Download pdf - de Defensa o - Generalitat de Catalunya - Ministeri · Generalitat de Catalunya – Ministerio de Defensa ... castellana, escrits per membres i/o personal d’aquest col·lectiu;

Co

nv

enio

- G

ener

ali

tat

de

Ca

talu

ny

a -

Min

iste

rio

de

Def

ensa

ConvenioGeneralitat de Catalunya - Ministerio de Defensa

Convenio

Generalitat de Catalunya – Ministerio de Defensa

Memòria d’activitats 2010 / Memoria de actividades 2010

Departament d’Interior, Relacions Institucionals i ParticipacióDirecció General de Relacions InstitucionalsGeneralitat de Catalunya

Av. Diagonal, 40908008 BarcelonaTel. 93 552 60 00Fax 93 552 60 [email protected]/diripwww.gencat.cat/drep/butlletins.htm

DirectorFèlix Alonso

Coordinació / CoordinaciónGuillem SàezIsabel Muntané

Redacció / RedacciónLara GonzálvezJosep Lluís Buron

Edició / EdiciónMíriam Moreno

Fotografies / FotografíasJosep Lluís BuronIsabel MuntanéMíriam MorenoStefano Buonamici

Producció gràfica / Produccción gráficaDeBarris, sccl

Dipòsit legal / Depósito legalB-46.697-2010

Tiratge/Tirada150 exemplars/ejemplares

Aquesta publicació ha estat editada amb paper reciclat ofset de 125 i 300 gr.Esta publicación ha estado editada en papel reciclado ofset de 125 i 300 gr.

Conveni Generalitat de Catalunya - Ministeri de Defensa

Índice

I. Presentación »

II. Actividades culturales, formativas y sociales » A. Becas y ayudas a la formación universitaria B. Rutas de aproximación a los patrimonios culturales de Catalunya C. Premio Literario y Fotográfico Roger de Llúria

III. Tratamiento del archivo de procedimientos » del Tribunal Militar Territorial Tercero

4

11

12

28

Índex

Salutacions - » Saludos

I. Presentació »

II. Activitats culturals, formatives i socials » A. Beques i ajudes a la formació universitària B. Rutes d’aproximació als patrimonis culturals de Catalunya C. Premi Literari i Fotogràfic Roger de Llúria

III. Tractament de l’arxiu de procediments » del Tribunal Militar Territorial Tercer

31

32

48


3

Com a president de la Generalitat em plau presentar, un cop més, l’informe anual d’activitats conjuntes entre la Generalitat de Catalunya i el

Ministeri de Defensa.

Aquesta vegada vull destacar dos fets: primer, que les rutes d’aproximació al patrimoni cultural de Catalunya han inclòs visites de caire institucional, com les realitzades al Palau de la Generalitat i al Parlament de Catalunya. I, segon, que també s’han realitzat rutes relacionades amb la recuperació de la memòria històrica de Catalunya, com la dels emblemàtics Espais de la Batalla de I’Ebre.

També vull deixar constància que enguany s’ha arribat a la 20a edició del Premi Literari i Fotogràfic Roger de Llúria, I’objecte del qual és apropar la realitat històrica, social i cultural catalana als membres de les Forces Armades, mitjançant articles, en llengües catalana i castellana, escrits per membres i/o personal d’aquest col·lectiu; que s’entronca, cada any, amb un premi especial, dedicat, en aquesta ocasió, a l’Any Cerdà i a l’Acadèmia de Matemàtiques.

Finalment, cal remarcar que dins de les activitats de recuperació del fons arxivístic de 111.261 expedients corresponents al període 1939-1988, dipositat a la seu del Tribunal Militar Territorial Tercer, de Barcelona, ja s’ha assolit, pràcticament, la fita de netejar-los, protegirlos i indexarlos, en una base de dades, dins d’un procés que es va iniciar l’any 2003.

Tot això, i la continuïtat de la convocatòria de beques, per a membres de les Forces Armades i la Guàrdia Civil, per al Postgrau i el Màster en resolució pacifica de conf lictes armats i gestió de crisi, realitzats a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), són una bona mostra de l’excel·lent relació existent entre la societat civil catalana i les forces armades, per a la defensa conjunta de la pau al món.

José Montilla President de la Generalitat de Catalunya

Direcció General de Relacions Institucionals

4


Como Presidente de la Generalitat, me complace presentar, una vez más, el informe anual de actividades conjuntas entre la Generalitat de Catalu

nya y el Ministerio de Defensa.

En esta ocasión, quiero destacar dos hechos: primero, que las Rutas de aproximación al patrimonio cultural de Catalunya han incluido visitas de carácter institucional, como las realizadas al Palau de la Generalitat y al Parlament de Catalunya. Y segundo, que también se han realizado rutas relacionadas con la recuperación de la memoria histórica de Catalunya, como la de los emblemáticos espacios de la Batalla del Ebro.

También quiero dejar constancia de que este año se ha llegado a la 20ª Edición del “Premio Literario y Fotográfico Roger de Llúria”, cuyo objetivo es acercar la realidad histórica, social y cultural catalana a los miembros de las Fuerzas Armadas, mediante artículos, en lengua catalana y española, escritos por miembros y/o personal de este colectivo, que enlaza, cada año, con un premio especial dedicado en esta ocasión al Año Cerdà y a la Academia de Matemáticas.

Finalmente, quiero remarcar que, dentro de las actividades de recuperación del fondo de archivo de 111.261 expedientes correspondientes al período 1939-1988, depositado en la sede del Tribunal Militar Territorial Tercero de Barcelona, ya se ha conseguido, prácticamente, el objetivo de limpiarlos, protegerlos e indexarlos en una base de datos en un proceso que se inició en el año 2003.

Todo esto y la continuidad de la convocatoria de becas para miembros de las Fuerzas Armadas y la Guardia Civil para el Postgrado y el Máster en resolución pacífica de conf lictos armados y gestión de crisis, realizados en la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), son una buena muestra de la excelente relación existente entre la sociedad civil catalana y las fuerzas armadas, para la defensa conjunta de la paz en el mundo.

José Montilla President de la Generalitat de Catalunya

Direcció General de Relacions Institucionals Conveni Generalitat de Catalunya - Ministeri de Defensa

5

Incorporat al meu lloc com a actual Cap de la Inspecció General i representant institucional de l’Exèrcit a Catalunya, em plau constatar les excel

lents relacions entre les Forces Armades i la Generalitat, de les quals aquesta memòria és una prova palpable.

Com a institucions al servei de l’Estat, tenim l’obligació d’informar a la societat, de la qual procedim i a la qual servim, de qui som, què fem i quina és la nostra realitat. El conveni entre la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Defensa ens dóna una inestimable oportunitat per afavorir aquesta finalitat.

Al meu entendre, la promoció i el desenvolupament d’una cultura de defensa que ajudi que la societat conegui la feina que els seus exèrcits duen a terme tant dins com fora de les nostres fronteres, així com el prestigi assolit i el reconeixement no tan sols dels nostres aliats, sinó també de la població de les zones on tenim o hem tingut tropes, són drets als quals els nostres conciutadans no han de renunciar.

D’altra banda, perquè el nostre personal destinat en aquesta Comunitat Autònoma s’integri plenament, és convenient que conegui la història i la cultura catalana, la seva realitat i la seva contribució al patrimoni comú d’Espanya.

Aquest conveni de col·laboració, les activitats del qual ja són una realitat consolidada, contribueix notòriament a la consecució de tots aquests objectius. Per tant, felicito a tots els que, d’una manera o d’una altra, ho han fet possible.

José Manuel Muñoz MuñozTinent General, Inspector General de l’Exèrcit


6


Incorporado a mi puesto como actual Jefe de la Inspección General y representante institucional del Ejército en Cataluña, me es muy grato constatar las

excelentes relaciones entre las Fuerzas Armadas y la Generalitat, de las que la presente memoria es una prueba palpable.

Como instituciones al servicio del Estado, tenemos la obligación de informar a la sociedad, de la que procedemos y a la que servimos, sobre quiénes somos, qué hacemos y cuál es nuestra realidad. El convenio entre la Generalitat de Cataluña y el Ministerio de Defensa nos brinda una inestimable oportunidad para favorecer ese fin.

A mi entender, la promoción y el desarrollo de una cultura de defensa que ayude a que la sociedad conozca el trabajo que sus ejércitos realizan tanto dentro como fuera de nuestras fronteras, así como el prestigio alcanzado y el reconocimiento no sólo de nuestros aliados, sino también de la población de las zonas en las que tenemos o hemos tenido tropas, son derechos a los que nuestros conciudadanos no deben renunciar.

Por otra parte, para que nuestro personal destinado en esta Comunidad Autónoma se integre plenamente, es conveniente que conozca la historia y la cultura catalana, su realidad y su contribución al acervo común de España.

A la consecución de todos estos objetivos contribuye notoriamente este convenio de colaboración, cuyas actividades son ya una realidad consolidada. Vaya, por tanto, mi felicitación a todos los que, de una forma u otra, lo han hecho posible.

José Manuel Muñoz MuñozTeniente General, Inspector General del Ejército


7

Des de l’any 1983, la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Defensa realitzen activitats dirigides a membres i personal de les forces armades

amb el doble objectiu de millorar el seu coneixement de la riquesa social, cultural i històrica de Catalunya, i alhora perfeccionar la seva formació integral i promoció sociolaboral.

Enguany, en l’apartat de rutes d’aproximació a la realitat històrica i cultural de Catalunya, s’han inclòs visites a les principals institucions catalanes (com el Palau de la Generalitat i el Parlament de Catalunya). Així mateix també s’hi han inclòs visites a espais específics de la memòria històrica i democràtica, precisament recuperats, senyalitzats i difosos pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació.

La vintena convocatòria del premi literari i fotogràfic Roger de Llúria, destinat al personal militar i al personal civil al servei de les Forces Armades, ha tornat a tenir una bona acollida tant pel nombre de treballs presentats com per la qualitat que tenien. I en aquesta edició, les bases van establir per primer cop un premi especial centrat en el tema “L’Any Cerdà i l’Acadèmia de Matemàtiques”.

També s’ha assolit una fita important en les tasques de tractament arxivístic i de recuperació dels fons documentals de procediments judicials conservats a la seu del Tribunal Militar Territorial Tercer, a Barcelona. Gràcies a l’impuls i la iniciativa d’aquest Departament, i en col·laboració amb el Ministeri de Defensa i l’Arxiu Nacional de Catalunya, s’han completat els treballs de conservació del fons, que conté 111.261 expedients corresponents al període 1939-1988. Un cop netejats, protegits i indexats, la informació es recull en una base de dades, per tal de permetre’n l’accés a afectats, familiars i investigadors i facilitar-los d’aquesta manera la recerca històrica.

Finalment no vull deixar de citar els màsters i postgraus en resolució pacífica de conflictes armats i gestió de crisi, realitzats a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i oferts a personal de les forces armades i de la Guàrdia Civil.

Tot plegat representa una mostra de la vitalitat d’unes relacions institucionals entre la Generalitat i les Forces Armades ja veteranes i que ajuden a aquestes a identificar-se millor amb la realitat social, cultural i nacional de Catalunya, així com a promocionar la cultura de la pau.

Joan Saura i LaportaConseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació


8


Desde el año 1983, la Generalitat de Catalunya y el Ministerio de Defensa llevan a cabo actividades dirigidas a miembros y personal de las

Fuerzas Armadas con el doble objetivo de mejorar su conocimiento de la riqueza social, cultural e histórica de Catalunya, y a la vez perfeccionar su formación integral y promoción sociolaboral.

Este año, en el apartado de rutas de aproximación a la realidad histórica y cultural de Cataluña, se han incluido visitas a las principales instituciones catalanas (como el Palau de la Generalitat y el Parlament de Catalunya). Asimismo también se han incluido visitas a espacios específicos de la memoria histórica y democrática, precisamente recuperados, señalizados y difundidos por el Departamento de Interior, Relaciones Institucionales y Participación.

La vigésima convocatoria del premio literario y fotográfico Roger de Llúria destinado al personal militar y al personal civil al servicio de las Fuerzas Armadas ha vuelto a tener una buena acogida tanto por el número de trabajos presentados como por su calidad. Y en esta edición las bases establecieron por primera vez un premio especial centrado en el tema: “El Año Cerdà y la Academia de Matemáticas”.

También se ha logrado un hito importante en las tareas de tratamiento archivístico y de recuperación de los fondos documentales de procedimientos judiciales conservados en la sede del Tribunal Militar Territorial Tercero, en Barcelona. Gracias al impulso y a la iniciativa de este Departamento, y en colaboración con el Ministerio de Defensa y el Archivo Nacional de Cataluña, se han completado los trabajos de conservación del fondo que contiene 111.261 expedientes correspondientes al período 1939-1988. Una vez limpiados, protegidos e indexados, la información se recoge en una base de datos, para permitir el acceso a afectados, familiares e investigadores, facilitando así la investigación histórica.

Finalmente no quiero dejar de citar los másters y postgrados en resolución pacífica de conflictos armados y gestión de crisis, realizados en la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) y ofrecidos al personal de las Fuerzas Armadas y de la Guardia Civil.

Todo ello representa una muestra de la vitalidad de unas ya veteranas relaciones institucionales entre la Generalitat y las Fuerzas Armadas, y que ayudan a éstas a identificarse mejor con la realidad social, cultural y nacional de Catalunya, así como a promocionar la cultura de la paz.

Joan Saura i LaportaConseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació


9


10


El Conveni de l’any 2010 presenta el recull de les activitats que la Direcció General de Relacions Institucionals ha dut a terme al llarg d’aquest any en matèria de relacions amb les Forces Armades. El respecte i el coneixement mutu són la base d’unes

bones relacions entre la Generalitat i el Ministeri de Defensa, i amb aquesta voluntat existeix el desig de fer de Catalunya un indret que, per les seves característiques nacionals i lingüístiques, sigui atractiu per als membres de les Forces Armades que hi treballen i als seus caps i comandaments. Amb aquest objectiu es van crear i es mantenen en l’actualitat les actuacions que segueixen tenint una acceptació i un seguiment més que notable entre els militars dels diferents exèrcits espanyols que treballen al nostre país.

Una de les actuacions de les quals la Generalitat se sent més satisfeta és la col·laboració amb el Tribunal Militar Territorial III, gràcies a la qual s’ha pogut modernitzar el seu arxiu. Després de més de set anys de treballs, es pot donar per assolit el primer objectiu, que és la neteja i l’arxivament dels més de 111.000 expedients que s’hi guardaven en unes condicions que no afavorien la seva conservació. D’aquests expedients, se n’han digitalitzat 2.600, sobretot depenent de la seva rellevància, entre ells el del president Lluís Companys.

La formació i l’especialització dels militars destinats a Catalunya és també una de les actuacions a les quals la Generalitat ha destinat recursos. En aquest sentit, s’ha obert una nova convocatòria de beques per al Postgrau en Resolució de Conf lictes Armats i Gestió de Crisis, i per al Màster en Conf lictologia, de les quals han estat beneficiaris alguns dels militars destinats al nostre país. Aquesta concessió ha estat possible també gràcies a l’acord amb la Universitat Oberta de Catalunya.

Una altra de les activitats que més i millor es detalla en aquest Conveni i que té molta acceptació són les rutes d’acostament a la realitat cultural catalana. Aquest any se n’han fet tretze, amb la participació total de més de 500 persones. La majoria de les rutes han estat per la ciutat de Barcelona, amb especial rellevància de la seva part modernista, però també s’han fet sortides a altres destinacions com Gandesa, per visitar els escenaris de la batalla de l’Ebre, la Tarragona romana o la Seu d’Urgell.

Aquest any 2010 també ha tingut lloc una nova edició del premi literari i fotogràfic Roger de Llúria, que ha arribat a la seva vintena edició. Al llarg d’aquests anys s’han premiat treballs que parlen de Catalunya i de les seves tradicions, gent i cultura, i s’ha fomentat l’ús del català, ja que s’estableix una categoria per als treballs presentats en llengua catalana.

I. Presentació


11

A. Beques i ajudes a la formació universitària

La col·laboració entre el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, el Ministeri de Defensa i la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) ha fet possible un any més una nova convocatòria de beques per a la formació de personal

militar, per al Postgrau en Resolució de Conlictes Armats i Gestió de Crisis i per al Màster en Conf lictologia, especialitzat en conf lictes armats i gestió de crisis.

La UOC presenta aquests programes de màster i postgrau com una oportunitat d’entendre les motivacions dels conf lictes i aprendre a explotar les possibilitats de millora i canvi que es poden generar si s’intervé adequadament. L’alumnat d’aquests cursos aprèn a desenvolupar plans estratègics per saber intervenir en la pacificació de conf lictes, assimilen coneixements de tècniques concretes d’intervenció intel·ligent i noviolenta en situació de conf licte armat i s’instrueixen per a accedir a informació i coneixements i saber gestionar-la, en relació amb el desenvolupament dels conf lictes violents contemporanis, així com la recerca de solucions específiques i de desenvolupament de programes d’intervenció.

L’itinerari d’estudis aporta coneixements teòrics fonamentals i plantejaments pràctics i tècnics que capaciten per a l’exercici professional a partir d’assignatures teòriques i d’altres pràctiques en les quals s’analitza el foment de la cultura de la pau, la substitució de la força pel diàleg, de la imposició per l’enteniment i de la violència per la conciliació.

Durant el curs 2010-2011, un dels beneficiaris de les beques ha estat el capità Enrique Poveda Lidón, que ha cursat el Postgrau en Resolució de Conf lictes Armats i Gestió de Crisis i l’any que ve continuarà amb els estudis del Màster. A més a més, fins al setembre de 2010 s’han subvencionat quatre Màsters en Conf lictologia. El guàrdia civil José A. De Jorge Martínez, el coronel Manuel Redondo Moreno, el comandant José María Escuaín Sánchez i el coronel Francisco Benavente han finalitzat aquests estudis superiors.

Aquest programa per a la formació de personal militar es va iniciar el curs 2006-2007 i fins l’actualitat s’han concedit un total de 22 beques.

II. Activitats culturals, formatives i socials


12


B. Rutes d’aproximació als patrimonis culturals catalans

Més de 500 persones han participat en les diferents activitats organitzades en el marc de la Campanya 2010 de rutes d’aproximació social i cultural a Catalunya adreçada al personal destinat en unitats, centres i organismes militars ubicats en territori

català, a més a més dels territoris de la SUIGEPIR i de la IGE. Aquesta campanya s’inscriu en el marc del conveni signat l’any 2000 per la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Defensa per promoure activitats culturals, formatives i socials al personal de les Forces Armades.

En aquesta XXIX edició es van dur a terme un total de tretze rutes entre els mesos d’abril i octubre amb l’objectiu principal de promoure el coneixement de la cultura i la història catalanes entre els membres de les Forces Armades. La majoria d’aquestes visites van ser a la ciutat de Barcelona, tot i que també se’n van organitzar a d’altres destinacions com Gandesa, Tarragona o la Seu d’Urgell.

Durant el 2010 es van incrementar el nombre de sortides de caire institucional, com les que van tenir lloc al Palau de la Generalitat i al Parlament de Catalunya, i en les quals va participar personal de les acadèmies militars: alumnat, professorat i alts càrrecs dels tres exèrcits (terra, aire i armada), així com la Guàrdia Civil. En aquestes visites el personal de les Forces Armades va acompanyat d’un guia que els explica la història dels dos edificis oficials, l’ús que se’n fa actualment i al Palau de la Generalitat també se’ls introdueix en una breu història del Govern català des de la seva instauració, fa 650 anys, fins a l’actualitat.

En concret, s’han dut a terme les sortides i xerrades informatives següents:

1) Modernisme a Barcelona i institucions catalanes

Els assistents a la ruta pel modernisme barceloní, en un moment de la seva visita al Palau de la Generalitat, al Pati dels Tarongers.


13

Durant el 20 i el 21 de febrer, un grup de 45 caps i oficials de les Forces Armades (Exèrcit de l’Aire) van tenir l’oportunitat de visitar el patrimoni modernista i les institucions catalanes a Barcelona. En arribar a la ciutat, els assistents van iniciar el recorregut pel Temple Expiatori de la Sagrada Família amb una visita guiada. Més tard van fer una passejada pel Passeig de Gràcia i van contemplar les façanes modernistes. Abans de dinar el grup es va dirigir cap a la plaça de Sant Jaume i van poder conèixer la història artística i arquitectònica de l’edifici del Palau de la Generalitat així com l’ús actual que se’n fa de les seves instal·lacions.

La sortida va continuar a mitja tarda amb l’assistència a una xerrada sobre l’organització institucional de Catalunya i, després de gaudir d’una estona lliure, els assistents van anar a Montjuïc per visitar el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el MNAC, i poder així conèixer de primera mà algunes de les obres més representatives de la història de l’art català, des del romànic fins al segle xx.

L’endemà, els 45 caps i oficials de l’Exèrcit de l’Aire de les Forces Armades van sortir de Barcelona per anar en autocar a la comarca de l’Alt Penedès. Concretament, van conèixer el municipi de Sant Sadurní d’Anoia, on van poder visitar un dels cellers més importants de la zona.

2) Modernisme i Barri Gòtic de Barcelona

Dijous, 4 de març de 2010, els caps de les oficines de comunicació de l’EME i el general en cap, es van reunir a la ciutat de Barcelona per participar en una ruta cultural. Un total de 25 persones van poder conèixer i gaudir d’alguns dels espais més emblemàtics de la capital catalana. Els assistents van fer un recorregut pel Passeig de Gràcia, artèria central i representativa del modernisme català. Així, els integrants d’aquest grup van conèixer i descobrir

Els caps de les oficines de comunicació de l’EME van visitar el Parlament de Catalunya.


14


les principals façanes modernistes del Passeig i van visitar el pati de la Casa Ametller. La descoberta arquitectònica i històrica va continuar amb una visita a la basílica gòtica de Santa Maria del Mar, situada al barri de la Ribera, i construïda entre 1329 i 1383 sota la direcció dels mestres d’obra Berenguer de Montagut i Ramon Despuig.

Abans de sopar, els caps de les oficines de comunicació de l’EME van fer una visita guiada al Parlament de Catalunya. Allà van poder passejar i conèixer la història d’alguns dels espais més emblemàtics de l’edifici, com són la sala de plens, l’escala principal i la sala de premsa.

3) Tarragona monumental

Aquesta ruta cultural va començar dilluns, 15 de març de 2010 amb una conferència a càrrec de Josep Lluís Burón, membre de la Direcció General de Relacions Institucionals. Durant la xerrada el personal de tropa professional, comandaments i familiars d’unitats de Jaca i del quarter Sancho Ramírez d’Osca van poder conèixer el context sociohistòric, polític i religiós del període concret en el qual s’ubiquen els monuments que l’endemà visitarien. La presentació va anar a càrrec del brigada Francisco Javier García Marcos, coordinador militar de l’acte.

L’endemà, les 54 persones que formaven aquest grup van sortir de Jaca per visitar la ciutat de Tarragona, Patrimoni de la Humanitat. A mig matí van arribar al portal del Roser i es van dirigir cap a la catedral de Santa Maria, on van fer una visita. Cap al migdia, els assistents van dirigir-se al Museu Nacional Arqueològic, al Museu d’Història de la Ciutat

El grup que va fer la ruta pel Tarragonès va visitar l’amfiteatre romà.


15

i van fer un recorregut pel passeig arqueològic on van poder contemplar les muralles iberoromanes que encara es conserven. A més a més, van visitar l’amfiteatre de la ciutat, una edificació romana de l’antiga Tàrraco, que ha estat restaurada recentment.

L’hora del dinar es va aprofitar per anar a Altafulla, una vila marinera en la qual s’ubica el castell dels marquesos de Tamarit i la vila romana dels Munts.

4) La batalla de l’Ebre

Personal de tropa professional, comandaments i familiars de la UME, RACC 72 i Base Aèria de Saragossa van tenir l’oportunitat de visitar Gandesa i Corbera d’Ebre el mes de març.

El grup, de 54 persones, va assistir a una xerrada el dia 24 de març. Aquesta va tenir lloc a la sala d’actes de la Base Aèria de Saragossa (Exèrcit de l’Aire), on el suboficial Major Javier López Ledesma, coordinador militar de la ruta, va presentar l’acte i Josep Lluís Burón, de la Direcció General de Relacions Institucionals, va oferir una conferència durant la qual va informar als membres del grup de diferents aspectes relacionats amb la visita que es realitzaria l’endemà i va destacar el context social, històric i polític en el qual s’emmarca la ruta.

L’endemà, dijous 25, els assistents van començar la ruta cap a les Terres de l’Ebre. Van sortir de Saragossa i van arribar a Corbera d’Ebre, on van gaudir d’una visita guiada a la part del poble vell on van poder recórrer espais que van patir els bombardejos de la Guerra Civil. Abans de l’hora de dinar, el grup va poder veure l’exposició C. I. “115 dies”, van visitar el Memorial de les Camposines i les trinxeres de les Deveses, a la població de la Fatarella. Després de la visita al celler modernista de Gandesa, el grup va tornar a Saragossa.

El grup que va participar a la ruta sobre la Batalla de l’Ebre, recorrent espais que van patir els bombardejos de la Guerra Civil.


16


5) Patrimoni modernista a Barcelona

Dissabte, 27 de març de 2010, va tenir lloc una trobada a Barcelona de personal del Ministeri de Defensa -Veterans de la Guerra de Bòsnia. El grup, d’unes 20 persones, van gaudir de la visita de les icones més emblemàtiques de la ciutat: la Sagrada Família i les façanes dels més destacats edificis de l’art modernista al Passeig de Gràcia.

Al matí, els assistents de la ruta van sortir en autocar de la Residència Logística de Pedralbes cap al Temple Expiatori de la Sagrada Família, on van fer una visita oferta per la Generalitat de Catalunya i el Patronat de la Sagrada Família. Durant la visita a la Sagrada Família se’ls va explicar el procés de gestació i construcció del temple. Més tard, van dirigir-se al Passeig de Gràcia on, a part de poder gaudir d’una passejada artística, van entrar al pati de la Casa Ametller, edifici projectat per l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900, i una de les representacions emblemàtiques del modernisme català. Després de dinar, van tornar a la Residència Logística de Pedralbes i es va donar per finalitzada la jornada.

6) Els dinosaures i la Conca Dellà

Dimecres, 21 d’abril, el personal i familiars de la Reial Germandat de Veterans de les FAS i Guàrdia Civil de la Delegació de Barcelona van assistir a una xerrada de presentació de la ruta a càrrec del coronel José Luis de Miguel Tarragona, coordinador militar de l’acte.

Els assistents de la ruta per la capital catalana, en un moment de la visita, davant de la Pedrera.


17

El dia següent, 22 d’abril, el grup, de 51 persones, va sortir de Barcelona cap a Covet en autocar i, en arribar a la població, van iniciar el recorregut amb una visita a l’església romànica de Santa Maria de Covet. L’edifici data del segle XII i té planta de creu llatina i tres absis mirant a llevant. Més tard, el grup va dirigirse cap al parc Cretaci, on van passejar pels jaciments paleontològics, la Posa. A més a més, van poder gaudir de la visita de les muralles romanes i el Museu Arqueològic i Paleontològic de la Conca Dellà. Després van visitar Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà, on van finalitzar la ruta.

7) Patrimoni barceloní i institucions catalanes

Moment en què els assistents de la ruta de Els dinosaures i la Conca Dellà van visitar l’església romànica de Santa Maria de Covet.

Membres de l’Acadèmia de la Guàrdia Civil d’Aranjuez van visitar el Parlament de Catalunya durant la ruta del patrimoni barceloní.


18


L’Acadèmia de la Guàrdia Civil d’Aranjuez, amb el coronel director al capdavant, va visitar Barcelona dimarts dia 27 d’abril d’enguany. El grup, d’un total de 75 persones, inclosos alumnes estrangers, va visitar els punts més emblemàtics de la capital catalana.

Els assistents van gaudir d’un recorregut extern per les principals façanes modernistes del Passeig de Gràcia. A més a més, van tenir l’oportunitat de poder entrar al pati de la Casa Ametller, un dels tres edificis que formen l’Illa de la Discòrdia. Més tard van sortir cap al Parlament de Catalunya. Allà, una guia els va fer una visita institucional per les instal·lacions, amb el general en cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, i van poder conèixer de primera mà diferents espais del recinte, com són l’hemicicle, el vestíbul o l’escala principal.

Al migdia, el grup va dirigir-se al barri gòtic de Barcelona on van visitar la basílica de Santa Maria del Mar, obra representativa del gòtic català. Després van passejar per diferents espais històrics del barri, com són el carrer Montcada, la plaça de Sant Jaume, on hi ha el Palau de la Generalitat de Catalunya i l’edifici central de l’Ajuntament de la ciutat, i la plaça del Rei, delimitada per l’antic Palau Reial Major, la capella palatina de Santa Àgueda i la residència dels virreis. Quan van acabar la petita ruta gòtica, i després del dinar, el grup va fer una visita a un celler de Sant Sadurní d’Anoia, població amb una gran tradició vitivinícola, on va acabar la sortida.

8) Tarragona romana

El dia 28 d’abril, el personal de la tropa professional, comandaments i familiars de la JEPER i unitats de Saragossa van assistir a una xerrada de presentació de l’acte conduïda pel capità Enrique Poveda Lidón, coordinador militar de la ruta.

Moment en què el grup que va gaudir de la ruta per Tarragona i Altafulla, va visitar l’amfiteatre romà.


19

L’endemà, dijous 29 d’abril, les 54 persones que formaven el grup van sortir de Saragossa cap a Tarragona en autocar i, en arribar al portal del Roser, van dirigirse a la catedral de Santa Maria, on van fer una visita guiada. Al migdia, van anar al Museu Nacional Arqueològic, al Museu d’Història de la Ciutat i van fer un recorregut pel passeig arqueològic, les muralles iberoromanes i l’amfiteatre. Després del dinar, que es va fer a Altafulla, van retornar a Saragossa.

9) Monestirs de Catalunya

El dia 5 de maig d’enguany, el personal de tropa professional, comandaments i familiars de la Base Aèria EVA 4 de Roses, la Base General Álvarez de Castro de Sant Climent Sescebes i la Guàrdia Civil de Girona van assistir a una xerrada de presentació de la ruta de la mà del subtinent Francisco Plaza Rodríguez, coordinador militar de l’acte. Durant aquest acte el membre de la Direcció General de Relacions Institucionals, Josep Lluís Burón va oferir una conferència en la qual es contextualitza l’obra artística i monumental en el seu moment històric concret a part d’oferir una visió conjunta de la història de l’art i de l’antropologia cultural que després podrien veure ref lectida durant l’excursió.

L’endemà, els 54 assistents van sortir de Roses cap a Poblet (passant per Sant Climent Sescebes i Girona). En arribar, van visitar el monestir de Santa Maria de Poblet, una construcció de l’orde del Cister fundat l’any 1150. Està situat al peu de les muntanyes de Prades, a la comarca de la Conca de Barberà. Més tard, van fer una parada a Montblanc, on van visitar el centre històric de la vila. A mitja tarda van sortir cap a Santes Creus, on van continuar la ruta dels monestirs amb la visita de l’últim: el monestir cistercenc del poble, una de les joies de l’art medieval català. Un cop acabada la visita, el grup va retornar a Girona, Sant Climent Sescebes i Roses.

Els assistents de la ruta dels Monestirs de Catalunya van visitar un conjunt de temples cistercencs.


20


10) Barcelona modernista i institucions catalanes

Dimecres, 19 de maig, el personal de la tropa professional, comandaments i familiars de la Unitat Militar d’Emergències (UME) de Saragossa van assistir a una conferència-col·loqui sobre la ruta que farien l’endemà, a càrrec de Josep Lluís Burón, de la Direcció General de Relacions Institucionals, que va exposar i contextualitzar l’obra artística i monumental que es podria contemplar durant la ruta en el seu moment històric concret.

Dijous 20, una cinquantena de persones van sortir de Saragossa en autocar fins a Barcelona. Van començar la jornada amb la visita guiada al Parlament de Catalunya. Allà van conèixer les sales més emblemàtiques de la institució, la seva història i l’ús actual que se’n fa. Més tard, van dirigir-se al barri gòtic, on van visitar la basílica gòtica de Santa Maria del Mar, i van passejar pel carrer Montcada, la plaça de Sant Jaume, seu del Palau de la Generalitat, i la plaça del Rei amb un important conjunt monumental històric, des d’on es pot accedir al subsòl romà de l’antiga Barcino.

Després de dinar el grup va fer un recorregut pel Passeig de Gràcia i poder així conèixer els edificis més emblemàtics i característics del modernisme català, com són la casa Milà, coneguda també com la Predrera; la casa Batlló i la Casa Ametller, entre d’altres. Els assistents de la ruta van poder entrar al pati de la Casa Ametller, de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, construïda entre els anys 1898 i 1900. Quan van acabar el passeig, es va donar per finalitzada la ruta i el grup va tornar a Saragossa.

La tropa professional i comandaments de la Unitat Militar d’Emergències (UME) van visitar el Parlament de Catalunya.


21

11) Romànic Pirenaic - la Seu d’Urgell

La Seu d’Urgell, ciutat situada als Pirineus catalans, capital de la comarca de l’Alt Urgell, va rebre, dimarts 1 i dimecres 2 de juny, un grup de 54 persones entre personal de tropa professional, comandaments i familiars de la Prefectura de Personal (JEPER) i unitats de Saragossa.

Els assistents de la ruta van sortir de Saragossa cap a la Seu d’Urgell en autocar. En arribar, van gaudir d’un recorregut turístic per la ciutat i els van rebre a l’Ajuntament. Més tard, el grup va visitar la catedral de Santa Maria, situada a la plaça dels Oms; l’església de Sant Miquel, davant del claustre de Santa Maria d’Urgell, l’únic edifici que queda del complex catedralici que construí Sant Ermengol, que data de l’any 1035; el convent de Sant Domènec, i el centre històric del municipi.

A la tarda van dirigir-se a les instal·lacions Aigües Braves, al Parc Olímpic del Segre, on van passar una bona estona practicant piragüisme. L’endemà van tornar a Aigües Braves per fer ràfting. Més tard, van dinar a l’alberg i van tornar a Saragossa a primera hora de la tarda.

12) Patrimoni Natural i Monumental a Catalunya: Alt Empordà

Dissabte, 12 juny, va tenir lloc una trobada a Catalunya dels caps i oficials de les Forces Armades (XXXIV Promoció de l’Arma d’Enginyers de l’Exèrcit de Terra), presidit pel general en cap de la Divisió d’Operacions del EME. El grup, d’un total de 25 persones, va gaudir d’un recorregut per una de les comarques catalanes més boniques: l’Alt Empordà. Els assistents van sortir de la Residència Militar de Figueres en autocar fins a l’Estartit, des d’on, a bord de l’embarcació Nautilus, van anar cap a les Illes Medes, una àrea protegida pel seu especial interès biològic submarí, i així van poder veure de prop aquest arxipèlag,

El grup que va assistir a la ruta del Romànic Pirenaic va visitar alguns dels edificis històrics més representatius del romànic català.


22


continuació del massís del Montgrí. Tot seguit van fer un recorregut a bord del vaixell vers el Parc Natural Marítimoterrestre del Cap de Creus. Més tard, els caps i oficials de les Forces Armades van dirigir-se al Monestir de Sant Pere de Rodes, on els van fer una visita guiada. En aquest punt de la tarda, va donar per finalitzada la ruta del dia i el grup va tornar a la Residència Militar de Figueres.

13) Patrimoni modernista, aspectes del gòtic i institucions

catalanes

Els dies 4 i 5 de novembre, un grup de 25 comandaments de les prefectures d’intendència d’assumptes econòmics (JIAE) van tenir l’oportunitat de conèixer de prop el patrimoni modernista i les seus d’algunes de les institucions catalanes a la ciutat de Barcelona. En arribar al centre de la capital catalana, els assistents van iniciar la visita guiada pel temple expiatori de la Sagrada Família amb un recorregut per l’interior. Més tard van passejar pel Passeig de Gràcia i van contemplar les façanes modernistes de la coneguda avinguda barcelonina.

L’endemà, els 25 comandandaments de les prefectures d’intendència d’assumptes econòmics van visitar el Parlament de Catalunya, al Parc de la Ciutadella. Allà, els assistents, van gaudir d’una visita guiada per tot l’edifici i van veure els espais més emblemàtics: l’Hemicicle, l’escalinata central, algunes de les sales de reunions, el vestíbul, etc. A més a més, van continuar la seva visita cultural i històrica al barri gòtic, el nucli més antic de la ciutat, el centre històric i la basílica de Santa Maria del Mar. Més tard, van arribar al palau de l’antiga Capitania General i es va donar per finalitzada la ruta.

El grup de caps i oficials de les Forces Armades va assistir a la ruta de l’Alt Empordà, on va visitar el Monestir de Sant Pere de Rodes.


23

14) Tarragona romana i monumental

Aquesta ruta cultural va començar dimecres, 6 d’octubre de 2010, a la Sala d’Actes de la Base Aèria de Saragossa, amb una conferència a càrrec de Josep Lluís Burón, membre de la Direcció General de Relacions Institucionals. Durant la xerrada el personal de Tropa Professional, càrrecs i familiars de la Base Aèria, UME i Aquarterament Agustina d’Aragó de Saragossa, van conèixer el context sociohistòric, polític i religiós del període concret en el qual s’ubiquen els monuments que visitarien l’endemà.

L’endemà, dijous 7 d’octubre, els assistents de la ruta van sortir de Saragossa per visitar la ciutat de Tarragona i el municipi d’Altafulla. A mig matí van arribar al portal del Roser, llindar obert a la muralla romana en època medieval per donar accés a la ciutat de Tarragona des de l’oest, i es van dirigir cap a la catedral de Santa Maria, on van fer una visita. Cap al migdia, el grup va dirigir-se al Museu Nacional Arqueològic, al Museu d’Història de la Ciutat. A més van fer un recorregut pel passeig arqueològic on van poder contemplar les muralles iberoromanes que encara es conserven a la ciutat, que és Patrimoni de la Humanitat. Més tard, van visitar el conegut amfiteatre de l’antiga Tàrraco, que ha estat restaurat recentment.

A l’hora de dinar, els assistents a la jornada cultural van anar a la població d’Altafulla, una vila marinera en la qual s’ubica el castell dels marquesos de Tamarit i la vila romana dels Munts.

El grup que va gaudir de la ruta per Tarragona i Altafulla, en un moment de la jornada, a l’Amfiteatre romà.


24


C. Premi literari i fotogràfic Roger de Llúria

En el marc del conveni entre la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Defensa, totes dues institucions convoquen cada any el premi literari i fotogràfic Roger de Llúria. Aquest premi té com a objectiu fomentar el coneixement de Catalunya, des

de les forces armades, mitjançant treballs o articles en llengua catalana o castellana, i fotografies digitals.

El certamen està obert al personal militar en qualsevol situació i destí, al personal civil al servei de l’Administració Militar de les Forces Armades i als membres de la Guàrdia Civil. Les obres que opten al premi, tant les literàries com les fotogràfiques, han de ser inèdites i no poden haver estat presentades a altres concursos. Segons estableixen les bases, els temes dels treballs han de fer referència “al passat, present o futur de Catalunya, de la seva gent, cultura i tradicions, o als fets protagonitzats per catalans en qualsevol lloc del món”. L’objectiu del guardó és fomentar el coneixement de Catalunya entre els membres dels diferents cossos de les Forces Armades i apropar-los a la realitat social i cultural catalana.

En aquesta convocatòria es va establir un premi especial amb un tema únic: L’Any Cerdà i l’Acadèmia de Matemàtiques. Els treballs podien ser en català o castellà i la resta de condicions van ser les mateixes que s’havien establert per als treballs que es presenten al premi literari Roger de Llúria.

El mes de setembre, el jurat es va reunir a Barcelona per escollir les obres guanyadores. Entre les creacions, el premi especial, dotat amb 1.200 euros i una placa daurada, va ser per al coronel d’artilleria Fernando Martínez de Baños, amb l’obra El Año Cerdá y la Academia de Matemáticas, un gran document divulgatiu sobre el treball d’Ildefons Cerdà i la presti

El director general de Relacions Institucionals, Fèlix Alonso, amb la guanyadora de dos dels premis literaris, Gisela Bernal.


25

giosa Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona. Es tracta d’un text molt ben documentat i ofereix una visió de la nova Barcelona ideada per Cerdà i alguns dels impediments amb què es va trobar per fer-la realitat.

El jurat va atorgar el primer premi en llengua castellana, també dotat amb 1.200 euros i una placa commemorativa, al brigada JuanIgnacio Moura, per No podría dejaros solo, señor, una narració de la vida de Roger de Llúria des de la seva arribada a la cort catalana, el seu servei per a Pere el Gran i les seves campanyes pel Mediterrani, i finalitza amb la seva mort i posterior enterrament. Finalment, el primer premi fotogràfic va ser pèr al subtinent José Miguel Morcillo per la sèrie Tindrem present el passat.Quatre fotografies amb un color espectacular que ens mostren imatges d’actes populars: la reconstrucció de la presència romana a Tàrraco, de tropes del segle XVIII i dues estampes del la societat rural del segle XIX.

El guardó al millor treball literari en català va ser declarat desert pel menor nivell de les peces presentades. Els segons premis, que consisteixen en 600 euros i una placa platejada, van ser per a la caporal Gisela Bernal García, per a Joaquín Martí Martínez i per al subtinent José García Corbalán, en les categories de millor treball literari en català, en castellà i fotografia respectivament.

El segon premi al millor treball en llengua catalana va ser pel treball Vida sota Vida de la caporal Gisela Bernal Garcia, en el qual explica una història original i molt actual, ja que tracta el nou paper en què destaquen les Forces Armades espanyoles des de fa uns anys, el de les missions de pau internacionals. El relat se centra en la història d’un militar que és destinat a socórrer les víctimes del greu terratrèmol que el passat mes de gener va destrossar Haití i que allà, el contacte amb la crua realitat amb què es troba fa que canviï el seu sistema de valors vitals.

Guardonats en la 20a edició del Premi Roger de Llúria que convoca anualment la Generalitat a través de la Direcció General de Relacions Institucionals.


26


El jurat de la 20a edició del premi Roger de Llúria va estar format pel coronel en cap de la Delegació de Defensa a Catalunya, Manuel Ruiz de Juan; el Cap de l’Oficina de Comunicació de la SUIGEPIR, el coronel José Luis PuigTerrero Valero; el tinent de navili de la Comandància Naval de Barcelona, José Jorge Bonet Albalat; el gerent del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Àngel Jiménez; el representant del Sindicat de Periodistes de Catalunya, Fabián Nevado; el director general de Relacions Institucionals, Fèlix Alonso Cantorné; el subdirector general de Relacions Intergovernamentals, Antonio Revilla Delgado, i, actuant com a Secretari, Guillem Sàez i Aragonès, responsable de relacions amb les Forces Armades.


27

III. Tractament de l’arxiu de procediments del Tribunal Militar Territorial Tercer

Durant l’any 2010, el Tribunal Militar Territorial Tercer, la Secretaria de Relacions Institucionals i Participació i l’Arxiu Nacional de Catalunya han continuat la col-laboració del tractament arxivístic dels procediments judicials que hi ha diposi

tats en l’arxiu judicial del Tribunal Militar Territorial Tercer. Aquest, de gran importància, mostra l’abast i les conseqüències de la repressió que es va dur a terme durant la Guerra Civil espanyola i el règim del franquisme contra personalitats destacades del món polític, cultural i social i també contra ciutadans i ciutadanes anònims.

Un cop el procés de recuperació i indexació ha estat pràcticament acabat, el conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, va visitar l’arxiu dimecres 8 de setembre i es va interessar en alguns dels expedients, que va poder consultar en la seva forma original. Després de la visita, el conseller va declarar que aquestes tasques fan que no s’oblidi la història, que la ciutadania tingui accés a fets que no s’han de repetir, i facilita que els familiars dels encausats tinguin tota la informació al seu abast. A més a més, va expressar la seva “satisfacció” en veure el resultat de les tasques de protecció i millora dels expedients del Tribunal Militar Territorial Tercer, que ja està acabada.

Els arxivers, que actualment treballen en la confecció d’una base de dades per fer més senzilla la cerca d’expedients, van mostrar als visitants una sèrie de procediments curiosos trobats en el decurs de la seva feina. És el cas de Josep Fàbrega i Pou, diputat d’ERC al Par

El conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, va poder veure els expedients originals d’alguns casos arxivats a l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer.


28


L’any 2003 es va iniciar aquesta modernització i el resultat es pot apreciar en aquesta fotografia, on es poden veure els prestatges amb els expedients de l’arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer en caixes. Els documents s’han ubicat en camises i caixes i s’han digitalitzat per mantenir-los en condicions òptimes i fer-ne més accessible la consulta.

lament de Catalunya a partir de 1932, que va ser afusellat amb 71 anys, després de negar-se a marxar a l’exili. També van mostrar, entre altres documents, la fotografia en blanc i negre d’una miliciana de la CNT, Rosario López, condemnada a sis anys de presó per “rebel·lió militar”, el delicte més comú entre els empresonats i condemnats a mort en aquella època.

La jornada va permetre veure les millores del procés de la conservació dels documents de l’arxiu. Durant els últims anys, aquests s’han ubicat en camises i caixes i s’han indexat per mantenir-los en les condicions més òptimes i fer més accessible la consulta dels expedients.

També, el 27 de juliol d’enguany, el director general de Relacions Institucionals, Fèlix Alonso Cantorné, i el coronel del Tribunal Militar Territorial Tercer, Santiago Casajús, van fer una visita a l’arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona.

Pel que fa a la digitalització, es va seleccionar primer la documentació que es troba més deteriorada i la que es considera de major importància. Aquesta base de dades es completarà afegint-hi més informació que pot resultar rellevant a l’hora de fer cerques de documents. Es preveu que el mes de febrer acabi del tot la tasca d’indexació.

El procés, iniciat l’any 2003, ha permès que l’arxiu pugui ser consultat per persones que tenen un interès particular per conèixer algun document, per historiadors i investigadors i per ciutadans que necessiten justificar determinades demandes judicials.


29


30

Convenio Generalitat de Catalunya - Ministerio de Defensa

El Convenio del año 2010 presenta la recopilación de las actividades que la Dirección General de Relaciones Institucionales ha llevado a cabo a lo largo de este año en materia de relaciones con las fuerzas armadas. El respeto y el conocimiento mutuo son

la base de unas buenas relaciones entre la Generalitat y el Ministerio de Defensa, y con esta voluntad existe el deseo de hacer de Cataluña un lugar que, por sus características nacionales y lingüísticas, sea atractivo para los miembros de las Fuerzas Armadas que trabajan aquí y para sus jefes y mandos. Con este objetivo se crearon y se mantienen en la actualidad las actuaciones que siguen teniendo una aceptación y un seguimiento más que notable entre los militares de los diferentes ejércitos españoles que trabajan en nuestro país.

Una de las actuaciones de las que la Generalitat se siente más satisfecha es la colaboración con el Tribunal Militar Territorial III, gracias a la cual se ha podido modernizar su archivo. Tras más de siete años de trabajos, se puede dar por alcanzado el primer objetivo, que es la limpieza y la colocación en cajas de los más de 111.000 expedientes que se guardaban en unas condiciones que no favorecían su conservación. De estos expedientes, se han digitalizado 2.600, sobre todo dependiendo de su relevancia, entre ellos el del presidente Lluís Companys.

La formación y especialización de los militares destinados en Cataluña es también una de las actuaciones a las que la Generalitat ha destinado recursos. En este sentido, se ha abierto una nueva convocatoria de becas para el Postgrado en Resolución de Conf lictos Armados y Gestión de Crisis, y para el Máster en Conf lictología, de las cuales han sido beneficiarios algunos de los militares destinados en nuestro país. Esta concesión ha sido posible también gracias al acuerdo con la Universitat Oberta de Catalunya.

Otra de las actividades que más y mejor se detalla en este Convenio y que tiene mucha aceptación son las rutas de acercamiento a la realidad cultural catalana. Este año se han realizado trece, con la participación total de más de 500 personas. La mayoría de las rutas han sido por la ciudad de Barcelona, con especial relevancia de su parte modernista, pero también se han hecho salidas a otros destinos como Gandesa, para visitar los escenarios de la batalla del Ebro, la Tarragona romana o La Seu d’Urgell.

Este año 2010 también ha tenido lugar una nueva edición del Premio literario y fotográfico Roger de Llúria, que ha llegado a su vigésima edición. A lo largo de estos años se han premiado trabajos que hablan de Cataluña y de sus tradiciones, gente y cultura, y se ha fomentado el uso del catalán ya que se establece una categoría para los trabajos presentados en lengua catalana.

I. Presentación

Direcció General de Relacions Institucionals Convenio Generalitat de Catalunya - Ministerio de Defensa

31

A. Becas y ayudas a la formación universitaria

LLa colaboración entre el Departamento de Interior, Relaciones Institucionales y Participación, el Ministerio de Defensa y la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), ha hecho posible un año más una nueva convocatoria de becas para la formación

de personal militar, para el Postgrado en Resolución de Conf lictos Armados y Gestión de Crisis y para el Máster en Conf lictología especializado en conf lictos armados y gestión de crisis.

La UOC presenta estos programas de máster y postgrado como una oportunidad de entender las motivaciones de los conf lictos y aprender a explotar las posibilidades de mejora y cambio que se pueden generar si se interviene adecuadamente. El alumnado de estos cursos aprende a desarrollar planes estratégicos para saber intervenir en la pacificación de conf lictos, asimila conocimientos de técnicas concretas de intervención inteligente y no violenta en situación de conf licto armado y se instruye para acceder a información y conocimientos y saber gestionarlos, en relación con el desarrollo de los conf lictos violentos contemporáneos así como la búsqueda de soluciones específicas y de desarrollo de programas de intervención.

El itinerario de estudios aporta conocimientos teóricos fundamentales y planteamientos prácticos y técnicos que capacitan para el ejercicio profesional a partir de asignaturas teóricas y otras prácticas en las que se analiza el fomento de la cultura de la paz, la sustitución de la fuerza por el diálogo, de la imposición por el entendimiento y de la violencia por la conciliación.

Durante el curso 2010-2011, uno de los beneficiarios de becas ha sido el capitán Enrique Poveda Lidón, que ha cursado el postgrado en Resolución de Conf lictos Armados y Gestión de Crisis y el próximo año continuará con los estudios del Máster. Además, hasta septiembre de 2010 se han subvencionado cuatro Másteres en Conf lictología. El guardia civil José A. De Jorge Martínez, el coronel Manuel Redondo Moreno, el comandante José María Escuaín Sánchez y el coronel Francisco Benavente han finalizado estos estudios superiores.

Este programa para la formación de personal militar se inició el curso 2006-2007 y hasta la actualidad se ha concedido un total de 22 becas.

II. Actividades culturales, formativasy sociales


32


B. Rutas de aproximación a los patrimonios culturales catalanes

Más de 500 personas han participado en las diferentes actividades organizadas en el marco de la Campaña 2010 de rutas de aproximación social y cultural a Cataluña dirigida al personal destinado en unidades, centros y organismos militares

ubicados en territorio catalán, además de los territorios comprendidos en la SUIGEPIR y de la IGE. Esta campaña se inscribe en el marco del convenio firmado el año 2000 por la Generalitat de Cataluña y el Ministerio de Defensa para promover actividades culturales, formativas y sociales al personal de las Fuerzas Armadas.

En esta XXIX edición se llevaron a cabo un total de trece rutas entre los meses de abril y octubre con el objetivo principal de promover el conocimiento de la cultura y la historia catalanas entre los miembros de las Fuerzas Armadas. La mayoría de estas visitas fueron a la ciudad de Barcelona, aunque también se organizaron en otros destinos como Gandesa, Tarragona o La Seu d’Urgell.

Durante el 2010 se incrementaron el número de salidas de carácter institucional, como las que tuvieron lugar en el Palacio de la Generalitat y el Parlamento de Cataluña, y en las que participó personal de las academias militares: alumnado, profesorado y altos cargos de los tres ejércitos (tierra, aire y armada), así como la Guardia Civil. En estas visitas el personal de las Fuerzas Armadas va acompañado de un guía que les explica la historia de los dos edificios oficiales, el uso que se hace actualmente de ellos y en el Palacio de la Generalitat también se les introduce en una breve historia del Gobierno catalán desde su instauración, hace 650 años, hasta la actualidad.

En concreto, se han llevado a cabo las salidas y charlas informativas siguientes:

1) Modernismo en Barcelona e instituciones catalanas

Los asistentes a la ruta por el modernismo barcelonés, en un momento de su visita al Palacio de la Generalitat, en el Pati dels Tarongers.


33

Durante el 20 y el 21 de febrero, un grupo de 45 jefes y oficiales de las Fuerzas Armadas (Ejército del Aire) tuvo la oportunidad de visitar el patrimonio modernista y las instituciones catalanas en Barcelona. Al llegar a la ciudad, los asistentes iniciaron el recorrido por el Templo Expiatorio de la Sagrada Familia con una visita guiada. Más tarde hicieron un paseo por el Paseo de Gracia y contemplaron las fachadas modernistas. Antes de comer el grupo se dirigió hacia la plaza de Sant Jaume y pudo conocer la historia artística y arquitectónica del edificio del Palacio de la Generalitat así como el uso actual que se hace de sus instalaciones.

La salida continuó a media tarde con la asistencia a una charla sobre la organización institucional de Cataluña y, después de disfrutar de un rato libre, los asistentes fueron a Montjuïc para visitar el Museo Nacional de Arte de Cataluña, el MNAC, y poder así conocer de primera mano algunas de las obras más representativas de la historia del arte catalán, desde el románico hasta el siglo XX.

Al día siguiente, los 45 jefes y oficiales del Ejército del Aire de las Fuerzas Armadas salieron de Barcelona para ir en autocar en la comarca del Alt Penedès. Concretamente, conocieron el municipio de Sant Sadurní d’Anoia y pudieron visitar allí una de las bodegas más importantes de la zona.

2) Modernismo y Barrio Gótico de Barcelona

El jueves, 4 de marzo de 2010, los jefes de las oficinas de comunicación del EME con su General en Jefe, se reunieron en la ciudad de Barcelona para participar en una ruta cultural. . Un total de 25 personas pudieron conocer y disfrutar de algunos de los espacios más emblemáticos de la capital catalana. Los asistentes hicieron un recorrido por el Paseo de Gracia, arteria central y representativa del modernismo catalán. Así, los integrantes de este grupo conocieron y descubrieron las principales fachadas modernistas del Paseo y visita

Los jefes de las oficinas de comunicación del EME visitaron el Parlamento de Cataluña.


34


ron el patio de la Casa Amatller. El descubrimiento arquitectónico e histórico continuó con una visita a la basílica gótica de Santa María del Mar, situada en el barrio de la Ribera, y construida entre 1329 y 1383 bajo la dirección de los maestros de obra Berenguer de Montagut y Ramon Despuig.

Antes de cenar, los jefes de las oficinas de comunicación del EME hicieron una visita guiada al Parlamento de Cataluña. Allí pudieron pasear y conocer la historia de algunos de los espacios más emblemáticos del edificio como son la sala de plenos, la escalera principal y la sala de prensa.

3) Tarragona monumental

Esta ruta cultural comenzó el lunes, 15 de marzo de 2010 con una conferencia a cargo de Josep Lluís Burón, miembro de la Dirección General de Relaciones Institucionales. Durante la charla, el personal de tropa profesional, mandos y familiares de unidades de Jaca y del cuartel Sancho Ramírez de Huesca pudieron conocer el contexto socio-histórico, político y religioso del periodo concreto en el que se ubican los monumentos que visitarían al día siguiente. La presentación corrió a cargo del brigada Francisco Javier García Marcos, coordinador militar del acto.

Al día siguiente, las 54 personas que formaban este grupo salieron de Jaca para visitar la ciudad de Tarragona, Patrimonio de la Humanidad. A media mañana llegaron al Portal del Roser y se dirigieron hacia la Catedral de Santa María, donde hicieron una visita. Hacia el mediodía, los asistentes se dirigieron al Museo Nacional Arqueológico, al Museo de Historia de la Ciudad e hicieron un recorrido por el paseo Arqueológico donde pudieron

El grupo que realizó la ruta por el Tarragonés visitó el anfiteatro romano.


35

contemplar las murallas iberorromanas que aún se conservan. Además, visitaron el anfiteatro de la ciudad, una edificación romana de la antigua Tarraco, que ha sido restaurada recientemente.

La hora de comer se aprovechó para ir a Altafulla, una villa marinera en la que se ubica el castillo de los marqueses de Tamarit y la villa romana de Els Munts.

4) La batalla del Ebro

Personal de tropa profesional, mandos y familiares de la UME, RACC 72 y Base Aérea de Zaragoza tuvieron la oportunidad de visitar Gandesa y Corbera d’Ebre el mes de marzo.

El grupo, de 54 personas, asistió a una charla el día 24 de marzo. Ésta tuvo lugar en el Salón de actos de la Base Aérea de Zaragoza (Ejército del Aire), donde el suboficial Mayor Javier López Ledesma, coordinador militar de la ruta, presentó el acto y Josep Lluís Burón, de la Dirección General de Relaciones Institucionales, ofreció una conferencia durante la cual informó a los miembros del grupo de diferentes aspectos relacionados con la visita que se realizó al día siguiente y destacó el contexto social, histórico y político en el que se enmarca la ruta.

Al día siguiente, jueves 25, los asistentes comenzaron la ruta hacia las Tierras del Ebro. Salieron de Zaragoza y llegaron a Corbera d’Ebre, donde disfrutaron de una visita guiada a la parte del pueblo viejo donde pudieron recorrer espacios que sufrieron los bombardeos de la Guerra Civil. Antes de la hora de comer, el grupo pudo ver la exposición C. I. “115 días”, visitaron el Memorial de Les Camposines y las trincheras de Les Deveses, en la población de La Fatarella. Tras la visita a la bodega modernista de Gandesa, el grupo volvió a Zaragoza.

El grupo que participó en la ruta sobre la Batalla del Ebro recorriendo espacios que sufrieron los bombardeos de la Guerra Civil.


36


5) Patrimonio modernista en Barcelona

El sábado, 27 de marzo de 2010, tuvo lugar un encuentro en Barcelona de personal del Ministerio de Defensa-Veteranos de la Guerra de Bosnia. El grupo, de unas 20 personas, pudo disfrutar de la visita de los iconos más emblemáticos de la ciudad: la Sagrada Familia y las fachadas de los más destacados edificios del arte modernista en el Paseo de Gracia.

Por la mañana, los asistentes de la ruta salieron en autocar de la Residencia Logística de Pedralbes hacia el Templo Expiatorio de la Sagrada Familia, donde hicieron una visita ofrecida por la Generalitat de Cataluña y el Patronato de la Sagrada Familia. Durante la visita a la Sagrada Familia se les explicó el proceso de gestación y construcción del templo. Más tarde, se dirigieron al Paseo de Gracia donde, aparte de poder disfrutar de un paseo artístico, entraron en el patio de la Casa de Amatller, edificio proyectado por el arquitecto Josep Puig i Cadafalch entre los años 1898 y 1900, y una de las representaciones emblemáticas del modernismo catalán. Después de comer, volvieron a la Residencia Logística de Pedralbes y se dio por finalizada la jornada.

6) Los Dinosaurios y la Conca Dellà

El miércoles, 21 de abril, el personal y familiares de la Real Hermandad de Veteranos de las FAS y Guardia Civil de la Delegación de Barcelona asistieron a una charla de presentación de la ruta a cargo del coronel José Luis de Miguel Tarragona, coordinador militar del acto.

Los asistentes de la ruta por la capital catalana, en un momento de la visita, frente a la Pedrera.


37

El día siguiente, 22 de abril, el grupo, de 51 personas, salió de Barcelona hacia Covet en autocar y al llegar a la población inició el recorrido con una visita a la iglesia románica de Santa María de Covet. El edificio data del siglo XII y tiene planta de cruz latina y tres ábsides mirando a levante. Más tarde, el grupo se dirigió hacia el Parque Cretácico, donde pasearon por los yacimientos paleontológicos, la Posa. Además, pudieron disfrutar de la visita de las murallas romanas y del Museo Arqueológico y Paleontológico de la Conca Dellà. Después visitaron Tremp, capital de la comarca del Pallars Jussà, donde finalizaron la ruta.

7) Patrimonio barcelonés e instituciones catalanas

Momento en el que los asistentes a la ruta de Los dinosaurios y la Conca Dellà visitaron la iglesia románica de Santa Maria Covet.

Miembros de la Academia de la Guardia Civil de Aranjuez visitaron el Parlament de Catalunya durante la ruta del patrimonio barcelonés.


38


La Academia de la Guardia Civil de Aranjuez, con su Coronel Director al frente, visitó Barcelona el martes día 27 de abril de este año. El grupo, de un total de 75 personas, incluidos alumnos extranjeros, visitó los puntos más emblemáticos de la capital catalana.

Los asistentes disfrutaron de un recorrido externo por las principales fachadas modernistas del Paseo de Gracia. Además, tuvieron la oportunidad de poder entrar en el patio de la Casa Amatller, uno de los tres edificios que forman la Manzana de la Discordia. Más tarde salieron hacia el Parlamento de Cataluña. Allí, una guía les hizo una visita institucional, con el General en Jefe de la Guardia Civil en Cataluña, por las instalaciones y pudieron conocer de primera mano diferentes espacios del recinto como son el hemiciclo, el vestíbulo o la escalera principal.

Al mediodía, el grupo se dirigió al barrio gótico de Barcelona donde visitó la basílica de Santa María del Mar, obra representativa del gótico catalán. Después paseó por diferentes espacios históricos del barrio como son la calle Montcada, la plaza de Sant Jaume, donde están el Palacio de la Generalitat de Cataluña y el edificio central del Ayuntamiento de la ciudad, y la plaza del Rey, delimitada por el antiguo Palacio Real Mayor, la capilla palatina de Santa Àgueda y la residencia de los virreyes. Cuando terminaron la pequeña ruta gótica, y después de comer, el grupo hizo una visita a una bodega de Sant Sadurní d’Anoia, población con una gran tradición vitivinícola, donde terminó la salida.

8) Tarragona romana

El día 28 de abril, el personal de la tropa profesional, mandos y familiares de la JEPER y unidades de Zaragoza asistieron a una charla de presentación del acto conducida por el capitán Enrique Poveda Lidón, coordinador militar de la ruta.

Momento en el que el grupo que disfrutó de la ruta por Tarragona y Altafulla visitó el anfiteatro romano.


39

Al día siguiente, jueves 29 de abril, las 54 personas que formaban el grupo salieron de Zaragoza hacia Tarragona en autocar y, al llegar al portal del Roser, se dirigieron a la catedral de Santa María e hicieron una visita guiada. Al mediodía, fueron al Museo Nacional Arqueológico, al Museo de Historia de la Ciudad e hicieron un recorrido por el paseo Arqueológico, sus murallas iberorromanas y el anfiteatro. Después del almuerzo, que se hizo en Altafulla, retornaron a Zaragoza.

9) Monasterios de Cataluña

El día 5 de mayo de este año, el personal de tropa profesional, mandos y familiares de la Base Aérea EVA 4 de Roses, la Base General Álvarez de Castro de Sant Climent Sescebes y la Guardia Civil de Girona asistieron a una charla de presentación de la ruta de la mano del subteniente Francisco Plaza Rodríguez, coordinador militar del acto. Durante la charla, el miembro de la Dirección General de Relaciones Institucionales, Josep Lluís Burón, ofreció una conferencia en la que se contextualiza la obra artística y monumental en su momento histórico concreto a parte de ofrecer una visión conjunta de la historia del arte y de la antropología cultural que después podrán ver reflejada durante la excursión.

Al día siguiente, los 54 asistentes salieron de Roses hacia Poblet (pasando por Sant Climent Sescebes y Girona). Al llegar, visitaron el monasterio de Santa María de Poblet, una construcción de la orden del Císter fundado en 1150. Está situado al pie de las montañas de Prades, en la comarca de la Conca de Barberà. Más tarde, hicieron una parada en Montblanc, donde visitaron el centro histórico de la villa. A media tarde salieron hacia Santes Creus, donde continuaron la ruta de los monasterios con la visita del último: el monasterio cisterciense del pueblo, una de las joyas del arte medieval catalán. Una vez acabada la visita, el grupo volvió a Girona, Sant Climent Sescebes y Roses.

Los asistentes de la ruta de los Monasterios de Cataluña visitaron un conjunto de templos cistercienses.


40


10) Barcelona modernista e instituciones catalanas

El miércoles, 19 de mayo, el personal de la tropa profesional, mandos y familiares de la Unidad Militar de Emergencias (UME) de Zaragoza asistieron a una conferencia-coloquio sobre la ruta que harían al día siguiente a cargo de Josep Lluís Burón, de la Dirección General de Relaciones Institucionales, quien expuso y contextualizó la obra artística y monumental que podría contemplarse durante la ruta en su momento histórico concreto.

El jueves 20, unas cincuenta personas salieron de Zaragoza en autocar hasta Barcelona. Comenzaron la jornada con la visita guiada al Parlamento de Cataluña. Allí conocieron las salas más emblemáticas de la institución, su historia y el uso actual que se hace de ellas. Más tarde, se dirigieron al barrio gótico, donde visitaron la basílica gótica de Santa María del Mar, y pasearon por la calle Montcada, la plaza de Sant Jaume, sede del Palacio de la Generalitat, y la plaza del Rey con un importante conjunto monumental histórico y desde donde se puede acceder al subsuelo romano de la antigua Barcino.

Después de comer el grupo hizo un recorrido por el Paseo de Gracia y pudo conocer así los edificios más emblemáticos y característicos del modernismo catalán como son la casa Milà conocida también como la Pedrera, la casa Batlló y la Casa Amatller, entre otros. Los asistentes de la ruta pudieron entrar en el patio de la Casa Amatller, del arquitecto Josep Puig i Cadafalch, construida entre los años 1898 y 1900. Cuando terminaron el paseo, se dio por finalizada la ruta y el grupo volvió a Zaragoza.

La tropa profesional y mandos de la Unidad Militar de Emergencias (UME) visitaron el Parlamento de Cataluña.


41

11) Románico Pirenaico - La Seu d’Urgell

La Seu d’Urgell, ciudad situada en los Pirineos catalanes, capital de la comarca del Alt Urgell, recibió, el martes 1 y miércoles 2 de junio, a un grupo de 54 personas entre personal de tropa profesional, mandos y familiares de la Jefatura de Personal (JEPER) y unidades de Zaragoza.

Los asistentes de la ruta salieron de Zaragoza hacia la Seu d’Urgell en autocar. Al llegar, disfrutaron de un recorrido turístico por la ciudad y les recibieron en el Ayuntamiento. Más tarde, el grupo visitó la catedral de Santa María, situada en la plaza dels Oms; la iglesia de Sant Miquel, ante el claustro de Santa María de Urgell, el único edificio que queda del complejo catedralicio que construyó San Ermengol , que data del año 1035; el convento de Sant Domènec y el centro histórico del municipio.

Por la tarde se dirigieron a las instalaciones Aguas Bravas, en el Parque Olímpico del Segre, donde pasaron un buen rato practicando piragüismo. Al día siguiente volvieron a Aguas Bravas para hacer rafting. Más tarde, almorzaron en el albergue y volvieron a Zaragoza a primera hora de la tarde.

12) Patrimonio Natural y Monumental en Cataluña: Alt Empordà

El sábado, 12 de junio, tuvo lugar un encuentro en Cataluña de los Jefes y Oficiales de las Fuerzas Armadas (XXXIV Promoción del Arma de Ingenieros del Ejército de Tierra), presidido por el General en Jefe de la División de Operaciones del EME. El grupo, de un total de 25 personas, disfrutó de un recorrido por una de las comarcas catalanas más bellas: el Alt Empordà.

Los asistentes salieron de la Residencia Militar de Figueres en autocar hasta L’Estartit, desde donde a bordo de la embarcación Nautilus fueron a las Islas Medes, un área protegida

El grupo que asistió a la ruta del Románico Pirenaico visitó algunos de los edificios históricos más representativos del románico catalán.


42


por su especial interés biológico submarino y así pudieron ver de cerca este archipiélago continuación del macizo del Montgrí. A continuación hicieron un recorrido a bordo del barco hacia el Parque Natural Marítimo-terrestre del Cabo de Creus. Más tarde, los jefes y oficiales de las Fuerzas Armadas se dirigieron al Monasterio de Sant Pere de Rodes, donde les hicieron una visita guiada. En este punto de la tarde, se dio por finalizada la ruta del día y el grupo volvió a la Residencia Militar de Figueres.

13) Patrimonio modernista, aspectos del gótico e instituciones

catalanas

Los días 4 y 5 de noviembre, un grupo de 25 mandos de las jefaturas de intendencia de asuntos económicos (JIAE) tuvieron la oportunidad de conocer de cerca el patrimonio modernista y las sedes de algunas de las instituciones catalanas en la ciudad de Barcelona. Al llegar al centro de la capital catalana, los asistentes iniciaron la visita guiada por el templo expiatorio de la Sagrada Familia con un recorrido por el interior. Más tarde, pasearon por el Paseo de Gracia y contemplaron las fachadas modernistas de la conocida avenida barcelonesa.

Al día siguiente, los 25 mandos de las jefaturas de intendencia de asuntos económicos visitaron el Parlamento de Cataluña, el Parque de la Ciutadella. Allí, los asistentes disfrutaron de una visita guiada por todo el edificio y vieron los espacios más emblemáticos: el Hemiciclo, la escalinata central, algunas de las salas de reuniones, el vestíbulo, etc. Además, continuaron su visita cultural e histórica en el barrio gótico, el núcleo más antiguo de la ciudad, el centro histórico y la basílica de Santa María del Mar. Más tarde, llegaron al palacio de la antigua Capitanía General y se dio por finalizada la ruta.

El grupo de jefes y oficiales de las Fuerzas Armadas realizó la ruta del Alt Empordà, donde visitó el Monasterio de Sant Pere de Rodes.


43

14) Tarragona romana y monumental

Esta ruta cultural empezó el miércoles, 6 de octubre de 2010, en la Sala de Actos de la Base Aérea de Zaragoza, con una conferencia a cargo de Josep Lluís Burón, miembro de la Dirección General de Relaciones Institucionales. Durante la charla, el personal de Tropa Profesional, cargos y familiares de la Base Aérea, UME y Acuartelamiento Agustina de Aragón de Zaragoza conocieron el contexto sociohistórico, político y religioso del periodo concreto en el que se ubican los monumentos que visitarían al otro día.

Al día siguiente, el jueves 7 de octubre, los asistentes de la ruta salieron de Zaragoza para visitar la ciudad de Tarragona y el municipio de Altafulla. A media mañana, llegaron al portal del Roser, umbral abierto en la muralla romana en época medieval para dar acceso a la ciudad de Tarragona desde el oeste, y se dirigieron hacia la catedral de Santa María, donde hicieron una visita. Hacia el mediodía, el grupo se dirigió al Museo Nacional Arqueológico, el Museo de Historia de la Ciudad. Además, hicieron un recorrido por el paseo arqueológico, donde pudieron contemplar las murallas iberorromanas que aún se conservan en la ciudad, que son Patrimonio de la Humanidad. Más tarde, visitaron el conocido anfiteatro de la antigua Tarraco, que ha sido restaurado recientemente.

A la hora de comer, los asistentes a la jornada cultural fueron a la población de Altafulla, una villa marinera en la que se ubica el castillo de los marqueses de Tamarit y la villa romana de Els Munts.

El grupo que gozó de la ruta por Tarragona y Altafulla, en un momento de la jornada, en el Anfiteatro romano.


44


C. Premio literario y fotográfico Roger de Llúria

En el marco del convenio entre la Generalitat de Cataluña y el Ministerio de Defensa, ambas instituciones convocan cada año el Premio Literario y Fotográfico Roger de Llúria. Este premio tiene como objetivo fomentar el conocimiento de Cataluña,

desde las fuerzas armadas, mediante trabajos o artículos en lengua catalana o castellana, y fotografías digitales.

El certamen está abierto al personal militar en cualquier situación y destino, al personal civil al servicio de la Administración Militar de las Fuerzas Armadas y a los miembros de la Guardia Civil. Las obras que optan al premio, tanto las literarias como las fotográficas, deben ser inéditas y no pueden haber sido presentadas a otros concursos. Según establecen las bases, los temas de los trabajos han de hacer referencia “al pasado, presente o futuro de Cataluña, de su gente, cultura y tradiciones, o a los hechos protagonizados por catalanes en cualquier lugar del mundo”. El objetivo del galardón es fomentar el conocimiento de Cataluña entre los miembros de los diferentes cuerpos de las Fuerzas Armadas y acercarlos a la realidad social y cultural catalana.

En esta convocatoria se estableció un premio especial con un tema único: “El Año Cerdà y la Academia de Matemáticas”. Los trabajos podían ser en catalán o castellano y el resto de condiciones fueron las mismas que se habían establecido para los trabajos que se presentan al Premio Literario Roger de Llúria.

En el mes de septiembre, el jurado se reunió en Barcelona para elegir las obras ganadoras. Entre las creaciones, el premio especial, dotado con 1.200 euros y una placa dorada, fue para el coronel de artillería Fernando Martínez de Baños, al premio especial para la obra “El

El director general de Relaciones Institucionales, Fèlix Alonso, con la ganadora de dos de los premios literarios, Gisela Bernal.


45

año Cerdà y la academia de matemáticas”, un gran documento divulgativo sobre el trabajo de Ildefons Cerdà y la prestigiosa Academia de Matemáticas de Barcelona. Se trata de un texto muy bien documentado y ofrece una visión de la nueva Barcelona ideada por Cerdà y algunos de los impedimentos que se encontró para hacerla realidad.

El jurado otorgó el primer premio en lengua castellana, también dotado con 1.200 euros y una placa conmemorativa, al brigada Juan-Ignacio Moura, por “No podría dejaros solo, Señor”, una narración de la vida de Roger de Llúria desde la su llegada a la corte catalana, su servicio para Pedro el Grande y sus campañas por el Mediterráneo, y finaliza con su muerte y posterior entierro. Finalmente, el primer premio fotográfico fue para el subteniente José Miguel Morcillo por la serie “Tendremos presente el pasado”.Cuatro fotografías con un color espectacular que nos muestran imágenes de actos populares: la reconstrucción de la presencia romana en Tarraco, de tropas del siglo XVIII y dos estampas de la sociedad rural del siglo XIX.

El galardón al mejor trabajo literario en catalán fue declarado desierto por el menor nivel de las piezas presentadas. Los segundos premios, que consisten en 600 euros y una placa plateada, fueron para la cabo Gisela Bernal García, para Joaquín Martí Martínez y para el subteniente José García Corbalán, en las categorías de mejor trabajo literario en lengua catalana, en lengua castellana y fotografía, respectivamente.

El segundo premio al mejor trabajo en lengua catalana fue por el trabajo “Vida sota Vida” de la cabo Gisela Bernal García, en el que cuenta una historia original y muy actual ya que trata el nuevo papel en el que destacan las fuerzas armadas españolas desde de hace unos años, el de las misiones de paz internacionales. El relato se centra en la historia de un militar que es destinado a socorrer a las víctimas del grave terremoto que el pasado mes de enero destrozó Haití y que allí, el contacto con la cruda realidad que se encuentra hace que cambie su sistema de valores vitales.

Galardonados en la 20ª edición del Premio Roger de Llúria que convoca anualmente la Generalitat a través de la Dirección General de Relaciones Institucionales.


46


El jurado de la 20ª edición del premio Roger de Llúria estuvo formado por el coronel jefe de la Delegación de Defensa en Cataluña, Sr. Manuel Ruiz de Juan; el Jefe de la Oficina de Comunicación de la SUIGEPIR, el coronel D. José Luis PuigTerrero Valero; el teniente de navío de la Comandancia Naval de Barcelona, D. José Jorge Bonet Albalat; el gerente del Colegio de Periodistas de Cataluña, Sr. Àngel Jiménez; el representante del Sindicato de Periodistas de Cataluña, Sr. Fabián Nevado; el director general de Relaciones Institucionales, Sr. Fèlix Alonso Cantorné; el subdirector general de Relaciones Intergubernamentales, Sr. Antonio Revilla Delgado; y actuando como Secretario, el Sr. Guillermo Sáez y Aragonés, responsable de relaciones con las fuerzas armadas.


47

III. Tratamiento del archivo de procedimien-tos del Tribunal Militar Territorial Tercero

Durante el año 2010, el Tribunal Militar Territorial Tercero, la Secretaría de Relaciones Institucionales y Participación y el Archivo Nacional de Cataluña han continuado la colaboración del tratamiento archivístico de los procedimientos judiciales que

hay depositados en el archivo judicial del Tribunal Militar Territorial Tercero. Éste, de gran importancia, muestra el alcance y las consecuencias de la represión que se llevó a cabo durante la Guerra Civil española y el régimen del franquismo contra personalidades destacadas del mundo político, cultural y social y también contra ciudadanos y ciudadanas anónimos.

Una vez el proceso de recuperación e indización ha sido prácticamente acabado, el consejero de Interior, Relaciones Institucionales y Participación, Joan Saura, visitó el archivo el miércoles 8 de septiembre y se interesó por algunos de los expedientes, que pudo consultar en su forma original. Tras la visita, el consejero declaró que estas tareas hacen que no se olvide la historia, que la ciudadanía tenga acceso a hechos que no deben repetirse, y facilita que los familiares de los encausados tengan toda la información a su alcance. Además, expresó su “satisfacción” al ver el resultado de las tareas de protección y mejora de los expedientes del Tribunal Militar Territorial Tercero, que ya están terminadas.

Los archiveros, que actualmente trabajan en la confección de una base de datos para hacer más sencilla la búsqueda de expedientes, mostraron a los visitantes una serie de procedimientos curiosos encontrados en el transcurso de su trabajo. Es el caso de Josep Fàbrega Pou, diputado de ERC en el Parlamento de Cataluña a partir de 1932, que fue fusilado con

El consejero de Interior, Relaciones Institucionales y Participación, Joan Saura, pudo ver los expedientes originales de algunos casos archivados en el Archivo del Tribunal Militar Territorial III.


48


En el año 2003 se inicia esta modernización y el resultado se puede apreciar en esta fotografía, donde se pueden ver los estantes con los expedientes del archivo del Tribunal Militar Territorial Tercero en cajas. Los documentos se han ubicado en camisas y cajas y se han digitalizado para mantenerlos en condiciones óptimas y hacer más accesible su consulta.

71 años después de negarse a marchar al exilio. También mostraron, entre otros documentos, la fotografía en blanco y negro de una miliciana de la CNT, Rosario López, condenada a seis años de cárcel por “rebelión militar”, el delito más común entre los encarcelados y condenados a muerte en aquella época.

La jornada permitió ver las mejoras del proceso de la conservación de los documentos del archivo. Durante los últimos años, estos se han ubicado en camisas y cajas y se han indexado para mantenerlos en las condiciones más óptimas y hacer más accesible la consulta de los expedientes.

También, el 27 de julio de este año, el director general de Relaciones Institucionales, Fèlix Alonso Cantorné, y el coronel del Tribunal Militar Territorial Tercero, Santiago Casajús, hicieron una visita al archivo del Tribunal Militar Territorial Tercero de Barcelona.

En cuanto a la digitalización, se efectuó primero y de forma selectiva con la documentación que se encuentra más deteriorada y la que se considera de mayor importancia. Esta base de datos se completará añadiendo más información que puede resultar relevante a la hora de realizar búsquedas de documentos. Se prevé que el mes de febrero acabe del todo la tarea de indización.

El proceso, iniciado en 2003, ha permitido que el archivo pueda ser consultado por personas que tienen un interés particular por conocer algún documento, por historiadores e investigadores y por ciudadanos que necesitan justificar determinadas demandas judiciales.


49


50


Co

nv

enio

- G

ener

ali

tat

de

Ca

talu

ny

a -

Min

iste

rio

de

Def

ensa