OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA DE L’ÀREA DE ... - grec… · OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI SOCIAL I CULTURAL En finalitzar l’etapa, l’alumne/a

OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA DE L’ÀREA DECONEIXEMENT DEL MEDI SOCIAL I CULTURAL

En finalitzar l’etapa, l’alumne/a ha de ser capaç de:

1 Saber utilitzar diverses fonts d’informació directa i indirecta,per adquirir la informació que li interessa, processant-la, interpre-tant-la i expressant-ne els resultats mitjançant diversos llenguat-ges, tot utilitzant instruments i recursos tecnològics apropiats.

2 Formular-se preguntes i fer prediccions, arribant a conclu-sions o generalitzacions a partir de temes pròxims, coneguts iconcrets.

3 Orientar-se en l’espai a partir del cos, d’altres punts referen-cials de l’entorn i de codis usuals de representació. Reconèixeri expressar l’espai fent ús de diferents suports i tècniques.

4 Emprar, per referir-se al temps personal i al cronològic,aquelles nocions comunament utilitzades per mesurar-lo ientendre correctament els instruments amb què es representala cronologia. Demostrar haver-se iniciat en la comprensió deltemps històric i d’algunes de les característiques de les gransetapes de la història de la humanitat.

5 Tenir un coneixement d’ell/a mateix/a en interacció amb l’en-torn. Emetre judicis crítics i constructius davant diferents situa-cions i problemes, tant de l’entorn més pròxim com d’altresmés allunyats en l’espai o en el temps.

6 Aplicar el vocabulari específic adquirit amb la finalitat dedescriure i analitzar aspectes de l’entorn social i físic i de lesseves relacions, referents tant a la realitat pròxima conegudacom a altres situacions allunyades.

7 Reconèixer i explicar esdeveniments, llocs, símbols, monu-ments, personatges, institucions del passat i del present, defini-dors de la geografia, de la història de Catalunya i de la seva rea-litat social, territorial i nacional, que li permetin progressar en elsentiment de pertinença al país.

8 Reconèixer, valorar i complir les normes socials relacionadesamb el respecte a si mateix/a i a les altres persones i aquellesque regulen les relacions i la convivència entre la diversitat degrups que configuren la pròpia comunitat.

9 Respectar els valors morals, socials i ètics propis i d’altri apartir de l’exercici dels drets i deures democràtics en les sevesactuacions convivencials.

10 Valorar el medi ambient a partir dels coneixements adquirits,considerant-lo en les seves dimensions naturals, historicoartís-tiques i estètiques.

ObjectiusCICLE SUPERIOR

13

FETS, CONCEPTES I SISTEMESCONCEPTUALS

El medi físic, paisatges i sistemes humans

Identificar, reconèixer i expressar un vocabu-lari precís a propòsit dels diferents elementsque componen el relleu, el clima, els sòls, lahidrografia, les costes i la vegetació.Comprendre com actuen els diferents agentsmodificadors del relleu.Situar les principals unitats de relleu deCatalunya i explicar les característiques de lesseves costes i de la seva xarxa hidrogràfica.Descriure i situar les principals varietats climà-tiques que hi ha a Catalunya.Enumerar i situar de manera aproximada lesformacions vegetals típiques de Catalunya.Reconèixer els tipus de paisatge natural deCatalunya, així com els elements que el tipi-fiquen i el fan característic.Indicar i valorar alguns dels problemes me-diambientals de Catalunya.Reconèixer els diferents tipus de paisatgesnaturals de la zona mediterrània i Europa i elselements que els fan típics i els caracteritzen.

El medi econòmic i social

Distingir els conceptes de població i pobla-ment.Distingir les nocions referents al creixementnatural (natalitat i mortalitat), creixement mi-gratori (emigració i immigració), així com fór-mules que s’utilitzen per obtenir taxes i índexs.Tenir noció del problema que suposa per alplaneta l’explosió demogràfica i el desequili-bri entre poblament i recursos alimentaris ienergètics.Saber que la humanitat és diversa, amb granvariabilitat de tipologies humanes i de tradi-cions culturals.Indicar les principals característiques de la po-blació de Catalunya, l’estructura de la pobla-ció, les dinàmiques de futur i els problemesprincipals.Identificar Catalunya com un territori amb unagran tradició de variabilitat humana amb apor-tacions de múltiples ètnies i cultures, i queaquesta diversitat ha estat un dels pilars dela nacionalitat catalana.

Enumerar les característiques de la ciutat, dis-tingir diferents tipus de ciutat i enumerar lesseves funcions.Enumerar i situar en el mapa les comarquesde Catalunya.Conèixer les principals característiques delspaisatges rurals i urbans.Distingir els conceptes de població activa i noactiva, saber quins són els sectors tradicio-nals de producció en els quals s’ocupa la po-blació activa: primari, secundari i terciari.Definir què és un procés industrial i indicarels principals tipus d’indústries.Identificar els trets generals de la indústria aCatalunya.Definir què s’entén per activitats terciàries i ser-veis i explicar-ne els principals components.Indicar el desenvolupament del sector tercia-ri a Catalunya: comerç, turisme, transport, ser-veis garantits per l’Administració.Reconèixer els principals trets dels paisatgesagropecuaris, industrials i terciaritzats carac-terístics de Catalunya.Reconèixer els principals trets dels paisatgesagropecuaris, industrials i terciaritzats a la zo-na mediterrània i Europa.Situar Catalunya com a regió econòmica eu-ropea i comparar-la amb altres regions econò-miques europees importants.

El medi polític i cultural

Conèixer l’origen i la història de l’escut deCatalunya i la bandera i el seu ús a través deltemps.Identificar l’Onze de Setembre com la festanacional de Catalunya. Conèixer el seu origeni els fets que commemora; tenir notícia d’al-gunes de les persones que van intervenir enel conflicte i de llocs sinificatius que hi fan re-ferència.Reconèixer diferents símbols significatius irepresentatius de Catalunya.Saber que la llengua catalana és un fet cultu-ral important vertebrador de la nacionalitat.Identificar els territoris que componen laCatalunya històrica.Identificar els territoris on es parla català.Distingir la Vall d’Aran com un territori deCatalunya on es parla la llengua aranesa.

CICLE SUPERIOR

Objectius

14

OBJECTIUS REFERENCIALS DE CICLE SUPERIOR


15

Identificar les nacions o territoris veïns que alllarg de la història han tingut relacions estre-tes amb la Catalunya històrica: el PaísValencià, les illes Balears i Pitiüses, Aragó iOccitània.Identificar els elements més representatiusdel patrimoni historicoartístic de Catalunya.Reconèixer algunes obres sinificatives del pa-trimoni historicoartístic de la humanitat.Identificar obres artístiques significatives deCatalunya al llarg del temps i en diferentscamps: arquitectura, pintura, música, etc.Reconèixer alguns dels prncipals artistes ca-talans de la història.Conèixer el paper dels principals mitjans decomunicació de masses.Identificar com s’organitza políticamentCatalunya a partir de l’Estatut d’Autonomia.Mostrar coneixement d’alguns aspectes del’organització de la Generalitat de Catalunya.Indicar els trets fonamentals de l’organitza-ció política de l’Estat espanyol i el paper dela monarquia.Saber que la constitució és la principal cartade drets i deures dels ciutadans espanyols.Conèixer les divisions territorials de l’Estatespanyol.

El medi històric

Identificar les principals característiques del’habitatge.Distingir les principals característiques de l’a-limentació en diferents èpoques i llocs.Descriure les principals característiques delvestit en el temps i en l’espai.Reconèixer les principals característiques delsmitjans de transport en diversos temps i llocs.Reconèixer les principals característiques delsmitjans de comunicació en diversos temps illocs, amb relació a la tecnologia, la tipologiai les funcions i amb relació a les activitats so-cioeconòmiques.Identificar les principals formes de l’activitateconòmica en diversos temps i llocs, amb re-lació als sectors productius, la divisió del tre-ball, l’organització social, destacant-ne lestransformacions més significatives.Identificar les grans etapes cronològiques dela humanitat, entenent la cronologia com uninstrument convencional indispensable permemoritzar i ordenar els fets del passat.

Reconèixer els trets característics de les gransetapes convencionals de la història de la hu-manitat tractant-ne sincrònicament els ele-ment més destacats (treball, organitzaciópolítica, manifestacions artístiques…).Indicar alguns trets de la prehistòria deCatalunya. Saber com es vivia a partir delsmaterials trobats en els jaciments més im-portants.Indicar alguns trets del període iber i de lescolonitzacions a Catalunya.Indicar els trets generals de la islamització isaber alguns trets generals de l’herència islà-mica a la Catalunya Nova, València i Balears.Situar els orígens de la nació catalana.Conèixer la vida als castells, els monestirs iles ciutats.Situar les fluctuacions territorials de Catalunyai el paper de Jaume I en l’expansió catalana.Indicar els principals trets de l’edat modernaa Catalunya, les formes de vida i els fets im-portants, especialment la guerra delsSegadors i la de Successió.Interpretar algun dels trets de la història deCatalunya durant els segles XIX i XX, posant es-pecial èmfasi en el procés d’industrialització.

PROCEDIMENTS

Interpretació i representació de l’espai

Interpretar llegendes, símbols i signes con-vencionals de mapes i plànols.Utilitzar els punts cardinals per situar direc-cions o posicions.Localitzar punts damunt d’una quadrícula mit-jançant eixos d’abscisses i ordenades. Calcular distàncies en línia recta o sinuosa apartir de l’escala gràfica d’un mapa.Manipular amb facilitat mapes i plànols.Reconèixer el tipus d’informació que sobre larealitat donen plànols i mapes.Extreure informació de mapes temàtics.Identificar, segons el contorn, diferents co-marques, països i continents.Memoritzar, mitjançant mapes muts o activi-tats lúdiques, diferents elements geogràficsd’un territori.Distingir a grans trets la distribució d’oceansi continents damunt un globus terraqüi.Utilitzar mapes figuratius per estudiar el re-lleu d’un territori.

Utilitzar un vocabulari cada cop més ric i pre-cís pel que fa a l’àmbit de la cartografia i lageografia en general.

Consciència temporal i temps històric

Identificar situacions de simultaneïtat entredos o més fets o processos històrics.Establir la successió de situacions en un fet oun procés, o entre fets i processos històrics.Identificar diferents tipus de durades en fetso processos històrics.Establir, a partir de fets o situacions històricssenzills, aspectes de continuïtat o canvi.Coordinar de manera correcta les diferentsunitats de mesura del temps.Utilitzar el segle com a unitat de mesura histò-rica.Utilitzar correctament les expressions abansde Crist i després de Crist.Identificar les grans etapes de la història dela humanitat a través de línies del temps, fri-sos cronològics... Situar diversos objectes odocuments senzills en una successió correc-ta.Conèixer i utilitzar diferents tipus de fonts bà-siques d’informació històrica: bibliogràfiques,graficodocumentals, orals.Reconèixer, a partir de fenòmens històricsamb variables simples, les relacions causa-efecte.Identificar els punts de vista i les opcions deles persones en determinades situacions(temps diferents-llocs diferents).Imaginar diverses situacions del passat em-prant diverses variables.Usar la documentació a l’abast de l’entorn (fa-miliar, local, comarcal) per realitzar diversesexperiències sobre el temps i la història.Observar un paisatge tenint en compte elsseus components històrics i discriminar elselements segons les èpoques.Usar jocs d’ordinador o programes sobre te-mes històrics.Iniciar-se en la interpretació de mapes histò-rics.

Informació, comprensió i aplicació

Localitzar i seleccionar les fonts d’informaciómés adequades en funció del problema a re-soldre o tema a treballar.

Manejar adequadament llibres adients i ob-tenir informacions concretes. Usar índexs iglossaris i consultar catàlegs de la biblioteca.Prendre notes sobre temes concrets i usarabreviacions.Formular preguntes als protagonistes o tes-timonis d’un fet i als coneixedors d’un temaen concret a fi d’obtenir dades, sigui mit-jançant entrevistes o qüestionaris.Recollir informació a partir de treball de camp,visites a museus, gravats, cartografia, pel·lí-cules, vídeos, fotografies…Llegir i interpretar la informació que ens do-nen els gràfics, els diagrames i els quadresde dades.Identificar i discriminar els trets més impor-tants o característics d’un determinat docu-ment o informació.Llegir textos senzills i llibres de divulgació idifusió a fi d’obtenir coneixements i infor-macions.Establir relacions i comparacions entre da-des obtingudes a partir d’informacions di-verses.Formular preguntes referents a un fet obser-vable o un problema conegut per arribar a sa-ber com és, per què és així, quan passa i perquè, com funciona…).Formular suposicions que es puguin demos-trar a partir de les informacions que es tenena l’abast.Introduir conclusions a partir de l’anàlisi i lavaloració de la informació.Representar la informació mitjançant diagra-mes de barres, gràfics i quadres de dades.Aplicar coneixements adquirits a altres fenò-mens o processos semblants del propi medio d’altres. Aplicar un mètode conegut de tre-ball a una nova situació plantejada i debatreen grup fets i situacions sobre els quals esposseeix informació.Confeccionar murals sobre un tema seguintuna pauta de treball.

ACTITUDS, VALORS I NORMES

Construcció de la identitat personal

Ser conscient de la responsabilitat que cal as-sumir en la família, l’escola i davant les per-sones amigues.Comportar-se d’acord amb les expectativesque s’han creat respecte a si mateix.

CICLE SUPERIOR

Objectius

16

Adonar-se dels propis èxits, de le reaccionspositives que susciten els propis comporta-ments, de l’assoliment de metes o l’obtencióde resultats.Tenir cura del propi cos i de la seva conser-vació.Demostrar sentiments particulars respecte ala bellesa del medi socal i cultural.Exercir els drets propis i complir els deuresen totes les instàncies de la vida quotidiana.Ser solidaris amb els drets i deures dels al-tres.Ser conscient que les decisions i la participa-cio pròpia són factors importants per cons-truir una acció col·lectiva.Rebutjar tota mena d’intoleràncies i discrimi-nacions contra persones o grups per raonsde sexe, nacionalitat, ètnia…Comportar-se amb respecte amb les perso-nes grans.Tractar amb respecte els companys i les com-panyes.Conèixer i respectar les normes de convivè-nica social.Mantenir una actitud de respecte davant labandera, l’himne i els símbols de la nació ca-talana i els d’altres pobles i nacions.Tenir sempre present la solidaritat com a nor-ma a exercir en suport dels més dèbils o ne-cessitats.Ser fidel i lleial a les persones amigues, aju-dar-les i deixar-se ajudar en tot moment.Conèixer la Declaració Mundial dels DretsHumans i tenir-la com a referència en les ac-tivitats de la vida quotidiana.Tenir cura dels materials propis i comuns ivetllar pel seu manteniment.Emprar el diàleg com a actitud normal per re-soldre conflictes i contrastar situacions.Ser capaç de situar-se en el punt de vista d’al-tres persones a fi de comprendre millor de-terminades actituds, sense que això suposiuna justificació d’aquestes.Lluitar en funció de les pròpies possibilitats afavor de la pau i la convivència entre les per-sones.Complir la paraula donada i els acords pre-sos democràticament i per un col·lectiu i fer-los respectar.Valorar ponderadament les informacions sub-ministrades per la publicitat.

Defensa de la identitat, el medi ambient

i el patrimoni cultural

Estrènyer els lligams que ens uneixen a la co-munitat i als grups als quals pertanyem.Ser conscients que Catalunya és una creaciócultural producte i herència de segles de ci-vilització que cal estimar i transmetre a les fu-tures generacions.Conèixer i estimar els símbols de la nostrapàtria.Estimar i defensar el patrimoni historicoar-tístic local i nacional.Saber on cal denunciar espoliacions de jaci-ments, intervencions contra el patrimoni oatemptats ecològics.Valorar i respectar les formes de conducta lle-gades pels nostres avantpassats.Sensibilitzar-se davant els principals proble-mes del món d’avui, entenent-los com unaproblemàtica en què tots ens trobem immer-gits i de la qual tots som responsables.Mostrar una actitud rigorosa a fi de no mal-metre el medi.

Actituds personals en el treball

Mostrar un desig continuat per saber cosessobre el món en què es viu, interrogant-se so-bre què ha passat, passa o pot passar.Delectar-se amb la trobada personal de res-postes a preguntes i problemes plantejats iamb al procés de recerca que les possibilita.Interessar-se pel procés d’elaboració de tre-balls seguint amb precisió les normes o mo-dels que s’hagin proposat.Col·laborar activament amb els companys icompanyes, aportant materials, opinions i ex-periències quan es treballa en equip.


17

Programació de contingutsCICLE SUPERIOR

23

Geografias

1 Catalunya

Els països i els estats mediterranis. La Península Ibèrica iCatalunya. Els límits geogràfics de Catalunya. La diversitat depaisatges naturals a Catalunya. La diversitat de paisatges humansa Catalunya. Personatges significatius de Catalunya.

2 El relleu i les aigües

Les capes de la Terra. Els agents modificadors del relleu. El relleude muntanya, de plana i de costa. Les grans unitats de relleu deCatalunya. Els rius i els estanys. Els rius i els estanys a Catalunya.

3 El clima i la vegetació

Els elements del clima. Els factors del clima. La vegetació. Elsclimes de Catalunya. La vegetació de Catalunya.

4 La població

Els recomptes de població: cens i padró. L’estructura de lapoblació: joves, adults i vells. Les migracions. Les migracions aCatalunya. El poblament dispers i el poblament concentrat. Lescaracterístiques de la població catalana.

5 El sector primari i el sector secundari

El sector primari. El sector secundari. La indústria i el mediambient. El sector primari i el sector secundari a Catalunya.

6 Les ciutats i el sector terciari

Les característiques de les ciutats. Les àrees metropolitanes. Elsserveis públics i els serveis privats. La xarxa de ciutats deCatalunya. Els serveis públics i els serveis privats a Catalunya.

Històrias

7 La història

Les edats de la història. Les dates simbòliques. Les fontshistòriques escrites i les no escrites. Els historiadors.

8 El paisatge i les cases al llarg de la història

L’habitatge en coves. Els primers poblats. L’aparició de lesmuralles. Les ciutats planificades: Grècia i Roma. Les vil·les. Elscastells i els monestirs. Els palaus. L’explosió demogràfica i elcreixement de les ciutats. Les fàbriques i les colònies industrials.

9 El vestit al llarg de la història

El vestit, una necessitat humana. Distincions socials. L’ús deteixits animals. L’ús de teixits vegetals. La moda. La revolucióindustrial i el sector tèxtil. La roba unisex.

10 La comunicació al llarg de la història

La comunicació, doble significat: el transport i la transmissió demissatges. La roda i els carros. L’escriptura i els escribes. Les viesromanes. Les millores en la navegació. El descobrimentd’Amèrica. La impremta de Gutenberg. La revolució del vapor. Larevolució de les comunicacions a distància durant els segles XIX iXX. La revolució dels transports en el segle XX.

11 El lleure al llarg de la història

El lleure. Els Jocs Olímpics de l’antiguitat. Evolució del teatre alllarg de la història. El descans dominical. El sindicalisme. L’esportavui dia. La societat del benestar.

12 Catalunya al llarg de la història

La prehistòria a Catalunya. La societat ibèrica i els seus contactesamb fenicis i grecs. La romanització. Els visigots, els àrabs i elsfrancs. El naixement de Catalunya. La guerra dels Segadors. Laguerra de Successió. La Renaixença cultural i econòmica. LaGuerra Civil espanyola i el franquisme. La transició.

Geografias

1 La Península Ibèrica i Europa

Els límits geogràfics de la Península Ibèrica i d’Europa. Els continents. Els paisatges naturals i els paisatges humans de la Península Ibèrica i d’Europa. La diversitat de cultures a laPenínsula Ibèrica.


Les quatre grans zones de la Terra. Les grans unitats de relleu, lesgrans depressions i els rius de la Península Ibèrica i d’Europa.


Les zones climàtiques de la Península Ibèrica. Els paisatgesvegetals de la Península Ibèrica. Les zones climàtiquesd’Europa. Els paisatges vegetals d’Europa.

4 La població

El creixement natural i el creixement migratori. La densitat depoblació. L’estructura de la població. El treball i la població. Lescaracterístiques de la població a la Península Ibèrica. Les migracions a la Península Ibèrica. La població a Europa.

5 Els sectors econòmics

El sector primari, el sector secundari i el sector terciari a laPenínsula Ibèrica i a Europa.

6 Les organitzacions socials i polítiques

Els sistemes polítics. Les Nacions Unides. Les ONG.L’organització política de Catalunya. Els estats de la PenínsulaIbèrica. L’organització política d’Andorra i de Portugal.L’organització política d’Espanya. La Unió Europea. Els estatsd’Europa.

Històrias

7 L’estudi de la història

L’estudi de la història. El mètode d’estudi. Les disciplines de lahistòria. L’arqueologia: els jaciments, els estrats, el sistema delcarboni 14. L’arqueologia submarina. La paleografia. Els arxius.

8 La prehistòria

L’economia del paleolític. La societat del paleolític. L’origen de lareligió. Tecnologia i art en el paleolític. La revolució neolítica.L’economia del neolític: el sedentarisme i el comerç. La societatdel neolític. Els megàlits. La revolució tecnològica.

9 L’edat antiga

Els grans imperis. La civilització autòctona. L’edat dels metalls ila societat preibèrica. Els fenicis i els grecs. La civilització ibèri-ca. Els romans i els cartaginesos. La romanització. El darrer granimperi: Roma. L’economia, la societat i la cultura romanes.

10 L’edat mitjana

L’alta edat mitjana. Els inicis del feudalisme. Les invasions: elsvisigots, l’islam i els francs. Els tres estaments. L’esplendormedieval de Catalunya. La baixa edat mitjana. La burgesia i elsgremis. La crisi del segle XIV. La Corona catalanoaragonesa.

11 L’edat moderna

L’ampliació del món conegut. La crisi dels països mediterranis.La rivalitat entre els nous imperis. La decadència espanyola. Lasocietat. La Il·lustració i el despotisme il·lustrat. La ciència i l’art.

12 L’edat contemporània

La revolució industrial. La Revolució francesa.Política i societat en el segle XIX. El marxisme, el capitalisme i elfeixisme. Les guerres mundials. La guerra freda. La Guerra Civilespanyola i el franquisme. La construcció d’Europa. El món avui.

CO

NC

EP

TE

S

PRIMER SEGON

CICLE SUPERIOR

Programació de continguts

24

Geografias

1 Catalunya

• Elaboració d’un mapa polític.• Interpretació d’un mapa polític.• Compleció d’un dibuix amb la vegetació pròpia de cada indret

segons una llegenda.• Identificació d’indrets de Catalunya a partir de fotografies.• Compleció d’un text amb unes paraules donades.• Compleció d’un mapa amb uns topònims donats.


• Identificació de les unitats de relleu de Catalunya a partir d’unmapa físic.

• Interpretació de l’escala d’un mapa.• Lectura de l’escala d’un mapa.• Explicació per escrit de la modificació del relleu originada per

les forces internes i els agents externs.• Il·lustració amb dibuixos de dues definicions.


• Interpretació d’un gràfic lineal de temperatures.• Elaboració d’un gràfic lineal de temperatures.• Compleció d’un dibuix amb la vegetació pròpia de la

muntanya, la plana i la costa.• Compleció d’un mapa de Catalunya amb els climes principals.• Establiment de relació entre conceptes i dibuixos per mitjà de

fletxes.• Lectura d’un mapa de la vegetació de Catalunya.

4 La població

• Lectura d’una piràmide d’edats.• Interpretació d’una piràmide d’edats.• Interpretació de la informació facilitada per un mapa.• Compleció de fórmules demogràfiques a partir de paraules

donades.• Compleció d’un mapa sobre la distribució geogràfica de la

població de Catalunya.• Elaboració d’un gràfic de barres sobre la població activa de

Catalunya.


• Lectura d’un mapa sobre la localització industrial.• Interpretació d’un mapa sobre la localització industrial.• Compleció d’un esquema sobre els tipus de pesca.• Compleció d’un text a partir d’unes paraules donades.• Compleció d’un mapa sobre la distribució de l’agricultura i la

ramaderia a Catalunya.• Compleció d’un mapa sobre la distribució de la indústria i les

centrals d’energia a Catalunya.


• Lectura de la guia de carrers d’una ciutat.• Interpretació de la guia de carrers d’una ciutat.• Situació d’algunes ciutats importants de Catalunya en un

mapa, a partir d’una informació escrita.• Localització de ciutats sobre un mapa de Catalunya.• Localització de diversos serveis en una sopa de lletres.

PR

OC

ED

IME

NT

S

PRIMER

Històrias

7 La història

• Comprensió i elaboració d’un eix cronològic.• Ordenació d’un esquema de les edats històriques i les dates

que assenyalen el pas d’una a una altra.• Procés d’aprenentatge del sistema numèric romà.• Ubicació d’un seguit de dates en el segle corresponent.

8 El paisatge i les cases al llarg de la història

• Identificació del paisatge de Catalunya al llarg de la història.• Diferenciació de les característiques d’un poblat ibèric i d’una

ciutat grega.• Identificació d’una edat històrica a partir dels edificis caracte-

rístics.• Confecció d’un arbre genealògic.


• Comprensió d’una seqüència de dibuixos a partir d’uns con-ceptes donats.

• Identificació de peces de vestir a partir de definicions.• Compleció d’un text a partir d’unes paraules donades.• Identificació de les diferències socials o jeràrquiques a través

del vestit.• Confecció d’un tapís.


• Compleció d’un text a partir d’unes paraules donades.• Identificació dels mitjans de transport de l’antiga Roma.• Compleció d’un esquema sobre la comunicació a distància al

llarg de la història.• Compleció d’una taula d’avantatges i inconvenients dels

avenços en la comunicació a distància.• Procés d’aprenentatge del sistema Braille.


• Classificació de personatges segons el temps lliure de què dis-posen.

• Explicació d’un concepte a partir de paraules donades.• Establiment d’una doble relació entre una il·lustració, una edat

històrica i un seguit d’ítems.• Lectura i comprensió d’un text.• Redacció d’un escrit explicatiu sobre el teatre i les sensacions

que ens transmet.• Elaboració d’un puzle del mapa de Catalunya.


• Identificació de monuments megalítics.• Comprensió dels canvis socials que va comportar la romanitza-

ció.• Compleció d’un mapa a partir de dades donades.• Compleció d’una seqüència de fets històrics il·lustrats.• Distinció entre un quadre de pintura històrica i un de pintura

costumista.• Anàlisi d’una obra pictòrica.

25

Programació de contingutsCICLE SUPERIOR

PR

OC

ED

IME

NT

S

SEGON

Geografias

1 La Penísula Ibèrica i Europa

• Identificació i reconeixement d’alguns dels pictogrames queapareixen en les guies turístiques.

• Identificació d’indrets de la Península a partir de fotografies.• Compleció d’un mapa dels paisatges vegetals de la Península.• Lectura d’un mapa del món i contestació de preguntes.• Explicació per escrit de la situació geogràfica de la Península

Ibèrica i d’Europa.• Compleció d’un text a partir d’un dibuix donat.• Establiment de relació entre conceptes i dibuixos.• Compleció d’un mapa del món a partir d’un codi de lletres.


• Interpretació i elaboració d’un perfil topogràfic.• Compleció d’un dibuix referent a les capes de l’atmosfera.• Elaboració de dibuixos a partir de definicions donades.• Lectura d’un mapa físic de la Península i classificació de les

grans unitats del relleu peninsular en tres columnes donades.• Compleció d’un mapa d’Europa amb els principals rius.• Compleció d’un esquema sobre les grans unitats de relleu de

la Península Ibèrica.• Compleció d’un mapa d’Europa a partir d’un codi de lletres.


• Interpretació i elaboració d’un climograma.• Compleció d’un mapa de la Península a partir d’un text.• Interpretació d’una taula de símbols.• Establiment de relació entre conceptes i dibuixos.• Compleció de llegendes a partir de la lectura d’un mapa.• Lectura orientada a la detecció d’errors en un text donat.

4 La població

• Interpretació i elaboració d’una piràmide d’edats.• Resolució d’un problema de mots encreuats.• Compleció de fórmules demogràfiques.• Càlcul de la densitat de població d’unes localitats donades.• Compleció d’un mapa de la densitat de població de la

Península Ibèrica i d’un de la d’Europa a partir de llegendes.


• Lectura i elaboració d’un gràfic sectorial.• Compleció d’una taula sobre tipus d’indústria.• Compleció d’un mapa del sector primari a la Península Ibèrica.• Lectura d’un mapa del sector primari a la Península Ibèrica.• Compleció d’un mapa del sector secundari a la Península

Ibèrica a partir dels pictogrames de la llegenda.• Elecció d’un text explicatiu per a diversos dibuixos sobre

sectors econòmics.• Compleció d’etiquetes a partir de paraules donades.• Establiment de relació entre conceptes i dibuixos.• Compleció amb pictogrames d’un mapa dels sectors

econòmics d’Europa.


• Comprensió del funcionament d’un procés electoral.• Organització d’unes eleccions.• Compleció de frases a partir de paraules donades.• Recerca d’informació sobre la Generalitat de Catalunya i

compleció d’una fitxa.• Compleció d’un mapa de l’Estat a partir d’una llegenda.• Compleció d’un esquema sobre els sistemes polítics.• Resolució d’una sopa de lletres sobre les comunitats

autònomes de l’Estat espanyol.• Compleció d’un mapa dels estats europeus.

Històrias


• Comprensió del funcionament del mètode històric.• Ubicació d’una sèrie de fets en el curs de la història.• Comprensió visual de l’estructura d’un jaciment arqueològic i

de la formació d’estrats.• Compleció d’una fitxa arqueològica.• Identificació i interpretació de símbols egipcis.

8 La prehistòria

• Compleció d’un text a partir de paraules donades.• Interpretació de dibuixos de tema històric i identificació

d’accions determinades.• Classificació d’unes característiques donades.• Compleció de fitxes a partir de l’observació d’una imatge.• Aprenentatge de l’ús de buscadors d’informació de tema

històric a Internet.• Realització d’una recerca dins la xarxa.

9 L’edat antiga

• Compleció d’un esquema d’explicació històrica.• Discriminació d’ítems veritables i falsos.• Identificació de fotografies a partir d’una lectura breu.• Elaboració d’itineraris sobre un mapa a partir d’una lectura

complexa.• Anàlisi d’un text històric.

10 L’edat mitjana

• Compleció d’un eix cronològic.• Comparació de dues il·lustracions representatives d’una

evolució històrica.• Compleció d’un mapa a partir de la seva llegenda.• Identificació dels fets més notoris del regnat de quatre reis

catalans.• Ordenació d’una seqüència de fets històrics.• Comparació d’estils arquitectònics: el romànic i el gòtic.

11 L’edat moderna

• Aprenentatge de l’evolució d’una sèrie de factors associats alpas a l’edat moderna.

• Comprensió de la importància del descobriment d’Amèrica.• Ordenació cronològica d’una seqüència.• Compleció d’una taula a partir de dades donades.• Observació pautada i interpretació d’un quadre de Rembrandt.• Aprenentatge del procés de consulta dels catàlegs d’una

biblioteca, tant manuals com informatitzats.


• Compleció d’un esquema històric.• Associació d’il·lustracions amb fets històrics.• Classificació d’ideologies històriques a partir d’una mínima

explicació prèvia.• Compleció d’un text a partir de paraules donades, i d’un mapa

relacionat amb el text.• Elaboració d’una cronologia dels fets més importants de l’edat

contemporània.• Construcció col·lectiva d’un museu.

Geografias

1 Catalunya

Educació cívica:– Foment d’una actitud participativa en la normalització i la divul-

gació de la llengua catalana.


Educació ambiental: – Foment d’una actitud de respecte pels diversos paisatges

naturals de la Terra.


Educació ambiental:– Foment d’una actitud crítica davant l’emissió de fums indus-

trials. – Desvetllament d’una actitud crítica davant la utilització genera-

litzada de cotxes.

4 La població

Educació cívica:– Foment d’una actitud de respecte a les persones grans. – Valoració dels coneixements que tenen les persones grans.


Educació ambiental:– Foment d’una actitud crítica davant l’emissió de substàncies

contaminants en les activitats agrícoles i industrials.


Educació per al consum:– Foment d’una actitud reflexiva i crítica davant la publicitat.

Històrias

7 La història

Educació cívica: – Valoració del patrimoni històric i artístic de Catalunya.

8 Els paisatge i les cases al llarg de la història

Educació ambiental:– Foment d’una actitud crítica davant la desforestació.– Foment d’una actitud crítica davant el malbaratament d’aigua i

valoració de la importància d’evitar-ne la contaminació.


Educació cívica:– Foment d’una actitud de respecte davant les manifestacions

folklòriques i els vestits tradicionals d’una cultura.


Educació cívica:– Foment d’una actitud crítica davant la mala utilització de les

llengües en les comunicacions transmeses pels nous instru-ments tecnològics.

– Explicitació de la paradoxa que suposa una societat molt bencomunicada que no sap expressar-se.


Educació cívica:– Foment d’una actitud crítica davant la massificació dels jocs

electrònics que deixen poc espai per a la imaginació.


Educació cívica:– Foment d’una actitud crítica davant les reaccions cofoistes i

d’autoodi.

Geografias

1 La Península Ibèrica i Europa

Educació cívica: – Foment d’una actitud tolerant i de respecte envers les diferèn-

cies entre les persones segons la raça, el sexe, les creences,etc.

– Foment d’una actitud reflexiva i comprensiva davant d’altrescultures.


Educació ambiental: – Foment d’una actitud de respecte pels diversos paisatges

naturals de la Terra.– Foment d’una actitud crítica respecte als comportaments

agressius contra el medi natural.


Educació ambiental: – Foment d’una actitud crítica respecte als comportaments

agressius contra el medi natural.

4 La població

Educació cívica:– Foment d’una actitud de respecte envers les normes de tràn-

sit.


Educació per al consum: – Foment d’una actitud reflexiva a l’hora de comprar un producte.


Educació cívica: – Valoració i foment de les actituds democràtiques.

Històrias


Educació cívica: – Valoració de la importància dels museus i de la conservació

dels elements del passat.

8 La prehistòria

Educació cívica:– Foment d’una actitud reflexiva davant les desigualtats socio-

culturals existents en el món.– Valoració de la diferència i l’originalitat en l’àmbit de la cultura.

9 L’edat antiga

Educació cívica: – Foment d’una actitud de rebuig davant l’esclavitud existent

encara avui en certs països del món i sostinguda indirecta-ment des dels països occidentals.

10 L’edat mitjana

Educació cívica: – Foment d’una actitud de respecte davant la diversitat religiosa.

11 L’edat moderna

Educació cívica: – Conscienciació sobre el significat i el valor de la immigració i

foment d’una actitud reflexiva davant les causes que la provo-quen.


Educació per a la salut: – Valoració del temps lliure com una part essencial de la quoti-

dianitat de les persones.

AC

TIT

UD

S, V

ALO

RS

I N

OR

ME

S

PRIMER SEGON

CICLE SUPERIOR

Programació de continguts

26

CATALUNYA1

CONTINGUTS OBJECTIUS DIDÀCTICS L’alumne/a ha de ser capaç de:

programació dels continguts i avaluació dels objectius didàctics

cicle superior

FET

S I

CO

NC

EP

TE

SP

RO

CE

DIM

EN

TS

AC

TIT

UD

S,

VA

LOR

S I

NO

RM

ES

• Els països i els estats mediterranis.• La Península Ibèrica i Catalunya.• Els límits geogràfics de Catalunya.• La diversitat de paisatges naturals a Catalunya.• La diversitat de paisatges humans a Catalunya.• Personatges significatius de la cultura catalana: Gaudí, Dalí, Rodoreda, Casals, Amaya.

• Conèixer els països i els estats mediterranis.• Tenir una visió clara de la ubicació de Catalunya dins la Península Ibèrica.• Explicar els límits geogràfics de Catalunya.• Conèixer la diversitat de paisatges naturals a Catalunya.• Conèixer la diversitat de paisatges humans a Catalunya.• Identificar alguns dels personatges més significatius de la cultura catalana: Gaudí, Dalí, Rodoreda, Casals,

Amaya.

• Elaboració d’un mapa polític.• Interpretació d’un mapa polític.• Compleció d’un dibuix amb la vegetació pròpia de cada indret segons una llegenda.• Identificació d’indrets de Catalunya a partir de fotografies.• Compleció d’un text amb unes paraules donades.• Compleció d’un mapa amb uns topònims donats.

• Elaborar un mapa polític.• Interpretar un mapa polític.• Completar un dibuix amb la vegetació pròpia de cada indret segons una llegenda.• Identificar indrets de Catalunya a partir de fotografies.• Completar un text amb unes paraules donades.• Completar un mapa amb uns topònims donats.

Educació cívica:• Foment d’una actitud participativa en la normalització i la divulgació de la llengua catalana.

• Tenir una actitud participativa en la normalització i la divulgació de la llengua catalana.

PRIMER CURS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

Co

nei

x el

s p

aïso

s i e

ls e

stat

s m

edit

erra

nis

.

Té

un

a vi

sió

cla

ra d

e la

ub

icac

ió d

eC

atal

un

ya d

ins

la P

enín

sula

Ibèr

ica.

Po

t ex

plic

ar e

ls lí

mit

s g

eog

ràfi

cs d

eC

atal

un

ya.

Co

nei

x la

div

ersi

tat

de

pai

satg

es n

atu

rals

a C

atal

un

ya.

Co

nei

x la

div

ersi

tat

de

pai

satg

es h

um

ans

a C

atal

un

ya.

Iden

tifi

ca a

lgu

ns

del

s p

erso

nat

ges

més

sig

nif

icat

ius

de

la c

ult

ura

cat

alan

a: G

aud

í,D

alí,

Ro

do

red

a, C

asal

s, A

may

a.

Ela

bo

ra u

n m

apa

po

lític

.

Inte

rpre

ta u

n m

apa

po

lític

.

Co

mp

leta

un

dib

uix

am

b la

veg

etac

ióp

ròp

ia d

e ca

da

ind

ret

seg

on

s u

na

lleg

end

a.

Iden

tifi

ca in

dre

ts d

e C

atal

un

ya a

par

tir

de

foto

gra

fies

.

Co

mp

leta

un

tex

t am

b u

nes

par

aule

sd

on

ades

.

Co

mp

leta

un

map

a am

b u

ns

top

òn

ims

do

nat

s.

Té

un

a ac

titu

d p

arti

cip

ativ

a en

lan

orm

alit

zaci

ó i

la d

ivu

lgac

ió d

e la

llen

gu

aca

tala

na.

Nom dels alumnes

avaluació formativaCATALUNYA

1

EL RELLEU I LES AIGÜES2



cicle superior

FET

S I

CO

NC

EP

TE

SP

RO

CE

DIM

EN

TS

AC

TIT

UD

S,

VA

LOR

S I

NO

RM

ES

• Les capes de la Terra.• Els agents modificadors del relleu.• El relleu de muntanya, de plana i de costa.• Les grans unitats de relleu de Catalunya.• Els rius i els estanys.• Els rius i els estanys a Catalunya.

• Conèixer les capes de la Terra.• Explicar quins són els agents modificadors del relleu.• Identificar el relleu de muntanya, de plana i de costa.• Enumerar les grans unitats de relleu de Catalunya.• Definir els conceptes de riu i estany.• Conèixer els rius i els estanys de Catalunya.

• Identificació de les unitats de relleu de Catalunya a partir d’un mapa físic.• Interpretació de l’escala d’un mapa.• Lectura de l’escala d’un mapa.• Explicació per escrit de la modificació del relleu originada per les forces internes i els agents externs.• Il·lustració amb dibuixos de dues definicions.

• Identificar les unitats de relleu de Catalunya a partir d’un mapa físic.• Interpretar l’escala d’un mapa.• Llegir l’escala d’un mapa.• Explicar per escrit la modificació del relleu que originen les forces internes i els agents externs.• Interpretar i il·lustrar amb dibuixos definicions donades.

Educació ambiental:• Foment d’una actitud de respecte pels diversos paisatges naturals de la Terra.

• Mostrar una actitud de respecte i una voluntat de conservació dels diversos paisatges naturals de la Terra.

PRIMER CURS


Co

nei

x q

uin

es s

ón

les

cap

es d

e la

Ter

ra.

Po

t ex

plic

ar q

uin

s só

n e

ls a

gen

tsm

od

ific

ado

rs d

el r

elle

u.

Iden

tifi

ca e

l rel

leu

de

mu

nta

nya

, de

pla

na

i de

cost

a.

En

um

era

les

gra

ns

un

itat

s d

e re

lleu

de

Cat

alu

nya

.

Def

inei

x el

s co

nce

pte

s d

e ri

ui e

stan

y.

Co

nei

x el

s ri

us

i els

est

anys

de

Cat

alu

nya

.

Iden

tifi

ca le

s u

nit

ats

de

relle

u d

eC

atal

un

ya a

par

tir

d’u

n m

apa

físi

c.

Inte

rpre

ta l’

esca

la d

’un

map

a.

Lleg

eix

l’esc

ala

d’u

n m

apa.

Exp

lica

per

esc

rit

la m

od

ific

ació

del

rel

leu

qu

e o

rig

inen

les

forc

es in

tern

es i

els

agen

ts e

xter

ns.

Inte

rpre

ta i

il·lu

stra

am

b d

ibu

ixo

sd

efin

icio

ns

do

nad

es.

Mo

stra

un

a ac

titu

d d

e re

spec

te i

un

avo

lun

tat

de

con

serv

ació

del

s d

iver

sos

pai

satg

es n

atu

rals

de

la T

erra

.

Nom dels alumnes

avaluació formativaEL RELLEU I LES AIGÜES

2

EL CLIMA I LA VEGETACIÓ3



cicle superior

FET

S I

CO

NC

EP

TE

SP

RO

CE

DIM

EN

TS

AC

TIT

UD

S,

VA

LOR

S I

NO

RM

ES

• Els elements del clima.• Els factors del clima.• La vegetació.• Els climes de Catalunya.• La vegetació de Catalunya.

• Conèixer els elements que constitueixen el clima.• Explicar els factors que determinen el clima.• Explicar els factors que determinen la vegetació.• Relacionar els climes de Catalunya.• Relacionar la vegetació típica de Catalunya.

• Interpretació d’un gràfic lineal de temperatures.• Elaboració d’un gràfic lineal de temperatures.• Compleció d’un dibuix amb la vegetació pròpia de la muntanya, la plana i la costa.• Compleció d’un mapa de Catalunya amb els climes principals.• Establiment de relació entre conceptes i dibuixos per mitjà de fletxes.• Lectura d’un mapa de la vegetació de Catalunya.

• Interpretar un gràfic lineal de temperatures.• Elaborar un gràfic lineal de temperatures.• Completar un dibuix amb la vegetació pròpia de la muntanya, la plana i la costa.• Completar un mapa de Catalunya amb els climes principals.• Establir relacions entre conceptes i dibuixos per mitjà de fletxes.• Llegir i interpretar un mapa de la vegetació de Catalunya.

Educació ambiental:• Foment d’una actitud crítica davant l’emissió de fums industrials. • Desvetllament d’una actitud crítica davant la utilització generalitzada de cotxes.

• Mostrar una actitud crítica davant l’emissió de fums industrials. • Manifestar una actitud crítica davant la utilització generalitzada de cotxes.

PRIMER CURS


Co

nei

x el

s el

emen

ts q

ue

con

stit

uei

xen

el

clim

a.

Po

t ex

plic

ar e

ls f

acto

rs q

ue

det

erm

inen

el

clim

a.

És

cap

aç d

’exp

licar

els

fac

tors

qu

ed

eter

min

en la

veg

etac

ió.

Rel

acio

na

els

clim

es d

e C

atal

un

ya.

Rel

acio

na

la v

eget

ació

típ

ica

de

Cat

alu

nya

.

Inte

rpre

ta u

n g

ràfi

c lin

eal d

ete

mp

erat

ure

s.

Ela

bo

ra u

n g

ràfi

c lin

eal d

e te

mp

erat

ure

s.

Co

mp

leta

un

dib

uix

am

b la

veg

etac

ióp

ròp

ia d

e la

mu

nta

nya

, la

pla

na

i la

cost

a.

Co

mp

leta

un

map

a d

e C

atal

un

ya a

mb

els

clim

es p

rin

cip

als.

Est

able

ix r

elac

ion

s en

tre

con

cep

tes

id

ibu

ixo

s p

er m

itjà

de

flet

xes.

Lleg

eix

i in

terp

reta

un

map

a d

e la

veg

etac

ió d

e C

atal

un

ya.

Mo

stra

un

a ac

titu

d c

ríti

ca d

avan

t l’e

mis

sió

de

fum

s in

du

stri

als.

Man

ifes

ta u

na

acti

tud

crí

tica

dav

ant

lau

tilit

zaci

ó g

ener

alit

zad

a d

e co

txes

.

Nom dels alumnes

avaluació formativaEL CLIMA I LA VEGETACIÓ

3

LA POBLACIÓ4



cicle superior

FET

S I

CO

NC

EP

TE

SP

RO

CE

DIM

EN

TS

AC

TIT

UD

S,

VA

LOR

S I

NO

RM

ES

• Els recomptes de població: cens i padró.• L’estructura de la població: joves, adults i vells.• Les migracions.• Les migracions a Catalunya.• El poblament dispers i el poblament concentrat.• Les característiques de la població catalana.

• Conèixer les principals formes de recompte de població: el cens i el padró.• Explicar com s’estructura la població: joves, adults i vells.• Definir què són les migracions i conèixer els fets principals que les provoquen.• Explicar les característiques de les migracions a Catalunya.• Establir diferències entre el poblament dispers i el poblament concentrat.• Relacionar les característiques principals de la població catalana.

• Lectura d’una piràmide d’edats.• Interpretació d’una piràmide d’edats.• Interpretació de la informació facilitada per un mapa.• Compleció de fórmules demogràfiques a partir de paraules donades.• Compleció d’un mapa sobre la distribució geogràfica de la població de Catalunya.• Elaboració d’un gràfic de barres sobre la població activa de Catalunya.

• Llegir una piràmide d’edats.• Interpretar una piràmide d’edats.• Interpretar la informació facilitada per un mapa.• Completar fórmules demogràfiques a partir de paraules donades.• Completar un mapa sobre la distribució geogràfica de la població de Catalunya.• Elaborar un gràfic de barres sobre la població activa de Catalunya.

Educació cívica:• Foment d’una actitud de respecte a les persones grans.• Valoració dels coneixements que tenen les persones grans.

• Mostrar una actitud de respecte a les persones grans.• Valorar els coneixements i l’experiència de les persones grans.

PRIMER CURS


Co

nei

x le

s p

rin

cip

als

form

es d

e re

com

pte

de

po

bla

ció

: el c

ens

i el p

adró

.

Exp

lica

com

s’e

stru

ctu

ra la

po

bla

ció

:jo

ves,

ad

ult

s i v

ells

.

Def

inei

x q

uè

són

les

mig

raci

on

s i c

on

eix

els

fets

pri

nci

pal

s q

ue

les

pro

voq

uen

.

Exp

lica

les

cara

cter

ísti

qu

es d

e le

sm

igra

cio

ns

a C

atal

un

ya.

Dif

eren

cia

entr

e el

po

bla

men

t d

isp

ers

i el

po

bla

men

t co

nce

ntr

at.

Car

acte

ritz

a la

po

bla

ció

cat

alan

a.

Sap

lleg

ir u

na

pir

àmid

e d

’ed

ats.

Inte

rpre

ta u

na

pir

àmid

e d

’ed

ats.

Inte

rpre

ta la

info

rmac

ió f

acili

tad

a p

er u

nm

apa.

Co

mp

leta

fó

rmu

les

dem

og

ràfi

qu

es a

par

tir

de

par

aule

s d

on

ades

.

Co

mp

leta

un

map

a so

bre

la d

istr

ibu

ció

geo

grà

fica

de

la p

ob

laci

ó d

e C

atal

un

ya.

Ela

bo

ra u

n g

ràfi

c d

e b

arre

s so

bre

lap

ob

laci

ó a

ctiv

a d

e C

atal

un

ya.

Mo

stra

un

a ac

titu

d d

e re

spec

te a

les

per

son

es g

ran

s.

Valo

ra e

ls c

on

eixe

men

ts i

l’exp

eriè

nci

a d

ele

s p

erso

nes

gra

ns.

Nom dels alumnes

avaluació formativaLA POBLACIÓ

4

EL SECTOR PRIMARI I EL SECTOR SECUNDARI5



cicle superior

FET

S I

CO

NC

EP

TE

SP

RO

CE

DIM

EN

TS

AC

TIT

UD

S,

VA

LOR

S I

NO

RM

ES

• El sector primari: agricultura, ramaderia i pesca.• El sector secundari: indústria, mineria i producció d’energia.• La indústria i el medi ambient.• El sector primari a Catalunya.• El sector secundari a Catalunya.

• Conèixer les activitats que configuren el sector primari: agricultura, ramaderia i pesca.• Conèixer les principals activitats del sector secundari: indústria, mineria i producció d’energia.• Explicar els perjudicis que sovint provoquen les activitats industrials en el medi ambient.• Caracteritzar el sector primari a Catalunya.• Caracteritzar el sector secundari a Catalunya.

• Lectura d’un mapa sobre la localització industrial.• Interpretació d’un mapa sobre la localització industrial.• Compleció d’un esquema sobre els tipus de pesca.• Compleció d’un text a partir d’unes paraules donades.• Compleció d’un mapa sobre la distribució de l’agricultura i la ramaderia a Catalunya.• Compleció d’un mapa sobre la distribució de la indústria i les centrals d’energia a Catalunya.

• Llegir un mapa sobre la localització industrial.• Interpretar un mapa sobre la localització industrial.• Completar un esquema sobre els tipus de pesca.• Completar un text a partir d’unes paraules donades.• Completar un mapa sobre la distribució de l’agricultura i la ramaderia a Catalunya.• Completar un mapa sobre la distribució de la indústria i les centrals d’energia a Catalunya.

Educació ambiental:• Foment d’una actitud crítica davant l’emissió de substàncies contaminants en les activitats agrícoles i

industrials.

• Mostrar una actitud crítica davant l’emissió de substàncies contaminants en les activitats agrícoles i industrials.

PRIMER CURS


Co

nei

x le

s ac

tivi

tats

qu

e co

nfi

gu

ren

el

sect

or

pri

mar

i: ag

ricu

ltu

ra, r

amad

eria

ip

esca

.

Co

nei

x le

s p

rin

cip

als

acti

vita

ts d

el s

ecto

rse

cun

dar

i: in

dú

stri

a, m

iner

ia i

pro

du

cció

d’e

ner

gia

.

Exp

lica

els

per

jud

icis

qu

e so

vin

tp

rovo

qu

en le

s ac

tivi

tats

ind

ust

rial

s en

el

med

i am

bie

nt.

Car

acte

ritz

a el

sec

tor

pri

mar

i a C

atal

un

ya.

Car

acte

ritz

a el

sec

tor

secu

nd

ari a

Cat

alu

nya

.

Lleg

eix

un

map

a so

bre

la lo

calit

zaci

óin

du

stri

al.

Inte

rpre

ta u

n m

apa

sob

re la

loca

litza

ció

ind

ust

rial

.

Co

mp

leta

un

esq

uem

a so

bre

els

tip

us

de

pes

ca.

Co

mp

leta

un

tex

t a

par

tir

d’u

nes

par

aule

sd

on

ades

.

Co

mp

leta

un

map

a so

bre

la d

istr

ibu

ció

de

l’ag

ricu

ltu

ra i

la r

amad

eria

a C

atal

un

ya.

Co

mp

leta

un

map

a so

bre

la d

istr

ibu

ció

de

la in

dú

stri

a i l

es c

entr

als

d’e

ner

gia

aC

atal

un

ya.

Mo

stra

un

a ac

titu

d c

ríti

ca d

avan

t l’e

mis

sió

de

sub

stàn

cies

co

nta

min

ants

en

les

acti

vita

ts a

grí

cole

s i i

nd

ust

rial

s.

Nom dels alumnes

avaluació formativaEL SECTOR PRIMARI I EL SECTOR SECUNDARI

5

LES CIUTATS I EL SECTOR TERCIARI6



cicle superior

FET

S I

CO

NC

EP

TE

SP

RO

CE

DIM

EN

TS

AC

TIT

UD

S,

VA

LOR

S I

NO

RM

ES

• Les característiques de les ciutats.• Les àrees metropolitanes.• Les ciutats i l’aigua.• Els serveis públics i els serveis privats.• La ciutat de Barcelona.• La xarxa de ciutats de Catalunya.• Els serveis públics i els serveis privats a Catalunya.

• Conèixer les característiques de les ciutats.• Explicar el concepte d’àrea metropolitana.• Conèixer com la presència d’aigua determina l’establiment d’una ciutat.• Diferenciar entre serveis públics i serveis privats.• Caracteritzar la ciutat de Barcelona.• Explicar com funciona la xarxa de ciutats de Catalunya.• Explicar els principals serveis públics i privats de Catalunya.

• Lectura de la guia de carrers d’una ciutat.• Interpretació de la guia de carrers d’una ciutat.• Situació d’algunes ciutats importants de Catalunya en un mapa, a partir d’una informació escrita.• Localització de ciutats en un mapa de Catalunya.• Localització de diversos serveis en una sopa de lletres.

• Llegir la guia de carrers d’una ciutat.• Interpretar la guia de carrers d’una ciutat.• Situar algunes ciutats importants de Catalunya en un mapa, a partir d’una informació escrita.• Localitzar ciutats en un mapa de Catalunya.• Localitzar diversos serveis en una sopa de lletres.

Educació per al consum:• Foment d’una actitud reflexiva i crítica davant la publicitat.

• Mostrar una actitud reflexiva i crítica davant la publicitat.

PRIMER CURS


Co

nei

x le

s ca

ract

erís

tiq

ues

de

les

ciu

tats

.

Def

inei

x el

co

nce

pte

d’à

rea

met

rop

olit

ana.

Co

nei

x co

m la

pre

sèn

cia

d’a

igu

ad

eter

min

a l’e

stab

limen

t d

’un

a ci

uta

t.

Dif

eren

cia

entr

e se

rvei

s p

úb

lics

i ser

veis

pri

vats

.

Car

acte

ritz

a la

ciu

tat

de

Bar

celo

na.

Exp

lica

com

fu

nci

on

a la

xar

xa d

e ci

uta

tsd

e C

atal

un

ya.

Co

nei

x q

uin

s só

n e

ls p

rin

cip

als

serv

eis

pú

blic

s i p

riva

ts d

e C

atal

un

ya.

Lleg

eix

la g

uia

de

carr

ers

d’u

na

ciu

tat.

Po

t in

terp

reta

r la

gu

ia d

e ca

rrer

s d

’un

aci

uta

t.

Sit

ua

alg

un

es c

iuta

ts im

po

rtan

ts d

eC

atal

un

ya e

n u

n m

apa,

a p

arti

r d

’un

ain

form

ació

esc

rita

.

Po

t lo

calit

zar

ciu

tats

en

un

map

a d

eC

atal

un

ya.

Sap

loca

litza

r d

iver

sos

serv

eis

en u

na

sop

a d

e lle

tres

.

Mo

stra

un

a ac

titu

d r

efle

xiva

i cr

ític

ad

avan

t la

pu

blic

itat

.

Nom dels alumnes

avaluació formativaLES CIUTATS I EL SECTOR TERCIARI

6

LA HISTÒRIA7



cicle superior

FET

S I

CO

NC

EP

TE

SP

RO

CE

DIM

EN

TS

AC

TIT

UD

S,

VA

LOR

S I

NO

RM

ES

• La història: definició.• Introducció a la cronologia.• Les edats de la història: breu introducció a cadascuna.• Les dates simbòliques.• Les fonts històriques escrites i les no escrites.• Els historiadors.

• Definir el terme història.• Situar en el temps les principals edats històriques.• Explicar els trets fonamentals de cada edat de la història.• Conèixer les dates simbòliques que s’utilitzen per marcar el pas d’una edat a una altra. • Definir les fonts històriques escrites i les no escrites.• Explicar quina és la tasca dels historiadors.

• Comprensió i elaboració d’un eix cronològic.• Ordenació d’un esquema de les edats històriques i les dates que assenyalen el pas d’una a una altra.• Procés d’aprenentatge del sistema numèric romà.• Ubicació d’un seguit de dates en el segle corresponent.

• Comprendre i elaborar un eix cronològic.• Ordenar un esquema de les edats històriques i les dates que assenyalen el pas d’una a una altra.• Aprendre el sistema numèric romà.• Situar dates històriques rellevants en el segle corresponent.

Educació cívica:• Valoració del patrimoni històric i artístic de Catalunya.

• Valorar el patrimoni històric i artístic de Catalunya.

PRIMER CURS


Def

inei

x el

ter

me

his

tòri

a.

Sit

ua

en e

l tem

ps

les

pri

nci

pal

s ed

ats

his

tòri

qu

es.

Exp

lica

els

tret

s fo

nam

enta

ls d

e ca

da

edat

de

la h

istò

ria.

Co

nei

x le

s d

ates

sim

bò

liqu

es q

ue

s’u

tilit

zen

per

mar

car

el p

as d

’un

a ed

at a

un

a al

tra.

Def

inei

x le

s fo

nts

his

tòri

qu

es e

scri

tes

i les

no

esc

rite

s.

Co

nei

x en

qu

è co

nsi

stei

x la

tas

ca d

els

his

tori

ado

rs.

En

tén

i sa

p e

lab

ora

r u

n e

ix c

ron

olò

gic

.

Ord

ena

un

esq

uem

a d

e le

s ed

ats

his

tòri

qu

es i

les

dat

es q

ue

asse

nya

len

el

pas

d’u

na

a u

na

altr

a.

Té

no

cio

ns

del

fu

nci

on

amen

t d

el s

iste

ma

nu

mèr

ic r

om

à.

Sap

sit

uar

dat

es h

istò

riq

ues

rel

leva

nts

en

el s

egle

co

rres

po

nen

t.

Valo

ra e

l pat

rim

on

i his

tòri

c i a

rtís

tic

de

Cat

alu

nya

.

Nom dels alumnes

avaluació formativaLA HISTÒRIA

7

EL PAISATGE I LES CASES AL LLARG DE LA HISTÒRIA8



cicle superior

FET

S I

CO

NC

EP

TE

SP

RO

CE

DIM

EN

TS

AC

TIT

UD

S,

VA

LOR

S I

NO

RM

ES

• Les agressions humanes contra el paisatge.• L’habitatge en coves.• Els primers poblats.• L’aparició de les muralles.• Les ciutats planificades: Grècia i Roma.• Les vil·les.• Els castells i els monestirs.• Els palaus.• L’explosió demogràfica i el creixement de les ciutats.• Les fàbriques i les colònies industrials.

• Explicar les principals agressions humanes contra el paisatge al llarg de la història.• Conèixer l’habitatge de l’home prehistòric.• Explicar com es van crear els primers poblats.• Entendre els motius que van provocar l’aparició de les muralles.• Definir les ciutats planificades: Grècia i Roma.• Conèixer les principals característiques de les vil·les romanes.• Explicar com era la vida als castells i els monestirs medievals.• Caracteritzar la vida dels palaus a l’edat moderna.• Explicar per què es va produir l’explosió demogràfica i el creixement de les ciutats arran de la revolució

industrial.• Definir les fàbriques i les colònies industrials creades arran de la revolució industrial.

• Identificació del paisatge de Catalunya al llarg de la història.• Diferenciació de les característiques d’un poblat ibèric i d’una ciutat grega.• Identificació d’una edat històrica a partir dels edificis característics.• Confecció d’un arbre genealògic.

• Identificar el paisatge de Catalunya al llarg de la història.• Explicar les característiques d’un poblat ibèric i d’una ciutat grega.• Identificar una edat històrica a partir dels seus edificis característics.• Confegir un arbre genealògic.

Educació ambiental:• Foment d’una actitud crítica davant la desforestació.• Foment d’una actitud crítica davant el malbaratament d’aigua i valoració de la importància d’evitar-ne la

contaminació.

• Mostrar una actitud crítica davant la desforestació.• Expressar una actitud crítica davant el malbaratament d’aigua i valorar la importància d’evitar-ne

la contaminació.

PRIMER CURS


Co

nei

x le

s p

rin

cip

als

agre

ssio

ns

hu

man

esco

ntr

a el

pai

satg

e al

llar

g d

e la

his

tòri

a.

Sap

car

acte

ritz

ar l’

hab

itat

ge

de

l’ho

me

pre

his

tòri

c.

Exp

lica

com

es

van

cre

ar e

ls p

rim

ers

po

bla

ts.

En

tén

els

mo

tiu

s q

ue

van

pro

voca

rl’a

par

ició

de

les

mu

ralle

s.

Def

inei

x le

s an

tig

ues

ciu

tats

pla

nif

icad

es:

Grè

cia

i Ro

ma.

Co

nei

x le

s ca

ract

erís

tiq

ues

pri

nci

pal

s d

ele

s vi

l·les

ro

man

es.

Exp

lica

com

era

la v

ida

als

cast

ells

i el

sm

on

esti

rs m

edie

vals

.

Car

acte

ritz

a la

vid

a d

els

pal

aus

a l’e

dat

mo

der

na.

Exp

lica

per

qu

è es

va

pro

du

ir l’

exp

losi

ód

emo

grà

fica

i el

cre

ixem

ent

de

les

ciu

tats

arra

n d

e la

rev

olu

ció

ind

ust

rial

.

Def

inei

x le

s fà

bri

qu

es i

les

colò

nie

sin

du

stri

als

crea

des

arr

an d

e la

rev

olu

ció

ind

ust

rial

.

Iden

tifi

ca e

l pai

satg

e d

e C

atal

un

ya a

l lla

rgd

e la

his

tòri

a.

Exp

lica

les

cara

cter

ísti

qu

es d

’un

po

bla

tib

èric

i d

’un

a ci

uta

t g

reg

a.

Iden

tifi

ca u

na

edat

his

tòri

ca a

par

tir

del

sse

us

edif

icis

car

acte

ríst

ics.

Sap

co

nfe

ccio

nar

un

arb

re g

enea

lòg

ic.

Mo

stra

un

a ac

titu

d c

ríti

ca d

avan

t la

des

fore

stac

ió.

Exp

ress

a u

na

acti

tud

crí

tica

dav

ant

elm

alb

arat

amen

t d

’aig

ua

i val

ora

laim

po

rtàn

cia

d’e

vita

r-n

e la

co

nta

min

ació

.

Nom dels alumnes

avaluació formativaEL PAISATGE I LES CASES AL LLARG DE LA HISTÒRIA

8

EL VESTIT AL LLARG DE LA HISTÒRIA9



cicle superior

FET

S I

CO

NC

EP

TE

SP

RO

CE

DIM

EN

TS

AC

TIT

UD

S,

VA

LOR

S I

NO

RM

ES

• El vestit, una necessitat humana.• Distincions socials.• L’ús de teixits animals.• L’ús de teixits vegetals.• La moda.• La revolució industrial i el sector tèxtil.• La roba unisex.

• Valorar la importància del vestit com una necessitat humana i com un element cultural.• Conèixer les distincions socials que provoquen determinades formes de vestit.• Explicar l’ús de teixits animals.• Explicar l’ús de teixits vegetals.• Entendre el concepte moda.• Explicar la importància de la revolució industrial i com va provocar l’expansió del sector tèxtil.• Conèixer el concepte unisex i associar-lo a l’edat contemporània.

• Comprensió d’una seqüència de dibuixos a partir d’uns conceptes donats.• Identificació de peces de vestir a partir de definicions.• Compleció d’un text a partir d’unes paraules donades.• Identificació de les diferències socials o jeràrquiques a través del vestit.• Confecció d’un tapís.

• Comprendre una seqüència de dibuixos a partir d’uns conceptes donats.• Identificar peces de vestir a partir de definicions.• Completar un text a partir d’unes paraules donades.• Identificar les diferències socials o jeràrquiques a través del vestit.• Confeccionar un tapís.

Educació cívica:• Foment d’una actitud de respecte davant les manifestacions folklòriques i els vestits tradicionals

d’una cultura.

• Mostrar una actitud de respecte davant les manifestacions folklòriques i els vestits tradicionals d’una cultura.

PRIMER CURS


Valo

ra la

imp

ort

ànci

a d

el v

esti

t co

m u

na

nec

essi

tat

hu

man

a i c

om

un

ele

men

tcu

ltu

ral.

Co

nei

x le

s d

isti

nci

on

s so

cial

s q

ue

pro

voq

uen

det

erm

inad

es f

orm

es d

e ve

stit

.

Exp

lica

l’ús

de

teix

its

anim

als.

Exp

lica

l’ús

de

teix

its

veg

etal

s.

En

tén

el c

on

cep

te m

od

a.

Exp

lica

la im

po

rtàn

cia

de

la r

evo

luci

óin

du

stri

al i

com

va

pro

voca

r l’e

xpan

sió

del

sect

or

tèxt

il.

Co

nei

x el

co

nce

pte

un

isex

i l’a

sso

cia

al’e

dat

co

nte

mp

orà

nia

.

Co

mp

rèn

un

a se

qü

ènci

a d

e d

ibu

ixo

s a

par

tir

d’u

ns

con

cep

tes

do

nat

s.

Iden

tifi

ca p

eces

de

vest

ir a

par

tir

de

def

inic

ion

s.

Co

mp

leta

un

tex

t a

par

tir

d’u

nes

par

aule

sd

on

ades

.

Iden

tifi

ca le

s d

ifer

ènci

es s

oci

als

oje

ràrq

uiq

ues

a t

ravé

s d

el v

esti

t.

Sap

co

nfe

ccio

nar

un

tap

ís.

Mo

stra

un

a ac

titu

d d

e re

spec

te d

avan

t le

sm

anif

esta

cio

ns

folk

lòri

qu

es i

els

vest

its

trad

icio

nal

s d

’un

a cu

ltu

ra.

Nom dels alumnes

avaluació formativaEL VESTIT AL LLARG DE LA HISTÒRIA

9

LA COMUNICACIÓ AL LLARG DE LA HISTÒRIA10



cicle superior

FET

S I

CO

NC

EP

TE

SP

RO

CE

DIM

EN

TS

AC

TIT

UD

S,

VA

LOR

S I

NO

RM

ES

• La comunicació, doble significat: el transport i la transmissió de missatges.• La roda i els carros.• L’escriptura i els escribes.• Les vies romanes.• Les millores en la navegació.• El descobriment d’Amèrica• La impremta de Gutenberg.• La revolució del vapor.• La revolució de les comunicacions a distància durant els segles XIX i XX.• La revolució dels transports en el segle XX.

• Conèixer el doble significat de la paraula comunicació: el transport i la transmissió de missatges.• Explicar el paper de la roda i els carros.• Conèixer la importància de l’escriptura i el paper dels escribes.• Explicar el paper i la importància de les vies romanes.• Valorar les millores en la navegació que apareixen a finals de l’edat mitjana.• Explicar el descobriment d’Amèrica• Conèixer quan es va produir l’invent de la impremta.• Explicar en què va consistir la revolució del vapor.• Caracteritzar la revolució de les comunicacions a distància durant els segles XIX i XX.• Explicar la revolució dels transports en el segle XX.

• Compleció d’un text a partir d’unes paraules donades.• Identificació dels mitjans de transport de l’antiga Roma.• Compleció d’un esquema sobre la comunicació a distància al llarg de la història.• Compleció d’una taula d’avantatges i inconvenients dels avenços en la comunicació a distància.• Procés d’aprenentatge del sistema Braille.

• Completar un text a partir d’unes paraules donades.• Identificar els mitjans de transport de l’antiga Roma.• Completar un esquema sobre la comunicació a distància al llarg de la història.• Completar una taula sobre els avantatges i els inconvenients dels avenços en la comunicació a distància.• Tenir nocions del sistema Braille.

Educació cívica:• Foment d’una actitud crítica davant la mala utilització de les llengües en les comunicacions transmeses

pels nous instruments tecnològics.• Explicitació de la paradoxa que suposa una societat molt ben comunicada que no sap expressar-se.

• Tenir una actitud crítica davant la mala utilització de les llengües en les comunicacions transmeses pelsnous instruments tecnològics.

• Comprendre la paradoxa que suposa una societat molt ben comunicada que no sap expressar-se.

PRIMER CURS


Co

nei

x el

do

ble

sig

nif

icat

de

la p

arau

laco

mu

nic

ació

: el t

ran

spo

rt i

la t

ran

smis

sió

de

mis

satg

es.

Exp

lica

el p

aper

de

la r

od

a i e

ls c

arro

s.

Co

nei

x la

imp

ort

ànci

a d

e l’e

scri

ptu

ra i

elp

aper

del

s es

crib

es.

Exp

lica

el p

aper

i la

imp

ort

ànci

a d

e le

s vi

es r

om

anes

.

Valo

ra le

s m

illo

res

en la

nav

egac

ió q

ue

apar

eixe

n a

fin

als

de

l’ed

at m

itja

na.

Exp

lica

el d

esco

bri

men

t d

’Am

èric

a

Co

nei

x q

uan

es

va p

rod

uir

l’in

ven

t d

e la

imp

rem

ta.

Exp

lica

en q

uè

va c

on

sist

ir la

rev

olu

ció

del

vap

or.

Car

acte

ritz

a la

rev

olu

ció

de

les

com

un

icac

ion

s a

dis

tàn

cia

du

ran

t el

s se

gle

s X

IXi X

X.

Exp

lica

la r

evo

luci

ó d

els

tran

spo

rts

al s

egle

XX.

Po

t co

mp

leta

r u

n t

ext

a p

arti

r d

’un

esp

arau

les

do

nad

es.

Iden

tifi

ca e

ls m

itja

ns

de

tran

spo

rt d

el’a

nti

ga

Ro

ma.

Co

mp

leta

un

esq

uem

a so

bre

la

co

mu

nic

ació

a d

istà

nci

a al

llar

g

de

la h

istò

ria.

Co

mp

leta

un

a ta

ula

so

bre

els

ava

nta

tges

i e

ls in

con

ven

ien

ts d

els

aven

ços

en la

co

mu

nic

ació

a d

istà

nci

a.

Té

no

cio

ns

del

sis

tem

a B

raill

e.

Mo

stra

un

a ac

titu

d c

ríti

ca d

avan

t la

mal

au

tilit

zaci

ó d

e le

s lle

ng

ües

en

els

no

us

inst

rum

ents

tec

no

lòg

ics.

Co

mp

rèn

la p

arad

oxa

qu

e su

po

sa u

na

soci

etat

mo

lt b

en c

om

un

icad

a q

ue

no

sap

exp

ress

ar-s

e.

Nom dels alumnes

avaluació formativaLA COMUNICACIÓ AL LLARG DE LA HISTÒRIA

10

EL LLEURE AL LLARG DE LA HISTÒRIA11



cicle superior

FET

S I

CO

NC

EP

TE

SP

RO

CE

DIM

EN

TS

AC

TIT

UD

S,

VA

LOR

S I

NO

RM

ES

• El lleure.• Els Jocs Olímpics de l’antiguitat.• Evolució del teatre al llarg de la història.• El descans dominical.• El sindicalisme.• L’esport avui dia.• La societat del benestar.

• Entendre i explicar el concepte lleure.• Explicar com s’esdevenien els Jocs Olímpics de l’antiguitat.• Explicar l’evolució del teatre al llarg de la història.• Valorar la importància de la introducció del descans dominical.• Explicar els inicis del sindicalisme i valorar-ne el paper.• Conèixer la importància de l’esport avui dia.• Explicar en què consisteix la societat del benestar.

• Classificació de personatges segons el temps lliure de què disposen.• Explicació d’un concepte a partir de paraules donades.• Establiment d’una doble relació entre una il·lustració, una edat històrica i un seguit d’ítems.• Lectura i comprensió d’un text.• Redacció d’un escrit explicatiu sobre el teatre i les sensacions que ens transmet.• Elaboració d’un puzle del mapa de Catalunya.

• Classificar personatges segons el temps lliure de què disposen.• Explicar un concepte a partir de paraules donades.• Establir una doble relació entre una il·lustració, una edat històrica i un seguit d’ítems.• Comprendre un text de caràcter històric i saber respondre preguntes que hi estan relacionades.• Redactar un escrit explicatiu sobre el teatre i les sensacions que ens transmet.• Elaborar un puzle del mapa de Catalunya.

Educació cívica:• Foment d’una actitud crítica davant la massificació dels jocs electrònics que deixen poc espai per a

la imaginació.

• Mostrar una actitud crítica davant la massificació dels jocs electrònics que deixen poc espai per a la imaginació.

PRIMER CURS


En

tén

i ex

plic

a el

co

nce

pte

lleu

re.

Exp

lica

com

s’e

sdev

enie

n e

ls J

ocs

Olím

pic

s d

e l’a

nti

gu

itat

.

Exp

lica

l’evo

luci

ó d

el t

eatr

e al

llar

g

de

la h

istò

ria.

Valo

ra la

imp

ort

ànci

a d

e la

intr

od

ucc

ió

del

des

can

s d

om

inic

al.

Exp

lica

els

inic

is d

el s

ind

ical

ism

e i

en v

alo

ra e

l pap

er.

Co

nei

x la

imp

ort

ànci

a d

e l’e

spo

rt a

vui d

ia.

Exp

lica

en q

uè

con

sist

eix

la s

oci

etat

del

ben

esta

r.

Cla

ssif

ica

per

son

atg

es s

ego

ns

el t

emp

slli

ure

de

qu

è d

isp

ose

n.

Exp

lica

un

co

nce

pte

a p

arti

r d

e p

arau

les

do

nad

es.

Est

able

ix u

na

do

ble

rel

ació

en

tre

un

ail·

lust

raci

ó, u

na

edat

his

tòri

ca i

un

seg

uit

d’ít

ems.

Co

mp

rèn

un

tex

t d

e ca

ràct

er h

istò

ric

i sap

resp

on

dre

pre

gu

nte

s q

ue

hi e

stan

rela

cio

nad

es.

Red

acta

un

esc

rit

exp

licat

iu s

ob

re e

l tea

tre

i les

sen

saci

on

s q

ue

ens

tran

smet

.

Sap

ela

bo

rar

un

pu

zle

del

map

a d

eC

atal

un

ya.

Mo

stra

un

a ac

titu

d c

ríti

ca d

avan

t la

mas

sifi

caci

ó d

els

jocs

ele

ctrò

nic

s q

ue

dei

xen

po

c es

pai

per

a la

imag

inac

ió.

Nom dels alumnes

avaluació formativaEL LLEURE AL LLARG DE LA HISTÒRIA

11

CATALUNYA AL LLARG DE LA HISTÒRIA12



cicle superior

FET

S I

CO

NC

EP

TE

SP

RO

CE

DIM

EN

TS

AC

TIT

UD

S,

VA

LOR

S I

NO

RM

ES

• La prehistòria a Catalunya.• La societat ibèrica i els seus contactes amb fenicis i grecs.• La romanització.• Els visigots, els àrabs i els francs.• El naixement de Catalunya.• La guerra dels Segadors.• La guerra de Successió.• La Renaixença cultural i econòmica.• La Guerra Civil Espanyola i el franquisme.• La transició.

• Explicar els trets característics de la prehistòria a Catalunya.• Explicar els aspectes distintius de la societat ibèrica i els seus contactes amb fenicis i grecs.• Explicar el procés de la romanització.• Conèixer els trets distintius de visigots, àrabs i francs.• Explicar els orígens de Catalunya.• Explicar el context històric en què es va desenvolupar la guerra dels Segadors.• Conèixer els fets que van motivar la guerra de Successió.• Explicar la Renaixença cultural i econòmica de Catalunya.• Conèixer el marc històric en què s’insereix la Guerra Civil Espanyola i el franquisme.• Entendre i valorar la importància de la transició.

• Identificació de monuments megalítics.• Comprensió dels canvis socials que va comportar la romanització.• Compleció d’un mapa a partir de dades donades.• Compleció d’una seqüència de fets històrics il·lustrats.• Distinció entre un quadre de pintura històrica i un de pintura costumista.• Anàlisi d’una obra pictòrica.

• Identificar monuments megalítics.• Comprendre els canvis socials que va comportar la romanització.• Completar un mapa a partir de dades donades.• Completar una seqüència de fets històrics il·lustrats.• Distingir entre un quadre de pintura històrica i un de pintura costumista.• Analitzar una obra pictòrica.

Educació cívica:• Foment d’una actitud crítica davant les reaccions cofoistes i d’autoodi.

• Mostrar una actitud crítica davant les reaccions cofoistes i d’autoodi.

PRIMER CURS


Exp

lica

els

tret

s ca

ract

erís

tics

de

lap

reh

istò

ria

a C

atal

un

ya.

Exp

lica

els

asp

ecte

s d

isti

nti

us

de

laso

ciet

at ib

èric

a i e

ls s

eus

con

tact

es a

mb

fen

icis

i g

recs

.

Exp

lica

el p

rocé

s d

e la

ro

man

itza

ció

.

Co

nei

x el

s tr

ets

dis

tin

tiu

s d

e vi

sig

ots

,àr

abs

i fra

ncs

.

Exp

lica

els

orí

gen

s d

e C

atal

un

ya.

Exp

lica

el c

on

text

his

tòri

c en

qu

è es

va

des

envo

lup

ar la

gu

erra

del

s S

egad

ors

.

Co

nei

x el

s fe

ts q

ue

van

mo

tiva

r la

gu

erra

de

Su

cces

sió

.

Exp

lica

la R

enai

xen

ça c

ult

ura

l i e

con

òm

ica

de

Cat

alu

nya

.

Co

nei

x el

mar

c h

istò

ric

en q

uè

s’in

sere

ixla

gu

erra

civ

il es

pan

yola

i el

fra

nq

uis

me.

En

tén

i va

lora

la im

po

rtàn

cia

de

latr

ansi

ció

.

Iden

tifi

ca m

on

um

ents

meg

alít

ics.

Co

mp

rèn

els

can

vis

soci

als

qu

e va

com

po

rtar

la r

om

anit

zaci

ó.

Co

mp

leta

un

map

a a

par

tir

de

dad

esd

on

ades

.

Co

mp

leta

un

a se

qü

ènci

a d

e fe

ts h

istò

rics

il·lu

stra

ts.

Dis

tin

gei

x en

tre

un

qu

adre

de

pin

tura

his

tòri

ca i

un

de

pin

tura

co

stu

mis

ta.

Sap

an

alit

zar

un

a o

bra

pic

tòri

ca.

Mo

stra

un

a ac

titu

d c

ríti

ca d

avan

t le

sre

acci

on

s co

fois

tes

i d’a

uto

od

i.

Nom dels alumnes

avaluació formativaCATALUNYA AL LLARG DE LA HISTÒRIA

12

LA PENÍNSULA IBÈRICA I EUROPA1



cicle superior

FET

S I

CO

NC

EP

TE

SP

RO

CE

DIM

EN

TS

AC

TIT

UD

S,

VA

LOR

S I

NO

RM

ES

• Els límits geogràfics de la Península Ibèrica.• Els límits geogràfics d’Europa.• Els continents.• La diversitat de paisatges naturals a la Península Ibèrica.• La diversitat de paisatges humans a la Península Ibèrica.• La diversitat de cultures a la Península Ibèrica.• La diversitat de paisatges naturals a Europa.• La diversitat de cultures a Europa.

• Conèixer els límits geogràfics de la Península Ibèrica.• Conèixer els límits geogràfics d’Europa.• Enumerar els continents.• Explicar la diversitat de paisatges naturals a la Península Ibèrica.• Caracteritzar la diversitat de paisatges humans a la Península Ibèrica.• Conèixer la diversitat de cultures a la Península Ibèrica.• Explicar la diversitat de paisatges naturals a Europa.• Definir la diversitat de cultures d’Europa.

• Identificació i reconeixement d’alguns dels pictogrames que apareixen en les guies turístiques.• Lectura d’una guia turística.• Identificació d’indrets de la Península Ibèrica a partir de fotografies.• Compleció d’un mapa dels paisatges vegetals de la Península Ibèrica segons una llegenda.• Lectura d’un mapa del món i contestació de preguntes tancades.• Explicació per escrit de la situació geogràfica de la Península Ibèrica i d’Europa.• Compleció d’un text a partir d’un dibuix donat.• Establiment de relació entre conceptes i dibuixos per mitjà de fletxes.• Compleció d’un mapa del món a partir d’un codi de lletres donat.

• Identificar i reconèixer alguns dels pictogrames que apareixen en les guies turístiques.• Interpretar una guia turística.• Identificar indrets de la Península Ibèrica a partir de fotografies.• Completar un mapa dels paisatges vegetals de la Península Ibèrica segons una llegenda.• Interpretar un mapa del món i donar resposta a preguntes tancades.• Explicar per escrit la situació geogràfica de la Península Ibèrica i d’Europa.• Completar un text a partir d’un dibuix donat.• Establir relacions entre conceptes i dibuixos per mitjà de fletxes.• Completar un mapa del món a partir d’un codi de lletres donat.

Educació cívica:• Foment d’una actitud tolerant i de respecte envers les diferències entre les persones segons la raça,

el sexe, les creences, etc.• Foment d’una actitud reflexiva i comprensiva davant d’altres cultures.

• Mostrar una actitud tolerant i de respecte envers les diferències entre les persones segons la raça, el sexe,les creences, etc.

• Tenir una actitud reflexiva i comprensiva davant d’altres cultures.

SEGON CURS


Co

nei

x el

s lím

its

geo

grà

fics

de

laP

enín

sula

Ibèr

ica.

Co

nei

x el

s lí

mit

s g

eog

ràfi

cs d

’Eu

rop

a.

En

um

era

els

con

tin

ents

.

Exp

lica

la d

iver

sita

t d

e p

aisa

tges

nat

ura

lsa

la P

enín

sula

Ibèr

ica.

Car

acte

ritz

a la

div

ersi

tat

de

pai

satg

esh

um

ans

a la

Pen

ínsu

la Ib

èric

a.

Co

nei

x la

div

ersi

tat

de

cult

ure

s a

laP

enín

sula

Ibèr

ica.

Exp

lica

la d

iver

sita

t d

e p

aisa

tges

nat

ura

lsd

’Eu

rop

a.

Co

nei

x la

div

ersi

tat

de

cult

ure

s d

’Eu

rop

a.

Iden

tifi

ca i

reco

nei

x al

gu

ns

del

sp

icto

gra

mes

qu

e ap

arei

xen

en

les

gu

ies

turí

stiq

ues

.

Sap

inte

rpre

tar

un

a g

uia

tu

ríst

ica.

Iden

tifi

ca in

dre

ts

de

la P

enín

sula

Ibèr

ica

ap

arti

r d

e fo

tog

rafi

es.

Po

t co

mp

leta

r u

n m

apa

del

s p

aisa

tges

veg

etal

s d

e la

Pen

ínsu

la Ib

èric

a se

go

ns

un

a lle

gen

da.

Inte

rpre

ta u

n m

apa

del

mó

n i

dó

na

resp

ost

a a

pre

gu

nte

s ta

nca

des

.

Sap

exp

licar

per

esc

rit

la s

itu

ació

geo

grà

fica

de

la P

enín

sula

Ibèr

ica

id

’Eu

rop

a.

Co

mp

leta

un

tex

t a

par

tir

d’u

n d

ibu

ixd

on

at.

Est

able

ix r

elac

ion

s e

ntr

e co

nce

pte

s i

dib

uix

os

per

mit

jà d

e fl

etxe

s.

Co

mp

leta

un

map

a d

el m

ón

a p

arti

r d

’un

cod

i de

lletr

es d

on

at.

Mo

stra

un

a ac

titu

d t

ole

ran

t i d

e re

spec

teen

vers

les

dif

erèn

cies

en

tre

les

per

son

esse

go

ns

la r

aça,

el s

exe,

les

cree

nce

s, e

tc.

Té

un

a ac

titu

d r

efle

xiva

i co

mp

ren

siva

dav

ant

d’a

ltre

s cu

ltu

res.

Nom dels alumnes

avaluació formativaLA PENÍNSULA IBÈRICA I EUROPA

1

EL RELLEU I ELS AIGÜES2



cicle superior

FET

S I

CO

NC

EP

TE

SP

RO

CE

DIM

EN

TS

AC

TIT

UD

S,

VA

LOR

S I

NO

RM

ES

• Les quatre grans zones de la Terra: la litosfera, l’atmosfera, la hidrosfera i la biosfera.• Les grans unitats de relleu de la Península Ibèrica: les costes, la Meseta, les muntanyes que envolten

la Meseta i les muntanyes exteriors a la Meseta.• Les grans depressions i els rius de la Península Ibèrica.• Les grans unitats de relleu d’Europa: la gran plana europea, els massissos antics i les muntanyes joves.• El litoral del continent europeu.• Els rius d’Europa.

• Enumerar les quatre grans zones de la Terra: la litosfera, l’atmosfera, la hidrosfera i la biosfera.• Enumerar les grans unitats de relleu de la Península Ibèrica: les costes, la Meseta, les muntanyes

que envolten la Meseta i les muntanyes exteriors a la Meseta.• Conèixer les grans depressions i els rius de la Península Ibèrica.• Conèixer les grans unitats de relleu d’Europa: la gran plana europea, els massissos antics i les muntanyes

joves.• Explicar les característiques del litoral del continent europeu.• Anomenar els rius d’Europa.

• Interpretació d’un perfil topogràfic.• Elaboració d’un perfil topogràfic.• Compleció de frases a partir de paraules donades.• Establiment de relació entre conceptes i les definicions corresponents per mitjà de fletxes.• Compleció d’un dibuix referent a les capes de l’atmosfera.• Elaboració de dibuixos a partir de definicions donades.• Lectura d’un mapa físic de la Península Ibèrica i classificació de les grans unitats del relleu peninsular en

tres columnes donades.• Compleció d’un mapa d’Europa amb els principals rius.• Compleció d’un esquema sobre les grans unitats de relleu de la Península Ibèrica.• Compleció d’un mapa d’Europa a partir d’un codi de lletres donat.

• Interpretar un perfil topogràfic.• Elaborar un perfil topogràfic.• Completar frases a partir de paraules donades.• Establir relacions entre conceptes i les definicions corresponents per mitjà de fletxes.• Completar un dibuix referent a les capes de l’atmosfera.• Elaborar dibuixos a partir de definicions donades.• Llegir un mapa físic de la Península Ibèrica i classificar les grans unitats del relleu peninsular en

tres columnes donades.• Completar un mapa d’Europa amb els principals rius.• Completar un esquema sobre les grans unitats de relleu de la Península Ibèrica.• Completar un mapa d’Europa a partir d’un codi de lletres donat.

Educació ambiental: • Foment d’una actitud de respecte pels diversos paisatges naturals de la Terra.• Foment d’una actitud crítica respecte als comportaments agressius contra el medi natural.

• Manifestar una actitud de respecte pels diversos paisatges naturals de la Terra.• Mostrar una actitud crítica respecte als comportaments agressius contra el medi natural.

SEGON CURS


Co

nei

x le

s q

uat

re g

ran

s zo

nes

de

la T

erra

.

En

um

era

les

gra

ns

un

itat

s d

e re

lleu

de

laP

enín

sula

Ibèr

ica.

Co

nei

x le

s g

ran

s d

epre

ssio

ns

i els

riu

s d

ela

Pen

ínsu

la Ib

èric

a.

Co

nei

x le

s g

ran

s u

nit

ats

de

relle

ud

’Eu

rop

a.

Sap

exp

licar

les

cara

cter

ísti

qu

es d

el li

tora

ld

el c

on

tin

ent

euro

peu

.

An

om

ena

els

riu

s d

’Eu

rop

a.

Inte

rpre

ta u

n p

erfi

l to

po

grà

fic.

Co

mp

leta

fra

ses

a p

arti

r d

e p

arau

les

do

nad

es.

Est

able

ix r

elac

ion

s en

tre

con

cep

tes

i les

def

inic

ion

s co

rres

po

nen

ts p

er m

itjà

de

flet

xes.

Co

mp

leta

un

dib

uix

ref

eren

t a

les

cap

esd

e l’a

tmo

sfer

a.

Ela

bo

ra d

ibu

ixo

s a

par

tir

de

def

inic

ion

sd

on

ades

.

Lleg

eix

un

map

a fí

sic

de

la P

enín

sula

Ibèr

ica

i cla

ssif

ica

les

gra

ns

un

itat

s d

elre

lleu

pen

insu

lar.

Co

mp

leta

un

map

a d

’Eu

rop

a am

b e

lsp

rin

cip

als

riu

s.

Co

mp

leta

un

esq

uem

a so

bre

les

gra

ns

un

itat

s d

e re

lleu

de

la P

enín

sula

Ibèr

ica.

Co

mp

leta

un

map

a d

’Eu

rop

a a

par

tir

d’u

nco

di d

e lle

tres

do

nat

.

Man

ifes

ta u

na

acti

tud

de

resp

ecte

pel

sd

iver

sos

pai

satg

es n

atu

rals

de

la T

erra

.

Mo

stra

un

a ac

titu

d c

ríti

ca r

esp

ecte

als

com

po

rtam

ents

ag

ress

ius

con

tra

el m

edi

nat

ura

l.

Nom dels alumnes

avaluació formativaEL RELLEU I LES AIGÜES

2

EL CLIMA I LA VEGETACIÓ3



cicle superior

FET

S I

CO

NC

EP

TE

SP

RO

CE

DIM

EN

TS

AC

TIT

UD

S,

VA

LOR

S I

NO

RM

ES

• Les zones climàtiques de la Península Ibèrica: la zona de clima atlàntic, la zona de clima mediterrani continental, la zona de clima mediterrani litoral i la zona de clima d’alta muntanya.

• Els paisatges vegetals de la Península Ibèrica: el paisatge vegetal atlàntic, el paisatge vegetal mediterranicontinental, el paisatge vegetal mediterrani litoral, el paisatge vegetal d’alta muntanya i el paisatge vegetalde ribera.

• Les zones climàtiques d’Europa: la zona de clima mediterrani, la zona de clima atlàntic, la zona de climacontinental, la zona de clima polar i la zona de clima d’alta muntanya.

• Els paisatges vegetals d’Europa: les tundres, les taigàs, les estepes i praderies, els boscos atlàntics, els boscos mediterranis i els boscos de muntanya alta.

• Caracteritzar les zones climàtiques de la Península Ibèrica: la zona de clima atlàntic, la zona de clima mediterrani continental, la zona de clima mediterrani litoral i la zona de clima d’alta muntanya.

• Conèixer els paisatges vegetals de la Península Ibèrica: el paisatge vegetal atlàntic, el paisatge vegetal mediterrani continental, el paisatge vegetal mediterrani litoral, el paisatge vegetal d’alta muntanya i el paisatge vegetal de ribera.

• Explicar les zones climàtiques d’Europa: la zona de clima mediterrani, la zona de clima atlàntic, la zona declima continental, la zona de clima polar i la zona de clima d’alta muntanya.

• Definir els paisatges vegetals d’Europa: les tundres, les taigàs, les estepes i praderies, els boscos atlàntics,els boscos mediterranis i els boscos de muntanya alta.

• Interpretació d’un climograma.• Elaboració d’un climograma.• Establiment de relació entre conceptes i les definicions corresponents per mitjà de fletxes.• Compleció d’un mapa de la Península Ibèrica a partir d’un text.• Interpretació d’una taula de símbols.• Establiment de relació entre conceptes i dibuixos per mitjà de fletxes.• Compleció de llegendes a partir de la lectura d’un mapa donat.• Lectura orientada a la detecció d’errors en un text donat.

• Interpretar un climograma.• Elaborar un climograma.• Establir relacions entre conceptes i les definicions corresponents per mitjà de fletxes.• Completar un mapa de la Península Ibèrica a partir d’un text.• Interpretar una taula de símbols.• Establir relacions entre conceptes i dibuixos per mitjà de fletxes.• Completar llegendes a partir de la lectura d’un mapa donat.

Educació ambiental: • Foment d’una actitud crítica respecte als comportaments agressius contra el medi natural.

• Mostrar una actitud crítica respecte als comportaments agressius contra el medi natural.

SEGON CURS


Car

acte

ritz

a le

s zo

nes

clim

àtiq

ues

de

laP

enín

sula

Ibèr

ica.

Co

nei

x el

s p

aisa

tges

veg

etal

s d

e la

Pen

ínsu

la Ib

èric

a.

Sap

exp

licar

les

cara

cter

ísti

qu

es d

e le

szo

nes

clim

àtiq

ues

d’E

uro

pa.

Def

inei

x el

s p

aisa

tges

veg

etal

s d

’Eu

rop

a.

Inte

rpre

ta i

sap

ela

bo

rar

un

clim

og

ram

a.

Est

able

ix r

elac

ion

s en

tre

con

cep

tes

i les

def

inic

ion

s co

rres

po

nen

ts p

er m

itjà

de

flet

xes.

Co

mp

leta

un

map

a d

e la

Pen

ínsu

la Ib

èric

aa

par

tir

d’u

n t

ext.

Inte

rpre

ta u

na

tau

la d

e sí

mb

ols

.

Est

able

ix r

elac

ion

s en

tre

con

cep

tes

id

ibu

ixo

s p

er m

itjà

de

flet

xes.

Co

mp

leta

lleg

end

es a

par

tir

de

la le

ctu

rad

’un

map

a d

on

at.

Mo

stra

un

a ac

titu

d c

ríti

ca r

esp

ecte

als

com

po

rtam

ents

ag

ress

ius

con

tra

el m

edi

nat

ura

l.

Nom dels alumnes

avaluació formativaEL CLIMA I LA VEGETACIÓ

3

LA POBLACIÓ4



cicle superior

FET

S I

CO

NC

EP

TE

SP

RO

CE

DIM

EN

TS

AC

TIT

UD

S,

VA

LOR

S I

NO

RM

ES

• Els factors que determinen les variacions de població: el creixement natural i el creixement migratori.• La densitat de població.• L’estructura de la població.• El treball i la població.• Les característiques de la població a la Península Ibèrica.• Les migracions a la Península Ibèrica.• Les característiques de la població a Europa.

• Conèixer els factors que determinen les variacions de població: el creixement natural i el creixement migratori.

• Definir i calcular la densitat de població.• Explicar com s’estructura la població.• Caracteritzar la població a la Península Ibèrica.• Conèixer les característiques de les migracions a la Península Ibèrica.• Conèixer les característiques de la població a Europa.

• Interpretació d’una piràmide d’edats.• Elaboració d’una piràmide d’edats.• Resolució d’un problema de mots encreuats.• Compleció de fórmules demogràfiques a partir de paraules donades.• Càlcul de la densitat de població d’unes localitats donades.• Compleció de tres columnes a partir d’un mapa de la densitat de població de la Península Ibèrica.• Establiment de relació entre conceptes i dibuixos per mitjà de fletxes.• Compleció d’un mapa de la densitat de població de la Península Ibèrica i d’un de la d’Europa a partir

de les llegendes donades.

• Interpretar una piràmide d’edats.• Elaborar una piràmide d’edats.• Completar fórmules demogràfiques a partir de paraules donades.• Calcular la densitat de població d’unes localitats donades.• Completar tres columnes a partir d’un mapa de la densitat de població de la Península Ibèrica.• Establir relacions entre conceptes i dibuixos per mitjà de fletxes.• Completar un mapa de la densitat de població de la Península Ibèrica i un mapa de la d’Europa a partir de

les llegendes donades.

Educació cívica: • Foment d’una actitud de respecte envers les normes de trànsit.

• Mostrar una actitud de respecte envers les normes de trànsit.

SEGON CURS


Co

nei

x el

s fa

cto

rs q

ue

det

erm

inen

les

vari

acio

ns

de

po

bla

ció

: el c

reix

emen

tn

atu

ral i

el c

reix

emen

t m

igra

tori

.

Def

inei

x i c

alcu

la la

den

sita

t d

e p

ob

laci

ó.

Sap

exp

licar

co

m s

’est

ruct

ura

la p

ob

laci

ó.

Car

acte

ritz

a la

po

bla

ció

a la

Pen

ínsu

laIb

èric

a.

Co

nei

x le

s ca

ract

erís

tiq

ues

de

les

mig

raci

on

s a

la P

enín

sula

Ibèr

ica.

Co

nei

x le

s ca

ract

erís

tiq

ues

de

la p

ob

laci

óa

Eu

rop

a.

Inte

rpre

ta u

na

pir

àmid

e d

’ed

ats.

Ela

bo

ra u

na

pir

àmid

e d

’ed

ats.

Co

mp

leta

fó

rmu

les

dem

og

ràfi

qu

es a

par

tir

de

par

aule

s d

on

ades

.

Cal

cula

la d

ensi

tat

de

po

bla

ció

d’u

nes

loca

litat

s d

on

ades

.

Est

able

ix r

elac

ion

s en

tre

con

cep

tes

id

ibu

ixo

s p

er m

itjà

de

flet

xes.

Co

mp

leta

un

map

a d

e la

den

sita

t d

ep

ob

laci

ó d

e la

Pen

ínsu

la Ib

èric

a.

Co

mp

leta

un

map

a d

e la

den

sita

t d

ep

ob

laci

ó d

’Eu

rop

a a

par

tir

de

les

lleg

end

es d

on

ades

.

Mo

stra

un

a ac

titu

d d

e re

spec

te e

nve

rs

les

no

rmes

de

tràn

sit.

Nom dels alumnes

avaluació formativaLA POBLACIÓ

4

ELS SECTORS ECONÒMICS5



cicle superior

FET

S I

CO

NC

EP

TE

SP

RO

CE

DIM

EN

TS

AC

TIT

UD

S,

VA

LOR

S I

NO

RM

ES

• El sector primari: l’agricultura, la ramaderia i la pesca.• El sector secundari: les indústries de base, les indústries pesants i les indústries lleugeres.• El sector terciari: els serveis per a les famílies, els serveis per a la societat, els serveis per a les empreses.• El sector primari a la Península Ibèrica.• El sector secundari a la Península Ibèrica.• El sector terciari a la Península Ibèrica.• El sector primari a Europa.• El sector secundari a Europa.• El sector terciari a Europa.

• Caracteritzar el sector primari: l’agricultura, la ramaderia i la pesca.• Caracteritzar el sector secundari: les indústries de base, les indústries pesants i les indústries lleugeres.• Caracteritzar el sector terciari: els serveis per a les famílies, els serveis per a la societat, els serveis per a

les empreses.• Caracteritzar el sector primari a la Península Ibèrica.• Caracteritzar el sector secundari a la Península Ibèrica.• Caracteritzar el sector terciari a la Península Ibèrica.• Caracteritzar el sector primari a Europa.• Caracteritzar el sector secundari a Europa.• Caracteritzar el sector terciari a Europa.

• Lectura d’un gràfic sectorial.• Elaboració d’un gràfic sectorial.• Compleció d’una taula sobre tipus d’indústria.• Compleció d’un mapa del sector primari a la Península Ibèrica a partir de la llegenda donada.• Lectura d’un mapa del sector primari a la Península Ibèrica i compleció d’una taula.• Compleció d’un mapa del sector secundari a la Península Ibèrica a partir dels pictogrames de la llegenda.• Elecció d’un text explicatiu per a diversos dibuixos sobre sectors econòmics.• Compleció de les etiquetes d’un dibuix a partir de paraules donades.• Establiment de relació entre conceptes i dibuixos per mitjà de fletxes.• Compleció amb pictogrames d’un mapa dels sectors econòmics d’Europa.

• Llegir un gràfic sectorial.• Elaborar un gràfic sectorial.• Completar una taula sobre tipus d’indústria.• Completar un mapa del sector primari a la Península Ibèrica a partir de la llegenda donada.• Interpretar un mapa del sector primari a la Península Ibèrica i completar una taula.• Completar un mapa del sector secundari a la Península Ibèrica a partir dels pictogrames de la llegenda.• Triar un text explicatiu per a diversos dibuixos sobre sectors econòmics.• Completar les etiquetes d’un dibuix a partir de paraules donades.• Establir relació entre conceptes i dibuixos per mitjà de fletxes.• Completar amb pictogrames un mapa dels sectors econòmics d’Europa.

Educació per al consum: • Foment d’una actitud reflexiva i crítica a l’hora de comprar un producte.• Foment d’una actitud crítica respecte a la publicitat.

• Mostrar una actitud reflexiva i crítica a l’hora de comprar un producte.• Mostrar una actitud crítica respecte a la publicitat.

SEGON CURS


Car

acte

ritz

a el

sec

tor

pri

mar

i: l’a

gri

cult

ura

,la

ram

ader

ia i

la p

esca

.

Car

acte

ritz

a el

sec

tor

secu

nd

ari:

les

ind

úst

ries

de

bas

e, le

s in

dú

stri

es p

esan

ts i

les

ind

úst

ries

lleu

ger

es.

Car

acte

ritz

a el

sec

tor

terc

iari

: els

ser

veis

per

a le

s fa

míli

es, e

ls s

erve

is p

er a

laso

ciet

at, e

ls s

erve

is p

er a

les

emp

rese

s.

Car

acte

ritz

a el

sec

tor

pri

mar

i a la

Pen

ínsu

la Ib

èric

a.

Car

acte

ritz

a el

sec

tor

secu

nd

ari a

laP

enín

sula

Ibèr

ica.

Car

acte

ritz

a el

sec

tor

terc

iari

a la

Pen

ínsu

la Ib

èric

a.

Car

acte

ritz

a el

sec

tor

pri

mar

i a E

uro

pa.

Car

acte

ritz

a el

sec

tor

secu

nd

ari a

Eu

rop

a.

Car

acte

ritz

a el

sec

tor

terc

iari

a E

uro

pa.

Lleg

eix

un

grà

fic

sect

ori

al.

Ela

bo

ra u

n g

ràfi

c se

cto

rial

.

Co

mp

leta

un

a ta

ula

so

bre

tip

us

d’in

dú

stri

a.

Co

mp

leta

un

map

a d

el s

ecto

r p

rim

ari a

laP

enín

sula

Ibèr

ica

a p

arti

r d

e la

lleg

end

ad

on

ada.

Inte

rpre

ta u

n m

apa

del

sec

tor

pri

mar

i a la

Pen

ínsu

la Ib

èric

a.

Co

mp

leta

un

map

a d

el s

ecto

r se

cun

dar

i ala

Pen

ínsu

la Ib

èric

a a

par

tir

del

sp

icto

gra

mes

de

la ll

egen

da.

Co

mp

leta

le

s et

iqu

etes

d’u

n d

ibu

ix a

par

tir

de

par

aule

s d

on

ades

.

Est

able

ix r

elac

ion

s e

ntr

e co

nce

pte

s i

dib

uix

os

per

mit

jà d

e fl

etxe

s.

Co

mp

leta

am

b p

icto

gra

mes

un

map

a d

els

sect

ors

eco

nò

mic

s d

’Eu

rop

a.

Mo

stra

un

a ac

titu

d c

ríti

ca r

esp

ecte

a la

pu

blic

itat

.

Nom dels alumnes

avaluació formativaELS SECTORS ECONÒMICS

5

LES ORGANITZACIONS SOCIALS I POLÍTIQUES6



cicle superior

FET

S I

CO

NC

EP

TE

SP

RO

CE

DIM

EN

TS

AC

TIT

UD

S,

VA

LOR

S I

NO

RM

ES

• Els sistemes polítics: la democràcia i el totalitarisme, la monarquia i la república, els estats unitaris i els estats descentralitzats.

• Les organitzacions polítiques internacionals: les Nacions Unides.• Les organitzacions internacionals no governamentals.• L’organització política de Catalunya.• Els estats de la Península Ibèrica.• L’organització política d’Andorra.• L’organització política de Portugal.• L’organització política d’Espanya.• La Unió Europea.• Els estats d’Europa.

• Definir els principals sistemes polítics: la democràcia i el totalitarisme, la monarquia i la república, els estats unitaris i els estats descentralitzats.

• Conèixer les principals organitzacions polítiques internacionals: les Nacions Unides.• Explicar les característiques de les organitzacions internacionals no governamentals.• Explicar l’organització política de Catalunya.• Conèixer els estats de la Península Ibèrica.• Explicar l’organització política d’Andorra.• Explicar l’organització política de Portugal.• Explicar l’organització política d’Espanya.• Definir la Unió Europea.• Conèixer els estats d’Europa.

• Comprensió del funcionament d’un procés electoral.• Organització d’unes eleccions.• Compleció de frases a partir de paraules donades.• Establiment de relació entre conceptes i les definicions corresponents per mitjà de fletxes.• Recerca d’informació sobre la Generalitat de Catalunya i compleció d’una fitxa.• Compleció d’un mapa de l’Estat espanyol a partir d’una llegenda.• Compleció d’un esquema sobre els diversos sistemes polítics.• Resolució d’una sopa de lletres sobre les comunitats autònomes de l’Estat espanyol.• Compleció d’un mapa dels estats europeus a partir d’una llegenda donada.

• Entendre el funcionament d’un procés electoral.• Completar frases a partir de paraules donades.• Establir relacions entre conceptes i les definicions corresponents per mitjà de fletxes.• Buscar informació sobre la Generalitat de Catalunya i completar una fitxa.• Completar un mapa de l’Estat espanyol a partir d’una llegenda.• Completar un esquema sobre els diversos sistemes polítics.• Resoldre una sopa de lletres sobre les comunitats autònomes de l’Estat espanyol.• Completar un mapa dels estats europeus a partir d’una llegenda donada.

Educació cívica: • Foment d’una actitud reflexiva i crítica envers els sistemes polítics no democràtics.• Valoració i foment de les actituds democràtiques.

• Mostrar una actitud reflexiva i crítica envers els sistemes polítics no democràtics.• Valorar les actituds democràtiques.

SEGON CURS


Def

inei

x el

s p

rin

cip

als

sist

emes

po

lític

s.

Co

nei

x u

na

de

les

pri

nci

pal

so

rgan

itza

cio

ns

po

lítiq

ues

inte

rnac

ion

als:

les

Nac

ion

s U

nid

es.

Exp

lica

les

cara

cter

ísti

qu

es d

e le

so

rgan

itza

cio

ns

inte

rnac

ion

als

no

go

vern

amen

tals

.

Exp

lica

l’org

anit

zaci

ó p

olít

ica

de

Cat

alu

nya

.

Co

nei

x el

s es

tats

de

la P

enín

sula

Ibèr

ica.

Exp

lica

l’org

anit

zaci

ó p

olít

ica

d’A

nd

orr

a.

Exp

lica

l’org

anit

zaci

ó p

olít

ica

de

Po

rtu

gal

.

Exp

lica

l’org

anit

zaci

ó p

olít

ica

d’E

span

ya.

Sap

qu

è és

la U

nió

Eu

rop

ea.

Co

nei

x el

s es

tats

d’E

uro

pa.

En

tén

el f

un

cio

nam

ent

d’u

n p

rocé

sel

ecto

ral.

Co

mp

leta

fra

ses

a p

arti

r d

e p

arau

les

do

nad

es.

Est

able

ix r

elac

ion

s en

tre

con

cep

tes

i les

def

inic

ion

s co

rres

po

nen

ts p

er m

itjà

de

flet

xes.

Sap

co

mp

leta

r u

n m

apa

de

l’Est

ates

pan

yol a

par

tir

d’u

na

lleg

end

a.

Co

mp

leta

un

esq

uem

a so

bre

els

div

erso

ssi

stem

es p

olít

ics.

Res

ol u

na

sop

a d

e lle

tres

so

bre

les

com

un

itat

s au

tòn

om

es d

e l’E

stat

esp

anyo

l.

Co

mp

leta

un

map

a d

els

esta

ts e

uro

peu

s a

par

tir

d’u

na

lleg

end

a d

on

ada.

Mo

stra

un

a ac

titu

d r

efle

xiva

i cr

ític

aen

vers

els

sis

tem

es p

olít

ics

no

dem

ocr

àtic

s.

Valo

ra le

s ac

titu

ds

dem

ocr

àtiq

ues

.

Nom dels alumnes

avaluació formativaLES ORGANITZACIONS SOCIALS I POLÍTIQUES

6

L’ESTUDI DE LA HISTÒRIA7



cicle superior

FET

S I

CO

NC

EP

TE

SP

RO

CE

DIM

EN

TS

AC

TIT

UD

S,

VA

LOR

S I

NO

RM

ES

• L’estudi de la història. • La importància de l’estudi de la història.• El mètode d’estudi.• Les diferents disciplines de la història.• L’arqueologia: els jaciments, els estrats, el sistema del carboni 14.• L’arqueologia submarina.• La paleografia.• La feina en arxius.

• Entendre com s’estudia la història. • Valorar la importància de l’estudi de la història.• Explicar en què consisteix el mètode d’estudi de la història.• Definir les diferents disciplines de la història.• Explicar en què consisteix l’arqueologia: els jaciments, els estrats, el sistema del carboni 14.• Indicar en què consisteix l’arqueologia submarina.• Definir la disciplina anomenada paleografia.• Explicar en què consisteix la feina que es fa en els arxius.

• Comprensió del funcionament del mètode històric.• Ubicació d’una sèrie de fets en el curs de la història.• Comprensió visual de l’estructura d’un jaciment arqueològic i de la formació d’estrats.• Compleció d’una fitxa arqueològica.• Identificació i interpretació de símbols egipcis.

• Comprendre el funcionament del mètode històric.• Ubicar una sèrie de fets en el curs de la història.• Comprendre visualment l’estructura d’un jaciment arqueològic i de la formació d’estrats.• Completar una fitxa arqueològica.• Identificar i interpretar símbols egipcis.

Educació cívica: • Valoració de la importància dels museus i de la conservació dels elements del passat.

• Valorar la importància dels museus i de la conservació dels elements del passat.

SEGON CURS


En

tén

co

m s

’est

ud

ia la

his

tòri

a.

Valo

ra la

imp

ort

ànci

a d

e l’e

stu

di d

e la

his

tòri

a.

Exp

lica

en q

uè

con

sist

eix

el m

èto

de

d’e

stu

di d

e la

his

tòri

a.

Def

inei

x le

s d

ifer

ents

dis

cip

lines

de

lah

istò

ria.

Exp

lica

en q

uè

con

sist

eix

l’arq

ueo

log

ia:

els

jaci

men

ts, e

ls e

stra

ts, e

l sis

tem

a d

elca

rbo

ni 1

4.

Ind

ica

en q

uè

con

sist

eix

l’arq

ueo

log

iasu

bm

arin

a.

Def

inei

x la

dis

cip

lina

ano

men

ada

pal

eog

rafi

a.

Exp

lica

en q

uè

con

sist

eix

la f

ein

a q

ue

esfa

en

els

arx

ius.

Co

mp

rèn

el f

un

cio

nam

ent

del

mèt

od

eh

istò

ric.

Ub

ica

un

a sè

rie

de

fets

en

el c

urs

de

lah

istò

ria.

Co

mp

rèn

vis

ual

men

t l’e

stru

ctu

ra d

’un

jaci

men

t ar

qu

eolò

gic

i d

e la

fo

rmac

iód

’est

rats

.

Co

mp

leta

un

a fi

txa

arq

ueo

lòg

ica.

Iden

tifi

ca i

inte

rpre

ta s

ímb

ols

eg

ipci

s.

Valo

ra la

imp

ort

ànci

a d

els

mu

seu

s i d

e la

con

serv

ació

del

s el

emen

ts d

el p

assa

t.

Nom dels alumnes

avaluació formativaL’ESTUDI DE LA HISTÒRIA

7

LA PREHISTÒRIA8



cicle superior

FET

S I

CO

NC

EP

TE

SP

RO

CE

DIM

EN

TS

AC

TIT

UD

S,

VA

LOR

S I

NO

RM

ES

• Introducció a la prehistòria.• L’economia del paleolític: caçadors, recol·lectors i nòmades.• La societat del paleolític: els clans. L’origen de la religió.• Tecnologia i art en el paleolític: la descoberta del foc i les pintures rupestres.• La revolució neolítica: el naixement de l’agricultura.• L’economia del neolític: el sedentarisme i el comerç.• La societat del neolític: diferències socials.• Els megàlits.• La revolució tecnològica: la ceràmica i els metalls.

• Conèixer l’economia del paleolític: caçadors, recol·lectors i nòmades.• Explicar els trets fonamentals de la societat del paleolític.• Enumerar els trets distintius de la tecnologia i art en el paleolític: la descoberta del foc i les pintures

rupestres.• Explicar el terme “revolució neolítica”.• Enumerar les característiques de l’economia del neolític.• Explicar les característiques de la societat del neolític.• Definir les característiques i la funció dels megàlits.• Explicar en què consisteix la revolució tecnològica de la prehistòria.

• Compleció d’un text a partir de paraules donades.• Interpretació de dibuixos de tema històric i identificació d’accions determinades.• Classificació d’unes característiques donades.• Compleció de fitxes a partir de l’observació d’una imatge.• Aprenentatge de l’ús de buscadors d’informació de tema històric a Internet.• Realització d’una recerca dins la xarxa.

• Completar un text a partir de paraules donades.• Interpretar dibuixos de tema històric i identificar accions determinades.• Classificar unes característiques donades.• Completar fitxes a partir de l’observació d’una imatge.• Aprendre a utilitzar buscadors d’informació de tema històric a Internet.• Realitzar una recerca dins la xarxa.

Educació cívica: • Foment d’una actitud reflexiva davant les desigualtats socioculturals existents en el món.• Valoració de la diferència i l’originalitat en l’àmbit de la cultura.

• Mostrar una actitud reflexiva davant les desigualtats socioculturals existents en el món.• Valorar la diferència i l’originalitat en l’àmbit de la cultura.

SEGON CURS


Co

nei

x el

s tr

ets

qu

e d

efin

eixe

n l’

eco

no

mia

del

pal

eolít

ic.

Exp

lica

els

tret

s fo

nam

enta

ls d

e la

so

ciet

atd

el p

aleo

lític

.

En

um

era

els

tret

s d

isti

nti

us

de

late

cno

log

ia i

art

en e

l pal

eolít

ic.

Exp

lica

el t

erm

e “r

evo

luci

ó n

eolít

ica”

.

En

um

era

les

cara

cter

ísti

qu

es d

el’e

con

om

ia d

el n

eolít

ic.

Exp

lica

les

cara

cter

ísti

qu

es d

e la

so

ciet

atd

el n

eolít

ic.

Def

inei

x le

s ca

ract

erís

tiq

ues

i la

fu

nci

ód

els

meg

àlit

s.

Exp

lica

en q

uè

con

sist

eix

la r

evo

luci

óte

cno

lòg

ica

de

la p

reh

istò

ria.

Co

mp

leta

un

tex

t a

par

tir

de

par

aule

sd

on

ades

.

Inte

rpre

ta d

ibu

ixo

s d

e te

ma

his

tòri

c i

iden

tifi

ca a

ccio

ns

det

erm

inad

es.

Sap

co

m c

om

ple

tar

fitx

es a

par

tir

de

l’ob

serv

ació

d’u

na

imat

ge.

Sap

uti

litza

r el

s b

usc

ado

rs d

’info

rmac

iód

e te

ma

his

tòri

c a

Inte

rnet

.

És

cap

aç d

e fe

r u

na

rece

rca

din

s la

xar

xa.

Mo

stra

un

a ac

titu

d r

efle

xiva

dav

ant

les

des

igu

alta

ts s

oci

ocu

ltu

rals

exi

sten

ts e

n e

lm

ón

.

Valo

ra la

dif

erèn

cia

i l’o

rig

inal

itat

en

l’àm

bit

de

la c

ult

ura

.

Nom dels alumnes

avaluació formativaLA PREHISTÒRIA

8

L’EDAT ANTIGA9



cicle superior

FET

S I

CO

NC

EP

TE

SP

RO

CE

DIM

EN

TS

AC

TIT

UD

S,

VA

LOR

S I

NO

RM

ES

• Introducció general a l’edat antiga. Els grans imperis.• La civilització autòctona. L’edat dels metalls i la societat preibèrica.• Els nouvinguts: els fenicis i els grecs.• La civilització ibèrica: economia, societat i cultura.• L’aparició de dues noves potències: romans i cartaginesos.• L’arribada dels romans a la Península Ibèrica. • La romanització.• El darrer gran imperi: Roma.• L’economia, la societat i la cultura romanes.

• Explicar quins van ser els grans imperis de l’edat antiga. • Explicar les característiques de la civilització autòctona. • Enumerar les característiques de dues civilitzacions de nouvinguts: els fenicis i els grecs.• Definir els trets fonamentals de la civilització ibera.• Explicar l’aparició de dues noves potències: romans i cartaginesos.• Narrar l’arribada i les repercussions dels romans a la Península Ibèrica. • Explicar el terme “romanització”.• Caracteritzar el darrer gran imperi: Roma.• Explicar les característiques de l’economia, la societat i la cultura romanes.

• Compleció d’un esquema d’explicació històrica.• Discriminació d’ítems veritables i falsos.• Identificació de fotografies a partir d’una lectura breu.• Elaboració d’itineraris sobre un mapa a partir d’una lectura complexa.• Anàlisi d’un text històric.

• Completar un esquema d’explicació històrica.• Discriminar ítems veritables i falsos.• Identificar fotografies a partir d’una lectura breu.• Elaborar itineraris sobre un mapa a partir d’una lectura complexa.• Analitzar un text històric.

Educació cívica: • Foment d’una actitud de rebuig davant l’esclavitud existent encara avui en certs països del món

i sostinguda indirectament des dels països occidentals.

• Mostrar una actitud de rebuig davant l’esclavitud existent encara avui en certs països del món i sostingudaindirectament des dels països occidentals.

SEGON CURS


Sap

exp

licar

qu

ins

van

ser

els

gra

ns

imp

eris

de

l’ed

at a

nti

ga.

Co

nei

x le

s ca

ract

erís

tiq

ues

de

laci

vilit

zaci

ó a

utò

cto

na.

En

um

era

les

cara

cter

ísti

qu

es d

e d

ues

civi

litza

cio

ns

de

no

uvi

ng

uts

: els

fen

icis

iel

s g

recs

.

Def

inei

x el

s tr

ets

fon

amen

tals

de

laci

vilit

zaci

ó ib

era.

Exp

lica

l’ap

aric

ió d

e d

ues

no

ves

po

tèn

cies

: ro

man

s i c

arta

gin

eso

s.

És

cap

aç d

e n

arra

r l’a

rrib

ada

i les

rep

ercu

ssio

ns

del

s ro

man

s a

la P

enín

sula

Ibèr

ica.

Exp

lica

el t

erm

e “r

om

anit

zaci

ó”.

Car

acte

ritz

a el

dar

rer

gra

n im

per

i: R

om

a.

Exp

lica

les

cara

cter

ísti

qu

es d

e l’e

con

om

ia,

la s

oci

etat

i la

cu

ltu

ra r

om

anes

.

Co

mp

leta

un

esq

uem

a d

’exp

licac

ióh

istò

rica

.

Dis

crim

ina

ítem

s ve

rita

ble

s i f

also

s.

Iden

tifi

ca f

oto

gra

fies

a p

arti

r d

’un

a le

ctu

rab

reu

.

Ela

bo

ra it

iner

aris

so

bre

un

map

a a

par

tir

d’u

na

lect

ura

co

mp

lexa

.

Po

t an

alit

zar

un

tex

t h

istò

ric.

Mo

stra

un

a ac

titu

d d

e re

bu

ig d

avan

tl’e

scla

vitu

d e

xist

ent

enca

ra a

vui e

n c

erts

paï

sos

del

mó

n.

Nom dels alumnes

avaluació formativaL’EDAT ANTIGA

9

L’EDAT MITJANA10



cicle superior

FET

S I

CO

NC

EP

TE

SP

RO

CE

DIM

EN

TS

AC

TIT

UD

S,

VA

LOR

S I

NO

RM

ES

• Introducció general a l’edat mitjana.• L’alta edat mitjana.• Els inicis del feudalisme: de vil·les a feus.• Les invasions: els visigots, l’islam i els francs.• Els tres estaments. • L’esplendor medieval de Catalunya: de Borrell II a Jaume I.• La baixa edat mitjana.• La burgesia i els gremis.• La crisi del segle XIV.• Expansió i crisi de la Corona catalanoaragonesa.

• Conèixer el significat de l’expressió edat mitjana.• Explicar les característiques de l’alta edat mitjana.• Conèixer els inicis del feudalisme, els pas de vil·les a feus.• Explicar les principals invasions: els visigots, l’islam i els francs.• Definir els tres estaments medievals. • Explicar les característiques de l’esplendor medieval de Catalunya.• Caracteritzar la baixa edat mitjana.• Enunciar les característiques de la burgesia i els gremis.• Descriure els factors que provoquen la crisi del segle XIV.• Explicar com es produeix l’expansió i quins factors provoquen la crisi de la Corona catalanoaragonesa.

• Compleció d’un eix cronològic.• Comparació de dues il·lustracions representatives d’una evolució històrica.• Compleció d’un mapa a partir de la seva llegenda.• Identificació dels fets més notoris del regnat de quatre reis catalans.• Ordenació d’una seqüència de fets històrics.• Comparació d’estils arquitectònics: el romànic i el gòtic.

• Elaborar un eix cronològic.• Comparar dues il·lustracions representatives d’una evolució històrica.• Completar un mapa a partir de la seva llegenda.• Identificar els fets més notoris del regnat de quatre reis catalans.• Ordenar una seqüència de fets històrics.• Contraposar estils arquitectònics: el romànic i el gòtic.

Educació cívica: • Foment d’una actitud de respecte davant la diversitat religiosa de la societat catalana.

• Manifestar una actitud de respecte davant la diversitat religiosa de la societat catalana.

SEGON CURS


Co

nei

x el

sig

nif

icat

del

ter

me

edat

mit

jan

a.

Exp

lica

les

cara

cter

ísti

qu

es d

e l’a

lta

edat

mit

jan

a.

Co

nei

x el

s in

icis

del

feu

dal

ism

e, e

ls p

asd

e vi

l·les

a f

eus.

Exp

lica

les

pri

nci

pal

s in

vasi

on

s: e

lsvi

sig

ots

, l’is

lam

i el

s fr

ancs

.

Def

inei

x el

s tr

es e

stam

ents

med

ieva

ls.

Exp

lica

les

cara

cter

ísti

qu

es d

e l’e

sple

nd

or

med

ieva

l de

Cat

alu

nya

.

Car

acte

ritz

a la

bai

xa e

dat

mit

jan

a.

Exp

lica

les

cara

cter

ísti

qu

es d

e la

bu

rges

iai e

ls g

rem

is.

En

un

cia

els

fact

ors

qu

e p

rovo

qu

en la

cri

sid

el s

egle

XIV

.

Exp

lica

com

es

pro

du

eix

l’exp

ansi

ó i

qu

ins

fact

ors

pro

voq

uen

la c

risi

de

laC

oro

na

cata

lan

oar

ago

nes

a.

Co

mp

leta

un

eix

cro

no

lòg

ic.

Sap

co

mp

arar

du

es il

·lust

raci

on

sre

pre

sen

tati

ves

d’u

na

evo

luci

ó h

istò

rica

.

Co

mp

leta

un

map

a a

par

tir

de

la s

eva

lleg

end

a.

Iden

tifi

ca e

ls f

ets

més

no

tori

s d

el r

egn

atd

e q

uat

re r

eis

cata

lan

s.

Ord

ena

un

a se

qü

ènci

a d

e fe

ts h

istò

rics

.

Co

mp

ara

esti

ls a

rqu

itec

tòn

ics:

el r

om

ànic

i el g

òti

c.

Man

ifes

ta u

na

acti

tud

de

resp

ecte

dav

ant

la d

iver

sita

t re

ligio

sa d

e la

so

ciet

atca

tala

na.

Nom dels alumnes

avaluació formativaL’EDAT MITJANA

10

L’EDAT MODERNA11



cicle superior

FET

S I

CO

NC

EP

TE

SP

RO

CE

DIM

EN

TS

AC

TIT

UD

S,

VA

LOR

S I

NO

RM

ES

• Introducció general a l’edat moderna. L’ampliació del món conegut.• El descobriment d’Amèrica i la seva importància.• La crisi dels països mediterranis: el retrocés de Catalunya.• L’absolutisme.• La rivalitat entre els nous imperis.• La decadència espanyola.• La societat en l’edat moderna: bandolers, pirates i conflictes religiosos.• La Il·lustració i el despotisme il·lustrat.• La ciència i l’art en l’edat moderna.

• Exposar el aspectes bàsics del descobriment d’Amèrica i la seva importància.• Indicar els motius que van provocar la crisi dels països mediterranis i el retrocés de Catalunya.• Definir el terme absolutisme.• Analitzar la rivalitat entre els nous imperis.• Enumerar els motius que van generar la decadència espanyola.• Caracteritzar la societat de l’edat moderna: bandolers, pirates i conflictes religiosos.• Explicar els termes Il·lustració i despotisme il·lustrat.• Enunciar els aspectes més destacats de la ciència i l’art en l’edat moderna.

• Aprenentatge de l’evolució d’una sèrie de factors associats al pas a l’edat moderna.• Comprensió de la importància del descobriment d’Amèrica a través de documents.• Ordenació cronològica d’una seqüència.• Compleció d’una taula a partir de dades donades.• Observació pautada i interpretació d’un quadre de Rembrandt.• Aprenentatge del procés de consulta dels catàlegs d’una biblioteca, tant manuals com informatitzats.

• Conèixer l’evolució d’una sèrie de factors associats al pas a l’edat moderna.• Entendre la importància del descobriment d’Amèrica a través de documents.• Ordenar cronològicament una seqüència.• Completar una taula a partir de dades donades.• Interpretar un quadre de Rembrandt.• Conèixer el procés de consulta dels catàlegs d’una biblioteca, tant manuals com informatitzats.

Educació cívica: • Conscienciació sobre el significat i el valor de la immigració i foment d’una actitud reflexiva davant les

causes que la provoquen.

• Coneix el significat i el valor de la immigració i mostrar una actitud reflexiva davant les causes que la provoquen.

SEGON CURS


Exp

osa

el a

spec

tes

bàs

ics

del

des

cob

rim

ent

d’A

mèr

ica

i la

seva

imp

ort

ànci

a.

Ind

ica

els

mo

tiu

s q

ue

van

pro

voca

r la

cri

sid

els

paï

sos

med

iter

ran

is i

el r

etro

cés

de

Cat

alu

nya

.

Def

inei

x el

ter

me

abso

luti

sme.

An

alit

za la

riv

alit

at e

ntr

e el

s n

ou

s im

per

is.

En

um

era

els

mo

tiu

s q

ue

van

gen

erar

lad

ecad

ènci

a es

pan

yola

.

Car

acte

ritz

a la

so

ciet

at d

e l’e

dat

mo

der

na:

ban

do

lers

, pir

ates

i co

nfl

icte

s re

ligio

sos.

Exp

lica

els

term

es Il

·lust

raci

ói d

esp

oti

sme

il·lu

stra

t.

En

un

cia

els

asp

ecte

s m

és d

esta

cats

de

laci

ènci

a i l

’art

en

l’ed

at m

od

ern

a.

Co

nei

x l’e

volu

ció

d’u

na

sèri

e d

e fa

cto

rsas

soci

ats

al p

as a

l’ed

at m

od

ern

a.

Valo

ra la

imp

ort

ànci

a d

el d

esco

bri

men

td

’Am

èric

a a

trav

és d

e d

ocu

men

ts.

Ord

ena

cro

no

lòg

icam

ent

un

a se

qü

ènci

a.

Sap

co

mp

leta

r u

na

tau

la a

par

tir

de

dad

esd

on

ades

.

Po

t in

terp

reta

r u

n q

uad

re d

e R

emb

ran

dt.

Co

nei

x el

pro

cés

de

con

sult

a d

els

catà

leg

sd

’un

a b

iblio

teca

, tan

t m

anu

als

com

info

rmat

itza

ts.

Co

nei

x el

sig

nif

icat

i el

val

or

de

laim

mig

raci

ó i

mo

stra

un

a ac

titu

d r

efle

xiva

dav

ant

les

cau

ses

qu

e la

pro

voq

uen

.

Nom dels alumnes

avaluació formativaL’EDAT MODERNA

11

L’EDAT CONTEMPORÀNIA12



cicle superior

FET

S I

CO

NC

EP

TE

SP

RO

CE

DIM

EN

TS

AC

TIT

UD

S,

VA

LOR

S I

NO

RM

ES

• Introducció general a l’edat contemporània.• La revolució industrial.• Conseqüències socials de la revolució industrial.• La Revolució francesa.• Conseqüències socials i polítiques de la Revolució francesa.• Política i societat en el segle XIX: liberals i conservadors.• Les noves ideologies: el marxisme, el capitalisme i el feixisme.• Les guerres mundials.• La divisió del món en dos blocs. La guerra freda.• La Guerra Civil espanyola i el franquisme.• La construcció d’Europa.• El món avui.

• Explicar la importància de la revolució industrial.• Enumerar les conseqüències socials de la revolució industrial.• Enunciar els aspectes més destacats de la Revolució francesa.• Analitzar les conseqüències socials i polítiques de la Revolució francesa.• Caracteritzar la política i la societat del segle XIX.• Definir les ideologies que impregnen l’edat moderna: el marxisme, el capitalisme i el feixisme.• Indicar els principals motius que desencadenen les guerres mundials.• Explicar la divisió del món en dos blocs. • Definir el terme “guerra freda”.• Descriure els fets que van desencadenar la Guerra Civil espanyola. • Caracteritzar el franquisme.• Enunciar els principals fet que marquen la construcció d’Europa.

• Compleció d’un esquema històric.• Associació d’il·lustracions amb fets històrics.• Classificació d’ideologies històriques a partir d’una mínima explicació prèvia.• Compleció d’un text a partir de paraules donades, i d’un mapa relacionat amb el text.• Elaboració d’una cronologia dels fets més importants de l’edat contemporània.• Construcció col·lectiva d’un museu.

• Completar un esquema històric.• Classificar ideologies històriques a partir d’una mínima explicació prèvia.• Completar un text a partir de paraules donades, i d’un mapa relacionat amb el text.• Elaborar una cronologia dels fets més importants de l’edat contemporània.

Educació per a la salut: • Conscienciació sobre l’existència d’una malaltia anomenada estrès i sobre les causes que la provoquen.• Valoració del temps lliure com una part essencial de la quotidianitat de les persones.

• Conèixer l’existència d’una malaltia anomenada estrès i sobre les causes que la provoquen.• Valorar el temps lliure com una part essencial de la quotidianitat de les persones.

SEGON CURS


Exp

lica

la im

po

rtàn

cia

de

la r

evo

luci

óin

du

stri

al.

En

um

era

les

con

seq

üèn

cies

so

cial

s d

e la

revo

luci

ó in

du

stri

al.

En

un

cia

els

asp

ecte

s m

és d

esta

cats

de

laR

evo

luci

ó f

ran

cesa

.

An

alit

za le

s co

nse

qü

ènci

es s

oci

als

ip

olít

iqu

es d

e la

Rev

olu

ció

fra

nce

sa.

Car

acte

ritz

a la

po

lític

a i l

a so

ciet

at d

else

gle

XIX

.

Def

inei

x le

s id

eolo

gie

s q

ue

imp

reg

nen

l’ed

at m

od

ern

a: e

l mar

xism

e, e

lca

pit

alis

me

i el f

eixi

sme.

Ind

ica

els

pri

nci

pal

s m

oti

us

qu

ed

esen

cad

enen

les

gu

erre

s m

un

dia

ls.

Exp

lica

la d

ivis

ió d

el m

ón

en

do

s b

locs

.

Def

inei

x el

ter

me

“gu

erra

fre

da”

.

Des

criu

els

fet

s q

ue

van

des

enca

den

ar

la G

uer

ra C

ivil

esp

anyo

la.

Car

acte

ritz

a el

fra

nq

uis

me.

En

un

cia

els

pri

nci

pal

s fe

ts q

ue

mar

qu

en

la c

on

stru

cció

d’E

uro

pa.

Cla

ssif

ica

ideo

log

ies

his

tòri

qu

es a

par

tir

d’u

na

mín

ima

exp

licac

ió p

rèvi

a.

Co

mp

leta

un

tex

t a

par

tir

de

par

aule

sd

on

ades

, i u

n m

apa

rela

cio

nat

am

b e

lte

xt.

Ela

bo

ra u

na

cro

no

log

ia d

els

fets

més

imp

ort

ants

de

l’ed

at c

on

tem

po

ràn

ia.

Co

nei

x l’e

xist

ènci

a d

’un

a m

alal

tia

ano

men

ada

estr

ès i

sob

re le

s ca

use

s q

ue

la p

rovo

qu

en.

Valo

ra e

l tem

ps

lliu

re c

om

un

a p

art

esse

nci

al d

e la

qu

oti

dia

nit

at d

e le

sp

erso

nes

.

Nom dels alumnes

avaluació formativaL’EDAT CONTEMPORÀNIA

12

97

88

44

12

06

70

0

ISB

N 8

4-4

12

-06

70

-8

Documents

OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA DE L’ÀREA DE ... - grec… · OBJECTIUS GENERALS D’ETAPA DE L’ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI SOCIAL I CULTURAL En finalitzar l’etapa, l’alumne/a