Teories Ètiques - Nodo50 › filosofem › IMG › pdf › etica4diapo.pdfLes Teories Ètiques i la seua classificació Tracten de determinar què és el correcte o quin és el deure

Teories ÈtiquesTeories Ètiques

ÈtiquesÈtiquesdels drets dels drets

ÈtiquesÈtiquesdel benestardel benestar

Debat entre ètiques dels drets i ètiques del benestar Professora: Àngels Varó Peral 2

Les teories ètiques i la seua classificacióLes teories ètiques i la seua classificació

Definició:

Les teories ètiques són el resultat de les reflexions crítiques fetes sobre la moral vigent.

Teories ètiquesTeories ètiques



Trets: Pretenen fonamentar les normes i els judicis

morals amb: Un principi moral superior. Un bé suprem.

Les normes morals expressen obligacions: Afirmen que “quelcom” és un deure. Estructura gramatical: Totes les persones han de

fer X




Trets: Pretenen fonamentar les normes i els judicis

morals amb: Un principi moral superior. Un bé suprem.

Els judicis morals són judicis de valor: Expressen que “quelcom” és bo. La seua forma és “X és bo”.




Trets:

Les teories ètiques estableixen principis els quals justifiquen enunciats del tipus:

“Totes les persones han de fer X”

“X és bo”.




Classificació:

Criteri de classificació: resposta a la pregunta “què volem dir amb l'expressió ‘X és bo'?”

Tipus de teories:

les cognitivistes i

les no cognitivistes.



Teories Ètiques

Cognitivistes No Cognitivistes

Emotivisme

Prescriptivisme

Teleològiques Deontològiques

Ètica kantiana

Ètiques dels drets

Naturalistes

Intuïcionistes

Plató

G. E. Moore


Naturalistes

Subjectivistes Objectivistes

Sociobiologia

Darwinisme social

Eudemonisme

Hedonisme

Utilitarisme

Ètiques del benestar

Ètiques de l’excel·lència


Les Teories Ètiques i la seua classificacióLes Teories Ètiques i la seua classificació

Afirmen que “bo” no és cap propietat d'x.

L’enunciat del tipus “x és bo”:

No afirma res real sobre x.

Expressa:

Un determinat estat emotiu (com quan diem: “quina barbaritat!”).

Una ordre (com: “tanca la porta!”).

Teories ètiques no cognitivistesTeories ètiques no cognitivistes



Objectiu:

Determinar el fi de les accions humanes.

Proposar normes i principis que orienten en la consecució del fi. Estructura de les normes morals:

“Totes les persones han de fer X, perquè X és bo”. El deure (maximitzar el bé) deriva del que és bo. El valor de les accions està determinat pel fi. El fi justifica (fonamenta) les normes morals.

TeleològiquesTeleològiquesTeories ètiques cognitivistesTeories ètiques cognitivistes



Fins proposats:

El benestar humà.

La recerca de la bellesa, del bé.

L'autodesplegament, l'educació de l'areté.

L'autenticitat i la solidaritat.




Sostenen que el món dels fets i el món dels valors estan estretament connectats.

Teories ètiques naturalistesTeories ètiques naturalistes




Els termes morals expressen preferències subjectives.

“bo” és allò que representa les preferències, els interessos o els desitjos fonamentals dels individus i/o de les col·lectivitats.

subjectivistessubjectivistes


Teories ètiques naturalistesTeories ètiques naturalistes



Anul·len les preferències subjectives.

“bo” és:

Allò que beneficia l'espècie (naturalisme biològic: sociobiologia).

Allò que beneficia la societat concebuda com un organisme (naturalisme sociològic).


objectivistesobjectivistesTeories ètiques naturalistesTeories ètiques naturalistes



“bo” és una qualitat primària que no pot ser identificada amb cap propietat natural.

Els termes morals no poden representar qualitats “naturals” perquè hi ha una barrera infranquejable entre l'és i el deu.


Teories ètiques intuicionistesTeories ètiques intuicionistes



Tracten de determinar què és el correcte o quin és el deure.

Proposen obrar conforme a deures exigits per:

L'existència de principis dictats per la raó (ètica kantiana).

L'existència de drets resultat del consens o del contracte social (ètiques dels drets).

DeontològiquesDeontològiquesTeories ètiques cognitivistesTeories ètiques cognitivistes



L'estructura de les normes:

“Totes les persones han de fer (incondicionalment) X”.

El deure justifica les normes morals.




Són ètiques procedimentals:

No importen els resultats o les conseqüències derivades de l'aplicació de tals principis i drets.

El que és rellevant és el procediment per fer principis i normes:

Es tracta de determinar quines condicions es requereixen perquè una norma puga ser considerada “norma moral”.




Procediment:

Si una regla de conducta es volguda com un deure universal, la considerarem una norma moral legítima.




Les normes no sempre coincideixen.

Exemple: Casos d'eutanàsia:

Ètica teleològica: passarà per alt el principi del “respecte a la vida” per tenir en compte què desitja la persona.

Ètica deontològica: posarà el principi del “respecte a la vida” per damunt dels desitjos de la persona.

Teories ètiques cognitivistesTeories ètiques cognitivistes

Diferències entre Diferències entre teleològiques i deontològiquesteleològiques i deontològiques



Les raons amb les quals defensen la igualtat, la llibertat o el respecte a la democràcia no són els mateixes:

Qui accepta la igualtat com un principi fonamental inviolable, pot derivar a imposar l'igualitarisme amb menyspreu de les voluntats dels individus concrets.





Les raons amb les quals defensen la igualtat, la llibertat o el respecte a la democràcia no són els mateixes:

Quan s'entén el principi d'igualtat subjecte a la noció de benestar (com no inviolable), la possibilitat d’un “dèspota benèvol” desapareix, perquè aquest privaria de llibertat les persones i la llibertat és imprescindible pel “benestar”.




Eudemonisme d’AristòtilEudemonisme d’Aristòtil

Punt de partida: Concepció tripartida de la Concepció tripartida de la

naturalesa humananaturalesa humana:

La naturalesa–tal–com–és (naturalesa oposada a l'ètica)

que precisa d'una raó pràctica (prudència)

per ser transformada en la naturalesa–tal–com–podria–ser–si–abastés–el seu–télos.

Teories ètiques clàssiquesTeories ètiques clàssiques

Aristòtil (384-336 a.n.e.)


“Comportar-se bé”: actuar conforme a la virtut.

“Viure bé”: exercitar la funció pròpia de l'home.




Fi de les accions humanes:

Assolir l’eudemoniaeudemonia (felicitat):

Activitat de l'ànima conforme a una areté perfecta.

Inclou les nocions de:


La vida teorèticavida teorètica o contemplativa.

Activitat que només podrà realitzar una elit.




FFunció pròpia de l'home: la RaóRaó.

La seua activitat pròpia: la teoria (el raonament especulatiu sobre veritats immutables).

Activitat específicament humana (la vida bona):





Per assolir la “vida bona” cal comportar-se bé:

Cal posseir el coneixement (prudència) per: Practicar les virtuts i Adquirir l'hàbit de

comportar-se d'acord amb les virtuts.


Aplicar la regla del terme mitjà: Triar entre dos vicis, un per excés, l'altre per defecte Es tracta d'un terme mitjà subjectiu.




Com gaudir la vida bona?

Per triar de manera virtuosa entre plaers i dolors, cal:

Aplicar la regla del terme mitjà

Prudència


Prudència Saber com tenir en compte les circumstàncies per

aplicar principis generals a situacions particulars




Com gaudir la vida bona?

Per triar de manera virtuosa entre plaers i dolors, cal:

Aplicar la regla del terme mitjà

Prudència


Hedonisme d’EpicurHedonisme d’Epicur

Ètiques hedonistes:

Identifiquen el que és bo amb el plaer.

El fi de tota activitat humana és assolir plaer.

Epicur (341-270 a.n.e.)




Punt de partida:

Els ciutadans són desgraciats

Si superen els seus temors i frenen els seus desitjos, s'asseguraran els beneficis de la raó i seran feliços.

Epicur (341-270 a.n.e.)




Per a aconseguir la felicitat, l'home ha de portar una vida tranquil·la i assossegada.

Epicur (341-270 a.n.e.)




Per alliberar l'home de la seua por a la mort, als deus i al destí, va recórrer a l'atomisme de Demòcrit.

Per a frenar els desitjos vans i il·limitats, per abastar l’ataràxia (felicitat), proposa el plaer.

Epicur (341-270 a.n.e.)


Endavant



No fa sentit tenir por al destí, perquè:

La realitat és exclusivament material:

Les coses estan compostes d'àtoms que es mouen en el buit.

Els seus moviments són mecànics:

� Hi ha lloc per a l'atzar (llibertat).

� L’hedonisme nega el fatalisme i el destí.


AtomismeAtomisme



No fa sentit la por als deus, perquè:

Res no dirigeix la vida de l'home cap a un fi determinat.

Els déus existeixen, però no s'ocupen dels assumptes humans.


AtomismeAtomisme



No fa sentit tenir por a la mort, perquè:

L’ànima no és immortal:

L'ànima humana està composta d'àtoms.

En morir, els àtoms se separen. No pot haver-hi percepcions: la mort és la privació

de la percepció. La vertadera realitat pels éssers humans són les

sensacions mitjançant les quals captem les coses.

No cal témer els premis i els càstigs d'ultratomba.


AtomismeAtomisme

Tornar



Delimitació del concepte:

No es tracta dels plaers momentanis, sinó del plaer durador.

L’entén com absència de dolor.


El plaerEl plaer



Per triar correctament els plaers són necessaris:

Un art de calcular i

La prudència.


El plaerEl plaer



L’art de calcular amb prudència ens fa triar:

Els plaers estàtics (l'aponía o l'ataràxia) als dinàmics (a la fam li succeeix la sacietat).

Els plaers intel·lectuals als corporals, per la seua major durada: El cos només pot gaudir del plaer present. L'ànima (la ment), a més de percebre el plaer

present, anticipa i veu el plaer futur i reté en la memòria els plaers passats.


El plaerEl plaer



Cerca la permanència del plaer o absència del dolor.

Hem d'esforçar-nos per aconseguir el màxim plaer durador, l'ataràxia

Epicur proposa, per assolir la felicitat: un ascetisme moderat, l'autocontrol i la independència

Es tracta d’un refugi psicològic pel savi.


Tornar

El plaerEl plaer


UtilitarismeUtilitarisme

El terme "utilitarisme" es deu a què Bentham anomenà utilitat a la "propietat de qualsevol objecte de produir benefici, avantatge, plaer o felicitat".

La utilitat és:

El valor suprem.

La norma de conducta a què està sotmès qualsevol altre deure, norma o valor.

John Stuart Mill(1806-1876)

Jeremy Bentham(1748-1832)




Una acció és bona en la mesura que conduïsca a la felicitat de la col·lectivitat.

La felicitat és entesa com "benestar" o satisfacció de necessitats.

“X és bo” equival a “X produeix benestar”.






Concepció egoista de la naturalesa humana:

l'home sempre actua mogut pels seus propis interessos:

la recerca del plaer i

la fugida del dolor.






Per a resoldre els conflictes entre egoismes particulars, formula el principi d'utilitatprincipi d'utilitat.




“Pel principi d'utilitat s'entén aquell que aprova o desaprova qualsevol acció segons la tendència que mostre a augmentar o disminuir la felicitat d'aquell l'interès del qual estiga en qüestió; o, en altres paraules, segons promoga la felicitat o s'opose a ella”.Jeremy Bentham, Introducció als principis de la Moral i de la Legislació.



l'utilitarisme identifica la major felicitat de l'individu amb la recerca de la major felicitat per al nombre més gran d'individus.

Tracta de construir una societat on coincidisquen la recerca del plaer personal i la recerca de la major felicitat per al nombre més gran de persones.






Per a actuar i legislar èticament cal fer l'aritmètica dels plaersaritmètica dels plaers:

S'ha de fer un càlcul entre plaers i dolors de manera que el balanç resulte sempre positiu (major quantitat de plaer).

En triar entre diverses possibilitats, s'ha de considerar que la dignitat humana és el constituent essencial de la felicitat.






La propostaproposta de l'utilitarisme és: maximitzar la felicitat general.

Procurar que els plaers siguen gaudits pel major nombre possible de persones.

Procurar que els plaers siguen gratificants: que no comporten dolors, que siguen duradors i fecunds, que no s'esgoten en el moment

del seu gaudi o en si mateixos.John Stuart Mill

(1806-1876)




Immanuel KantImmanuel KantTeories ètiques clàssiquesTeories ètiques clàssiques

No és: “què és bo?”

És: “què he de fer?què he de fer?”

quines condicions n'ha de complir una regla de conducta per ser norma moral, és a dir, perquè obligue?

Kant (1724-1804)

Pregunta fonamental de l'éticaPregunta fonamental de l'ética



Les normes morals han de tenir validesa universal.

La forma o estructura lògica de les normes morals és:

“Totes les persones deuen (incondicionalment) fer X”.

L'interès individual no pot fonamentar la universalitat de les normes.

Kant (1724-1804)

TretsTrets



Rebuig de les ètiques teleològiques, perquè:

fan referència a preferències subjectives,

són elitistes i,

per tant, no són universals.Kant (1724-1804)

TretsTrets



Kant (1724-1804)

TretsTrets

El procediment per saber si una màxima subjectiva (“faça jo X”) pot ser norma moral és la seua universalitzabilitat (“facen totes X”).

Proposa una ètica deontològica i procedimental

Estableix un criteri únic (un procediment) per fonamentar normes morals.

L’imperatiu categòricimperatiu categòric.



Kant (1724-1804)

TretsTrets

El suïcidi no podria ser mai una norma moral perquè seria contradictori amb l'existència mateixa de la vida humana.

Criteri per determinar la validesa universal d'una norma:

Que la seua aplicació no genere contradicció.

Exemple de Kant:



Kant (1724-1804)

TretsTrets

L'imperatiu categòric suposa que el subjecte moral és autònomautònom.

Aquest subjecte moral és l'individu–consciència, la “bona voluntat” solitària.



Kant (1724-1804)

TretsTrets

L'ètica kantiana reposa sobre el postulat de la llibertatllibertat.

La llibertat és el fonament de l'acció moral:

No faria sentit obligar-se moralment si no es disposa de la capacitat de triar.


Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar

És una discussió sobre distintes concepcions de la llibertat.

Ètiques dels drets: llibertat negativa (el dret a què ningú interferisca en els nostres projectes de vida).

Ètiques del benestar: llibertat positiva (el dret a gaudir dels mitjans conduents a la realització de les nostres metes o fins).



Ambdós tipus de teories es caracteritzen per:

Fonamentar l'ètica en la racionalitat, i oblidar el paper dels sentiment humans.

Construir un model de persona egoista i il·lustrada, en la que se troben a faltar les virtuts de l'excel·lència, la magnanimitat o la solidaritat.


Ètiques dels dretsÈtiques dels drets

Són teories ètico-polítiques defensores de la justícia enfront del benestar.

No defensen la justícia en el seu significat tradicional.

Defensen les llibertats individuals.

Aquesta noció l'oposen a les de:

Benestar general.

Llibertat positiva.




Són les ètiques per antonomàsia des de la meitat del segle XX.

Perquè connecten amb una societat pluralista que:

Defuig del benestar particular i col·lectiu.

Prefereix vacunar-se contra tot tipus de paternalisme al·legant que “les persones tenen concepcions diferents i incommensurables del bé” (Rawls).




Proposen:

Defensar les vides i propietats dels individus particulars, les quals no poden ser sacrificades per atendre el benestar general.

I com el benestar general és la suma dels interessos i gaudis particulars, sembla profitós recórrer no sols a determinades regles (no matar, no mentir...) que han de ser respectades, sinó també a determinats drets fonamentals (a la vida, a la subsistència, a la llibertat, al benestar...) que no han de ser sacrificats en nom del benestar general.




Representants:

La teoria de la justícia de Rawls.

L'ètica comunicativa d'Apel i Habermas.


Endavant


Pretensió:

Superar l’intuicionisme:

L'única via de coneixement de la justícia és la intuïció.

Superar l'utilitarisme: Rawls pretén que ningú no admeta institucions i normes

que permeten que les privacions d'algunes persones es compensen mitjançant un major bé per a totes en general, ja que el fet que algunes hagen de tenir menys a fi que altres prosperen pot ser avantatjós, però no just.

Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques dels dretsÈtiques dels drets

Ètica de la justícia. RawlsÈtica de la justícia. Rawls


Punt de Partida: Concep la societat com un sistema de

cooperació entre persones lliures i iguals que persegueix la perfecta satisfacció dels interessos dels seus membres.

Objectiu: Establir uns principis de justícia per poder dir

quan poden considerar-se justes certes normes, institucions socials, etc.




Concepció de la legitimitat:

Una llei és legítima quan és conseqüència d'un pacte originari (contracte social) entre els individus que composen la societat.

La idea de contracte social remet a una posició original hipotètica.




En la posició original:

Un conjunt d’éssers humans, sense d'interès els uns pels altres, es reuneixen per construir una societat on tots troben convenient viure.

Els individus han d'establir els principis de han d'establir els principis de justíciajustícia que legitimen un sistema legislatiu.

Per assegurar l'existència de condicions d'imparcialitat i d'universalitat, introdueix el concepte de "vel de la ignorànciavel de la ignorància“.




No han de saber: El lloc que ocuparan en la

societat. La seua sort en la distribució

de capacitats naturals. Les dades particulars del seu

pla racional de vida. Els traços especials de la

seua psicologia. Les condicions de la seua

societat.

Han de saber: Que la societat està subjecta

a les condicions de la justícia. Els fets generals sobre la

societat humana. Els principis de l'economia

política. Les bases de l'organització

social. Les lleis de la psicologia

humana.

Funció del vel de la ignorànciavel de la ignorància Fer tabula rasa de tots els interessos particulars a

l'hora de triar els principis de la justícia.




Contracte social:

Que ningú no gaudisca de majors privilegis, per tal d'assegurar-se unes condicions de vida el menys desfavorables possible en cas que la seua posició fora la pitjor situació imaginable.

Pressuposa l'adopció de la regla “maximin”regla “maximin”: procurar obtenir el millor en la pitjor situació concebible.




Els individus trien dos principis:

El principi d'igualtat: assegura el màxim de llibertat de cada persona, compatible amb el màxim de llibertat de totes les altres.

El principi de diferència: Té a veure amb la distribució de béns en la societat.


Endavant



Principi de la igualtat: Cada persona ha de tenir un dret

igual al més ampli sistema total de llibertats bàsiques, compatible amb un sistema semblant de llibertat per tots.


Tornar



Principi de la diferència: Les desigualtats econòmiques i

socials han de ser estructurades de manera que: major benefici dels menys

avantatjats, d'acord amb un principi d'estalvi just, i

els càrrecs i les funcions siguen assequibles a tots, sota condicions de justa igualtat d'oportunitats.


Tornar



Definició de justícia (“justícia equitativa”)

Situació en què tots els valors socials siguen distribuïts igualitàriament, llevat que una distribució desigual beneficiés tots els membres de la societat.




Conclusió: Aquest concepte de justícia

és superior al de l'utilitarisme

La justícia s'obté en aplicar la regla maximin en la resolució de conflictes per: La llibertat. La igualtat d'oportunitats. La renda. La riquesa...


Tornar



Reformulació de l'ètica kantiana Feta els anys 70 per:

Karl Otto Apel Jürgen Habermas.

Principals modificacions: Substitució de la “bona voluntat” solitària de Kant

per una “comunitat ideal de diàleg”. Fonamentació de la universalitat de les normes

morals en l'acció comunicativa.


Ètica comunicativa o discursivaÈtica comunicativa o discursiva


Comunitat ideal de diàleg:

Definició:

Comunitat on hi ha:

Llibertat d'expressió (absència de repressió).

Igualtat entre els parlants.

Rols intercanviables com a expressió del principi d'universalització.

Representa el paper de l'ideal de justícia.




Criteri de validesa de les normesètiques:

L'acció comunicativa.

Un acord només serà racional o vàlid si la discussió pressuposa l'autonomia inalienable de cada individu.




L'ètica discursiva és una reflexiósobre el procediment per declararquines normes són correcteso racionals. Tal procediment es recolza en el diàleg.

Si el diàleg racional fora possible (un diàleg sense discriminacions ni desigualtats) totes les lleis o normes procedents de tal diàleg serien legítimes.




Imperatiu categòric: Una norma serà tant més vàlida

quan la situació en què ha estatconsensuada es troba més prop de la comunicació ideal.

Formulació de l'imperatiu categòric: Obra només segons una màxima tal que pugues

suposar que les conseqüències que resultarien del seu seguiment universal, podrien ser acceptades sense coacció per totes les afectades.




A diferència de l'ètica de Kant,aquesta teoria ens diu que hemde tenir en compte: les conseqüències de les accions en aplicar la

suposada norma, i

els interessos dels individus.

Aquesta ètica no vol ser només una ètica de la intenció, sinó també una ètica de la responsabilitat.




És una ètica procedimental:

El diàleg és el procedimentper trobar la norma vàlida.

El propòsit del discurs no és només trobar consens sobre els principis, normes i valors morals, sinó també sobre quins interessos dels individus poden considerar-se universalizables.




El caràcter deontològic de l'èticadiscursiva és definit així per Apel:

És deontològica en la mesura queplanteja la pregunta pel que ésobligatòriament degut per a tots, prèviament a la pregunta platònic–aristotèlica –i novament utilitarista– pel télos de la vida bona, per exemple, per la felicitat de l'individu o d'una comunitat.


Tornar



Són noves aportacions de l'utilitarisme

Debat contemporani entre drets i benestarDebat contemporani entre drets i benestar Ètiques de benestarÈtiques de benestar

DefinicióDefinició


Ofereixen un concepte ampli de benestarconcepte ampli de benestar, en el que no sols es consideren els beneficis de tipus econòmic i social, sinó també els plaers relatius al desplegament de les capacitats cognitives i de la sensibilitat de tots i cadascun dels éssers humans.


TretsTrets


Refuten les objeccions fetes per les ètiques deontològiques a l'utilitarisme clàssic.

Exemple de tals objeccions són les realitzades per Bernard Williams (1929-2003), qui assegura que l'utilitarisme clàssic:

pot considerar “correcta” la realització d'actes no sols injusts sinó repugnants, com araexecutar innocents per raons debenestar o benefici general.


TretsTrets


Les seues aportacions poden implicar un canvi en la fonamentació de la teoria ètico–política contemporània, en omplir de contingut unes teories morals i polítiques quasi purament formals i procedimentals, quasi sempre buides i incapaces de resoldre els complexos problemes ètics del nostre temps: l'avortament, l'eutanàsia, el paternalisme ètic, la pobresa, les discriminacions per raó de gènere, d'ètnia...


TretsTrets


Richard M. Hare

R. B. Brandt

Josep Ferrater Mora

James Griffin

Fred Berger.


RepresentantsRepresentants


Una ètica dels drets necessita d'una teoria de la vida bona (una ètica del benestar)


ObjeccionsObjeccions

Restringir-se al que és purament correcte resulta estèril, perquè:

no es tracta de gaudir de drets absoluts i inviolables sense cap objectiu o meta,

sinó que cada individu puga desenvolupar de la millor manera possible totes les seues potencialitats.




Hare Rebutja l'intuïcionisme per defensar principis

com llibertat o igualtat. Igualtat o llibertat no són intrínsecament bones. Cal una referència empírica per determinar en

quina mesura són bones. Aquesta referència la constitueixen les preferències

reals de la gent d'una societat.





Hare Reclama un lloc per la justícia i pels drets

humans dins d'una ètica del benestar.



Les ètiques dels drets manquen d'un criteri per resoldre conflictes entre drets.


Cal, doncs, un metronmetron per decidir entre drets que s'oposen





Hare Cal un nivell crític de pensament moral per

decidir quin dels drets ha de ser preferit. El nivell crític ens proporciona un metron

Els principis prima facie seran aquells l'acceptació general dels quals afavorisca els interessos de totes les persones afectades.





Brandt Recorre a la noció de dret prima facie.

Posseir drets prima facie significa que, aquests poden estar en suspens per valors més importants en situacions determinades. Exemple, el dret a la llibertat d'expressió mai pot ser

absolut ni il·limitat. Parlem de drets prima facie i no de drets absoluts.





Griffin En ocasions el benestar importa més que la

lesió d'un dret concret. No hi ha cap dret absolut.

Els drets difereixen en importància, no sols en comparar-los entre si, sinó també en variar les circumstàncies.





Griffin En ocasions el benestar importa més que la

lesió d'un dret concret. Postula la necessitat d'un metron

Cal una teoria substantiva dels drets en la qual el benestar siga un valor connectat amb valors substantius (autonomia, llibertat), els quals determinen per què els drets valen i què valen.



Per l'utilitarisme, els drets humans són importants


Brandt:

Pel que fa al dret a la igualtat, expressa la necessitat de combinar igualtats i desigualtats per tal d'aconseguir una societat més igualitària.

Argument: la utilitat marginal decreixent dels diners





Brandt:

les consideracions d'utilitat (benestar) podrien dur-nos a recomanar que algunes persones reberen més en funció de les seues necessitats, una discriminació positiva per restablir la igualtat perduda.





Berger Demostra que l'utilitarisme de Stuart Mill rebutja

les desigualtats perquè entrebanquen l'optimització de la major felicitat pel nombre més gran de persones. Els drets com “igualtat” i “llibertat” són inherents a

la dignitat, tal qual és inherent al benestar. Igualtat i llibertat són constitutius de la felicitat.



Resulten imprescindibles en la fonamentació contemporània de l'ètica atesa

l'excessiva càrrega de racionalitat i

l'oblit del paper dels sentiments humans en el comportament ètic que pateix la teoria ètica.


Paper en la teoria ètica contemporàniaPaper en la teoria ètica contemporània

Ètiques deÈtiques del'excel·lèncial'excel·lència


Recuperar la unitat entre l'és i el deu.

L'èmfasi en la naturalesa social dels éssers humans.

Recupera el paper dels sentiments i les passions com fonament de l'ètica i expressa la necessitat d'una educació sentimental.


TretsTrets



Sostenen que una persona és virtuosa, no perquè “deu”, sinó perquè ho “desitja”.

Ignoren sovint la diferència entre l'és i el deu, entre desitjar i valorar perquè identifiquen el que és naturalment desitjat amb el que és moralment valuós.

Propicien la unitat entre el que és prudencial i el que és moral, entre el que desitgem, en tant que éssers racionals amb sentiments morals, i el que devem o hem de realitzar.


Recuperació de la unitat entre “és” i “deu”Recuperació de la unitat entre “és” i “deu”



Alasdair MacIntyre

L'escissió entre l'és i el deu és fruit d'una moral que manca d'una concepció de l'ésser humà com ésser amb fins i metes particulars.

Per superar l'escissió, recupera d'Aristòtil l'esquema tripartit de la naturalesa humana Concebre així la naturalesa humana, la raó,

atorga un paper importantíssim a l'educació i a l'autodesenvolupament.





Philippa Foot Afirma que no hi ha ruptura entre l'és i el deu:

La prudència i la moralitat, l'és i el deu es coimpliquen mútuament, ja que tenim la impossibilitat d'enfrontar-nos amb una realitat neutra i nua de valoracions. És impossible anomenar bo o perjudicial al que

“vulguem”. Seria anòmal veure a algú amb el cos destrossat per una pallissa i afirmar que no ha patit cap dany.





Philippa Foot Els arguments filosòfics ignoren els fets més

importants de les relacions humanes. No poden explicar per què la justícia és

desitjada i, per tant, desitjable. I ho és perquè necessitem obrar

justament amb les altres persones,les quals són éssers humansi no objectes inanimats o bèsties.





Aquest tipus d'observacions apunta a la necessitat de reconèixer que els valors no es creen per decisió dels subjectes.

El cinisme, la crueltat, la indiferència al patiment, són realment roïns, atesa la naturalesa humana.




Tornar


Les teories ètiques de l'excel·lència tornen l'ètica al seu origen, la polis

On les relacions d'afecte, amistat i cordialitat i el desig d'una convivència pacífica generen virtuts de benevolència i generositat;

On les persones atentes al seu bon viure i a una convivència cordial entre elles, conreen el seu areté particular.


Èmfasi en la naturalesa social dels éssers humansÈmfasi en la naturalesa social dels éssers humans



Aspecte important que les ètiques dels drets i del benestar passen per alt: L'origen de l'ètica està en la convivència en

societat (els valors els gesten els processos de socialització). L'ètica no sorgeix en les “comunitats ideals de

diàleg” o després de” vels d'ignorància” en posicions originàries inexistents, sinó de la reflexió crítica sobre comportaments socialment configurats.


Èmfasi en la naturalesa social dels éssers humansÈmfasi en la naturalesa social dels éssers humans


Tornar


MacIntyre

Apel·lar els sentiments i les passions com fonament de l'ètica No vol dir desplaçar el que és racional (el que

demana la reflexió) i ficar-hi al seu lloc el que és passional.

Pretén és complementar ambdues esferes per tal d'abastar la unitat de l'ésser humà.


El paper dels sentiments en el fonament de l'èticaEl paper dels sentiments en el fonament de l'ètica



Carol Gilligan i Iris Murdoch rescaten les passions, els desitjos i els amors humans per fonamentar l'ètica des dels feminismes.

Les ètiques de l'atenció s'ocupen de els sentiments d'empatia i de benevolència, els projectes d'una vida harmoniosa en la qual es

conjuguen la cura amb la justícia, d'una banda, i la

benevolència i la felicitat, d'altra, amb el sentit d'equitat i d'imparcialitat.





Carol Gilligan El coneixement de les dones sobre la

importància dels valors “femenins” (la intimitat, les relacions i l'atenció) situa les ètiques de l'atenció en una posició més avantatjosa, respecte de les ètiques comunitaristes, per integrar el millor de les aportacions racionalistes (el respecte a la individualitat i a l'aplicació universal de les normes i principis), amb elements més càlids i substantius, com l'afecte i l'atenció.





Carol Gilligan

La seua proposta reclama l'element femení

per l'educació moral iper les teories ètiques,

ens acosta al món d'allò concret i substantiu, per quant “els judicis de les dones van units a sentiments d'empatia i compassió quan es tracta de la resolució de dilemes reals i no hipotètics” (Gilligan).





Carol Gilligan

Diferència entre moral de les dones i moral masculina

Moral de les dones: representada per l'exemple bíblic de la mare que tria perdre el seu fill abans que siga repartit entre ella i la falsa mare.

Moral masculina: estaria representada per Abraham, el qual no dubta sacrificar el seu fill en obediència a la “llei”.





Carol Gilligan

La seua posició demana que els principis de la justícia (totes les persones han de ser tractades per igual) siguen complementats amb els principis de l'atenció (ningú no ha de danyar ningú).





Iris Murdoch (1919-1999)

Basa la fonamentació de l'ètica en els sentiments morals, concretament en l'amor.






Considera tasca fonamental de l'ètica: inculcar-nos l'horror davant el patiment dels

altres,

mostrar-nos que el sacrificimai no és un fi en si mateix,sinó potser el mitjà pel qualaconseguim el benestar.






“L'ètica no hauria de ser simplement una anàlisi de la conducta mediocre habitual, sinó una hipòtesi sobre la conducta bona i la forma de posar-la en pràctica”




L'ètica no s'ha de constrènyer a deliberar com obrar conforme al que és correcte o el deure, complir les promeses, respectar allò aliè, etc.



“L'ètica no hauria de ser simplement una anàlisi de la conducta mediocre habitual, sinó una hipòtesi sobre la conducta bona i la forma de posar-la en pràctica”






L'ètica hauria d'ocupar-se de millorar-nos i de millorar les nostres relacions amb el món, tot responent les següents qüestions:

Què és una persona bona?

Podem millorar moralment?

Com podríem aconseguir-ho?




Documents

Teories Ètiques - Nodo50 › filosofem › IMG › pdf › etica4diapo.pdfLes Teories Ètiques i la seua classificació Tracten de determinar què és el correcte o quin és el deure