Alba Duch Suy

1r de Batxillerat C. Socials

1

Introducció 3

L’anorèxia nerviosa 3

La notícia: Denúncia a blogs pro-anorèxia 3

Resum: Denúncia a blogs pro-anorèxia 6

La notícia: Carta d’Ana 7

Resum: Carta d’Ana 10

La bulímia nerviosa 11

La notícia: Estrany cas bulímic 11

Resum: Estrany cas bulímic 12

La notícia: Consells per ser bulímic 12

Resum: Consells per ser bulímic 15

L’ortorèxia nerviosa 16

Resum: Menejar amb lupa 16

Resum: El miracle d’aprimar-se 17

La notícia: Qui és Alisa? 19

Resum: Qui és Alisa? 20

Conclusions: 22

2

Introducció:El meu treball parlarà sobre els trastorns alimentaris en els quals inclouré l’anorèxia, la bulímia i l’ortorèxia.

He escollit aquest tema ja que sol ser molt comú en l’adolescència i sobre tot en les noies. És molt proper a nosaltres ja que hi ha molts joves que ho pateixen al nostre entorn. També l’he escollit perquè és un tema força complexa el qual no només es tracta de voler aprimar-se, per això m’agradaria veure de que és tracta i tenir-ne una altre visió.

He triat l’anorèxia i la bulímia perquè crec que tot i ser molt coneguts, només se’n parla de la part que la vol eliminar, però mai la part que n’està a favor. L’ortorèxia l’he escollit ja que mai n’havia sentit a parlar i volia informar-me.

Hi ha dos tipus d’anorèxia:

L’anorèxia per infecció: la qual es tracta d’una disminució de la gana a causa d’una fase aguda d’infecció.

L’anorèxia nerviosa: la qual es tracta d’un trastorn del comportament alimentari el qual és majoritàriament voluntari causat per a un problema psicològic.

LA NOTÍCIA:

En aquest cas ens endinsarem en l’anorèxia nerviosa. Investigant els temes de l’actualitat me’n he adonat que el tema de les pàgines web ‘pro anorèxia’ són molt polèmics. Vegem-ne un exemple:

3

Salut denuncia a la Fiscalía 15 blogs que promueven la anorexia y la bulimiaEntre los contenidos peligrosos detectados destacan competiciones para perder peso, consejos sobre autolesiones y guías con maneras de suicidarse

La modelo con anorexia Isabelle Caro protagonizó una de las campañas de moda más polémicas, para la firma Nolita (Nolita - Propias)

 

Barcelona. (EFE).- El Departamento de Salud y el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) han presentado una denuncia a la Fiscalía contra 15 blogs escritos en castellano que promueven la anorexia y la bulimia, por si sus contenidos pueden suponer un delito de lesiones, según han anunciado hoy en una rueda de prensa el conseller Boi Ruiz y el presidente del CAC, Roger Loppacher. La denuncia, presentada el pasado 9 de julio, se ha presentado porque en estos blogs proliferan contenidos que hacen apología de la anorexia y la bulimia con estilos de vida contrarios a la salud, dietas hipocalóricas, carreras para perder peso y hasta consejos sobre autolesiones y maneras de suicidarse.

En los blogs denunciados, según el presidente del CAC, se crea además una falsa identidad de grupo con transtornos claros que se convierten en estilos de vida, se banaliza esta situación, se dan trucos para esconder este problema a los padres y se promocionan

4

concursos para ver como se puede perder más peso en menos tiempo.

El anuncio de esta denuncia se ha hecho público al presentar hoy unas recomendaciones dirigidas a los medios audiovisuales, agentes de internet y familias, elaboradas por Salud y el CAC, que actualizan un texto elaborado por el CAC en 2007 en relación con este problema.

Entre ellas destacan que en horario protegido, entre las 06:00 y las 22:00 horas, no se emita publicidad de productos para perder peso, y que productos azucarados, salados o grasos, como golosinas, tentempiés o bebidas, no se presenten como sustitutos de las comidas habituales, y en especial aquellos dirigidos a niños y adolescentes.

Respecto a internet, se recomienda que los responsables de alojar páginas web y a moderadores de blogs, chats o foros, sean cuidadosos y sensibles ante los contenidos que hacen apología de los transtornos de la conducta alimentaria.

El conseller Boi Ruiz, que se ha mostrado partidario de que la apología de la anorexia y la bulimia se considere un delito contra la salud pública, ha remarcado que para tener idea de la dimensión del problema, "en un aula cualquiera de un colegio hay un chico o una chica que ha sufrido un transtorno de la alimentación, otro la sufre y una tercera la sufrirá".

También ha remarcado que, según los estímulos que reciba del entorno social y de los medios de comunicación, un adolescente que no está de acuerdo con su cuerpo, especialmente entre los 12 y 14 años, que es la edad en la que se manifiesta el problema, puede acabar con transtornos de la conducta alimentaria, "que es una enfermedad mental".

Respecto al numero de casos en Cataluña, ha dicho que el 5,6 % de los jóvenes y adolescentes están afectados por un transtorno de este tipo, lo que suponen unos 3.000, un número que se ha estabilizado, según ha reconocido el titular de Salud, quien ha añadido que "el 23 por ciento de las consultas del programa Salud a la Escola es por cuestiones dietéticas".

Además, según Ruiz, en el 17 % de los casos de anorexia y bulimia hay uso de drogas, en el 50 % presentan ansiedad, casi todos tienen síntomas depresivos, y en un 29 % se dan transtornos de la personalidad, un problema que no sólo afecta al adolescente sino a

5

toda la familia.

En Cataluña hay actualmente 11 unidades especializadas para tratar anorexia y bulimia, y los tratamientos requieren mucha continuidad, dos o tres años, y estar muy encima porque el indicador de cómo evoluciona esta enfermedad son las recaídas. -LA VANGUARDIA

La CAC i l’EFE han presentat una denúncia a 15 blogs que promouen l’anorèxia. Les noies que porten els blogs tracten aquesta malaltia com un estil de vida, ja que donen consells per a seguir amb el problema i ocultar-ho als altres. Es creen curses per a perdre pes, es donen consells per no menjar i fins i tot mostren maneres de com suïcidar-se.

Les denúncies han estat publicades i a partir d’elles, s’han presentat unes recomanacions dirigides als medis audiovisuals: entre elles està no promocionar continguts televisius sobre perdre pes en horari infantil i que productes edulcorats no es presentin com a substitutius d’àpats. Respecte a Internet s’adverteix als informàtics que posseeixen xarxes socials o cercadors que es tingui cura del material publicat.

El conseller Boi Ruiz ha esmentat que el problema cada cop és més gran, en gaire bé cada aula d’una escola hi ha uns tres alumnes que pateixen trastorns alimentaris o els patiran. En dades exactes, un 5,3% de la població de Catalunya te aquest tipus de problema. Això pot comportar prendre drogues, tenir ansietat, canvis de personalitat i fins i tot depressió.

A Catalunya hi ha unitats especials en les quals es tracten els trastorns alimentaris i el que més s’ha de tenir en compte són les recaigudes ja que és difícil superar el problema.

LA NOTÍCIA:

A partir del document he entrat a uns quants blogs pro trastorns alimentaris i com diu el text anterior pots trobar consells, concursos en vers a qui ha perdut

6

més pes, enquestes de quina és la millor manera per a mantenir-se prima, entre altres coses. Elles es denominen ‘princeses’ i com veurem cadascuna amb un nom propi el qual es relaciona amb la seva malaltia. També hi ha aprenents de princesa (wannabes, que significa ‘voler ser’). Tot i que, les princeses i les wannabes no es solen portar bé ja que creuen que elles només volent imitar l’estil de vida i no són autèntiques. Vist des de un punt de vista exterior sembla una situació totalment irreal i irracional.

A més a més, he trobat molts textos que expressen la brutalitat d’aquest estil de vida però he escollit una carta en la qual es presenta l’anorèxia i la bulímia.

Querida Amiga:

Déjame presentarme. Mi nombre, o como me llaman los que se dicen "doctores" es Anorexia. Anorexia Nerviosa es mi nombre completo, pero tú me puedes llamar Ana. Con un poco de suerte nos podemos volver grandes socias junto con mi hermana Mia o por su nombre completo "Bulimia Nerviosa" Y mi nueva hermana Alisa que su nombre completo seria "Ortorexia". En los próximos meses, invertiremos mucho tiempo en ti, y esperaré que tú hagas lo mismo por nosotras.

En el pasado ya has escuchado a todos tus profesores y padres hablando sobre ti. Eres "tan madura", tienes "tanto potencial" "45 en cuerpo de "inteligencia". ¿A donde te ha llevado todo eso, si se puede saber? A ningún lado!! No eres perfecta, y no estás tratando lo suficiente, en vez de eso pasas tu tiempo pensando y hablando con tus amigos! Esos actos de indulgencia no serán permitidos en el futuro.

Tus amigos no te entienden. No dicen la verdad, son mentirosos. En el pasado, cuando Inseguridad había ganado silenciosamente tu mente, preguntabas "¿Me veo....gorda?"

Y ellos te respondían "no, claro que no" y tu sabías que mentían! Sólo yo digo la verdad. Tus padres, mejor ni empecemos! Tú sabes que te aman, y que se preocupan por ti, pero parte de eso es porque son tus padres y están obligados a hacerlo. Te voy a contar un secretito: en el fondo, están decepcionados de ti. Su hija, la misma que tenía tanto potencial, se ha vuelto una vaca gorda y floja.

Pero yo voy a cambiar todo eso.

Voy a esperar mucho de ti. No se te permitirá comer mucho. Empezará suave y lentamente: disminuyendo la cantidad de grasa, leyendo la información nutricional, deshaciéndote de la comida chatarra. Por un tiempo, el ejercicio será simple: Correr un poco, unos abdominales, unas ranitas. Nada muy fuerte. Tal vez perder unos kilitos,

7

deshacerte de ese rollito en la barriga. Pero no pasará mucho tiempo hasta que no te empiece a decir que eso no es suficiente.

Te exigiré que bajes tu ingesta de calorías y subas el ejercicio. Te llevaré al límite. ¡Tú lo harás porque no me puedes desafiar! Estoy comenzando a unirme a ti. Dentro de pronto, estaré siempre contigo. Estoy ahí cuando te levantas en la mañana y corres a pesarte. Los números se vuelven amigos y enemigos, y tus pensamientos rogando que sean más bajos que ayer, que anoche, etc. Mirarás al espejo con ganas de desmayarte. Te darán ganas de vomitar cuando veas grasa, y sonreirás cuando veas hueso. Estoy ahí cuando calculas el plan del día: 400 calorías, 2 horas de ejercicio. Yo soy la que está calculando todo eso, porque ahora tus pensamientos y los míos se están volviendo uno solo.

Yo te sigo durante el día en el colegio, cuando tu mente se pasea por ahí yo te doy algo en que pensar. Recuenta las calorías que has comido. Son demasiadas. Yo lleno tu mente con comida, calorías, peso, IMC, y cosas que son buenas. Porque ahora ya estoy dentro de ti. Estoy en tu cabeza, en tu corazón y en tu alma. Los rugidos de tu estómago que pretendes no escuchar en realidad son mis sonidos, adentro tuyo.

Muy pronto te estaré diciendo no sólo que hacer con la comida, si no que hacer todo el tiempo. Sonríe Preséntate bien. Mete la barriga! Puedo hacer que un plato de lechuga se vea como un festín digno de un rey. Ningún pedazo de nada....si comes, todo el control se romperá, quieres eso? Volver a ser la horrible vaca que eras? Te obligo a mirar a las modelos de las revistas, tan hermosas, tan perfectas, y te hago comprender que nunca podrás ser una de ellas. Siempre serás gorda. Cuando te mires al espejo, distorsionaré la imagen. Te mostraré un luchador de zumo cuando en realidad hay una niña hambrienta. Pero tú no debes enterarte, porque si sabes la verdad, comenzarás a comer otra vez y nuestra relación se caerá.

A veces te rebelarás. Con suerte no lo suficientemente seguido. Reconocerás la fibra rebelde en tu cuerpo y te atreverás a bajar a la oscura cocina. La despensa se abrirá lentamente, rechinando. Tus ojos irán a la comida que yo he mantenida a una distancia segura. La comerás, mecánicamente, sin disfrutarlas realmente, simplemente acomodándote en el hecho de que estás yendo en mi contra. Irás por una caja de galletas, después otra. Tu barriga se hinchará y se vera grotesca, pero no te detendrás. Y todo ese tiempo yo te estará gritando para que pares, vaca gorda, no tienes auto control, te vas a poner gorda.

Cuando acabes, volverás corriendo hacia mí, pidiéndome consejo porque de verdad no quieres volver a estar gorda. Rompiste una regla cardinal y comiste, y ahora quieres que vuelva. Yo te obligaré a ir al baño, te pondré de rodillas. Tus dedos se insertarán en tu garganta, y no sin dolor, tu atracón saldrá. Esto se repetirá y se repetirá, hasta que botes sangre y agua y sepas que todo se ha ido. Cuando te pares, te sentirás mareada. No te desmayes Párate ahora mismo. Vaca gorda, mereces el dolor!

8

Tal vez la forma en la que elimines el sentimiento de culpa será diferente. Tal vez elija hacerte tomar laxantes, haciéndote sentar en el baño hasta las altas horas de la madrugada, sintiendo tus entrañas llorar. O tal vez se me ocurra que te tienes que hacer daño. Cortarte es efectivo. Quiero que veas tu sangre, verla correr por tu brazo, y entenderás que mereces cualquier dolor que yo te dé. Estás deprimida, obsesionada, dolida,  buscando ayuda pero no la encontrarás. A quién le importa? Tú te lo mereces, tu misma hiciste esto.

OH, es esto duro? No quieres que te ocurra? Soy injusta? Yo te ayudo. Yo hago posible que tu dejes de pensar cosas que te hacen estresar. Pensamientos de rabia, tristeza, desesperación, y soledad cesan porque yo me los levo y lleno tu cabeza con la metódica cuenta de calorías. Yo me llevo tu lucha por encajar con los chicos de tu edad, tu lucha por complacer a tus padres, tu lucha por complacer a los demás. Porque ahora, yo soy tu amiga, y soy la única a la que debes complacer.

Tengo un punto débil. Pero no debemos decírselo a nadie. Si tu decides luchar, contarle a alguien cómo te hago vivir, el infierno se liberará. Nadie debe enterarse, nadie debe romper esta máscara tas la cual te he escondido. Yo te he creado, esta niña perfecta, delgada, cumplidora. Tu eres mía y sólo mía. Sin mí, no eres nada. Así que no luches. Cuando otros hagan comentarios, ignóralos. Olvídate de ellos, olvídate de cualquiera que trate de llevarme. Yo soy tu más grande logro, y pretendo dejarlo así.

Sinceramente,

Ana, Mia Y Alisa

La carta és una presentació de la malaltia, és a dir, l’anorèxia, la qual s’anomena ‘Ana’. També ens presenta la bulímia i l’ortorèxia, anomenades ‘Mia’ i Alisa’, les qual metafòricament diu que són les amigues de l’Ana (quan tens anorèxia es pot arribar a interactuar amb les tres malalties).

Tot l’èxit que has rebut en la vida no t’ha dut enlloc a causa de pesar uns quants kilos de més, (o simplement tenir aquesta sensació). Mai seràs suficient si no ets molt prima, i la gent que et diu que estàs bé físicament només menteixen perquè t’estimen.

9

L’Ana proposa un canvi basant-se en aconseguir aquest èxit que no tens pel fet de ser grassa. Comença per moderar l’alimentació: començar per a disminuir la quantitat de grassa i deixar els aliments edulcorats. Afegir esport també, però de baixa intensitat.

Aconseguiràs perdre uns quants kilos, però això no serà suficient per a tu, voldràs perdre més i més. Així que continuaràs baixant les calories i faràs més esport i arribaràs als límits. A partir d’aquí ja el que semblava una simple ‘dieta’ ja serà una malaltia la qual serà difícil d’extreure.

Tot el que t’importarà seran els números de la bàscula, els quals voldràs que disminueixin cada cop més. Passaràs el dia contant les calories consumides i planificant l’esport que has de fer per a cremar-ho.

L’anorèxia s’apodera de tu mentalment i pot aconseguir el possible per a fer-te perdre pes i que sigui l’únic tema important per a tu.

Poc a poc no només et controlarà en la lluita per a perdre pes sinó en l’actitud que desenvolupis, no et deixarà relacionar, et farà tancar en tu mateixa, ocultaràs el teu cos, el veuràs més gran del que realment és, tindràs més inseguretat i adoraràs el cos de les nois o noies cada cop més esquelètics/ques.

Quan no pugis més, menjaràs. Menjaràs molt i molt, per tot el temps que portes amb gana i després et sentiràs malament per l’autocontrol perdut i recorreràs a vomitar, o com es denomina a la amiga ‘Mia’. Llavors la culpa serà tan gran que t’autolesionaràs i acceptaràs el dolor com a càstig de tot el que has fet.

Ràpidament oblidaràs tot el ocorregut i tornaràs a pensar en les calories i baixar de pes. Aquesta disminució aportarà l’èxit que necessites en la vida, però ha de ser en secret, ja que si algú ho descobreix o intentes frenar-ho abans d’arribar en l’estat de gloria que busques tot haurà fracassat.

10

La bulímia nerviosa o simplement bulímia és un trastorn de comportament alimentari d’origen nerviós, en el qual una persona no te cap control sobre el que menja i aquesta culpabilitat el comporta a provocar-se vòmits o utilitzar laxants.

LA NOTÍCIA:

Entre nombrosos articles entre els quals es parlava de recuperacions, documentals, més blogs eliminats, he decidit escollir el cas d’un home adult patint aquesta malaltia, ja que realment m’ha cridat l’atenció, perquè és inusual.

"Comía todo lo que tenía delante"El ex ministro John Prescott admite que sufrió bulimiaWALTER OPPENHEIMER 22 ABR 2008

11

John Prescott, literalmente uno de los pesos pesados del Gobierno británico en tiempos de Tony Blair, ha sorprendido al revelar este fin de semana que desde hace años está batallando contra la bulimia, una enfermedad generalmente asociada con chicas jóvenes. Prescott, famoso por sus comilonas y su sobrepeso, explica en sus memorias cómo empezó a sufrir bulimia hace muchos años debido al estrés de sus responsabilidades como diputado laborista en el Gobierno en la sombra. "Comía todo lo que tenía delante. Nunca lo he confesado porque me daba vergüenza", escribe Prescott en The Sunday Times. Pero su mujer se dio cuenta y le obligó a ir al médico. De eso hace 17 años. "Me encontré la sala de espera llena de mujeres jóvenes. Por suerte, ninguna de ellas se fue a contárselo a la prensa", bromea.

La prensa ha recibido la confesión con sorpresa. Prescott nunca ha caído simpático a la prensa, especialmente a la más cercana a los conservadores. "Según su propia confesión, nunca tuvo gran éxito como bulímico. No, señor Prescott. Como en muchos otros aspectos de su vida, ningún éxito en absoluto", escribe The Sun, mientras el conservador The Telegraph se pregunta si Prescott lo ha contado "para llamar la atención".

-EL PAÍS

John Prescott ex ministre britànic admet que va patir bulímia. Explica que fa anys va combatre contra aquesta malaltia. La causa fou l’estrès causat per les responsabilitats el qual el portà a menjar compulsivament . La seva esposa se’n donà conta i el portaren a una clínica de trastorns alimentaris on tot eren dones joves. Prescott però confessà que mai va conseguir aprimar-se del tot ni amb la bulímia.

Això ens demostra que no sempre les víctimes són noies joves inexpertes, ja que un home d’una certa edat amb estudis i amb càrrecs importants, fins i tot pot desenvolupar aquest tipus de malaltia.

LA NOTÍCIA:

D’altre banda, a Internet podem trobar moltes pàgines pro-Mia, és a dir, a favor de la bulímia en les quals es fomentada, en aquestes webs destaquen els consells (tips com ho anomenen ells/elles) de com vomitar. Tots sense sentit i amb falta de coneixements i d’una brutalitat enorme, vegem-los:

12

TiPs PrO MiA*Tips Mia*

1.- Toma agua media hora antes de comer, y toma un trago entre cada bocado, toma suficiente pero no demasiada agua o de cualquier bebida en tu comida, esto ayudara a que la comida salga mas fácilmente. La leche tambien ayuda bastante porque neutraliza un poco el acido y no te sabe tanto, pero una buena leche light estaria mejor ;)

2.- las cosas suaves como nieve salen muy fácil.

3.-mete dos o tres dedos (el cepillo de dientes tambien sirve) tan adentro como puedas en tu garganta, muevelo haciendo circulos un poco no los saques cuando comiences a sentir asco de otra manera solo seran intentos y cada ves maas difícil de volver a intentarlo.

4.- no te cepilles los dientes inmediatamente, los acidos maltratan tus dientes solo enjuagate con agua la boca y espera una hora antes de cepillarte así no los debilitaras mas.

5.- sabes que acabaste cuando vomitas menos y menos cada ves y después nada. Comienza a sentir el sabor del acido. Después de un tiempo podras saber cuanto debes vomitar dependiendo de la cantidad que comiste.

6.- si tomas medicinas o vitaminas tómalas después sino las vomitaras también.

7.- si vomitas un poco de sangree. Detente. Hay gente que hace esto por años y no es normal ver sangre.

8.- purgate inmediatamente que comas, pasada una

13

hora es el limite maximo despues ni te molestes ya has absorbido las calorias.

9.- una gran cantidad de comida sale mas facil que una pequeña, algo que funciona es si presionas tu estomago fuerte mientras vomitas.

10.- nunca uses ipecac nunca porque no solamente te hace vomitar te hace sentirte terriblemente mal y puede causar muerte por paro caridaco, incluso si es la primera vez que la usas, este fue diseñado para emergencias de cuando ingieres venenos y esta dento de una situación controlada trata de usar solo tus dedos es difícil las primeras veces pero con el tiempo aprendes.

Comida que sirve para vomitar mas fácil: X nieveX yogurtX sopas (especialmente cremas sin tantos condimentos)X jugos, malteadas.X casi cualquier tipo de pan siempre y cuando lo acompañes de mucho aguaX plátanos y frutas suave

X vegetales suaves bien cocidos especialmente los chicharos

X avena echa con agua extra

X macarrones con queso

X cereal frío con leche (evita los de nueves o hojuelas muy grandes y duras)

Comida que no debes consumir y vomitar: 

14

X cualquier cosa condimentada ( arde muhisimo especialmente en la nariz)

X manzanas (tienen demasiada fibra y se hacen café )

X chocolate ( mas que todo por lo feo que sabe al salir de tu boca)

X carne especialmente la roja o pedazos grandes ( puedes atragantarte) 

X cualquier cosa que se coma en mordidas (masticalo muy bien)

X cualquier tipo de pan sin tomar agua ( se vuelve masa y no puedes arrojarlo)

X papas, aroz o galletas de granos

X cualquier cosa pequeña y que pueda cortarte como palomitas o papas (frituras)

X nueces

X vegetales duros y crudos 

Els consells expressats es basen en primerament beure aigua mitja hora abans dels àpats i beure mentre menges, però controlant les quantitats d’aigua ingerides. També pots veure llet, preferiblement ‘light’ ja que neutralitza l’àcid. Els menjars suaus s’expulsen més fàcilment.

A l’hora de vomitar introduir dos o tes dits o un raspall de dents al coll i fer un moviment circulatori, sentiràs fàstic però hauràs de seguir. Seguidament hauràs de rentar-te la boca només amb aigua i esperar una hora per fer-ho amb un raspall i pasta ja que els àcids maltracten els dents.

La manera per saber quan has acabat de vomitar és amb l’experiència, tot i que cada cop vomitaràs menys fins que ja no extreguis res. Si prens medicines o vitamines fes-ho després d’expulsar els aliments. Això si, si teus sang has de parar immediatament, ja que no és normal.

15

Per vomitar la màxima quantitat ho hauràs de fer immediatament després de menjar ja que hores més tard ja hauràs absorbit les calories. Per extreure més menjar hauràs de menjar més i pressionar-te l’estomac.

Per últim, s’aconsella no utilitzar mai Ipecac (pastilles per a vomitar) ja que com a conseqüència et fa sentir malament i pots tenir problemes cardíacs a causa d’això, ja que està dissenyat per a situacions de risc com per haver ingerir verí.

A continuació es nombren aliments de fàcil expulsió: neu, iogurt, sopes, sucs, plàtans, pa, verdures, macarrons amb formatge, cereals..

I finalment aliments els quals no has de consumir i vomitar: res condimentat, pomes, carn vermella, crispetes, patates fregides, nous, vegetals crus..

L’ortorèxia o ortorèxia nerviosa és un trastorn del comportament alimentari, en el qual hi ha una preocupació excessiva per a menjar saludable. A diferència dels altres trastorns no es basa en la quantitat sinó en la qualitat.

LA NOTÍCIA:

16

Com que crec que l’ortorèxia és un problema no tan conegut he decidit escollir un parell d’articles que ens explica què és. El segon a partir de l’obsessió per a menjar bé i aprimar-se, es parla de dietes populars i enganyoses.

MIRAR EL MENJAR AMB LUPA:

Segons la OMS, l’ortorèxia afecta un 28% de la població de països desenvolupats, en el qual les persones senten una obsessió pel menjar saludable. Raquel Linares, psicòloga especialista en el tema ens explica que sí que hi ha moltes persones obsessionades amb la alimentació sana però que han de derivar molts més factors per a desenvolupar l’ortorèxia.

El primer en parlar d’aquest problema fou Steven Bratman el 1996, qui patí aquest trastorn. Era gran defensor dels productes orgànics i medicina nutricional i fins i tot escriví un llibre amb les seves pròpies dietes. Després de molt de temps acabà cansat de la seva obsessió i decidí curar-se amb l’ajuda d’un monjo benedictí el qual el va fer veure la part positiva de menjar un tros de pizza o gelat.

L’ortorèxia, tot i ser esmentada per l’OMS, no és oficialment un trastorn ja que no forma part de el manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals de l’Associació dels Estats Units de psiquiatria, per això l’ortorèxia no està diagnosticada com a tal, sinó com a trastorn sense especificar. A més pot ser conduir a l’anorèxia d’aquesta manera encara és menys coneguda i estudiada.

Per acabar de complicar-ho un ortorèctic te hàbits d’una persona saludable, tot i que d’una forma obsessiva i no tolera alternatives.

Segons Juan Revenga, dietista-nutricionista, caracteritza a aquest sector de persones amb una obsessió per ‘què es menja, quant es menja i com es menja’. Es la recerca desmesurada de la dieta perfecte, la correcte i per tant la més sana. Inicialment els ortorèctics volen millorar el seu estat de salut el seu estat de salut a través del menjar però això acaba convertint-se en la part més important de les seves vides. Per això Revenga explica que és molt difícil establir un patró de les conductes alimentàries ja que cada cas és un món. Explica que n’hi ha que els dóna per eliminar els greixos, d’altre mengen sense carbohidrats i fins i tot n’hi ha que donen importància on mengen i qui prepara el menjar. I quan alguna d’aquestes restriccions no és compleix es senten ‘bruts’, ja que ells no només compten calories, sinó que també llegeixen llistes d’ingredients i segueixen unes normes estrictes alhora de cuinar-los. Això acaba sent una desadaptació de la seva vida quotidiana, segons Revenga, ja que condueix a aïllament social i pot causar malnutrició.

17

El perfil d’una persona amb ortorèxia no és gaire diferent d’un amb anorèxia, són persones intel·ligents, exigents, hipocondríaques, perfeccionistes amb predisposició psicològica a l’obsessió que porta a l’inseguretat.

Linares explica el d’una pacient que va estudiar enginyeria agrònoma només per saber com es conreaven les verdures i fruites, tot per una obsessió la qual la portava fins i tot a vestir només amb teixits naturals de procedència ecològica. També afegeix que molts pacients abans de desenvolupar aquesta malaltia, tenien una vida vegetariana, i estaven rodejats d’aliments ecològics ja que vivien en les llars eren de consum comú.

EL MIRACLE D’APRIMAR-SE:

Abel Mariné, catedràtic emèrit de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Barcelona, va dir en una ocasió sobre ‘que tenen coses bones i originals, però que les bones no són originals i les originals no són bones’

Segons el nutricionista i detista Juan Revenga, l’afirmació de Mariné era certa, ja que aquests productes es basen en un principi econòmic, en l’oferta de la llei i la demanda. ‘Tenen demanda perquè la gent busca una solució miraculosa a una qüestió que és difícil’. Ja que pretenem utilitzar una solució global qual cada problema és individual i diferent.

Revenga diu ‘si una dieta és tan bonica com per ser mentida, segurament que ho sigui.’ Tot i així, la gent segueix amb aquests productes. Tot i que no totes són dolentes, la vegana per exemple, es pot planificar perquè sigui compatible amb la salut. El problema sorgeix quan tot això es porta al extrem.

El 2008, després de veure un documental sobre escorxadors una parella francesa decidí començar amb una dieta vegana. Aquesta parella tenia una filla d’onze mesos la qual fou només alimentada per llet materna, i per falta de vitamines en la llet de la mare la filla morí, aquest es un greu cas extrem del que pot comportar una mala dieta.

Una de les dietes que han destacat en l’actualitat és la basada en aliments de la prehistòria, el problema és que la etapa prehistòrica era molt extensa i és difícil trobar un patró, però això sí, es molt millor que no menjars industrials.

Després de festivitats, quan es menja amb excés, apareixen uns dietes anomenades detox, consisteixen en focalitzar-se en un aliment, oblidant-se dels altres i alhora basar-se en el dejuni. Aquesta dieta ja fou famosa als anys 80, però es tracta de dietes que venen i van.

18

LA NOTÍCIA:

Buscant per a Internet sobre el tema, he pogut veure més desacord que acord, però tot i així he trobat pàgines web on fomentaven aquest tipus de desordre alimentari. He escollit un text on es presenta i es mostra dietes impossibles en els quals hi ha dies del mes que no pots menjar res en tot el dia (Fast és dejuni).

Princesa Alisa

¿Quien es Alisa?Como ya sabemos

Ana es, (anorexia) 

Mia es, (bulimia)

Alisa es (ortorexia) ... aunque no tiene relación el nombre

pero Alisa quiere decir 

Ali = alimentación 

Sa = saludable 

Alisa

o tambien Pro Lexi,que si tiene relación con el nombre ortorexia

19

ALISA (ortorexia) tambien es un trastorno como Ana y Mia, pero con la diferencia que Alisa, COME, Y LO QUE COME NO LO VOMITA, tiene obsesión por la comida saludable, come de manera sana, para ser una princesa perfecta

Alisa , no come grasa, 

pocos carbohidratos

no come comida chatarra

ni conservantes 

libre de tóxicos

Ama las frutas , y la verduras , le gusta todo natural , organico , y bebe mucha agua

le gustan los productos dietetico , con bajo contenido calorico,  tambien se esfuerza en contar las calorias 

para que nada de lo que pueda comer no la haga subir de peso

se exige mucho y tambien quiere tener " CONTROL Y VOLUNTAD " para ser fuerte y no caer

se siente muy mal si come comida chatarra o comida que no es saludable, y puede recurrir a su amiga MIA para librarse de lo que comió, pero como ella es ALISA, pronto volvera a

planificar sus menús para seguir comiendo de manera saludable, es una princesa muy disciplinada 

hay chicas ANA hay otras MIA dependiendo cada persona, ALISA es una nueva opción que te libra de la culpabilidad de comer ,, pero que no te va a dejar subir de peso, Nunca 

porque al igual que Ana y Mia , Alisa o Lexi Odia la obesidad,y lucha por su perfección 

las Ana y las Mia se preocupan por la cantidad de comida resumiendo a menos de 500 calorias y/o ayunos mientas que que alisa se preocupa por le cantidad de comida y que esta sea totalmente Diet, Light, saludable etc.

¡Averigua si eres una princesa Alisa! ¿tienes estos sintomas?

20

-Dedicas más de 3 horas al día para pensar en una dieta sana.-Te preocupas muchisimo por la calidad de los alimentos.-tienes sentimientos de culpabilidad cuando no cumples con tus dietas.-Últimamente te has vuelto muy estricta contigo misma.-Aumenta tu autoestima cada vez que comes algo que consideras saludable.-Te sientes en paz contigo misma cuando comes de forma sana.- renunciaste a la pizza, la carne y esas comidas que te gustaban para comer saludable.-Prefieres ayunar antes que comer un alimento prohibido.-Evitas salidas con tal de no perder tu régimen

Com hem dit anteriorment l’anorèxia se l’anomena Ana i la bulímia Mia. Així que ara ens presenten la Alisa, que és l’ortorèxia, la qual es composa per Alimentació Saludable.

L’Alisa menja i no vomita però té una obsessió pel menjar sa, ja que d’aquesta manera s’aconsegueix ser perfecte. El malalt d’orotrèxia no menja grassa, pocs carbohidrats, ni menjars industrials, ni conservants. Adora les fruites i verdures i tot el que és natural i orgànic. També beu molta aigua. Pren productes diürètics de baix contingut calòric i fa el màxim per contar la quantitat d’elles que es pren, per no pujar de pes. Es necessita control i voluntat, i quan menja algun aliment que no estava en el seu pla, pot fins i tot arribar a vomitar-lo.

Es pren l’ortorèxia com una alternativa a la bulímia o l’anorèxia en la qual pots menjar sense culpabilitat i sense pujar de pes. L’anorèxia i la bulímia procuren que la quantitat diària sigui inferior a 500 calories i en canvi l’ortorèxia es preocupa per la quantitat i la qualitat.

Seguidament pots descobrir si ets una ‘princesa’ Alisa.

Si dediques més de 3 hores en esport, si et preocupes per la qualitat dels aliments ingerits, si tens sentiment de culpabilitat quan no segueixes la dieta, si

21

ets molt estricta amb tu mateixa, augmenta l’autoestima quan menges sa, evites sortir per no saltar-te la dieta..

I a continuació posen una dieta on les calories són inferior de 500 i hi ha dies en els quals posa ‘fast’ que no has de menjar res en tot el dia, és a dir, passar-lo en dejuni.

Poc a poc que anava fent la tasca m’anava endinsant dins d’aquest món i cada cop ho veia més violent. He quedat impactada al veure el que posava en moltes d’aquestes pàgines webs, les quals he posat uns petits exemples.

El fet de veure una malaltia com a un estil de vida es verdaderament preocupant i encara més d’excloure certa part de les afectades per ser considerades ‘falses’ o ‘intents d’anorèxica’. Això és degut a l’enveja i ambició per a aconseguir la meta que s’han proposat, d’aquesta manera volen mostrar

22

superioritat a algú que encara és dèbil i no té clar que és el que li està passant exactament.

Aquests trastorns, em fa sentir trista ja que les víctimes solen ser adolescents de més o menys la meva edat que destinen la seva vida i el seu temps a una malaltia, la qual elles veuen com a una rutina quotidiana acceptable. Però el que pitjor em sembla és que ho vulguin divulgar a través d’Internet. La majoria d’elles ho veu com un aspecte negatiu però ho presenten obertament com quelcom positiu. Sé que n’és molt difícil sortir i que tot i haver sortit ho tens dins la ment per sempre, però el fet d’escampar-ho i estar-ne a favor és una conducta totalment egoista, irracional i totalment innecessària. La qual fa que persones innocents i inexpertes creguin les mentides i caiguin en aquest joc.

En general crec que és un tema molt complicat i que no s’acaba així com així, no és gens senzill tenir algú al voltant amb algun d’aquests problemes. Els seus canvis d’humor, l’actitud pessimista i indiferent fa que siguin difícils de tractar i vulguis aïllar-te d’aquella persona o deixar-la de banda (el que sol passar en molts casos). Òbviament, encara és molt menys simple si tu ets la persona afectada ja que com he esmentat abans no és quelcom que tu hagis escollit i no només és una lluita per a reduir el pes, si no interna contra tu mateix/a, en el qual tu ets el teu propi enemic i el teu propi monstre. En el qual no sents suport de ningú i realment penses que l’èxit que aconseguiràs en un futur arreglarà tot el patiment del present i et farà veritablement feliç, teoria totalment errònia ja que cada cop t’endinses més en tu mateix/a i et fas més i més mal, el qual serà quedarà sempre amb tu.

Particularment crec que el millor per a superar aquests problemes és molt de suport de l’entorn, tot i ser difícil en vers a la reacció de l’afectat, però en la majoria de casos són faltes d’autoestima o complexes que acaben fent-se més grans amb el temps i acaben desenvolupant aquest tipus d’obsessions, per això des de el meu punt de vista és important un recolzament, ja que el sentiment de soledat en aquestes malalties és molt comú.

El millor és detectar-ho a temps abans de que sigui massa tard, ja que és més fàcil de superar i recórrer a experts. Molts cops volem ajudar però no nomes amb bona intenció podem fer que algú superi aquesta situació tan crítica.

En definitiva crec que la clau per no caure en aquest tipus de problemes és acceptar-se tal i com ets, amb tots els teus defectes i virtuts, i tenir ganes de millorar dia a dia però d’una manera realista i saludable.

23