TRITRIMESMESTRALTRAL

2n trimestre2n trimestrecurs 2009-2010curs 2009-2010

EL RACÓ DEL CONSELL RECTOR

Ja fa temps que volíem ser-hi, aquí, entre leslínees que escriuen els nostres fills. Els paresque formem el Consell Rector teníem moltesganes de fer un petit forat a la revista Trimestralper poder estar en contacte amb tota l’escolamés enllà de les dues assemblees anuals queens reuneixen a tots.Avui per avui, som nou els pares i mares queintegrem el Consell. Us representem a totsvosaltres, a la cooperativa. Però sobretot, dedi-quem una part del nostre temps a impulsar lanostra escola cap endavant perquè sabem quenomés així, treballant AVUI per l’escola, elsnostres nens seran PERSONES preparades eldia de DEMÀ.És obvi que això no ho fem sols. Comptem aldarrera amb un equip de professionals (unGRAN equip) que fan que la nostra escola esti-gui al nivell que pensem que ha d’estar. Són elsnostres mestres, els nostres especialistes, l’e-quip de cuina, el d’administració, que sabencom “educar”, en tots els sentits.Però al Consell Rector el que compta, més queel temps que cada un hi pot dedicar, és lail.lusió, les ganes i l’empenta per aquest projec-te. Avancem en el dia a dia, en la gestió de l’esco-la: millora de la neteja, nova política salarial,recerca de subvencions, estudi i pla de millorade les infraestructures, acords amb empresescol.laboradores, control financer, …Pel mig i llarg termini tenim mil idees, centenarsde projectes que volem fer. Malauradament, totalhora no pot ser, però poc a poc veiem comalguns acaben per ser realitat: l’escola d’estiu,l’aula de fotografia, la nova gestió de compra dellibres, la millora dels laboratoris, les activitatsextraescolars, l’aula d’arqueologia, els nousfulletons informatius de l’escola, el contacteamb altres cooperatives,…No tenim ni prou temps ni prou mans ni prourecursos per fer que el futur arribi avui. Peròtreballem en això. I sobretot, comptem ambtots vosaltres. Molts ens doneu suport icol.laboreu. Els que esteu al nostre costat sen-tiu amb nosaltres la satisfacció de construirescola. I tots sabem que tot això no té preu.Pares, mares, mestres, alumnes, personal tot,entre tots hem de fer viure aquest projectealmenys 40 anys més. Som-hi !!

EL PAS DEL TEMPS

Em fa arribar tard,em fa esperar.És el rellotge;no el puc aguantar

Un túnel sense final,un cim sense el seu punt més alt,una pluja que encara no cau.

Les agulles van follesdins la gran anella. No puc tancar les meves parpelles.

Esguardo el temps amb tot l’interès.Cada segon és més lent.Les busques llisquen en la meva ment.

Ja no puc més,no el puc aguantar.És l’instant que no pot arribar.

L’estona més dura de l’eternitat.El moment que no puc carregar.Anhelo que aquell instant pugui arribar.

Poques vegades el temps passa ràpid.Només quan el temps no em molesta,el temps pot ser estúpid o fantàstic.

L’esguard al rellotge és urgent,de seguida vull veure com passa el temps.Depèn del període, el temps passa espès.

Jo relaciono el temps amb la tristesa.L’amistat i l’amorsón l’últim pas de la gran recepta.

Jordi Ruf

*Des de l’Escola un record emotiu per a lafamília Ruf.

Editorial

2ntri

mes

tre

03

trimestre 2009-2010

Encapçalem la trimestral d’aquest SantJordi amb un text que no és poesia. Norima, ni té estrofes; però és un text queencomana optimisme.Va sorgir de manera espontània. El que s’a-valuava era l’ortografia però el tema queinsinuava el títol proposat anava una micamés enllà. Aquest fet va convertir el resultaten una petita reflexió sobre pedagogia.Gràcies Héctor, el teu text ens ha donatresposta a la pregunta formulada:

QUIN SENTIT TÉ ANAR A L’ESCOLA?

“Té molt de sentit, ja que anar a l’escola etdóna cultura i un futur millor.Hi ha divisió d’opinions entre els que elsagrada anar-hi o no. A mi, personalment,m’agrada molt.Com diuen, el temps és or i cada minut quedesaprofites a l’escola, l’has perdut.Has d’estudiar però també t’ho passes fan-tàsticament amb els professors i els com-panys.A l’escola també s’hi fan amics, alguns delsquals ho seran tota la vida.Hi ha molta gent que no sap valorar la sortque té d’anar a l’escola quan hi ha moltsnois i noies al món que no hi poden anar.Aquest és un període que no tornaràs aviure perquè només dura entre els tres i elsdivuit anys.És una experiència única i molt divertida,no té res a veure amb una feina, és moltdiferent.També és una font de cultura peròsi la vols adquirir t’hi has d’esforçar.Jo encara no he acabat. Em queden tresanys abans d’anar a la universitat.En definitiva he tingut molta sort i m’agra-daria que tothom tingués aquesta oportuni-tat. Per desgràcia, al món, han de canviar,encara, moltes coses perquè això siguipossible.” (Héctor Martínez-3r ESO)

HAN PARTICIPAT EN AQUEST NÚMERO:

Els professors i professores que han treballatamb els grups:

Raquel Puig, Elisabet Ramírez, Marta Montserrat,Carme Bosch, Anna Torres, Susagna Font, VíctorQuerol, Montse Vinyoles, Roser Nogués, EstelAndreu, Eulàlia Riera.

Supervisant treballs d’alumnes:

Ester Alenyà, Viqui Burgués, Emilia Ocaña, Anne-Sophie Jégou, Dani Urbano.

Dissenyant la portada:

Anna Garcia.

Des de la matèria de Llengua i comunicació:

Júlia Alguacil, Pep Atencia, Àlex Benítez, PauDíaz, Isabel Encinas, Pau Escudero, DídacGascón, Víctor Hernández, Martí Juan, Pol Pons,Montse Valls, Eulàlia Riera.

Suport informàtic:

Carlos Iglesias

A tots ells, moltes gràcies!!

Eulàlia Riera

Els nens de parvulari, durant aquest curs cada classe treballa un artista per trimestre. En aquest segon trimestre hemtreballat en P. Picasso a P3, H. Matisse a P4 i P. Gauguin a P5, dels quals hem après moltes coses i hem fet moltesmés. A la portada en teniu una petita mostra que esperem que us agradi.

l’aparador

P3

Esc

ola

Mes

tral

04

Íker González Laia Pérez

Marta Blanco Marta Figueras

2ntri

mes

tre

05

l’aparador:

P4

Arnau Casola

Èlia Noguera

Genís Martín

l’aparador

Esc

ola

Mes

tral

06

P5

Nil: En Nil tranquil es menja un pernil.Júlia: Jo tinc una pilota que salta igual que una granota.Núria: A la muntanya de l´avi hem vist el Bambi.Jordi: El Martí té un ratolí.Martín: En el carrer hi ha un paper.Aida: Una nena té molta melena.Mariona: La Laura fa una paraula.Marc: Si vols anem a buscar cargols.Clàudia: La taula sis va a buscar una pastís.Adrià: La granota bota com una pilota.Arnau: Muntanya muntanyeta on juguem amb la piloteta.Roser: En Nil compta fins a mil.Carlos: La taula 2 va a buscar retoladors.Berta: La taula 6 va a buscar el parxís.Valèria: La taula 3 a buscar els coberts.Pere: La taula 3 va a buscar els panets.Fabià: La nena té una trena.Irina: La Irina menja una pinya.Guillem: Una nena fa una balena.Martí: El Fabià va a parlar.Emma: Una nena juga amb una balena.Gabriel: A la fira hi ha una cadira.Gerard: El meu dofí és molt fi.Mario: Jo jugo amb un camió i també amb un avió.Laura: La meva princesa es diu Vanesa.

RODOLINS

2ntri

mes

tre

07

l’aparador 1r

LA PRIMAVERA

Anava pels caminsi veia molts colorins que venien dels pins,i també ocellets que volaven juntets.

Bernat Medina LA PRIMAVERA

La primavera floridainspira el meu cor,i m’agrada com l’or.Les floretes les agafariai amb les mans obertesles oloraria.

Anna BotellaLA PRIMAVERA

Al jardí ressonen les cançonetesmentre les floretescreixen netes.Els ocellets de colorinss’estimen més els pins.

Robert SolivaLA PRIMAVERA

A terrahi ha camins.Al celhi ha ocellets.Al camphi ha floretes.La primaveraés bonica, verdai fa molt bona olor.

Paula Medina

l’aparador 2nE

scol

aM

estra

l

08

LA PRIMAVERA

Ha arribat la primavera,he vist la primera rosella.

Ha arribat la primavera,he vist la primera oreneta.

Han sortit les florsi he vist els colors.

Mariona Torras

EL GAT

He vist una nenaque plorava amb pena.La nena ha perdut el gat,es deu haver amagat.Què farà si és així?Què farà si no vol venir?Ha arribat la foscori el gat ha agafat por.El gat a casa ha tornati la nena no ha plorat.

Maria Pedroso

L’HIVERN

A l’hiverncau la neu,Que bonica és!Cau suaumentcom una gota del cel.Freda i fina,blanca com el paper.Després surt el soli la vol desfer.

Jordi Brustenga

LA NIT

La foscor de la nités misteriosa quan estic al llit.M’agrada mirar el cel estrellatquan estic una mica cansat.Quan es fa de nitels animalets del boscs’han adormit.

Ferran Montero

2ntri

mes

tre

09

l’aparador 3r

EL SOL

Gran bola de foc vermell.Tu que brilles en el cel.Tu que il.lumines la terra.Tu que triomfes tot content.

Tu ets el centre d’atencióTot brillant en l’horitzó.Tu t’assembles a una prunai la teva amiga es diu Lluna.

Arnau Congost

LA PRIMAVERA

Em despertoi la primavera ja és aquí.

Dic bon dia a l’herba,també al sol del matíi a la papallona que volaper les flors del camí,i a l’ocell que cantasobre la branca del pi.

Em despertoi la primavera ja és aquí.

Jan Andelo

LA MEVA MASCOTA

Tinc peixets molt petits,vermellets i molt bonics.

La Colisa està embarassadai el mascle el niu li prepara.

Tinc peixos de molts colors,tan bonics que semblen flors.

Són de formes diferentsi nedant estan contents.

Els neons són molt petitsi neden junts com amics.

Viuen al meu aquari…quin regal d’aniversari!!

Aina González

EL MAR

Tot el cel és estrellati el mar deixa il.luminat.

Els dofins van per les onesi fan riure les persones.Jo m’hi acosto, ells em miren,jo els segueixo i ells es giren.

Caragolines i gambetesJuguen juntes a estonetes.

Petxines i musclos,calamars i popets,tots viuen dins el marcom a bons germanets.

Maria Querol

Esc

ola

Mes

tral

10

l’aparador 4t L’HIVERN

Cau un floc,clic, clac, cloc.És cristallo és mirall?

És estrella o és rodó,és estelque cau del cel?

Quantes formesté la neu?compto fins a deu!Són vint,trenta,quaranta,para, para,que comptar m’espanta!

Ajuda’m pare,que ja vaigper setanta!

Si tots doscomptem els flocsclic, clac, clocde la neu en farem joc!

Marta Daudé

L’AMICEstimo un amic molt divertiti no és molt gran ni molt petit.

M’agrada perquè és espavilati també una mica entremaliat.

M’agrada quan juga a futboli també a handbol.

M’agrada perquè té el cabell rinxolati sembla bastant despentinat.

M’agrada seure al seu costati així fer més gran la nostra amistat.

Arnau Ferrer

UN SOMNI MOLT DOLÇ

Somio viatjar sobre un carameli que tinc un cotxe modern.

Somio amb pobles tots coberts de meli vull que el viatge se’m faci etern.

Somio amb camins fets de massapài que corro per ells saltant i cantant.

Somio que menjo un gran entrepà i que de postres tinc un xiclet gegant.

Carles Ortega

ELS ELEMENTS DE LA NATURA

Estimo l’aigua líquida, evaporada i glaçadai les seves magnífiques ones que em fan una abraçada.

Estimo l’aire amb delicat perfum de rosai la blanca boira que davant meu s’imposa.

Estimo la terra humida, seca i amb pedretesi caminar sobre ella de puntetes.

Estimo el foc amb les seves extraordinàries flamaradesi que no cremi les grans arbrades.

Arnau Ruíz

2ntri

mes

tre

11

l’aparador 5è

CREPUSCLE

Veig el crepuscle i el sol com s’esfuma entre muntanyes.

Sembla que es faci el poruc entre els núvols.És com una nafra curada entre canyes.Són els núvols de color rosat, cotons envermellits.El sol sembla haver naufragat i,entre muntanyes,haver-se amagat.

A la matinada reapareixerà i tothom el veurà.Hi haurà qui no el mirarà? Qui ho sabrà?És un secret que un pirata ha amagat.És el silenci guardat en la nit crepuscular.

Veig el crepuscle i el sol com s’esfuma entre muntanyes.

Joan Arcas

FLAMA

Sobre la claraboia de cerahi abranda una fumarola,una flama que encisa sola.En el crepuscle foscant,et col·loquen sobre terradel teu jaç blanc de resina.Et despertes a la niti el jove nen et clama:Fes llumeta! És el meu desig!I tu li dius, mig adormit:Un moment, que ara faig flama!Oh, flama, tu que et lleves feixuga!dóna’m llum, dóna’m claror,no t’apaguis abans d’horadóna’m vida i lluentor.

Laia Rodríguez

EL SOMNI

És quan dormo que somniopoder volar i anar a l’espai,mirar la Terra des de l’airei veure un núvol com un xai.

És quan dormo que somnioser part de l’oceàsalvar peixos d’un pescairei jugar amb els dofins mar enllà.

És quan dormo que somnioser el més gran súper heroiaturar els terratrèmolsi quedar-me tan cofoi.

És quan dormo que somniocoses bones i d’altres que no ho són tantsomnis bells o terroríficssempre la fantasia més gran!.

És quan dormo que somnio...

Quim Abril

SOMNIAR

És quan dormo que somnioen l’àngel que no veigi en el poble de l’infern.

És quan dormo que somnioamb tot allò que no veigi que camino amb els estels.

És quan dormo que somnioen un món molt diferent.

És quan dormo que somnio que la guerra no existeix.

Gerard Díez

L’aparador 6è

Esc

ola

Mes

tral

12

LLIBERTAT

Tinc només una base,la meva experiència.Només tinc una meta, la llibertat.

Albert Simón

QUÈ ÉS RES?

Què és res?Una cosa inexplicable que no es pot descriure,una cosa nefasta que no es pot reviure.

Què és res?És la ràbia o la gelosia?És la tristesa o la melancolia?

Què és res?És blanc o negre?És sal o pebre?És un color o una emoció?

Què és res?Jo no ho sé descriure,ni tampoc escriure.

Em queda una qüestió pendentque un dia o altre acabaré resolent:Què és res?

Víctor Redondo

EL XIUXIUEIG

Era anit mentre dormiaque un xiuxiueig em va despertari eres tu que em repetiesvola, vola fins el mar enllà.

Vaig veure costes llunyanespaisatges difícils d’explicarperò el xiuxiueig jo escoltava,Torna, torna i jo vaig tornar.

Abril Fernández

FILOSOFIA O POESIA?

Ésser o no ésser,vet aquí el dilema:Pensament filosòficen forma de poema

Què és la filosofiasinó un poema sense ritme?Què és un pensament amb rimasinó una poesia?

Joan Güell

2ntri

mes

tre

13

L’aparador 1r

LA POR

La por, indesitjable companyaque amb la seva abraçada m’enganyava.Teranyina a l’ànima.Quina és la causa del teu espant,la por a la morto la por a la vida?Parlem d’un sentiment gegantque mai no et va a midai que d’una manera desesperant,dins del teu bell cor amida.

Júlia Rolduà

En dies del franquisme,es vivia molta dictadura i feixisme.Persones que s’exiliaveni altres que les mataven.

La guerra feia mal a tothom, fins i tot al mar

que es dessagnava cada vespre.Semblava que tot durés per sempre.

Els carrers eren grisos, tot era gris,però només era un avís,perquè no es repeteixi perquè l’humà no desaparegui.

Els núvols semblaven carbócomptant tots els germans de l’avió.I no estàvem preparats,semblava que estàvem acabats.

Marc Gonzàlez

PEIX PALLASSO

Qui t’ha fet aquest vestit?Ha sigut un pintor petit o el peix que dorm al teu llit?

Blanca García

LA POR

La nit arriba,el sol ja no hi és.El cel s’omple d’estrelles i tu ja ho tems.

Tot es torna negre,el silenci inunda els carrers,la son adorm les personesperò a tu, la por, et pot més.

Què vol aquesta dona,que et ve a molestar cada nit?No sap que tu ets petita,i que hauries de dormir?

Laia Battestini

Esc

ola

Mes

tral

14

BEGUR

La maleta al carrer.La pols del llit, a sota.El jardí tan poc planer.La claror que obre la porta.

La formiga en el fons verd.La pedreta a la sabata.La cançó del nen rient.L’ensaïmada a la safata.

La mà amb gotes salades.El cafè de mitja tarda.La sorra a les escales.El passeig de mala gana.

L’aigua de la dutxa freda.La pala sobre la taula.El camí amunt cansati les vistes del terrat.

Tot és un.Un ho és tot.És un pobledins del meu record.

Núria Barrios

RECORDS

La llum entrant per la finestra de la sala.L’olor de Colacao, cada matí.Tot de dofins ballant, en un paper de gala;i el tricicle al balcó, de quan érem petits.

La plaça dels nens, de les botigues tancades.L’escola de gom a gom, a l’hora de sortir.Berenars farcits amb xocolata embolicadai el rellotge del campanar que repica les cinc.

Cristina de Elías

GUERRES

Bales, foc, sang,armes, gent i fang.

Lluiten per religió, llibertat,diners, territori, igualtat?

Màquines monstruoses per matari només una bandera blanca els pot salvar.

Ens sembla lluny, impossible,però és aquí i molt visible

Al nostre costat va començar.Al nostre costat perdura i encara no ha acabat.

Salvador Aparicio

MAR, MUNTANYA

Les plantes del meu jardí.El veí que no descansa.Els silenci dels matins.Les meduses de la platja.

El ressò d’un rierol.L’aigua neta i congelada.Les ovelles del pastor.Els prats sense ni una ànima.

El pont de sobre el riu.El brogit de la cascada.El poble de l’estiu.La tenda de campanya.

Alba Nieto

l’aparador 2n

TRIST, CANSAT

Trist, cansat, ofuscat, una mica trastocat.Sentiments i pensaments passatgersarribats en el pitjor moment triat.I l’alegria se’n va com si no tornés.

I així se’n ve.Així se’n va.Però en el momentho passes malament.

Ara ja me n’he oblidat,com tantes altres vegadesque m’ha passat.

Eudald Mas

CONFUSIÓ

Quin tipus de confusiós’apodera del meu correcordant un passat no passat,aquella vida no viscuda?

Sensacions de tristesaenvolten el meu cor.Un rancor m’atrau cap a la personaque vençuda he perdut.

Records inoblidabless’apoderen del meu cor.Amb un passat no passati una vida no viscuda.

Ariadna Sanjuán

2ntri

mes

tre

15

TRAU

Trau profund que perdura al pas del tempsQue t’acompanya allà on vasQue et recorda a cada instantQue és allà, que va amb tu.

T’ enfosqueix els pensamentsSense motiu aparentA apareix en els moments més desavinents.

És un trau acusadorQue et retreu impertorbableLes errades del passat.

Marçal Fortuny.

PAPER I LLAPIS

Paper i llapis.Apte o no apte.Esforç, autonomia, responsabilitat.

Grans i petits.Deures i exàmens.Nervis, tensió, emoció.

Ser o no ser.Coneixements, aprendre.La resposta la tens tu.

Paper i llapis.Apte o no apte.Ser lliure o dependre.

Vacances, trimestrals.Ciències experimentals.Llengües complexes.

La resposta la tens tu.Passar o no passar.Ser o no ser.

Berta González de Canales

l’aparador 3r

Esc

ola

Mes

tral

16

l’aparador 4t

BATEC

Sent el batec de la mar serenaaclucant els ulls entre tímids records.Fugisseres les ones,sentim plegats el crit més sord.

Sorprèn-me de sobtefent presoner el meu cosi entre els teus braços retén-me.

Però mai gosin els teus llavis carnosos i profunds esquinçar el silenci,el crit mut de les onades.

Fes teu el cel, despullant el temps i l’ànima.Fes-lo teu però deixa’m gaudir la lluna que és l’amant dels meus ulls verges,que és ella la seva musa.

Paula Herrero

QUÈ VOL LA MÚSICA?

Rius d’imaginació tornen a assecar-se.El temps, àrid com sempre, em crema. S’evapora i vola; la llum se’n va,grocs i magentes tendeixen a nits:torna a apagar-se el pomer, dins meu.

La fredor, com ho fa a tothom, m’abraça, em segueix amb l’àrid temps.Em segueix la boira amb l’olor de rius evaporatsque no van poder abeurar el pomer.

El temps va descuidar-se i va deixar ploure sobre meu.Un sol ple de pensaments assenyatsvan bufar-me bruscament.El gerro donà forma al volum; la música, al silenci.

Vaig florir el que un món invisible arrossegatant per sobre com per sota la raó,va néixer el nou llenguatge, ballant-me i cridant, reclamant desitjosi jo vaig contestar:

-Tu que dónes sentit al silenci,dibuixes un món que és impossible veure,un món que has de tocar.Què vols de mi?

Adrián Arribas

EFÍMERA MIRADA INFINITA

Em parlaven els teus ulls,lliures presos sense rubor.L’esperança els donava aliment,S’atipaven desitjosos, innocents.

Càlida la neu que els embolcallava,inquietes flors primaverals els alegràveu;I altre cop soroll de fulles velles,

els fèieu sentir.Maleït cercle viciós, no s’aturava.

Millor així !

Captivada en ells em tindrien,l’efemeritat eterna s’esdevindria.Especialment únics entre tants,ho sou tot en aquest curt instant.

Laia Baleta

NAVEGANT

Llisca l’aigua del riu i no podem banyar-nos, un altre cop al mateix riu. Què hi fa?

Joan VinyoliNavegar pel propi passatgei conservar la memòria.Lliscar pel que vindrà i abandonar-ho, atemorida.

Incitar el bell final,ser per poder-lo remuntar..Paciència per la immensa senyal perquè llavors:

riu avall navegaràrecorrent tots els instantstravessats aquells paranys

que amb pànic havia ideat.

Manca de joia, poc entusiasme,dolçor i nectari inexistents.Abraçat per la por,enfonsat pel desastre.Productor d’un futur,

poc agradable.

PERÒ, vas seguir NAVEGANTlluitant contra obstacles

perquè llavors:

riu avall navegarà recorrent tots els instantstravessant tots els paranys.

Maria Colomer

2ntri

mes

tre

17

l’aparador Batxillerat

Sóc el vent que t’acaricia Sóc el verb del nostre predicat, i tuque m’omples de paraules buides, no Saps veure’t ésser estimat.

Ets la sorra que s’escapa entre els meus dits,Ets la llum que no s’atrapa mai, i jo que somnio constantment el teu plor, busco en el record. El teu parlar suau.

som –junts- la poesia, la inspiració inacabable dels poetes més discrets,som –els dos- la lluna i les estrelles, el somni vigent d’aquella fosca i freda nit.

Laura DuranAMAGAT

Sóc un conjunt de pensaments,pensaments de tot, pensaments de res.Fulles que s’apilen i s’apilen, quan viuen la tardor.

Porto, dins meu, un secret.que ni la millor botella de vidre guarda, viatjant anys i anys pel mar.

Visc, dia a dia, un desig.Un somni inimaginable per ningúque cobra vida cada nitdins el meu cap.

Et diria el que jo sento,si fos més valenta, més forta,més capaç…Et diria el que jo sento,sense por al meu fracàs.

Crisitna Subirana

AQUELLA LLUM

Aquella llum esplendorosament suauque il·luminava els sentits,que ajuntava els cors partits,era l’oblit del record.

Però la llum se’n va anar,fonent-se amb la foscor,com el temps trist de tardor,el trist anhel de l’amor.

Pol Pinyana

Esc

ola

Mes

tral

18

l’aparador en castellà

La vida es como un cuento, lleno de sentimientos, la vida es como la representación denosotros mismos, es como una semilla que va creciendo poco a poco. La vida es comouna línea que empieza y parece que no tiene final hasta llegar a él. La vida... es un vivirdía a día lleno de sentimientos. La vida es como una llama, que llega a ser tan intensa quesin darte cuenta desaparece en un abrir y cerrar de ojos. La vida es pasión, es soñar e ima-ginar un mundo, y crear. La vida es como nosotros mismos.

Júlia del Pino

Algo tan sencillo como que el viento meacaricie la mejilla, como que la lluvia mojemi ropa, como que el sol queme mi piel.Algo tan simple como escuchar un: “buenosdías, princesa”, como pasear por la playaen pleno enero, como una sonrisa debuena mañana, como una mirada com-prendida en medio del silencio. Algo tanbásico como el ruido de los coches cuandopasan, como las noticias trágicas de cadadía, como aquella canción con la que llora-bas, como el susurrar de las olas del sur.Algo tan mágico como querer a los que tie-nes al lado, como que te hablen con losojos, como que te besen con el corazón,como levantarte con ganas de aprender,como recordar lo que te hacía feliz, comoescribir algo que ni siquiera comprendes.Algo tan sencillo como los pequeñosmomentos que te da la vida, como todoslos que te quita, como todos sus detalles...

Laura Duran

Déjame cometer tantos errores como pueda, que soy humano. Déjame olvidar por lo queotros mueren. Déjame vivir en sueño sin percatarme de la abrumadora realidad. Déjamehacer lo que me venga en gana, sin cautela por los daños colaterales. Déjame vivir estavida, que es la única de la que me acuerdo, que no me importan las otras; ni las que hetenido, ni las que vendrán.Quiero vivir en el pasado de los años que recuerdo, quiero planificar el futuro de este reco-rrido mío, quiero vivir en éste, en mi presente, a partir de ahora. A partir de ese mismo ins-tante en que alguien me “dé a luz”.Y vamos, déjame desafiar al tiempo. Que quiero lograr algo que jamás ha logrado nadie.Quiero parar el tiempo de todo el mundo. O al menos, de mi mundo. Quiero intentar para-lizar los relojes, y ver cómo hasta en tiempo muerto... todos envejecemos.Ahora supera mis deseos en un termómetro de cosas imposibles. Intenta que nada evolu-cione en este segundo que viene a continuación; (silencio).

Paula Herrero

Nuestras vidas son pasajeras.Tan pronto como vienen, se van.Tan pronto como se van, se olvidan.Tan pronto como se olvidan, se pierden.

Nuestras vidas son historiascon el mismo finalpero con distinto destino.

Nuestras vidas son destellosde un deseo, que de tan cortoresulta bello.

Rubén Marías

2ntri

mes

tre

19

Résumé de l’article du journal Le Figaro, du 8 février 2010. (lefigaro.fr)

Débat lancé en France sur l’identité nationale. Pour le gouvernement français, l’identi-té nationale passera par la présence de symboles de la République Française dansles écoles, une éducation civique beaucoup plus approfondie. Concernant les étran-gers qui s’installeront en France, ils seront soumis à un contrôle de la langue françai-se et devront signer une chartre des droits et des devoirs.

Commentaires de Clara Gonzalo, de Miguel Carrasco, et d’Adrià Pla, élèves de 2nde Batxiller.

Clara GonzaloJe pense que c’est une forme d’imposer un sentiment national qui cependant doit êtreperçu comme naturel et non obligatoire. De la même façon qu’un français, un étran-ger doit avoir la possibilité de choisir « son degré de patriotisme ». Il est peu probableque les ministres de l’Éducation et de l’Immigration obtiennent ce qu’ils souhaitent.

Miguel Carrasco On ne peut pas obliger un étranger à sentir le pays d’accueil comme le sien, il ne peutpas oublier ou remplacer son sentiment patriotique envers son pays d’origine. Deplus, la France a l’air d’oublier que l’identité nationale est un sentiment individuel etnon une obligation.

Adrià RiusJe pense que la décision de Nicolas Sarkosy de faire chanter la Marseillaise une foispar an ou de faire flotter le drapeau français dans les écoles, n’est pas une bonnechose, car il y a des régions en France comme le Pays Basque, la Corse, laBretagne, l’Alsace et la Lorraine qui ne s’identifient pas réellement à la France. Parexemple, en Espagne, il serait difficile d’appliquer ce genre de mesures. Cependant,proposer aux étrangers de suivre des cours de français est une bonne mesure carelle leur permettrait une meilleure intégration.

Allons enfantsL’identité nationale

Esc

ola

Mes

tral

20

El Carnet de la Biblioteca

No sempre llegim per aprendre; també, isobretot, cal llegir per passar-ho bé, pel purplaer de llegir, per divertir-nos i distreure’ns.

ÉS SUFICIENT SABER LLEGIR PER SERLECTOR?Ser lector significa convertir la lectura enuna pràctica voluntària, lliure, desitjada,plaent. Un lector és aquell que llegeix habi-tualment per alimentar l’esperit, conscientque llegir ens fa més grans.

ELS LECTORS CRÍTICS:-Fan més preguntes.-Contrasten afirmacions.-Són difícils de manipular.-Fonamenten les afirmacions en evidències.-Seleccionen els canals d’informació i d’entreteniment.

-Relacionen temes de procedència diversa.

Per a un lector, el temps no és mai excusa.Per llegir, l’únic que necessitem són ganes;el temps el trobarem. Garantit.

La lectura és un instrument fonamental enel procés de creixement i maduració perso-nal tant en els infants com en els adults.

LES BONES LECTURES:-Ens commouen, ens deixen empremta, ens canvien d’alguna manera.

-Desperten interessos nous.

-Nodreixen els continguts del nostre pensament i ens ajuden a comunicar- nos amb els altres.

-Potencien la formació estètica i edu-quen la sensibilitat.

-Faciliten el desenvolupament de la fantasia i de la creativitat.

-Ens proporcionen saber i això ens fa més lliures: “més llibres, més lliures”.

Sóc lector... i què?

*Material extret de la Guia pràc-tica per a fer fills lectors de lafundació Bromera i laGeneralitat de Catalunya.

2ntri

mes

tre

21

Món Científic

El divendres 5 de març, alumnes deBatxillerat i 4rt d'ESO vam anar a fer unavisita al CESCA (Centre de Super-compu-tació de Catalunya) com a activitat culturalorganitzada per l'Escola. El CESCA és uncentre dedicat a la investigació científicaque, a més d'altres serveis, proporcionaajuda computacional per a molts científics iestudiants de diverses universitats. Aquestcentre esta ubicat a un annex de l'edificiNexus, al campus Nord de la UPC.

L'activitat va començar amb una visita pertot l'edifici. Ens van explicar, primer de tot,les aplicacions que tenien les super-com-putadores: aplicacions en la biologia, en laquímica (per descobrir nous elements imolècules per curar malalties) i en l'astro-nomia. També s'utilitzen els ordinadors pera l'emmagatzematge de dades en forma derepositoris, per facilitar la gestió de gransquantitats d'informació. Ens van explicarcom funcionaven els processos d'esperadels investigadors que enviaven càlculs perresoldre amb la computadora.

(1r Batxillerat)

Visita al Cesca

Esc

ola

Mes

tral

22

English corner

You probably know what a “wiki” is, don’t you? Well, it has nothing to do with the word “freaky” and it’s nei-ther the Spanglish mispronunciation of the name VIKI. Yes! That’s right, it sounds like “wikipedia”. You’re getting closer: The wikipedia is a kind of wiki. A wiki is a type of collaborative software programme or website which can beedited by anyone with access to it. Anyway, if you still have any doubts, you can ask Mr. D.U, the master -expert ICT teacher who introduced me to the wonderful and never ending world of resources and activitiesfrom Moodle. Oops! I’m sorry, you may not know what moodle is. Well… you know what? You had bettercheck the internet.Everything started in the forum of their e-mail friends moodle course. It went like this:

Teacher:Appart from topics like country traditions, my school, a famous Catalan person... -HAVE YOU GOT ANY SUGGESTION for me? -WOULD YOU LIKE TO RECORD A VIDEO, A SHORT SKETCH, A SONG, play a song with your own instru-ments for them?-HOW OFTEN DO YOU THINK YOU CAN WRITE A LETTER? Once a month, twice a month...? Well, here you've got some food for thought. Please, send me your ideas and we'll see what we can do. Student: It's a good idea, but I think that making a song would be a bit difficult, wouldn't it?Student: making a song is a good idea. I can play the piano.Student: yes, a Chrismas Carol, but a typical catalan Christmas Carol, but with our lyrics this afternoon i'mgoing to think of lyrics for the song! please, the people of the class help me!Student: making a song is a good idea and I can play the elctric guitar!Student: Ok. It’s a good idea. Who wants to write the lyrics? You? Txell, you can play the drums!!! Student:wow!! sorry, I forgot to check the forum :-I but i finally found the way to get into moodle! (without mozilla fire-fox) I'm sorry, but I already read ALL the replys ^-) I'd really like to help in the song project, but unfortunatelyI can't play any instrument... but I can sing! 8-) And I'd like to try to compose the "mestral original chirstmascharol" with some music program and try to create the lyrics, too .I think that it could be really fun! I want tohelp!! :-PStudent: I can't open the document I don't like christmas song. I don't now why, but I don't like.Please, can we do BOIG PER TU! It's a typical song. One question, we do a translation or only the lyrics?Student: I can play the sax. I prefer christmas rock. I have the lyrics and the notes.

So, they exchanged their ideas and wrote their own lyrics to the music of “Deck the Halls”. Here come theChristmas Carol lyrics the 2nd ESO students composed last term using a wiki in groups.

DANES AND CATALANS

Let's all start an e-mail projectDanes and catalans from our landsI Hope it works and it's not brokenDanes and catalans from our lands

We could share a bit of cultureDanes and catalans from our landsWe could give a lot of thingsDanes and catalans from our lands

We are all from BarcelonaDanes and catalans from our landsIt's a really busy cityDanes and catalans from our lands

WIKI COMES, WIKI GOES, WIKI WORK, WIKI GROUP

IS THAT CHRISTMAS?Lots of presents in our housesWhat's Christmas time, oh Christmas time?

There's a lot of happinessWhat's Christmas time, oh Christmas time?Children playing with their toysWhat's Christmas time, oh Christmas time?

All the families togetherWhat's Christmas time, oh Christmas time?The magic lights shine in the citiesWhat's Christmas time, oh Christmas time?

Xmas xmas is so magic!fa lalalalalalalalahello happy goodbye tragic !falalalalalalalala

Overacting and not restingfa lalalalalalalalaIn this time, we can hate nothingfa lalalalalalalala

After looking at all the other group lyrics in the wiki, they chose “Christmas Revolution”. Finally, with the helpof Mr. B.V., the coolest teacher of music I’ve ever met, some students performed and recorded this song tosend it to the Danish school with a picture of all the students and a clip with the “making of”.

CHRISTMAS REVOLUTION

There’s a star up in the skyFa la la la la la la la laShe gives warm, she gives me LightFa la la la la la la la laI can hear the angels singing:Fa la la la la la la la la

But What’s about the Christmas spirit?Solidarity does not existThat’s a time for peace and sharingThrow your gifts away, just let me sing:STOP THE SHOPPING, STOP THE SPENDING!“joy to the World” are you kidding me?Put your hands up, let’s go and rock it!Together we will change this society.

Should we buy the Christmas tree?What is Christmas time, oh Christmas time?Tell me what you think to meWhat is Christmas time , oh Christmas time?

Let’s start an e-mail ProjectDanes and Catalans from our landsHope it works and never brokenDanes and Catalans from our lands

2ntri

mes

tre

23

Esc

ola

Mes

tral

24

El treball de recerca és un treball que es fa a 2n de Batxillerat i que els compta un 10% dela nota de Batxillerat. L’alumnat escull el treball a partir d’un llistat de propostes del profes-sorat. Els alumnes preparen el treball durant un any (es comença a mig curs de 1r deBatxillerat i s’acaba a mig curs de 2n). L’exposició consta de l’exposició visual, l’oral i lapart pràctica. Els alumnes de 2n de Batxillerat van presentar el treball els dies 17 i 18 dedesembre.

El Safareig

Hem volgut conèixer les impressionsd’alguns dels alumnes que van presen-tar el treball de recerca aquest curs, peraixò hem entrevistat a:

Ariadna Simón (A.S)Jordi Ortega (J.O)Josep Mª Vil·lagrasa (JMª)Anna Giralt (A.G)

Per què vas escollir aquest treball?A.S: Perquè el Marí el va proposar i m’a

grada la fotografia.J.O: Perquè era el que més m’agradava.JMª: Perquè m’agrada la història.A.G: Perquè m’interessa la poesia.Et va ser difícil trobar informació?A.S: No em va ser difícil.J.O: No gaire.JMª: No, vaig buscar en un llibre.A.G: No.El tutor ha col·laborat molt en el teu tre-ball?Tots: Sí, bastant.Et vas posar nerviós/a el dia de la pre-sentació? A.S: No gaire.J.O i JMª: MoltA.G: SíEstàs orgullós/a del teu treball?A.S: Sí, ho estic molt.J.O: Sí però podria haver-ho fet millor.JMª i A.G: Sí

Exposició oral dels treballs derecerca de segon de batxillerat

2ntri

mes

tre

25

El Safareig

L’equip de revista hem tingut una conversa amb diversos alumnes de primer de bat-xillerat per tal de saber-ne les seves impressions:

-Què vau fer a les jornades culturals?Carla Pedrol: Vam assistir a conferències sobre la segona guerra mundial. Javi Honorato: També vam conèixer com es vivia als camps de concentració. Míriam Sanabra: I, finalment, vam veure l’obra d’Anna Frank.

-Què es el que us va semblar mes interessant?Carla: La conferència que ens van fer els fills de les persones que havien estat als camps

de concentració.Javi: La pel·lícula de Shoa que mostrava entrevistes a gent que havia estat en camps de

concentració.Míriam: La conferència dels fills dels homes que havien estat als camps de concentració.

-Quines conclusions vau treure del tema?Javi: Que va ser una etapa molt dura en la qual va morir molta gent. Carla: Vam saber realment com va patir la societat en aquell moment.Alba Ramon: És un tema difícil de tractar ja que hi va haver molt de patiment per part dela comunitat jueva i a més a més és necessari aprofundir en el tema una mica més ja queen dos dies és difícil fer-se la idea de tot el que va passar. Tot i això , crec que va ser moltinteressant.

-Què us va semblar el que van fer els nazis?Carla: Molt malament no tenien cor i eren uns insensibles.Javi: Molt malament perquè van haver-hi moltes morts innocents.Cristina Subirana: Va ser molt cruel i va portar molta maldat al món.

-Què creieu que ha de fer la societat per que això no torni a passar?Carla: Espero que no torni a passar.Javi: Crec que actualment la societat està més sensibilitzada en el respecte cap a les dife-rents ètnies.Pau Cors: S’ha de fer revolució per instaurar el comunisme.

Les jornades culturals: El nazisme i la segona guerra mundial

Els dies 21 i 22 de gener passats, a l’Escola, vam celebrar les jornades culturals. El temad’enguany era el nazisme i la segona guerra mundial. Es van fer diverses activitas comconferències, passis de pel.lícules, tallers... totes aquestes activitats van acabar el diven-dres a la tarda amb la posada en escena de l’obra Anna Frank, basada en el diari d’aques-ta noia jueva i interpretada pel grup de teatre de 2n d’ESO de l’Escola sota la direcció deMontse Vinyoles.

El safareigE

scol

aM

estra

l

26

DE SEGON DE PRIMÀRIA: EL POL, LAMARINA I EL JOAN:

Us va agradar la festa del carnestoltes?Pol, Joan i Marina: Sí.De què us vau disfressar?Pol: De lloro, portava una caputxa que emtapava la cara.Joan: De Batman, portava una màscara. Marina: De mosqueter. Em vaig pintar lacaraCom us ho vau preparar?TOTS: Ens vam comprar la disfressa.Quina disfressa us va agradar més? Perquè? Com anaven?Joan: Els de cinquè, anaven de guitarris-tes, perquè portaven el cabell punqui i pin-tat, i també portaven una guitarra.Marina: Els de 6è , les noies anaven denois i els nois de noies, eren molt divertits.Pol: Els de 5è, la disfressa del Ferran emva agradar molt.

El carnestoltes al’Escola

DE 6è, EL FRANCESC, EL JOAN I LABERTA:

Us va agradar la festa del carnestoltes?Francesc: Va estar bé l’organització.Joan:Em van agradar les disfresses.Berta: Sí, bastantDe què us vau disfressar?Joan: De noia, portava una perruca , unsleggins, manoletines i uns sostenidors ambpaper. Francesc: Anava de noia, portava un ves-tit, unes botes, sostenidors amb mitjonsd’esquiar dinsBerta: Jo anava de noi: portava una sama-rreta ampla uns pantalons amples i unesbambesCom us ho vau preparar?Joan:Li vaig demanar a la meva mare.Francesc: vam demanar la roba a lesnenes. Jo a la Laia.Berta: Vaig demanar roba al meu cosí.Quina disfressa us va agradar més? Perquè? Com anaven?Joan: Els de tercer, els que anaven dezoombies. Estaven ben fetes.Francesc: Tercer, era original. Berta: Els de tercer estaven molt currats.

2ntri

mes

tre

27

ENTREVISTA A PARVULARIDe P3: L’ Ariadna P ,L’ Ariadna G i elPau.Com vau anar vestits durant la setma-na?A P. :Vam anar amb pijama, amb la carapintada i amb corbata.Pau : Amb la roba del papa.A G. : També vam portar calces i calçotetsal cap.De què us vau disfressar?Tots: De dracs!!Com vau fer la disfressa ?A P. : Amb paper.Pau : Amb cartró i vam pintar els ulls devermell.A G. : Pintats i amb un llaç a la barbeta.Quina de totes les disfresses us vaagradar més?A P. : Les que anaven de bruixa.Pau : Els de dimoni.A G. : Els de thriller, feien bastant por.Us va fer pena que cremessin el car-nestoltes?Tots: No. ens va agradar!

LA FESTA DE L’ALE-GRIA, DELS COLORS, DELA MÚSICA I DEL BALL:Us oferim les entrevistes

que hem fet a alguns delsparticipants