Embed Size (px)
Citation preview
1
EL SECTOR SECUNDARI I LA CONSTRUCCIÓ
El sector secundari comprèn aquelles activitats dedicades a transformar les matèries primeres
que li proporciona el sector primari (agricultura, ramaderia, explotació forestal, pesca) per a
convertir-les en objectes de consum.
El sector secundari abasta una gran quantitat d’activitats productives. Els subsectors que
formen el sector secundari són: l'artesania, la indústria, la construcció, l'obtenció d'energia i la
mineria.
Tot i que la mineria, per les seves característiques forma part del sector primari, ja que obtén
els productes directament de la naturalesa, a efectes estadístics es considera del sector
secundari, degut a que també presenta característiques pròpies de l'activitat industrial com
puguin ser la concentració de capitals i l’explotació en grans empreses.
1.- LA GEOGRAFIA INDUSTRIAL
És la branca de la geografia que estudia el paisatge geogràfic com a resultat de l'activitat
industrial. Es relaciona per tant amb la
geografia econòmica i la geografia humana.
L'activitat industrial és la que ha tengut més
repercussions en la transformació del
paisatge a partir de mitjan segle XIX,
sobretot amb la mineria del carbó i del ferro
(les "ciutats negres"). A partir de la segona
revolució industrial (finals del segle XIX-
inicis del segle XX) es produeix la gran
expansió de la indústria i les grans
transformacions urbanes amb els polígons
industrials, xarxes de comunicació, ports de
mercaderies, instal.lacions petroquímiques...
Charles C. Ebbets. Berenar sobre els gratacels. Edifici Rockefeller – Nova York, 1932
2
L'activitat industrial també ha tingut greus repercussions sobre el medi ambient: contaminació
de rius i aqüífers, contaminació de l'aire, emissions de CO2, escalfament global..
2.- TIPUS D'INDÚSTRIES
Segons el tipus d’activitat:
-Indústries pesants: Requereixen una gran quantitat de mà d'obra, elevada inversió de capital i
de maquinària, per la qual cosa
es tracta d’una activitat
econòmica exercida per grans
empreses. Són indústries pesants
la mineria, la siderúrgia, la
metal.lúrgia, la química, la
fabricació de maquinària... En
general la indústria pesant és
molt contaminant i es sol situar a
gran distància dels nuclis urbans.
-Indústries lleugeres:
Requereixen menys mà d'obra i
capital i estan més orientades al
consumidor que al consum
intermedi. L'impacte ambiental
sol ser menor que les pesants, per la qual cosa s'ubiquen a prop de les zones urbanes. Els
subsectors més extensos són: alimentació, begudes, tabac, tèxtil, sabata...
Segons el desenvolupament tecnològic:
-Sectors industrials madurs: Són d’intensitat tecnològica baixa i la renovació escassa. Són els
més antics en la industrialització: la mineria, la metal.lúrgia... Són importants sobretot a
Euskadi i Astúries.
-Sectors industrials dinàmics: tenen una elevada demanda i utilitzen una tecnologia
intermèdia. En són exemples el sector químic, farmacèutic i la indústria de l’automòbil
-Sectors de tecnologia punta: Tecnologies de la informació, automatització, biotecnologia,
aeronàutica...És un sector molt localitzat a les grans metròpolis (Madrid, Barcelona, Bilbao...) A
Espanya és un sector poc desenvolupat degut a la manca d’inversions en R+D
3.- EL PROCÉS D’INDUSTRIALITZACIÓ A ESPANYA
Tot i que Espanya es troba en l’òrbita dels estats industrialitzats a nivell mundial, el seu
desenvolupament va ser tardà, lent i amb greus mancances. Per això, a Espanya no es produeix
una revolució industrial sinó un llarg procés fins arribar a l’etapa actual.
3.1.- ELS INICIS DE LA INDUSTRIALITZACIÓ
Fins mitjans del segle XIX, la fabricació de màquines de vapor, aplicades a la producció
industrial, al ferrocarril i als vaixells a Espanya va ser molt tímida, obra d’iniciatives individuals
d’empresaris emprenedors.
El desenvolupament industrial es va basar en el proteccionisme, gravant amb forts aranzels les
importacions per permetre el desenvolupament de la indústria pròpia i el desenvolupament
del mercat interior.
Mina de carbó a cel obert
3
El desenvolupament industrial es va desenvolupar
sobretot al nord: mineria del ferro i siderúrgia a
Bilbao i carbó a Astúries i en la indústria tèxtil a
Catalunya.
Durant el regnat d’Isabel II es va promulgar la Llei
General de Camins de Ferro o Llei de Ferrocarrils de
1855, que suposà un impuls al procés
industrialitzador. Els punts febles d’aquest projecte
varen ser:
a.- Dependència del capital estranger. La manca de
capitals espanyols i de capacitat empresarial va fer
que la construcció i explotació del ferrocarril fos
assumit pels bancs francesos (Banca Pereire) i
anglesos (Banc Rotchschild).
b.- Franquícia duanera. Es va facilitar la importació
de matèries primes, sobretot ferro de l’estranger,
més barat, amb la qual cosa es va perdre l’ocasió per a impulsar la mineria basca.
c.- Mala planificació de la xarxa, centralitzada a Madrid i sense un teixit industrial que
permetés fer rendible el ferrocarril.
Degut a la manca de rendibilitat, les companyies de ferrocarril varen fer fallida el 1866 i varen
provocar la primera crisi financera del sistema capitalista espanyol, amb el tancament de
nombrosos bancs, la qual cosa va incidir en la caiguda de la monarquia d’Isabel II i la revolució
de 1868
3.2.- LA INDUSTRIALITZACIÓ 1900-1936
A començaments del segle
XX es continua el procés
d’industrialització. Una de
les activitats que actuarà
com a motor de
desenvolupament
econòmic en aquest
període serà la construcció
d’embassaments i centrals
hidroelèctriques per a
proveir les grans ciutats,
sobretot a la vall de l'Ebre.
Aquestes obres es faran
amb capital estranger,
creant una societat: la
Barcelona Traction Light,
coneguda com popularment com "la Canadenca".
La Iª Guerra Mundial (1914-18) provocarà una gran demanda de productes de primera
necessitat (alimentació, carbó, tèxtil...) que es canalitzarà cap a l’exportació als estats
bel.ligerants, la qual cosa provocarà greus carències en el proveïment del mercat interior.
La petita obrera. Pintura de G. Planella, 1885
Central eléctrica de Camarasa
4
Arreu del territori es produeixen motins de subsistència que culminaran amb la vaga general
revolucionària de 1917, coincidint amb la revolució d’octubre de Rússia, que fracassarà
La dictadura de Primo de Rivera (1923-29) coincideix amb un període d’expansió econòmica
mundial. A Espanya es caracteritza per un fort proteccionisme estatal, amb una política
d'obres públiques. Es creen dos monopolis: Compañía Telefónica Nacional de España i
Compañía arrendataria del Petróleo (CAMPSA)
La Guerra Civil suposarà un col·lapse del sistema productiu. Tota l’activitat econòmica es
centrarà en el material bèl·lic i suport de campanya (mantes, botes, recanvis...) i el proveïment
de productes de primera necessitat de la població.
Després de la Guerra Civil comença la IIª Guerra Mundial, amb la conseqüent paralització del
comerç. Espanya ha de recórrer a les cartilles de racionament i a una forta política de restricció
econòmica
3.3.- EL FRANQUISME. L’ETAPA AUTÀRQUICA
Els estats guanyadors
de la Guerra Mundial
(França, Gran
Bretanya, Estats
Units) no reconeixen
la legitimitat del règim
franquista,
col.laborador de
Hitler i de Mussolini.
Es produeix un
bloqueig econòmic i
es tanquen les
fronteres. Espanya no
es veu beneficiada pel
Pla Marshall, ni se li
permet l’entrada a la
ONU.
La manca de proveïment de matèries primes, maquinària i tecnologia fa que el
desenvolupament industrial sigui molt reduït, basat sobretot en manufactures de productes de
primera necessitat que necessiten molt poca mà d’obra qualificada (sabates, tèxtil, bijuteria...)
Es produeix un augment del sector primari en relació al sector secundari. Les ciutats perden
població i la gent torna al camp. També és molt important l’emigració a l’estranger: llatino-
amèrica (Veneçuela, Xile...) i Europa (Alemanya, Suïssa, Nord d’Itàlia...). Les zones d’emigració
més intensa seran les de la cornisa cantàbrica (Galícia, Astúries, Cantàbria...).
Per fomentar el desenvolupament econòmica es crea el Instituto Nacional de Industria (INI),
mitjançant el qual l'Estat controlava determinades indústries puntera: Endesa, Seat...
3.4.- EL FRANQUISME. EL PLA D’ESTABILITZACIÓ
Als anys cinquanta es comencen a introduir canvis en la política econòmica que culminaran en
el Pla d'Estabilització Econòmica de 1959. Els vells ministres, normalment de tradició militar
són substituïts per tecnòcrates formats a les universitats del Opus Dei, com Deusto, amb
l’objectiu d’integrar Espanya en el desenvolupament del capitalisme mundial. Els Pactes de
Eisenhower i Franco a Madrid, 1959
5
Madrid de 1953 establien que Espanya rebria el reconeixement i ajuda amb forma
d’emprèstits dels Estats Units i el 1959 el president Eisenhower visita Madrid. S’importa
tecnologia i es comença la fabricació en sèrie. Seat serà l’empresa puntera. Al mateix temps
augmenta el consum de les famílies amb electrodomèstics, la ràdio, la televisió... S’incorporen
al món laboral les vacances pagades.
A canvi de l'ajuda econòmica, l'Estat espanyol permeté la instal.lació de tres bases aèries
militars al territori espanyol: Torrejón de Ardoz (Madrid), Morón (Sevilla) i Saragossa, a més de
la base naval de Rota (Cádiz). A Mallorca s'instal.laren bases de radars al Puig Major. En plena
Guerra Freda, Espanya es convertia en un hipotètic blanc de la URSS.
3.5.- LA CRISI DEL PETROLI DE 1973
El desenvolupament del capitalisme espanyol serà constant a un ritme sostingut fins la crisi
mundial de 1973. En ser un estat depenent del petroli, l'economia espanyola acusarà els
efectes de la crisi de manera més greu, amb un important augment de l'atur.
3.6.- L’ENTRADA A LA COMUNITAT ECONÒMICA EUROPEA (C.E.E) (1986)
A la mort de Franco el 1975, amb la monarquia democràtica, Espanya es planteja entrar de ple
en la política econòmica europea. El 1986 s'accepta el seu ingrés a la C.E.E.
La política de liberalització econòmica que imposa la CEE implica la supressió de les ajudes
estatals a l'economia i la lliure circulació de capitals, mercaderies i persones. Es suprimeix el INI
i Espanya haurà de fer front a una forta reconversió industrial que suposa reduir la producció
de ferro, carbó i tèxtil. També s'estableixen quotes a la producció agrària, com la llet i altres
productes.
La reconversió industrial significarà per Espanya en realitat una desindustrialització, ja que el
desenvolupament de nous sectors industrials, bàsicament indústries punteres, no tindran el
desenvolupament necessari per a compensar la destrucció de les indústries tradicionals.
3.7.- LA CRISI DEL 2007 I EVOLUCIÓ POSTERIOR
La crisi mundial del 2007 té efectes molt negatius sobre l'economia de la Unió Europea, degut
sobretot a la seva dependència energètica. Augmenta l'atur fins un 10% aproximadament.
Espanya, en basar el seu creixement sobre la construcció i l'especulació immobiliària patirà
més greument aquests efectes. L'atur puja fins un 25%.
La desindustrialització a Espanya s'accelera i ara es pateixen els efectes de la deslocalització
industrial, que varen començar sobretot els anys noranta i afecten de manera desigual totes
les economies europees. Les grans empreses desmantellen les seves fàbriques i es traslladen a
estats més permissius amb avantatges fiscals i mà d'obra barata, sobretot a les economies
emergents d'Àsia (Xina, la Índia, Taiwan...)
4.- LA MINERIA
Consisteix en l'obtenció de minerals de la naturalesa. Aquests minerals poden ser energètics
(carbó, petroli, gas natural, urani) i no energètics. Aquests al mateix temps poden ser metàl.lics
(ferro, coure...) o no metàl·lics com la sal, que s’obté normalment de l’aigua del mar a les
salines o el sofre, utilitzat per la indústria química. D’altres materials s’extreuen de la
naturalesa per destinar-los a la construcció com la grava, el granit, l’arena, la pissarra o el
marbre.
6
En general, els minerals no es troben en estat pur en la naturalesa, sinó formant roques, que
són compostos de diferents minerals. Un jaciment és una àrea on hi ha abundància de roques
que contenen el mineral que es vol obtenir. La mena és el mineral “en brut” que s’extreu del
jaciment. Així, l’hematites és una mena del ferro i la bauxita és la mena de l’alumini. La part del
material que es descarta en el procés d’extracció del mineral es diu ganga.
Hi ha dos tipus d'extracció minera: a cel obert o subterrani.
Els minerals són recursos no renovables i el seu consum excessiu pot exhaurir els jaciments. El
reciclatge dels minerals és una de les mesures per a evitar la sobreexplotació.
4.1.- LA MINERIA A ESPANYA
4.1.1.- LA PRODUCCIÓ D'ENERGIA PRIMÀRIA.
L'energia pot ser primària, quan es consumeix directament o secundària, quan es crea a partir
de la transformació de l'energia primària. El carbó, el petroli i el gas natural són avui en dia les
fonts d'energia primària més
utilitzades. L'energia secundària és
sobretot l'electricitat, que s'obté
d'aquestes energies primàries i
també de l'energia hidràulica, eòlica,
solar i de la fissió nuclear.
4.1.2.- LA MINERIA DEL CARBÓ
El carbó mineral és un combustible
fòssil que s’originà a partir de la
descomposició de vegetals acumulats
i sepultats durant l’era secundària, fa
milions d’anys.
El carbó mineral té molt més poder
calorífic que el carbó vegetal. Per
això, a partir de la revolució
industrial, a començaments del segle
XIX es va convertir en la primera font
d’energia utilitzada a gran escala,
imprescindible per produir la força
del vapor per ferrocarrils i vaixells o
la indústria tèxtil.
El carbó mineral pot ser de diferent tipus, segons el poder calorífic que té i l’antiguitat del
jaciment. Es classifica, de menor a major poder calorífic en turba, lignit, hulla i antracita.
La zona més important de producció de carbó és l'asturlleonesa (mines de Langreo, Laviana,
Mieres, Gijón...) S'obté ulla i en menor grau antracita.
Altres zones de producció de carbó són:
-Puertollano, a Ciudad Real
-Bélmez i Peñarroya a Córdoba
-Utrillas a Terol.
-Alt Llobregat a Catalunya
7
La península Ibèrica és molt rica en carbó. La mineria del carbó a Espanya ha estat molt
important al llarg de la història, però les darreres dècades es troba en procés de
reestructuració. Hi ha un procés de concentració de la producció i s'han tancat moltes mines
degut a la baixa qualitat i als elevat costos d'extracció. També que la Unió Europea ha suprimit
les ajudes a la producció i als efectes contaminants, segons el protocol de Kyoto per reduir les
emissions de CO2. Per això, Espanya és deficitària en carbó i n'ha d'importar en grans
quantitats (unes 6 vegades més del que produeix). Els principals estats proveïdors són Sud-
àfrica, Indonèsia, Colòmbia i Rússia
Avui en dia el carbó a Espanya, bàsicament lignit i hulla, s’empra sobretot com a combustible
per a produir energia tèrmica o elèctrica, sobretot lignit i hulla.
4.1.3.- LA MINERIA DEL PETROLI
El petroli té el mateix origen que el carbó i per
tant es va formar fa milions d’anys a partir de la
descomposició de restes vegetals acumulades a
gran profunditat. Per això tant el carbó con el
petroli es coneixen com a combustibles fòssils.
A partir de començaments del segle XX,
sobretot amb la indústria de l’automòbil, el
petroli va passar a ser la font d’energia més
utilitzada, ja que té més poder calorífic que el
carbó i és més fàcil d’extreure, transportar i
utilitzar.
El petroli es fa servir per a produir electricitat i com a força motriu. És la matèria primera per a
obtenir benzina, fuel... i per a la fabricació de nombrosos tipus de plàstics.
El món desenvolupat depèn de la producció i del comerç mundial del petroli. Contràriament, la
majoria de països productors de petroli es situen en l'òrbita del Tercer Món (Aràbia, Kuwait,
Líbia, Kènia, Guatemala..). Els països àrabs es varen unir per la seva explotació als anys
seixanta, formant la OPEP (Organització de Països Productos de Petroli). Aquesta dependència
segueix en augment constant des del final de la IIª Guerra Mundial i ha provocat greus crisis
com la crisi del petroli de 1973. També les multinacionals de comercialització del petroli
(Exxon, Shell...) han forçat les pujades del preu del barril de petroli.
La producció de petroli a Espanya és gairebé nul.la i l'importa de Rússia, Mèxic, Aràbia Saudita,
Nigèria i Angola. El petroli s'importa sobretot en brut. A Espanya hi ha nou refineries als
principals ports: Cartagena, Bilbao, a Coruña, Tarragona, Huelva. A Torrellano (Ciudad Real) es
va instal.lar la primera refineria, durant el franquisme, el 1966, amb l'objectiu de potenciar el
desenvolupament industrial de Castella. És transportada des de Màlaga per un oleoducte i des
d'allà redistribuïda pel mateix sistema als principals centres . Actualment pertany a l'empresa
Repsol.
4.1.4.- EL GAS NATURAL
El gas natural té un origen semblant al petroli i sovint es troben junts els dos jaciments. Està
format sobretot per metà, i en proporció menor nitrogen, diòxid de carboni i età.
El gas natural es fa servir com a combustible per la producció d’electricitat i per usos domèstics
com la calefacció. En no ser tan contaminant com el petroli i el carbó es fa servir cada vegada
8
més, si bé el seu transport i utilització són més complicats, ja que necessiten grans
infraestructures. El gas es transporta des del jaciment a les ciutats mitjançant gasoductes de
molts de kilòmetres. El gas natural també pot ser perillós si no s’utilitza en les condicions
adequades.
Espanya també depèn de la importació del gas natural. El principal proveïdor és Algèria, per un
gasoducte que creua l'estret de Gibraltar.
4.2.- LA MINERIA NO ENERGÈTICA
Històricament la península Ibèrica era molt rica en minerals. Els romans explotaren les riques
mines d’or i de plata de Cantàbria, Astúries i Lleó fins exhaurir-les.
Al segle XIX, amb la revolució industrial es va intensificar l’explotació minera, que s’exportava a
Europa, però les empreses que dirigien l’explotació de les mines eren de capital europeu. Com
a conseqüència d’aquesta sobreexplotació moltes mines s’exhauriren.
Les principals regions mineres actuals són:
El ferro. S’obté a Euskadi, a Cantàbria i a Andalusia. El ferro d’Euskadi va ser un dels motors de
la industrialització espanyola durant els segles XIX i XX. La siderúrgia en alts forns va ser molt
important a Bilbao sobretot.
El coure s’obté a Córdoba, Castella la Manxa, Terol
El plom a Huelva, Andalusia i Cantàbria.
L’estany s’extreu a Galícia, Castella i Lleó i Andalusia
Altres zones mineres lligades a la construcció són les pedreres de granit, marbre, pissarra....
4.3.- LA SIDERÚRGIA
La siderúrgia consisteix en la fabricació del ferro i de l'acer. Aquest procés es du a terme als
forns de fosa o "alts forns". En el procés d’obtenció del ferro s’utilitza gran quantitat de carbó
mineral, sobretot ulla i lignit. Per obtenir acer s’ha de reduir el carboni que intervé en
l’elaboració del ferro.
A Espanya la siderúrgia arrenca de mitjans segle XIX i va ser una de les activitats punteres de la
industrialització. El mineral de ferro s’obté de les mines d’Euskadi i el carbó d’Astúries. Les
zones més destacades d’alts forns es situen a Euskadi i Astúries. El ferro obtingut s’exportava a
Gran Bretanya i en el nòlit de retorn s’importava carbó britànic, de major qualitat, per mesclar
amb el carbó asturià.
4.4.- LA METAL.LÚRGIA
La metal.lúrgia o mineria metàl.lica es refereix a la producció de minerals no ferruginosos:
alumini, acer
4.5.- LA INDÚSTRIA QUÍMICA
Comprèn un ample ventall d'activitats: adobs per a l'agricultura, plàstics i cautxú sintètic,
colorants i pigments... La química de la salut, en la producció de medicaments, la química
industrial, en la fabricació de pintures, detergents, explosius...
La indústria química ocupa el segon lloc en l'exportació de l'economia espanyola i genera el
10% del PIB.
9
Està localitzada a Catalunya en un 50%, seguida de Madrid, amb el 14%. La resta està molt
distribuïda per la península.
4.6.- CONSTRUCCIÓ NAVAL
Les drassanes es localitzen sobretot a la cornisa cantàbrica: Bilbao, Galícia (el Ferrol, Vigo).
Altres zones: Cádiz, Sevilla, Màlaga i Cartagena. A partir de 1984, la Unió Europea va imposar
restriccions i una important reducció de la producció. També és un dels subsectors que més ha
patit la crisi del 2007, si bé Espanya encara és un estat exportador de producció de vaixells.
4.7.- INDÚSTRIA ALIMENTÀRIA
L'alimentació i begudes és el primer sector industrial d'Espanya. Suposa un 3% del PIB i ocupa
unes 350.000 persones (el 20% del treball industrial). El 98% està format per petites i mitjanes
empreses (menys de 50 treballadors).
Espanya és un estat exportador. Més de la meitat de la producció alimentària es destina a
Europa. Espanya és el 7è exportador mundial de productes agroalimentaris
Els principals productes exportats són el vi (el primer exportador europeu, davant França i
Itàlia), l'oli d'oliva, fruits frescs i verdura, productes càrnics i productes lactis.. Espanya és el
primer productor mundial de vi i el tercer màxim exportador.
És el sector econòmic que menys s'ha ressentit de la crisi del 2007.
5.- El SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ
El sector de la construcció s’acostuma a classificar dins de les activitats industrials, tot i que a
vegades se'l classifica a part, degut a que contempla moltes activitats (habitatge, estructures
urbanes, obres públiques (ponts, carreteres...) i transforma molts de materials (coure, ferro,
mobiliari...) També es relaciona amb el sector de serveis.
10
5.1. LA IMPORTÀNCIA DEL SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ EN L'ECONOMIA ESPANYOLA.
La construcció ha tingut un creixement ràpid i, fins i tot, desenfrenat de 1998 a 2007 fins
arribar a representar el 18% del PIB i, si tenim en compte els sectors associats indirectament,
podríem arribar al 30%. Entre aquests anys, amb una població activa d'uns 3 milions de
persones (quasi la meitat del sector secundari), ha actuat com a autèntic motor de l'economia
espanyola.
Però amb l’augment de l’oferta i les facilitats creditícies els preus van pujar també molt
ràpidament. Les causes del creixement immobiliari es van donar en les expectatives irreals
d'una pujada continuada dels preus que proporcionaven guanys a curt termini amb la pràctica
de l’especulació, els crèdits hipotecaris fàcils i els subsidis públics destinats a la compra
d’habitatge.
L'especulació immobiliària ha afectat sobretot a la costa, amb les urbanitzacions residencials i
zones turístiques i ha provocat danys mediambientals irreparables.
Tots aquests excessos han estat el pa d’ahir i la fam d’ara mateix, donat que la majoria de
treballadors del sector han anat a l’atur, a més dels danys mediambientals irreparables que
s’han causat, sobre tot, a la costa i a les zones turístiques.
5.2. LA CRISI DE LA CONSTRUCCIÓ.
Amb l’esclat de la bombolla immobiliària, és a dir, la desacceleració de la compra pels preus
abusius i l’excés d’oferta, hi ha hagut una considerable reculada. El sector de la construcció és
en gran mesura el provocant de la crisi del 2007 i el que més n'ha patit les conseqüències.
L'augment exagerat de les xifres d'atur a Espanya, comparades amb la mitjana europea es deu
sobretot a l'aturada de la construcció que ha arrossegat els altres sectors. La recessió
econòmica a Espanya, en un context de crisi mundial, és especialment greu, donat l'elevat
endeutament públic i privat, de les institucions, de la banca i sobre tot de les famílies més
modestes que, en molts casos, han estat desnonats per no poder pagar els préstecs
hipotecaris.
J. Courbet. Els picapedrers 1849
11
6.- LA LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL I ELS DESEQUILIBRIS TERRITORIALS. NUCLIS I EIXOS
INDUSTRIALS
La localització de l’activitat industrial ve determinada per diferents factors:
-localització de matèries primeres. Per exemple, la indústria siderúrgica es situarà prop
de les mines d’aquest mineral o del carbó.
-disponibilitat de mà d’obra. Tant pel que fa a la quantitat com a la qualitat
(especialistes, formació...) i el preu dels salaris.
-xarxa de transports. El major volum de mercaderies es realitza per transport marítim.
També els nusos ferroviaris són importants .
-xarxa de comunicacions. Per exemple, les empreses d’alta tecnologia s’ubicaran a llocs
centrals amb aeroport, tren AVE...,
-factors de tradició industrial: artesanies prèvies, concentració d’empreses, experiència
empresarial...
La importància d’aquests factors ve determinada pel tipus d’activitat. Normalment per les
indústries pesants seran més importants la disponibilitat de matèria primera, de mà d’obra i de
transports, mentre que per les indústries punteres serà més important l’existència de mà
d’obra qualificada i la xarxa de comunicacions. La tradició empresarial influeix també en el
predomini de l’àrea metropolitana de Barcelona.
Les zones de desenvolupament industrial a Espanya estan relacionades i es complementen
amb les xarxes de transport.
Els nuclis industrials constitueixen àrees metropolitanes industrials. Els més desenvolupats
són:
-Barcelona i àrea catalana: Destaca per la indústria diversificada: química, alimentació, tèxtil,
automòbil... Gaudeix de l'avantatge del port mediterrani i de la connexió amb Europa a través
dels Pirineus
-Euskadi i Astúries: Indústria minera del ferro i del carbó. Connectada amb Gran Bretanya i els
ports de l'Atlàntic.
-Madrid: Per la capitalitat, atreu sectors d'alta tecnologia, amb forta inversió de capital
estranger.
Aquests tres centres estan connectat pels grans eixos de desenvolupament: el corredor
Mediterrani, que uneix els principals ports de mercaderies, i connecta amb Europa a través de
França amb les regions industrials més actives d'Europa (França, nord d'Itàlia, Alemanya,
Països Baixos...), el corredor de l'Ebre, que uneix Euskadi amb Catalunya a través de Saragossa,
el corredor Cantàbric que uneix els ports de el Ferrol, Vigo i a Coruña amb Bilbao.
Madrid connecta amb l'eix de la vall de l'Ebre per Saragossa.
L'eix de la vall de l'Ebre i l'eix Mediterrani concentren el 50% del volum industrial.
ACTIVITATS 1.- Comenta el gràfic d’evolució de la població activa. Quina “anomalia” en l’evolució es
detecta? A què és deguda? Que passa amb l’activitat industrial a partir de l’entrada a la CEE?
2.- Comenta l gràfic de l’evolució de la població activa per sectors de producció. Quins són els
efectes de la crisi del 2007 sobre els diferents sectors?
12
3.- Observa l’evolució del PIB per habitant per comunitats autònomes del 2000 i del 2015,
abans i després de la crisi del 2007. Sobre quines ha caigut més l’impacte de l’aturada de
creixement? A què pot ser degut? Creus que és degut a causes econòmiques o polítiques?
13
4.- MAPA: Àrees industrials d’Espanya.
Observa el mapa i identifica les principals regions industrials. Identifica algunes activitats
industrials importants de cada àrea.
5.- Conceptes:
-Població activa -Població ocupada -Treball a temps parcial -Economia submergida -Taxa d’atur -Taxa d’ocupació -Sector privat -Sector públic -Privatització -Reindustrialització -Indústria puntera -Indústria madura -PIME: Petita i Mitjana Empresa. Associació d’empresaris que agrupa aquest tipus d’empreses -CAEB: Confederació d’Associacions Empresarials de les Balears. Agrupa petites, mitjanes i grans empreses. -Deslocalització industrial
14
6.- Comentari de text 1.-
