REALITZACIÓ I INTERPRETACIÓ DE TALLS GEOLÒGICS · Què és un tall geològic 3 Els talls geològics són la representació gràfica, en un pla vertical, de la interpretació de

REALITZACIÓ I INTERPRETACIÓ DE TALLS

GEOLÒGICS

CURS ICE UAB/SPCN 2017-18

1-12-2017.

Joan Picart Boira

ÍNDEX

2

1. Introducció. Definició de tall geològic

2. Informació per a fer un tall geològic

3. Com s’elabora i interpreta un tall geològic

4. Exemples

5. Bibliografia

Treballs pràctics

Què és un tall geològic

3

Els talls geològics són la representació gràfica, en un pla vertical, de lainterpretació de la disposició dels materials en el subsòl.

És una secció del terreny on es representen els diferents tipus de roques, la seva constitució, estructura interna i les relacions geomètriques entre elles.

La informació representada i interpretada als talls geològics hade ser coherent amb la del mapa geològic

Els talls es construeixen mitjançant la projecció en fondària de les dadesobtingudes en superfície, essencialment la posició dels contactes, lesmesures del cabussament de les capes i les relacions entre els diferentsvolums rocosos

1- Introducció. Definició de tall geològic

Exemple de tall geològic

41- Introducció. Definició de tall geològic

Informació necessària per elaborar un tall geològic

5

La construcció d’un tall geològic implica interpretar la disposició de les roques,tant en profunditat com damunt de la superfície topogràfica.

Es necessari disposar d’un mapa geològic ja existent o elaborar-lo.

Per a fer un mapa geològic es realitzen diverses fases de treball de camp, perobtenir les dades de les diferents unitats representades en un sector del territori.

2- Informació per a fer un tall geològic

Obtenció de dades al camp per a elaborar un mapa geològic

6

El geòleg fa una sèrie d’itineraris per reconèixer els diferents tipus de roques i amb una brúixola mesura el cabussament dels estrats, l’esquistositat, les falles etc..

La informació es representa en un mapa topogràfic de treball


Exemples de tipus de dades obtingudes al camp

7

Successió d’unitats litològiques

Mesures de cabussament de l’estratificació

Zona de plecs

PEm

Identificació de litologies

PEm


Exemple d’un mapa de treball

8

Mapa de treball

Mapa de treball més elaborat


Observacions de camp

9

KScm

Qv3

Contacte discordant


Punts d’observació al mapa geològic

10

Zona urbana

Unitat COgp

Antròpic

Unitat PEp Contacte sedimentari


Mapa geològic


Construcció d’un tall geològic

12

A partir de les dades que es troben implícites en una cartografia geològica,podem realitzar un tall geològic per a interpretar la continuïtat i les relacions enfondària entre unitats representades al mapa.

Per a realitzar un tall geològic es segueixen els següents passos:

• Es defineix la traça i orientació del tall.

• S’elabora el perfil topogràfic de la traça.

• Al damunt del perfil se situen els límits entre les diferents unitats cartogràfiques.

• Amb totes aquestes dades projectades s’elabora una interpretació de la disposició enfondària de les unitats geològiques que travessa el tall.

• La interpretació final es pot millorar si es disposa d’informació de subsòl, com poden ser pous d’aigua, sondatges geotècnics, sondatges petroliers, perfils sísmics ...

3- Com s’elabora i interpreta un tall geològic

Definir el traçat i l’orientació del tall

13

• L’orientació de la traça del

tall I - I’ és SSW-NNE

• Preferentment, la traça de la línia del tall ha de ser

perpendicular a les unitats litològiques i estructures.

I’

I

I’


Elaborar el perfil topogràfic

14

La construcció del perfil topogràfic del tall es potgenerar manualment, a partir d’un mapa topogràficon estan representades les corbes de nivell, oautomàticament utilitzant el model d’elevacions delterreny (MDT)


Definir l’escala vertical i horitzontal


Projectar al perfil la informació geològica

16

I’

I

NNE

I I’

SSW NNE


Signes convencionals

17

Són la representació gràfica delstipus de contactes entre les unitatscartogràfiques representades almapa geològic


Signes convencionals


Orientació de plans geològics. La de regla de la V

La relació entre l’estructura geològica i la topografia d’una zona ens permet conèixer l’orientació d’estrats, falles, plecs, encavalcaments ...

19

Horitzontals Verticals Cabussament a favor del pendent. La inclinació del pla és major que el pendent

Cabussament en contra del pendent


Sentit de cabussament i inclinació d’un pla

20

Determinar el sentit decabussament i inclinació d’un pla apartir de la seva traça en un mapatopogràfic


Situar al perfil els contactes i límits geològics

21

A

B


Situar al perfil els contactes i límits geològics

22

Qv1

Encavalcament

Qv1

ECgm KCcb2 KCMgc1KCMgc2

SSW NNE


ECcg

Estils estructurals més comuns

23

Les zones amb estructurasimple, l’abast de l’extrapolacióde les dades és més ampli ( a ib)

Les zones amb plecs, fallesnormals o encavalcaments,l’abast de l’extrapolació deles dades és menor (c, d, e if)

(a) Planar horitzontal o ambels estrats poc inclinats

(b) Plecs

(c) Falles normals i extensives

(d) Encavalcaments i fallescontractives

(e) Plecs amb clivatgeassociat

(f) Estructures de plegamental substrat paleozoic, alqual es superposensediments amb estructuraplanar. Tot el conjunt estàafectat per fallesextensives


Tall interpretat

24

B

A


Tall interpretat


Dades addicionals: sondatges, perfils sísmics …


Elaboració de la història geològica

27

A partir de les dades representades en un tall geològic i també afegint lainformació geològica d’una zona, podem deduir la successió temporal delsesdeveniments, es adir establir la història geològica.

Sedimentació de les unitats 3-2-6-11-4i 8

Fase tectònica amb basculament capal sud de les unitats anteriors.

Emersió i erosió

Sedimentació de les unitatscontinentals 5 i 10

Erosió actual


Tall geològic compensat

28

• Tall geològic, tall compensat i tall geològicrestituït a l’estat no deformat. Es mostra lasituació i la relació entre els volumsrocosos en diferents moments de la sevahistòria geològica, després i abans d’haverestat deformats

En un tall compensat ha de ser possible dedesfer la deformació per tal d’interpretar comeren disposades les diferents unitatsgeològiques abans de deformar-se. Aqueststipus de talls són retrodeformables.

4- Exemples

Tall geològic amb l’escala vertical exagerada

29

Quaternari

• Generalment, els sediments del quaternari tenen gruixos poc importants.

• En alguns talls geològics per poder-los visualitzar amb claredat s’exagera l’escalavertical.

4- Exemples

Tall geològic amb capes horitzontals

304- Exemples

Tall geològic amb contacte discordant

314- Exemples

Tall geològic amb falla

324- Exemples

Tall geològic amb plecs

334- Exemples

34

Tall geològic amb plecs

4- Exemples

Talls geològics realitzats amb programes d’ordinador

35

Informació de sondatges Bloc diagrama

Bibliografia i enllaços

Geología Práctica. Introducción al reconocimiento de materiales y análisis de mapas.2004. M. Pozo Rodriguez, J. González Yélamos y J. Giner Robles. Pearson EducaciónS.A

Introducción a la cartografía geológica (4º ED). R. Ramón Lluch, L.M. Martínez Torres yA. Apraiz

Método interactivo para la enseñanza de la cartografía geológica. A. Martínez y B.Colldeforns (1998) Enseñanza de las Ciencias de la Tierra (6.3) 270-278

Interpretation of Geological Structures through Maps. Powell,D. (1992)

http://biogeotesttoni.blogspot.com.es/2015/03/4-eso-tema-12-interpretacion-de-mapas-y.html

http://ocw.innova.uned.es/cartografia/cortes_geologicos/cog_01.htm

365- Bibliografia

37

MOLTES GRÀCIES

Documents

REALITZACIÓ I INTERPRETACIÓ DE TALLS GEOLÒGICS · Què és un tall geològic 3 Els talls geològics són la representació gràfica, en un pla vertical, de la interpretació de