clar que influíem els uns enels altres.

»De vegades podies discutir ambalgú i al cap d’una estona veies que nohavies entès el que volien dir, et limita-ves a reaccionar davant les paraules.Un cop anaves més enllà de les parau-les, t’adonaves que deien alguna cosainteressant. També em vaig adonar queno comprenia realment el que jo ma -teix volia dir fins que els altres no emdescobriren el sentit del que havia dit.

»Cap al final de la sessió i malgratque havíem parlat de centenars decoses, la majoria del grup semblavahaver arribat a alguna conclusió. Eracom si haguéssim creat o descobertalguna cosa en comú, diferent, però,per a cadascun de nosaltres. Era quel-com molt peculiar.»

Aquesta mateixa persona va coor-dinar un projecte ciutadà concret. Hihavia dues faccions i tots volien que elsfes costat, però ell no va admetre la po -laritat, va escoltar totes dues parts imirà que cadascuna defensés les sevesposicions de la millor manera possible;després va intentar que es veiessin l’unaa l’altra amb la major comprensió pos-sible. Mentrestant, ell no hi prenia par-

tit i escoltava tothom. Un cop totesdues bandes van haver discutit prou,començà a deixar de defensar fèrria-ment les seves posicions i sorgiren ide -es: el patró inicial es va tornar a repro-duir. Però finalment, un dia, un delsmés neutrals va fer una proposta unamica diferent de les que s’havien dis-cutit fins llavors, i, davant la sorpresa detothom, va agradar. Aquella idea hau-ria pogut sorgir a l’inici, però no fouaixí: pogué sorgir després de tot l’en-renou. La solució no era un compro-mís; era una solució presa per tots elsdel grup. L’interès autèntic i real delcoordinador pels mèrits d’ambdues fac-cions i l’escepticisme al fet que qualse-vol fos l’adequada va ajudar els altresa suspendre les polaritats i conviccionsinnegociables en el moment necessariperquè emergís una solució nova. Al’estil dels iroquesos, que no creuen enla regla de la majoria, el seu consell esreuneix l’estona que calgui fins a trobaruna solució amb la qual tots puguinestar d’acord.

Cervell, coneixement, reflexió,llenguatge

No hi ha res més complex que en -dinsar-se en el coneixement humà(Maturana/Varela 1987:19-21). I aquestconeixement s’ha de fer a partir de lareflexió. (La reflexió davant un mirallés un moment molt peculiar, perquèés el moment en què podem prendreconsciència d’allò que de nosaltresmateixos no ens és possible de veurede cap altra manera.) La reflexió és unprocés de conèixer com coneixem, unacte de girar-nos sobre nosaltres ma -teixos, l’única oportunitat que tenimde descobrir les nostres cegueses i dereconèixer que les certeses i els conei-xements dels altres són, respectiva-ment, tan aclaparadors i tènues comels nostres.

Tota reflexió, incloent-n’hi unasobre els fonaments del coneixementhumà, es dóna necessàriament en elllenguatge, que és la nostra peculiarforma d’ésser humans i d’estar en elfer humà. Per això el llenguatge éstambé el nostre punt de partença, elnostre instrument cognoscitiu i el nos-tre problema. El llenguatge té per acada individu una forma concreta: laseva llengua materna –o dues per alsbilingües naturals.

Què ens fa humans? (Mora 2001:169-172). Sens dubte el nostre cervell,aquest poderós òrgan amb més de deu

mil milions d’«extraneurones» dedica-des a processar informació més enllàd’allò perceptiu (sensorial) o motor i alqual el nostre genoma dedica més delcinquanta per cent de la seva estruc-tura i funció, i amb el cervell, el llen-guatge, els sentiments, els processosmentals i la cultura i la consciència (delmón i de nosaltres mateixos).

Què ens defineix com a humans?Potser la característica humana deri-vada de l’autoconsciència que més ensdistingeix dels antropoides és la nostracapacitat per a aproximar-nos als altreséssers humans i arribar a compren-dre’ls: provar d’imaginar-nos com ésl’altre, «posar-nos en el seu lloc»; l’e-norme capacitat d’empatia (vegeu alfinal de Creativitat, el concepte d’em-patia en relació amb el d’emergència) ide comunicació simbòlica amb altreséssers humans (emoció i llenguatge),fins i tot amb coses i altres animals; lacapacitat de veure i transformar unmón en marxa, de participar-hi, i deveure’ns a nosaltres com una peça d’a-quest (ciència i cultura); la capacitat dereconèixer l’existència dels propis pro-cessos mentals i també la capacitat(tant per que fa a flexibilitat com arepertori) d’actuar davant diferentssituacions o perspectives; la nostraenorme capacitat de tenir múltiplesperspectives d’un sol problema. Lacaracterística més distintiva, creu Mora,radica en els sentiments i en la con-ducta moral.

CreativitatCom planteja Goodwin (1998:

279), la força creativa i el món creat nosón entitats separades i distintes, ni elmón creat és uniforme, estàtic, frag-mentat; és un món divers, dinàmic iinterrelacionat. És una visió en què l’or-dre emergeix del caos i retorna aaquest en un joc creatiu de formes(Shepherd 1993:90). Encara que lessolucions de les equacions no-linealssón impredictibles i no tenen una únicaresposta correcta, no hi ha un atzarcomplet; cada iteració d’una equacióno-lineal no pot ser predita amb preci-sió, però és constreta a uns límits. En elssistemes caòtics s’hi troben, en el fons,estructures d’ordre. Cada una d’a-questes formes de vida, cada espècienatural, té un valor i una significacióintrínsecs en relació amb el tapís de lavida. Una ciència de qualitats reconeixel valor de les propietats emergentsencarnades en les formes naturals de la

LLENGUA NACIONAL - núm. 45 - hivern del 20036

TR IBUNA

vida, i també una política de qualitatss’adona de la potencialitat emergentdels individus i dels grups culturals enquè s’integren.

Les llengües són part d’aquestesformes naturals de vida i constituei-xen els instruments de comunicaciódels grups humans i d’expressió de laseva natura. La preservació de les llen -gües és, en aquest marc, absoluta-ment ne cessària perquè es puguidonar la creativitat.

La creativitat caòtica mostra perquè la diversitat és tan important.Quan els individus s’agrupen, tenen unenorme potencial creatiu. Per exemple,Lynn Margulis explica que en els pri-mers temps de la Terra els bacteris querespiraven oxigen envaïren altrescèl·lules bacterianes en cerca d’ali-ment. La cèl·lula hoste i l’amfitrionavan de senvolupar una retroalimenta-ció que permeté a aquesta de respiraroxigen i donar a aquella un entornadequat i enfortidor. Aquesta simbiosiconduí a la classe de cèl·lules quenosaltres tenim al cos.

Quan els individus –cadascun amb laseva pròpia creativitat autoorganitzada–s’uneixen, es perden certs graus de lli-bertat, però se’n troben de nous, unanova intel·ligència col·lectiva emergeix,un sistema obert, insospitat i diferentdel que es podia haver esperat mirantels individus actuar aïlladament. Segonsel meu parer hi ha una estreta relacióentre emergència i empatia: si no hi haempatia, difícilment pot sorgir res d’e-mergent de la relació amb els altres.

D’altra banda, en paraules de Matu-rana i Varela (1987:206-210), tot el quecom a humans tenim en comú és unatradició biològica que començà ambl’origen de la vida i que es perllongafins avui en les variades històries delséssers humans d’aquest planeta. De lesnostres diferents he rèn cies lin güístiquessorgeixen totes les dife rèn cies de monsculturals que com a ho mes podemviure i que, dins els límits biològics,poden ser tan diverses com es vulgui.Tot coneixement humà pertany a und’aquests móns i és sempre viscut enuna tradició cultural.

SocialitzacióL’acceptació de l’altre, juntament

amb la d’un mateix, en la convivènciaés el fonament biològic del fenomensocial: sense amor, sense acceptació del’altre, juntament amb la d’un mateix,no hi ha socialització, i sense socialit-zació no hi ha humanitat (Matu ra -na/Varela 1987:207-211). Qualsevolcosa que destrueixi o limiti l’acceptacióde l’altre al costat d’un mateix, des dela competència fins a la possessió de laveritat, passant per la certesa ideolò-gica, destrueix i limita que es doni elfenomen social i, per tant, allò humà,perquè destrueix el procés biològic queho genera. Biològicament, sense amor,sense acceptació de l’altre, no hi hafenomen social.

Descartar l’amor com a fonamentbiològic d’allò social, així com tambéles implicacions ètiques que això com-porta, seria desconèixer tot el que lanostra història d’éssers vius de mésde tres mil cinc-cents milions d’anysens diu i ens ha llegat. Cal fixar-se quetot coneixement és un fer, que hi ha

LLENGUA NACIONAL - núm. 45 - hivern del 2003 7

En plena natura (Serra Cavallera, Ripollès), joves i grans, en bona relació d’amistat, gaudint de la bellesa i l’art de la paraula i del saber escoltar. Foto: O. Pallàs

identitat entre acció i coneixement,que tot acte humà, en portar un móna la mà en el llenguatge, té un caràc-ter ètic, perquè té lloc en el dominisocial.

La vida per la vida, la bellesa dela vida

Seguint Goodwin (1998:279-285),els organismes són agents intencio-nals, ocupats a expressar la seva na -tura i que, com digué Kant, tenen una«perfecció qualitativa que no reque-reix una compleció externa»: el seuvalor radica, més que no pas en elsseus resultats, en la seva existència. Elreconeixement de les espècies com aclasses naturals que expressen les for-mes genèriques de la natura viva,resultat d’un procés dinàmic creatiu,localitzat en el límit del caos, com-porta una revisió de les nostres rela-cions amb les espècies que componenla intricada xarxa de dependència mú -tua que fa possible la nostra vida enaquest planeta. Aquestes relacionsestan íntimament connectades amb lanostra actitud envers la natura: si elsorganismes són contemplats com amecanismes, seran tractats com a talsi també com a tals ens tractarem elsuns als altres. El concepte mateix desalut, de totalitat, desapareix, de lamateixa manera que els organismesdesapareixen de la biologia moderna.Una biologia de parts es tradueix enuna medicina de peces de recanvi, iels organismes es converteixen enagre gats d’elements genètics i mole-culars que podem recompondre alnostre gust, el valor dels quals es con-templa únicament en termes de resul-tats. Aquest és el camí vers la des-trucció ecològica i social.

Tanmateix, hi ha una nova biologiaen procés de construcció i amb aquestauna nova visió de les nostres relacionsamb els organismes i amb la natura.Gunther Altner (1991:1-10) afirma:«La primera obligació dels és sershumans envers les altres criatures noderiva de l’autoconsciència, la sensi-bilitat pel sofriment o qualsevol altracapacitat humana especial, sinó delconeixement de la bondat de tota lacreació, que es comunica a si mateixaa través del procés creatiu. En poquesparaules, la natura imposa valors per-què es creació.»

En l’esborrany de la Resolució de Bernasobre els drets de les generacions futu-

res i de la natura es proposen aquestspunts:1. Les generacions futures tenen dret a la

vida.2. Les generacions futures tenen dret a no

ser manipulades, és a dir, a tenir unaherència que no hagi estat artificialmentalterada per éssers humans.

3. Les generacions futures tenen dret a unmón amb varietat de plantes i animalsi, per tant, a una vida en una naturarica que conservi abundants recursosgenètics.

4. Les generacions futures tenen dret a unaire net, a una capa d’ozó intacta i a unadequat intercanvi tèrmic entre la Terrai l’atmosfera.

En el mateix esborrany s’indiquen elssegüents drets de la natura:1. La natura –animada o inanimada– té dret

a l’existència, això és, a la preservació ial desenvolupament.

2. La natura té dret a la protecció dels seusecosistemes i de les xarxes d’espècies ipoblacions.

3. La natura animada té dret a la preserva-ció i desenvolupament del seu llegatgenètic.

4. Els éssers vius tenen dret a la vida en con-sonància amb la seva espècie, incloent-hi la procreació, en els ecosistemes queels són apropiats.

5. Les intervencions en la natura han de serjustificades.

Aquest esborrany admet la realitatde perspectives de primera persona nosolament per als humans; cada espè-cie té la seva pròpia relació amb elmón, la seva pròpia experiència de quèconsisteix el fet de ser un mateix coma agent intencional ocupat a expressarla seva natura en el context d’un en -torn particular.

Ja veieu que és obvi que admetreels drets que s’exposen en la Resolucióde Berna comporta preservar les llen -gües, protegir l’ecosistema humà i lesseves xarxes (podem afegir-hi, cultu-rals) d’espècies i poblacions.

Els organismes privats d’un entornsuficientment ric per a expressar laseva natura sofreixen desordres i alte-racions permanents. Per als individus,la llengua és l’instrument fonamentald’integració en l’entorn i la via d’ex -pres sió de la seva natura. Ens realitzemen un mutu acoblament lingüístic, noperquè el llenguatge ens permeti dedir el que som, sinó perquè som en elllenguatge (Maturana/Varela (1987:201): «Dins del llenguatge mateix

l’acte de conèixer, en la coordinacióconductual que és el llenguatge, portaun món a la mà.»

Com es pot intervenir en la deter-minació de quina llengua ha de parlaruna col·lectivitat sense atemptar con-tra els drets humans? El llenguatge ésun dels elements que ens fan humans,és l’instrument d’expressió de la nos-tra natura (per a cadascú, la seva llen-gua). Com podem privar ningú del’instrument que el configura com aésser humà?u

LLENGUA NACIONAL - núm. 45 - hivern del 20038

TR IBUNA

BIBLIOGRAFIA

ALTNER Gunther (1991), «The Commu-nity of Creation as a Communityin Law», dins Na tur verges senheit:Grundlagen einer umfas sendenBioethik, Wis sen schaft licheBuchgesell schaft, Darm stadt.

BICKERTON, Derek (1996), Language &Human Behaviour, UCL Press,Londres.

BOHM, David (1992), entrevistat perBriggs «Dialogue as a path toWholeness», dins WEISBORD,BERRET-KOEHLER (ed.), DiscoveringCommon Ground, San Francisco.

BRIGGS, J. i F. David PEAT (1999), Lassiete leyes del caos, Grijalbo,Barcelona.

GOODWIN, Brian (1998)2, Las manchasdel leopardo. La evolución de lacomplejidad, Tusquets, Barcelona.

JUNYENT, M. Carme (1992), Vida imort de les llengües, Empúries,Barcelona.

MARGULIS, Lynn, i Dorion SAGAN

(1997), Què és la vida?, Proa,Barcelona.

MATURANA, H., i VARELA, F. (1987), TheTree of Knowledge: The biologicalRoots of Human Un derstanding(trad. M. Debate), Boston/LondresNew Science Library.

MORA, Francisco (2001), El reloj de lasabiduría. Tiempos y espacios enel cerebro humano, Alianza Ed.,Madrid.

MORIN, Edgar (1995), Introducción alpensamiento complejo, Ge disa,Madrid.

SHEPHERD, L. Jean (1993), Lifting theVeil: The Feminine Face ofScience, Shambala Publications,Boston.

WHYTE, David (1990), The Heart Arou-sed, Doubleday, Nova York.

IntroduccióAl País Valencià, dintre el món de

la unitat de la llengua catalana, assis-tim els darrers anys a l’aparició dediverses sensibilitats pel que fa almodel d’estàndard català que s’had’emprar. Tornen a alçar la veu els quidefensen un model més pròxim al«valencià que ara es parla», enfron-tats als qui suposadament defensa-ríem un estàndard massa allunyat delsnaturals del país. Res que no pas sede la Tet al Sénia, perquè tot el queafecta la llengua nord enllà de la fron-tera administrativa també arriba finsal Segura. Així no em convencendeterminats sil·logismes, perquè esticconvençut que la variació de les par-les valencianes és més gran d’allòque els mateixos apologistes del mo -del popular defensen. Això afecta dema nera especial, amb el permís delsmallorquinitzants de Tàrbena i delstrets específics de qualsevol poblacióvalenciana amb un parlar molt carac-teritzat, les parles frontereres amb Ca -talunya, anomenades valencià septen-trional, i les parles que hi ha al sud del’antiga línia històrica Biar-Busot –inte-grades ara farà set segles per Jaume IIal Regne de València en 1304 amb eltractat de Torrelles-Elx– i que m’estimemés anomenar valencià extremomeri-dional. El qui s’adreça a vosaltres és und’aquests valencians perifèrics: unvalencià d’Elx.

Els parlars centrals valencianscontra els parlars perifèrics va -lencians

El cas és que aquestes dues àreesallunyades, que s’escapen de les parlescentrals valencianes, han estat àmplia-ment estudiades, i tenim alguns bons igrans especialistes en el tema. Perme-teu-me, però, que em centre en l’ex-trem sud valencià. Caldria citar els estu-dis de Pere Barnils a la primeria delsegle XX i els estudis més recents de

Joan Veny o de l’alcoià Jordi Colominaper esmentar els més citats i recone-guts. Darrerament, però, amb la crea-ció de l’Acadèmia Valenciana de laLlengua fa l’efecte que val més que ensoblidem de qualsevol element perifèricque puga trencar la viabilitat d’un va -lencià estàndard central fort. I delsacadèmics valencians amb poder dedecisió –si més no en el cas extremo-meridional– no n’hi ha cap que sigausuari d’alguna d’aquestes parles, tot ique Jordi Colomina féu la seua tesidoctoral (1985) sobre «l’alacantí». Mal-grat la presència d’especialistes, és evi-dent que determinades varietats tin-dran sempre una millor defensa si ésfeta pels seus usuaris directes, perquèaixò forma part de l’amor pregon quecadascú sent per la seua parla here-tada. En definitiva, espere no dir resque haja de ser considerat ofensiu pera ningú, perquè són els mateixos argu-ments subjacents en la defensa acèr -rima que fan alguns de la necessitat

d’una acadèmia valenciana, malgratque, com demostraré més endavant,l’única acadèmia que té aquesta sen-sibilitat pregona per tots els parlarsde la llengua catalana és l’Institutd’Es tudis Catalans.

Fins fa relativament poc tempshem disposat de pocs grans dia-lectòlegs originaris del sud de la rat-lla Biar-Busot, allò que històricaments’anomenà la Governació d’Oriola. Al’hora d’ara cal fer esment del novel-der i membre de la Secció Filològicadel IEC Brauli Montoya Abat, del san-tapoler Antoni Mas i Miralles i de l’a-lacantí Carles Segura i Llopes, totstres professors del Departament deFilologia Catalana de la Universitatd’A lacant. Així i tot, darrerament vansortint una plèiade de joves filòlegsde l’Alacantí, del Camp d’Elx i de lesValls del Vinalopó llicenciats en Filo-logia Catalana per la Universitat d’A-lacant. Hem d’esperar, doncs, que el

futur serà més esplendorós pel que faa la revalorització de les parles catala-nes més meridionals. El cas és que tansols els professors més notoris sóncitats en les bibliografies –també sónllegits com cal?– i no s’acaben de teniren compte tots els articles i la biblio-grafia divulgats en publicacions comar-cals diverses; algunes d’un prestigi irigor més que evidents. En tot cas, noens queda clar que es defense que lessolucions genuïnes d’aquestes parless’hagen de generalitzar entre els altresvalencians, mentre que sí que ens que -da més clar que es pretén que les solu-cions genuïnes de les comarques cen-trals valencianes s’haurien d’estendre ala resta del país.

No afirmaré categòricament, pertant, que no se’n facen, d’al·lusions ales parles perifèriques valencianes, per-què sempre acostumen a quedar expli-citades a peu de pàgina més o menysamb aquestes indicacions: «com a for-mes valencianes minoritàries que cal

LLENGUA NACIONAL - núm. 45 - hivern del 2003 9

TR IBUNA

Model de llengua escrita i de llenguaparlada al País Valencià

JOAN-CARLES MARTÍ I CASANOVA*

* Joan-Carles Martí i Casanova és llicenciat en Traducció i Interpretació (especialitat anglès) per la Uni-versitat d’Alacant i tècnic diplomat en turisme. És president de l’Associació Cívica per la Llengua El Tem-pir d’Elx i director de la revista de normalització lingüística El Tempir d’ençà la seva fundació el 1994.

protegir però que tan sols han d’em-prar els nadius d’aquelles comarquesallunyades». Al capdavall, han de serconscients que hi ha alguns lectorsil·lustrats a ambdues bandes extremesdel país. Als usuaris habituals d’aques-tes formes ens queda sovint el regustamarg que són considerades com unestries estranyes i exòtiques a l’autènticagran tradició valenciana que ha de tenirel seu eix al voltant de la ciutat deValència. Així les formes «prioritàries»serien aquelles que –pam amunt o pamavall– van de la Plana a la Marina Baixa;precisament les zones que històrica-ment han rebut la influència més fortade les isoglosses que s’escampaven desde la València dels furs i de les que hompretén que es difonguen des de la Va -lència autonòmica, malgrat que no eslimiten ara al parlar de València, perquèaixò seria completament inviable enuna ciutat amb un model de llenguaempobrit. El cas és que les solucionsvives a l’extrem sud, a l’extrem nordvalencià i en altres indrets exòticsvalencians ens parlen sovint d’una uni-tat catalana encara més primitiva, queremunta sovint als repoblaments me -dievals o, al posterior, a l’expulsió delsmoriscs l’any 1609 i que són la millorgarantia de la unitat pregona que com-partim amb els altres parlars catalansde més amunt del Sénia o d’enllà lamar. Tampoc no sembla tenir-se encompte tot el que caldria el repobla-ment de les Marines i d’una gran partdel sud valencià pels mallorquins delsegle XVII.

A tall d’exemple, no fa gaire discu-tíem en la llista d’Internet MIGJORN sitap tenia o no tradició valenciana, per-què s’afirmava que tan sols la tindriatapó –aventure que es tracta d’un dimi-nutiu valencià que passa al castellà?–,i els diccionaris valencians dels seglesXIX i XX semblen abonar aquesta teoria,segons els especialistes consultats, per-què tan sols hi apareix tapó, tant en elsdiccionaris com en les enquestes dia-lectològiques valencianes publicades.Des de la parla viva contestàrem tap elsde les dues bandes extremes del país:Felip Gumbau de Càlig (Baix Maestrat)i Joan-Carles Martí (Camp d’Elx), i aixítinguí els meus sogres pagesos expli-cant-me aquell cap de setmana quinacosa és el «tap de l’escopeta», perquèjo tan sols conec els taps de les ampo-lles, encara que tapó s’estenga cadavegada més entre els meus veïns i hajaquedat reclòs als parlants d’una certaedat del camp.

És sabut que hi ha diverses teoriesdialectològiques plausibles que expli-carien aquests arcaismes laterals iperifèrics. Podríem reduir-les breumenta dues. La primera ens parlaria de laintensa barreja de repobladors orien-tals i occidentals a l’extrem sud valen-cià, apuntades per diversos historiadorsoriolans i elxans, la qual cosa justifica-ria l’actual presència d’arcaismes late-rals evidents. També hauríem de feresment del caràcter arcaic i de transi-ció de les parles de l’extrem nord valen-cià. La segona explicació no és altra quel’existència històrica d’un centre difusor

regional potent (València), que arribavaamb penes i treballs als confins del seuregne, us ho dic amb fraseologia elxana,en què treballs encara conserva el seusignificat primitiu català de «perills».Totes les dades històriques –i aquest noés el lloc per a entrar profundament enmatèria– abonarien tant la primeracom la segona explicació, i totes duessón complementàries.

A més a més, hi ha molt pocs valen-cians –fins i tot entre els molts espe-cialistes en filologia catalana– queconeguen les parles més allunyades deles seues veïnes més enllà del manualde dialectologia clàssic. És clar que, pera un català de la Catalunya autonò-mica, tots els valencians sonem igual,llevat potser de les parles apitxadesque envolten la ciutat de València. Aixíi tot, a molts valencians de l’extremsud ens prenen sovint en els nostresviatges per catalanooccidentals o peroriginaris d’alguna ignota comarca dela Polinèsia catalanoparlant, com usconfirmaran els meus veïns i amics,que n’han viscudes de molt divertides.I que no em vinga cap investigador osociolingüista d’aquí a un segle dientque jo afirmava que es parlava catalàal Pacífic, perquè m’espanten alguneslectures literals que es fan en aquestpaís, on determinats recursos lingüís-tics queden prohibits o no són entesosamb l’humor i alhora la seriositat quecal tenir a vegades.

El valencià estàndard: entre laconvergència i la regionalització

Però el moll de l’os és ana-litzar (més enllà dels compro-misos que alguns filòlegs valen-cians semblen haver adquiritamb l’Acadèmia Va len ciana dela Llengua, on han de compar-tir la taula amb estranys com-panys de viatge) quina és laquantitat exacta de discrepàn-cies que pot suportar «la llen-gua escrita» entre els estàn-dards català, valencià i balearsense que la unitat de la llen-gua catalana se’n ressenta. Iquan dic «la unitat» em refe-resc al mercat lingüístic i a laviabilitat futura d’un espai d’in - tercanvi comú real i no tan solsa teories que voldrien tornar ala llegenda d’un parentesc es -tret o d’una germanor evident.Així un estudiant an glès llegeixnovel·les americanes i les di -

LLENGUA NACIONAL - núm. 45 - hivern del 200310

TR IBUNA

ferències hi són, fins i tot ortogràfiques,però la dosi escrita de discrepàncies ésmolt més suau d’allò que passa en lesvarietats parlades. I la tendència enl’an glès contemporani i en les gransllengües de cultura occidentals caminadevers la convergència i defuig la regio-nalització excessiva. Això no vol dir queno hi haja possibilitat de marcadorslocals, ans al contrari. Una acurada anà-lisi de la parla ac tual d’un jove londi-nenc educat i d’un jove novaiorquèsinstruït amb la de llurs respectius avisens demostra que el procés de les llen-gües va avui cap a una unitat in ternaforta. Els actuals mitjans de comunica-ció no ens deixen lloc per a dubtar d’a-quest fenomen, que si es produeix din-tre d’una mateixa llengua és unenriquiment, mentre que si es produeixper una important interferència d’unallengua sobre una altra podríem dir-necolonització. És clar que alguns valen-cians prenen l’enriquiment interdialec-tal català per colonització, perquè con-fonen dialectes d’una llengua ambdues llengües distintes, però oblidenque el procés és sempre bilateral i quedepèn més de l’empenta i la capacitatde producció de cadascú que no pasdel desig d’uns de sobreposar-se a unsaltres. ¿No era això mateix el que pas-sava en el català del segle XV, en quèValència exportava solucions a tot elterritori lingüístic?

Per tant, no ens aprofita gens quel’Acadèmia Valenciana de la Llenguadiga que el seu àmbit d’actuació ésexclusivament el País Valencià –és clarque cal començar per dir que no s’a-nomena aquest territori País Valencià–,tot i que reconeix el·lípticament que hiha un territori més ampli on es parlaaquesta llengua que la romanística in -ternacional anomena «llengua cata-lana». La llei de creació de l’AVL tan solsesmenta l’antiga Corona d’Aragó, mal-grat que algun acadèmic ja co mença atraure del calaix el fantasma disgregantper als catalanoparlants de l’occita-nisme: un bell somni irrealitzable quefou feliçment soterrat en els anystrenta i que ara hom intenta ressusci-tar per a justificar una normativitzacióvalenciana autònoma de la catalana.Però una cosa molt més greu –malgratque això no semble preocupar gaireels nostres acadèmics valencians– ésque el govern valencià no permetaque es pose un mapa del territori lin-güístic del català als alumnes queestan a punt d’ingressar a la universi-

tat i que han estat escolaritzats enaquesta llengua des de la bressola; tansols podran veure’l els lingüistes i elsaprenents de lingüista que decidesquenestudiar filologia catalana. Aquestmapa, però, circula d’amagat a casa,en alguna Gran enciclopèdia catalana

o en materials extracurriculars diver-sos. Els politicòlegs saben que unmapa és sempre un logotip que correel perill de formar part del col·lectiuimaginari d’un poble, i el mapa lin-güístic català és un continuum territo-rial i humà que espanta per la seva cla-redat i imatge.

És raonable pensar que si el PaísValencià hagués tingut una altra histò-ria «més combativa», la història de lanormativa catalana hauria estat totauna altra i hauríem participat més en la

presa de decisions. També és cert queFabra féu el que féu i que, a vegades,podia haver-ne feta una altra. Li hemde reconèixer, no obstant això, unaintuïció clarivident per a saber fins onpodia arribar en el seu moment. Caplingüista catalanoparlant seriós no s’a-treveix a afirmar en cercles acadèmics

que no admira l’obradel mestre de Gràcia.Sens dub te, tots els quiem llegeixen estarand’acord que PompeuFabra fou un luxe provi-dencial per a una llen-gua tan maltractadacom la nos tra. Posats aespecu lar, ¿si Fabra nohagués nas cut, hi hau-ria hagut un altreFabra? Francament noho sé, però donem grà-cies per no haver decomprovar-ho. I, tot iles demagògies interes-sades, els valencians noeixírem gens malparatsde la reforma, tant pelprestigi dels clàssicsvalencians de la litera-tura ca talana com perl’actual estat d’unesparles va len cianes, lesquals en cara mantenenuna gran dosi de

puresa que ens aprofita a tota la comu-nitat lingüística.

No es dirà mai prou que el catalàestàndard té la capacitat i l’obligaciód’introduir tota la sinonímia lèxica, lafraseologia i la variació regional quepuga permetre’s: tan sols és qüestió dediccionaris diversos, i és evident quecadascú emprarà amb més normalitat

LLENGUA NACIONAL - núm. 45 - hivern del 2003 11

TR IBUNA

+-+-+- partió de les llengües.-··-··-·· frontera de l’antic Regne de València.·········· límits dels sectors afegits en les divisions

provincials de 1836 i 1851.

Mapa de les fronteres idiomàtiques $

El Camp d’Elx $

allò que millor domina. Això ho fantotes les llengües de cultura. Així i tot,fins en el lèxic i en la morfologia, quanun estudia de prop les parles catalanes,no hi ha solucions màgiques que vagenen tres blocs administratius i monolí-tics, com alguns ens voldrien vendre.Perquè, és clar, una solució que és«mas sa local» des del vessant valencià,català o balear es torna de sobte majo-ritària des del de «tota la comunitat lin-güística catalana». N’hi ha exemples a

betzef, però això no interessa gaire aalguns, perquè els temps no són gairepropicis a la dialectologia comparativaentre territoris germans, i tan sols inte-ressen enquestes de freqüència d’ús enfunció de fronteres administrativesautonòmiques.

Posem algun exemple breu de totaixò. Quan hom diu que cal evitar bas-tant, venir, tenir o aquí en l’estàndardvalencià, els prescriptors amatents cauenen les mateixes errades que de nuncien,les quals, darrerament, acostumen a serun cert xantatge sentimental i la de -núncia que «ens allu nyem tant de laparla del poble, que el poble passa aparlar espanyol». ¿O és que volen queels del Vinalopó, els de Vinaròs o els

mallorquinitzants de Tàrbena acabemtambé abandonant la llengua perquèens imposen solucions d’altres comar-ques valencianes que no hem ditesmai? ¿Aconsellaran la Generalitat Va -lenciana perquè faça edicions escolarsespecífiques comarcals per als nostresfills, per tal que es mantinguen les nos-tres formes majoritàries, i donaran ins-truccions precises fonètiques, lèxiquesi gramaticals als mestres i professorsdesplaçats de les comarques centrals

cap a les perifèries? ¿I diran als xiquetsd’Elx que el mot tempir tan sols és viual Camp d’Elx i a les rodalies de Girona?¿I que diem xollar, com tants altrescatalans, malgrat que això es diga benpoc al País Valencià? Els qui tenim fillsescolaritzats a l’extrem sud sabem per-fectament de quina cosa parlem.

Per altra banda, perdoneu-me l’a-treviment sociolingüístic; tinc entès queles classes altes i burgeses ciutadanesvan abandonant el català al País Valen-cià des de mitjan segle XIX –de formapausada en els seus inicis i de maneracada vegada més accelerada cap a mit-jans del XX– en un moment en què l’ú-nic model nadiu que hi havia eren elssainets al més pur estil comarcà i alguns

en un valencià apitxat que devia ferferedat a les orelles dels meus besaviselxans. I la intensa recuperació del ca -talà, a les grans ciutats valencianes,comença a produir-se a partir dels anyssetanta, quan el model de català ésd’una certa rigidesa pel que fa al con-junt de tot el territori però d’una clare-dat absoluta. Això no m’ho invente,perquè, més enllà d’haver-ho viscut, heestudiat i he publicat diverses anàlisissobre els censos lingüístics que s’hanfet al País Valencià d’ençà dels anysvuitanta, i conec amb tot luxe dedetalls l’evolució lingüística de l’ex-trem sud valencià.

En tot cas, no s’ha de bandejar resi s’ha de deixar que siga el temps quidecidesca les coses dintre una llenguai una unitat retrobada. I algunes solu-cions lingüístiques comunes que avan-cen arreu de tot el domini lingüísticsón d’una cohesió absoluta pel que faa més d’un aspecte. Intuesc que pocpodrà fer l’AVL per impedir aquestaevolució interna, tot i que els dialec -tòlegs clàssics i alguns secessionistesmoderats no admetran mai en questesde camp, dutes a terme entre la po -blació més compromesa i amb un úsde la llengua culta més elevat. Perlògica aquestes solucions se ran lesque més s’escampen en les pròximesgeneracions, però no volen saber-neres. Lamentablement hauran de cer-car població cada vegada més en -vellida i poc alfabetitzada per a man-tenir el mite sobre quin és l’estatdialectal rebut de la primera meitat delsegle XX, el qual pretendran canonit-zar com a model tradicional valencià,com si el català fos incapaç de tornara convergir com en la seua època mésesplendorosa. N’hi ha alguns que s’a-treveixen fins i tot a despatxar neolo-gismes catalanescs, amb l’asseveracióemprenyada que allò que s’ha aprèsals llibres, a l’escola o a la televisió noaprofita i no és bon valencià tradicio-nal. A vegades fiquen el peu dintre delpoal, o de la galleda, com quan afir-men que cursa és un neologisme alCamp d’Elx, on no s’ha dit mai tradi-cionalment cap altra cosa: la maret’enviava a fer una cursa ràpida per-què necessitava que li fesses el recapteo perquè li faltava farina o llevat (i nomai rent) per a fer pujar la coca.

És curiós observar que aquestsmateixos dialectòlegs no donen el ma -teix tracte als castellanismes recents,malgrat que s’hagen introduït per via lli-

LLENGUA NACIONAL - núm. 45 - hivern del 200312

TR IBUNA

L’Araceli davalla portant l’ànima de la Mare de Déu

!

Porta principal de la basílica de Santa Maria, escenari dela representació de la Festa o Misteri d'Elx, drama sacro-líric. Es fa els dies 14 i 15 d'agost, de forma ininte-rrompuda des del s. XV.

bresca, escolar o televisa d’ençà de1960. Si això aprofita per a demostrarla major permeabilitat de determinatsparlars extremomeridionals al castellà,som-hi! Aquest defecte congènit caste-llanitzant nostre és un axioma recone-gut per la dialectologia catalana i, pertant, tot s’hi val. Hi ha qui encara estu-dia els castellanismes crus de l’extremsud, sense adonar-se que alguns estanen un retrocés espectacular. Els avisdiuen blau i els pares també diuen cadavegada més blau. Els adolescents i xi -quets catalanoparlants gairebé ja nodiuen altra cosa que blau. Alguns dia-lectòlegs, però, us diran que encaradiem assul, com fèiem els joves elxansdels anys setanta. En canvi, dels moltscatalanismes recents o recuperats no enfan esment, malgrat que alguns se sen-ten ja en boca de persones amb una for-mació elemental. Deixeu-m’ho dir ambmés fraseologia elxana viva i arcaicaalhora: les coses cauen per son pes.

No em crec que cap gramàtica sigaautènticament popular, igual que noacabe de creure la fal·làcia dels models«demòtics» de llengua. L’evolució de laliteratura valenciana del segle XX i lallengua emprada pels autors més cultesens demostren que hi ha un constantdesig d’apropament en el català con-temporani, tant pel que fa a qüestionsmorfosintàctiques com lèxiques, sensearribar per això a la convergència abso-luta; perquè és sabut que qualsevolevolució s’assumeix sempre de maneragradual. Per incidir en qüestions delèxic: els catalans, valencians i balearsconreadors de la llengua acostumem aemprar tot el thesaurus de la llenguasense deixar de partir, com no podiaser d’altra manera, de la nostra parlaimmediata. Hi ha valencians que noacaben d’entendre que als d’Elx enscoste tant emprar ací o dins, com aqualsevol de Barcelona, perquè de sem-pre hem dit aquí i dintre per aquestacomarca remota.

També és una fal·làcia que els valen-cians siguem els grans perdedors enaquesta batalla de petites renúnciescasolanes. Com vosaltres, llegesc molten català; em referesc al llenguatgeperiodístic, i a la literatura i fins i tot ala paperassa administrativa. És evidentque els escriptors catalans, valencians ibalears fem aquest exercici de con-vergència i que això és així en aqueststres grans territoris, encara que espodria arribar a un punt en què la con-vergència quedés aturada, i no hem de

renunciar mai a l’accent nadiu. El queno m’aprofita són les passes fetes d’es-quena per a allunyar-nos de fites que jahan estat superades. Alguns esmentenels missatges famosos de Fabra alsvalencians «d’apropar-nos a nosaltresmateixos», com si no haguessen passatmés de vuitanta anys i com si els valen-cians actuals parléssem i escrivíssemencara com a la primeria del segle XX ocom en el moment de la signatura deles Normes de Castelló en 1932. ¿Si dela nit a l’endemà observem que elsjoves de les ciutats valencianes tornena emprar en la llengua col·loquialaquest o ha gués –això ala Go vernació d’Oriolaes tà demostrat queencara es feia i es par-lava així en els seglesXVII-XVIII–, hauríem deprohibir-ho? Alguns s’e - nutgen perquè hò mensha re trocedit en la parlaquotidiana del darrermig segle i som moltsels valencians que diemho mes sense gairebéadonar-nos-en. Estavaquasi convençut queaquest fenomen for-mava part del meu idio-lecte, fins que em vaigadonar que això s’este-nia cada vegada mésarreu del país i no tansols a la meua comarca.I així ho pronuncienmolts locutors valen-cians, tant a la televisiócom a la ràdio, i no ensón conscients. Un parell de genera-cions de normalització lingüística i demitjans de comunicació compartitsdesembocaria en la mateixa con-vergència que de fense. Però és queaixò ja és una realitat a moltes comar-ques valencianes i la cosa s’encetà ja faun parell de generacions, i no estic dis-post a renunciar-hi per res del món. Unaltre exemple: resulta que a casa recu-perem tots el vermell dels avis, ambtanta tradició al Camp d’Elx i a l’extremsud, i ara a València volen que diguemroig i posen roig a les llibretes escolarsdels nostres infants. I per a nosaltres elroig és una tonalitat que va del color deles castanyes al ros daurat dels cabells.¿Haurem de tornar a dir encarnat, comfèiem tots al curs inferior del Vinalopó,menys alguns avis, que es mantenienfidels al seu vermell ancestral? Quan els

de l’extrem sud diem roig, ens és difí-cil de veure-hi el vermell o l’encarnat.No deu ser que vermell es diu molt alPrincipat i que a València no acaba d’a-gradar que uns valencians diguem ver-mell de sempre? Què hem de fer? Femuna llengua catalana comuna o ensdediquem tots a trencar la baralla?

Entre un IEC unitarista i una AVLregionalista?

M’espanten, doncs, gramàtiquesque pensen que el seu deure és tan solsprescriure per a una part del territori iper a un estadi evolutiu fossilitzat d’uns

parlars valencians determinats. Si lasituació política ens obliga a influir-hi ipodem fer-ho, hem de saber filar moltprim i molt unitàriament. El cas és quetampoc no es pot fer una gramàtica algust de tots els valencians, i l’única aca -dèmia que procura normativitzar per atothom és l’Institut d’Estudis Catalans,per molt que vulguen fer-nos creureque això no és així i que al IEC no enstenen en compte. Que jo sà piga, és l’ú-nica acadèmia on hi ha mem bres detot el territori lingüístic, fins de l’antigaGovernació d’Oriola.

La realitat política, però, és que elsvalencians tenim AVL i que haurem d’a-prendre a conviure amb aquesta espasade Dàmocles damunt el nostre cap. Sialguns no ens en refiem, no és culpanostra, sinó tan sols del fet que unabona part dels membres no reuneixen

LLENGUA NACIONAL - núm. 45 - hivern del 2003 13

TR IBUNA

La Dama d’Elx

les condicions que la mateixa llei diuque haurien de reunir. L’AVL havia denàixer per a superar un conflicte polí-tic, però mai de la vida per a llevar legi-timitat a les universitats valencianes nials professors i escriptors valencians,que sabem perfectament que parlemen llengua catalana. Ara, que no s’es-panten els polítics conservadors espa -nyolitzats si les novel·les valencianes sesegueixen venent tant o més a Barce-lona i Palma que a València.

En un país tan petit com el nostre–on gairebé tothom es coneix– sobtaveure que alguns dels defensors mésabrandats d’aquest neoregionalismelingüístic ens acusaven fa poc més d’unlustre, a alguns, de ser massa valen-cians i massa poc catalans perquè escri-víem com ho fem ara, amb una llenguaviscuda i volguda des de la bressola,que desitja convergir amb tota la llen-gua catalana però que de lata, de formamolt moderada, que l’autor és valencià.No seré jo qui negue el dret que totintel·lectual té d’evolucionar; peròaquestes evolucions entre filòlegs nom’acaben de convèncer, perquè sem-pre he estat del parer que un filòleg ésmés un tècnic que no pas un intel·lec-tual, encara que alguna vegada espuguen conjuminar totes dues condi-cions. És evident que l’Institut d’EstudisCatalans és l’única acadèmia de la llen-gua catalana on hi ha lingüistes i filòlegsde tot el territori amb una meta clara:aportar allò que cada territori ha d’a-portar a la llengua sense viure gaired’esquena a la resta. Les acadèmies re -gionals de la llengua no m’interessengaire ni em convencen, encara quehauré de conviure amb l’única acadè-mia regional de la llengua catalana quehi ha al món i que ho professa ambdes vergonyida i oberta insolència.

Haurem de convenir, doncs, quequalsevol prescripció sempre serà ar -bitrària i que algunes coses que ara esdenuncien com a poc valencianesavancen per l’evolució interna de lallengua parlada. També sóc aquí perrecordar-vos que la variació regionalvalenciana és interessant i que s’ha detenir en compte. Aquesta variació dia-lectal interna valenciana és la millorgarantia que tenim de la unitat de lallengua catalana al País Valencià. Amés a més, en condicions polítiquesfavorables, es pot desembocar perfec-tament en un aquest o en un venir, dela mateixa manera que la influència del’espanyol féu evolucionar molts cata-

lanoparlants –no pas tots– en un altresentit. Que la cosa aparegués en elsegle XVI o en el XVIII tan sols ens indical’antiguitat de la nostra colonització,però no hi ha res absolutament irre-versible, malgrat que ens haurem dedeixar guiar pel bon seny. Quan duesllengües veïnes –com ara l’espanyol i elcatalà– són realment independents, éscert que acostumen a triomfar les for-mes patrimonials més allunyades del’altra llengua per aquest mateix desigd’independència. El que passa és quehi ha un sector de l’AVL que semblaespecialment preocupat per consagrarformes que ens allunyen de la norma-tiva del IEC (com ara venir/vindre) mal-grat que ambdues variants es donenen parlars de tot el domini lingüístic. Al’hora d’ara, venir i tenir són les formespopulars de l’extrem sud valencià i hanreculat de gran part de la resta del terri-tori valencià en èpoques relativamentrecents. Així i tot, queden relegadescom a formes secundàries i estan con-demnades a no aparèixer en els mate-rials educatius escolars ni en el llen-guatge administratiu de la GeneralitatValenciana.

En unes jornades universitàries dellengua celebrades al sud del País Va -lencià, un il·lustre filòleg em deia:«Com a valencià del Vinalopó i direc-tor d’una revista en català has d’em-prar solucions d’altres comarquesvalencianes sempre que la teua parlanadiua no t’aporte una soluciógenuïna. I això, tant pel que fa al lèxiccom a les frases fetes.» I per quins setsous no puc emprar una solució del’Empordà o del Pla de Mallorca? Defet, sovint dubte si un mot o gir l’he ditde tota la vida o l’he incorporat en elsdarrers vint anys i no tinc ni idea de sifa cinquanta anys això tan sols era viuen uns quants centenars de llegües dela meua llar extremomeridional. I, ésclar, són solucions que empre oralmenti que escampe, i que són normals enboca dels meus fills, que les han here-tades, i a vegades agafe al vol els vellshavent-ne incorporada o recuperadaalguna. Els espa nyols han incorporatmés americanismes d’ençà que hi hasèries televisives veneçolanes o mexi-canes a la televisió que en els darrerstres segles. I alguns es neguen areconèixer que molts va lencians veiemla televisió catalana cada dia i que lesrelacions interdialectals han estat ple-nament restablertes, si més no pel quefa a aquesta banda del territori, perquè

és cert que hi ha un gran dèficit devalencianitat oral a Catalunya. Potsers’haurien d’esmerçar més esforços atenir una bona televisió en català al PaísValencià, amb la intenció d’exportar-laal Principat i les Balears, i de contami-nar-nos tots més, si cal. Aquí és on veiguna tasca magnífica per a l’AVL. Desegur que no els sem blarà malamentque els parlants d’aquesta llengua tin-guem més relació els uns amb els altres.Així, en compte d’alegrar-se pel tren-cament del procés de «patuesització»,n’hi ha que posen el crit al cel perquèalgun mot de la seua comarca es diumenys que fa vint anys o ja no es diu.Hem de salvar-ho tot, és clar, però hemde deixar que la llengua circule i façales seues tries des de la coneixença recí-proca, amb la vigi lància que qualsevolpoble normal té sobre la seua llengua.»

El que ens hauria de preocuparrealment hauria de ser no pertànyer aun diasistema difús, sinó a una comu-nitat lingüística forta en un món on lesúniques llengües que sobreviuran se -ran les que estan disposades a dur aterme determinats petits sacrificis in -tralingüístics dialectals sense haver derenegar de res fonamental. Ho hem defer entre tots els catalanoparlants i hohem de fer plegats. Així si els jovesvalencians evolucionen en consonànciaamb la resta del territori lingüístic, noseré jo qui en diga ni pruna. En canvi,m’enutjaré cada vegada que veja unbell gir, un bell mot valencià o unabella partícula lingüística escarnits peraltres que creuen que llur forma és lamillor. I esclataré en una rialla francaen sentir alguns valencians afirmar queel petit, encara viu, semànticament es -pecialitzat a la meua comarca, no ésvalencià i que he de dir sempre xicotetcom a genèric.

Per acabar, els de l’extrem sud hemde començar a fer-nos notar cada ve -gada més a València, Barcelona i Pal -ma; per això agraesc la magníficaoportunitat que em brinda LLENGUA

NA CIONAL. ¿Sabíeu que el primer llibreen llengua catalana estandarditzada,amb influències elxanes clares, Cadellsde la fosca trencada és de Gaspar Jaéni Urban i data de 1974? Nosaltres, elsd’Elx, no érem a Castelló quan se sig-naren els acords de 1932, però algunsdels elxans que em precediren eren aPrada de Conflent l’any 1969, quan lacosa començà a moure’s com no s’ha-via mogut mai.u

LLENGUA NACIONAL - núm. 45 - hivern del 200314

TR IBUNA

Si l’home més entrat en anys delplaneta ara mateix fos de... Mós-toles, posem per cas, ja hauríem

hagut d’anar a la farmàcia a comprarun sac de biodramines. El bombardeigtelevisiu seria inaguantable. El carropotent podria exhibir un altre rècord.Però no. Tenim el títol nosaltres i a mila cosa no em deixa indiferent. És unhome encantador. El vaig visitar amb elmeu amic Antoni Mestre, quan estavaa punt de complir cent onze anys. Éssobrer dir que és la persona de mésedat que hem entrevistada. El motiu del’enquesta: l’Atles ornitonímic de lesilles Balears.

Joan Riudavets Moll, de can Pere,que va néixer al poblet des MigjornGran, a l’illa de Menorca, dia 15 de de -sembre de 1889, va identificar sobreuna guia quaranta-tres ocells de lesBalears i els va reconèixer amb els nomsmenorquins que els donen els pagesosdes Migjorn. Si tenim en compte la sevaedat i el fet que el seu ofici de sabaterno està gens relacionat amb el món delsornitònims, la xifra és respectable.

Ara, a punt de complir cent catorzeanys, s’ha convertit en l’avi del planeta,després de la mort d’un japonès que,si fa no fa, tenia una edat consemblant.El seu anecdotari és, evidentment, benatapeït. De cop i volta, tots els polítics,illencs i espanyols, volen sortir a la fotoamb ell i tals encontres generen conta-relles que poden arribar a assolir lacategoria de mite. Imagín que en córrerd’una boca a l’altra es deuen deformaruna mica. Això ja se sap. Ell és un homeassossegat, que no pateix gens percausa de les llunes que porta a l’es-quena, amb la lleugeresa d’una miloca.Té una salut de ferro i està més sa queun gra d’all. Està ben tranquil perquèdiu que d’homes tan antics de dies se’nmoren poquíssims. I té tota la raó.

Hom diu que li demanaren si fu -mava i va contestar que no, que haviafumat però feia molts anys que ho haviadeixat, quan en tenia devers vuitanta-sis. És clar que, per a ell, la vuitantenaés un edat tendra. Una cosa sem blant

deia el patró Esteve de Felanitx quan, amés de cent anys, veia passar unaal·lota jove: «Quina femella!; qui ten-gués vuitanta anys!»

Respecte a Riudavets, conten que elpresident de l’Estat li va fer una visita decortesia, després de passejar el bigotiper la costa nord de l’illa: «Hoy hemosestado en Favàritx.» «-Uuuuuuu! Fava-aaaàritx! -va ulular Riudavets-; em pensque fa més de cent anys que no hi heestat!» I és que una illa, per petita quesigui, pot esdevenir un continent. Unfor menterer em parlava, no fa gaire, dela immensitat de la Mola, perquè l’ha-via trescada amb el cavall d’en Cama ila mula d’en Taló, o sigui a peu, darrerela caça, panteixant amb la llenguadefora.

Tornem al tema: també el cap del’Estat va voler saludar Riudavets. Perla pregunta que li féu, el monarcaestava endarrer de glapir el secret de lalongevitat. Cal dir que a can Pere ensaben molt, d’això, perquè l’amo enJoan té un germà de més de cent anys,del qual no es parla tant, perquè dinsla família només ostenta una honorosamedalla de plata, i encara un altre, aixímateix discreta medalla de bronze, quedeu estar a punt de passar la meta delsegle. Tres germans, tres-cents anys ibusques. Idò això: el visitant reial li vafer la pregunta pertinent sobre la fór-mula, òbviament màgica, del viuremolt. Clar i llampant, en Riudavets lienflocà aquesta trilogia, encapçaladaper infinitius: «Menjar de tot, no estarbarallat amb ningú i tenir idees repu-blicanes.» «Usted, va bien!», li va dir elrei. «Ja ho sé, jo, que vaig bé!» Aixím’ho contaren i així ho dic.

Doncs, l’home que s’ha enfilat alque ara és l’arbre més alt de la vidahumana parla la mateixa llengua queRamon Llull, un poc més evolucionada,com vosaltres, com jo mateix, i això emfa un goig fora mida. Diu pa, cel, ona,jonc, cavall, barranc, k..., paraules,totes elles, que el meu codi reconeixsense encendre cap llumet vermell niengegar cap siulet estrident. És de l’illa

veïna, i per això del meu mateix clan tri-bal. Ralla català, perquè ralla menorquíi també diu fiet, açò, mesquí, boni,got... El seu univers de vivències és esMigjorn.

Li vaig demanar que em digués elstopònims de la seva àrea. Em va dirmolts noms de lloc, ajudat per la sevafilla que adesiara li refrescava la memò-ria. La frontera delimitadora del novellmunicipi menorquí era una barrerainfranquejable: «Aquest lloc no! No ésdes Migjorn, no és nostre.» La seva fillaadreçava el rumb: «És igual; aquestshomes només volen saber com dius elsnoms dels llocs menorquins.» «Peròaquest lloc és des Mercadal i no l’hi hande posar, a sa llista.» Ens va donar de -talls dels anglicismes de la nomencla-tura del joc de mèrvels. Té una me mòriad’orifany, d’elefany, com dirien a la sevailla. Com a mostra, transcriuré una ora-ció miraculosa que sap de la seva àviamaterna. Servia per a guarir el foc desant

Antoni:No fa gaire, vaig comentar a una

colla d’amics el fet d’aquesta proesavital tan extraordinària, assolida desprésde l’òbit de l’avi nipó. La reacció d’und’ells, que té molta experiència com asociolingüista, no es va fer esperar: «Ésben clar: per a viure molt s’ha de parlarcatalà o japonès, i, per als occidentals,el català és molt més fàcil.» L’eslòganem pega arpades a la ment amb llon-gos de guepard: si vols viure tant comun patriarca, parla català.u

LLENGUA NACIONAL - núm. 45 - hivern del 2003 15

TR IBUNA

L’home més vell del món parla català

COSME AGUILÓ

Sant Antoni, amic de Déu,confessor totpoderós,sa meva ànima encomana Déu i a vós,que mos guardeu d’aquell foctan rigorósi d’aquella espiraque va de nits i va de dia.Sant Antoni voldrà veurela gran virtut:als malalts donau saluti pa al matrimoni.Oh gloriós sant Antoni!,guardau-mos d’aquell foci del dimoni.

Massa sovint hem de sentir –i dellegir i tot– que parlar en catalàals nouvinguts, als forasters,

als estrangers és una mostra de malaeducació, de tancament. Des de famolts anys estic convençut de la situa-ció contrària, és clar, però només d’unparell d’anys ençà he trobat un argu-ment que em sembla que és definitiuper a desemmascarar, o almenys per afer rumiar, aquells que s’aferren aaquesta idea com el nadóafamat s’afer ra al mugrómatern, si gui amb unaestratègia calculada,sigui per ig no rància.L’argument l’he fet ser-vir tant en cercles d’a-mics i coneguts com enels debats sociolin -güístics que, al menysuna vegada l’any, femamb els alumnes d’ESO ide batxillerat, i la veri-tat és que, com a mí -nim, ha creat un punt dereflexió i de con trovèrsianou, so bretot havent-hicom hi co men ça d’havertants sud-americans imagrebins a les nostresaules.

L’argument és moltsenzill, gairebé podríemdir que és una girada demitjó: si parles català ambels familiars, amb els amics, amb lagent que t’és més propera, i així queapareix un foraster canvies de llengua,no mostres per aquesta persona capmena d’educació, de respecte, dedeferència; més aviat li estàs dient queno forma part dels teus, que és diferenti que això, a tu, ja t’està bé. En defini-tiva, l’estàs marginant, l’estàs excloent,li estàs vedant el dret de formar part delteu grup d’una manera plena, sensebarreres. Tu parles la teva llengua a unnouvingut, doncs, perquè vols que siguiun més, perquè vols que s’integri, per-què no fas cap diferència entre ell i elveí de tota la vida o el company de

curs. Qui no ho fa, en canvi, li estàdient que és diferent, que no té dret aformar part del grup, que sempre seràun foraster, un nouvingut, un immi-grant. L’argument que tant s’haviaesgrimit de l’educació, del respecte,etcètera, s’ha girat completament encontra dels qui el defensaven.

M’he animat a posar-lo per escrit enaquest breu article per dues raons,fonamentalment. En primer lloc, per-

què em va cridar l’atenció que en unacomarca tan catalanoparlant i cons-cienciada com Osona, la gent tinguitendència a parlar castellà als immi-grants, «per deferència», com indicavaun reportatge d’allò més interessantsobre l’estat de la llengua, publicat dinsPresència (núm. 1645, 5-11/9/2003,p. 11). «¿Si a Osona hi passa això, quèdeu passar al Baix Llobregat, al Ma -resme...?», em vaig preguntar. I ensegon lloc, perquè una carta publicadaen diversos mitjans de comunicació isignada per una quinzena d’associa-cions molt diverses però relacionadestotes amb el món de la immigració

(Associació Cultural per Colòmbia iIberoamèrica, Associació de Treballa-dors Marroquins a Catalunya, etc.),m’ha fet adonar –com ja m’havia pas-sat amb alumnes estrangers que defen-saven la mateixa postura que jo intro-duïa en el debat– que el que volen elsnouvinguts és que els tractem amb lamàxima normalitat, i aquesta mà ximanormalitat vol dir ajudar-los també aaprendre la nostra llengua. Permeteu-me de reproduir un parell de fragments

de la carta esmentada, con-cretament de la publi-

cada en El 3 de Vuit del 2-5-03, p. 68): Em sembla que són unes paraules

contundents, que ja teniu un nouargument si algú gosa dir-vos que soumolt poc considerats –o mal educatsi tot, segons qui us ho digui– pel fetde parlar català a un magrebí, a unequatorià, a un suec... Ara només calfer l’esforç de substituir un costumque ens fa més mal que una pedre-gada, que ens va arraconant la llen-gua i ens la va convertint en una einade comunicació cada vegada menysnecessària.u

LLENGUA NACIONAL - núm. 45 - hivern del 200316

TR IBUNA

Parlar en català als nouvinguts

PERE MARTÍ I BERTRAN

«Entenem què repre-senta per als catalanspoder parlar en català.

»Per això nosaltres,que som anomenats per-sones nouvingudes o nousimmigrants –hi ha cap diaen què es deixi de ser unnouvingut o un nou immi-grant?–, però volem sercatalans com tothom, vo -lem participar de la llen-gua catalana com la restade la població.

»Com que la llenguacatalana és un vehicle d’in-clusió, volem manifestar lanostra voluntat de fer-netambé la nostra llengua, idemanem a les adminis-tracions i a tota la ciuta-dania el seu suport per aaconseguir-ho.»

Pel que fa a l’ús de la preposició a ambel complement directe, creiem que caleixamplar una mica els casos en quèexcepcionalment aquest complementadmet la preposició. Concretament,proposem de fer una interpretació àm -plia de la norma que autoritza a posarla preposició en les frases que podrienresultar ambigües.

En efecte, es produeix un cert tipusd’ambigüitat quan hom comença lafrase amb un terme que sembla el sub-jecte (perquè no duu preposició) i des -prés resulta que és el compl. directe(casos de CD de persona tematitzat al’esquerra). Per això creiem legítim deposar-hi la preposició. Exemples d’a-quest ús legítim (amb la preposició a):

• Al senyor Puget només el mou el desigd’apaivagar els esperits i, així, evitarperills per al futur (Pla, Obres comple-tes 19, p. 411).

• Al just no el perjudiquen les tenebres. /Perquè als qui es refien de la pràcticade la Llei, més aviat els amenaça unamaledicció, ja que l’Escriptura diu...(citacions bíbliques).

• A la gent, no els enganyaràs.

Exemples sense preposició que fanestrany o resulten incòmodes per al lec-

tor (perquè ha de reinterpretar el queha llegit):

• «Els nens, els divertia la indumentària esti-val d’en Melrosada» (Sagarra, Obrescompletes, Prosa, p. 33).

• «Ara, l’altra filla, Anita, la possibilitat d’a-quest enllaç la molesta» (Pla, OC 27, p.184).

• «De la compenetració de la dona i la llen-gua hi guanyaria la dona, i la llenguatambé. La desnaturalització ningú noperjudica tant com la dona, perquè ladona és una obra delicada i una pro-ducció més serena» (Guerau de Liost,Obra poètica completa, p. 790).

Exemples discrepants (en primerlloc, la solució que creiem millor):

• A Déu, ningú no l’ha vist mai (trad. bíblicade Jn 1,18 segons BCI; cf. A Déu ningúl’ha vist mai, El Sant Evangeli, i A Déuningú no l’ha vist mai, NT de Claret) /«Déu, mai ningú no l’ha vist» (id.segons Bíblia de la FBC; cf. «Déu, ningúno l’ha vist mai», Bíblia de Montserrat).

• Als nostres germans difunts i a totsels qui han sortit d’aquest món en lavostra amistat, admeteu-los al [sic] vos-tre Regne (text de la pregària eucarísticaIII, primera versió, any 1975) / «Els nos-tres germans difunts i tots els qui han

sortit d’aquest món en la vostra amis-tat, admeteu-los al [sic] vostre Regne»(id., segona versió, any 1990; és a dir,que aquest text va sofrir una ultracor -recció).

La legitimitat de l’ús que acabemd’exposar és també defensada pel trac-tadista Joan Solà, el qual fins i tot lidóna més abast1.

Semblantment, encara que el DGLC

diu que el verb seguir és transitiu (i,entre altres, dóna l’exemple: El diu-menge, ¿quin dia el segueix? –El di -lluns), creiem que, quan el seu comple -ment directe s’anticipa, és lícit de fer-loprecedir de la preposició a, per claredat,com feia el mateix Fabra: Als exem-ples de «però» inicial segueixen elsexemples de «però» intercalat (Fabra,La coordinació..., p. 3). Així també hofa l’italià: Alla pena séguita il pianto,text que podríem traduir per A la penasegueix el plor.u

1. Nosaltres, de moment, ens limitem a defensarl’ús de la preposició en els complements direc-tes de persona anticipats, perquè veiem unaraó molt forta per a fer-ho, com hem explicat,sense negar que, en altres casos, pugui haver-hi altres raons, que ara no estudiem.

LLENGUA NACIONAL - núm. 45 - hivern del 200318

S INTAXI

Hi ha un grup d’adverbis habilitats coma preposicions1 que admeten l’addicióde la partícula de2 (dalt, damunt,darrere, davant, dessota, dins, sobre,sota, vora). Ara bé, cal saber que éspreferible la forma simple (sense de)quan aquestes preposicions –concreta-ment, damunt, darrere, davant, dins odintre– van seguides d’un determinant(article, adjectiu demostratiu, etc.). Perquè? Doncs per tradició, per raons esti-lístiques (així la frase resulta més àgil,menys carregada) i d’acord amb el quefan altres llengües romàniques (com elfrancès i l’italià) que no han experi-mentat l’evolució típica del castellà(llengua que usa sistemàticamentencima de, detrás de, delante de, den-

tro de; en canvi, la prep. ante, sinò-nim, a vegades, de delante de, no téel de). Cridem l’atenció, doncs, sobreaquesta preferència, que avui moltsignoren.Exemples:

• El llum és damunt la taula (millor que «Elllum és damunt de la taula»).

• Amb les mans darrere l’esquena (millorque «Amb les mans darrere de l’es-quena»). Era una festa darrere l’altra(millor que «Era una festa darrere del’altra»). El poble és darrere aquell puig(millor que «El poble és darrere d’aquellpuig»).

• Tots van comparèixer davant el jutge(millor que «Tots van comparèixer davant

del jutge»; cast. ante el juez o delantedel juez).

• Els peixos viuen dins el mar (millor que «Elspeixos viuen dins del mar»). Dintreaquest conjunt de coses... (millor que«Dintre d’aquest conjunt de coses... »).u

1. El Català / 2, p. 168.2. Aquest additament de la preposició de és prac-

ticat per la majoria dels escriptors en dos casos: – quan la preposició no precedeix immediata-

ment el seu complement: darrere mateix del’església, etc.

– quan el complement és un pronom personal:davant d’ell, davant seu, etc.

La preposició «a» amb el complement directeJOSEP RUAIX

(Extret del llibre Observacions crítiques i pràcti-ques sobre el català d’avui / 1, pp. 147-149)

La preposició «de» davant els determinantsJOSEP RUAIX

(Text extret del llibre Observacions crítiques ipràctiques sobre el català d’avui / 2, p. 49)

En el llenguatge espontani de moltsparlars catalans i contemporanis éscaracterístic l’ús d’un article, dit per-sonal, davant els noms de pila i cog-noms (en masculí, en o el ; en femení,la o na).

Avui dia, però, per analogia es notala tendència a estendre l’ús de l’articlepersonal a altres casos i en altres nivellsde llenguatge. Per això cal recordar icon cretar les recomanacions expressa-des pels gramàtics.

Pel que fa als personatges històrics–i com més antics són, més val la reco-manació–, s’ha de recomanar decidi-dament que no s’hi empri l’article per-sonal, encara que siguin personatgesde ficció. Exemples:

• un poema de Maragall, de Jacint Verda-guer, d’Ausiàs Marc, de Pemán, d’An-tonio Machado, de Rubén Darío, deRosalía de Castro, de Victor Hugo, deRonsard, de Goethe, de Shakespeare,de Petrarca, de Dante1, de Virgili, d’Ho-raci, d’Homer;

• una obra d’Enric Morera, de Falla, deBizet, de Beethoven, de Claudio Mon-teverdi;

• un fet protagonitzat per Cambó, per RafelCasanova, per Jaume I, per Blanca deNavarra, per Napoleó, per Bismark, perLleó XIII, per Cèsar, per Cleopatra, per

Alexandre el Gran, per Jesús, perMaria2, per Moisès, per Judit, perSalomó;

• Pilar Prim (personatge creat per NarcísOller), Tartarí de Tarascó, Coriolà (per-sonatge de Shakespeare), Aida (prota-gonista d’una òpera de Verdi), Laura(personatge en les obres de Petrarca),etc. (No «un poema d’en Maragall,d’en Jacint Verdaguer, de l’Ausiàs Marc,etc.».)

Pel que fa als personatges contem-poranis, s’ha de distingir.

´ En un nivell de llenguatge for-mal, sobretot escrit, s’ha de tendir aevitar l’article:

• un discurs de Jordi Pujol, de Felipe Gon-zález, de Mitterrand, de Helmut Kohl,de Kennedy, de Margaret Thatcher, deJoan Pau II;

• una cançó de Lluís Llach, de Raimon, deMarina Rossell, de Joan Baez, de FrankSinatra, de Charles Aznavour, de Mina,etc.

´ En un nivell de llenguatge fami-liar o col·loquial pot posar-s’hi l’article.En les obres narratives, tant escrites(novel·les, contes...) com orals (teatre,cinematografia, televisió...), s’hauria detendir a reservar l’ús de l’article per a

quan hom vol donar aquest caràcterfamiliar o col·loquial (i, repetim-ho, nofer-lo servir mai amb personatges d’al-tres èpoques).

Per resumir, podríem dir amb AlbertJané (Avui, 20-1-80): «... com més dis-tant és el personatge, en l’espai o en eltemps, més cal tendir a prescindir-ne[de l’article personal]»3.u

1 Alguns imiten l’ús italià de posar l’article davantels cognoms de personatges històrics; però calsaber que, àdhuc en aquest cas, no es posadavant els noms de pila. Observeu aquest textde Leopardi (Prose e poesie, p. 97): «... e cheil Descarte, Galileo, il Leibnitz, il Newton, ilVico, in quanto all’innata disposizione dei loroingegni, sarebbero potuti essere sommi poeti;e per lo contrario Omero, Dante, lo Shakes-peare, somni filosofi» (on Galileo i Dante,noms de pila, van sense article; d’Homer nose’n coneix el cognom).

2 Notem: Maria Magdalena, però la Magdalena,com la Samaritana, el Cirineu, etc. És a dir,aquests noms bíblics porten l’article quan sóngentilicis o similars (Maria Magdalena equivala Maria de Magdala; la Samaritana, la dona deSamaria; el Cirineu, [Simó] de Cirena, etc.).

3 En aquest mateix sentit s’expressaven FrancescVallverdú i Joan Solà dins Actes de les Sego-nes Jornades d’Estudi de la Llengua Norma-tiva, pp. 93, 116, 118.

S INTAXI

L’article davant els noms de personaJOSEP RUAIX

(Text extret del llibre Observacions crítiques ipràctiques sobre el català d’avui / 1, pp. 94-95)

TOTA LA VIDA FENT GALETES

Trias, néts de Joaquim, SA

Ctra. de Sils, 3617430 Santa Coloma de Farners

Tel. 972 841213Fax. 972 842414

www.triasbiscuits.come-mail: trias@triasbiscuits.com

Ésser en un llocEn català, expressem amb el verb

ésser, emprat intransitivament, els sig-nificats següents:

1. Arribar o haver arribat a un lloc:— Ja som a Sants. — Anàvem cap a can Serra i aviat hi fórem. — En essent prop de la vila baixarem del

cotxe. — Quan fou a la cantonada, caigué a terra.

2. Trobar-se circumstancialment enun lloc:— Patufet, on ets? –A la panxa del bou. — Vós hi éreu, al molí, aquell dia.— Avui ja era fora abans de trenc de dia. — Va trobar que valia més deixar passar

temps, ara que ell era a Barcelona.

3. Existir, haver-hi:— El Partenó és la més rica joia que al món

sia.— Tothom qui és en aquest món passa

penes i treballs.

Ara ens cal comentar que, és clar,no és gens sorprenent que els signifi-cats 1, 2 i 3 puguin tenir significatscoincidents en alguns contextos.

Estar en un llocQuan els catalans diem que algú

està en algun lloc, volem significar quehi passa temps. El temps que hi passa

pot explicitar-se quantificat, si en elcontext hi ha un circumstancial dedurada; no hi consta quantificat,aquest temps que hi passa, si no l’a -com panya cap circumstancial detemps. Vegem oracions en què figurael verb estar sense cap circumstancialde du rada limitada:— Ell s’està [passa temps] al peu del fines-

tró, prenent l’aire si és a l’estiu.— Quin dia, Roseta! Quin dia per anar a

batejar! Llàstima que et tinguis d’estar[passar temps no movent-te’n] al llit ino puguis venir amb nosaltres.

— En Ramonet va complir. Continuavaanant a Llotja però s’estava a l’escrip-tori, portava la correspondència.

— L’amant era aquell home de barba car-golada i posat de gata moixa que estavaallí, davant d’ella en un racó del presbi-teri; aquell home que semblava queestés pregant a Déu.

Són frases de l’Auca del senyor Esteve (Rusiñol)i de Estudis (E. de Fuentes).

Ésser en un lloc o estar en aquestlloc no són, doncs, dues paraules dife-rents per a dir una mateixa cosa. Hohem vist en explicar el significat decada una: diferent l’una de l’altra.

Hi ha una frase molt expressiva deldiccionari Fabra:— Demà serem a Vic a les vuit: hi estarem

quatre hores.

El primer verb, serem a Vic, vol dir

arribarem a Vic, a les vuit. Demà a lesvuit és la data de l’arribada a Vic; és,doncs, el circumstancial de datació, elcircumstancial no duratiu. Encara quevuit figuri en els quantitatius, en la fraseanterior no és ni adjectiu ni pronom,és el nom d’una hora del dia.

Quatre hores és el temps que pas-sarem, que estarem, a Vic. El circums-tancial de durada limitada és, doncs,quatre hores, en el qual hi ha l’adjec-tiu quatre.

«Estar» i «estar-se»Una particularitat que ens pot aju-

dar a fer servir bé el verb estar és veuresi hi és adient fent-lo pronominal, vulldir, si emprant-hi estar-se també escaua la frase. Em fa l’efecte que quan elcastellà ens va fer insegura la diferèn-cia entre ésser i estar, el català viventva fer molt habitual emprar estar-se,que, per bé que és forma també an -tiga, no hi sovintejava gaire.

Així, és evident que correspon estaren una frase com «No podrem estar aljardí perquè ara ja fa molt fred». Per-què, si hi posem «No podrem estar-nosal jardí perquè ara ja fa molt fred», téel mateix significat. Evidentment estar-nos vol dir, ací, «passar un quanttemps», «romandre» al jardí.— Els ocells s’estan (o estan) dues o tres

horetes a la punta d’una branca.

No escau de dir: «El tramvia en estaral revolt descarrila», perquè no hiencaixa dir «El tramvia en estar-se alrevolt descarrila», i és que els tramviesdescarrilen quan circulen per un revolt,quan són en un revolt, no pas quan hiestan parats.

Però sobretot ajuda a fer-ho bérecordar els elements lingüístics delcontext de què hem parlat anterior-ment.u

LLENGUA NACIONAL - núm. 45 - hivern del 200320

S INTAXI

«Ésser» o «estar» en un lloc*

JAUME VALLCORBA I ROCOSA

* Consulteu també, sobre el tema ser-estar, LLENGUA

NACIONAL, núms. 23 (p.12), 24 (p. 26), 26 (p. 24),27 (p. 21), 34 (p. 14) i 41 (p. 27).

En català, la essa pot ser sorda osonora segons el so amb què la pro-nunciem. És sonora la essa del mot rosasi ens referim a la flor d’aquest nom iés sorda la s de rossa, femení de ros,color del cabell.

Ací, però, volem referir-nos al fetque hi ha esses sordes que esdevenensonores en determinades circumstàn-cies. Així la s final del mot quantes lafem sorda si pronunciem aquestaparaula tota sola o bé si diem quantescoses! Però aquella mateixa s se’ns con-verteix en sonora quan pronunciem elconjunt quantes ànimes? Aquest fetfonètic, la sonorització en determina-des circumstàncies contextuals, succe-eix quan es produeix un determinatcontacte entre els sons de dues parau-les que pronunciem seguides en un dis-curs; es produeix, doncs, en determi-nats enllaços fònics.

Per això, parlant, distingim quan ensdiuen «els astres indicats» de quan ensparlen de «els sastres sindicats».

Primer de tot concretarem queaquesta sonorització es produeix quanuna paraula acabada en s va seguidad’una altra començada en vocal. Així,en les frases «aquest porus està infec-tat» o «un porus obert» pronunciemsonora la s final de porus perquè el motsegüent comença amb una vocal.Aquesta sonorització la promou el fetque les vocals són, totes, sonores; quanla s hi entra en contacte se sonoritza.

També són sonores determinadesconsonants, com ara la b, la d, i la g.Per això, sonoritzem la s final de noiesen noies bones, noies dèbils, noiesgrans. I no la sonoritzem en contacteamb consonants sordes; per exemple,la p o la t: noies pobres, noies tendres.

Aquesta sonorització de la s en con-tacte amb la consonant sonora següentes produeix també a l’interior d’un mot.Per exemple, la s de esberlar, esdeve-nir i esguerrar, també les pronunciemsonores.

Són també sonores la s dels motsenfonsar i endinsar, encara que lesescriguem amb s i no amb z, perquèprovenen de fons i dins seguides devocal. També sonoritzem la s dels motscomençats en trans (transacció, transi-gent, i, és clar, intransigent, etc.).

És important que ho tinguem molten compte. Hi ha locutors que pro-nuncien erròniament sorda la s deendinsar i enfonsar i pronuncien igualels avis i els savis.

Evidentment, la s se sonoritzaencara que sigui escrita amb ç: lluç irap, braç armat, que cal pronunciar llu-zirap, brazarmat, amb s sonora.u

LLENGUA NACIONAL - núm. 45 - hivern del 2003 21

LÈX IC

En català, el verb cobrar mai no ésreflexiu, mai no és pronominal. Per aixòens sorprèn que, de tant en tant, par-lant d’accidents ens surtin amb expli-cacions com les següents:

— «L’accident s’ha cobrat tres vides», encomptes, per exemple, de: «s’ha empor-tat tres vides» o «L’accident ha destruïttres vides», etc.

— «Ahir les carreteres catalanes ja es vancobrar set vides», en lloc de, posem percas, «... ja s’han endut (o, se’ns hanendut) set vides».

— «Una violenta onada de protestes a lacapital del país es va cobrar cinc vides»,que podria dir-se: «... a la capital delpaís va provocar la pèrdua de cincvides».

— La botiguera s’ha cobrat cinc pessetesde més», on pertocava de dir: «La boti-guera m’ha cobrat cinc pessetes demés».

Tampoc sortir no és reflexiu, i,tanmateix, sentim dir: «El cotxe vapatinar i va sortir-se de la carretera»,quan calia haver dit «El cotxe vapatinar i va anar-se’n de la carre-tera», o, secundàriament, «va sortirde la carretera», o «va patinar i vaanar a parar fora de la carretera».u

La essa sonora i la sorda

JAUME VALLCORBA I ROCOSA

«Cobrar-se»?, «sortir-se»?

JAUME VALLCORBA I ROCOSA

N o costa gaire d’afirmar que tal otal mot, o tal o tal manera de

dir, és un castellanisme inacceptable. I,com que no costa gaire, no són pasescassos els qui tothora estan dispo-sats, ben convençuts de tenir tota laraó, a fer afirmacions d’aquesta mena.Mots com acantilat, vigia, lograr oderrumbar són, indiscutiblement, for-mes lèxiques que devem a la inter-ferència del castellà, per més que siguinmés o menys usuals en la premsaescrita en català o que apareguin enobres literàries d’autors prestigiosos,exalçats i llorejats, bé que en aquestcas sempre ens quedem en el dubte deles vicissituds que ha sofert cada text enel procés, a vegades complex, que haseguit abans d’accedir a la lletraimpresa. I no prendrem pas en consi-deració que algú, per justificar el seuús, en cas de formes com les que hemtranscrit, addueixi que el seu avi, queera de Darnius, o de Margalef, o de lesCasetes de Ca n’Oliveró, allò ja ho deia.Ara: no és pas el mateix cas de formescom ara, per exemple, arena o corder(«anyell»), mots d’una bondat inqües-tionable, però que fora dels territorison són pròpies i tradicionals, per exem-ple, a Barcelona, són considerades permolts (gent amb poca informació, evi-dentment) formes acastellanades, perraons ben clares: perquè són formescoincidents amb les del castellà, per-què no són mai usades pels qui diuenhabitualment sorra i anyell (o xai, be,moltó...) i, sobretot, perquè se solensentir en llavis de parlants fortamentcastellanitzats. Joan Coromines explicaque ell mateix, cap a 1915, conside-rava que arena era una forma acaste-llanada. Però no es pot pas negar quea Barcelona, en la gran majoria delscasos, l’ús de les formes arena i corderés tributari del castellà, és a dir, que elsqui usen aquestes formes ho fan per-què és tal com es diu en castellà.

Hem de convenir que entrem en unterreny delicadíssim, ple de matisos,d’aspectes diversos i de casos especials.Per tant, cal evitar fer afirmacions sense

una cautela extrema. Ha de ser clar quequan parlem de castellanismes d’ús ensreferim d’una manera exclusiva, essen-cialment, a aquelles formes de lèxic queno gosarem condemnar, que fins i tot,en molts casos, com els que hemesmentat (arena i corder), són perfec-tament i indiscutiblement acceptables,però l’ús de les quals, en un nombremolt elevat de parlants, obeeix clara-ment a la influència del castellà.

Un exemple paradigmàtic de caste-llanisme d’ús és el que, sorprenent-ment, avui es fa, amb una gran fre -qüència, del substantiu au en lloc deocell. Per què llegim a cada momentles aus nocturnes, les aus de presa, lesaus dels aiguamolls de l’Empordà, finsi tot les aus de corral (amb un oblit tris-tíssim d’un mot tan genuí com aviram)?Perquè aquests sintagmes nominals,en castellà, se solen formar amb laparaula ave. Efectivament: el castellàha creat una norma de distribucióentre les seves dues formes pájaro iave, que és pròpia i exclusiva del cas-tellà, però que molts catalans, avesats,segurament sense adonar-se’n, a se -guir els esquemes, les normes i lessolucions de la llengua dominant, inca-paços de pensar i de tenir una visió delmón en la llengua pròpia, han assumitplenament, fins i tot amb convicció. Iaquesta trista assumpció els emmenaa reservar la forma ocell, únicament,per als casos en què en castellà solendir pájaro, i a dir au en aquells en quèels espanyols habitualment diuen ave.No hi ha dubte que au és un mot benlegítim del català, i que qualsevolusuari de la llengua té el dret a recór -rer-hi sempre que ho cregui conve-nient. Però també sembla exigible queaquest mateix usuari tingui una petitadosi d’informació i de criteri propi. Elfet és que au és un mot més aviat lite-rari, apte, especialment, per a l’evita-ció de repeticions enutjoses, per a laconsecució de determinats efectes es -tilístics, per a ésser usat, com a recursutilíssim, en la versificació, etc. JosepMaria de Sagarra, l’autor d’aquella

petita joia literària que es diu Els ocellsamics, dedica quatre pàgines de lesseves voluminoses Memòries al seuinterès per l’ornitologia, que li veniade la infantesa: la forma ocell, deixantde banda els derivats ocellet i ocellot,hi surt vint-i-cinc vegades, i la forma auvuit vegades, amb el propòsit ben evi-dent d’evitar repeticions excessives, isense que s’hi pugui apreciar la méslleu subordinació al castellà. Creiemque és amb aquesta subordinació dequè molts no se saben alliberar (que noens facin pensar gaire: pájaro és ocelli ave és au), que podem exemplificarperfectament el que anomenem cas-tellanismes d’ús.

Així com hi ha vocabularis de bar-barismes esfereïdorament voluminosos,potser també seria possible de confec-cionar tot un volum de castellanismesd’ús. Però ara, en aquestes notes, enslimitarem a exposar uns quants casosque tenim anotats, amb alguns comen-taris de què són mereixedors.

Les locucions horàriesTradicionalment, en el parlar barce-

loní i en tot el català oriental, semprehavíem dit un quart (d’una, de dues,etc.), dos quarts i tres quarts. A més,hom convenia que quarts de dues,quarts de tres, etc., equivalien a dosquarts de dues, dos quarts de tres, etc.,potser, segons el parer d’alguns, d’unamanera més aviat aproximativa. I noera pas gens estrany que fos el castellàparlat, ocasionalment, per catalans,que es ressentís de la influència delcatalà, amb què teníem un cuarto dedos, dos cuartos de tres, etc. Però aixòja pertany al passat, a una època d’or.Avui, la immensa majoria de barcelo-nins, i de no barcelonins, diuen les sis iquart, les set i mitja i les vuit menys(molt usualment «menus») quart, etc.I no és pas gens estrany que els esporà-dics intents de correcció d’aquestesmaneres de dir es vegin contestats ambl’argument que és com se sol dir en elsparlars baleàrics, que tenen unes pecu-liaritats que són, és ben clar (tots hiconvenim), tan legítimes com les dels

LLENGUA NACIONAL - núm. 45 - hivern del 200322

LÈX IC

Els castellanismes d’ús

ALBERT JANÉ

parlars continentals. Però les coses comsiguin: la immensa majoria dels qui aBarcelona diuen les sis i quart ho diuenperquè en castellà es diu las seis ycuarto. No ens hem pas d’enganyar.

Hem de parlar també de certesexpressions que indiquen la duradad’un període de temps i, per extensió,la distància entre dos punts. Ens refe-rim a un quart, tres quarts, cinc quarts,set quarts i fins i tot nou quarts. Potseren alguna ocasió, oblidant la cautela aquè ens hem referit, havíem arribat acondemnar, com a formes inaccepta-bles, un quart d’hora, tres quarts d’ho -ra, una hora i quart, etc. Hem de serprudents. El fet és que no sabem coms’ha dit, tradicionalment, a Llançà, a laMorera del Montsant o a les Pitiüses–per exemple. En el DECLC (Coromines)ja trobem un exemple antic de un quartd’hora. Verdaguer, en les seves proses,deia usualment un quart i tres quarts(«Com és possible que tu en un quartfacis més camí que...», Rondalles, «Pelpont»), però no hi falten exemples desolucions com un quart d’hora i tresquarts d’hora1. En La vida al camp oMemòries d’un cabaler, Jaume Ra -ventós, el cabaler de Can Codorniu,que escrivia en un català molt net igenuí, trobem únicament un quart itres quarts. Bosch de la Trinxeria, mal-grat ser vallespirenc, és a dir, amb unapossible influència del francès, tambédeia un quart, encara que trobem unquart d’hora en la seva transcripciód’un text d’un capellà de la seva ma -teixa comarca. En un text més recent,concretament de Ferran Soldevila, lle-gim també un quart. Pel que fa aexpressions com cinc quarts i set quartspotser avui ja poden sorprendre. Peròsón maneres de dir totalment genuï-nes. Així, el pare Claret deia que quanpredicava en termes vulgars i senzillstot l’auditori estava molt atent i sensecansar-se, encara que el sermó durésset quarts2.

En conclusió, no ens és lícit con-demnar locucions temporals com unquart d’hora o una hora i quart, peròhem de convenir que si molts parlantsavui hi recorren sistemàticament és per-

què han sofert, també en aquest punt,la influència del castellà. És a dir, unquart d’hora i una hora i quart són, pelcap baix, castellanismes d’ús3.

Tractaments i formes de corte-sia

No caldria insistir en la qüestió delstractaments de cortesia (vós i vostè),perquè ja és un tema prou debatut,encara que potser seria l’ocasió d’afir-mar que, considerant l’ús global de lallengua, és a dir, incloent-hi l’ús escrit,el tractament de vós no havia estat maitan usat com actualment. Però ja s’hadit prou sovint que sense que es pugui

considerar, de cap de les maneres, quevostè és un castellanisme, sí que és benveritat que en un bon nombre de casosla substitució de vós per vostè es deu ala interferència del castellà. Ara: l’ús deltractament de vostè (i, fins i tot, alguncop, el dels altres tractaments: el de tui el de vós) comporta sovint, especial-ment en frases imperatives i interroga-tives, l’expressió explícita de la formapronominal, que sí que cal assenyalarcom un cas de subordinació a la cons-trucció del castellà, i que considereminadmissible. És el cas de frases com

*Diguim vostè què vol, *Tingui vostèpaciència, *Vol vostè una copa de xam-pany? o *Què vol vostè? En el darrerexemple, la construcció seria admissiblecol·locant la forma del pronom fortcom una aposició, és a dir, precedidaper una coma: Què vol, vostè?

¿Podem considerar que una expres-sió com Moltes felicitats! no és pròpiadel català i que faríem bé d’evitar-la?Nosaltres no ens hi arriscaríem pas,sempre amb la temença que ens surtialgú de trascantó i ens acusi de reduc-cionistes, o de centralistes, perquèresulta que al seu indret es diu habi-tualment i s’hi ha dit des de temps im -

memorial. No se sap mai. Ara: ¿no ésenraonat suggerir o insinuar que unnombre considerable dels qui ho diuen(ja no diem tots) ho fan perquè, lin-güísticament, solen abeurar-se en fontscontaminades? En tot cas bé ens per-metran de declarar que Per molts anys!sí que és una fórmula indubtablementgenuïna i castissa, popular i tradicional,que no hi ha cap raó per a desar a l’ar-mari del racó, tal com fan molts delsusuaris habituals de Moltes felicitats! Ipotser podríem dir el mateix de fór-mules com Bon Nadal, Bones festes,

LLENGUA NACIONAL - núm. 45 - hivern del 2003 23

LÈX IC

1. L’ús de les formes mitja hora, una hora, etc., afavoreix, sens dubte, que es prescindeixi del mot hora quan és qüestió de quarts: mitja hora o tresquarts, una hora o cinc quarts, etc.

2. Joan Torrent, Sant Antoni Maria Claret, Col·lecció Popular Barcino, p. 29.3. Del nostre record, en la pràctica de l’excursionisme per tots els indrets de Catalunya, quan la muntanya era encara venturosament poblada per la gent

de la terra, no desaprofitàvem cap ocasió per a preguntar, a qui trobàvem pel camí, la distància que ens separava de l’indret on anàvem. I recordemmolt bé les respostes habituals, a base de quarts, hores i mitges hores, amb exclusió dels minuts, però amb l’ajuda d’altres termes que afinaven lainformació: un quart, un quart encara no, un quart llarg, mitja hora, mitja curta, mitja hora llarga, tres quarts, tres quartassos, una hora llarga, cincquarts, cinc quarts ben bons, etc.

Rellotge de sol del monestir de Ripoll FOTO: R. SANGLES

Bon viatge, etc., en lloc de Feliç Nadal,Felices festes i Feliç viatge.

En canvi, no creiem que tingui capfonament el rebuig d’alguns puristespel que fa a De res, que és la forma decortesia amb què es respon a un regra-ciament, que caldria, segons ells, subs-tituir per No s’ho val.

El raspallet de les dentsDel nostre record, sempre havíem

dit el raspallet de les dents. I és així comho trobem als diccionaris (DGLC i DIEC).Però actualment sentim, si més no aBarcelona, que gairebé tothom diu elraspall de dents. I no falta qui arriba adefensar aquesta forma, com sifos tradicional i genuïna, usadades de sempre en el seu llen-guatge fa miliar. Com ho podríemnegar? El que és innegable ésque aquests mateixos, si en cas-tellà es digués el cepillito de losdientes sí que dirien habitual-ment el raspallet de les dents.Aquest sí que és un exempleperfecte de castellanisme d’ús.

Fer bondat i portar-se béUna vegada, ja fa uns quants

anys, hom va retreure a JosepMaria Espinàs que, en un delsseus articles, en lloc de fer bon-dat digués portar-se bé. El nostreescriptor es va defensar dientque a vegades els lectors sónmés restrictius que no els escrip-tors, i que si bé és veritat que ferbondat és una frase molt ge -nuïna, molt pròpia del català, resno privava de dir també portar-sebé, locució recollida pels nostresdiccionaris. En realitat, el valoramb què els diccionaris admeten por-tar-se bé no equival pas a fer bondat.No sempre és fàcil d’establir el valorexacte amb què podem usar una frasecom aquesta, que sembla admetretants matisos especials. Però en el sen-tit de fer cas dels advertiments i reco-manacions dels pares o dels avis, delssuperiors en general, i, molt especial-ment, del met ge, la frase tradicionalera fer bondat, i d’una manera moltprincipal, si no absoluta, l’ús de portar-se bé és un cas més de subordinació alcastellà.

Els francesos, per dir Fes bondatdiuen Sois sage. No podem pas dir queSigues assenyat no sigui català cor -

recte. Potser algú de tant en tant ho diui tot (especialment, és clar, al Rosselló).Ara: no és gens usual. Si la influènciaque rebem del castellà la rebéssim delfrancès, aleshores potser sí que hoseria, i podríem parlar d’un gal·licismed’ús.

Els pals i els collsDe l’ús de pal en lloc de bastó, ja en

va parlar el nostre company DavidCasellas en un dels seus articles4. Defet, el mot pal ha adquirit tantes signi-ficacions que no sempre fa de bon diren quins casos no sembla admissible.Però ara ens referim concretament a

l’ús d’aquest mot en el llenguatge delsjugadors de cartes. El mot tradicionalper a designar qualsevol de les sèries defigures que formen un joc de cartes,que, sense exagerar, hem sentit cente-nars de vegades al llarg de la nostravida, és coll. Com se sap, els quatrecolls de les cartes amb què juguem alcanari, a la manilla, a la brisca, etc., sónles espases, les copes, els oros i els bas-tos. Però ara és molt general de dir-neels pals. Potser algú també defensariaaquesta forma amb els argumentshabituals: que al poble dels seus avissempre ho ha sentit dir així. Qui elpodria contradir? Però sense cap dubtela substitució de coll per pal és un cas

més de la interferència de què femqüestió. Notem la frase proverbial Jan’hi ha prou, d’aquest coll! amb quèhom manifesta que no vol que li parlinmés d’aquella qüestió.

Ja que som a la timba, hem decomentar també la substitució de re -menar i escapçar, formes tradicionals,per barrejar i tallar. Barrejar i tallar! For-mes catalaníssimes, és veritat. Quinegarà, però, que, pel cap baix, estracta de dos castellanismes d’ús evi-dents? I, ja de ple en el terreny de lafraseologia popular, creiem que és lícitde condemnar la frase Juguem tots otrenquem les cartes en lloc de ... i estri-

pem (o esquincem) les cartes.

La bellota i la glaSempre havíem considerat

que bellota era un castellanisme,i podem trobar aquesta formaen els antics diccionaris de bar-barismes. Coromines ens infor -ma que és un mot que ve de l’à-rab i que és el nom valencià iribagorçà de la gla (o aglà). I peraixò ja el podem trobar al DIEC,com a sinònim de gla. No és lícit,per tant, de condemnar el seuús. Però és un mot que escaud’incloure en aquesta breu reco-pilació de formes de llenguatgeque, tot i ésser legítimes, un bonnombre de parlants usen a causade la influència innegable delcastellà. A Barcelona, i qui diu aBarcelona diu a Sabadell, a Gra-nollers o a Figueres, els qui diuenbellota en lloc de gla no ho fanperquè sigui un mot del valenciài del ribagorçà sinó perquè éscom es diu en castellà.

Reafirmar-se i refermar-seL’admissió, al nostre entendre de -

sencertada, de reafirmar-se al diccio-nari normatiu, ha estat molt ne gativa,com ja era d’esperar. Ha originat que elverb refermar-se gai rebé desapareguésde la nostra llengua escrita. Abans nohau ríem admès una construcció comEs van reafirmar en les seves idees, i, siens pertocava de corregir el text en quèla trobàvem, no hauríem vacil·lat a can-viar reafirmar per refermar. Ara ja noens és lícit de fer-ho: com dèiem abans,o juguem tots o estripem les cartes.Només ens queda el dret a dir que, sibé ja no podem considerar que reafir-

LLENGUA NACIONAL - núm. 45 - hivern del 200324

LÈX IC

4. David Casellas, Pal, bastó, garrot, vara..., LLENGUA NACIONAL, núm. 33, hivern del 2000, p. 27.

mar-se sigui, a dreta llei, un barbarisme,és, innegablement, un castellanismed’ús com una casa de pagès.

El collar i el collaretLlargues temporades a pagès, a l’è-

poca anterior a la motorització de lesfeines del camp, ens havien ensenyat adistingir entre un collar, que era unguarniment propi d’animals (cavalls,mules, gossos, etc.), i un collaret, queera el que solien lluir les senyores i lessenyoretes (però no pas els homes,com ara s’estila). I quan sentíem quealgú es referia al collar que duia unadama, no podíem evitar una reacciód’estranyesa, o fins i tot uncomentari burleta: una damaamb un collar, com un cavall oun gos! Però el diccionari (enaquella època no sabíem nique existissin, els diccionaris)no ens hauria donat la raó. Eslícit de parlar, doncs, de l’es -plèndid collar de perles quelluïa la princesa. Però ens atre-viríem a afirmar que en l’ús sis-temàtic de collar com a sinò-nim de collaret hi ha tambéuna influència del castellà, queno creiem que faci pas cap dis-tinció anàloga a la del català.

Uns quants casos mésConsiderem, encara, l’ús de

les parelles de mots o expres-sions nominals se güents: lagana i l’apetit, el mal i el dolor,el goig i el plaer, el revolt i lacorba, la civada i l’avena, l’am-polla i la botella, la botiga i latenda, el moll de l’os i la me -dul·la, l’any de traspàs i l’anybixest, l’arc de Sant Martí i l’arc iris. Noes tracta pas, ni de bon tros, de formesequivalents i in tercanviables en tots elscasos, car molts d’aquests noms te nendeterminats valors específics o espe-cialitzats que fan que no sempre siguinsubstituïbles pels altres mots que són,en principi, els seus sinònims. Tenen encomú, però, que les formes esmenta-des en segon lloc, apetit, do lor, plaer,corba, etc., són usades molt sovint endetriment de les primeres correspo-nents a causa de la pressió de la llen-gua castellana. En el nostre coneixe-ment limitat de la llengua catalana,durant molts anys vam considerar, perexemple, que avena no era sinó uncastellanisme més. Després hem vistque no: al DGLC ja hi és des de la pri-

mera edició i Coromines ens explicaque és el mot del català antic, que ensve del llatí, substituït progressivamentper la forma civada (forma que en cas-tellà es va adoptar per a de signarl’ordi), i que es conserva encara al PaísValencià. Molt bé. Ara: tots els qui, alnostre rodal, hem sentit que diuenavena en lloc de civada no ho fan pasperquè segueixen l’ús valencià. Ho fanperquè en castellà es diu avena. És benclar, per tant, que podem parlartambé, en aquest cas, d’un castella-nisme d’ús.

El cas de lleure i oci és una micadiferent. Deixant de banda l’extensió

del significat de cada mot, la pretericióde la forma lleure en favor de oci esdeu a una decisió deliberada dels diri-gents dels nostres il·lustres mitjans decomunicació, que van considerar quelleure era una forma massa específica-ment catalana i que oci tenia el granavantatge de ser una forma gairebéidèntica a la del castellà, que és la llen-gua modèlica i exemplar per excel·lèn-cia, de la qual sempre convé de noapartar-se gaire. Que Déu els ho per-doni, però que no els ho premiï.

Locucions nominals o, si es vol,noms compostos com any de traspàs,arc de Sant Martí i moll de l’os són lespròpies del llenguatge col·loquial, peròque no desdiuen en cap estil de llen-guatge culte i elevat. Només, doncs,

raons circumstancials o especials podenmotivar que en lloc seu siguin usadesles formes equivalents any bixest, arciris i medul·la (no mèdula ni mèdul·la).Molt sovint, aquesta raó circumstancialno és sinó la influència tentacular delcastellà, cosa que bé creiem que caldriaevitar. Encara més greu és que es digui,com fan molts, any bissiest, que ja noés cap castellanisme d’ús sinó un bar-barisme declarat. I pensar que n’hi haque ho diuen perquè troben que anybixest és massa artificiós!

La reacció puristaNo direm pas res de nou, però sem-

bla obligat de referir-s’hi com acloenda d’aquestes notes: hi haqui, havent de triar entre duesformes concurrents, es decideixsistemàticament per la mésallunyada del castellà, cosa queno sempre origina resultatsacceptables. Re cordem, ara, nosense un cert sentiment, elvenerable senyor FrancescCarrau, un amant fervorós dela nostra llengua, tan entu-siasta com mal informat, queens va abandonar ja fa moltsanys, el qual solia practicar la«correcció» espontània detextos publicats, en quèhavia trobat suposades inco-rreccions lingüístiques. Perexemple, mes clar en lloc debar rejar. Potser sí que en algunaocasió l’ús de mesclar en lloc debarrejar obeeix a la influència delcastellà. Fa de mal dir. Però noens sentiríem mai inclinats aincloure la forma mesclar comun castellanisme d’ús.

No és el mateix cas, potser, que elde faltar i mancar, firmar i signar, flo-tar i surar, etc. Deixant de banda qui-nes puguin ser les formes pròpies delllenguatge de cada parlant, sí que ésun fet que molts dels qui diuen habi-tualment faltar, firmar i flotar en pres-cindeixen en certes ocasions, quancreuen que és el moment de parlarcorrectament, en públic o davant desegons qui, i opten, convençuts, permancar, signar i surar, formes que nosón les habituals de la seva elocucióespontània. Això té molt poca im -portància. Només convé que no facincom feia el recordat senyor Carrau,de bona memòria, i que s’abstinguinde corregir els qui diuen faltar, firmari flotar.u

LLENGUA NACIONAL - núm. 45 - hivern del 2003 25

LÈX IC

En el meu llibre Valencià en perilld’extinció (València 1999) vaigincloure el mot angimbori, que

vaig definir així: «Objecte inútil, inser-vible, especialment quan té unagrandària considerable i més aïna fanosa.» I vaig afegir-hi: «Aquest mot noté les connotacions d’objecte vell, dete-riorat, fet una cafetera, que té laparaula xanca.» I vaig posar el següentexemple il·lustratiu: «A vore quan t’en-dús l’angimbori eixe que em vares dei-xar en la terrassa, que quasi no puc nieixir a regar les plantes.»

Em vaig decidir per la grafia angim-bori, perquè aquesta és la forma mésgeneralment usada a Alcoi, la meuaciutat natal, i, per consegüent, la queem resulta més familiar. Tanmateix hed’aclarir que a Alcoi també he oït lavariant anzimbori, en la qual el so ini-cial de la segona síl·laba ésfricatiu sibilant sonor en llocde pre-palatal africat sonor.Des prés de publicat el llibreem vaig assabentar que aOtos (la Vall d’Albaida) endiuen argimbori.

El lingüista Jordi Colominai Castanyer, en el seu llibre Elsvalencians i la llengua norma-tiva, en fer l’estudi del lèxic deles obres festives del poetaalcoià Joan Valls Jordà (p. 194),grafia aquest mot engimbori,que ens diu que és la formaque usava Valls, encara queens diu que també emprava la variantformal enximbori. A més a més ensinforma que ell ha oït a Alcoi, als seuspares, la variant angimbòric. Segonsens diu Jordi Colomina en el llibre citat,aquest mot és una alteració de cimbori.He d’afegir que un amic alcoià m’hainformat que ha sentit a son pare usarel mot sambori amb el significat de«trasto, cosa inservible».

Ara, gràcies a la informació de JoanCarles Martí i Casanova, he sabut queal Camp d’Elx, és a dir, a la comarca delBaix Vinalopó, encara es conserva vivala variant atzimbori amb el significat de

«persona inútil, que no és capaç de ferres de profit», i Joan Mascarell i Gasolm’ha informat que ha trobat, en unaobra teatral tortosina de 1925, el motatzimbori escrit exactament d’aquestamanera. Es tracta de l’obra de JoanMoreira titulada «No hi ha bon.olla enaigua sola». Parla un pare preocupatperquè son fill es vol fer missioner i diu:

«I això que només me parla de bateijánegritos i de buscá atzimboris com lossellos i.l papé de xacolate i que noméspensa i resa a san Francisco Cavier i albeato Gil de Federic, me fa creure queSisco voldria sé també misioniste d’es-tos».

Com que la grafia -c- en el catalàpre-clàssic tenia un so africat alveolarsord, el mot cimbori es devia pronun-

ciar [tsimbòri]. La variant atzimbori,actualment viva al Baix Vinalopó, con-serva l’antiga consonant africada,encara que sonoritzada per la presèn-cia d’una pròtesi vocàlica inicial. En -tenc que aquesta variant és la més fidelal seu origen etimològic i totes lesaltres variants són corrupcions fonèti-ques d’aquesta.

La variant anzimbori és el resultatde convertir-se el so africat [dz] en [nz]per nasalització de l’element oclusiu.Aquest mateix fenomen de nasalitza-ció del so oclusiu és el que s’ha donaten valencià en llotja ® llonja i en

rellotge ® rellonge. La variant angim-bori, àmpliament usada en valenciànord-meridional, s’ha originat per pa -latalització del so [dz] i, en canviar-sela nasal per una ròtica, s’ha format lavariant argimbori, usada a Otos. Lavariant angimbòric, que Jordi Colo-mina assegura haver oït als seus pares,és el resultat d’afegir a angimbori una/-k/ ad ventícia, cosa gens estranya, jaque el valencià té tendència a reforçarel final dels mots acabats en i àtonaafegint-los una plosiva epentètica, queen aquest cas és una -c- però que enaltres és una -t-, com en premi ® prè-mit, api ® àpit, etc.

Ni la paraula atzimbori ni cap de lesseues variants formals no les recull capdiccionari.

En el DCVB he trobat:ESTIMBORI. m. || 1. Sostre fals, dins

una habitació, per a estojar-hi coses depoc ús (Bunyola, Orient); cast.desván, buhardilla. || 2. Emba-lum que fa nosa (Mall.); cast.adefesio, estorbo. Enhora-bona que se llevin els estim-boris y paretotes que tenianencorriolada aquesta merave-lla arquitectònica. Ignor. 7.

ETZIBORI o ETZIGORI m. ||1. Cosa inútil o malgirbada(Ripoll, Empordà, Garrotxa.Pobla de L.); cast. trasto.«Quin etzigori que traginesen aquest vestit!» «Per què etposes aquest etzigori?» Res-pon que hi vagi el qui li ha

manat i si no, a la casa que va li entre-guen algun etsibori i riuen i costesseves, Scriptorium, agost 1925 || 2. Esti-rabot, atzagallada; idea o dita desba-ratada (Igualada); cast. salida de pie debanco. «Sempre surts amb el mateixetzibori!» || 3. Avalot festós; cast. albo-roto, juerga. I tota una colla de presi-daris al voltant aguantant-se el riurepera no destorbar el gran etzigori,Coromines Presons 91.

Joan Coromines, en el seu Diccio-nari etimològic i complementari de lallengua catalana, recull el mot mallor-quí etzimbori (III 778a5) del qual diu:

LLENGUA NACIONAL - núm. 45 - hivern del 200326

LÈX IC

Atzimbori

EUGENI S. REIG

«Estimbori; de cimbori contaminat perestibar (i potser també per timba itomba)». I en les pàgines 824 i 825 delvolum III trobem els comentaris que fael mestre a etzigori o etzibori, queconsidera probable que siga «derivatde etzibar, proveït d’un sufix o termi-nació com la de casori, robatori, de -sori, bodori, gori-gori, debitori».També ens informa que el DiccionariAguiló « reporta etzibori d’Igualada,amb -b- i amb la definició «romanso,cosa inútil»». El lingüista ens aportanombrosos testimonis de la formaetzigori usada per son pare en la seuaobra literària (almenys en una ocasiógrafiada atzigori), sovint amb el signi-ficat de ‘xivarri, gresca, soroll’. Tambéens diu que en un escrit folklòric ripo-llés de 1925 apareix el mot amb lagrafia etsibori i considera que fareferència a «un vestit malgirbat o untrasto inútil».

Jo pense que els vocables atzim-bori, angimbori, angimbòric, anzim-bori, argimbori, engimbori, enximbori,

estimbori, etzibori, etsibori, etzigori iatzigori són variants formals del mateixmot i considere que la variant atzim-bori és la que hauria de ser la norma-tiva, perquè és la que menys s’allunyadel seu origen etimològic i perquèencara es conserva viva en la comarcadel Baix Vinalopó. La paraula atzimborihauria d’incloure-la el Diccionari del’Institut d’Estudis Catalans amb dossignificats: 1. Objecte inútil, inservible,especialment quan té una grandàriaconsiderable i més aviat fa nosa. 2.Persona inútil, que no és capaç de ferres de profit.

Simultàniament podria incloure’stambé en el DIEC la variant formal etzi-gori amb el significat que ens aportaCoromines de ‘xivarri, gresca, soroll’.

La família de vocables formada peratzimbori i totes les seues variants for-mals és interessantíssima des del puntde vista lingüístic, ja que hi concorrenencreuaments lèxics i evolucions fonè-tiques molt diverses. Malauradament,el fet que aquesta família de mots no

s’haja usat pràcticament gens en lallengua literària ha fet que hagen estatmarginats de la llengua culta i nohagen estat recollits mai pels dicciona-ris normatius. Considere que tenim l’o-bligació d’esmenar aquest oblit i salvarde l’extinció aquest vocable tan nostreque és una vertadera joia lèxica.

No vull acabar aquest article sensedonar les gràcies a Joan Carles Martí iCasanova, que em va fer saber que alBaix Vinalopó encara es conserva vivala forma atzimbori amb el significat de«persona inútil», a Joan Mascarell i Ga -sol, que em va informar que havia tro-bat el mot atzimbori escrit en una obrateatral tortosina dels anys 20, a JoanOlivares Alfonso, que em va informarque la variant que s’usa a Otos, el seupoble natal, és argimbori, i a JosepSaborit Vilar, que, amb els seus conei-xements amples i ferms de la fonètica,m’ha ajudat a aclarir que la forma ori-ginal d’aquest mot tan interessant ésatzimbori.u

LÈX IC

Embocadura o desemboca-dura

Tot corrent fluvial fineix quan abocales aigües, que fins ara ha portat, en unrecipient aquós natural, generalmentde més cabuda: és a dir, al mar, a unllac o estany, o a un curs d’aigua prin-cipal. Això és, fineix quan arriba a la

desembocadura.Desembocar és el contrari de embo-

car. Tanmateix, els mots que indiquenl’efecte de l’acció d’aquests verbs, de -sembocadura i embocadura, s’apliquenper a designar el mateix indret. És clarque segons uns punts de mira oposats.El mateix lloc és vist com una porta desortida en la denominació desemboca-dura i com una d’entrada en la deembocadura. De fet, embocadura éstambé el nom del darrer tram del cursfluvial d’un riu que aboca directamentles aigües al mar, el tram que enllaçaimmediatament amb la boca, tambédita gola. O sia, el lloc des d’on podemcomençar a enfilar a contracorrent el

curs fluvial.

Els verbs desembocar, desai-guar i desguassar

Desaiguar i desguassar: heus ací dosverbs (que tenen en comú el fet quetots dos indiquen que s’evacua l’aiguad’un indret) que hom a vegades fa

sinònims de desembocar. Però desem-bocar significa bàsicament que unacosa surt d’un lloc més estret per a pas-sar a un de més ample. Aquesta cosapot ésser l’aigua, però no exclusiva-ment; així, per exemple, un carrer potdesembocar en una plaça. En canvi, enels altres dos verbs (sobretot en desai-guar) allò que és expel·lit en la desem-bocadura sols pot ésser aigua. Desem-bocar suggereix sempre un canvi enl’espai físic, un pas de menys a més, al’acabament d’un conducte per allòque hi és emmenat. Per contra, elsaltres mots considerats assenyalen so -bretot la realització d’una acció de bui-dada per abocament de l’aigua que hi

ha en un indret o que hi és duta. Tansols pel fet que això és el que tambés’esdevé quan desemboca un curs d’ai-gua, aquests verbs desaiguar i des-guassar són vistos així mateix com asinònims de desembocar, sense capmés distinció.

Segons Coromines, dels dos verbs(desguassar i desaiguar), l’únic queés genuí i d’ús realment estès pertotarreu és el segon. Desguassar (quetanma teix va sentir en boca de page-sos de punts inundables del Baix Llo-bregat) creu que prové de l’italiàsguazzare (que vol dir ‘fer escolarl’aigua d’un aiguamoll’) i hauriapenetrat en el català a través del cas-tellà esguazar, mot que es deviaincorporar a l’argot militar castellàen les campanyes per regions pan-tanoses d’Itàlia. El català hi deviaprendre contacte durant les contesescivils del segle XIX, en les quals deviaser «introduït per militars carlins itrabucaires» –afir ma Coromines,amb la seva proverbial truculència–(probablement en les escoles militarsque els carlins establiren en lescomarques sota el seu control, quecal suposar que funcionaren en cas-tellà, i que d’aquesta llengua deviaser en part el professorat).

Desaiguar, doncs, fóra l’únic motgenuí i tradicional usat pertot arreu.Tanmateix és omès en el DiccionariFabra («per un estrany i inexplicable

oblit», diu Coromines) i no figura tam-poc en cap dels diccionaris normatiusposteriors, fins a l’aparició del DIEC. Ací,però, ho fa encara d’una forma tímida,remetent-lo a desguassar.

Segons el nostre parer, desguassarpodria ser ben vist en el sentit de‘treure, fent-hi un conducte, l’aiguad’un lloc on està empantanada o atu-rada’, però en el sentit de desembocar(o, encara més, de ‘fluència per un con-ducte’) hi preferiríem desembocar (pa -raula més aviat sàvia) o desaiguar (motmenys escolar).

En castellà, desguazar significatambé ‘desballestar una nau’ i ‘escan-tonar un tros de fusta’; i ara el veiem

LLENGUA NACIONAL - núm. 45 - hivern del 200328

LÈX IC

El Delta de l’Ebre

Les desembocadures

CARLES DOMINGO

així mateix estès a anomenar totes lestasques de desmuntament d’un ginymecànic del transport (un cotxe, perexemple), un cop aquest ja ha acabatde fer servei, a fi d’aprofitar-ne les pe -ces encara bones. Caldria vigilar queno se’ns propaguessin aquests usos,suplantant els mots de sempre.

¿Desguàs, desaigüe, eixidiu?Quant als derivats respectius d’a-

quells dos verbs, que serien les parau-les desguàs i desaigüe (o desaigua), sidecidíssim fer cas de Coromines, hau -ríem d’anar amb compte en l’ús delprimer, talment com convé captenir-seen el recurs a qualsevol mot «bordis-senc». De fet, diríem que l’il·lustrefilòleg no vacil·la a emprar semprede saigüe. Ara bé, si ens hem de de -can tar per desaigüe o desaigua, enaixò no es pronuncia. Per més quefa la impressió que li plau més la se -gona forma.

Potser no podríem prescindir dedesguàs quan ens referíssim als con-ductes fets per a evacuar l’excés d’ai-gua d’un terreny, sia perquè el regn’hi ha dut massa, sia perquè hi ha unaiguamoll que volem dessecar. Per béque, en aquests casos, també consi-deraríem les possibilitats que hi té elbonic mot eixidiu, proposat per Ruaix.I val a dir que Coromines asseveraque desaigüe, en el sentit de ‘albellòo escorredor de la terra conreada’ ode ‘escorrim de qualsevol dispositiude regatge’, és d’un ús general i so -vintejat en tot el País Valencià i terresadjacents del Principat.

El diccionari Alcover-Moll es men -ta els derivats de desaiguar, desai-guador i desaiguament, que diu queestan per ‘lloc per on es desaigua’.El primer el recull a Va lència, des deCastelló fins a Altea, i el segon, que ésdocumentat en la Geografia generalde Catalunya, de Carreras Candi, sig-nificaria també ‘l’acció i l’efecte dedesaiguar’. Tanmateix, ens semblaobsolet i, si més no, artificiós, un post-verbal desemboc que el mateix diccio-nari esmenta de Barcelona i Mallorca.

Noms derivats de bocaJa ens hem referit al mot boca en

el sentit d’indret per on podem ficar-nos en un riu des del mar (o sia l’em-bocadura d’aquest riu). Esmentem araquatre termes que morfològicamentse’n diferencien poc i que tenen unsentit anàleg. Són les paraules bocal,

bocalina, bocana i boquera.Bocal és la desembocadura d’una

sèquia i, al nord del Rosselló (tant a laSalanca com a l’interior), serveix tambéper a designar la desembocadura d’unriu. Així, doncs, hom parla del bocal del’Aglí, riu que desemboca al mar, i delbocal del Verdoble, el punt situat bas-tant terra endins, a Estagell, on aquestriuet afluent de l’Aglí hi conflueix.

L’eixida al mar d’alguns rius, devegades es troba obstaculitzada per lesbarres de sorra que allí es congrien. Si,tanmateix, entremig hi queda cap pas-satge que pugui ser aprofitat per lesembarcacions, d’aquest passatge se’ndiu bocalina. Així, si més no, ho diu el

Diccionari suplement de tots los dic-cionaris publicats fins ara de la llenguacatalana (1868), segons Coromines.

La bocana és l’entrada d’un port,però, sobretot al País Valencià, éstambé l’obertura a la mar de rius o bar -rancs –si interpretem bé Coromines, elqual afirma que és una paraula sentidao documentada en tota la costa delpaís; tant, per exemple, de Sant Vicentdel Raspeig (Alacantí), com de la Planade Castelló.

Boquera, en aquest sentit hidrolò-gic, és un mot més aviat de terraendins; en tot cas, no marítim. Potésser, com al Pallars, el desaigüe d’unestany, però més generalment és apli-

cat a la desembocadura d’un rec,d’una sèquia o d’un barranc. Apareixen aquest ús a l’Spill, de Jaume Roig(vers 14.799); actualment és més aviatpropi del català occidental i és sobre-tot molt viu al centre del País Valencià(Sueca, Càrcer, Alberic...).

Fou, un mot del català anticJa ens hem referit a l’accepció de

‘passatge d’entrada d’un corrent d’ai-gua’ del mot gola. Doncs bé, en la llen-gua antiga apareix amb un sentit sem-blant la paraula fou. En efecte, un delssignificats de fou –amb la seva variantevolucionada feu– era el de ‘gola deriu’, per bé que solament en quant

aquesta podia servir com a port. Peraixò, i anant més enllà, fou podiaestendre’s a designar, així mateix, laboca del port –la bocana– o, fins i tot,aquest mateix port.

Coromines justifica l’evolució de foucap aquest darrer significat de port,retraient que molts dels ports medievalses trobaven en la gola d’un riu. Així,per posar uns exemples, el de Tortosa,a les goles de l’Ebre; el grau de Caste-lló, a la desembocadura del Millars; elde València, a la del Túria, i el grau deCullera, a la del Xúquer. I així també,fora del litoral català, el de Roma, situata la foce del Tevere; un mot que nodevia estranyar gens a Ramon Munta-

LLENGUA NACIONAL - núm. 45 - hivern del 2003 29

LÈX IC

El tram final del Xúquer, el que a l’Edat Mitjana feia de port i es coneixia amb el nom de fou o feu.

ner o a Bernat Desclot, que es referei-xen amb naturalitat al port de Romacom a la feu o fou de Roma.

Actualment fou tan sols es trobacom a nom de lloc, si bé amb una rela-tiva abundància i una mica pertotarreu. Denomina o forma part de ladenominació de dues menes de lloc:de cavernes –on designa pròpiamentl’entrada de la caverna o avenc, i nopas la mateixa cavitat (com a la tuta dela Fou de Bor, a la Cerdanya)– o debarrancs estrets i acongostats (com lesGorges de la Fou, al Vallespir). Tant enl’un com en l’altre tipus d’accident, hisol anar associat un corrent d’aigua.

En algunes encontrades encara esconserva com a apel·latiu genèric deltopònim, és a dir, com a nom comú dela denominació toponímica, el qualindica la mena d’accident geogràfic queaquella anomena. Així, a l’alt Gaià hi hala fou del Cendra, que és un barran-quet que baixa del vessant septentrio-nal de la serra d’Ancosa i que desaiguaal torrent d’Esblada, junt al poblet d’a-quest mateix nom (Alt Camp).

A les serres que separen el Campde Tarragona de la Ribera d’Ebre i elBaix Ebre, als Dedalts de Vandellòs, hiha uns quants testimoniatges d’a-questa persistència de fou com a nomcomú. Coromines en reporta dos: lafou de les Figueres i la de l’Agustí, quediu que es troben cap al darrer tramdel camí de Vandellòs a l’Ametlla deMar. Hi podem afegir la fou de l’Es-coda, que és una font del barranc deLleriola, la qual segurament deu serprop del barrancó de la Fou que

esmenta també Coromines, si bé si -tuant-lo a la vall del costat, el barrancde Llèria.

Tots aquests topònims, si més no elsdarrers, es troben al vessant de ma rina,damunt mateix de la central nuclear deVandellòs i per sota de les Moles delTaix.

S’ha de convenir que tots aquestsindrets on es conserva fou com a genè-ric, actualment són paratges gairebédel tot deshabitats: De fet, alguns comels del coll de Balaguer (els de Van-dellòs) secularment són consideratsinhòspits.

Cap de riuEsmentem finalment que també ens

podem referir a les desembocaduresamb el sintagma cap de riu o dels rius,una locució on cal entendre cap en elsentit que pren aquest mot en acabaruna de les seves típiques derives polisè-miques: no tan sols significant la partanterior o posterior d’una cosa, sinó,d’una forma més general, qualsevoldels seus punts extrems, sobretot siaquesta cosa és un objecte llargarut.

Val a dir que trobem ben adientaquesta manera d’esmentar els extremsdels corrents fluvials, si tenim encompte que els rius són uns dels ele-ments filiformes més característics delspaisatges o espais naturals.

Tenim constància de l’ús d’aquestalocució en el sentit que ara ens inte-ressa de desembocadura1 en escritsreferits a les dels rius Besòs i Llobre-gat, sobretot en la d’aquest darrer.Ultra això, i com a mostra de la vigèn-

cia d’aquesta locució, tenim a Moiàque donen el nom de cap de riu al ventdel sud-oest (el vent, doncs, que hientra per la Vall de Marfà), perquè ésel que ‘bufa del cantó on aboquen elsrius, o sigui, del Llobregat’, com explicael moianès Joaquim Viñas, el ric i genuíparlar del qual ha estat objecte d’uninteressant estudi de Carles Riera (Ca -racterització de l’idiolecte d’un parlantde Moià).

Hem observat en el cas del Llobre-gat que la locució es va fer servir coma determinatiu d’un topònim ‘la torredel cap del Riu’, una torre de defensaque hom havia bastit en aquesta de -sembocadura i sobre la qual a mitjansegle passat es muntà el far. I hem vist,així mateix, com la locució sencera haestat tractada com a topònim (s’hatranscrit ajuntant amb guionets elsseus elements: Cap-de-Riu) en l’edicióre cent (febrer del 2002) per NarcísGarolera del recull poètic Pàtria deJacint Verdaguer. Apareix en els versossegüents que pertanyen a la cèlebreoda «A Barcelona»:

Val a dir que no creiem que tinguinl’exclusiva d’aquesta denominació elLlobregat i el Besòs.u

LÈX IC

1. En el sentit d’extrem que és l’inici d’un curs fluvial, Coromines retreu, per exemple, el compost anàleg ‘cap-rec’ (rec en el valor de rierol) que diu haversentit a la zona Cerdanya-Urgellet-Andorra. Altrament, recordem que en la mateixa contrada hi ha el conegut paratge (un pla) anomenat cap de Rec,on hi ha un refugi i actualment s’hi esquia (Lles, Baixa Cerdanya). I hi ha, a més, els topònims Caborreu, en el muntanyam entre l’Alt Urgell i Andor -ra, Caborriu, al límit entre el Pallars Jussà i l’Alt Urgell, i Caborrius a la Conca de Tremp, tots indrets de capçalera de riuets, els quals es pot interpre-tar que signifiquen ‘cap de riu’ o ‘de rec’.

Perquè tes naus, que tornenamb ales d’oreneta,

vers Cap-del-Riu, en l’ombrano es vagen a estellar,

ell alça tots los vespres un faramb sa mà dreta

i per guiar-les entra de peusdintre la mar.

És prou conegut el fet que la pronúncia populardel topònim Alaior, ciutat del centre de l’illa deMenorca, és Lo. S’ha arribat a aquesta reduccióper les causes següents: la i consonàntica en posi-ció intervocàlica s’elideix en menorquí, sigui o nosigui resultat de la iodització. Així, paraules compalla, deia, top. Addaia, es pronuncien paa, dea,Addaa, i per regla general la r final no sona enmenorquí. Tenim, doncs, que Alaior passa a Alaó,pronúncia, aquesta, diguem-ne acurada, que espot sentir a l’illa. Però és corrent que, per fonè-tica sintàctica (vaig a Alaó > vaig a Laó) i reduc-ció del hiat (Alaó > Aló), el topònim quedi sim-plificat en Lo. Paral·lelament, però de maneramolt més senzilla, per la darrera causa, el nom dela capital, Maó, es pronuncia sovint Mo.

Per a entendre la confusió que diuen que vaoriginar, entre els ciutadellencs, la variant reduïdade Maó, o sigui Mo,cal advertir que els menor-quins fan sentir sistemàticament la consonantfinal de la paraula amor, mentre que els mallor-quins només la pronunciam en les frases fetes ini-ciades amb la preposició per (per l’amor de Déu,per amor de Déu sia, per [a]mor de tu). Fora decontextos com aquests, els mallorquins deim amói no amor.

Doncs bé, diuen que a la capital eclesiàstica deCiutadella convidaren un prevere mallorquí a pre-dicar a la catedral, un dia de festa solemne. L’es-glésia s’omplí de gom en gom. El sermó del cler-gue mallorquí devia despertar una granexpectació i tot eren orelles. El capellà de l’altrailla va començar la predicació. La gent escoltavaatentament. Amb això les cares dels ciutadellencscomençaren a trasmudar-se. No acabaven decreure allò que sentien. El mallorquí deia ambinsistència: «–Déu és amo(r)! Déu és amo(r)!, Déuno és més que amo(r)!, Déu és tot amo(r)! Déués sempre amo(r)!» Si teniu present el fet de lasecular rivalitat entre les dues ciutats, que esmiren com els fesols, comprendreu molt bé perquè el mallorquí els va treure de polleguera. Algúfins i tot va exclamar: «–Si Déu és a Mo, jo me’nvaig. No tenc cap feina a la catedral. Ja tornaré amissa quan vulgui venir a Ciutadella!» És clar que,en boca del predicador, el verb ésser no coneixiaencara l’intrusisme de estar, avui tan arrelat entreparlants de minsa competència lingüística.u

FONÈT ICA

Conseqüència de lareducció d’un hiat

COSME AGUILÓ

P A S T I S S E R I A

B O M B O N E R I A

C O N F I T E R I A

G E L A T E R I A

Major de Sarrià, 5708017 BARCELONA

Tels. 93 203 07 14 / 93 203 00 04

Pl. de Sarrià, 12-1308017 BARCELONA

Tel. 93 203 04 73 / Fax 93 280 65 56

Fundada e l 1886

Gabriel Bibiloni és professor titularde filologia catalana a la Univer-sitat de les Illes Balears. Com a

investigador, ha orientat la seva recer -ca cap a la teoria i la planificació del’estàndard, les interferències lingüísti-ques i l’anàlisi de la situació sociològica

del català. Són fruit de la seva tasca elsllibres Els noms dels carrers de Palma(1983), Llengua estàndard i variaciólingüística (1997), La llengua catalanaa Mallorca. Propostes per a l’ús públic(1999, juntament amb An toni I. Alo-mar, Jaume Corbera i Joan Melià) i No -menclàtor de nuclis de població de lesIlles Balears (2001, amb la col·labora-ció d’I. Martínez, H. Planisi, C. Rigo iM. Ros selló), a part de nombrosos ar -ticles, molts dels quals són accessiblesdes de la seva pàgina personal <http://bibiloni.net> (8-10-2003).Com a docent, ha impartit un ventallmolt ampli de matèries, entre ellesgra màtica històrica, dialectologia, sin-

taxi, fonologia, sociolingüística, teoriade la llengua normativa i planificaciólingüística.

L’activitat docent i investigadora aquè ens acabem de referir, duta a ter -me al llarg d’un grapat d’anys i acom-panyada de la motivació constant perl’actualització dels continguts, ha per -

mès a Bibiloni d’acumular informacióvaluosa sobre els nombrosos recursosque Internet posa a l’abast d’aquellsque ens interessem per la llen gua cata-lana. Aquest buidatge ex haustiu de lespossibilitats que la xarxa ens ofereix,molt ben organitzat, és ara a disposi-ció de tots a la pàgina La llengua cata-lana i Internet. Índex de recursos d’In-ternet sobre el català,<http://bibiloni.net/index> (8-10-2003),fet que suposa la cessió generosa delsresultats obtinguts després de molteshores de navegació.

Aquest índex organitza els enllaçosque conté en diversos apartats: I. Direc-toris de recursos, II. Eines per a l’ús de

la llengua, III. Institucions, IV. Sociolin-güística, V. Lingüística, VI. Onomàstica,VII. Dialectologia, VIII. Revistes electrò-niques i IX. Fòrums de debat. No podempas ressenyar-los d’una manera com-pleta, però sí que destacarem al gunsdels aspectes que ens han semblat mésinteressants. En Eines per a l’ús de lallengua podreu accedir a enllaços per aaprendre català, diferenciats entreaquells que s’adrecen als catalanopar-lants i aquells que estan pensats per aestrangers, i també hi trobareu mate-rials complementaris o d’ampliació, dic-cionaris i enciclopèdies, bases de dadesterminològiques i lèxics especialitzatsmolt diversos —Diccionari de saneja-ment, Diccionaris de la construcció, Fra-seologia juridicoadministrativa, Lèxicbàsic d’arquitectura tècnica, Lèxic del’oferta immobiliària, Vocabulari de barsi restaurants, etc. Però això no és tot: enaquest mateix apartat s’apleguen cri-teris i llibres d’estil, formularis i modelsde documents, webs miscel·lànies ambre cursos lingüístics variats, eines lúdi-ques per a esbargir-se tot aprenentcatalà —mots encreuats, embarbussa-ments, endevinalles, palíndroms, scrab-ble—, traductors automàtics i llistesbibliogràfiques.Un altre dels apartats molt rics en in -formació és el dedicat a enllaços sobresociolingüística. Així, dóna accés aforça webs sobre aquesta disciplina,com les d’Euromosaic<http://www.uoc.edu/euromosaic>, delCentre Universitari de Sociolingüística iComunicació (CUSC)<http://www. ub.edu /cusc>, del GrupCatalà de Sociolingüística<http:// www.sociolinguistica.org> o del’Institut de Sociolingüística Catalana<http://cultura.gencat.net/llengcat/socio /index. htm>. A més, té una secció de -dicada a dret lingüístic i una altra sobrela situació del català, on trobareu el ba -ròmetre de l’ús del català a Internet,dades sobre la llengua catalana en ladocència universitària i no università-ria, la situació del català en els super-mercats i hipermercats d’alimentació aCatalunya, la posició de la nostra llen-

LLENGUA NACIONAL - núm. 45 - hivern del 200332

INFORMÀTICA I INTERNÀUT ICA

Les pàgines de Gabriel Bibiloni

MAR MASSANELL I MESSALLES (Universitat Oberta de Catalunya)

gua en els telèfons mòbils i informaciósobre les empreses que etiqueten ienvasen en català. D’altra banda, diver-sos vincles conviden a l’associacionismeen favor de la llengua: Acció Culturaldel País Valencià <http://www.acpv.net>, AssociacióCon grés de Cultura Catalana <http://www.noucongres.org>, Asso-ciació en Defensa de l’Etiquetatge enCatalà (ADEC) <http: //www.adec-cat.org>, Cercle XXI <http://www.cercle21. org>, Coordina-dora d’Associacions per la LlenguaCatalana (CAL)<http://www.cercat.com/cal>, La Bressola<http:// perso.wanadoo.fr/escoles>,Obra Cultural Balear <http:// www.ocbweb.com>, ÒmniumCultural <http://www. om ni um cultural.org>,Plataforma per la Llengua<http: // www.plataforma-llengua.org>, entre altres. Aquesta secció també es faressò de diverses campanyes de de fensadel català, entre les quals actualmentestan actives, per exemple, la que pro-mou el reconeixement de l’oficialitat dela llengua catalana a la Unió Europea <http://catalunyaeuropa.alresoft.com>o la que denuncia associacions i empre-ses establertes a Catalunya que discri-minen el català<http://www.catalunyarock.com/enca-tala/index.php>.

L’onomàstica és la temàtica co mu -na d’un altre grup de vincles que pro-porcionen dades sobre toponímia iantroponímia dels Països Catalans.Així, hi trobareu recomanacions per al’ús dels topònims i criteris per a laretolació de les vies públiques, a mésde la Base toponímica de Catalunya<http://www.icc.es/toponimia/toponi-mia.html>, els noms dels municipis dela Catalunya del Nord<http://membres.lycos.fr/catalunyadel-nord/llistamunicipis.htm>, la llista demunicipis del País Valencià <http://www.cult.gva.es/DGOIEPL/SALT>,el nomenclàtor de nuclis de poblacióde les Illes Balears<http://www.bibiloni.net/toponimiaba-lear> i el nomenclàtor dels carrers deBarcelona <http://www.bcn.es/nomenclator>. També hi podeu buscar els noms i cog-noms de la població de Catalunya —iinformar-vos sobre les possibilitats denormalització d’aquells que no seguei-xen la normativa vigent— i hi podeuaccedir al santoral català, alhora que

consulteu els noms més freqüents delsnostres nadons.

Els estudiants de filologia catalana ode lingüística trobaran, de segur, moltinteressant l’apartat que aplega pàgi-nes especialitzades de diverses univer-sitats catalanes. És el cas de la pàginadel Grup de Gramàtica Teòrica de laUniversitat Autònoma de Barcelona<http://seneca.uab.es/ggt>, amb accéslliure als reports de recerca que produei-xen els diferents membres de l’equip;també l’analitzador morfològic (CATMORF) <http://www.iula.upf.es/corpus/ana-litca.htm> i el Repertori Electrònic deTextos Orals Catalans<http://retoc.iula.upf.es/html/entrada.htm> preparats des de l’Institut de Lin-güística Aplicada de la UniversitatPompeu Fabra, i la web del Laboratoride Fonètica <http://www.ub.es/labfon/lab.htm>i els Estudis de Fonètica Experimental<http://www.ub.es/spub/ebooks/fone-tica.zip> de la Universitat de Barcelona,per esmentar només alguns dels en -llaços disponibles sobre matèries dife-rents. D’altra banda, s’ofereix l’accés adiverses tesis doctorals en línia.

També és molt pràctica per als estu-diosos de la llengua la secció Revisteselectròniques, en què destaca la revistainternacional de catalanística Journal ofCatalan Studies<http://www.uoc.es/jocs/1/index>, dela Universitat Oberta de Catalunya i laUniversity of Cambridge. D’altra banda,en aquesta secció es poden consultarels sumaris de publicacions periòdiquescom la Catalan Review<http://cr.middlebury.edu/catalan/CRe-view.htm>, Llengua i ús<http://cultura.gencat.es/llengcat/publicacions/liu.htm> i la Revista de Llen-gua i Dret<http://www.eapc.es/publicacions/index.html>, que a vegades ofereix algundels articles a text complet (és el cas de«És virtual el català a Internet? Refle-xions sobre la presència del català a laxarxa i propostes per a incrementar-hil’ús», de Jordi Graells i Núria Vives, ques’adiu molt amb la temàtica de la pre-sent secció de LLENGUA NACIONAL).

La llengua catalana i Internet. Índexde recursos d’Internet sobre el catalàno és, però, l’única pàgina que ens ofe-reix Gabriel Bibiloni. De fet, aquestaplec de vincles s’inscriu en una web,en renovació constant, anomenadaMaterials de construcció. Pàgines dellengua i sociolingüística, alguns apar-

tats de la qual són d’accés restringit alsestudiants de determinades assignatu-res de la Universitat de les Illes Balears.D’altres, en canvi, són lliurement acces-sibles a la població en general, que hipodem trobar eines realment interes-sants. És molt recomanable una visita ala Guia de correcció fonètica<http://bibiloni.net/correcciofonetica/index.html>, adreçada a tothom que vul-gui utilitzar la llengua catalana ambcorrecció, però, sobretot, a aquells queparlen en públic i esdevenen model pera la resta de la població, com els pro-fessionals dels mitjans de comunicacióaudiovisuals o els ensenyants dels diver-sos nivells educatius.

Una altra possibilitat d’agrair és l’ac-cés a dossiers curosament en dre çats.Per exemple, el Recull de legislació lin-güística, repartida entre l’àmbit nacio-nal i l’internacional. D’una ban da, hi hala legislació lingüística andorrana, fran-cesa, italiana i espanyola —la general ila de les comunitats autònomes deCatalunya, Balears, País Valencià i Ara -gó— i, de l’altra, textos internacionalssobre drets lingüístics, documents de laUnió Europea, a més de constituci ons illeis lingüístiques de països d’ar reu delmón. Un altre dossier recopila textos,apareguts en diversos llibres o publica-cions periòdiques, amb la llengua cata-lana estàndard com a fil conductor. I,encara, un altre aplec ens re corda laimmensa diversitat lingüística que acullel planeta: hi trobem la classificació deles grans superfamílies lin güístiques, uníndex alfabètic de llen gües, la llista delsestats amb més d’una llengua oficial iuna col·lecció de mapes lingüístics.

I com que un toc d’humor sempreés benvingut —i, quan ens referim a lasituació del català, a vegades és bennecessari—, tanquem aquesta excursióvirtual d’avui fent un descans davantLa imatge. Imatges que es comentensoles. Cal veure les fotografies per acreure que l’ajuntament de Palmapugui instal·lar un rètol bilingüe en quèl’equivalent de «Servicios Económicos»és «Servicis Econònomics», que elGovern Balear tingui una «Llar de lespersones majors» anomenada «CentreAvenides» o que la propaganda d’unpartit polític —endevineu de quin?—pugui contenir més de trenta faltesd’ortografia en una sola pàgina. Siteniu curiositat, entreu a <http://www.bibiloni.net/imatge/index.html>.u

LLENGUA NACIONAL - núm. 45 - hivern del 2003 33

INFORMÀTICA I INTERNÀUT ICA

És bo recordar (re-cor-dar ‘po sara prop del cor’) adesiara elsgrans homes del nostre país i

(re)valorar la seva obra. L’ultratgedel temps fa a voltes oblidadissa lamemòria. En guany s’escau el cen-tenari del naixement de Francesc deB. Moll, un dels grans lin güistes delsegle XX que brilla esplendorós perhaver duit a bon port el Diccionariiniciat per Antoni M. Alcover i perla seva contribució a la consolidacióde la normativa a les Balears a tra-vés de la seva obra gramatical i lexi-cogràfica.

En plena joventut, Moll ja posseïauna formació humanística i lingüís-tica envejables. Al Seminari de Ciu-tadella va posar unes sòlides basesde llatí i ben aviat, a divuit anys, s’es-trenaria, acompanyant Mn. Alcover,en el treball de camp, recorrent 52poblacions del català occidental, delPallars a l’Horta de València, plas-mant en excel·lents dibuixos els ob -jectes de cultura material i aplicant laseva fina oïda a la transcripció acu-rada dels mots elicitats en l’enquesta.Gràcies al magisteri d’Alcover, «monprimer mestre», al contacte amb elsgrans romanistes del moment (Me -yer-Lübke, Schädel, H. Meier, Spitzer,etc.) i a la familiarització amb lesobres de filologia que nodrien labiblioteca d’Alcover, es va ameraraviat d’amplis i profunds coneixe-ments lingüístics, poc comuns en elmón hispànic d’aleshores, que, unitsal cabal de formes recollit pacient-ment sobre el terreny, l’havien prepa-rat per a la gran aventura del futur Dic-cionari català-valencià-balear (DCVB),una obra monumental, orgull del nos-tre poble i enveja d’altres països. S’hitroben les definicions de cada mot icada accepció, il·lustrats amb exem-ples d’autors antics i moderns, l’úscol·loquial, la transcripció fonètica endiverses poblacions, l’àrea geogràficadels mots dialectals, l’etimologia, lacultura popular, enriquida amb dibui-xos del mateix Moll (i sovint sense laseva signatura), etc. Quant a l’eti-

mologia, cal remarcar que el DCVB

constitueix el primer diccionari eti-mològic del català; en aquesta línia,Moll ja havia recorregut les quasi10.000 entrades del RomanischesEtymologisches Wörterbuch, de Me -yer-Lübke, el príncep de la romanís-tica, corregint, eliminant o afegintresultats de cada ètim llatí (o d’unaaltra llengua) en català. El Diccionarino és solament descriptiu de la llen-gua antiga i moderna, amb totes lesseves varietats, sinó que, contra elque pensaven alguns cappares delPrincipat, tenia també caràcter nor-matiu, condemnant formes inadmis-sibles o remetent les més dialectals al’entrada més general (coa g cua,dijú g dejú, etc.)

Les enquestes de l’Atlas Lingüís-tico de la Península Ibérica (ALPI), unade les poques empreses de col·labo-ració catalano-castellana, van engrui-xir i ampliar el seu coneixement de lesvarietats diatòpiques, informació queincorporaria al conjunt del Diccionari.Encara dins l’àmbit geolin güístic, calfer esment de la seva col ·laboració al’Atlante Linguistico Me diterraneo,amb exploració del parlar de set portsde la costa catalana que donen comp -te de la unitat i varietat del llenguatgemariner. I, finalment, és obra seva l’or-denació de La flexió verbal d’Alcover:la conjugació de 67 verbs recollits pelcanonge en 149 poblacions de tot eldomini; d’una selva de dades, Moll enfa un jardí de Versalles.

Dins la seva poliè-drica activitat cal es -men tar les edicionsd’autors antics, ambescaients comentarisfilològics; l’estudi dià-fan dels mecanismesevolutius de la llen-gua; la seva aportacióa l’onomàstica, siguien els noms de llocanalitzats en el DCVB,sigui en els noms depersona es tudiats enel seu conjunt per pri-

LLENGUA NACIONAL - núm. 45 - hivern del 2003 35

AMICS I MESTRES

Francesc de B. Moll, homenot de la lingüística catalana

JOAN VENY (Universitat de Barcelona — Institut d’Estudis Catalans)

Francesc de B. Moll

mera vegada en l’obra Els llinatgescatalans (1959; 1982), base de la fu -tura antroponímia catalana.

Finalment no podem oblidar la sevalabor codificadora. Partint de la realitatparlada a les Balears, confegeix unaOrtografia mallorquina (1931) basadaen les normes de l’Institut però ambconcessions a la varietat illenca, quanels seguidors eren «una devota mino-ria»; més endavant, de cara a un públicja més ampli, s’acostarà més al modelfabrià (Gramàtica catalana, 1968). Enlèxic, és conscient que la base és elcatalà central però que també cal unrespecte per les formes pròpies de lesBalears, sempre que no constitueixinvulgarismes o siguin tributaris de lainterferència castellana. El temps hadonat la raó a Moll quan l’Institut d’Es-tudis Catalans ha acceptat centenarsde mots de l’àrea perifèrica.

A aquest gran científic de la llen-gua cal afegir altres atributs com sónel d’escriptor finíssim, traductor acu-rat, poeta festiu, articulista apologetade la llengua, editor d’obres en català(quan ser-ho durant el franquisme sig-nificava lluitar constantment contra les

incle mències de la censura) i, sobre-tot, el d’un perfil humà i uns valorsètics que aixequen encara més la sevafigura gegantina. Honor i gratitud aFrancesc de B. Moll, crack de la lin -güís tica, mestre de la lexicografia, sal-vador de les paraules, assenyat codifi-cador, etimòleg brillant, humà depro funda humanitat.u

AMICS I MESTRES

r Soci protector: quota mínima anual de 43 €r Soci numerari: quota mínima anual de 25 €r Subscriptor regular: quota mínima anual de 15 €

DaDeS perSoNaLS

Nom...................................Cognoms.............................................................................

adreça............................................................................................................................

Codi postal..................població.....................................................................................

Telèfon....................................adreça electrònica.........................................................

FormeS De pagameNT

r Xec (a nom de Llengua Nacional)

r Ingrés directe: 2013 0088 69 0200522492 (Caixa de Catalunya)

r Domiciliació bancària

ent.|__|__|__|__| of.|__|__|__|__| D.C.|__|__| N.C.|__|__|__|__|__|__|__|__|__|__|

Llengua NacionalLlengua Nacional treballa per afermar lallengua catalana en tots els camps, ajudantal seu estudi i bon ús. Pretén també dedesvetllar en la nostra gent la consciènciad’una realitat nacional catalana.

Llengua Nacional analitza i fomenta lanormativització de la llengua catalana. Con-seqüentment, desitja que el procés de nor-malització lingüística assoleixi la màximaextensió i concreció.

Associació Llengua NacionalBústia postal 2405708080 BARCELONA

Telèfons: 93 456 88 79 / 669 85 32 37a/e: llengua@menta.net http://www.llenguanacional.lesrevistes.com

Revista que té per finalitat principal contribuir al bon ús de la llengua catalana,

afermant-la i difonent-la en tots els àmbits dels Països Catalans

LLENGUA NACIONAL - núm. 45 - hivern del 2003 37

AMICS I MESTRES

—Constatar que la identitat delsmallorquins és la catalana i no cap altraés un impacte dolorós i difícil de pair? —Ben al contrari: és una sensació d’a-lliberament molt satisfactòria. Quanvaig descobrir que era català, em vaigsentir orgullós de formar part del pobleque ha donat a la història personatgescom el rei En Jaume, Ramon Llull,Ausiàs March, Antoni Gaudí o Fran-cesc Macià, i de saber que no tenia resa veure amb elements com Pizarro,Hernán Cortés, Felipe V, FranciscoFran co i tota aquesta xurma (ara hi po -dríem afegir Aznar, «Gran Hermano»,el Real Madrid, etc.).

—Quins són el detonant o les cir-cumstàncies que et permeten de des-cobrir que la identitat catalana és lateva autèntica identitat?

—Com sol passar, el detonant fou unaagressió del colonitzador. Abans decomprendre que era català, vaig desco-brir que no era espanyol. En l’any 1990,encara era dels qui creien que Espanyatenia solució, que acabarien acceptant-nos, amb la nostra llengua i la nostrapersonalitat. Sóc professor d’institut i empensava que era qüestió de temps queel professorat foraster aprengués catalài fes les classes en aquesta llengua. Alcap i a la fi la Llei de Normalització Lin -güística, a les Balears, només tenia qua-tre anys de vida; emperò, quan la direc-ció del centre proposà de fer un delscinquanta grups totalment en català,tots els espanyols hi reaccionaren visce-ralment en contra, tant els «fatxes» comels «progres». Allò em va fer obrir elsulls: si aquells individus eren espanyols,

jo,

evidentment, no ho era.

—Pots detallar-nos el teu procés deretrobament identitari?

—Gràcies al merder que els espanyo-listes muntaren al centre, vaig tenir l’o-portunitat d’entrar en contacte deforma més estreta amb professors inde-pendentistes, amb els quals vaig con-nectar immediatament. Llavors vaigcomençar a llegir autors i publicacionsque, entre altres coses, explicaven lacatalanitat de Mallorca, i acceptaraquest fet fou instantani. La causa nosolament em va convèncer, sinó quetot d’una me’n vaig fer militant.

—Com vius inicialment aquesta re-situació identitària envers tu mateix ienvers els altres?

Per començar, vaig constatar que elsprofessors forasters eren agents de lacolonització, i això em va fer revisartota la meva educació. Vaig descobrirque havia estat víctima de la manipu-lació; una manipulació molt educada i«progre», diferent de la brutal opressiódel franquisme, però que m’havia con -fós i havia ocultat la meva vertaderaidentitat. També vaig començar a veureamb uns altres ulls els mitjans de comu-nicació espanyols.

—Penses que el gruix dels mallorquinspressenten que la seva identitat éscatalana i que tard o d’hora s’ho hanhagut de plantejar en la intimitat?

—Segur que molts s’ho han plantejat,per no dir tots; el mal és que fins ara hohan fet amb el cap embullat per la colo-nització. A principis dels setanta va escla-

tar la discussió del nom de la llengua:que si mallorquí, que si català. Els mallor-quins espanyolistes es disfressaren de«mallorquinistes», perquè d’admetreque parlam català a acceptar la catalani-tat hi ha un sol pas. Mentre va duraraquella brega de negres, els forasters esvan fer un tip de riure, i l’espanyolitzacióva avançar a tota marxa. Ara, emperò,fins i tot el PP de les Balears accepta launitat del català i s’ha encetat l’autènticdebat: el conflicte mallorquí-foraster, o,cosa que és el mateix, català-espanyol.Aquí és on ens la jugam; un cop gua -nyada la batalla, acceptar la catalanitatserà com descabdellar fil d’una troca.

—Els mallorquins que no s’adonen delsseus trets identitaris catalans és perquèen el fons del fons no els volen veure?

—Si n’hi ha que no els volen veure ésperquè Espanya, per mitjà de la premsad’ocupació, ha difós durant moltesdècades la mentida d’un imperialismecatalà que vol absorbir els mallorquins.I ens ha fet creure que el mallorquí ésuna llengua de tercera categoria, «cosade payeses», i que parlar mallorquí aun foraster és una manca de respecte.

—Per què creus que molts mallorquinsno han desenvolupat un procés similaral teu vers a la catalanitat?

Són molts anys de colonització mental.Per una banda, encara patim les con-seqüències del franquisme, i, per unaaltra, la manipulació dins l’educació iels mitjans de comunicació no s’atura.

—De quina manera caldria explicar itransmetre la catalanitat als mallor-

Ara ens sotmeten titllant-nos d’excloents

—Josep Palou, escriptor i polític—

QUIM GIBERT

Josep Palou Mas (Ciutat de Mallorca, 1963) és professor tècnic deFormació Professional. L’any 1993 va escriure la novel·la negra Lagallina cega (Edicions La Magrana) i, en 1999, un assaig interes-santíssim: «El País», la quinta columna. L’anticatalanisme d’es-querres (Edicions Documenta Balear). Ha estat militant d’Esque-rra Republicana de les Illes Balears i Pitiüses i actualment ésmembre actiu de l’organització Lobby per la Independència.

Josep Palou Foto: «El Punt» O. Ribé

quins, en particular, i a la gent dels Paï-sos Catalans, en general? —Més que no pas explicar la catalani-tat, el que hem de fer és enfrontar-nosal colonitzador, denunciar les sevesagressions i provocar-lo perquè entri enel debat. Quan dic «agressions» emrefereixo a espoli fiscal, imposició lin -güística, substitució cultural, etc., expo-sant sempre els casos més concrets pos-sibles. Així és com podem fer queEs panya quedi amb el cul a l’aire. Quanun mallorquí, o un català en general,veu amb els seus propis ulls l’autènticacara del colonitzador, comença a refle-xionar i a plantejar-se moltes coses. Enaquest sentit Aznar ens ha deixonditmolt. Aquesta és una regla universalque molts lluitadors han experimentaten la seva pròpia carn, des de Bravehe-art fins a Francesc Macià, passant perGeorge Washington, José Martí i Ma -hatma Ghandi. En canvi, si ens dedicama llegir la lliçó de la catalanitat a la nos-tra gent, en pla il·lustrat, aviat ensenviaran a fregir ous de lloca.

—Com dissuadir aquesta progressivacastellanització (i afrancesament) am -biental que subtilment, en aquestsdarrers vint-i-cinc anys de «democràciaespanyola», s’ha instal·lat en elstopants més inhòspits dels Països Cata-lans?

—L’única manera de fer-ho és perdre lapor de parlar clar: no fer concessions.Si proclamam sense embuts que volemla independència, que l’única llenguaoficial de Catalunya ha de ser el catalài que l’espanyol (com el francès) és unallengua d’ocupació, la gent ens en -tendrà i ens farà costat. Però, si anamamb collonades, com reivindicar un«bilingüisme real», dir que es pot serespanyol i català alhora, defensar l’edi-ció de llibres i programes informàticsen espanyol, o proposar la reforma del’Estat espanyol, aleshores l’únic quefem és confondre la nostra gent. Ambaixò em referesc tant a CiU com a ERC,que teòricament haurien de ser els pri-mers interessats en la defensa de laidentitat nacional, perquè és el que elsdiferencia dels partits espanyols.

—Què diries a Pilar Rahola quan cons-tata (Avui, 14.10.1999): «No tenim unpaís acomplexat; tenim només acomple-xada la part del país que viu normalmenten català. No fos cas que, fins i tot quanho som, semblem massa catalans.»?

—Li demanaria coherència. Que deixàs

de col·laborar en els mitjans de comu-nicació en espanyol, perquè l’únic queaconsegueix és legitimar la seva nefastapresència a Catalunya. Que no perdésmés temps escrivint llibres sobre qües-tions que no fan avançar l’alliberamentde Catalunya. Com va dir Companys:al món hi ha molta gent disposada alluitar per causes nobles, però Cata-lunya només ens té a nosaltres. I queretornàs a la seva figura pública de mili-tant independentista. No ens podempermetre de perdre pel camí gent comPilar Rahola.

—Si ara mateix et fessis càrrec d’unàmbit de poder des del qual poguessisredreçar el català i els seus referentsidentitaris, quines serien les mesuresque prendries immediatament?

—Oficialitat única del català. Cam-panyes de patriotisme desacomplexat.Promoció intensiva dels mitjans encatalà. Càrregues específiques per alsmitjans en altres llengües que vulguineditar a Catalunya, fins al punt que elssurti més rendible de fer-ho en català.Obligació d’emetre en català per atotes les emissores de ràdio i televisióque es transmeten per la xarxa terres-tre. Programació d’un 60%, com amínim, d’in tèrprets en català en lesemissores de ràdio musicals.

—¿Els catalanoparlants s’estimen mésl’abnegació, la resignació, el silenci,abans d’haver de passar per conflictius,antipàtics, egoistes?

—Tenint en compte la colonitzaciómental a què hem estat sotmesos, laquantitat de catalans combatius quedonen la cara dia rere dia indica unaltíssim grau de vitalitat nacional.

—Franz Fanon va deixar escrit (dins el lli-bre Los condenados de la tierra, p. 48)que l’autodestrucció col·lectiva és «undels camins per on s’allibera la tensiómuscular del colonitzat». Què en penses?

—Sí, les bregues tribals són productede la colonització. Un claríssim exempled’això són els enfrontaments entre CiUi ERC i entre PSM i UM. Ja passa d’horaque s’adonin que estan fent el joc aEspanya i que perjudiquen els catalans.A les Balears la derrota del Pacte deProgrés s’ha vist agreujada per la nega-tiva de renovar el Pacte a Mallorca, onencara era possible, i el motiu han estatprecisament les desavinences entre PSMi UM. Ara en pagam les conseqüènciesamb una UM en mans del PP. Per cert,

que la victòria del PP demostra un copmés la condició colonial de les Illes.Abans de les eleccions, la majoria demitjans ja vaticinaven que l’allau deforasters arribats els darrers anys afa-voriria els partits espanyols, i així haestat. Aquesta mal anomenada «immi-gració» es tracta en realitat de colonsque vénen a explotar els nostres recur-sos en benefici propi, sense que elsimporti gens ni mica la protecció delterritori o la identitat del poble que elsacull, i per això voten PP. Aquest haestat un dels factors que han fet tom-bar la balança a favor d’aquest partit,tot i que cal no oblidar que ha estatper ben poc.

—Com recupera l’autoestima unacol·lectivitat com la nostra, històrica-ment maltractada des de fa més de tressegles?

—Donant exemple de valentia icoherència a la nostra gent. Perdent lapor envers el colonitzador i parlant clar.Abans ens sotmetien per força; ara hofan titllant-nos de racistes, xenòfobs,intolerants, excloents, etc. La solució ésno acollonir-nos i mantenir-nos fermsen la nostra posició. Donem temps altemps i veurem que una acusació sensefonament perd aviat credibilitat. Peruna altra banda, no oblidem que l’acu -sació de racisme és la darrera arma queresta al colonitzador, o sigui que, commés ens donin aquest qualificatiu,millor, perquè vol dir que anem bé. Elque no podem esperar de cap maneraés que avançarem vers la independèn-cia amb l’enhorabona i els aplaudi-ments dels espanyols.

—La catalanitat és connotada negati-vament en alguns punts dels PaïsosCatalans. Quins suggeriments faries atots els qui no gosen sortir de l’armariper raons identitàries?

—Com ja he dit, opino que la reivindi-cació de la catalanitat s’ha deixar en unsegon terme i que cal fer el màxim es -forç per provocar el colonitzador. Pri-mer de tot hem de demostrar a la nos-tra gent que ser espanyol és un negociruïnós i també una agressió a la nostraidentitat, i deixar per a més endavantla qüestió de la catalanitat. L’enfronta-ment amb Espanya és una lluita queuneix els Països Catalans, perquè és unenemic comú, fins i tot per a aquellsque encara no tenen gens clar que sóncatalans però veuen perjudicades la se -va butxaca i la seva qualitat de vida.u

LLENGUA NACIONAL - núm. 45 - hivern del 200338

AMICS I MESTRES

El dia 2 de setembre va morir, a Barcelona, Bartomeu Bardagí,conegut, especialment, com a corrector de català.

Bartomeu Bardagí i Moras havia nascut a Barcelona l’any1915. De molt jovenet, a quinze anys, va iniciar la seva activitatprofessional com a corrector, en les publicacions de l’editor LópezLlausàs.

L’any 1932 va concursar a uns exàmens per a ocupar unaplaça de professor a la famosa Extensió d’Ensenyament Tècnic(escola per correspondència), organisme des d’on calia prepararen la nostra llengua (que acabava d’ésser declarada oficial) tresmil mestres escampats arreu de Catalunya. Com explica EduardArtells, «... i Bartomeu Bardagí, el ‘benjamí de la colla’, com soliaanomenar-lo festivament el senyor Vallès, perquè –detall curiós–l’amic Bardagí fou aprovat però no admès d’antuvi pel fet queno tenia l’edat reglamentària per a ingressar a l’organis me: li cal-gué esperar alguns mesos per a venir a arrodonir el quadre».

La gran activitat de Bartomeu Bardagí com a corrector decatalà va tenir lloc al cap d’uns anys d’haver-se acabat la Guer -ra Civil, quan es van reprendre les edicions en llengua catalana.Durant molts anys, fins al final de la dècada dels seixanta, els doscorrectors de català per excel·lència eren Eduard Artells i Barto-meu Bardagí, d’altra banda grans amics, que rivalitzaven no úni-cament en l’exercici de la correcció, amb un rigor extrem, sinótambé en l’amor a la música i la pràctica assídua de l’humor idels jocs de paraules. També és Artells qui reporta que unavegada, assistint, al Liceu, a una representació de l’òpera Samsói Dalila, Bartomeu Bardagí li va comentar: «Mira, Artells: la Dalilava de blanc i en Samsó de lila.» I és que l’actor que interpretavael paper de Samsó duia, efectivament, una roba de color lila.

En la llarga trajectòria professional de Bartomeu Bardagí calesmentar la correcció de proves de la quarta edició del Diccio-nari Fabra, «delicada tasca» que va compartir amb Josep Mira-cle, el qual no s’oblida d’esmentar-lo en el seu pròleg, la tra-ducció, del castellà al català, d’una bona part dels articles deJosep Pla apareguts a la revista Destino per a les obres comple-tes d’aquest autor publicades per Editorial Destino, la participa-ció en la correcció de la primera edició de la Gran enciclopèdiacatalana i, finalment, la responsabilitat, compartida amb JoanFortuny, de la correcció del diari Avui en la seva primera època.

Bartomeu Bardagí era també un tenor excel·lent, que haviaactuat moltes vegades de solista en òperes i composicions polifò-niques: Jeanne d’Arc au bûcher, d’A. Honegger, La passió se gonssant Mateu, de J.S. Bach, la Novena Simfonia, de Beethoven, etc.De totes dues activitats professionals, la llengua i la música, haviaaplegat un extens i sucós anecdotari, amb què feia les delíciesdels seus interlocutoris, i que finalment es va decidir a donar ala impremta, en el volum Humor amb lletra i música (La Cam-pana, 1992).

La vida no sempre va tractar Bartomeu Bardagí amb la bon-dat que, sens dubte, mereixia, però va suportar la desgràcia ambuna resignació digna i exemplar. Va deixar un record magníficen tots els qui vam tenir el goig de conèixer-lo i de tractar-lo.Que descansi en pau.u

LLENGUA NACIONAL - núm. 45 - hivern del 2003 39

AMICS I MESTRES

En la mort de Bartomeu Bardagí

ALBERT JANÉ

Bartomeu Bardagí FOTO: P. CATALÀ

Barcelona, 25 de marzo de 1973Sr. D. Antonio TovarMadrid

Mi querido amigo:En primer lugar le doy gracias anticipadas por el envío, que me anuncia V., de su Homenaje, y

reitero mi cordial felicitación por la merecidísima fiesta que con él le han dado.Y paso enseguida al resto de su carta del 4. Ante todo, muchas gracias, de veras, por el alto

aprecio que me demuestra V. Viniendo de V. esa propuesta en verdad me ha satisfecho y aunhalagado.

De ninguna manera haga V. nada de esto. Podría yo excusarme diciéndole que dudo que supropuesta, prosperara. Creo que tendría razón en decirlo, y hay algo de que todavía estoy máscierto, y es que yo no deseo honores, sino el adelanto de la ciencia y el bien de mi país, de modoque aun si se tratara por ejemplo de un doctorado honoris causa de una Universidad, no sé si loaceptaría, y desde luego no si no fuese una universidad importante.

Pero no es ésta la gran razón. Con V. debo ser franco y me expresaré lisa y llanamente. Poruna decisión temeraria y alocada –tomada hace un par de siglos, por imitación extranjera– existeuna guerra sin cuartel entre las lenguas de España: guerra unilateral, las demás se defiendencomo pueden.

Y yo soy franco: yo no tengo más que una lengua, ni quiero más que a una. A ésta los queobran en en nombre de la otra se obstinan en el empeño insensato de negarle todo medio dedefensa e ilustración; es más: en rehusar a los niños y a los hombres que la hablan el derecho aser educados e informados en la propia; se empeñan en esa horrenda capitis deminutio de lainteligencia y de la dignidad humana.

De nuevo, seamos todos sinceros: quítense allà ellos con la paparrucha de que lo otro no estáprohibido, o con la infame calumnia de que hay catalanes que no lo quieren. El que se hagahipócritamente, con métodos jesuíticos y eficaces, no hace más que agravar un ultraje.

Y ¿aceptaría yo una parte en la misión de dar lustre y esplendor a la otra?Créame V., amígo Tovar: no habrá en España paz moral ni cohesión nacional, mientras no

pongamos fin a esa guerra entre las lenguas, haciendo que el Estado enseñe a los niños y a losjóvenes en la lengua de cada uno, y renuncie a poner trabas a la información en catalán y en lasdemás.

En el terreno científico todo cambia; entre otras razones porque el catalán y demás minoríaspueden dar tanto como reciben, y me parece que siempre han colaborado. Ahí, naturalmente, yohe sido siempre partidario de la más decidida cooperación. En la ilustre Academia en cuyo nom-bre o con referencia a la cual me habla V., les consta, por hechos, que es así; a V., en particular,le he dado pruebas. Y así ha de seguir. Honores, viniendo de la lengua castellana, no quiero nin-guno.

Si le resultase molesta esta carta, lo sentiría, pero hay unas pocas cosas en la vida en que elúnico deber para con los amigos, es una completa, ruda y leal franqueza.

En lo demás sabe V. que puede mandar siempre a su amigo.JOAN COROMINES

LLENGUA NACIONAL - núm. 45 - hivern del 200340

AMICS I MESTRES

Publiquem, pel seu interès evident, la carta que el nostre filòleg Joan Coromines va escriure, l’any 1973, és a dir, arafa trenta anys, a Antonio Tovar. Ens la fa arribar Joan Triadú, el qual ens informa que fou el mateix Coromines qui lahi va donar personalment.

Joan Coromines fou no solament una figura gegantina de la nostra ciència lingüística i filològica sinó un home deconviccions patriòtiques granítiques, exemplars i insubornables, mai desmentides al llarg de la seva existència.

La carta, anant adreçada a Antonio Tovar, és escrita en castellà, i és així com, lògicament, la publiquem. El seu textconfirma una vegada més l’enteresa i la valentia de Joan Coromines.

El passat 27 d’agost s’acomplí eldesè aniversari del traspàs d’unade les personalitats més impor-

tants de la medicina catalana del segleXX, el doctor Josep Alsina i Bofill, fill dePalafrugell, barceloní d’adopció i, du -rant molts anys, estiuejant a Calella. Elpròxim mes de juny s’escaurà també elcentenari del seu naixement, motiu pelqual el Col·legi de Metges de Barce-lona ha decidit que el 2004 sigui l’AnyJosep Alsina i Bofill.

El 8 de novembre de 1970, dinsl’acte de recepció a la Reial Acadèmiade Medicina de Barcelona, en el discurs«El procés d’envelliment», pronunciàunes paraules que ara vénen molt atomb de recordar: «Orientat cap a l’es-sencial, és l’ésser i no l’acció allò quepren la primacia. Enriquit amb tot allòque ha contemplat llargament i paci -entment en el silenci i en l’amor, l’ho -me pot donar llavors llum i guia com unfar.» I vénen a tomb de recordar, aques-tes paraules, perquè el doctor Alsina vaésser, precisament, un potent far quemai no va deixar d’emetre llum, llumintensa, en tots els camins on transital’activitat humana.

La seva biografia, escrita per laploma àgil i precisa del doctor OriolCasassas i publicada per l’Abadia deMontserrat, ens fa coneixedors de lesmoltes pàgines d’una vida llarga i pro-fitosa, com ara les que ens parlen delsseus atributs humans, dels seus anyscom a professor, de la seva condicióde metge, que sempre va entendrecom una magnífica plataforma des dela qual poder ajudar els altres; les quefan referència al seu concurs en con-gressos i associacions mèdiques, on lesseves paraules desfeien nusos i cons-truïen espais de trobada, i les que fanreferència al seu pas per l’Institut d’Es-tudis Catalans, del qual fou presidententre els anys 1974 i 1978; les que ensfan present el seu compromís ferm iapassionat amb la nació, la cultura i lallengua catalanes (n’és un bon exem-ple la seva col·laboració en el Diccio-nari de medicina, en els anys trenta,dirigit per Manuel Corachan, i, sei-

xanta anys més tard, en el Diccionarienciclopèdic de medicina i en el del’Institut)... I, és clar, les que ens expli-quen el seu paper d’espòs, pare i avimodèlics, autèntic pal de paller d’unafamília extensíssima...

Heus aquí unes paraules del mateixAlsina que són ben reveladores del seupensament: «Si volem fer acte de pre -sència al món no podem tenir altre atotque la intel·ligència. Només amb valorsintel·lectuals podrem prestigiar el nomde Catalunya, només amb el gruix d’u-nes realitzacions en el camp de la inves-tigació aconseguirem per a la nostranacionalitat coneixença i respecte. Siaixò ha estat important sempre, d’avuiendavant serà indispensable.»

No està en les nostres mans decidirel punt de partença i el punt d’acaba-ment del nostre rellotge biològic, peròsí la direcció que volem donar a la nos-tra existència. Tant a nivell individualcom a nivell col·lectiu, vides com la deldoctor Alsina i Bofill són una brúixolaque, per la seva profunda ge nerositat ihumanitat i, alhora, per la seva harmo-nitzable senzillesa i grandesa, ens marcatothora el camí a fressar, el trajecte arecórrer, els horitzons a assolir.u

LLENGUA NACIONAL - núm. 45 - hivern del 2003 41

AMICS I MESTRES

Any Josep Alsina i Bofill

DAVID PAGÈS I CASSÚ

Josep Alsina Bofill FOTO: P. AYMERICH

Els matrimonis Alsina i Trueta a Sagaró, l’any 1975 FOTO: P. AYMERICH

LLENGUA NACIONAL - núm. 42 - primavera del 2003 43

bibl iograf ia

La presència del castellà alnostre país no és pas cosade fa dos dies, sinó que,

com ens explica Joan Lluís Mar-fany en La llengua maltractada,té l’origen a les darreries de l’e-dat mitjana. Aquest és un llibreque vol aportar a l’estudi de lahistòria de la nostra llengua unavisió suposadament nova, supo-sadament desproveïda de lainfluència que pot exercir la ide-ologia nacionalista sobre l’anà-lisi científica, que hauria de serexclusivament empírica i man-cada de tota subjectivitat. L’au-tor, doncs, basant-se en unaquantitat de documents de l’è-poca no gens menyspreable ides del punt de vista de lasociologia del llenguatge, fa unrepàs de la presència que hatingut el castellà a casa nostrades del segle XVI fins al XIX i a lasituació de diglòssia que, ambuna intensitat creixent, va viurela societat catalana durantaquell període.

Després de dedicar unextens capítol a demostrar –enssembla que del tot infructuosa-ment– la catalanitat de nomscom Francisco, Isidro i unsquants més per l’estil amb crite-ris que potser implicarien d’ac-ceptar també com a genuïnsKevin, Jonathan o Mohamedd’aquí a un quant temps, Mar-fany afirma que el procés queva conduir a l’adopció del cas-tellà per a certs usos té uncaràcter endogen. L’autor reco-

neix que hi hagué factorsexterns, com ara el fet que elsrepresentants de la monarquiaparlessin només castellà, o larepressió de 1714, amb la pos-terior legislació que imposava lallengua forana; però, segons ell,«els factors operants no van serpas aquests, sinó els que ema-naven de la pròpia societatcatalana». Davant aital afirma-ció, hem de dir que, efectiva-ment, els qui de cop i volta esposaren a expressar-se en algu-nes situacions, sobretot perescrit, en castellà, van ser elscatalans; però no es pot mini-mitzar de cap manera el fetque, tal com Marfany mateixaccepta, ho van fer, en un prin-cipi, impel·lits per un desig d’a-costar-se a les maneres de ferde la monarquia, percebudescom a més prestigioses i refina-des, i que aquesta monarquiaprocedia de l’exterior; més tar-danament, perquè aquest com-portament havia generat unhàbit, i finalment, a causa de larepressió i la persecució borbò-niques –parlem novamentd’una influència externa i, amés, no desitjada–; això sí, ambel posterior col·laboracionismed’uns quants catalans que vanabraçar el nacionalisme espa -nyol durant el segle XIX. Ens fal’efecte, per tant, que dir que lacausa de l’aparició de la diglòs-sia a Catalunya és, segons lesparaules de l’autor, un «procésendogen, doncs, i ben endo-gen», és excessiu i ben bé elresultat de voler mirar les cosesa través d’un únic prisma; comho seria també, efectivament,afirmar la cosa contrària, jaque, en aquest tema, s’imposala ponderació en qualsevol afir-mació que es faci, atesa la com-plexitat del període a què ensreferim.

Marfany avisa que, a l’horade fer una anàlisi de la històriade la nostra llengua, és un greuerror suposar que aquesta haestat des de sempre l’eix verte-brador de la identitat col·lectivadels catalans, perquè fins a l’a-parició del nacionalisme, jaentrat el segle XIX, això no ésd’aquesta manera. Creiem queel seu plantejament és impeca-ble, perquè el català no era més–ni tampoc menys, no ho obli-dem– que el mitjà de comuni-cació natural de les persones;però no podem estar d’acordamb ell quan assegura que

aquesta és la «trampa ideolò-gica fonamental en què caugairebé tota la literatura sobreel tema», perquè, per bé quepugui haver-hi uns quantsautors que hagin caigut en elparany de magnificar el rol quejugava la llengua en el si de lasocietat catalana de l’època, aparer nostre, la major part trac-ten la qüestió amb tot el rigorque convé.

Marfany denuncia també elsautors que, influenciats per laideologia, s’han entestat a negarels trets ibero-romànics de lanostra llengua, i, amb bon cri-teri, la situa a cavall entre lesllengües d’aquesta filiació i lesgal·lo-romàniques. No creiem,però, com ell afirma, queaquesta idea estigui «fondamentarrelada i [sigui] greu de conse-qüències per al procés «norma-litzador» modern» (les cometesinteriors són de l’autor), perquèla polèmica és antiga i actual-ment sembla superada.

Marfany se sorprèn de l’a-fany de molts autors a insistirque la castellanització nomésarriba fins a certes capes moltminoritàries de la societat, laqual «era abassegadoramentmonolingüe» durant aquestperíode, i troba que és una pèr-dua de temps insistir a demos-trar el que per a ell és evident.«¿Què havia de ser, si no[monolingüe]?», conclou. L’ob-servació de Marfany és tècnica-ment inqüestionable, peròtambé cal entendre que, quandurant tant de temps s’haintentat d’enverinar tot el quefa referència a la presència delcastellà a Catalunya, no éssobrer de recordar com vananar les coses en realitat.

Ens sembla especialmentlúcida l’observació de l’autor enel sentit que l’arribada delsTrastàmares va comportar elferm establiment de l’arrogànciadels castellans quant a l’ús de lapròpia llengua i, complementà-riament, la deferència dels cata-lans quant a la renúncia a laseva, circumstància aquesta que,per cert, dissortadament ha per-durat fins al dia d’avui en formade complex d’inferioritat col·lec-tiu que faríem bé de mirar d’es-polsar-nos del damunt.

La darrera crítica que faMarfany als autors que, segonsell, actuen a través del «prismade la ideologia nacionalista», ésque tendeixen a «datar mala-

ment l’evolució del procésdiglòssic i [a] distorsionar-ne elritme de progrés, a còpia sobre-tot d’exagerar-ne l’extensió i laintensitat en el segle XVIII i d’a-vançar i exagerar també la reac-ció del XIX», observació que,sense ser generalitzable, a parernostre, no deixa de ser certa enalguns casos.

Finalment volem destacar elcomentari de l’autor sobre lapervivència del nostre idioma.Marfany considera que el catalàés viu encara perquè, malgratels períodes extremament durspel quals ha hagut de passardurant la segona part del passatmil·lenni, la llengua s’ha parlatsempre d’una manera natural,d’esma, segons paraules seves, ino pas per voluntat política,com ha succeït, diu, amb elgaèlic irlandès o l’hebreu, i queaixò ha fet que, per molt forta iassumida que hagi estat ladiglòssia a casa nostra, sempreha estat això: diglòssia; maisubstitució lingüística, perquèels catalans no van deixar maide parlar català. Diríem –és unaimpressió nostra– que l’autor faaquestes consideracions ambuna certa satisfacció de pertà -nyer a una comunitat lingüísticaque ha estat capaç de mante-nir-se malgrat les envestides dela seva pròpia història: és bencert que la nostra situaciósociolingüística crida l’atenciód’estudiosos d’arreu perquè ésun cas de supervivència potserúnic al món. Ara bé, tampoc nopodem deixar-nos dur pelcofoisme, ja que la nostra situa-ció actual és molt lluny de ser laideal. No podem conformar-nos-hi mirant enrere, ni pensarque encara Déu n’hi dó comestem, després de tot el quehem passat. Aquesta actitudseria la pròpia d’una comunitatacomplexada i amb objectiusmolt poc ambiciosos.

La nostra pregunta és ara:serem capaços de fer que elsnostres descendents puguincontinuar dient que tampoc nohi ha hagut substitució durantaquest mil·lenni? Hauríem defer un esforç perquè fos així. Inomés ho aconseguirem si elnostre objectiu és fer desaparèi-xer també la diglòssia que tantsembla enorgullir Marfany, pelfet que l’última baula de ladiglòssia està en contactedirecte amb la substitució.u

JORDI SEDÓ

La llengua maltractada

Joan-Lluís Marfany, La llengua maltractada, Ed. Empúries,Barcelona 2001.

LLENGUA NACIONAL - núm. 42 - primavera del 200344

bibl iograf ia

La saviesa popular catalanadiu que «el nom no fa lacosa». Aquesta frase feta,

altament polisèmica, com per-toca, no fa sinó confirmar lesposicions convencionalistes de lalingüística moderna exposades,entre altres, per Ferdinand deSaussure en el Curs de lingüís-tica general. Les tesis naturalis-tes, en canvi, havien defensatdurant segles que les paraulestenien un significat «per natura-lesa» i que, per consegüent,tant el nom com la cosa –el so iel sentit– estaven fortamentinterrelacionats.

El nom no fa la cosa, peròper a molts pobles i en undeterminat estadi de la crei-xença de cadascú, és possibleque en sigui una part important.Tant en cultures encara nopenetrades per la refulgent llumde la ciència que il·lumina –i avoltes enlluerna- la cultura occi-dental, com en el món de lainfantesa en general, la paraulasol presentar un alè misteriósque la lliga com per art d’en-canteri als objectes o les ideesque representa.

Els pobles celtes considera-ven el nom com a sinònim del’ànima i els habitants de Green-land dividien la persona en cos,ànima i nom, perquè per a ellsel nom tenia existència pròpia.Segons el Gènesi, el Déu d’Israel

–el Verb, segons sant Joan– esvalgué del primer home per aposar nom a totes les coses. Iaquest primer home, a més,posà a la seva pròpia muller «elnom d’Eva, perquè era la marede tothom qui viu». En moltescultures, d’altra banda, hi hahagut una certa resistència adonar als infants el nom delsseus pares –llevat que fossinmorts–, perquè hi predominavala creença que juntament ambel nom l’infant heretaria tambél’ànima, el poder i la força d’al-gun avantpassat desaparegut.Per això fins fa quatre dies lescriatures, en certs indrets, solienser batejades molt més sovintamb els noms dels avis (que encatalà nord-occidental justaments’anomenen padrins), que nopas amb els dels seus progeni-tors immediats.

L’infant, per la seva part, deseguida estableix una estretís-sima relació entre el so i la reali-tat. Quan té gana o por, plora,perquè sap que el seu vagit esveurà recompensat amb pres-tesa per la reconfortant presèn-cia d’algú que l’amorosirà, licantarà cançons o li oferirà unafont d’aliment i de gaudi enforma de mugró. El mateix pas-sarà més endavant, quan apren-gui a demanar aigua («mam») omenjar («nyam» o «nyam-nyam»), etc. Descobrir que cadacosa té un nom i que saber pro-nunciar una paraula serveix pera fer i obtenir coses és segura-ment la descoberta més impor-tant en la vida d’una criatura iqui sap si no en la de la huma-nitat.

Per tot el que acabem dedir, ens sembla que és interes-sant de recordar un paràgrafescrit per O. Jespersen en Lallengua en la humanitat, lanació i l’individu (p. 184): «Maino comprendrem prou la natu-ralesa del llenguatge si prenemcom a punt de partença lasòbria actitud de l’home científi-cament educat d’avui, que con-sidera les paraules que fa servircom a mitjà de comunicació o,potser, de desenvolupament delpensament…» Intueixo que téforça raó. Per a mi, més enllàdel sentit estrictament utilitari,la paraula té alguna cosa demàgica, d’inefable, de merave-llosa; quelcom que ultrapassaels esforços estructuralistes i for-mals efectuats per la ciència per

tal de mostrar d’una manerafreda i objectiva aquesta einaaparentment tan simple però,en realitat, tan complexa i sor-prenent.

Tot i això, és veritat que,com afirmen els autors del Dic-cionari d’onomatopeies en laintroducció, els postulats quedefensen l’arbitrarietat del signehan prevalgut sobre les posi-cions convencionalistes. Aquestaarbitrarietat, però, no és abso-luta ni ateny tots els àmbits delsistema, ja que en tota llenguasempre hi ha certs graus demotivació que ningú no discu-teix: la motivació morfològica,que es manifesta en els motscompostos, en les paraules deri-vades o en la flexió verbal; lamotivació semàntica, que esbasa en algun tipus d’analogiade significat, i, finalment, lamotivació fonètica, que és laque presenten les onomatopeiesi els mots de creació expressiva,que són l’objecte d’estudi deldiccionari que comentem.

Aquests mots, convenient-ment definits i delimitats, enssón oferts, ordenats alfabètica-ment, per mitjà de les correspo-nents entrades. Cada entrada,un cop establerta la categoriagramatical del mot i el seu signi-ficat, sovint ens n’aporta tambél’explicació etimològica i, si cal,la relació de mots que correspo-nen a la mateixa família. A mésa més, la majoria de les entra-des ofereixen nombrosos exem-ples d’ús escrit, ordenats cro-nològicament i adaptats alcatalà contemporani.

En les últimes pàgines elsautors hi inclouen dos índexsque faciliten el maneig i el bonaprofitament del diccionari: l’unamb un recull de cinc campssemàntics (sons humans, d’ani-mals, de vegetals, de coses ifantàstics), que va seguit de lallista de correspondències ono-matopeiques, i l’altre, compostper totes les paraules ordenadesalfabèticament.

Fer una llista exhaustiva deles onomatopeies de la llenguaera una tasca tan necessàriacom plena de dificultats. A mésde la constant capacitat innova-dora de la llengua, cal tenir encompte les múltiples varietatsdialectals que aquesta presenta isobretot el buit bibliogràfic exis-tent en aquest terreny, no úni-cament en l’àmbit de la llengua

catalana, sinó també en moltesaltres del seu mateix contextcultural. És fàcil, doncs, que mésd’un hi trobi a faltar algunaforma –per exemple «mam»,citada en aquesta mateixa res-senya: no hi és–, fet que noimpedeix que el manual siguiuna eina de gran utilitat, opor-tunitat i interès. És un diccionarique no dubtem a recomanar atots els qui es dediquen a lacorrecció de textos, a la traduc-ció, al doblatge o a l’escripturaen general. I d’una maneraespecial el recomanaríem a totesaquelles persones que tinguinun interès o una curiositat pelllenguatge que vagi més enllàdels esquemes formals i teòricsde la majoria dels tractats gra-maticals i no tinguin cap preju-dici a l’hora d’introduir-se en elmón de la llengua oral –sempretan mal atès i descuidat–, de lacol·loquialitat i d’allò que algunsconsideren «els fenòmens primi-tius de la llengua»; fenòmensprimitius que, a més d’enriquir-la, probablement contenen mol-tes de les claus del seu encaradesconegut i misteriós origen.

MARCEL FITÉ

Diccionari d’onomatopeies

Manel Riera-Eures,Margarida Sanjaume,Diccionari d’onomatopeies,Edicions 62,Barcelona 2002.

LLENGUA NACIONAL - núm. 42 - primavera del 2003 45

A mb Carles Palanca iAmadeu Viana, Toni

Mollà va publicar al final delsanys vuitanta un manual desociolingüística en tres volums.Ara n’ha publicat una revisió iactualització en un volum:Manual de sociolingüística. Elcontingut del llibre està moltestructurat i, per tant, és moltmetòdic, com veurem a conti-nuació.

Un científic honrat i críticEn el primer capítol, Mollà

s’encara a tres objectius: pri-mer, assenyala l’origen de lasociolingüística (que és moltrecent: de mitjan segle XX); ensegon lloc, descriu algunacaracterística general de la teo-ria sociolingüística que s’hadesplegat fins ara; i, finalment,fa un comentari sobre la biblio-grafia, que l’autor distribuïx peràmbits culturals. Convé desta-car que Mollà assenyala la defi-ciències teòriques de la disci-plina, actitud molt honrada queun no sempre troba. Potser eixavalentia intel·lectual explicaque, a la resta del manual, encompte d’esquivar la teoriad’una manera o altra, bensovint comença l’estudi d’unconcepte amb un apartat titulatprecisament El concepte.

El segon capítol tracta ambdecisió dues nocions fonamen-tals de les normatives lingüísti-

ques: llengua i dialecte. L’autorcritica als lingüistes el fet que«no han arribat a elaborar defi-nicions unívoques», i fa unaafirmació que escandalitzarà nopocs essencialistes del nostrepaís: assegurar que les nocionsllengua i dialecte són méssocials i polítiques que no lin-güístiques.

Coincidència entre Fabra i Mollà

Els dos capítols següentsdel manual tenen la finalitat dedescriure la situació sociolin-güística de les llengües que sónúniques o clarament dominantsen un territori concret. En elprimer, apareixen conceptes tanimportants com les «actitudslingüístiques» (que oscil·lenentre l’orgull i l’autoodi). Elslectors trobaran descrits tresdels perills en què pot caure elvalencianisme: el puritanismelingüístic, l’extremisme antro-ponímic i el victimisme. Vet acítres qüestions ben adequadesper a la reflexió.

El segon capítol dedicat ales llengües no dominades des-criu les variacions que hi ha enl’ús de qualsevol llengua,inclosa la llengua comuna,culta o estàndard. Entre elsencerts, podem destacar que,quan es dóna el cas que la llen-gua comuna rebutja un consti-tuent lingüístic (per molt nor-matiu que siga), Mollà opinaque cal modificar la normativa.La veritat és que això quadraamb una afirmació de PompeuFabra: si la «massa parlant» noaccepta una «innovació», el«propugnador de la innovació»deu retirar-la. En canvi, no sócconscient d’haver vist mai quehom haja aplicat eixe principi(encara que, de motius per aaplicar-lo, no en falten). En rea-litat, ací hi ha una qüestió queinteressa tant als lingüistes comals sociolingüistes: l’assimilaciósocial de les normes. Sobre eixaqüestió tan important, hauríemde tenir molts treballs, perònomés se n’ha fet algun en laUniversitat d’Alacant.

La normalització lingüística:un viatge cap al futur

Mollà dedica tres capítols adescriure el cas en què unallengua s’introduïx en el terri-tori d’una altra llengua i vadesplaçant-la progressivament.En el primer, descriu de quina

manera hi ha un desequilibrientre la llengua dominant i lallengua dominada. Eixe dese-quilibri explica la inestabilitat,la qual desemboca en un pro-cés en què la llengua dominantva substituint progressivamentla llengua pròpia. És compren-sible, doncs, que els sociolin-güistes parlen de conflicte lin-güístic.

Contràriament al que diuenels malintencionats, la normalit-zació lingüística no és mai unretorn al passat, sinó sempreun procés que mira al futur pera solucionar el conflicte lingüís-tic. Els lectors trobaran unadescripció detallada de totes lescondicions que s’han de donara fi que un procés de normalit-zació lingüística puga triomfar.

El sociolingüista valenciàclou aquesta part amb un apar-tat notable en què analitza elfenomen de la globalització. Amés de descriure’l, reflexionasobre com podem beneficiar-nos d’eixa evolució social senseacabar amb el cul escaldat.

Anàlisi de la legislacióespanyola

El manual s’acaba descrivintde quina manera les legisla-cions han actuat davant delsconflictes lingüístics. Els lectorsdescobriran que els estats fran-cés i nord-americà només hanfocalitzat els drets individuals,de tal manera que l’apariciódels drets col·lectius (en 1919)és un efecte de les revolucionssocialistes europees i de la Pri-mera Guerra Mundial. Algunestat (com ara el suís) ha assu-mit totes les llengües del seuterritori. En canvi, uns altres(com ara l’espanyol o el fran-cés) només s’han identificatamb un idioma, i han intentateliminar els altres. Mollà posacom a efecte d’eixa actuació elnom dels idiomes: mentres queno hi ha una llengua «suïssa» o«belga» (o «britànica»), homha volgut que hi haja una llen-gua «espanyola» o «francesa».Eixa observació ve molt bé pera comprendre la reacció de l’A-cadèmia del castellà davant delfet que la constitució espanyolaanomena el castellà com lagent plana l’ha anomenat sem-pre. Ben mirat, ens podríempreguntar si el fet que unvalencianista diga del castellà«espanyol» no és un bonexemple d’actuar mirant-se el

melic i ignorant quina és lasocietat en què vivim.

En la darrera secció delcapítol, Mollà analitza clara-ment la legislació espanyolaactual, i mostra a través dequins mitjans l’estat privilegia elcastellà i margina les altres«llengües espanyoles», lesquals són formalment «oficials»però realment subalternes.

Valoració del manualEn una disciplina en què hi

ha variacions teòriques enor-mes, Toni Mollà ha sabut cons-truir un manual que arreplega,d’una manera ordenada iestructurada, les característi-ques més generals de la socio-lingüística. Exposa la teoriaamb un llenguatge senzill idirecte, característiques quedeuen ser el resultat de moltesreflexions fructíferes. A més,escriu una llengua clara i neta,que deu venir de la voluntat derespectar tant la llengua delcarrer com el registre culte.Finalment, la suma d’eixes duesmaneres d’escriure fan que lainformació que l’autor voltransmetre arribe als lectorsd’una manera fluïda.

Les característiques ante-riors fan concloure que ens tro-bem davant d’un manual benpositiu (i, com els lectors jasaben, davant d’un bon socio-lingüista). Però hi ha més: perací i per allà, l’autor explicanocions o temes d’unes altresdisciplines per a entendre mésbé la qüestió sociolingüísticaque estudia (com ara el con-cepte dret), i inserix la sociolin-güística en la vida humana. I ésque Mollà no és un tècnic curtde vista, sinó un intel·lectualsencer, una persona que, desde la visió del conjunt de lavida humana, tracta amb eficà-cia la parcel·la que estudia (ací,la sociolingüística).u

ABELARD SARAGOSSÀ(Universitat de València)

bibl iograf ia

Manual desociolingüística

Toni Mollà,Manual de sociolingüística, Ed. Bromera, Alzira 2002.

LLENGUA NACIONAL - núm. 42 - primavera del 200346

L’empobriment de la culturacatalana és un fet queveiem cada dia: l’ús de la

llengua és cada cop més reduïti més migrat, els nostres escrip-tors cauen en l’oblit, la culturadels nostres avantpassats ésmotiu d’escarni... I no hem deculpar-ne la gent que ve defora, perquè som nosaltresmateixos els qui estem fent queaquesta situació s’agreugi cadacop més. Pel que fa a la culturatradicional, la sardana n’és, des-graciadament, l’exemple méssagnant. És imperdonable quecontemplem impassibles com esperd una dansa que expressauns valors tan indispensables enel món d’avui com la germanor,símbol de pau per a Picasso itants d’altres; que deixem caureen l’oblit músics de la categoriad’Enric Morera, de JoaquimSerra, interpretats per un con-junt instrumental, la cobla, delsmés complets que hi ha al mónpel que fa a sonoritat i timbre.

Per aquest motiu, el llibreque us presentem té unaimportància cabdal per al nos-tre país. L’autor, Francesc Pante-bre, ja és per ell sol un exempleque convindria seguir. Baster deprofessió, autodidacte, vaaprendre a tocar el flabiol quantenia setanta anys per a poderparticipar en la cobla que ell vafundar, Andor ra. Home poli-facètic, profund coneixedor de

la cultura popular catalana,aquest llibre, que, com ellmateix diu, va trigar setanta-cinc anys a escriure, és més queun mètode d’aprenentatgeinnovador, com indica el seusubtítol: és una demostraciód’amor sense límits a la sardanai al simbolisme que representa.

En una primera part, l’autorfa una breu repassada de lahistòria de la nostra dansa, i totseguit ja ens introdueix en elmètode Pantebre per a ense nyara ballar sardanes. Aquestmètode es basa principalmenten el fet d’ensenyar a comptar,alhora que s’aprenen els passos,i prestant molta atenció tambéa la música; d’aquesta maneral’aprenentatge és integral. Unaltre punt interessant delmètode és la llista de sardanesamb tiratges excepcionalmentcurts que fa, perquè Pantebresosté que les peces massa llar-gues cansen innecessàriamentl’aprenent. Suggereix que en elsaplecs i ballades en comptesd’aplicar-hi el sistema manresà,és a dir, d’escurçar a set tiradesles sardanes, fóra millor demantenir les deu tirades origi-nals, però amb menys tiratge.

Tanmateix, el més destaca-ble d’aquest mètode és, sensdubte, que fa de l’aprenentatgede la sardana una escola decivisme i d’amor al país; quedestaca la qualitat de rotllanasempre oberta de la dansa,però reclama ballar-la ambcorrecció i respecte. Que exposasense embuts que un sardanistaha de pertànyer a una agrupa-ció com a mínim i ser generósen les recaptacions de les balla-des, i dedicar part del seutemps a ensenyar a ballar-la i adifondre-la. I, sobretot, no obli-dar mai que la sardana és «unbell model de societat» oberta,plural, respectuosa i alhora ale-gre.

Aquesta obra, doncs, hauriade servir, d’una banda, per aconscienciar el nostre país deltresor tan preuat que tenim enla sardana, i que estem deixantmorir. I de l’altra, per a home-natjar i agrair, malauradament atítol pòstum, la tasca tanimportant que va dur a terme elsenyor Francesc Pantebre iArqués.u

MIREIA PLANA I FRANCH

Ala darreria del mes d’oc-tubre es va presentar aGirona el Vocabulari de

les comarques gironines, undiccionari que recull més de8.000 mots i expressions propisd’aquesta part del país. Elsautors són els lingüistes FèlixCasellas i el seu fill David.

Fèlix Casellas, traspassat fapocs mesos, va començar larecerca de paraules ara faquinze anys. Va ésser elcomençament d’un treballingent que va tenir com aànima l’interès i l’estima per lallengua.

David Casellas ha participaten l’obra des de molts vessants:des de la introducció de parau-les i establiment de referènciesfins a la tria i ordenació delmaterial recollit.

El diccionari aplega els motsi les expressions propis de lescomarques gironines, tant de lallengua parlada actualmentcom de la del segle passat. Aixòsí, amb un condicionant: noméshi ha aquells mots que no sónrecollits en els diccionaris nor-matius o bé que, malgrat ser-hi,no tenen un ús general.

Els coneixements, l’expe-riència i les converses per uncostat, i el buidatge de diccio-naris, en especial l’Alcover-Molli el Griera, per l’altre, han estatles fonts de les quals s’haabeurat l’obra.

Cada entrada del diccionariés estructurada de la formasegüent: 1) Explicació del signi-ficat de la paraula o frase feta,2) Citació de la població ocomarca on s’ha documentatl’ús d’aquell mot, 3) Citació del’obra on se n’ha documentatl’ús, 4) Exemples d’ús de cadaparaula o accepció, 5) Referèn-cia de l’exemple i 6) Altresobservacions.

Ens fa il·lusió transportaren aquest escrit alguns delsmots que hi apareixen, elsquals traslladaran més d’unapersona a la cambra màgicadels records: catxassa (calmaextraordinària), dolçaina (cosadolça, llaminadura), escamar-se(escapar-se, fugir), garigai (gui-rigall), grielles (graelles), a lespalpantes (a les palpentes),estar a la quimbamba (éssermolt lluny), quiquiriquic (rose-lla), palica (facilitat de paraula,xerrameca abundosa), sipols(moment, temps mínim),taril·lo (orinal), Vatua l’olla!(locució interjectiva)...

El primer paràgraf de lacontraportada justifica per sisol la publicació d’aquestaobra: «Avui ens trobem en unmoment crucial per a la llenguacatalana, ja que a causa demolts factors, cada vegadas’empobreix més i es perdenmolts dels trets identificatiusdels diferents parlars en favord’una mal entesa globalització.A això hi contribueix un des-prestigi de la llengua tradicio-nal i popular, i també una crei-xent i imparablecastellanització. Per això creiemque aquesta ha de ser unaobra cabdal per evitar que elstrets del català parlat per totsels qui viuen a les comarquesgironines es perdin sense queningú els hagi recollit.»

L’aparició d’aquest diccio-nari és, per molts motius, unabona notícia. En destaquem dosde ben especials: ens ajuda aprendre consciència de la con-dició de petits tresors que tenenles paraules i, alhora, ens faadonar que l’augment del cabalde vocabulari de resultes delsnous temps no implica haver derenunciar als mots més genuïns,que són encarnació dels valorsidentitaris del nostre poble.u

DAVID PAGÈS I CASSÚ

bibl iograf ia

La sardanapràctica

Vocabulari deles comarques

gironines

Francesc Pantebre i Arqués,La sardana pràctica,Editat per família Pantebre,Principat d'Andorra 2003.

Fèlix Casellas i David Casellas,Vocabulari de les comarquesgironines,La Busca,Barcelona 2003.

Per Nadal... regaleu CATIMPERIUM!!El millor regal per als patriotes catalans

Per als socisde LlenguaNacional hi haun 10 % dedescompte.

Per a més informació,aneu a: www.catimperium.com

Hi ha disponible tambéun bonic mapa dels PPCC(70 x 50 cm) = 10 €