Embed Size (px)
Citation preview
1
PROJECTE MUSEOLÒGIC DE LA SALA IV
DE LA TORRE DE L’HOMENATGE DEL
CASTELL DE BELLVER DEDICADA A LA
GUERRA CIVIL ESPANYOLA
2
EQUIP
Coordinació i Direcció artística
Antoni Mir Marí
Investigació, documentació i comissariat
Bartomeu Canyelles Canyelles
Aina Ferrero-Horrach
Esther Mas Adrover
Disseny museogràfic
TATUM & GOLOMB
Gabriel Galomb
Jorge Isaurralde
Il·luminació
Antoni Gómez
Maquetació
Cruz Ugarte
3
ÍNDEX
PRESENTACIÓ (pàg. 4)
- Justificació
- Objectius
CONCEPTE GENERAL DE L’EXPOSICIÓ (pàg. 7)
- Tipus d’exposició
- L’exposició com a mitjà de comunicació
DISCURS MUSEOLÒGIC (pàg. 9)
- Primera proposta de guió de continguts (personatges i continguts històrics relacionats)
o Panell 1: Introducció
o Panell 2: Tinent Gomila
o Panell 3: Capellà de la presó
o Panell 4: Emili Darder i Alexandre Jaume
o Panell 5: Heinz Kraschutzki
o Panell 6: Josep Julià i Maria Pascual
o Banderola central: anècdota de la bandera i memorial als presoners de Bellver
- Els presoners de Bellver (notes biogràfiques)
o Emili Darder i Alexandre Jaume
o Heinz Kraschutzki
o Josep Julià i Maria Pascual
PROPOSTA MUSEOGRÀFICA (pàg. 17)
- Element central
- Àmbits 1 i 2
o Il·luminació
o Muntatge
- Pressupost producció
- Proposta inicial de peces a exposar
- Conservació preventiva
- Públic previst
- Recursos de mediació
o Textos i traducció
o Recursos didàctics
MEMÒRIA I SISTEMES D’AVALUACIÓ (pàg. 21)
CALENDARI (pàg. 23)
TRAJECTÒRIA DE L’EQUIP (pàg. 24)
PRESSUPOST (pàg. 27)
FONTS DOCUMENTALS (pàg. 28)
BIBLIOGRAFIA INICIAL (pàg. 31)
ANNEX (Pàg. 34)
4
PRESENTACIÓ
La història del Castell de Bellver és el mirall on es reflecteix la història de Mallorca. Cada pedra
que el sustenta ha estat testimoni de les vicissituds per les que ha passat des de que va ser
construït a inicis del segle XIV per a allotjar i defensar la recent creada corona de Mallorca, fins
als nostres dies, en els que és un dels espais patrimonials més visitats de l’illa.
Tot i la varietat dels usos que ha tengut el castell al llarg dels segles, un esdeveniment
primerenc va marcar, a manera de premonició històrica, la que seria una de les seves funcions
més recurrents. Jaume IV, fill del darrer rei privatiu de Mallorca, va ser empresonat, ironies del
destí, al mateix espai que un dia va idear el seu besavi, Jaume II, com a residència reial de la
dinastia mallorquina. Jaume IV s’erigeix així com el primer pres polític de la història de Bellver,
tot iniciant una llista que s’anirà incrementant amb el transcórrer dels segles amb la Guerra de
Successió, la Guerra d’Independència i la Guerra Civil.
Seguint les bases o les condicions de contractació del Projecte museològic de la Torre de l’Homenatge del Castell de Bellver, convocada de forma directa pel Castell de Bellver que depèn de la regidoria de Cultura, Patrimoni, Memòria Històrica i Política lingüística de l’Ajuntament de palma, es presenta el guió del projecte museològic i museogràfic que esdevindrà en l’ exposició centrada en el període en el que el Castell de Bellver va ser usat com a presó durant la Guerra Civil a Mallorca.
El projecte té en compte el darrer Pla Director publicat del Castell de Bellver, corresponent als anys 2008-2013, per tal d’assolir els següents objectius que hi venen especificats:
- Dotar la IV planta de la Torre de l’Homenatge, categoritzat com espai expositiu al pla Director de Bellver, de discurs museològic i de projecte museogràfic, per a potenciar la visita i contextualitzar el Castell de Bellver i la torre de l’Homenatge al llarg del període de la guerra de la civil.
- De l’Àrea de Conservació i investigació, citada al Pla Director, sorgeix la voluntat de donar suport i afavorir la investigació en conseqüència aquest projecte vol recuperar el Castell com a font. Encarant el projecte com un projecte d’investigació, que permeti investigar i documentar Bellver com a presó durant el període de la Guerra Civil analitzant totes les fonts disponibles. .
- Dotar l’exposició d’activitats al seu voltant, que permetin recuperar la història de la ciutat i commemorar que dia 20 d’octubre de 2017 farà 10 anys del primer acte de reconeixement als presos republicans tancats a Bellver. Aquestes activitats responen a les accions marcades a l’Àrea de Difusió del Pla Director de Bellver 2008-2014 pe aquest motiu, en cas de guanyar el concurs l'equip vol proposar l'organització d'un acte commemoratiu i una presentació del projecte expositiu al Castell dia 20 d'Octubre de 2017. L'equip de Mutus organitzaria l'activitat al Castell de Bellver.
La proposta està pensada per a l’espai expositiu de la IV planta de la Torre de l’Homenatge del Castell de Bellver, que completarà, en el futur, els espais ubicats a cada una de les plantes de la torre, dedicades a les diferents guerres que van fer servir el Castell de Bellver com a presó: la Guerra de Successió, Guerra d’Independència i l’actual projecte la Guerra civil.
5
JUSTIFICACIÓ
Existeix, en l’actualitat, un buit documental i bibliogràfic sobre el període en el que el Castell
de Bellver va servir com a presó de republicans durant la Guerra Civil a Mallorca. Es tracta d’un
període recent de la història de l’illa que tot i la seva rellevància encara roman desconegut (o
poc conegut) per una part massa important de la població.
Tal i com indica el Ministeri de Cultura, la investigació és una de les tasques bàsiques que
tenen encomanades els museus en tots els seus àmbits d’actuació.
Per a la realització d’aquesta exposició es fa absolutament necessària la tasca d’investigació
indicada pel Ministeri de Cultura, que en el nostre cas s’ha de centrar en el període de la
Guerra Civil i la funció que hi va tenir el Castell de Bellver.
L’exposició que aquí presentam es justifica en la necessitat de dur a terme una investigació
exhaustiva sobre el període que pretén il·lustrar, inexistent fins aleshores. Aquesta tasca és
fonamental com a passa prèvia a l’hora d’encarar la realització de l’exposició i establir les
bases conceptuals, documentals i històriques que nodreixin el contingut de la mostra.
Per altra banda, no s’ha de perdre de vista la importància d’investigar, documentar i donar a
conèixer a un públic ampli la nostra història més recent, contribuint al mateix temps a la
recuperació de la Memòria Història que, tal i com apuntà l’historiador Jacques Le Goff, és
important en tant que ha d’ intentar preservar el passat sols per a que sigui útil per al present i
per als temps venidors. Cal que la memòria col·lectiva serveixi per a l’ alliberació dels homes i
no per al seu sotmetiment.
OBJECTIUS
OBJECTIUS GENERALS
- Dotar la IV planta de la Torre de l’Homenatge de discurs museològic i museogràfic
- Dur a terme una investigació científica exhaustiva sobre el paper del Castell de Bellver
en els primers anys de repressió feixista durant la Guerra Civil
- Omplir un buit documental i bibliogràfic sobre el període estudiat
- Donar a conèixer un capítol important de la història recent de Mallorca, que, tot i la
seva significació, resta desconegut per una part destacada de la societat o el seu
coneixement és superficial.
- Fer una feina acurada d’investigació per tal de seguir amb el procés de recuperació de
la Memòria Històrica a Mallorca
6
OBJECTIUS ESPECÍFICS
- Recopilar i reunir en un mateix espai tots els documents disponibles actualment
relacionats amb els presos tancats a Bellver durant la Guerra Civil, lluitant així contra la
dispersió documental actual.
- Investigar, documentar i llistar el nom dels presoners tancats al Castell de Bellver
- Buidar i catalogar la documentació disponible al Jutjat Militar número 33 de Ciutat
corresponent al Castell de Bellver durant la Guerra Civil
- Fer un buidatge documental de l’Arxiu de la Presó de Palma, de l’ Arxiu de l’Hospital
Provincial de Palma i del Registre de defuncions del cementeri de Palma.
- Investigar les suposades inscripcions dels presoners de Bellver a les juntes de les
columnes del pati d’armes
- Acostar els esdeveniments relacionats amb la Guerra Civil a Mallorca i la repressió a un
públic ampli adoptant les mesures de mediació més apropiades adaptades als
diferents perfils de visitants.
- Difondre els resultats de l’exposició mitjançant una publicació específica
7
CONCEPTE GENERAL DE L’EXPOSICIÓ
TIPUS D’EXPOSICIÓ
Es planteja una exposició documental i sensorial en la qual preval el valor informatiu dels
objectes, i l’experiència d’immersió del visitant. Conceptualment es tracta d’una exposició en
la que es formula una triple interacció entre l’arquitectura exterior, la interior i el contingut de
la mateixa.
Atenent als criteris espai-temporals, es planteja una exposició permanent, pròpia del museu,
per a ser ubicada a la planta quarta de la torre de l’homenatge.
Segons la naturalesa dels objectes exposats, es planteja una exposició mixta (amb objectes
originals i reproduccions, virtuals, etc.)
Segons l’extensió i l’abast geogràfic, es planteja una exposició amb una temàtica local (en
quant a que s’estructura a partir d’uns fets esdevinguts específicament a Palma) dins d’un
context històric nacional.
L’EXPOSICIÓ COM A MITJÀ DE COMUNICACIÓ
Cada vegada hi ha més autors (García Blanco, Adams, Burkaw, Matthews...) que entenen
l’exposició com un mitjà de comunicació propi dels museus a través dels qual es poden
divulgar els coneixements científics i la valoració històrica que s’hagi realitzat prèviament
relativa a la mostra.
En el cas del Castell de Bellver, la interpretació dels esdeveniments històrics que van succeir
durant l’etapa com a presó de republicans durant la Guerra Civil (moment que ens ocupa
aquesta exposició), pot comportar un accés restringit als seus significats. Per aquest motiu,
divulgar els coneixements científics vinculats a aquesta història pot requerir una tasca de
mediació per tal de facilitar la comprensió i valoració d’allò que s’exposa. Això implica no sols
que hi hagi una intenció de comunicar sinó que s’utilitzin una sèrie d’estratègies comunicatives
tendents a afavorir aquesta comunicació fent compatibles els interessos de la institució amb
els dels visitants.
Tot projecte expositiu entès com un mitjà de comunicació ha de definir clarament qui és
l’emissor, quin és el missatge que vol comunicar, qui és el receptor i quina és la relació o nivell
contextual que s’estableix.
Tenint en compte aquests criteris, l’emissor de l’exposició que aquí es proposa és el propi
Castell de Bellver com a institució que es preocupa per investigar, documentar i difondre una
fase significativa de la seva història recent.
El missatge és la història del Castell de Bellver com a presó durant el moment de repressió
franquista a Mallorca als inicis de la Guerra Civil.
8
El receptor és el públic que visitarà l’exposició. Es tracta d’un públic específicament interessat
en aquest espai i la seva història (no es tracta d’un públic que hi passa accidentalment o de
pas) ja que per poder visitar la sala on estarà l’exposició s’haurà de demanar una cita específica
amb un guia.
El nivell contextual és històric, intentant adaptar els continguts als interessos i necessitats de
diferents perfils d’usuaris.
9
DISCURS MUSEOLÒGIC
L’exposició presenta una visió contraposada del Castell de Bellver, com a estructura de defensa
però alhora també com a presó. I una dialèctica entre els dos bàndols que es fan enfrontar a la
Guerra Civil Espanyola. S’estructurarà a partir de la narració i els testimonis de 5 personatges
vinculats a la història del castell de Bellver com a presó durant la Guerra Civil. A partir de la
càrrega emocional d’aquestes històries i d’un objecte relacionat amb cada un d’ells, es podran
tractar diferents conceptes i temàtiques imprescindibles relacionades amb la Guerra Civil a
Mallorca i la repressió feixista.
Per altra banda, s’utilitzarà la coneguda anècdota de la bandera republicana1 com a element
visual simbòlic destacat que permetrà diferenciar els dos bàndols implicats en la contesa: el
bàndol nacional i el bàndol republicà.
Personatges que estructuraran els conceptes generals de l’exposició
- Emili Darder i Alexandre Jaume (represaliats)
- Heinz Kraschutzki (represaliat)
- Josep Julià i la seva dona Maria Pascual (represaliats)
- Tinent Gomila del Castell de Bellver (bàndol nacional)
- Capellà de la presó (el paper de l’església)
1 Dia 12 d'octubre de 1936 es produí l’incident de la bandera al Castell de Bellver. En el torrelló major del castell onejava una bandera que, degut al reflex del sol, o, segons altres fonts consultades, a la pluja que va destenyir la veta vermella deixant veure el morat primitiu, semblava republicana. Alguns presos, varen celebrar que la bandera el dia 12 d’octubre irònicament es convertís en bandera republicana. Aleshores el tinent Gomila que estava de guàrdia, va denunciar el fet a l'autoritat superior. A la tarda els presos varen ésser obligats a formar en dues files índies i el tinent Gomila que havia denunciat el fet diguent que s'havia produït un avalot, va assenyalar tres presos a l’atzar poc després aquests presos varen ésser afusellats a fora del Castell de Bellver.
10
PRIMERA PROPOSTA DE GUIÓ DE CONTINGUTS (PERSONATGES I CONTINGUTS
HISTÒRICS RELACIONATS)
PANELL 1: INTRODUCCIÓ
- Presentació de l’exposició
- La Guerra Civil a Espanya (amb breu ressenya del context europeu)
o Els dos bàndols enfrontats
- La Guerra Civil a Mallorca
o Cop militar contra la República, 18 de juliol de 1936. General Goded
o Mallorca al costat de les forces revoltades
o Joan March Ordines: finançador de la guerra
o “20 dies de guerra”: El desembarcament de Bayo a Porto Cristo
o Presència italiana (comte Rossi) i alemanya
o Mallorca, base naval
PANELL 2: TINENT GOMILA
- Tinent Gomila. Estructura i organització militar a la presó del Castell de Bellver
- Continguts històrics generals:
o La repressió a Mallorca
Fases de la repressió
Tribunal de Responsabilitats Polítiques de Balears
Els Consells de Guerra Sumaríssims
Camps de concentració
Cartografia de la repressió a Mallorca: mapa amb els camps de concentració i les construccions dels presos republicans: carreteres, camins, comunicacions..
PANELL 3: EL CAPELLÀ DE LA PRESÓ
- El capellà de la Presó de Bellver. La funció del capellà de la presó
o Missió de convertir als presos
o Vigilància i caritat
- Continguts històrics generals:
o El paper de l’Església durant la Guerra Civil a Mallorca
Sermó i propaganda política
Els caps de les parròquies
El bisbe Miralles, Jeroni Alomar Poquet
11
PANELL 4: EMILI DARDER I ALEXANDRE JAUME (PRESONERS DE BELLVER)
- Història personal d’Emili Darder i Alexandre Jaume
o Les seves aportacions a la República
o El Castell de Bellver, novament presó gràcies a la paradoxal intervenció d’Emili
Darder i Alexandre Jaume.2
o El procés infame contra Emili Darder i Alexandre Jaume
o Escrits propis sobre les condicions de vida com a presoners del castell
- Continguts històrics generals:
o La II República espanyola
o Les condicions de vida a la presó del Castell de Bellver
o Les detencions
o Els afusellaments
PANELL 5: HEINZ KRASCHUTZKI (PRESONER DE BELLVER)
- Història personal
o Periodista alemany que rebel·la secrets nazis al seu diari
o Desnacionalitzat i perseguit pels nazis. Fugida a Mallorca
o Empresonament a Bellver
o Empresonament a Can Mir
o Autor del llibre Memòries a les presons de la guerra civil a Mallorca (Miquel
Font Editor, 2004)
- Continguts històrics generals:
o La Guerra Civil espanyola en el context europeu
o Les diferents presons de Mallorca
Fort de Sant Carles
Magatzem de Fusta de Can Mir
Dipòsit de Carbó de March i Cardell
Vaixells “Cala Gat” i “Rei Jaume I”
Ca’n Sales (presó de dones)
Camps de concentració: “Possessió de Muleta”
PANELL 6: JOSEP JULIÀ I MARIA PASCUAL (PRESONERS DE BELLVER I CAN SALES)
- Història personal
o Jove matrimoni empresonat; ell a Bellver, ella a Can Sales
o Cartes personals durant el seu empresonament
o Afusellats el mateix dia
- Continguts històrics generals
o La vida a la presó
Les relacions dels presos amb els familiars (cartes, etc.)
La rutina dels presos
2 Alzina, Jaume [et. Al] (1994) Història de Mallorca, volum II. (2ª edició). Palma: Editorial Moll (pàg. 292)
12
- Les tretes de Bellver i Can Mir
- El paper de la dona a la Guerra Civil
o Can Sales, presó de dones
- Aurora Picornell (personatge mític dins el republicanisme a Mallorca). Afusellada el
mateix dia que Maria Pascual.
BANDEROLA CENTRAL
- Anècdota de la bandera
- Memorial dels presoners de Bellver amb els noms i fotografies
13
ELS PRESONERS DE BELLVER
EMILI DARDER I ALEXANDRE JAUME
Emili Darder, (Palma 1895 - 1937) Polític i metge. Llicenciat en medicina i cirurgia per la
Universitat de València (1915), es doctorà a Madrid en anàlisis clíniques. Fou un dels fundadors
de l'Associació per la Cultura de Mallorca (1923), de la qual fou president (1925-31). A les
eleccions municipals d'abril del 1931, va esser elegit regidor de l'Ajuntament de Palma per la
candidatura del Partit Republicà Federal de Mallorca. Presidí les comissions de sanitat i
d'educació, de les quals sorgiren el Projecte General de Construccions Escolars (setembre del
1931) i el Pla de Reorganització dels Serveis Sanitaris Municipals (novembre del 1932). El gener
del 1932, fou un dels fundadors d'Acció Republicana de Mallorca que, el 1934, va esser el nucli
de l'Esquerra Republicana Balear, de la qual fou un dels principals dirigents. Formà part de la
comissió redactora de l'Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia del 1931. El desembre de 1933,
fou elegit batle de Palma. Des d'aquest càrrec impulsà la dotació d'aigua i clavegueram per a
tota la ciutat, la construcció de guarderies i de grups escolars, com els de Son Espanyolet, el
des Coll d'en Rabassa i el de l'avinguda Alexandre Rosselló, inaugurat l'abril del 1934. Continuà
la reforma dels serveis sanitaris de l'Ajuntament i obrí noves seccions de la Casa del Socors.
També es preocupà pel correcte funcionament dels mercats i per donar feina als treballadors
aturats. Va esser suspès en les seves funcions el 1934, arran de la Revolució d'Octubre, però li
fou retornat el càrrec el febrer del 1936, amb el triomf del Front Popular. El juny del 1936,
signà la Resposta al Missatge dels Catalans. Quan esclatà la Guerra Civil, va esser detingut el 20
de juliol del 1936 i tancat al castell de Bellver. El desembre del 1936 se li embargaren béns per
valor de dos milions de pessetes. Sotmès a consell de guerra, fou condemnat a mort encara
que el fiscal només n'havia demanat 20 anys de presó. El 24 de febrer del 1937, tot i trobar-se
greument malalt, fou afusellat al cementeri de Palma.
14
Alexandre Jaume (Montevideo 1879 - Palma 1937) Polític. De família acomodada, estudià dret
a Barcelona, València, Madrid i París- Tornà a Mallorca el 1895. Fou nomenat (1904) cònsol de
l'Uruguai a Palma. Nebot d'Alexandre Rosselló Pastor, seguí la tradició familiar i milità en el
Partit Liberal. El 1909, fou proclamat regidor de l'Ajuntament de Palma, però al poc temps hi
renuncià en protesta pels procediments caciquistes dels partits monàrquics. Durant els anys
següents, inicià un tímid apropament al partit socialista, principalment mitjançant la seva
estreta relació amb Gabriel Alomar Villalonga i Llorenç Bisbal. El 1917, abandonà el Partit
Liberal i, el 1919, s'afilià al Partit Socialista Obrer Espanyol -PSOE-. Desvinculat en general de
les tasques organitzatives del partit, mantingué una notable activitat periodística i esdevingut
un dels intel·lectuals més considerats del PSOE a Mallorca. El dia de la proclamació de la II
República, exercí interinament la batllia de Palma per malaltia de Llorenç Bisbal. A les eleccions
de maig de 1931, fou elegit diputat per la conjunció republicano-socialista. Durant la seva
gestió, s’aconseguí la propietat per a Palma del bosc i del castell de Bellver. Malgrat la seva
actitud pancatalanista, mantingué reticències quant a la concessió d'un estatut d'autonomia
per a les Illes. El mes d'abril de 1933, fou elegit compromissari per a l'elecció del president de
la República. El 19 de juliol de 1936, fou detingut al port de Pollença. Empresonat al castell de
Bellver, el mes de desembre fou traslladat a l'Hospital Provincial. Acusat falsament de
participar en la preparació d'un inexistent moviment soviètic, el 16 de febrer de 1937 fou
condemnat a mort i afusellat el dia 24.
“El penúltim dia quan [Emili Darder] dinava li digueren que l’havien de matar. El darrer
capvespre, l’esposa i la filla el passaren al seu costat. La filla tenia 15 anys. El dia abans havia
dit a l’esposa: ‘Demà si vens a veure’m porta’m pernil, formatge i figues seques’. Després de
dir-se adéu, l’esposa tornà enrere, i pujà tres cops l’escala repetint el comiat. Ell encara li digué:
‘si tens coratge, vine a la nit’. Mentrestant li expropiaren la casa, el laboratori, mobles i una
valuosa biblioteca”3.
3 Forteza-Rei, Josep (1976) “Semblança biogràfica del Dr. Emili Darder” a Lluc. En línia: http://www.fideus.com/Dr%20Emili%20Darder%20.pdf [Consulta dia 8 d’abril de 2017]
15
HEINZ KRASCHUTZKI
Heinz Kraschutzki (1891 - 1982) va ser un pacifista i antifeixista alemany. Figura misteriosa i
personatge emboirat que ha captat l’atenció de molts d’historiadors mallorquins de la Guerra
Civil. Únic alemany internat a Mallorca per raons encara no massa clares.
La història de la persecució i detenció de Kraschutzki va tenir lloc a l'època de la guerra civil
espanyola (1936-39), quan les relacions entre la Falange i simpatitzants nacionalsocialistes es
van intensificar. Kraschutzki era redactor en cap de la revista Das Andere Deutschland ( "L'altra
Alemanya"), des d'on va revelar documents secrets referents als nazis i al rearmament secret
del seu país. El seu llibre Memòries la els presons de la guerra civil a Mallorca (Miquel Font
editor, 2004, traduït al català) presenta passatges rellevants per a la historiografia espanyola
abans de la segona guerra mundial. Perseguit per la Gestapo i desnacionalitzat juntament amb
altres “indesitjables” com el mateix Albert Einstein, Kraschutzki va haver de fugir d'Alemanya.
Es va refugiar a Cala Ratjada (Mallorca), on es va trobar amb la seva família i va crear una
empresa relativament pròspera de "espardenyes de ràfia". Allà, però, va ser, segons
l'historiador espanyol Miquel Duran, el cònsol Dede, col·laborador dels nazis, que va seguir tot
el procés contra Kraschutzki.
Kraschutzki va conèixer la presó de Can Mir i la presó de Bellver; va ser allà on va conviure amb
presoners republicans. "La paradoxa del seu cas és que si hagués estat excarcerat i extradit al
seu país segurament hagués estat assassinat pels nazis." El fet de ser un pres de Francisco
Franco, encara que denunciat per un alemany, "li va salvar probablement la vida".
16
JOSEP JULIÀ I MARIA PASCUAL
Josep Julià tenia vint-i-dos anys quan el van assassinar. Casat. Treballava de mestre d'obres i
pertanyia a les Joventuts Socialistes Unificades. Pertany a una família especialment perseguida
per la dissort. La seva esposa, Maria Pascual, morí assassinada així com la seva cunyada i la
seva sogra. En canvi ell, ni tan sols després d'haver-se produït l'esclat militar intuïa aquest
destí. En un principi s'amagà a casa dels seus pares, en els Hostalets, però després sortí de
l'amagatall, perquè no hi havia motiu per témer cap represàlia. Sens dubte pecà d'ingenu.
L'empresonaren a Can Mir i més endavant el traslladaren al Castell de Bellver. Tot i així no va
perdre mai un cert optimisme. El vint de desembre del trenta-sis va escriure la darrera carta als
seus pares.
"... Deseo que paséis las fiestas de Navidad lo més alegres posible; si en éstas no estoy con
vosostros, espero que las fiestas de Pascua las pasaremos juntos".
Abans de la festivitat dels Reis l'assassinaren -tal volta dia cinc, que fou el dia que assassinaren
Maria Pascual- i possiblement les seves despulles reberen sepultura en el mateix indret on en
va rebre la seva esposa: el cementiri de Porreres. De tota manera els seus pares mai no
tingueren confirmació oficial de l'assassinat. De segona mà, això sí, saberen qualque cosa,
"Anit se n'han portat una camionada i els han afusellats a tots".4
4 Capellà, Llorenç (1989) Diccionari Vermell, Palma: Editorial Moll (pàg. 92 – 93)
17
PROPOSTA MUSEOGRÀFICA5
ELEMENT CENTRAL
Recollint les línies proposades al projecte museològic, l'espai de la sala IV s'organitza en dos
àmbits al voltant d'un element central que els delimita alhora que dota de coherència al
conjunt.
Aquest element central recrea de forma simbòlica els fets que varen tenir lloc dia 12 d'octubre
de 1936 al Castell de Bellver, al voltant de la bandera descrita anteriorment. Aquest element
central, està configurat a partir de dues banderoles de 2 x 5 metres d'alçada, translúcides i
col·locades en paral·lel: a la part inferior estan sobreimpreses dues banderes: mitja bandera
republicana a una banda i a l’altra banda mitja bandera nacional. La idea és que a la zona no
impresa amb bandera de lona es vegi a contraclaror la meitat de l'altra bandera impresa a la
lona de darrera, i a la inversa.
Les lones continuen impreses a la seva part superior amb referències escrites al·ludint als
noms dels presoners de Bellver que s’obtindran després d’una tasca de documentació
exhaustiva analitzant totes les fonts disponibles.
El conjunt es completa amb un anell central suspès , al qual s'adhereix una lona perimetral
impresa retro-il·luminada des de l'interior, que actua com a memorial recollint fotografies dels
presos republicans de la Guerra Civil tancats a Bellver.
Es proposa també completar aquest àmbit central ,a nivell de sòl, tractant l'àrea circular
projectada per l'anell superior com un canvi de textura I percepció a escatant el vernís de la
fusta.
ÀMBITS 1 I 2
Per al desenvolupament d'aquests àmbits es proposa un panel tipus, format per una planxa de
Dibond impresa de 0,80 x 2,20 m (a ajustar en funció de les necessitats) sobre un bastidor de
pi. El panell inclou una vitrina expositora que alhora fa la funció de peu del panell inclinat, pot
ésser utilitzada com retro il·luminada.
El total de panells vitrina al llarg de l'espai és de 6 unitats (en el cas de que hi hagués necessitat
d'ampliar continguts es podria disposar de dos panells més de paret) .
IL·LUMINACIÓ
La il·luminació de la sala així com dels elements es farà amb LEDs amb reguladors dimmer.
L'atmosfera a recrear és la d'un espai de reclusió, amb jocs de besllum I ombres, focalitzant al
5 Veure annex: plànols i esquemes
18
màxim els elements a il·luminar. Els buits de les finestres, ubicats a les troneres del mur, es
tractaran amb vinil obscur
MUNTATGE
El muntatge haurà de tenir en compte la dificultat d'accés que existeix a la torre. S'ha previst
que els elements més grans puguin ésser muntats I desmuntats en petites peces.
PRESSUPOST DE PRODUCCIÓ
A continuació detallem un pressupost estimatiu per capítols dels treballs a realitzar a la fase de
producció
CONCEPTE PREU APROXIMAT
FUSTERIA 4.900 EUR
VIDRES 1.600 EUR
IMPRESSIÓ PANELLS , LONES, VINILS 2.600 EUR
IL·LUMINACIÓ 4.000 EUR
TRANSPORT I MUNTATGE 2.500 EUR
TOTAL 15.600 EUR
PROPOSTA INICIAL DE PECES A EXPOSAR
Panells explicatius
Fotografies dels presoners de Bellver
Inscripcions dels presoners a les columnes del pati d’armes del Castell (reproducció o
fotografies)
Làpida commemorativa del camí construït pels presoners de Bellver (reproducció o
fotografia)
Correspondència dels presoners (o reproducció)
Cartell de propaganda bàndol republicà “Els rumors maten” (o reproducció)
Cartell de propaganda bàndol nacional títol “España, grande y libre” (o reproducció)
Creu de llautó amb inscripció “Amo a España” 1936-1939 (o reproducció)
Causes judicials (o reproducció)
Fitxes dels presoners (o reproducció)
Estoig de la bala que va matar a Emili Darder (o reproducció)
Infografies o reproduccions gràfiques de les condicions de vida al Castell
Hemeroteca (o reproduccions)
19
CONSERVACIÓ PREVENTIVA
Tot i que la majoria d’objectes exposats seran reproduccions de documents, el fet de comptar
amb un espai museal d’alt valor patrimonial requereix assegurar unes condicions mínimes de
conservació preventiva integral que impliquin el control de les condicions ambientals, la
prevenció de plagues i el control lumínic. Així mateix, serà necessari dur a terme un control de
l’aforament, facilitat en aquest cas per la limitació de les visites a la torre de l’homenatge.
- Control de les condicions ambientals
o Temperatura
o Humitat relativa
o Contaminació
- Prevenció de plagues
o xilòfags i cerambícids
- Control lumínic (entre 50 i 200 lux)
Gel de silici com a material higroscòpic que permet controlar la humitat en espais tancats.
PÚBLIC PREVIST (PERFIL DEL VISITANT POTENCIAL I PREVISIÓ D’AFLUÈNCIA)
El públic previst per a visitar aquesta exposició és el de grups tancats que visitaran l’espai amb
cita prèvia acompanyats de guia o personal del Castell de Bellver. Es preveu, per tant, una
afluència controlada i limitada.
RECURSOS DE MEDIACIÓ
Es planteja dur a terme una exposició documental, amb continguts rigorosos fruit d’una
investigació exhaustiva, però presentada de manera visual i atractiva per tal de captar l’atenció
dels visitants essent alhora útil i profitosa.
S’afegiran codis QR (fàcilment desxifrables amb una senzilla aplicació mòbil) als diferents
panells expositius per tal de que els visitants interessats en ampliar informació puguin accedir
de forma directa a aquesta informació addicional que es trobarà allotjada a la web del Castell
de Bellver.
TEXTOS I TRADUCCIÓ
Els continguts d’aquesta exposició estaran redactats en català, castellà i anglès.
20
Per tal de resoldre les limitacions que imposa l’espai, es planteja com a solució que els textos
principals dels panells siguin únicament en català i que les traduccions dels mateixos (en
castellà i anglès), estiguin a fulles de sala plastificades ancorades als panells corresponents, a
més de ser descarregables des dels telèfons mòbils mitjançant codis QR.
RECURSOS DIDÀCTICS
La importància de l’educació i la formació en l’àmbit cultural és destacada per la UNESCO6 que
li reconeix un paper essencial per a construir els “baluards per la pau7”, a més de reconèixer
l’educació i la cultura com a essencials per a un vertader desenvolupament del individu i la
societat.
Essent ben conscients de la importància de la didàctica en els espais expositius, es crearà un
quadern didàctic amb adaptació de continguts per a Educació Primària i Educació Secundària
(que també podrà ser utilitzat durant les visites familiars amb nins), disponible per a ser
descarregat des de la pàgina web del Castell de Bellver.
6 Los derechos culturales. Declaración de Friburgo,Paris,1998, UNESCO
7 Declaración de México sobre políticas Culturales de 1982 sobre las políticas culturales. Conferencia mundial sobre
las políticas culturales, México D.F.,26 de julio-6 de agosto de 1982 Article 6 i 50.
21
MEMÒRIA I SISTEMA D’AVALUACIÓ (NIVELL D ’INTERÈS I DE COMPRENSIÓ DELS
CONCEPTES BÀSICS)
MEMÒRIA
Tot el procés de creació de l’exposició serà documentat en una memòria on es recollirà la
descripció detallada de la mostra: marc conceptual, conceptualització, justificació, objectius
establers, pressupost, recull dels textos...
Així mateix també es documentarà el desenvolupament de les diferents fases del projecte i
muntatge expositiu mitjançant una descripció detallada i s’il·lustrarà amb fotografies del
procés i del resultat final.
SISTEMA D’AVALUACIÓ
El públic és l’element justificador, la raó darrera de l’existència del museu i de les seves
funcions i serveis a nivell socio-cultural.
En tant que com s’ha vist l’exposició és un mitjà de comunicació fonamental, l’atenció
dedicada al visitant, a l’estudi de públic, el seu perfil i al nivell d’interès i comprensió de la
mostra és primordial.
Com a mitjà de comunicació i diàleg, l’exposició crea una interacció entre ella mateixa i el
visitant, que es manifesta en la repercussió o impacte d’aquella en el comportament d’aquest.
Per aquest motiu, és responsabilitat del centre museístic dur a terme els mètodes d’anàlisi
necessaris per tal de conèixer el perfil de públic que el visita, quin impacte ha tengut
l’exposició, quin aprofitament ha fet d’ella, etc.
En el cas de l’exposició que aquí es planteja es proposa dur a terme una avaluació sumativa
per a analitzar l’efectivitat de l’exposició mitjançant:
- Enquestes auto-subministrades
- Anàlisi quantitatiu del nombre de visitants i peticions per a realitzar les visites
Aprofitant que l’exposició serà sempre visitada per un grup amb guia, el mètode proposat
d’avaluació serà la realització d’una petita enquesta auto-subministrada per part d’aquest
guia del grup.
El guia, a partir de la seva pròpia percepció i observació del seu grup durant la visita,
contestarà a unes senzilles preguntes relacionades amb:
- El perfil del públic
o Nombre de persones
o Rang d’edat aproximat
o Procedència
- Experiència durant la visita
o Interès demostrat pel públic (formulació o no de preguntes...)
o Nivell de comprensió de l’exposició
o Nivell d’atenció mostrada
22
o Interacció amb els elements expositius (lectura dels textos dels panells,
observació de fotografies i objectes, etc.)
23
CALENDARI 2017
ABRIL MAIG JUNY JULIOL AGOST SETEMBRE OCTUBRE NOVEMBRE DESEMBRE
Conceptualització i objectius
Elaboració del guió definitiu
Selecció dels recursos documentals i gràfics
Supervisió de la confecció dels elements expositius
Acte de presentació de l’exposició i commemoració del dècim aniversari8
Disseny, instal·lació i muntatge
Inauguració de la sala
Inici de l’anàlisi i avaluació
8 Acte previst el 20 d’octubre coincidint amb el dècim aniversari de l’acte commemoratiu dels presos republicans a Bellver
24
TRAJECTÒRIA DE L’EQU IP9
L’EQUIP DE MUTUS
MUTUS SERVEIS CULTURALS S.L.
Mutus neix el setembre de 2015, aquesta és una empresa jove, que compta amb un equip
qualificat de professionals amb una llarga experiència en el sector cultural.
Mutus està dedicada a la gestió cultural i a la museografia.
ANTONI MIR MARÍ
Director – Mutus
Professional del cinema i de la indústria audiovisual. Ha treballat com a productor, director i
guionista. Va estudiar a la Universitat de Southampton (UK) on es va llicenciar l’any 2006 en
Comunicació Audiovisual i Cinema i on va obtenir el premi a millor projecte de fi de carrera
amb el curtmetratge “Pretèrit Perfecte.” El 2007 es va traslladar a Barcelona estudiar Direcció
de Fotografia Cinematogràfica a l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya
(ESCAC). El 2009 va atendre un curs de la Media Business School a Rio de Janeiro de
coproducció de pel·lícules entre Amèrica Llatina i Europa. En la seva filmografia com a
guionista i director destaca “L’Obra d’un Gegant”, documental de 52’ presentat per Michael
Douglas, premi Das Goldene Staddtor al millor documental de la ITB de Berlin (2012), i el
documental “L’Obra i els dinosaures” (2016).
ANA FERRERO- HORRACH
Documentació, investigació i creació de continguts
Llicenciada en Història de l’Art, actualment està realitzant un doctorat sobre gestió cultural i
estudis de públic als museus a la Universitat de les Illes Balears. Màster en mercat i taxació
d’art i en Investigació en Gestió Cultural. Premi Ciutat de Palma 2015 en Investigació en la
branca d’Humanitats i Ciències Socials. Col·laboradora del Grup de Recerca "Patrimoni
audiovisual, mass-media i il·lustració" de la Universitat de les Illes Balears. Docent de
l'assignatura "La crítica d'art i el seu exercici" en el Màster en Estudi i Gestió d'Art
Contemporani (MPCMEGAC). Beca "Culturex 2015" en institucions culturals d'excel·lència
atorgada pel Ministeri de Cultura, al Departament de Projectes Artístics i Accions Culturals de
la Galeria Nacional Centre d'Art Jeu de Paume de París. Comissària del projecte BetArt 2016
d'art urbà per l'Ajuntament de Calvià així com de l’exposició “Virulències” al Centre de Cultura
Sa Nostra i a Sa Riera. Fundadora de la plataforma de projectes i serveis freelance de gestió
cultural "Ciceró dArt. Investigació, comunicació i gestió cultural creativa "a Palma.
9 Adjunts els CV dels investigadors a l’annex
25
ESTHER MAS ADROVER
Documentació, investigació i producció
Llicenciada en Història de l’Art i especialitzada en projectes culturals i comunicació de la
Cultura Històrica. Ha treballat a l’àmbit públic i privat sempre dins el món de la cultura.
Destaca la seva tasca al Departament d’exposicions del Museu d’Art Contemporani de
Barcelona, realitzant tasques d’investigació, catalogació i localització d’obres per a projectes
expositius. A Mallorca ha realitzat projectes expositius per CulturUP, actualment en catàleg.
També ha participat en tasques de museologia per a la Cartoixa de Valldemosa i per l’exposició
també comissariada per MUTUS “El despatx de Francesc de Borja Moll”.
BARTOMEU CANYELLES CANYELLES
Assessor històric
Llicenciat en Historia i Doctorat el 2013 en Història Contemporània per la Universitat de les
Illes Balears, amb la qualificació de Cum Laude. Destaca com a investigador i Comissari per a
projectes expositius, els més recents , “Notes al marge” a la Casa Museu Llorenç de Villalonga i
“L’objecte sonor. Seixanta anys de grafisme musical a l’Arxiu de la Imatge i So” i “Bonet de
Sampere 1017-2002. El Duc del Swing”. També ha participat a nombroses publicacions i ha
estat cap de redacció de la revista BIC a més de coordinar investigacions a la Universitat de les
Illes Balears.
TATUM&GOLOMB
Equip especialitzat en disseny I direcció de muntatges efímers I expositius.
JORGE ISAURRALDE TATÚM
Artista plàstic I dissenyador, guanyador del premi Ciutat de Palma de Còmic 2013.
GABRIEL GOLOMB
Arquitecte i dissenyador, guanyador del Premi Ciutat de Palma d'Arquitectura del 2007.
Junts han realitzat un ingent nombre de projectes expositius en l'àmbit local i internacional
destacant les exposicions "Irradiacions" a sa Llotja, "Walter Benjamin" al Casal Solleric,
"Pompeya y Herculano" a Mèrida I recentment han guanyat el concurs d'idees per realitzar
l'estand de les Illes Balears 2017 de l'ATIB.
26
CRUZ UGARTE
Llicenciada en Belles Arts (UPV/EHU, 1989 Leioa), dissenyadora gràfica e il·lustradora amb gran
experiència I trajectòria professional al voltant d'agències de publicitat I estudis de disseny a
Bilbao, Madrid, Barcelona i Mallorca. Dels seus darrers treballs destaquen 5LLULL5 a l'Arxiu
Municipal, Intervenció gràfica a La Cartoixa de Valldemossa I l'exposició Iluminate! al el Casal
Solleric.
ANTONIO GÓMEZ CAMARENA
Il·luminador des de 1992, desenvolupa la seva trajectòria professional al món del teatre I de les
exposicions. Durant més de 16 anys ha realitzat la il·luminació de totes les exposicions I actes
de caràcter cultural de CaixaForum. De forma autònoma, ha participat com a il·luminador a les
exposicions més rellevants de Palma ( (Casal Solleric, Sa Llotja, Museu Palau March, Castell
Bellver, etc.) I com il·luminador permanent de la Cia. Iguana Teatre.
27
PRESSUPOST
28
FONTS DOCUMENTALS (PRIMERA RECERCA INICIAL)
Per a l’elaboració dels continguts d’aquest projecte, i en vistes a l’elaboració dels continguts
finals de l’exposició, s’han consultat diverses fonts a més de tot un conjunt d’obres
bibliogràfiques.
FONTS ARXIVÍSTIQUES
- Arxiu Històric Nacional de Madrid, on es conserva la documentació de la “Causa general”.
Consulta imprescindible en tot el que fa referència a Mallorca.
-Arxiu de l’Hospital Provincial de Palma, es consultaran els expedients dels presoners de
Bellver.
- Arxius de la Capitania General. Repressió política dels presos en general i dels presos de
Bellver en particular: es conserven els sumaris i les sentències dels Consells de guerra que van
tenir lloc a Mallorca.
- Arxiu del Regne de Mallorca. Documentació relativa als Tribunals de Responsabilitats
Polítiques, que van funcionar a nivell provincial. Important per entendre les dimensions i
funcionament de la repressió econòmica.
- Arxiu del Jutjat Militar Territorial número 33 de Ciutat. Documentació relativa a les causes
judicials dels processos sumaríssims als que van ser sotmesos ciutadans de les illes.
- Arxiu de la Presó Provincial de Palma. Estudi dels presos que va acollir Bellver, els expedients
d’empresonaments entre els anys 1936 i 1939. D’aquí es pretén extreure informació per tal de
documentar amb noms i causes els 800 presos de Bellver. Aquesta informació es contrastarà
amb els noms de presos que es poden llegir a les juntes de les columnes del pati d’armes del
Castell de Bellver, creuant-la amb la documentació extreta de l’Arxiu de la presó Provincial.
- Arxiu de l’Empresa Funerària Municipal de Palma. Documentació relativa al període de la
Guerra Civil. Llibres de registre d’entrada de defuncions del cementiri de Palma entre els anys
1936 i 1939. Podrem disposar de més informació sobre de quin partit polític era la persona
difunta, on va ésser executat així com l’edat entre d’altres.
- Arxiu de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca (ARMHM),
gràcies a Maria Antònia Oliver, Presidenta de l’Associació, i a Manel Suarez:
- Disc dur amb les Causes judicials dels presoners republicans a Mallorca durant la
Guerra Civil
- Base de dades de les víctimes de la repressió de la Guerra Civil a Mallorca.
- Documentació diversa: actes de defunció, cartes emeses des de diferents centres de
reclusió de Mallorca en el període 1936-1939, fotografies, etc.
- Arxius fotogràfics
- Col·lecció de fotografies Miquel Font
29
- Col·lecció de fotografies. Arxiu de la Imatge i el So
- Instituto Luce d’Itàlia
- Arxiu Von Gablenz
PUBLICACIONS
Provincials i locals
- Aquí Estamos. Inicialment, revista mensual clandestina de la Falange Espanyola de les
JONS de les Balears i després òrgan oficial de la Falange.
- Memòria Civil (1936 1986), Mallorca en guerra. Suplement dominical del diari
Baleares, Publicació digitalitzada disponible en línia. Articles, entrevistes, testimonis i
fotografies sobre la Guerra Civil a Mallorca, la repressió i els seus protagonistes
- Lluc: publicació mensual il•lustrada, Palma (de 1912 fins avui dia), castellà i català.
Internacionals
- Die Weltbühne, revista política, d’art i economia. Notícia de l’empresonament de
Heinz Kraschutzi a Bellver (10 d’octubre de 1936)
- Pariser Tageszeitung, num. 121 periòdic dels emigrats alemanys.
DOCUMENTALS
-Memòria i oblit d’una Guerra (2008)
Allò més preuat que recull “Memòria i oblit” són les histories de vida, testimonis reals i
presencials dels fets, alguns d’ells ja desapareguts i per tant d’un gran valor testimonial.
Memòria i oblit es converteix en la primera compilació audiovisual dels esdeveniments i els
testimonis que ha deixat la Guerra Civil a Mallorca. L’esforç de la producció s’ha plasmat en la
recollida d’imatges de diferents arxius audiovisuals d’època com el NO-DO, l’Instituto Luce
d’Itàlia, o l’Arxiu de la Imatge i el So del Consell de Mallorca, així com arxius privats com els de
la biblioteca March i el de Miquel Font.
-Nosaltres els vençuts (2004)
Es tracta del primer documental realitzat a les Illes Balears al voltant de la Guerra Civil a
Mallorca. El documental, per primer cop, dóna llum a aquests fets davant les càmeres
cinematogràfiques, entrevistant fins a 13 testimonis directes d’aquells anys, d’aquella
repressió. Combina les experiències i les denúncies dels entrevistats amb fragments de
documentals, imatges fixes, documents oficials, premsa, etc, de l’època, tot un material
obtingut d’arxius personals, d’arxius oficials i de filmoteques. El documental abasta els primers
18 anys del franquisme.
Reixes en la memòria (2004) Documental sobre els camps de concentració del franquisme,
imatges i sobretots testimonis de persones que varen recórrer els camps de concentració. És
un documental que desmitifica la falsa memòria que va construir el Franquisme a Espanya.
Testimonis que parlen sobre el dia a dia i l’estructura d’aquests camps de concentració.
30
EXPOSICIONS
-Aurora Picornell (1912-1937). Història i memòria.(2017) Exposició comissariada per David
Ginard a l’Arxiu General del Regne de Mallorca .
- Emili Darder: Coherència i Compromís (2011). Accés als continguts de l’exposició, que gira
entorn a la figura global de Darder i al seu perfil més humà.
31
BIBLIOGRAFIA INICIAL
BIBLIOGRAFIA GENERAL
GUERRA CIVIL A MALLORCA (QÜESTIONS GENERALS)
- Alzina, Jaume [et. Al] (1994) Història de Mallorca, volum II. (2ª edició). Palma: Editorial
Moll
- Cardona, G. [et. Al] (1987) La Guerra Civil del 1936. Quaderns Cultura de Fi de Segle.
Palma: Ajuntament de Palma
- Massot I Muntaner , Josep (2002) Aspectes de la guerra civil a les Illes Balears.
Barcelona: l’Abadia de Montserrat
- Preston, Paul (2006) Guerra Civil Espanyola. Barcelona: Editorial Base
BIBLIOGRAFIA ESPECÍFICA
MALLORCA DURANT LA GUERRA CIVIL
- Capellà, Margalida (2014) Veus Republicanes : Memòria de la Guerra Civil a Mallorca
(1936-1939). Palma: Lleonard Muntaner Editor
- Consell de Mallorca (2009) L’exili republicà: política i cultura: actes de les Jornades
d’Estudi celebrades al Centre Cultural la Misericòrdia. Palma, 18 – 20 de novembre de
2009
- Ginard i Ferón,David (1991) “Centres de reclusió a la Mallorca en guerra (1936- 1939)”
a Randa, núm.28
- ---------------------------- (1997) La resistència mallorquina al franquisme. Director: Pere
Director: Pere Gabriel i Sirvent. Tesi doctoral. Palma: Universitat de les Illes Balears,
Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts
- ---------------------------- (2011) Dona, Guerra Civil i franquisme.Palma:Documenta Balear
- -----------------------------(2014) Entrevista a Guillem Vicens i Nicolau, el castell de Bellver,
presó durant la Guerra Civil. Treballadors, sindicalistes i clandestins: històries orals del
moviment obrer a les Balears, 1930 – 1950. Palma: Documenta Balear.
- ----------------------------- (2016) Aurora picornell: (1912-1937):de la història al símbol.
Palma: Documenta Balear
- Herranz Hammer, Albert; Roque, Joana Maria (2006) La Segona República a Mallorca,
Palma: Miquel Font Editor
- Julia, Santos (Cord.) (1999) Víctimas de la guerra civil. Madrid: Temas de hoy
- Massot Muntaner, Josep (1976) La Guerra Civil a Mallorca. Barcelona: Publicacions de
l’Abadia de Montserrat.
- --------------------------------- (1978) Cultura i vida a Mallorca entre la Guerra i la
Postguerra (1930-1950), Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
- ----------------------------------(1985) “La primera etapa de la repressió feixista a Mallorca
(juliol-setembre de 1936)”,Barcelona, Randa, núm. 20, pàgines 155-183.
- --------------------------------- (1987) El desembarcament de Bayo a Mallorca, agost-
setembre de 1936, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
32
- --------------------------------- (1987) “La Diòcesi de Mallorca durant la Segona República i
els primers anys de la Guerra Civil”, Barcelona, Randa, núm. 22
- --------------------------------- (1988) Vida i miracles del Comte Rossi. Mallorca, Agost-
Setembre de 1936. Màlaga, gener febrer de 1937. Barcelona: Publicacions de l’Abadia
de Montserrat
- ---------------------------------- (1989) Georges Bernanos i la guerra civil. Barcelona:
Publicacions de l’Abadia de Montserrat
- ---------------------------------- (1991) El bisbe Josep Miralles i l'església de Mallorca: de la
dictadura a la guerra civil. Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat
- ---------------------------------- (1995) El cònsol Alan Hillgarth i les illes Balears (1936-1939),
Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
- ---------------------------------- (1996) El primer franquisme a Mallorca: guerra civil,
repressió, exili i represa cultural,Barcelona:Publicacions de l’Abadia de Montserrat
- ---------------------------------- (1996) Mallorca durant la Guerra Civil: 1936-1939, Palma:
Documenta Balear, 1996.
- ---------------------------------- (2002) Aspectes de la Guerra Civil a les Balears, Barcelona:
Biblioteca Serra d’Or, Publicacions de l’Abadia de Montserrat
- --------------------------------- (2005) Guerra civil i repressió a Mallorca. Palma: Hora Nova
- Riera Sorell, Gabriel (1991) Crònica d’un presoner mallorquí als camps de concentració
1936-1942. Palma: El Tall
- Rigo Bonet, Joan (2011) La isla de Cabrera y la Guerra Civil: peripecias de una familia
mallorquina bajo el primer franquismo. Palma: Documenta Balear
- Suárez, Manel (2012) La presó de Can Mir: un exemple de la repressió feixista durant la
Guerra Civil a Mallorca. Palma: Lleonard Muntaner
- Suárez, Manel (2015) Suborns i tretes a la presó de Ca Mir, 1936-1941: noves
aportacions. Palma: Lleonard Muntaner
EL CASTELL DE BELLVER, PRESÓ DURANT LA GUERRA CIVIL A MALLORCA
- Sastre Moll, J. (2001) Realitzacions urbanístiques de Jaume II i el castell de Bellver de la
ciutat de Mallorca. A Bellver 1300-2000. 700 anys del castell. Palma: Rúbrica.
DOCUMENTACIÓ I TESTIMONIS DE PRESONERS AL CASTELL DE BELLVER DURANT LA
GUERRA CIVIL A MALLORCA
- Cànaves Cifre, Pere; Garcia Salvador, Pepe (coord.) (2006) Artesania a les presons
feixistes [catàleg de l'exposició] : dibuixos, artesania, documents, fotografies... fets pels
presoners pollencins a les presons Feixistes (1936...). Palma: El Moixet Demagog-
Plaguetes del Raval
- Capellà, Llorenç (1989) Diccionari Vermell, Palma: Editorial Moll
- Casasnoves, Miquel Àngel (2007) Historia de les Illes Balears. Palma: Editorial Moll
33
- Company Mates, Arnau (2008) “Emili Darder Cànaves. El darrer batle republicà de
Palma” a Bibliografies de Mallorquins 21. Palma: Ajuntament de Palma
- Consell de Mallorca (2009) L’exili republicà: política i cultura: actes de les Jornades
d’Estudi celebrades al Centre Cultural la Misericòrdia. Palma, 18 – 20 de novembre de
2009
- Font Jaume, Alexandre (1987) “Alexandre Jaume” a Biografies de Mallorquins 14.
Palma: Ajuntament de Palma
- Ginard i Ferón, David (2014) Entrevista a Guillem Vicens i Nicolau, el castell de Bellver,
presó durant la Guerra Civil. Treballadors, sindicalistes i clandestins: històries orals del
moviment obrer a les Balears, 1930 – 1950. Palma: Documenta Balear.
- Herranz Hammer, Albert i Roque Company, Jona Maria (2006) La segona República a
Mallorca: El temps. Elsfets i els protagonistes. Palma: Miquel Font Editor
- Kraschutzki, Heinz (2004) Memòries a les presons de la Guerra Civil a Mallorca. Palma:
Miquel Font Editor
- La Fuente, Isaias (2002) Esclavos por la patria. Madrid: Temas de Hoy
- Massot i Muntaner, Josep (1990) Els escriptors i la Guerra Civil a les Illes Balears.
Barcelona: Abadia de Montserrat
- Oliver, Antoni (1986) “Els moderns jovellanos” a Memòria Civil 34 (suplement a
Baleares, 24 d’agost de 1986) pàg. VIII
- Oliver , Antoni (1986) “La vida als camps de concentració a Mallorca”. Memòria Civil,
núm. 44, 2 de novembre de 1986.
- Paredes, Javier (2010) Historia Contemporánea de España. Barcelona: Ariel
WEBGRAFIA INICIAL
Fideus Republicans http://www.fideus.com/mapa%20fideus%20republicans.htm [Consulta dia
18 d’abril de 2017]
- Forteza-Rei, Josep (1976) “Semblança biogràfica del Dr. Emili Darder” a Lluc. En línia:
http://www.fideus.com/Dr%20Emili%20Darder%20.pdf [Consulta dia 8 d’abril de
2017]
34
ANNEX
