EL TEXT NARRATIU

El text narratiu serveix per explicar-nos unes accions o uns fets, que poden ser reals o imaginaris i que es desenvolupen en un temps i en un espai determinats. Aquests fets estan relacionats entre si i constitueixen una història.

TÍTOL

El títol ha de ser atractiu perquè ens anima a llegir el conte o la novel·la, per això sol fer referència a l'element de la història que resulta més interessant: l'escenari, els personatges, el nus, el desenllaç o la moralitat.

ESTRUCTURALa presentació, el plantejament o l'inici. Ens diu a quin

lloc i a quina època se situen els personatges que surten a la història. També ens introdueix la qüestió o el problema que desencadenarà la història.

El nus. Ens explica com es desenvolupen els fets que constitueixen la història.

El desenllaç o final. Ens dóna la solució de la història, és a dir, ens explica de quina manera s'acaba.

TIPUS DE RELATS

Relat realista:Els fets que ens explica un text narratiu poden ser reals o versemblants, és a dir, que poden semblar reals. Exemple: la crònica i la notícia.

Relat fantàstic:Els fets poden ser fabulosos o inversemblants, és a dir, de cap manera podrien ser reals. Exemple: La rondalla i la faula.

PERSONATGESNormalment hi ha: 

Un personatge principal, o més d'un.Uns personatges secundaris.

El personatge principal.És a dir, el protagonista, condueix l'acció i surt, pràcticament, al llarg de tot el relat. És el personatge del qual se'ns dóna més informació.

Els personatges secundaris.Són la resta de personatges que apareixen a la narració. Solen participar només en una part del relat. D'aquest personatges no se'ns dóna tanta informació.

TEMPSL'acció es desenvolupa en un temps determinat.

Per això no poden aparèixer ni situacions ni objectes ni personatges que no siguin propis del temps en què transcorren els fets (excepte gèneres concrets)Moltes vegades, l'autor/a canvia l'ordre cronològic dels fets per tal de crear intriga i donar la informació important en el moment oportú.○ Expressions temporals: En un relat, les

expressions temporals com ara ahir, abans-d'ahir, l'endemà,...faciliten l'organització de la història.

ESPAI

○ Els fets explicats sempre tenen lloc en un entorn físic. Aquest espai pot ser anomenat, simplement, o bé pot ser descrit de manera acurada. La descripció d'un lloc sol començar explicant com és o on està situat, i tot seguit ens informa de com són les parts més importants i també com són alguns elements pròxims.Expressions de lloc: Per situar exactament els diferents

elements fem servir expressions de lloc, com ara d'una banda, a l'esquerra, a dalt, ...; i per dir com són aquests elements usem adjectiu (pelat, alt, ...), comparacions (tan fondo que feia feredat de mirar) i altres expressions.

TIPUS DE NARRADOR

Narració en 1ª persona.El narrador és un dels personatges, utilitza verbs, possessius i pronoms personals en primera persona.

Narració en 3ª persona.És la que explica un narrador des de fora, utilitzant verbs, determinants possessius i pronoms personals en tercera persona.○ OMNISCIENT/OBSERVADOR

- Adaptació de: http://www.xtec.cat/centres/c5003238/escriptors/text_narr

atiu/text_narratiu3.htm(Gener, 2014)

MÉS PRONOMS FEBLES

SUBSTITUCIÓ DEL COMPLEMENT PREPOSICIONAL / RÈGIM VERBAL:Els complements introduïts per a, en o amb

se substitueixen pel pronom hi.○ En Lluís pensava en l’encàrrec Hi pensava.○ En Jordi no va pensar en venir ahir No hi va

pensar.○ S’ha acostumat a la bona vida S’hi han acostumat.

El complements introduïts per de se substitueixen per en:○ La cuinera es va oblidar del safrà Se’n va oblidar

SUBTITUCIÓ DE L’ATRIBUTQuan l’atribut és determinat (va introduït per

un article determinat, demostratiu o possessiu), se substitueix per les formes el, la, els, les (i variants), atenent al gènere i el nombre del nucli:En Fèlix és el meu millor amic L’és

L’Anna va ser la metgessa del poble La va ser.

Són aquells nois, els teus germans? Els són?

Ara deuen ser les vuit Les deuen ser.

SUBTITUCIÓ DEL COMPLEMENT PREDICATIU(recordem que el CP concorda amb el

subjecte i el verb!)

La substitució pronominal d’aquest complement es fa per mitjà del pronom hi:En Jordi es tornava vermell S’hi tornava.

El pagès sembrava el blat espès Hi sembrava el blat.

ORDRE DELS PRONOMS FEBLES

reflexiu 2a pers. 1a pers. 3a pers. CI CD/Pred-Atr.

adverbials

es et us

emens

elsli

ellaelsles

en/hiho

Quan es combina més d’un pronom feble, cal seguir l’ordre de col·locació (d’esquerra a dreta) següent:

Es pot combinar qualsevol pronom feble amb qualsevol altre que sigui a una altra columna. És a dir no són possibles les combinacions com en + ho, hi + ho, etc.

En parlen els experts:

https://www.youtube.com/watch?v=y58Y1XeKwwM

  https://www.youtube.com/watch?v=Fwb

XWegniIo   https://www.youtube.com/watch?v=PU9

TCbYIATs

Digues quina funció fan els complements subratllats en aquestes oracions (CD, CI, CC, CRV, Atr., Pred)

a) La Rosa i la Raquel van dur els seus cosins a la muntanya dissabte.

b) Viu feliç

c) La Clara ara se sent feliç.

d) Retalla els dibuixos per als nens.

e) Diu que no tens raó.

f) Col·laboro amb una ONG.

g) Aniré de vacances a Sardenya.

h) Dóna els diners a les clientes

i) Aquest problema no té solució

j) La qüestió és complicada

Substitueix els complements subratllats pel pronom corresponent. Digues quina funció fan els complements:

a) La Marta és la meva germana. b) Has de sortir d'aquí immediatament. c) Vols venir a la platja? d) Tot corrents, la Maria va caure de cul. e) Em vaig sentir enganyada. f) Has de pensar una mica més en tu. g) La nena es va posar impertinent. h) Vols arròs amb llet? i) L'examen no sembla difícil.

Relaciona les frases de la columna de l'esquerra amb les combinacions pronominals de la columna de la dreta que substitueixen els complements en negreta:

Ens envieu el paquet per correu urgent. a. -la-hi Comprarem un tortell a la pastisseria b. li'n Dóna'm l'abric c. -los-els Ara es penedeix de no venir d. ens l'hi Al Pere, li donen crema per postres e. n'hi Compraré llibres per a les meves filles f. me'l Regaleu aquests discos a les cosines g. se'n Posa la camisa a l'armari h. ens ho No ens vam creure que sortiríeu a la tele i. els en

Omple els espais buits amb els pronoms febles o amb les combinacions de pronoms febles corresponents:

La Júlia i en Miquel han anat de vacances a Praga. A l'agència .............. havien dit que era una de les ciutats més boniques d'Europa. Tenen amics que ............... havien anat abans i sempre .............. deien que es decidissin, que .............. agradaria molt. Tot plegat, va acabar de decidir........ Avui he rebut una postal d'ells: .............. deien que Praga és encantadora, que la ciutat és un somni. Es veu que ............ recorren de dalt a baix. Només han tingut un problema: a la Júlia .............. ha picat una abella i en Miquel està una mica preocupat. Però sempre ...............està, s'amoïna per ben poca cosa. Diuen que el menjar no està malament, encara que és una mica difícil digerir.............., perquè és molt substanciós. En resum, que m'estan entrant ganes d'anar............ a mi també.

I CONCURS DE PRONOMS FEBLES DE LA

BARRAQUETA

De cop s’adona que la taula és encara buida. Tanta estona esperant-s’hi i cap cambrer no s’ha acostumat encara a demanar-li què vol prendre. Això l’enfurisma. Com és possible que, en mitja hora que fa que és allà, cap cambrar no s’hagi dignat a atansar-s’hi? Això el duu a fosques meditacions sobre a creixent ineficiència, petulància, i mala educació dels treballadors que han de tractar amb el públic, sobretot els cambrers de bar. Alça el braç i mou la mà per cridar l’atenció del cambrer que serveix les taules. Però el cambrer és al petit taulell que dóna a la cuina, amb la safata sota el braç, fent-la petar amb el que atén la barra. És inútil cridar perquè tots dos cambrers són dins, i no solament no sentirien res, sinó que cridar li sembla poc intel·ligent. A més s’imagina les cares de la gent que hi ha a la terrassa – que sí que el sentirien- mirant-lo. I aixecar-se per anar a demanar li sembla fora mesura. Un cambrer ha de saber que el seu treball és atendre al públic, no pas esperar que el públic es pregui la molèstia de recordar-li-ho.

Fragment de L’illa de Maians. Quim Monzó