Embed Size (px)
DESCRIPTION
Autora: Martina Sales i García | Tutora: Núria Boix | Tema: Dona, Violència
Citation preview
Treball de recerca
Trenquem el silenci
Ciències socials
Martina Sales i García
Dirigit per Núria Boix
2n Batxillerat 4
IES Montserrat
5 de novembre de 2014
«La violencia contra las mujeres está tan arraigada y tan presente
en nuestra sociedad que a veces nos cuesta identificarla»
Inés Alberdi
Vull agraïr principalment a la Maria Peix tota l'ajuda que m'ha proporcionat que
ha fet possible realitzar aquest treball.
També vull agraïr l'ajuda de la tutora, Núria Boix, per guiar-me i aconsellar-me.
Gràcies, també a l'artista Irene Jerez per il·lustrar la portada.
Als meus pares els vull agraïr per total suport que m'han donat al llarg del
treball.
Finalment, agraïr a totes les persones que el llarg dels mesos han estat al meu
costat.
- 1 -
ÍNDEX
1. Motiu i objectiu de realitzar aquest 4
2. Introducció 5
3. Violència contra la dona 6
3.1. Cicle de la violència 7
3.2. Causes de la violència contra la dona 10
3.3. Tipus de violència masclista 16
3.4. Dades i estadístiques 26
3.5. Procés en la lluita contra la violència de gènere 32
3.5.1. Prevenció 27
3.5.2. Atenció 29
3.5.3. Justícia 29
4. Part pràctica 32
5. Conclusions 33
6. Què he après? 34
7. Bibliografia i webgrafia 38
8. Annexos 51
- 2 -
1. Motiu i objectiu de realitzar aquest treball
Vivim en un país desigual. Dins d'aquesta desigualtat les que en sortim
més perjudicades som les dones. És doncs, per aquest motiu, que he decidit
fer el meu treball de recerca sobre la violència contra la dona, ja que és
l'apartat que crec que és més desconegut i al que no se li dona la importància
que li pertany.
Lla violència contra la dona està molt més present entre nosaltres del
que ens pensem. A part dels abusos sexuals, de les pallisses o del
maltractament psicològic que són els que veiem més malament i els que ens
fan més respecte, hi ha molts altres tipus de violència masclista que, encara
que siguin més difícils de percebre, no són menys importants.
Puc dir doncs, que el motiu pel qual he volgut fer aquest treball sobre la
violència contra la dona és perquè vull que la gent es conscienciï i conegui tots
els aspectes que engloba aquest tema; i d’aquesta manera pugui jutjar la
societat sabent exactament que està i no està bé i què s’hauria de canviar i
intentar millorar.
L'objectiu de realitzar aquest treball és consolidar i ampliar els meus
coneixements sobre la violència masclista, per poder transmetre’l amb més
seguretat i rigor.
L’ hipòtesi que plantejo al començar aquest treball és la següent: es pot
acabar amb la violència contra la dona?
Espero al final del treball haver aconseguit respostes completes pel que
fa a la violència contra la dona, el cicle que la conforma, les causes que la
provoquen, el procés que hi ha darrera la lluita contra la violència masclista. I
també la visió que en tenen les persones de nucli urbà en front de la població
de nucli rural.
El procés pel qual he passat per arribar a confeccionar aquest treball ha
estat molt llarg i bastant variat. L'únic que he tingut clar des del principi ha estat
- 3 -
que volia treballar algun tema sobre els drets de la dona, doncs trobo que és un
tema al que se li dona menys importància de la que té realment. A partir d’aquí,
vaig contactar amb una amiga que treballa a una organització que elabora
projectes per ajudar a les dones a tenir recursos per lluitar contra la violència i
li vaig parlar de la idea que tenia. En vam estar parlant, i finalment em va dir
que si m'agradava el tema podria treballar la violència contra la dona. Vaig
estar encantada, ja que ho trobo un tema molt interessant i amb el que em
podria trobar còmoda. A partir d'aquell dia vaig començar a llegir coses i a
familiaritzar-me amb el tema. Per conèixer millor el terreny i veure com funciona
el món de les associacions i entitats que treballen per combatre la violència
contra la dona, la Maria, aquesta amiga, em va convidar a anar a una xerrada
molt interessant, a principis de febrer a la Biblioteca de la Dona, que tenia per
títol: “VOCES FEMINISTAS EN LA CONSTRUCCIÓN DE DEMOCRACIAS
PARTICIPATIVAS: Revisando los aprendizajes desde los feminismos”. A
aquesta xerrada vaig començar a comprendre diferents paraules que
posteriorment m’han servit pel treball.
Al cap d'un temps vaig tornar a quedar amb la Maria i em va dir que en
aquell moment estava realitzant un projecte amb El Salvador i que si volia em
podria donar informació per poder comparar la violència contra la dona que hi
ha a Catalunya i la que hi ha a El Salvador. Em va semblar una bona idea, ja
que així coneixeria altres maneres de fer i altres costums. Quan finalment em
va passar tota la informació i vaig començar a llegir-me-la, vaig veure que era
molt completa, però que em seria molt complicat treballar-la ja que era massa
complexa d’entendre i d’analitzar-la com per poder-la comparar amb la de
Catalunya. El fet de que intentés contactar amb una companya de la Maria d’El
Salvador perquè em contestés una entrevista en va animar a continuar amb el
treball de la comparació entre Catalunya i El Salvador. Vaig desestimar
directament la aquesta opció, quan, després d’esperar durant un temps una
resposta d’aquesta senyora no va arribar res. És per aquest motiu que vaig
decidir deixar de banda el tema d'El Salvador i centrar-me només amb
Catalunya. La part positiva que en vaig treure va ser que així em podria centrar
més amb els casos de Catalunya i amb tots els àmbits que la violència contra la
dona avarca.
- 4 -
Així doncs ja estava decidit: faria el treball sobre la violència contra la
dona al meu país. Poc temps després de prendre aquesta decisió vaig ampliar
també a l’Estat Espanyol, ja que hi havia dades i cites que m’interessava posar.
El motiu pel qual he posat aquesta portada i aquest títol és perquè com
que la violència contra la dona és un tema que força gent ha utilitzat pel seu
treball de recerca i jo volia que el meu fos diferent, doncs vaig creure que amb
l’originalitat d’aquesta portada i d’aquest títol seria un treball més original.
He posat aquest títol al treball ja que és una frase que crec que resumeix molt
bé la meva posició davant la violència contra la dona. Per altra banda, li vaig
demanar a una amiga il·lustradora si em podria fer una portada que tingués
relació amb el tema. D’aquí la dona nua amb marques a la pell que s’amaga
amb la caputxa per la vergonya de patir maltractaments, i el missatge
reivindicatiu del missatge “Prou violència” amb el símbol de la dona.
Tots aquests passos i raonaments doncs, són els que finalment m'han
portat a fer aquest treball, del que estic molt contenta per tot el que he après i
perquè crec que em serà molt profitós.
- 5 -
2. Introducció
A la violència contra la dona se li poden donar tres noms diferents:
violència masclista, violència de gènere i violència contra la dona. Dos
d'aquests conceptes s'entenen com a sinònims; l'altre, la violència de gènere,
té un significat diferent, encara que a la pràctica s'utilitza com els altres dos.
El concepte de ''violència de gènere'' pot generar una certa confusió, ja
que la paraula ''gènere'' es pot entendre com una classificació que agrupa
organismes amb un cert grau de semblança. Aquesta definició seria incorrecta
tenint en compte el tema tractat. Quan parlem de violència de gènere ens
referim al fet de que el gènere masculí, pel simple fet de ser masculí sigui
superior al femení. És per això que podem dir que violència de gènere és un
concepte imprecís i confús. És a dir, la violència de gènere seria el
maltractament d'una dona a un home o a l’inrevés. La qüestió és que, com que
al llarg dels anys hi ha hagut molts més maltractaments d'homes contra dones
que no pas a l’inversa, el concepte violència de gènere s'ha acabat atribuint als
maltractaments que un home fa a una dona.
Pel que fa la ”violència masclista” es pot dir que significa el mateix que
violència contra les dones, ja que el terme masclisme ja dóna a entendre la
superioritat de l'home davant la dona.
I què significa doncs ”violència contra la dona”? La violència contra la
dona la composen aquell conjunt d'actes realitzats per un home que causen
danys físics, psicològics, sexuals o econòmics a una dona, pel simple fet de
ser-ho.
Puc dir, doncs, que al llarg del treball utilitzaré el concepte ''violència
contra la dona'', ja que és el més concret i menys confusible. Com el seu nom
indica, la violència que es du a terme és ''contra la dona'', per tant no hi ha
marge de confusió. Tot i així, al llarg del text, aniré intercalant també els
conceptes de ''violència masclista'' i el de ''violència de gènere''. D'aquesta
manera no es farà tant pesada la lectura i no em faré tant repetitiva.
- 6 -
3. Violència contra la dona
3.1. Cicle de la violència contra la dona
Conèixer el cicle de la violència contra la dona i l'estructura que el
conforma és imprescindible per poder identificar quan una dona és maltractada,
i d'aquesta manera, poder determinar les solucions més adequades per acabar
amb el patiment de la víctima.
Aquest cicle de la violència masclista
es caracteritza per una estructura concreta
dividida en tres fases: la fase de
l'acumulació de tensió, la fase d'esclat de la
violència i la fase de la ''lluna de mel''. És
una estructura que es pot conificar i que
s'intensifica amb el temps.
Aquesta divisió de les parts d'una
violència està enfocada principalment cap a les violències físiques, ja que ni per
les psicològiques com per les econòmiques, com inclús ni per les sexuals no
els seria adequada aquesta classificació.
Fase d'acumulació de tensió:
Es caracteritza per la tensió que pateix l'agressor, la qual pot estar
provocada per elements externs a la relació, situacions individuals d'estrès , de
frustració respecte la relació, entre d'altres motius. Aquesta fase està
protagonitzada principalment per l’agressió verbal. La dona intenta controlar
aquesta situació fent tot el possible perquè l'agressor no descarregui la seva
tensió de forma violenta en contra seva. El que no sap la víctima és que no
depèn d'ella el control de la situació, sinó de l'agressor.
- 7 -
Fase de l'esclat de la violència:
En aquesta fase hi ha una pèrdua del control de la situació general.
Passa a haver-hi cops i atacs focalitzats cap a la persona que l'agressor percep
com a més indefensa, amb menys poder: la dona. És per això que és sempre la
dona qui rep l'agressió de forma directa.
Fase de la ''lluna de mel'':
Aquesta fase es caracteritza per la calma afectiva. Posem entre cometes
l'expressió ''lluna de mel'', perquè tot i que és cert que moltes dones la utilitzen
per descriure la situació posterior al moment de l'agressió, entenem que és més
correcte, o més real, parlar d'una fase de manipulació emocional de la víctima.
Cal considerar les diferents formes que té l'agressor de demostrar el seu
penediment per les seves brutals accions. També s'ha de dir que, quan les
dues fases anteriors es consoliden, aquesta fase desapareix, ja que l'agressor
no se’n penedeix de res del que ha fet, i per altra banda, la dona tampoc
accepta un perdó, ja que la reincidència li fa veure que la disculpa de l'home no
serveix per a res.
- 8 -
3.2. Causes de la violència contra la dona
La violència contra la dona és una realitat que vivim a la nostra societat.
Tant la directa, és a dir, la que veiem a simple vista, com la indirecta, que són
tots aquelles petits gestos o maneres de fer ja arrelades que no les considerem
com a tal, però que si que es poden tipificar com a violència.
Parlaré de varies causes que afavoreixen els processos de la violència
masclista i l’alimenten de manera que costi molt d’esforç per part de tothom
poder-la abolir.
La principal causa quan parlem de violència contra la dona és el
patriarcat. Entenem el patriarcat com la situació en la qual es troba una família
quan el membre que té més poder i que en controla la resta és un home. Quan
surt la paraula família a la definició de patriarcat no ens referim exclusivament
al significat de mot en concret, sinó que englobem moltes més idees que
queden camuflades amb la simple definició i que li donen un marge molt extens
i molt més interpretable. Una d’aquestes interpretacions que se li podrien donar
a la definició de patriarcat és la aplicada a la societat en general. Tota la
societat està controlada per homes. Molts dels càrrecs importants i de poder
estan ocupats per homes, els nostres representants, els que han de defensar
els nostres drets, i quan dic drets em refereixo els de les dones, estan
representats per homes que ja els interessa ser els dominants i que res no
canviï.
“La violència de gènere és un problema estructural que afecta a totes les
persones. L’existència d’un marc patriarcal de relacions impulsa a les persones
(en funció del sexe del naixement) a pensar, sentir i actuar segons dos
subcultures: la masculina i la femenina.” Aquesta frase va ser la principal d’una
campanya realitzada pel Casal Popular de Castelló, més concretament per
Anna Garcia, l’encarregada de dur a terme el taller a favor d’aturar el patriarcat.
Trobo doncs molt interessant aquesta frase, ja que resumeix clarament el tema
del patriarcat a la societat. Quan parla de que la violència de gènere és un
problema estructural que afecta a tothom es refereix a que l’estructura de la
nostra societat, que com ja he dit abans és una estructura patriarcal, afavoreix
- 9 -
un estat protagonitzat per la desigualtat entre homes i dones, i per tant, també
de retruc el fet que la violència que exerceixen els homes sobre les dones es
“normalitzi”. Per altra banda, la segona frase parla sobre el marc patriarcal que
existeix a la societat el qual ens impulsa a realitzar les nostres accions en
funció dels dos grups aparentment visibles a la societat actual: el femení i el
masculí; en aquest cas, aquest segon fragment ens diu que quan nosaltres
realitzem qualsevol tipus d’acte, estem condicionats directament pels dos grans
grups, que com ja he dit anteriorment, estan presents a totes les societats
actuals. Aquests dos conjunts impedeixen que les persones es puguin
expressar lliurament i que no se’l castigui socialment per fer-ho. Aquest
concepte aplicat a la violència, podríem dir que es relaciona pel fet de que les
dones hagin de patir violència masclista perquè van néixer dones, i d’aquesta
manera no poder pensar, sentir i actuar segons el seu parer, pel fet de que això
les pot afectar negativament.
Encara que el patriarcat sigui la causa principal i la base de totes les
altres, hi ha altres aspectes que afavoreixen el desenvolupament de la violència
contra la dona. El fet de que moltes dones d’avui en dia ja no depenguin dels
homes, els crea en ells una inseguretat que desemboca amb la violència contra
el gènere femení i les amenaces respectives. És per això que un home
exerceix violència contra una dona. Una altra causa pot ser la por que té ell per
la possibilitat de deixar de dominar la situació i perdre el poder que tenia sobre
ella. Podem veure aquesta causa en una frase dictada pel Congreso de los
Diputados espanyol: “La no aceptación, por parte de algunos hombres, del
nuevo papel de la mujer en una sociedad democrática y con una convivencia
en la igualdad, podría ser unos de los motivos por los que, a pesar de las
medidas que se han venido adoptando, no se haya producido un descenso en
este tipo de conductas violentas.“ Aquesta cita, com tot, no és cent per cent
certa, ja que les mesures que es prenen per evitar la violència contra la dona
no són suficients, per no dir que són molt escasses. Tot i així la trobo
interessant pel fet que diu que molts homes no accepten el paper que està
adquirint la dona a la societat actual i per això ha de recórrer a la violència per
sentir-se més presents.
- 10 -
Una altra causa ve donada pels patrons de conducta apresos i
transmesos de generació en generació. Aquesta transmissió, es realitza
fonamentalment en els ambients habituals de la relació. Per altra banda, les
mateixes normes socials minimitzen el mal produït i justifiquen la situació
violenta de l’home. Aquestes accions s’intenten explicar atribuint els transtorns
al marit i, fins i tot, a la dona. Per molt que l‘home tingui problemes d’estrès,
d’alcohol, de personalitat, curiosament, només exerceix la violència contra la
dona i no contra un conegut o amic, és a dir contra un altre home. En tot això
també influeix tota la sèrie de mites arrelats a la societat que perpetuen la
violència i neguen l’assistència adequada que requereixen les víctimes.
En resum, la violència contra la dona té una causa principal: el patriarcat.
Tot i així, n'hi ha d'altres que també afavoreixen el desenvolupament dels
maltractaments masclistes, les quals es basen principalment amb la por que té
l'home de perdre el poder i la superioritat que tenia temps anteriors sobre les
dones. Per continuar sentint-se presents ha d'utilitzar la força. Aquests fet és el
que els desemboca a realitzar una violència desmesurada contra els drets i la
dignitat de la dona.
- 11 -
3.3. Tipus de violència masclista
Hi ha dues maneres de classificar els tipus de violència masclista: per
les formes de violència o pels àmbits d'aquesta. Quan parlem de les formes
d'exercir la violència ens referim de quina manera duem a terme el
maltractament. Per altra banda, si parlem de l'àmbit ens referim en quin entorn
es produeix l'abús violent.
- Formes de violència masclista:
Hi ha quatre tipus de forma de violència contra la dona encara que molts
no els veiem com a tal. Els més coneguts per tothom són la violència física, la
violència psicològica, la violència sexual i la violència econòmica. Tot i així, com
ja he comentat en altres parts d'aquests mateix treball, n'hi ha moltes d'altres
que passen desapercebudes en el nostre dia a dia i no s'engloben en el
concepte de violència contra la dona. D'aquestes altres, les quals també són
molt importants, en parlaré al següent punt, ja que formen part de l'àmbit en
que es produeixen.
Dintre de les formes en que s'aplica la violència contra la dona es
consideren els següents tipus:
Violència física: tipus de violència
en que l'home utilitza l'ús deliberat
de la força amb la intenció de
generar una lesió física i/o un
dolor. Aquesta descàrrega de
força la fa cap a la víctima com a
descontentament d'algun acte seu,
o simplement per la necessitat de sentir-se superior i d'aquesta manera
descarregar la ràbia contra una persona inferior a ell sota el seu parer.
Aquest tipus de violència pot ser fàcilment apreciable quan les lesions es
veuen a simple vista. És per aquets motiu que és menys complexa
- 12 -
d'aturar ja que no es pot amagar fàcilment. Tot i així és un problema
perquè pot generar danys irreversibles a les víctimes que la pateixen.
Violència psicològica: conjunt d'actes que
atempten contra la integritat psicològica i
emocional de la dona, i contra la seva dignitat
com a persona. Aquestes agressions es
poden plasmar amb tàctiques d'exercici de
poder i de control, tant amb la vigilància, com
amb els insults, les humiliacions, les
prohibicions, les manipulacions afectives entre d'altres. Les
conseqüències d'aquests processos són l'aïllament i l'anul·lació de
l'autoestima.
Pel fet de que no és visible a simple vista, costa molt de descobrir quan
una dona està patint maltractament psicològic per part d’algú del seu
entorn, ja que si la víctima no diu res a la seva gent més pròxima per la
por que li ocasiona l'agressor, ningú pot fer res per ajudar-la. A vegades,
quan l’entorn de la víctima se n'adona de la violència que pateix la dona
ja és massa tard.
Violència sexual i abusos sexuals: tipus de violència que inclou
qualsevol acte d'intimidació sexual forçada per part de l'agressor o
simplement no consentida per la víctima. Abraça la imposició, mitjançant
la força o amb la intimidació, de relacions sexuals no consentides, l'abús
sexual, independentment de que l'agressor tingui o no una relació
conjugal, de parella, afectiva i de parentiu amb la víctima.
Pel que fa aquest tipus de violència no és fàcil de veure, perquè
normalment només qui pateix l'abús i l'abusador saben que n'hi ha.
Acostuma a ser així, ja que la víctima que pateix la violència no diu res
per por de les conseqüències que li pot portar això davant de la força de
l'agressor.
- 13 -
Dins d'aquest grup hi ha un apartat
que engloba tots els abusos sexuals a
menors. Aquest tipus de violència
sexual es defineix com els actes i
comportaments, incloent-hi l’exibició i
l'observació que un adult realitza per a
la seva pròpia satisfacció sexual, amb una nena o una adolescent,
utilitzant la manipulació emocional, el xantatge, les amenaces, l'engany o
la violència física.
Violència econòmica: aquest tipus de forma de violència consisteix en la
privació intencionada i no justificada de recursos econòmics pel benestar
d'una dona i dels seus fills en cas que n'hi hagi. També és la limitació en
la disposició de recursos propis o compartits en l'àmbit familiar.
Aquest tipus de violència és gairebé impossible de descobrir a no ser
que la dona en parli amb algú i d'aquesta manera poder combatre-la. És
molt difícil de descobrir, ja que els comptes d'una família són molt
personals i normalment només els coneixen els propis membres.
Pel que fa aquestes formes de violència masclista es poden exercir
d'una manera espontània i puntual o d'una manera reiterada i constant.
- Àmbits de la violència masclista
La violència masclista canvia segons l'àmbit en que es du a terme. Com
ja he dit abans, en aquest punt s'hi engloben diferents tipus de violència
masclista que no s'entenen com a tal.
Així doncs hi ha cinc àmbits en que es pot produir la violència. Són els
següents:
Violència en l’àmbit de la parella: consisteix en la violència física,
psicològica, sexual o econòmica exercida per l'home contra la dona, el
- 14 -
qual és o ha estat la seva parella, o amb la que ha tingut una relació
similar.
Violència en l’àmbit familiar: aquest
tipus de violència consisteix, a l’igual
que en la de l’àmbit de la parella, en
la violència física, psicològica,
sexual o econòmica exercida contra
les dones i les nenes d'una família
feta pels membres de la pròpia família, en un marc d'entorn familiar.
Aquest apartat no inclou la violència exercida per la parella, ja que
aquesta entra dins del grup anterior.
Violència en l'àmbit laboral: consisteix en la violència física, psicològica o
sexual la qual es pot produir en un centre de treball durant una jornada
laboral. Tant sigui dintre del lloc de treball o fora, o en hora de treball o
no. En aquest apartat s'hi distingeixen dos grups:
- Assetjament per raó de sexe: és un comportament no correspost
relacionat amb el sexe d'una persona. Pot afectar a l'accés al
treball remunerat, la promoció en el lloc de treball, l'ocupació o la
formació, etc. La intenció d’aquest tipus de violència és atemptar
contra la dignitat de les dones, crear un entorn d'intimidació,
humiliant o ofensiu, entre d'altres.
- Assetjament sexual: està format
per qualsevol comportament
verbal o físic no desitjat
sexualment. Té com a objectiu
intimidar a la dona i generar-li un
estat de treball incòmode i
humiliant.
Violència en l'àmbit social o comunitari: aquest tipus d'àmbit de violència
masclista està compost pels següents comportaments:
- 15 -
- Agressions sexuals: aquest tipus de violència consisteix en l'ús
de la violència física i sexual exercida contra les dones i les noies
menors d'edat, la qual utilitza el sexe com a arma per demostrar
el poder i l'abús que es té sobre elles. Aquest tipus de violència
contra la dona, és la que s'anomena també una violació. Quan
una dona pateix aquesta agressió sexual, moltes vegades no ho
diu a ningú per la vergonya que li suposa. D'altra banda però n'hi
ha que si que ho diuen, i d'aquesta manera se les pot ajudar a
superar el trauma que aquest abús li suposa.
- Tràfic i explotació sexual de dones i nenes: en aquest cas la
violència masclista consisteix en agafar dones i nenes i obligar-les
a prostituir-se. Els homes que cometen aquests delictes abusen
d'elles, les controlen i els hi prenen totes les seves possessions
per tal d'evitar que s'escapin. Pel que fa aquest tipus de violència
és molt complicada d'abolir, ja que formen part de grans màfies,
les quals ho tenen tot controlat. Per altra banda, moltes de les
dones que la pateixen no creuen poder sortir-ne i acaben molt
malament, ja que no suporten la vida que porten.
- Mutilació genital femenina:
inclou qualsevol acte que
impliqui una extirpació total o
parcial dels genitals femenins o
que hi produeixi lesions. Encara
que hi hagi un consentiment de
la dona, es considera un
atemptat contra la dona que la pateix. Aquest tipus de ritual es du
a terme en països subdesenvolupats, on forma part d'una llarga
tradició passada de mares a filles.
- Violència derivada de conflictes armats: inclou totes les formes
de violències contra les dones que es produeixen en aquestes
situacions, com ara l'assassinat, la violació, l'esclavatge sexual,
l'embaràs forçat, l'avortament forçat, l'esterilització forçada, la
- 16 -
infecció intencionada de malalties, la tortura i els abusos sexuals
entre d'altres.
- Violència contra els drets sexuals i reproductius de les dones:
alguns exemples d'aquest apartat serien els avortaments selectius
i les esterilitzacions forçades, ja que prenen el dret de la dona de
reproduir-se lliurement. Aquest tipus de violència es patia sobretot
en temps anteriors, quan a les dones que els hi feien la cesària,
aprofitaven i, sense que elles ho poguessin impedir, els hi lligaven
les trompes.
- Matrimonis forçats:
Aquest tipus sovint no és
considera una violència
contra la dona
explícitament. Tot i així en
forma part, ja que no es
dona la possibilitat a la
dona de triar de casar-se amb la persona que ella vulgui. En molts
casos, aquest tipus de matrimoni esta compost per un home ja
gran i una noia menor d'edat. Aquests matrimonis són,
generalment, de conveniència, ja que tant l'home que es casa
com la família de la dona en surten guanyant amb l'aparellament.
Qualsevol altres formes anàlogues que lesionin i/o siguin susceptibles de
lesionar la dignitat, la integritat o la llibertat de les dones: dintre d'aquest
punt s'engloben tots aquells actes que afectin a la integritat de les dones
i vagin contra els seus drets com a persones i que no hagin estat
esmentats en els punts anteriors.
- 17 -
3.4. Dades i estadístiques
Dividiré aquesta apartat en dues parts: les dades generals i les taules i
els gràfics. Dins de les dades generals hi inclouré dades globals que no són
concretes de cada sector. Per altra banda, dins de l'estadística hi posaré
informació, que, al contrari que les generals, concreta les trucades que es fan
al número d'atenció a la dona.
Dades generals:
Cada any hi ha més de mig milió d’agressions a dones a Espanya de
totes les edats. A tot el món, un 12,1% de dones d’entre 18 i 29 anys, i un
11,2% d’entre 29 i 39 anys, pateixen maltractament. No he trobat dades fiables
de maltractaments a dones de més de 40 anys. Destacable el fet de que els
maltractaments estiguin tant presents a les dones més joves, que fa que es
necessiti una més gran conscienciació de la població.
De les dones que pateixen maltractaments, un 15% tenen estudis
superiors i un 41% estudis secundaris. Aquesta dada demostra que el fet de
tenir estudis no t’evita la possibilitat de ser-ne una víctima.
DADES PRINCIPALS DE A CATALUNYA L'ANY 2013
Total dones diferents ateses: 2.549 dones. Total dones noves ateses:
2.025 (11,63% d’increment respecte 2012). El total de dones que demana
ajuda és de 4.574. Si tenim en compte el nombre total de dones a Catalunya,
que el 2013 és de 3.784.973, podem veure que només una de cada 829 dones
demanen ajuda als Punts d’Informació i Atenció a les Dones. Aquesta dada ens
indica que són molt poques les dones afronten la violència patida i decideixen
posar-hi solució acudint als serveis del PIAD a defensar els seus drets.
Recurs més sol·licitat: l’assessorament jurídic (1.103 dones ateses amb
total de 1.232 visites). El fet de que l'assessorament més sol·licitat sigui el
jurídic, significa que és el que les dones troben més difícil d'afrontar, ja que és
el menys flexible.
- 18 -
Un 18,3% de les dones treballadores han patit alguna vegada una
agressió d’assetjament sexual. Aquesta dada ens demostra com els homes
desvaloren la feina de les dones, ja que abusen del poder que tenen sobre
d'elles, en el cas dels caps. La font d'aquestes dades és un estudi de realitzat
per l'Ajuntament de Barcelona.
Taules i gràfics:
En aquest apartat concret em centraré en les estadístiques i dades
catalanes, ja que ens són les més properes i són de les que he trobat més
informació.
Totes les dades i la informació l’he extret d’un estudi fet per la
Generalitat de Catalunya l’any 2013. He agafat dades de l’any anterior perquè
són les últimes completes publicades per l’Institut de la Dona (l’encarregat de
dur terme aquests projectes).
Només he posat taules i gràfics de les trucades que es fan al telèfon
d'ajuda a la dona, ja que les he trobat unes dades suficientment creïbles. He
trobat que, parlant de maltractament, les dades fiables són les que mantenen,
inicialment, l’anonimat de la víctima, i això s’aconsegueix en gran mesura amb
les estadístiques telefòniques. Es per això que he basat aquestes comparatives
exclusivament amb les dades de trucades telefòniques.
Repartiré la informació d’aquest apartat segons: la descripció del servei,
la motivació de la trucada i el perfil socio-demogràfic.
La descripció del servei:
Dintre d’aquest àmbit entren les estadístiques que es fan referents a les
línies telefòniques, és a dir, els dies que es realitzen més trucades, els mesos
amb més demanda d’ajuda entre d’altres.
- 19 -
Trucades segons el mes:
Mes Total Gener 1.038 Juliol 1.015
Febrer 927 Agost 1.094
Març 943 Setembre 910
Abril 999 Octubre 1.048
Maig 1.010 Novembre 950
Juny 951 Desembre 1.075
Aquesta taula parla sobre la quantitat de dones que van trucar cada mes
al telèfon d'atenció contra la violència masclista.
La informació està dividida en dues columnes i dotze files. A la primera
columna apareixen tots els mesos de l'any: començant pel gener i acabant pel
desembre. Per altra banda, a la segona columna apareix la quantitat de dones
que al llarg de cada mes van trucar al telèfon d'atenció contra la violència
masclista.
El mes que hi ha més trucades és a l'agost amb 1094, seguit del
desembre amb 1075 i de l'octubre amb 1048. Pel que fa els que n'hi ha menys,
el primer lloc l'ocupa el setembre amb 910 trucades, després va el mes de
febrer amb 927 i finalment el març amb 943.
Pel que fa el gràfic de barres respectiu de la taula ens permet veure de
manera més clara el repartiment entre cada un dels mesos i les seves
pertinents trucades. Com ja he dit anteriorment i es reafirma al gràfic, que el
0
200
400
600
800
1.000
1.200
Trucades segons mes
Total
- 20 -
setembre és el mes amb menys trucades i, per altra banda, l’agost és el mes
més freqüent per trucar.
El motiu pel qual l'agost i el desembre siguin els mesos en que hi ha més
trucades de dones que necessiten ajuda és perquè són els dos mesos que hi
ha més dies de vacances. M'explico: en moltes famílies, la rutina evita que
molts problemes de parella surtin a la llum. És a partir de que comencen les
vacances, i per tant la convivència completa, el que fa que moltes dones obrin
els ulls i vulguin posar fre a la violència que pateixen.
Trucades segons temps de l’atenció:
Aquesta segona taula s’anomena “Trucades segons el temps de
l’atenció’’. En ella es parla de l'estona en que les víctimes que pateixen
violència de gènere estan parlant amb les persones que les atenen al telèfon
d'atenció contra la violència masclista.
La informació de la taula està dividida en dues columnes i quatre files. A
la primera columna apareix la durada de cada trucada, és a dir si és de menys
de cinc minuts, si és entre cinc i quinze minuts, d'entre quinze i trenta o de més
de trenta minuts. Per altra banda, a la segona columna apareixen el total de
trucades que s'han realitzat dintre de cada durada.
Entre cinc i quinze minuts és la durada en que hi ha més trucades totals;
6079 casos. El segon període que en té més és el que la trucada dura menys
de cinc minuts, amb un total de 2754 trucades realitzades. El tercer i penúltim
lloc l'ocupen les trucades d'entre quinze i trenta minuts amb un total de 2396. I
Trucades segons temps de l’atenció
Entre 15 i 30 minuts
Entre 5 i 15 minuts
Menys de 5 minuts
Durada Total
Entre 15 i 30 minuts 2.396
Entre 5 i 15 minuts 6.079
Menys de 5 minuts 2.754
Més de 30 minuts 731
- 21 -
finalment, per acabar, el període que té menys trucades realitzades és el de
més de trenta minuts amb un total de 731 atencions telefòniques.
En aquest cas he posat un gràfic circular ja que l’he trobat més adequat.
Concretant més amb aquest gràfic, podem dir que ens expressa amb tant per
cent el número de trucades en relació amb la durada de cada una d’elles.
Motivació de la trucada:
Dintre d’aquest apartat analitzaré la informació que fa referència a
l’incentiu que porta a la víctima a fer ús d’aquest servei d’atenció a les dones
que han patit o pateixen violència masclista.
Nombre de trucades:
Aquesta taula s’anomena “Nombre de trucades”. Ens parla del nombre
de trucades que es realitzen al telèfon d’atenció contra la violència masclista.
Divideix totes les trucades entre les que es tracten de violència contra la dona i
les que no.
La informació d’aquesta taula està dividida amb tres columnes i dues
files. A la primera columna apareix el concepte, és a dir si és o no violència de
Motiu de la trucada
No es tracta de violència
Violència masclista
Nombre trucades
No es tracta de violència 2.815
Violència masclista 9.145
- 22 -
gènere. A la segona apareixen la quantitat de trucades que es fan en cada cas i
finalment, a la tercera columna apareix el percentatge respectiu de cada total.
Com podem veure, el nombre de trucades per violència masclista
predomina clarament sobre les que no ho són. Més concretament, podem dir
que les trucades per violència contra la dona ocupen el 76,46%, és a dir 9.145
trucades. La resta ocupen un 23,5%, amb un valor de 2.815 trucades.
El gràfic que he realitzat a partir de la taula torna ser circular, perquè,
igual que en el cas anterior, és el que he trobat més adequat i fàcil d’entendre.
Les dades, com ja he comentat, són prou clares d’entendre, veient que hi ha
una gran diferència en els dos percentatges.
Perfil sòcio-demogràfic:
Les dades d’aquest apartat entren dins del percentatge del 76.46% de la
taula anterior, el qual fa referència al número de trucades relacionades amb la
violència contra la dona. Dividiré aquest tant per cent segons la persona que fa
la trucada, el seu sexe i la seva edat entre d’altres.
Identificació de la persona que truca per sexe:
Persona que truca Dona Home
Persona propera 1.603 401
La pròpia usuària 6.837 23
Professional 157 29
Dones Persona propera La pròpia usuària Professional
Home
Persona propera La pròpi usuàri Professional
- 23 -
La taula que comentaré a continuació s’anomena “Identificació de la persona que
truca, si és home o dona, i sobre qui realitza la trucada.
Les dades que hi apareixen estan dividides en tres columnes i tres files.
Pel que fa a les columnes: a la primera hi apareix la persona que truca, la qual
pot ser o bé un familiar o una persona propera a la víctima, la pròpia usuària o
també un professional. A la segona apareix el número de dones que truquen i a
la tercera els homes. En el cas dels nombres, es reparteixen proporcionalment
segons les persones que he nombrat anteriorment.
El nombre més rellevant és el de dones que truquen en nom propi al
telèfon d’atenció a les dones, en concret 6.837 dones. Pel que fan les trucades
que realitzen amigues o familiars femenines de la víctima hi han 1.603
trucades. Finalment, hi ha 157 trucades que realitzen dones especialistes en
nom d’una víctima. D’altra banda hi han els homes que també fan us de la línia
però amb menys freqüència. El número més elevat de la columna masculina
l’ocupen totes aquelles trucades que realitzen familiars o amics, amb 401
trucades. El nombre que el segueix és el 29, el qual representa a les trucades
realitzades per professionals. Finalment l’últim valor de la taula és el 23. Aquest
representa el que el propi home truca al telèfon d’atenció.
He fet dos gràfics de la mateixa taula, ja que he trobat interessant dividir
els homes i les dones. D’aquesta manera es veu més clarament les dades de
cada un dels dos.
Sovint, la víctima no té el valor suficient cop per trucar ella mateix i
explicar el seu cas a un especialista. És per això que a vegades pot trucar un
familiar o una persona propera a la dona, o fins i tot una/un professional. Tot i
així, la gran majoria de trucades les realitza la pròpia usuària. El cas de que
truqui un home enlloc d'una dona és molt menor, ja que és més senzill
confessar-se amb una altra dona, ja que et dona una confiança i una proximitat
més gran que la que et pot proporcionar un home amb temes tan delicats.
- 24 -
Identificació de la persona que truca per edat:
Ens trobem davant d'una taula de valors que s'anomena ''Identificació de
la persona que truca per edat''. Aquesta taula ens dóna informació sobre el
nombre de dones que truquen al telèfon d'emergència segons la seva edat.
Les dades que hi apareixen estan dividides entre dues columnes: una
ens indica l'edat de les dones i l'altre el total de víctimes que truquen, i entre sis
files: a la primera hi apareixen el nombre de trucades que fan les menors de 18
anys, que són 226. La segona indica les dones que tenen entre 18 i 30 anys,
les quals són 2546. La tercera engloba les dones que truquen entre els 31 i els
40 anys; aquestes són 7188. A la quarta fila hi entren totes les dones que estan
entre els 41 i els 50 anys, en aquest cas el total de trucades és de 5334. A la
penúltima fila hi ha posades les dones d'entre 51 i 60 anys, que sumen un total
de 1622 trucades. Pel que fa l'última fila, hi entren totes les dones majors de 60
anys, en aquest grup hi ha un total de 1160 trucades.
El nombre més rellevant és el nombre de víctimes que en troben entre els 31 i
40 anys, ja que hi ha un total de 7188. El grup d'edat que el segueix és el de
les dones entre 41 i 50 anys, amb un total de 5334 trucades. Per altra banda, el
grup de dones que registra menys trucades és el de les menors de 18 anys.
Aquest grup en té un total de 226.
Pel que fa el gràfic, he posat el percentatge de dones que truquen
segons la seva edat. En ell, es veu clarament l'ordre de més a menys de dones
que truquen, com he explicat anteriorment.
Identificació de la persona que truca
per edat
Entre 18 i 31
Entre 31 i 40
Entre 41 i 50
Entre 51 i 60
Més de 60
Edat Total
Menys de 18 226
Entre 18 i 31 2.546
Entre 31 i 40 7.188
Entre 41 i 50 5.334
Entre 51 i 60 1.622
Més de 60 1.160
- 25 -
El fet de que hi hagi més trucades de dones entre 31 i 40 anys coincideix
amb el fet de que són les que pateixen més violència contra la dona.
Identificació dels àmbits de la violència masclista
Àmbit Subtotal Total
Àmbit de la parella 8446
Àmbit familiar 421
Àmbit socio-comunitari 151
Agressions sexuals 35
Altres 83
Assetjament sexual 22
Tràfic i explotació 11
Àmbit laboral 32
Assetjament per raó de sexe 16
Assetjament sexual 16
Ens trobem davant d'una taula que té per nom ''Identificació dels àmbits
de la violència masclista''. Aquesta taula parla sobre en quin àmbit es cometen
més violències contra la dona i amb quina quantitat.
Les dades estan dividides entre files i columnes. Hi ha tres columnes: la
primera, la qual indica l'àmbit en que es produeix la violència; la segona, en
que hi apareixen algun subtotal, concretament el de l’àmbit socio-comunitari i el
de l'àmbit laboral; a l’última i tercera columna hi apareix el total de cada àmbit.
Pel que fa les files, hi apareixen cada un dels àmbits de la violència i el seu
Àmbits de la violència masclista
Àmbit de la parella
Àmbit familiar
Àmbit sociocomunitari
Àmbit laboral
- 26 -
total. A part, també apareix algun subtotal, que ve donat per la subdivisió de
l'àmbit socio-comunitari i el laboral.
Dins de l'àmbit de parella es produeixen 8446 casos de violència contra
la dona al llarg d'un any. Dins de l'àmbit familiar n'hi ha 421. Per altra banda, a
l'àmbit socio-comunitari, el qual està dividit per les agressions sexuals, els
assetjaments sexuals, el tràfic i l'explotació i d'altres, hi ha un total de 151
casos de violència. L'últim cas és el de la violència en l'àmbit laboral, el qual
també esta subdividit per si es tracta d'assetjament per qüestió de sexe o
d'assetjament sexual. Aquest apartat té un total de 32 dones maltractades al
llarg de l'any 2013.
En aquesta taula els valors estan ordenats de més a menys casos. Com
veiem doncs en l'àmbit de parella és on es comenten més violències, seguides
de les que entren dins de l'àmbit familiar. Després ja venen les de l’àmbit socio-
comunitari, i finalment les del laboral.
Pel que fa el gràfic, simplement he plasmat les dades de la taula en un gràfic
circular, ja que les dades es veuen clares i es veu el clar predomini de la
violència contra la dona dins de l'àmbit de la parella.
- 27 -
3.5 Procés en la lluita contra la violència de gènere
Dins de la violència contra la dona hi ha tres subdivisions que es fan per
classificar els processos que s'hi realitzen. El primer grup és el de la prevenció.
És molt important, ja que si hi hagués una bona base de coneixements sobre el
tema, moltes de les coses que fem, i que no sabem que no estan ben fetes, les
canviaríem. Per altra banda, estaria encara més mal vist el fet d'exercir
violència contra la dona i d'aquesta manera el nombre de dones que pateixen
violència masclista disminuiria.
El segon gran grup és el de l'atenció. En aquest grup hi entren tots
aquells serveis que ofereixen ajuda a les dones que ja han patit o estan patint
en aquell moment violència de gènere. Quan parlem dels serveis que ofereixen
la seva ajuda ens estem referint, tant a les associacions que ajuden a superar a
una dona la situació que està vivint i el trauma que la violència li suposa, com
totes aquelles cases d'acollida, on les víctimes poden instal·lar-s'hi parcialment,
amb els seus fills si és necessari, com també aquelles associacions que ajuden
a les dones a fer tots els tràmits per perdre de vista el maltractador, en el cas
que sigui el marit o un familiar proper.
El tercer grup és el jurídic. Dins d’aquest grup hi entren tots els tràmits
de l’àmbit judicial que estan presents a partir de que una dona decideix
denunciar una violència.
3.5.1. Prevenció
El concepte de prevenció prové del
moviment d’higiene mental, al començament del
segle XX, però pren rellevància a partir dels
treballs de Gerald Caplan en l’àrea de salut
mental comunitària. El 1964, Caplan és el primer
que proposa una definició més sistemàtica de la
prevenció, agrupant els esforços preventius en
tres categories:
- 28 -
a) La prevenció primària: és una temptativa de reduir la taxa d’incidència
d’un determinat problema en la població, atacant les causes identificades
d’aquest problema abans que s’arribi a produir. L’objectiu és disminuir la
probabilitat d’aparició del problema. Els esforços, per tant, s’han de dirigir tant a
transformar l’entorn de risc com a reforçar l’habilitat de l’individu per afrontar-lo.
b) La prevenció secundària: és l’intent de reduir la taxa de prevalença, és
a dir, el nombre de casos existents d’un determinat problema. Així, cal actuar
en el sentit d’assegurar una identificació precoç del problema i una intervenció
ràpida i eficaç.
c) La prevenció terciària: té per objectiu reduir els efectes o les seqüeles
d’un determinat problema, tractant d’evitar les recaigudes. En aquesta línia,els
esforços s’han de dirigir a l’elaboració de programes de recuperació i
rehabilitació per a aquells que han estat afectats pel problema.
3.5.2. Atenció
La funció d'aquest apartat és ajudar a les víctimes que han patit de
violència contra la dona a superar aquesta dolorosa experiència i a poder
seguir endavant.
En al cas de Barcelona hi ha l’Equip d’Atenció a les Dones (EAD), que
és un servei municipal d’atenció específica a les dones que viuen violència
masclista. L’EAD disposa de professionals pel treball social, l’educació social,
la psicologia, el dret i inserció laboral, que ofereixen atenció integral per tal de
poder treballar els processos de recuperació de les dones ateses, tinguin o no
necessitat de recursos d’acolliment. L’Equip d’Atenció a les Dones és la
manera d'accedir als recursos públics i privats d’acolliment d’urgències i de
llarga estada adreçats a dones que viuen situacions de violència masclista.
Aquest apartat és molt extens, ja que segons cada lloc hi ha un mètode
o un altre, en funció de les víctimes que tinguin. Així doncs, m'he centrat amb la
meva ciutat perquè és el que tinc més proper.
- 29 -
Com el cas d'aquest equip, hi ha moltes altres associacions que
afavoreixen la recuperació de les víctimes. Tot i així, avui en dia, les ajudes que
ofereix l'estat no són gaires, i els recursos dels que depenen aquestes ajudes
són mínims. Aquest fet dificulta la millora i el progrés de la societat respecte
l'abolició de la violència contra la dona.
3.5.3. Justícia
Aquest apartat és el més difícil de dur a terme, perquè és el que sempre
queda més deixat de banda, al ser el procés en el que hi intervenen més
homes. La causa és la mateixa que comença amb la de la violència contra la
dona: el patriarcat.
Com ja he comentat a l'apartat de les causes que afavoreixen el
desenvolupament de la violència masclista, el motiu principal de que els homes
es creguin superiors a les dones és l'existència del patriarcat. Això fa que, com
ja he explicat, molts alts càrrecs estiguin ocupats per homes. Aquest fet també
està present dins l'àmbit de la justícia, ja que hi ha molts més jutges que
jutgesses, igual que més homes fiscals que dones. És per aquest motiu que,
quan després de molt d'esforç i valor una dona es decideix a denunciar, sovint
es desvalora la importància de la seva denúncia i els molts casos acaben no
sent jutjats, o amb sentències massa toves.
Aquesta poca importància que se li dona als casos de violència
masclista fa tirar enrere moltes dones que es decidirien a denunciar, ja que fer
el pas d'explicar el seu cas, haver de recordar tots els moments viscuts,
arriscar-se a que l'agressor l’amenaci perquè finalment ningú faci cas del seu
maltractament no val la pena.
Malgrat tot es positiu que les víctimes no es rendeixin davant de la
injustícia de la justícia, ja que si tothom lluita perquè això s'acabi, amb temps,
esforç i consciència aconseguirem acabar amb la violència contra la dona. Tant
la que pateixen les dones d'una manera individual per part d'algun home de la
seva vida, com les que estan presents al nostre dia a dia i ens afecten a totes.
- 30 -
4. Part pràctica
He decidit fer petites entrevistes com a part pràctica amb la intenció de
descobrir la visió que té la població urbana i la rural davant de la violència
contra la dona.
Per fer-ho he dividit la part pràctica en dues parts: la població urbana i la
població rural. A part, dins de cada població he separat les entrevistes fetes per
gent jove i les fetes per població de mitjana edat.
La població urbana:
Tinc quatre entrevistes dins d'aquest apartat. Dues fetes per un noi i una
noia jove i les altres fetes per un home i una dona de mitjana edat.
El que puc concloure d'aquestes quatre entrevistes és que tan els joves
com els que no ho són tant tenen idees semblants. Es pot veure en la primera
pregunta de l'entrevista (''Defineix violència de gènere amb les teves
paraules''), que els dos grups responen si fa ho no fa el mateix. Entenen la
violència de gènere com un conjunt d'actes, tant siguin físics o psicològics,
exercits per una persona sobre una altra de diferent sexe. També coincideixen
amb el fet de que hi ha menys violència actualment. Pel que fa els casos de
violència contra la dona que coneixen, només un dels dos joves no n'ha sabut
dir cap. La resta, tant siguin de gent propera, familiars o casos de feina tots en
coneixen algun. Un altre punt en que també coincideixen és en el de com aturar
la violència masclista. Tots creuen que la manera d'abolir-la és conscienciar la
gent sobre els efectes negatius que ens aporta a la societat i les conseqüències
personals que ens genera. Finalment, pel que fa les diferències entre la
violència de gènere i la violència contra la dona hi ha una varietat d'opinions, ja
que la noia jove creu que són diferents: una indica la violència contra els dos
sexes i la resta exclusivament cap a la dona; el noi jove creu que no hi ha cap
diferència. L'home i la dona, doncs, coincideixen més, ja que diuen que el
significat en si del concepte violència de gènere és en els dos sexes, però amb
el pas del temps, com que la violència de la dona contra l'home és menor, s'ha
- 31 -
normalitzat parlar de violència de gènere per fer referència als maltractaments
de l'home contra la dona.
Població rural:
A l'igual que les enquestes fetes per persones d'àmbit urbà, aquestes
també estan contestades per un noi i una noia jove, i per un home i una dona
de mitjana edat. El que dedueixo d'aquetes quatre petites entrevistes és el
següent: tant els dos homes com les dues dones entenen la violència de
gènere com un acte violent entre dues persones de diferent gènere. Pel que fa
la segona pregunta (''Creus que hi més o menys violència de gènere ara que fa
uns cinquanta anys?'') hi ha una visió diferent entre els adults i els joves.
L'home i la dona de mitjana edat creuen que actualment hi ha menys violència
de gènere. Per altra banda, però, el noi i la noia joves creuen que actualment hi
ha la mateix violència que abans, tot i que ara és més visible.
Només una de les quatre persones diu que coneix un cas de violència
contra la dona. Cap de les altres en coneix cap. Això no vol dir que no en
tinguin cap a la vora, sinó que a l’estar en un àmbit rural hi ha menys
coneixement de causa i menys possibilitats de sortir-ne. Tres de quatre
entrevistes són conscients de que amb una millora de l'educació i de la
conscienciació dels joves aconseguiríem que el nombre de dones que pateixen
violència disminuís. L'altra persona pensa que és impossible aconseguir
disminuir-la ja que ni ha ara i n'hi haurà sempre. A l'última pregunta (''Quina
diferència creus que hi ha entre la violència contra la dona i la de gènere?'')
torna a haver-hi una diferència d'opinions. Tant l'home com la dona d'edat
adulta creuen que no hi ha diferència entre els dos conceptes. Per altra banda,
el noi la noia joves creuen que la violència contra la dona és específica contra
la dona, i la de gènere ho és entre els dos sexes.
Un cop resumides les dues parts les compararé entre elles per veure’n
les principals diferències.
- 32 -
La gent de l'àmbit urbà, tant els adults com els joves, tenen més
coneixements sobre la violència masclista, i per tant hi ha més víctimes que es
decideixen a actuar davant de la violència que pateixen. Això ho veiem ja que
tres de les quatre persones que he entrevistat a l'àmbit urbà han posat un
exemple que coneixen; això significa que hi ha més casos que casos que
surten a la llum que no pas a l'àmbit rural, del qual només un dels adults coneix
una persona que ha confessat que patia violència.
- 33 -
5. Conclusions:
Es pot acabar amb la violència contra la dona?
La violència contra la dona, actualment, continua estant molt present a la
nostra societat igual que temps enrere. Aquesta violència que estem patint
totes les dones és, més que puntual, una violència estructural, ja que formem
part d'una societat basada en el patriarcat, i per tant basada en la desigualtat
entre homes i dones. Per abolir el patriarcat caldria que la societat canviés
totalment en el sentit de que la igualtat fos real, fet improbable o difícil
d'aconseguir, ja que és una manera de fer ja arrelada des de temps anteriors.
El fet de que l'home tingui el control de la societat fa que a les dones ens costi
molt d'esforç combatre aquest canvi que faria més fàcil lluitar per acabar amb la
violència contra la dona.
Malgrat aquesta gran dificultat, gràcies a les entitats i associacions que
estan lluitant dia a dia per la violència contra la dona, s'avança en
la conscienciació de la gent. Malauradament estem molt lluny de que es
destinin els recursos necessaris per acabar amb la violència contra la dona.
- 34 -
6. Què he après?
He gaudit molt fent aquest treball, ja que he descobert coses que abans no
sabia sobre la violència contra la dona. Tot i així, he de reconèixer que és un
tema molt dur i que he llegit testimonis que fan posar els pèls de punta. És en
aquests casos que em pregunto com l'ésser humà és capaç de cometre tals
barbàries contra un dels seus pel simple fet de sentir-se superior.
A mesura que he anat buscant i redactant informació he anat aprenent diferents
aspectes que es veuen englobats dins de la violència contra la dona; com per
exemple que tota violència té un cicle a seguir o que els tipus de violència
masclista es pot classificar segons l'àmbit o segons la forma en que s'exerceix.
He après dues idees que són els dos coneixements principals que m'enduc
d'haver fet aquest treball. Aquests dos conceptes són: per una part, la
diferència entre la violència de gènere i la violència contra la dona, quan
s'utilitza cada una i quin concepte representa cada una d'elles. Per l'altra, el
concepte patriarcat, que encara que abans en sabés alguna cosa, m'ha permès
conèixer-lo amb molta més amplitud.
A part dels conceptes que he après, aquest treball m'ha ajudat a familiaritzar-
me amb el vocabulari i a aprendre paraules noves que m’ajudaran en un futur a
poder expressar-me dins d'aquest àmbit amb més desimboltura i més precisió.
- 35 -
7. Bibliografia i Webgrafia
Bibliografia:
Feminismos diversos (ACSUR, Las Segovias)
Del discurso a la práctica: poder y liderazgo en una ONGD feminista
(ACSUR, Las Segovias)
Guía práctica sobre drets sexuals i reproductius en la cooperació al
desenvolupament (Soraya González Guerrero y Lorena Pajares
Sánchez)
Atlas Akal: Del estado de la mujer en el mundo (Joni Seager)
Materials per treballar amb les dones maltractades (Diputació de
Barcelona)
Reflexiones feministas sobre el empoderamiento de las mujeres (Clara
Murguilday)
Feminismo para principiantes (Nuria Varela)
Webgrafia:
http://www.dbd.cat/index.php?option=com_biografies&view=biografies&ll
etra=g Diccionari on apareixen totes les dones que han sigut i són
importants en la defensa de la igualtat de gèneres.
http://guiesbibtic.upf.edu/cpis/sociologia_de_genere_drets_humans
Diferents apartats on trobar informació de la història i la lluita de les
dones
http://es.wikipedia.org/wiki/Violencia_contra_la_mujer Explicació de la
violència contra la dona
http://es.wikipedia.org/wiki/Violencia_de_g%C3%A9nero Informació
sobre la violència de gènere
http://whatonline.org/s/direct-cultural-and-structural-violence/ violència
directa, cultural i estructural
http://www.monografias.com/trabajos15/la-violencia/la-violencia.shtml
informació sobre les violències en general
- 36 -
http://www.lacruzdemalta.es/para/para_entender/violencia/conoce/conoc
e_clases_d.htm violència indirecta
http://secundaria.uvic.cat/_treballs/72c7b61b1ae4e8a9cf7fa10d12404cb
595e7afa0_016%20Una%20historia%20sobre%20la%20violencia%20de
%20g%C3%A8nere.pdf treball universitari sobre la violència de gènere.
http://www.violenciadegenere.org/pcvg/index.php Plataforma unitària
contra les violències de gènere
http://www.gemmacalvet.com/uploads/files/estudi%20VdG_Igenus1.pdf
l’impacte penal i penitenciari de la violència de gènere a Catalunya
http://tribunainterpretativa.com/sociedad-patriarcal-como-causa-
violencia-genero/ la societat patriarcal com a causa de la violència de
gènere
http://www.324.cat/noticia/1691312/catalunya/Catalunya-supera-les-
18000-denuncies-per-violencia-de-genere-lany-2011 estadístiques de
violència de gènere l’any 2011
http://xarxanet.org/agenda/conferencia-la-dona-victima-de-violencia-de-
genere-en-el-proces-judicial temes interessants a tractar
http://pure.au.dk/portal/files/11817/217608.pdf ante el maltratador
tolerancia cero
http://xarxanet.org/etiquetes/economic/banca-%C3%A8tica àmbit
econòmic
http://www.ugr.es/~recfpro/rev171ART7.pdf amor romàntic
http://www.interarts.net/descargas/interarts1178.pdf APROXIMACIÓN A
LA VIOLENCIA CONTRA LAS MUJERES INMIGRANTES EN
CATALUÑA
http://www.colectivoioe.org/uploads/1122d3108054039b05dac9a0f2bbb4
ec2028e729.pdf Violencia machista y relaciones de género. Discursos
sociales, posiciones sociopolíticas y alianzas posibles.
http://www.berdingune.euskadi.net/contenidos/informacion/material/es_gi
zonduz/adjuntos/4_los_hombres_frente_a_la_violencia_contra_las_muje
res.pdf los hombres frente la violencia contra las mujeres
http://www.filo.unt.edu.ar/rev/temas/t5/t5_web_art_garrido_violencia.pdf
LA VIOLENCIA CONTRA LAS MUJERES. UN ANÁLISIS A TRAVÉS DE
LA PRODUCCIÓN TEÓRICA FEMINISTA
- 37 -
http://www.gemmacalvet.com/uploads/files/estudi%20VdG_Igenus1.pdf
impacte penal i penitenciari de la violència de gènere a catalunya
http://www.media.cat/anuari/cau-un-32-la-proteccio-contra-la-violencia-
de-genere/ CAU UN 32% LA PROTECCIÓ CONTRA LA VIOLÈNCIA DE
GÈNERE
http://www.ccoo.cat/pdf_documents/2012/informe_violencia_2012.pdf
VIOLÈNCIA MASCLISTA SITUACIÓ ACTUAL. Actuacions vers el món
del treball i vers les institucions
http://ccoo.cat/pdf_documents/violencia_contra_dones_idiomes.pdf
Violència contra les dones: què és i que hi puc fer? CCOO
http://nomasvg.com/informacion-sobre-violencia-de-genero/causa-de-la-
violencia-de-genero/ causes de la violència contra la dona.
https://casalpopularcs.org/2011/11/davant-la-violencia-de-genere-
aturem-el-patriarcat/ aturem al patriarcat (Casal popular de castelló)
http://www.vilaweb.cat/ep/societat/4058339/20121124/600-dones-mort-
violencia-genere-espanya-lultima-decada.pdf article vilaweb sobre les
dones mortes per violència de gènere els últims 20 anys
http://dones.gencat.cat/web/.content/04_temes/docs/2013_resumdades.
pdf dades i estadístiques que posaré al tr
http://dones.gencat.cat/ca/temes/violencia_masclista/estadistiques/
dades i estadístiques generals
http://victimesviolencia.gencat.cat/ca/03_materials_i_dades_sobre_viole
ncia_masclista_i_domestica/01_dades_estadistiques_sobre_violencia_m
asclista_i_domestica/01_dones_dades_sobre_violencia_masclista/ Pla
de seguretat i atenció a les víctimes de violència masclista i domèstica
http://dones.gencat.cat/web/.content/04_temes/docs/estadistica_judicial.
pdf estadístiques judicials
http://www.msssi.gob.es/ssi/violenciaGenero/portalEstadistico/home.htm
dades i estadístiques espanyoles
http://issuu.com/confederacionmujeresenigualdad/docs/manual_violencia
_de_g_nero manual de la violència de gènere en general
http://www.mujeresenigualdad.com/Manual-de-Prevencion-contra-la-
Violencia-de-Genero_es_2_45.html prevenció de la violència de gènere
- 38 -
http://crisalidaunaesperanzaperenne.blogspot.com.es/2011/02/35-frases-
que-dignifican-el-valor-de.html frases que dignifican el valor de las
mujeres
http://www.yosoymadresoltera.org/frases-sobre-violencia-contra-las-
mujeres/ Frases sobre violència contra la dona
http://www.expoknews.com/que-es-y-5-frases-contra-la-violencia-de-
genero/ frase del treball
http://www.un.org/es/events/endviolenceday/ onu
http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST205ZI54059
&id=54059 guia pràctica sobre la violència contra la dona. Ajuntament de
mallorca
http://www2.girona.cat/ca/ssocials_siad ajuntament de girona.cat
http://dones.gencat.cat/web/.content/04_temes/docs/estadistica_judicial.
pdf estadístiques que em falten
http://www.gencat.cat/salut/botss/html/ca/dir193/recomanacions_per_la_
prevencio.pdf PREVENCIÓ DE RELACIONS ABUSIVES DE PARELLA
http://w110.bcn.cat/Dones/Continguts/Documents/Informe%20violencia%
202013.pdf dades d'estadístiques
- 39 -
8. Anexos
Entrevistes:
Noia de 17 anys de Barelona (àmbit urbà):
Defineix violència de gènere amb les teves paraules.
La violència de gènere és aquell conjunt d’actes que fereixen a una persona
encara que no ho reconegui i que es transmet entre dues persones de diferents
sexe.
Creus que hi més o menys violència de gènere ara que fa uns
cinquanta anys? Per què?
Menys, perquè la societat està més avançada, hi ha més conseqüències i està
vist més negativament des de tots els àmbits.
Coneixes algú que n’hagi patit?
Sí
En cas afirmatiu, comenta breument què li va passar, com ho va
superar etc…
La va “mig forçar” a tenir relacions sexuals quan ella al cap de molta insistència
va haver de cedir. Li va dir als seus amics que li tiressin fum a la cara mentre
que ella n’és al·lèrgica. També l’oprimeix com a persona, l‘ha tancat a casa
seva… Aquesta noia encara no ho ha superat.
Quina creus que seria la millor manera de combatre la violència de
gènere?
Conscienciant a la gent des de petits ajudant a què el topic de l’home i la dona
en una relació sentimental o de parella sigui equivalent, que sigui compartit
equitativament.
- 40 -
Quina diferència creus que hi ha entre la violència contra la dona i
la de gènere?
Que la violència contra la dona és exclusivament contra la dona i la de gènere
és als dos sexes.
- 41 -
Noi de 17 anys de Barcelona (àmbit urbà):
Defineix violència de gènere amb les teves paraules.
Acte de violència d’un home a una dona, física o psicològica.
Creus que hi més o menys violència de gènere ara que fa uns
cinquanta anys? Per què?
Menys, perquè està més mal vist.
Coneixes algú que n’hagi patit?
Sí
En cas afirmatiu, comenta breument què li va passar, com ho va
superar etc…
L’ agredia. El seu marit al arribar a casa. Ho va superar tallant la relació.
Quina creus que seria la millor manera de combatre la violència de
gènere?
No es pot, sempre hi haurà algún decel·lebrat que ho faci.
Quina diferència creus que hi ha entre la violència contra la dona i
la de gènere?
Cap.
- 42 -
Home de 52 anys de Barcelona (àmbit urbà):
Defineix violència de gènere amb les teves paraules.
És la violència exercida sobre algú de l’altre gènere, més habitualment d’homes
sobre dones.
Creus que hi més o menys violència de gènere ara que fa uns
cinquanta anys? Per què?
No, però ara és més visible. Per cultura i pèr conscienciació. Ara és consideren
altres formes de violència que abans es veien “raonables”, tot i que no són
tolerables. En molts casos, les víctimes segueixen callades i tenen por de ser
estigmatitzades.
Coneixes algú que n’hagi patit?
Si.
En cas afirmatiu, comenta breument què li va passar, com ho va
superar etc…
Per feina m’adono de molts casos en que, bàsicament el marit però en alguns
també la dona, exerceix un control sobre l’altre menystenint mantenint per sota
de la seva voluntat: “Tu calla, deixa’m explicar a mi…” “Espera, primer ho faig
jo…”
Quina creus que seria la millor manera de combatre la violència de
gènere?
Conscienciació de la gent, campanyes publicitàries, centres de salut que ho
expliquessin (allà poden detectar els problemes). Conèixer el problema és el
primer pas per solucionar-lo.
Quina diferència creus que hi ha entre la violència contra la dona i
la de gènere?
No n’hi ha, si de cas serà semàntica per “tradició”. Només no serà de gènere
quan l’exerceix una dona sobre una altra dona (sogra-jove, jefa-empleada).
- 43 -
Dona de 50 anys de Barcelona (àmbit urbà):
Defineix violència de gènere amb les teves paraules.
És la violència entre persones de diferent gènere.
Creus que hi més o menys violència de gènere ara que fa uns
cinquanta anys? Per què?
Penso que hi ha menys violència ara. Perquè actualment la dona te més
estudis i és més independent.
Coneixes algú que n’hagi patit?
Si, la meva cosina.
En cas afirmatiu, comenta breument què li va passar, com ho va
superar etc…
Va patir maltractament psicològic per la seva parella durant els 7 o 8 anys que
van festejar. Va ser quan portaven 6 mesos vivint junts que no va ho poder
suportar mes i va tenir la valentia de trucar al telèfon de l’esperança. A partir
d’aquella trucada va tenir les forces justes per anar a auxiliar-se a casa els
pares. Va ingressar en un psiquiàtric on va rebre tractament i durant dos anys
va estar de baixa.
Quina creus que seria la millor manera de combatre la violència de
gènere?
Penso que és un tema de conscienciació de la societat. Des del govern
s’haurien de dotar de recursos i iniciatives que permetessin a la societat canviar
moltes coses.
Quina diferència creus que hi ha entre la violència contra la dona i
la de gènere?
La violència contra la dona és un tipus de violència de gènere. Tot i que
habitualment s’utilitza la violència de gènere per referir-se a la violència contra
la dona.
- 44 -
Noia de 17 anys de Sant Pau de Segúries (àmbit rural):
Defineix violència de gènere amb les teves paraules.
La violència de gènere es produeix en el moment en que una parella es
comença a barallar i al final un dels dos acaba pegant a l’altre, normalment
acostuma a ser l’home el que pega la dona.
Creus que hi més o menys violència de gènere ara que fa uns
cinquanta anys? Per què?
Crec que hi ha la mateixa, però avui en dia si hi ha un acte de violència de
gènere surt a la televisió i això provoca que sembla que n’hi hagi més ara que
abans. Crec que tot és culpa de la televisió.
Coneixes algú que n’hagi patit?
No.
En cas afirmatiu, comenta breument què li va passar, com ho va
superar etc…
No en conec cap cas.
Quina creus que seria la millor manera de combatre la violència de
gènere?
Crec que no hi ha cap manera per combatre la violència de gènere ja que això
n’hi ha ara, i n’hi haurà sempre.
Quina diferència creus que hi ha entre la violència contra la dona i
la de gènere?
Que la violència contra la dona és segur que passa a una dona, i violència de
gènere pot ser que sigui per part de l’home o per part de la dona.
- 45 -
Noia de 17 anys de Sant Pau de Segúries (àmbit rural):
Defineix violència de gènere amb les teves paraules.
Maltractament psicològic o físic que pateix una persona, tant de gènere masculí
com femení, per part d'un/a agressor/a.
Creus que hi més o menys violència de gènere ara que fa uns
cinquanta anys? Per què?
Jo crec que n'hi ha una mica menys. Perquè la mentalitat de la majoria de les
persones ha canviat. Tot i que també penso que tampoc n'hi ha d'haver gaire
menys, potser el que passa és que és un tema tabú i per tant ningú en parla
gaire. A més, moltes persones que estan afectades per la violència de gènere
no tenen suficient valor com per denunciar, és a dir, que només se saben una
mínima part dels casos.
Coneixes algú que n’hagi patit?
No
En cas afirmatiu, comenta breument què li va passar, com ho va
superar etc…
No en conec cap.
Quina creus que seria la millor manera de combatre la violència de
gènere?
Potser fent més campanyes de conscienciació.
Quina diferència creus que hi ha entre la violència contra la dona i
la de gènere?
La violència contra la dona penso que és per part d'agressors de consciència
masclista, en canvi la de gènere pot ser conta un home, entre pares i fills... no
és únicament contra la dona.
- 46 -
Dona de 50 anys de Sant Pau de Segúries (àmbit rural)
Defineix violència de gènere amb les teves paraules.
Homes contra dones
Creus que hi més o menys violència de gènere ara que fa uns
cinquanta anys? Per què?
Poder menys, el que passa és que ara es diu i abans no es deia. Perquè hi ha
més cultura.
Coneixes algú que n’hagi patit?
No.
En cas afirmatiu, comenta breument què li va passar, com ho va
superar etc…
No en conec cap.
Quina creus que seria la millor manera de combatre la violència de
gènere?
Educant molt bé els joves, amb el respecte.
Quina diferència creus que hi ha entre la violència contra la dona i
la de gènere?
Em penso que es el mateix.
- 47 -
Home de més de 40 anys: (sant pau gran)
Defineix violència de gènere amb les teves paraules.
Qualsevol fet que sigui denigrant, per a les persones, de fet o de paraula.
Creus que hi més o menys violència de gènere ara que fa uns
cinquanta anys? Per què?
Crec que abans mes. Perquè la gent també era més inculta,i si s'anava a la
policia encara els hi deien que era ben fet.
Coneixes algú que n’hagi patit?
Sí
En cas afirmatiu, comenta breument què li va passar, com ho va
superar etc…
No crec que ho hagi superat encara,els pare li feien cremades amb una
cigarreta a les cames,i com he comentat abans,al anar a la policia ,aquests li
deien que alguna cosa hauria fet, perquè el seu pare li fes això.
Quina creus que seria la millor manera de combatre la violència de
gènere?
Que no es deixés passar ni una als dolents, que es denuncii ben aviat. I donar
més informació a la gent.
Quina diferència creus que hi ha entre la violència contra la dona i
la de gènere?
Crec que tot és al mateix cistell. I s'hauria d'acabar JA.
- 48 -
Vocabulari
Acció positiva: estratègies destinades a establir la igualtat d'oportunitats
per mitjà de mesures que permetin contrastar o corregir aquelles
discriminacions que són el resultat de pràctiques o sistemes socials.
Amor romàntic: història d’un amor perfecte, que, amb l’excusa de
l’enamorament, l’home controla totalment a la dona com si fos de la seva
propietat.
Androcèntrisme: visió del món i de les coses, des del punt de vista teòric
i del coneixement, en la qual els homes són el centre i la mesura de
totes elles, ocultant i fent invisible tota la resta, entre elles les
aportacions i contribucions de les dones a la societat.
Apoderament de les dones: es refereix a l'augment de la participació de
les dones en els processos de presa de decisions i accés al poder.
Actualment aquesta expressió comporta també una altra dimensió: la
presa de consciència del poder que individualment i col·lectivament
ostenten les dones i que té a veure amb la recuperació de la pròpia
dignitat de les dones com a persones.
Assetjament sexual: comportament sexual verbal o físic, no desitjat per
la persona assetjada, dut a terme en diferents espais de la vida
quotidiana, aprofitant-se d'una situació de superioritat o companyonia i
que repercuteix en les condicions de l'entorn fent hostils, intimidatòries i
humiliants.
Coeducació: mètode d'intervenció educatiu que va més enllà de
l'educació mixta i les bases s'assenten en el reconeixement de les
potencialitats i individualitats de nenes i nens, independentment del seu
sexe.
Discriminació positiva: mesures dirigides a un grup determinat, amb les
quals es pretén suprimir i prevenir una discriminació o compensar els
desavantatges resultants d'actituds, comportaments i estructures
existents.
Feminisme: corrent de pensament en permanent evolució per a la
defensa de la igualtat de drets i oportunitats entre ambdós sexes.
- 49 -
Constitueix una forma diferent d'entendre el món, les relacions de poder,
les estructures socials i les relacions entre els sexes.
Gènere: és un terme específic de les ciències socials que fa referència al
conjunt de característiques diferenciades que cada societat asigna a
homes i dones.
Igualtat de gènere: la igualtat de gènere s'entén com una relació
d'equivalència en el sentit que les persones tenen el mateix valor,
independentment del seu sexe, i per això són iguals.
Igualtat: aspecte relatiu a la igualtat en qualsevol situació.
Masclisme: comportament de desvalorització envers les dones.
Societat androcèntrica: tipus de societat la qual mira el món des d’uns
ulls únicament masculins. Els homes estan al centre de tot i les dones
queden en un segon terme o fins i tot ignorades. Un clar exemple de
societat androcèntrica seria el fet de parlar de l’home com a sinònim
d’humanitat; ja que estem ignorant la resta de població.
Societat patriarcal: és aquella societat que els punts claus de poder
estan ocupats majoritàriament o exclusivament per homes.
Societat sexista: tipus de societat, on s’adjudiquen diferents rols a les
persones depenent del seu sexe i no de les seves capacitats o valors
personals.
Violència de gènere: és un tipo de violència física o psicològica exercida
contra qualsevol persona basant-se exclusivament amb els seu gènere o
sexe.
- 50 -
Activitats
Poso aquestes activitats al final d’aquest treball, perquè si després de llegir-lo
algú vol comprovar si ha assolit els coneixements esperats o no pugui fer-ho.
A part serviran al lector per raonar les seves idees.
Les activitats les he tretes d’un llibre de tallers per a joves. Es titula: “Programa
de prevenció de la violència de gènere”.
Activitat 1:
A continuació et dono una sèrie de trets o qualitats personals. Classifica-les
segons creguis que són femenines o masculines:
Elegància
Delicadesa
Dolçor
Encant
Distinció
Seducció
Vital
Liberal
Interessant
Admirable
Creativitat
Neteja
Simpatia
Tendresa
Suavitat
Aventura
Naturalitat
Protecció
Dinamisme
Objectivitat
Dominant
Fredor
Intel·lectual
Atreviment
Autocontrol
Agressivitat
Inestabilitat
Passivitat
Estabilitat
emocional
Prudència
Superficialitat
Submissió
Dependència
Intuïció
Duresa
Tendresa
Audàcia
Alegria
Fortalesa
Ardent
Cura i
dedicació
Afecte
- 1 -
a) Per què has fet aquesta distribució?
b) Es podrien invertir?
c) Naixem amb aquestes qualitats o les aprenem?
Activitat 2:
Les frases següents transmeten un ús sexista del llenguatge. Identifica’l i
transforma la frase tractant d’evitar-lo.
La lliga espanyola del futbol se supera cada dia.
Hi ha un curs dirigit a metges i infermeres.
Les activitats a l’aire lliure han sigut collonudes però les d’interior són un
conyàs.
El col·lectiu de netejadors han presentat una queixa cap al personal.
Activitat 3:
Observa aquests adjectius. Escriu-ne la definició i observa com canvien el
significat segons es refereixen al gènere masculí o al femení.
Dona pública.
Un qualsevol.
És un tigre.
És un gos.
Ell és un porc.
Home públic.
Una qualsevol.
És una tigressa.
És una gossa.
Ella és una porca.
