1. CARPE DIEM LLAT 1R BATXILLERAT 2012-2013 IES
VILAMARXANT
2. DEXPg. UD Continguts1 UD. 1 Don ve el llat? Per a qu ens
serveix el seu estudi? On est Itlia? I Roma? Introducci general.3
UD. 2 Com escrivien els romans? On i quan va sorgir lescriptura?
Lalfabet llat i els seus signes de puntuaci.9 UD. 3 Qu s un cas? Qu
vol dir que el llat s una llengua flexiva? Qu s la concordana? Com
es construen en llat les oracions copulatives? El verb SUM, el
nominatiu i el genitiu.14 UD. 4 Com es construen en llat les
oracions transitives? Com sexpressaven en llat els complements
verbals? Les conjugacions i el present dindicatiu dels verbs
regulars. Lacusatiu, el datiu, lablatiu i les preposicions. La
primera i la segona declinaci. Els adjectius us, -a, -um.29 UD. 5
Com parlaven els romans del passat i el futur? El pretrit imperfet
dindicatiu i el futur imperfet. La tercera declinaci.42 UD. 6 El
tema de perfet. Els adjectius de segona i tercera classe. Els
pronoms personals.50 UD. 7 Com es subordina en llat? Les
proposicions subordinades adjectives o de relatiu. La quarta i la
cinquena declinacions. El demostratiu IS, EA, ID.55 UD. 8 Les
formes no personals del verb: linfinitiu i el participi, morfologia
i sintaxi. Les proposicions subordinades substantives.61 UD. 9 Com
era la veu passiva en llat? La veu passiva (I). El sistema
pronominal: els demostratius. I com funcionaven les comparacions?
Els graus de ladjectiu.69 UD. 10 La passiva II. Els verbs
deponents. Com sexpressava la veu passiva en grec clssic? Els
demostratius emftics.
3. 75 UD.11 El mode subjuntiu. Les proposicions subordinades
adverbials. UT i CUM. Textos de Csar Gramtica83 Morfologia
nominal100 Morfologia verbal119 Nocions bsiques de sintaxi
VOCABULARI
4. UD 1. Don ve el llat? Per a qu ens serveix el seu estudi? On
est Itlia? I Roma? Introducci general.IMPERI ROM 1
5. Desprs dhaver vist la presentaci de diapositives, contesta
les segents preguntes:1.- Qu s lindoeuropeu? Qu vol dir que s una
llengua de reconstrucci?2.- Nomena algunes llenges indoeuropees.3.-
Quin s el testimoni ms antic de llat que ens ha arribat?4.- Per qu
penses que s important estudiar grec i llat? En quins aspectes
creus quepodries aprofitar el seu estudi?5. Quina diferncia hi ha
entre llat culte i llat vulgar? 2
6. UD 2. Com escrivien els romans? On i quan va sorgir
lescriptura? Lalfabet llat i els seus signes de puntuaci.Desprs de
veure la presentaci de diapositives, contesta les segents
preguntes: 1. On va sorgir lescriptura? 2. Explica els segents
conceptes: a. Escriptura pictogrfica b. Escriptura sillbica c.
Escriptura alfabtica 3. Don prov lalfabet grec? I el llat? 3
7. 2. 1. AlfabetLalfabet llat consta de 23 grafemes (lletres)
amb forma majscula i minscula: A B C D E F G H I K L M N O P Q R S
T V X Y Z a b c d e f g h i k l m n o p q r s t v x y z Antigament
estava compost per 21 lletres, per als segles II-I a. C. es van
introduir la Y i la Zper tal de transcriure paraules gregues i
durant el Renaixement les grafies J i V per distingir els
sonsconsonntics dels voclics I, U.2.2. Classificaci dels fonemes
llatins:Consonants: a) Oclusives labials dentals GuturalsSonores B
D GSordes p T K, C b) NasalsM (bilabial), n (dental) c) LquidesL
(lateral), r (vibrant) d) FricativesS (labiodental) , f (alveolar)
e) DoblesX, z 4
8. Vocals a) Simples TRIA GLE DE Anterior Central Posterior
HELLWAG Tancada i u Mitjana e o Oberta a b) Diftongs: ae, oe, au,
eu, ei, ui.2.3. La pronncia clssica a) Algunes particularitats:La
pronunciaci dels sons llatins s molt similar a la nostra.
Tanmateix, a classe emprarem lapronunciaci clssica, la que tracta
de reproduir la pronncia del llat a lpoca dels grans autorsclssics
(Cicer, Csar, etc).Lletr Comentarisa Pronnciab bc k tamb ce, ci,
chd df f g tamb ge, gig n gnh muda, tamb chj j substitueix la i
consonant en texts modernsk k l ll sempre geminadal velaritzada
seguida de consonant o a final de motm mn n 5
9. seguida de velar /g/, /k/ pp f phq ku qu, tamb que, quir rs
st tv u en texts antics tamb u vocal ksx gsz dz b) LaccentEl llat
no t accent grfic, per totes les paraules tenen una sllaba tnica.La
quantitat s la duraci de les vocals, diftongs i sllabes en les
llenges indoeuropees. Hi haquantitat: - Breu: sindica amb el signe
[ ] sobre la vocal; ex. []. - Llarga: sindica amb el signe [ ]
sobre la vocal; ex. []En primer lloc, cal recordar que una sllaba s
cada cop de veu amb qu pronunciem unaparaula. Els diftongs formen
una sola sllaba. Els ms freqents en llat sn els segents: diftongs
Exemple ae prae-te-reo au cau-po-na oe poe-na eu deusSegons el
nombre de sllabes, les paraules poden ser: Monosllabes: una sola
sllaba bisllabes: dues sllabes trisllabes: tres sllabes
polisllabes: ms de tres sllabes.Normes daccentuaci llatina: a. No
hi ha paraules agudes. b. Les paraules bisllabes sempre sn planes
(accentuen la primera). 6
10. c. Les paraules de ms de dues sllabes accentuen la penltima
si s llarga (amare, dolore) i la antepenltima si s breu (Hispania,
consules, familia...)-Una sllaba s llarga quan t una vocal llarga o
diftong, o quan va seguida de dues consonants (queno siguen muta
cum lquida).-Una sllaba s breu quan t una vocal breu, quan t una
vocal seguida daltra vocal (vocalis antevocalem corripitur) o perqu
la seua vocal est a final de paraula seguida duna consonant.Per
saber quina s la sllaba tnica duna paraula hem de seguir els
segents passos: 1. Separar les paraules en sllabes, sense oblidar
els diftongs. 2. Classificar-les segons el seu nombre de sllabes.
3. Situar la sllaba tnica seguint les segents normes:Si les
paraules sn El colp de veu cau ExemplesBisllabes En la penltima
sllaba Poe-nam ro-sa, vi-rumTrisllabes i polisllabes En la penltima
(llarga) Os-ten-dit o antepenltima sllaba Me-mo-rem Sa-tur-ni-a
(penltima breu)PRCTICA:1.- Practica llegint en veu alta el segent
text:Rma in Itali est. Italia in Eurp est. Graecia in Eurp est.
Italia et Graecia inEurp sunt. Hispnia quoque in Eurp est. Hispnia
et Italia et Graecia in Eurpsunt.Estne Gallia in Eurp? Gallia in
Eurp est. Estne Rma in Galli? Rma in Gallianon est. Ubi est Rma?
Rma est in Itali . Ubi est Italia ? Italia in Eurp est. Ubisunt
Gallia et Hispnia? Gallia et Hispnia in Eurp sunt.2.- Separa en
sllabes les segents paraules:Galliatuus AppellanturSaevae
BelgaeTuus TroiaeAudacia AliamPatientia IactabitIlle effrenata
7
11. 3.- Indica amb el signe adequat la quantitat de la penltima
sllaba i laccent de lesparaules segents, i explica el criteri que
has seguit en cada cas:Tertiam ProfugusCatilina EtiamIncolunt
VirumqueQuousque appellantur 8
12. UD. 3. Qu s un cas? Qu vol dir que el llat s una llengua
flexiva? Qu s la concordana? Com es construen en llat les oracions
copulatives? El verb SUM, el nominatiu i el genitiu.1. EL LLAT,
LLENGUA FLEXIVAEl llat s, com el grec, una llengua flexiva. Aix vol
dir que, dins loraci, les funcions de cadaparaula sn indicades per
la forma que adopta la paraula i pel joc de preposicions.La paraula
grega o llatina est formada per una arrel amb valor semntic i una
terminaci ambvalor gramatical. Les paraules variables sn
substantius, adjectius, pronoms, article (que esdeclinen) i verbs
(que es conjuguen). Les paraules invariables (que no es declinen)
sn elsadverbis, conjuncions, preposicions i interjeccions.Les
diferents formes que presenta una paraula segons la seua funci
sintctica sn elscasos. El conjunt de formes que pot adoptar un nom,
un adjectiu o un pronom segons lafunci que realitzen, sanomena
flexi o declinaci.Grec Indoeuropeu LlatNominatiu Nominatiu
NominatiuVocatiu Vocatiu VocatiuAcusatiu Acusatiu AcusatiuGenitiu
Genitiu Genitiu Ablatiu Ablatiu Instrumental LocatiuDatiu Datiu
DatiuCada cas realitza, bsicament, una funci a loraci. Els casos
llatins i les funcions que realitzen(de manera molt simplificada)
sn els segents: CAS FUNCINominatiu Subjecte, Atribut, Predicatiu
del Subjecte (Pred)Vocatiu ApellaciAcusatiu Complement Directe
(CD), Predicatiu del CD, CC (amb o sense preposici)Genitiu
Complement del Nom (CN)Datiu Complement Indirecte (CI)Ablatiu
Complement Circumstancial (CC) 9
13. LORDRE DE PARAULES EN LLATNi en llat ni en catal hi ha un
ordre rgid de les paraules, tot i que en llat la disposici delsmots
s ms lliure. S que es pot establir una tendncia, un ordre
predominant (natural)que noms coincideix en part en totes dues
llenges.Coincidncies: - Tant en llat com en catal santeposa el
subjecte al predicat, de manera que elsubjecte sol ocupar el primer
lloc de loraci. - Totes dues anteposen les preposicions al nom i
lantecedent a loraci de relatiu oadjectiva.Diferncies: - En llat
els complements del nom solen precedir el nom (tot i que no sempre
saix). - En llat el verb sol anar al final de loraci.2. LA
CONCORDANA DE SUBJECTE, VERB I ATRIBUT ORACI COPULATIVA = SUBJECTE
+ VERB COPULATIU + ATRIBUT 1. Subjecte i atribut van en nominatiu i
han de concordar en gnere i nmero. 2. El verb ha de concordar en
nmero i persona amb el subjecte. 3. Les oracions nominals pures sn
aquelles en les que no hi ha verb, sols subjecte i atribut. 4. Quan
una oraci copulativa no porta atribut, equival a una oraci
impersonal, hi ha. LENUNCIAT Lenunciat s la presentaci de les
paraules llatines i la forma amb la qual apareixen al diccionari o
vocabulari. Lenunciat ens dna dades sobre la categora gramatical de
la paraula (substantiu, adjectiu, verb) i la seua flexi (conjugaci
o declinaci). 1. Els SUBSTANTIUS senuncien mitjanant el Nominatiu i
el Genitiu singular, ms el gnere entre parntesi. 2. Els ADJETIUS
senuncien amb el Nominatiu singular de cada gnere. 3. Los VERBS
senuncien amb la primera persona del singular del Present
dIndicatiu. 10
14. EL GNERE En Llat, a diferncia del catal o castell, hi ha
tres gneres: MASCUL, FEMEN i NEUTRE3.- EL NOMINATIU SINGULAR I
PLURAL DELS TRES GNERES. EL VERB SUM Per sols de MASCUL FEMEN
NEUTRE moment, no us SINGULAR -US/ER/IR - -UM confieu!!! PLURAL -I
-AE -A Verb SUM 3a SINGULAR EST 3a PLURAL SUNTAnalitza
morfosintcticament i tradueix. VOCABULARI3.1.- Sardinia insulae est
Insula, -ae (f): illa3.2.- Sardinia et Corsica magnae insulae sunt.
Fluvius, -ii (m): riu3.3.- Rhenus fluvius est. Oppidum, -i (n):
ciutat3.4.- Rhenus et Nilus fluvii magni sunt. Magnus, -a, -um:
gran3.5.- Sparta oppidum graecum est. Graecus, -a, -um: grec3.6.-
Sparta et Delphi oppida graeca sunt.3.7.- Concerta els adjectius
amb els substantius:Insulae (graecus, -a, -um)Oppida (magnus, -a,
-um)Fluvius (magnus, -a, -um)Insula (magnus, -a, -um)Oppidum
(graecus, -a, -um)Fluvii (graecus, -a, -um) 11
15. 4. EL GENITIU GENITIU COMPLEMENT DEL NOM DE. El genitiu sol
anar davant del substantiu al que complementa. Pot anar entre
larticle i el substantiu. MASCUL FEMEN NEUTRESINGULAR -I -E -I
VOCABULARIPLURAL -ORUM -ARUM -ORUM Incola, -ae (m): habitant Pinus,
-i (f): pi Poeta, -ae (m): poeta4.1.- Britanniae oppida non magna
sunt.4.2.- Graeciae multae insulae parvae sunt. Altus, -a, -um:
profund/alt4.3.- Germaniae incolae multi sunt.4.4.- Hispaniae
fluvii non alti sunt.4.5.- Rhodanus Galliae fluvius est.4.6.-
Africae oppida multa non sunt.4.7.- Pini altae sunt.4.8.- Multi
poetae Graeci sunt.4.9. Rhodanus, Galliae fluvius, altus est.4.10.
Concerta els adjectius amb els substantius:Incolarum (graecus, -a,
-um)Pinus (altus, -a, -um)Poetae (graecus, -a, -um)Oppidorum
(magnus, -a, -um)Fluvii (altus, -a, -um)4.11. Retroversi.A. Els
rius dfrica sn profundsB. La ciutat de Grcia s granC. Els pins
dHispnia no sn alts. 12
16. 5. EL VERB SUMCopia i apren el Present dIndicatiu del verb
SUM. Verb SUM1a SINGULAR SUM2a SINGULAR ES3a SINGULAR EST1a PLURAL
SUMUS2a PLURAL ESTIS3a PLURAL SUNT5.1 Completa les segents oracions
amb la forma corresponent del verb SUM.Ego Hispaniae incola
_____________.Tu Hispaniae incola______________.Ego et tu Hispaniae
incolae _____________.Caesar romanus ________________.Caesar et tu
romani __________________.Caesar et Cicero romani ________________.
13
17. UD. 4. Com es construen en llat les oracions transitives?
Com sexpressaven en llat els complements verbals? Les conjugacions
i el present dindicatiu dels verbs regulars.Lacusatiu, el datiu,
lablatiu i les preposicions.La primera i la segona declinaci. Els
adjectius us, -a, -um.LENUNCIAT DELS VERBSEl verb en llat est
format per una ARREL i una srie de MORFEMES. Larrel ens
aportainformacin semntica i els morfemes, gramatical (temps, mode,
veu, nombre ipersona).El verb en llat senuncia amb les segents
formes:1 persona present dindicatiu, 2 persona present dindicatiu,
infinitiu de present, 1persona pretrit perfet, sup.Ejm. AMO, AMAS,
AMARE, AMAVI, AMATUMMONEO, MONES, MONERE, MONUI, MONITUMREGO,
REGES, REGERE, REXI, RECTUMAUDIO, AUDIS, AUDIRE, AUDIVI, AUDITUMEls
verbs llatins es poden clasificar en cinc conjugacions, que es
distingeixen per la vocaldel tema de present (infinitiu RE)1 Temes
en A Verbs el tema de present dels quals acaba en -A Ex. AMA-RE2
Temes en Verbs el tema de present dels quals acaba en E (i la E es
mant en laprimera persona) Ex. MONRE - MONES3 Temes en consonant -
Verbs el tema de present dels quals acaba en consonant.Linfinitiu
acaba en - (Ex. REGE-RE), per la primera persona del singular no t
la vocal,acaba en consonant. Ex. REG-O3 Mixta Verbs amb
caracterstiques de la 3a i 4a conjugacions. Linfinitiu t una ,per
la primera persona del singular una I. Exm. CAPI-O , CAPIS, CAP-RE
> CAP/ CAPI-4 Temes en I Verbs el tema de present dels quals
acaba en -I Ex. AUDI-RE 14
18. 1.- ELS VERBS I LES CONJUGACIONS1.1.- Digues a quina
conjugaci pertanyen els segents verbs i assenyala el seu tema
depresent:Aperio, aperis, aperire, aperui, apertum (obrir)Capto,
captas, captare, captavi, captatum (caar)Cresco, crescis, crescere,
crevi, cretum (crixer)Video, vides, videre, vidi, visum
(veure)Afficio, afficis, afficere, affeci, affectum
(afectar)Consisto, consistis, consistere, consistiti, consistum
(situar-se)Paro, paras, parare, paravi, paratum (preparar)Rideo,
rides, ridere, risi, risum (riure)Rapio, rapis, rapere, rapui,
raptum (raptar)Pario, paris, parire, peperi, partum (aconseguir)2.-
LES DECLINACIONS LES DECLINACIONS En llat hi ha cinc declinacions,
s a dir, cinc paradigmes per declinar els substantius. Mitjanant
lenunciat dun substantiu, fixant-nos en el genitiu, podem saber a
quina declinaci pertany. 1a. Declinaci AE 2a. Declinaci I 3a.
Declinaci IS 4a. Declinaci US 5a. Declinaci EI El tema dun
substantiu, necessari per declinar-lo correctament, sobt del
genitiu. 15
19. 2.1.- Indica a quina declinaci pertany cadascn dels segents
substantius i senyala el seutema: Recorda, mira el genitiu!!!
Tegula, -ae; f.: Pater, patris; m.: Fides, -ei; f.: Onus, -eris;
n.: Lumen, -inis; n.: Dies, -ei; f.: Dominus, -i; m.: Puer, -i; m.:
Equitatus, -us; f.: Vir, -i; m.: Regina, -ae; f.: Manus, -us; f.:
16
20. 3.- LA PRIMERA DECLINACI LA PRIMERA DECLINACI 1. Els
substantius de la primera declinaci senuncien A, -AE. 2. La majoria
dels substantius sn femenins per tamb hi ha alguns masculins
(oficis i alguns noms propis, com ara poeta, -ae; Seneca, -ae). 3.
Es declina per la primera declinaci el femen dels adjectius US, -A,
-UM. SINGULAR PLURALNom. -A Nom. -AEVoc. -A Voc. -AEAc. -AM Ac.
-ASGen. -AE Gen. -ARUMDat. -AE Dat. -ISAbl. -A Abl. -IS3.1.
Declina: COLUMBA, -AE (f) SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac.
Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl. 17
21. 3.2. Declina el segent sintagma: AULA, -AE (f), MAG US, -A,
-UM SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl.
Abl.4.- EL PRESENT DINDICATIU Present dIndicatiu = TEMA DE PRESENT*
+ Desinncies personals: DESINNCIES PERSONALS ACTIVES -M/-O La
primera persona es fa amb la desinncia -S O. Els verbs de la 3a
Conj i 3a Mixta, afegeixen -T una vocal duni I- entre el tema i les
-MUS desinncies (de la 2 persona del singular a la 2 del plural).
-TIS La 3, 3 Mixta i 4 Conj, a la 3 persona del -NT plurar,
afegeixen una vocal duni U- entre el tema i les desinncies.4.1.-
Conjuga el Present dIndicatiu dels segents verbs: AMO HABEO REGO
CAPIO AUDIO1a S2a S3a S1a Pl2a Pl3a Pl 18
22. 4.2. Analitza les segents formes verbals (indica conjugaci,
arrel i desinncies) i canvials denombre. Audiunt: Cantamus: Estis:
Cantatis: Es: Regit Sunt: Moves: Capis: Audio:5.- LORACI TRANSITIVA
ORACI TRANSITIVA = SUBJECTE + VERB TR + CD 2. El cas del Complement
Directe s lACUSATIU. 3. Els verbs a les oracions transitives han de
ser transitius (diferents del verb SUM).5.1. Poetae linguam latinam
discunt.5.2. Agricola capras non videt.5.3. Caprae agricolarum
ruinas occupant.5.4. Iulia magistra est. Magistra portam
aperit.5.5. Agricolae et poetae non navigant.5.6. Reescriu les
oracions anteriors canviant el nombre del subjecte (i adaptant,
pertant, els complements que calga per mantenir la concordana).
19
23. 7. EL DATIU, LABLATIU I LES PREPOSICIONS DATIU C.
INDIRECTEGeneralment, el datiu fa la funci de CI, per en oracions
copulatives sense atribut potactuar com a datiu possessiu.Ex.
Tempus mihi est. (El temps s per a mi > el temps s meu) C.
CIRCUMSTANCIALPREPOSICI + RGIMSempre que hi ha un sintagma
preposicional (preposici + acusatiu o ablatiu) far lafunci de
CC.LAcusatiu pot funcionar com a CC de direccin sense preposici:
Ex. Legatos Romammittit. (Envia legats a Roma), i tamb com a
Acusatiu de duraci (CC de Duraci) Ex.Septem annos errabat per
umbrosas silvas. (Errava durant set anys per selvesombrvoles.) Per
entendre com es construeixen els CC de lloc hem de tenir en compte
a quina pregunta responen i a quin lloc es refereixen. Pregunta:
ubi?, unde?, quo? o qua? a un lloc comn. Nom propi de lloc major
(continents, nacions i illes grans) Es refereix a un nom: Nom propi
de lloc menor: (ciudats, viles i illes menudes) 20
24. NOMS UBI? UNDE? QUO? QUA? (On?) (Des don?) (Cap on?) (Per
on?)Comuns i propis de Ablatiu + in Ablatiu + a, ab, e, ex Acusatiu
+ ad, in Ablatiu sollloc major (en) (de / des de) (a / cap a/ junt
a) o Per + Acusatiu (per)Propis de lloc menor Locatiu* Ablatiu sol
Acusatiu sol (1 y 2 decl.) (sense preposici) (sense preposici) o
Ablatiu sol (sense preposici)NOTA: El Locatiu s un antic cas que va
desaparixer en llat i que sols es conserva enalguns noms de la 1 i
2 declinaci: 1 declinaci (-ae): Romae (en Roma), Valentiae (en
Valncia), Caesaraugustae (en Saragossa) ... 2 declinaci (-i): ruri
(en el camp), domi (en casa), humi (en terra), domi militiaeque (en
la pau i la guerra).6.1. Analitza morfosintcticament i tradueix el
segent text. Romae, ad aquae ripam columba pennas albas levat et in
aqua parvam formicamvidet. Formica multis cum lacrimis columbam
orat. Columba herbas secat et formicae dat.Statim formica columbae
multas gratias dat. Agricola columbam videt et sine mora sagittas
parat; sed bona formica per herbasagricolam videt et mordet. Et
alba columba in pulchras auras volat.7. LA SEGONA DECLINACI LA
SEGONA DECLINACI 1. Els substantius de la primera declinaci
senuncien amb genitiu I. Si el Nominatiu singular s US/-ER/-IR, el
substantiu ser mascul (o femen), si s UM, ser neutre. 2. La majoria
dels substantius sn masculins, per tamb hi ha alguns masculins
(noms darbres com pinus, -i). 3. Es declinen per la segona
declinaci el mascul i el neutre dels adjectius US, -A, -UM. 21
26. PUER, PUERI (m) SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac.
Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl.7.3. Analitza i canvia de nombre els
segents substantius. (Indica enunciat, gnere,nombre i cas). Amicos:
Taurorum Magistri: Anno: Dona: Libro: Agris: Virum:8. ELS ADJECTIUS
ELS ADJECTIUS US, -A, -UM Els adjectius anomentats de primera
classe segueixen el model de bonus, -a, -um. 1. Senuncien amb el
nominatiu singular de cada gnere. 2. Declinen el femen com els
substantius de la primera declinaci. 3. Declinen el mascul i el
neutre com els substantius de la segona declinaci. Recorda:
ladjectiu no t gnere propi, com en les nostres llenges, concorda
amb el substantiu al que acompanya. 23
27. SINGULAR PLURAL M F N M F NNom. magn-us magn-a magn-um
magn-i magn-ae magn-aVoc. magn-e magn-a magn-um magn-i magn-ae
magn-aAc. magn-um magn-am magn-um magn-os magn-as magn-aGen. magn-i
magn-ae magn-i magn-orum magn-arum magn-orumDat. magn-o magn-ae
magn-o magn-is magn-is magn-isAbl. magn-o magn-a magn-o magn-is
magn-is magn-is ELS ADJECTIUS POSSESIUS Els adjectius possessius es
declinen seguint aquest mateix model. Dun sol possedor: 1 persona:
meus, mea, meum 2 persona: tuus, tua, tuum 3 persona: suus, sua,
suum De diversos possedors: 1 persona: noster, nostra, nostrum 2
persona: vester, vestra, vestrum 3 persona: suus, sua, suum 24
28. 8.1. Declina dos adjectius possessius diferents: SINGULAR
PLURAL M F N M F NNom.Voc.Ac.Gen.Dat.Abl. SINGULAR PLURAL M F N M F
NNom.Voc.Ac.Gen.Dat.Abl. 25
30. AGRICOLA, -AE (m); ROMANUS, -A, -UM SINGULAR PLURALNom.
Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl.PINUS, -I (f);
ALTUS, -A, -UM SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen.
Gen.Dat. Dat.Abl. Abl.8.1. Nautae strenui ad terram navigabant.8.2.
Aquilae per altas pinos volabant.8.3. Servi inter ruinas nigros
tauros curabant.8.4. Magistra libros discipulis dat.8.5. Reescriu
les oracions anteriors canviant el nombre del subjecte (i adaptant,
pertant, els complements que calga per mantenir la concordana).
27
31. 8.6. Alba, Latii oppidum, contra Romam bellum facit.8.7.
Mercurius, Maiae filius, deorum nuntius est; animas mortuorum ad
inferosducit.8.8. Llig el segent text sobre la casa romana. Tracta
dentendre el vocabulari pelcontext:In Italia multae villae multique
horti sunt. In villa multi servi habitant, nam dominus villaemagnam
familiam habet et in villa cum familia habitat. In villa habitat
dominus cum liberis etservis. In villa ostium magnum et ostium
parvum est, nam villa duo ostia et parvas fenestrashabet. In villa
atrium magnum est atque in atrio parvum impluvium aqua plenum.
Villaperystilum magnum et pulchrum quoque habet, nam in villis
magna et pulchra peristyla sunt.Sunt quoque in villa multa
cubicula, ubi dominus, liberi et servi dormiunt. 28
32. FAMILIA IN VILLA ROMANAMarcus et Quintus ante ostium villae
sunt. Pueri lulium virum suumexspectant. Mater non est apud filios,
in peristylo est; illic virum suumexspectat. Aemilia laeta non est,
quia Iulius abest; nam Aemilia virumsuum
amat._____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
I
33. VOCABULA LATINAOstium, -i Speculum, -i Oculus, -i Nasus,
-iUbi est Iulia? In cubiculo suo est. Iulia rosa ante nasum tenet.
Puellalacrimat: in oculis suis sunt lacrimae. Puella se in speculo
videt et seinterrogat: Estne foedus nasus meus? Nasus suus formosus
non est. Iuliarursus
lacrimat._____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
II
34. UD. 5. Com parlaven els romans del passat i el futur? El
pretrit imperfet dindicatiu i el futur imperfet. La tercera
declinaci.1.- EL PRETRIT IMPERFET DINDICATIU SUM: P. Imperfet =
TEMA DE PRESENT + -BA- ERAM +DESINNCIES PERSONALS ACTIVES ERAS La
primera persona es fa amb la desinncia ERAT M. ERAMUS Els verbs de
la 3, 3 Mixta i 4 Conj, afegeixen una vocal duni E- entre el tema i
ERATIS la Caracterstica Temporal Modal (CTM) BA-. ERANT1.1. Conjuga
el Pretrit Imperfet dels segents verbs: AMO HABEO REGO CAPIO
AUDIO1a S2a S3a S1a Pl2a Pl3a Pl1.2. Analitza i tradueix els
segents verbs. (Indica enunciat, temps, persona, nombre i separa
els elements del verb: arrel, CTM i desinncies). -PARABANT -VOCATIS
-DISPONEBAMUS -VOCAT -CONSULTABAMUS -EXTENDUNT 29
35. -MITTEBATIS -TANGEBANT -OBSISTUNT -CLAUDEBAM -CONSULTAS
-ERANT1.3. Llig el segent text. Analitza morfosintcticament les
oracions en negreta:Romae parvi pueri, circiter annorum septem, ad
magistrum veniebant; ibi, in ludo (sicmagistri domum appellabant
Romani) numeros et litteras discebant. Pueri tabellasceratas
stilumque in ludum portabant. Tabellas sinistra, stilum dextra
tenebant; cumstilo litteras ac verba in tabellis inscribebant.
Magister discipulique numeros cantabant:unus et unus, duo; duo et
duo, quattuor; quattuor et quattuor, octo...Postea, cum
(cuando)numeros sciebant iamque bene legebant ac scribebant,
adgrammaticum pueri veniebant, ubi poetas Graecos et Latinos
recitabant. Magisterpoetarum libros commentabat: ita discipuli
grammaticam, historiam, geographiam,physicam aliasque disciplinas
discebant.2. LA TERCERA DECLINACI La Tercera Declinaci 1. Els
substantius de la tercera declinaci fan el genitiu en -IS. 2. Hi ha
substantius masculins, femenins i neutres. 3. Hi ha adjectius de
tres, dos i una terminaci. 4. Dins de la tercera declinaci trobem:
a. Parisllabs (tema en i): mateix nombre de sllabes en Nom. Sg. i
Gen. Sg. (Ex. Hostis, hostis) b. Imparisllabs (tema en consonant):
diferent nombre de sllabes en Nom. Sg. i Gen. Sg (Ex. Civitas,
civitatis) 30
36. 2.1. TEMES EN CONSONANT (MAJORIA IMPARISLLABS) MASCULINS
/FEMENINS NEUTRES SINGULAR PLURAL SINGULAR PLURALNom. -/-S* -ES -
/-S -AVoc. -/-S -ES - /-S -AAc. -EM -ES - / -S -AGen. -IS -UM -IS
-UMDat. -I -IBUS -I -IBUSAbl. -E -IBUS -E -IBUS *Fan el nominatiu
amb s els substantius en oclusiva (p, t, c, b, d, g) i m. Fan
nominatiu sense afegir cap desinncia (-) els substantius de tema en
l, -r, -s, -n i tots els neutres. Compte amb els canvis
consonntics!!! 1. Dental (d, t) + s s 2. Gutural (g, c) + s x 3. r
final precedida de consonant -er 4. O + nasal a final de paraula
cau 5. s- intervoclica -r- (Rotacisme) 31
40. FRATER, FRATRIS (m); MEUS, MEA, MEUM SINGULAR PLURALNom.
Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl.2.3. Analitza els
segents sintagmes i canvials de nombre:Media aetatePropia
fluminaParvi fratresAvidum imperatoremNostrae voluntatisFinitimis
civitatibusAspero itinereFirmo duceBonae salutiMagnos pedes2.4.
Tarquinius civitatem oppugnabat.2.5. Legati pacem petebant.2.6.
Romani contra Afros bellum gerebant.2.7. Romani captivos ex Afris
tenebant.2.8. Lepidus magister equitum erat.2.9. Antonius Asiam
tenebat.2.10. Pater cnsul erat.2.11. Numantia Hispaniae civitas
erat. 35
41. 2.12. Copia els verbs de les oracions anteriors i completa
la taula:FORMA ENUNCIAT CONJ. PRESENT DINDIC.Ex. ERAT SUM, ES, EST,
ESSE, FUI Irregular EST3. EL FUTUR IMPERFET DINDICATIU Futur de
SUM: FUTUR ERO 1 i 2 Conj= TEMA DE PRESENT + -B- + -I- ERIS
+DESINNCIES PERSONALS ACTIVES ERIT La primera persona es fa amb la
desinncia ERIMUS O La tercera persona del plural canvia I- per
ERITIS U-. ERUNT 3, 3 Mixta i 4 Conj = TEMA DE PRESENT + -A- (1 sg)
/ -E- (resta) +DESINNCIES PERSONALS ACTIVES3.1. Conjuga el FUTUR
dels segents verbs: AMO HABEO REGO CAPIO AUDIO1a S2a S3a S1a Pl2a
Pl3a Pl 36
42. Thas fixat b en els genitius plurals, el Nom., Voc. I
Acusatiu Plural neutre i en lablatiu singular neutre? COMPTE AMB
LES EXCEPCIONS!!!! -Es declinen com els temes en consonant: mater,
matris; frater, fratris; pater, patris; canis, canis; iuvenis,
iuvenis; senex, senis. - Es declinen com els temes en i: -els
monoslabs que acaben el genitiu amb dos consonants com mons,
montis. -els neutres que fan el nominatiu en al, -ar, com animal,
animalis.4.1. Declina els segents substantius:MARE, MARIS (n)
SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl.
38
45. FRATER, FRATRIS (m); MEUS, MEA, MEUM SINGULAR PLURALNom.
Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl.4.3. Analitza els
segents sintagmes i canvials de nombre:Summo montePlenae
urbesMultos civesMaris viciniPonti finitimo4.4. Pulchrum librum
fratri dabo.4.5. Plebs tribunos civitati imponit.4.6. Censores
plebi arma adimebant4.7. Legati imperatoris verba copiis
nuntiabunt.4.8. Pater equos filiae legabit. 41
46. UD. 6 El tema de perfet. Els adjectius de segona i tercera
classe. Els pronoms personals. 1. EL TEMA DE PERFET Recordes com
senuncien els verbs en llat? Ex. AMO, -AS, -ARE, -AVI, ATUM. La
quarta forma s la 1 Sg. Del Perfet. Si li lleves I, tens el TEMA DE
PERFET. Memoritza-ho! Es formen a partir del T/ PERFET el Pretrit
Perfet, Pretrit Plusquamperfet i Futur Perfet.I recorda, el verb
SUM, ES,ESSE, FUI s regular en elTema de Perfet. Ms fcil!!!
Desinncies especials: -I PRETRIT PERFET -ISTI -IT TEMA DE PERFET +
Desinncies -IMUS especials. -ISTIS -ERU!T 1.1. Conjuga el Pretrit
Perfet dIndicatiu dels segents verbs: AMO HABEO REGO CAPIO AUDIO 1a
S 2a S 3a S 1a Pl 2a Pl 3a Pl 42
47. PRETRIT PLUSQUAMPERFET TEMA DE PERFET +ERA + Desinncies
personals**(La 1 sg M)1.2. Conjuga el Pretrit Plusquamperfet
dIndicatiu dels segents verbs: AMO HABEO REGO CAPIO AUDIO1a S2a S3a
S1aPl2aPl3aPl FUTUR PERFET TEMA DE PERFET +ERi + Desinncies
personals**(La 1 sg ER-O) 43
48. 1.3. Conjuga el Futur Perfet dels segents verbs: AMO HABEO
REGO CAPIO AUDIO1a S2a S3a S1aPl2aPl3aPl1.4. Conjuga els temps del
Tema de Perfet del verb SUM SUM, ES, ESSE, FUI PRETRIT PERFET
PLUSQUAMPERFET FUTUR PERFET1a S2a S3a S1a Pl2a Pl3a Pl1.5. Analitza
les segents formes verbals, separa els seus compoenents i fes les
corresponents persones en Present dIndicatiu:Ex. AMAVERANT:
AMAV-ERA-T 3 Pl. Pretrit Plusquamperfet verb AMO (1 Conj.)
AMANTDEDIMUSDABATISTRADUCIT 44
49. FUERUNT NUNTIAVISTIS FECERANT ADDUXERAS FUERINT PERVENERE
DIVISERUNT DIVISERINT SUCCESSIT VIDERO FUERAMUS 2. ELS ADJECTIUS DE
LA TERCERA DECLINACI. ELS ADJECTIUSPrimera classe: a) tres
terminacions tipus us, -a, -um. Declinen mascul i neutre per la 2
declinaci, femen per la 1. b) Tres terminacions tipus acer, acris,
acre. Es declina per la tercera declinaci, com els temes en i
(parisllabs)Segona classe: dues terminacions (m/f i n), tipus
fortis, forte Es declinen per la terceradeclinaci com els temes en
i (parisllabs).Tercera classe: una terminaci (per als tres gneres,
senuncien com els substantius, ambnominatiu i genitiu singular).
Ex. Felix, felicis. Es declinen per la tercera, temes en i,
excepte:vetus, veteris; pauper, pauperis i dives, divitis, que es
declinen com els temes en consonant(imparisllabs). 45
51. INSULA, -AE (f); OMNIS, OMNE SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc.
Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl.2.2. Analitza i canvia de
nombre els sintagmes segents:Populos ferocesCommunem animumArcium
vicinarumPauperum tectorumVinculis fatalis3. ELS ADVERBIS Recorda:
els adverbis sn paraules invariables. Igual que en les nostres
llenges, en llat podem formar adverbis de manera afegint un sufixe
als adjectius. 1. Els adjectius tipus us, -a, -um fan els adverbis
afegint E a larrel. Ex. Firmus, -a, -um > firme 2. Els adjectius
de la tercera declinaci fan els adverbis afegint -TER a larrel. Ex.
Prudens, prudentis > prudenter 47
52. 3.1. Fes adverbis de manera a partir dels adjectius
segents:FELIX, FELICISPULCHER, , -A, -UMFREQUENS, FREQUENTISCELER,
CELERISMALUS, -A, -UMCOMMUNIS, -EBREVIS, -EFORTIS, -EFEROX,
FEROCIS4. ELS PRONOMS PERSONALSEl PRONOM s la part de loraci que
substitueix un nom i nevita la repetici.Els pronoms personals tenen
tres persones i dos nombres, com en les nostresllenges. La nica
diferncia en llat s que, com els adjectius i els noms, es
declinen.La tercera persona no t pronom, sols reflexiu. En el seu
lloc, sempra el demostratiuIS, EA, ID, que estudiarem ms endavant.
1a singular 2a singular 1a Plural 2a Plural ReflexiuNom. EGO TU NOS
VOS -Voc. - TU - VOS -Ac. ME TE NOS VOS SEGen. MEI TUI NOSTRI/UM
VESTRI/UM SUIDat. MIHI TIBI NOBIS VOBIS SIBIAbl. ME/ TE/ TECUM
NOBIS/ VOBIS/ SE/ SECUM MECUM NOBISCUM VOBISCUM 48
53. 4.1. Analitza morfolgicament i tradueix els segents
pronoms:MIHISECUMSIBITUTIBINOBISCUMEGOMECUMVOBISNOSMEIVESTRI4.2.
Tradueix al llat les segents expressions:PER A TUAMB NOSALTRESAMB
SI MATEIXPER A SI MATEIXPER A NOSALTRESDE NOSALTRES / NOSTREA
MIJOTU!EM5. Analitza sintcticament i tradueix. Analitza totes les
formes verbals indicant, a ms,lenunciat del verb, conjugaci i
elements que el conformen.Daedalus, vir magni ingenii, in insula
Creta exsulabat. Ibi Cretae tyrannus Daedalo hospitiumpraebuit,
atque Daedalus magnum Labyrinthum tyranno aedificavit. Sed postea
tyrannusDaedalum cum filio in labyrintho inclusit. Tunc, Daedalus
alas pinnis et cera fecit et umerisaptavit. Deinde cum filio
evolavit. Puer alas in caelo agitabat, sed alarum cera liquescit
etmiser puer in undas cadit. Interea Daedalus in Italiam venit et
in pulchro templo alas deisdedicavit. 49
54. MINOTAURUS CRETAEAntiquis temporibus erat in insula Creta
horrendum monstrum, Minotaurus nomine.Monstrum habebat caput tauri
in humano corpore atque in labyrintho habitabat.Labyrinthus erat
magnum aedificium unde homines exire nesciebant, nam multae
viaeflexae faciebant errorem. In labyrintho, rex Minos Minotaurum
hoinibus vivis alebat.Itaque Athenienses multos pueros multasque
puellas quotannis in Cretam mitteredebebant atque monstrum saevum
omnes avide vorabat.Minos, Cretae rex atque Minotauri pater, paucis
annis antea magno bello Athenasvicerat. Victor non solum magnam
pecuniam sed etiam multos obsides abAtheniensibus quotannis
flagitabat atque obsidibus Minotaurum alebat. Sed Theseus,
55. Athenarum regis filius, Minotaurum occidere constituit.
Itaque, cum obsidibus inCretam pervenit.Cretae rex filiam pulchram
quoque habebat, Ariadna nomine. Ariadna, magno amoreThesei capta,
Theseum servare constituit. Itaque, Theseo longum filum dedit, ut
(paraque) certam viam ad portam labyrinthi invenire possent
(pudieran). Theseus inlabyrinthum intravit atque Minotaurum post
longam pugnam gladio occidit. Deinde,auxilio fili ad labyrinthi
portam facile pervenit atque e labyrintho evasit. Ita,Athenienses
obsides a saevitia monstri liberavit.
56. UD 7. Com es subordina en llat? Les
proposicionssubordinades adjectives o de relatiu. La quarta i
cinquena declinacions. El demostratiu IS, EA, ID. LES PROPOSICIONS
SUBORDINADES 1. Completives o SUBSTANTIVES Equivalen a substantius
i realitzen les seues funcions: subjecte, atribut, CD 2. De relatiu
o ADJETIVES Equivalen a adjetius i, com ells, modifiquen a
substantius. Funcionen com a CN. 3. Circumstancials o ADVERBIALS
Equivalen a adverbis i, per tant, relitzen la funci de CC (de lloc,
temps, mode, finalitat, etc.)1.- PROPOSICIONS DE RELATIU. Les
proposicions subordinades de relatiu 1. Equivalen a un adjectiu.
Modifiquen a un substantiu de loraci principal que sanomena
ANTECEDENT. 2. Les introdueix un PRONOM (QUI, QUAE, QUOD) que
concerta amb lantecedent en GNERE I NOMBRE, per no necessriament en
cas. En alguns casos, van introdudes per un ADVERBI RELATIU ( UBI,
QUO, UNDE, QUA). 3. En la traducci, la proposici de relatiu va
immediatament desprs del seu antecedent (encara que en llat vaja
separada).1.1. EL PRONOM DE RELATIU: QUI, QUAE, QUOD SINGULAR
PLURAL M F N M F NNom. QUI QUAE QUOD QUI QUAE QUAAc. QUEM QUAM QUOD
QUOS QUAS QUAGen. CUIUS CUIUS CUIUS QUORUM QUARUM QUORUMDat. CUI
CUI CUI QUIBUS QUIBUS QUIBUSAbl. QUO QUA QUO QUIBUS QUIBUS QUIBUS
50
57. 1.2. Magistra rosas quae albae sunt in villa sua habet.1.3.
Puer cum puella cui rosas dederat ridebat.1.4. Magister mihi libros
quibus disco dabit.1.5. Viri deam cuius aram cum rosis ornabant,
laudaverunt.1.6. Via qua vir venit, lunga est.2. EL DEMOSTRATIU
ANAFRIC IS, EA, ID El pronom is, ea, id fa referencia a persones o
coses que shan esmentat prviament. Sanomena anafric. Sovint
sutilitza com a pronom de tercera persona. Pots traduir-lo com
aquest, aqueix, aquell o com a tercera persona: ell/ ella.
Estudial! SINGULAR PLURAL M F N M F NNom. IS EA ID EI EAE EAAc. EUM
EAM ID EOS EAS EAGen. EIUS EIUS EIUS EORUM EARUM EORUMDat. EI EI EI
EIS/IIS EIS/IIS EIS/IISAbl. EO EA EO EIS/IIS EIS/IIS EIS/IIS Pots
comenar el text del PASTOR ET OVIS3. LA QUARTA DECLINACI LA QUARTA
DECLINACI 1. Els substantius de la quarta declinaci fan el genitiu
singular en US. 2. Hi ha substantius masculins i femenins
(nominatiu en s) i neutres (nominatiu en U) 51
59. SENATUS, SENATUS (m); ROMANUS, -A, -UM SINGULAR PLURALNom.
Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl.4. LA CINQUENA
DECLINACI LA CINQUENA DECLINACI 1. Els substantius de la cinquena
declinaci fan el genitiu singular en -EI 2. La cinquena declinaci
cont molt pocs substantius, tots femenins. De fet, noms hi ha dos
amb el paradigma complet, per sn ds molt freqent: dies, diei (f) i
res, rei (f). SINGULAR PLURALNom. -ES Nom. -ESVoc. -ES Voc. -ESAc.
-EM Ac. -ESGen. -EI Gen. -ERUMDat. -EI Dat. -EBUSAbl. -E Abl. -EBUS
53
60. 4.1. Declina els segents sintagmes:RES, REI (f); PUBLICUS,
-A, -UM SINGULAR PLURALNom. Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat.
Dat.Abl. Abl.DIES, DIEI (f); DIFFICILIS, -E SINGULAR PLURALNom.
Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl.4.2. Analitza els
segents sintagmes i canvials de nombre:METUI MORTALIMANUS
MAGNASFIDE PRUDENTIMETU IMPIODIEI HORRIBILI 54
61. PASTOR ET OVES Ovis,ovis(f)/Canis,canis(m)
Albus,a,umNiger,nigra,nigrum Ambulo,as,are,ambulavi(pasear)
Solus,a,um(solo/a) Centum:100/Undecentum:1001:99 Pastor,pastoris(m)
Unus,a,um Multus,a,um
Cibus,i(m):alimentoHicvir,quiincampoambulat,pastorIuliiest.Pastornonsolusincampoest,nam
canis niger cum eo est et centum oves sunt: una ovis nigra
etundecentum oves albae. Pastor unam ovem nigram et multas oves
albashabet. Is est dominus ovis nigrae et ovium albarum. Pastor ovi
nigrae etovibusalbisaquametcibumdat.
62. Herba,ae(f) Accipio,is,ere,accepi(recibir) Rivus,i(m)
Itaque:poreso/yas Edo,is,ere,edidi(comer) Do,das,dare,dedi(dar)
Bibo,is,ere,bibi(beber) Inter(+Acus):entre
Panis,panis(m):panCibusoviumeratherba,quaeincampoerat.Inrivoerataqua.Ovesincampoherbam
ediderunt, et aquam biberunt ex rivo, qui inter campum et
silvamerat. Cibus pastoris erat panis, qui in sacco erat. Iulius
pastori suo panemdedit. Pastor cani suo cibum dedit: canis a
pastore cibum accepit. Itaquecanispastoremamabat.
63. Mons,montis(m)/Silva,ae(f)
Collis,collis(m)/arbor,arboris(f) Iaceo,es,ere,iacui(tumbarse)
Claudo,is,ere,clausi(cerrar) Dormio,is,ire,dormivi(dormir)
Timeo,es,ere,timui(temer)Postcampummontessunt.Incampoestcollis.(Collisestmons
parvus).Incolle arbor est. In silva multae arbores sunt. Oves non
in silva, neque inmonte, sed in campo sunt. In silva est lupus.
Pastor et oves lupum timent,nam lupi oves edunt. Pastor, qui fessus
erat, in umbra arboris iacuit.
Isocculosclausitetdormivit.Canisnondormiebat.
64. Dum(adv):mientras Aspicio,is,ere,aspexi:mirar
Abit(3sgPresI):Sealeja Video,es,ere,vidi..:ver
Curro,is,ere,cucurri:correr Latro,as,are,avi:ladrar
Intro,as,are,intravi:entrar Aperio,is,ire,aperui:abrir Dum pastor
in herba dormit, ovis nigra ab ovibus albis abit et ad rivumcurrit,
aquam ex rivo bibit et in silvam intrat! Canis latravit:
Baubau!Pastoroculosaperuit,ovesaspexit,sedovemnigramnonvidit:Ubiestovisnigra?
Lupus, qui cibum non habebat, per silvam errabat. Lupus
propeovemerat.
65. Duco,is,ere,duxi:guiar
Ululo,as,are,avi:aullar/Balo,as,are,avi:balar
Audio,is,ire,audivi:or Timor,oris(n):miedo Parva ovis sine timore
inter arbores errabat. Canis ovis vestigias vidit
etdominumsuumpersilvamadovemduxit.Lupusululavit:Uhu!Etovisetcanislupumaudiverunt.Ovisbalavit:Baba!Lupusanteovemest!Iamovislupum
ipsum ante se videt! Parva ovis oculos claudit et dentes
lupiexspectat
66. Verto,is,ere,verti:girarse Impono,is,ere,imponui:colocar
Consisto,is,ere,constiti:colocarse Umerus,i(m):hombro
Ostendo,is,ere,ostendi:exhibir,ensear Porto,as,are,avi:llevar
Clamo,as,are,avi:gritar/Clamor,oris(m):grito Ceterus,a,um:otro/a
Propeprocul Relinquo,is,ere,reliqui:dejar,soltarCanis cucurrit.
Lupus vertit ad canem, qui ante lupum consistit et dentesostendit.
Lupus ululabat, canis latrabat et ovis balabat. Pastor, qui
propeerat, clamavit. Canis clamorem pastoris audivit, et sine
timore
lupumlatravit.Lupusovemrelinquitetadmontesvenit.Pastoriamlaetusest,ovisinumerosimponiteamqueapudceterasovesportat.Proculinmontelupusululat.
67. UD 8. Les formes no personals del verb: linfinitiu i el
participi, morfologia i sintaxi. Les proposicions subordinades
substantives. 1. LINFINITIU Infinitiu de present: TEMA DE PRESENT +
RE SUM: ESSE Traducci: infinitiu simple (ex. Estimar) Infinitiu de
perfet: TEMA DE PERFET + ISSE SUM: FUISSE Traducci: infinitiu
compost (ex. Haver estimat)1.1. Forma linfinitiu de present actiu i
linfinitiu de perfet actiu dels segents verbs: INF AMO HABEO REGO
CAPIO AUDIOPresentPassat L Infinitiu s un substantiu verbal a. Com
a verb, pot dur els seus propis complements b. Como a substantiu
funciona com a: SUBJECTE, CD c. Infinitiu No Concertat (amb subjete
propi en acusatiu), sense cap conjunci, forma una PROPOSICI
SUBORDINADA SUBSTANTIVA. Es tradueix precedit de la conjunci
QUE.1.2. Praeterita mutare non possumus, sed futura providere
debemus.1.3. Dici non potest.1.4. Libertas est deo parere.1.5.
Beneficium accipere, libertatem est vendere 55
68. 1.6. Multis placet laborare.1.7. Pacis condiciones ab hoste
accipere non est populi Romani. Les proposicions subordinades
substantives 1. Realitzen la funci de Subjecte o CD. 2. Sn de dos
tipus: introdudes per una conjunci (ut, quod... ), o proposicions
dInfinitiu No Concertat (INC) amb subjecte propi en acusatiu. 3. Es
tradueixen introdudes per la conjunci que.1.8. Caesar portas
claudere militesque ex oppido exire iubet.1.9. Caesar naves longas
aedificare curat.1.10. Bonorum civium erit patriam defendere.1.11.
Caesar naves undique ex finitimis regionibus convenire iubet.1.12.
Iuvat ire desertosque locos videre (Virgilio)1.13. Res salsa est
bene olere et esurire (Marcial)1.14. Officium meum fuit evitare
periculum (Cicern)1.15. Dyonisia audivit laudare Tharsiam et suam
filiam vituperare.1.16. Oportet te ibi cum pugione ascondere.1.17.
Milites romani non in oppidis sed in castris vitam agunt; in
castris militum Romanorum feminae non possunt esse, nam nec feminae
nec pueri cum militibus habitare debent. Soli viri arma ferre atque
in pugnis pro patria deis liberisque suis pugnare solent. 56
69. 2. EL PARTICIPI Participi de present: TEMA DE PRESENT + NS,
-NTIS (3, 3M i 4 afegeixen una E- entre el tema i la CTM). Es
declina com prudens, prudentis Participi de perfet: TEMA DE SUP +
US, -A, -UM Es declina com bonus, -a, -um2.1. Forma el participi de
present i de perfet dels segents verbs:Partic. AMO HABEO REGO CAPIO
AUDIOPresentPassat2.2. Analitza les segents formes verbals i
tradueix-les:CREDIDISSERESPECTOSIUSSISVIDERECONTINENTIUMOPRESSISSESEDENTESIUVANTI
57
71. OPTIMUS, -A, -UM; DIES, DIEI (f) SINGULAR PLURALNom.
Nom.Voc. Voc.Ac. Ac.Gen. Gen.Dat. Dat.Abl. Abl. El Participi s un
adjetiu verbal a. Com a verb, pot dur els seus propis complements.
b. Com a adjectiu, modifica a un substantiu. c. CONSTRUCCIONS DE
PARTICIPI: a. Participi Concertat: El participi concorda amb un
substantiu de loraci en gnere, nombre i cas. i. Participi de
present: es tradueix per gerundi o per oraci de relatiu. Ex. Caesar
hoc sperans legiones III ex castris educit. (Csar, esperant aix/que
esperava aix, treu tres legions del campament) ii. Participi de
perfet: es tradueix pel nostre participi. Ex. Cato, creatus cnsul,
in Hispaniam adversus Celtiberos profectus est. (Cat, nomenat
cnsol, va marxar cap a Hispnia contra els celtibers). b. Participi
Absolut: El participi, en ABLATIU, concorda en gnere, nombre i cas
amb un substantiu que li fa de subjecte. Ex. Caesar, recepto Orico,
Apolloniam proficiscitur. (Csar, conquerit ricon, es dirigeix cap a
Apollonia). 59
72. 2.4. Audentes fortuna iuvat2.5. Duci morienti victoria
nuntiatur.2.6. Hominibus laborantibus fortuna favet.2.7. Legati
mittuntur Romam orantes auxilium.2.8. Caesar naves refectas
invenit.2.9. Maximae virtutes, voluptate dominante, pereunt.2.10.
Mortuo rege, magna erat omnium maestitia.2.11. Perditis omnibus
rebus, tamen ipsa virtus se sustentare potest.2.12. Scipio, vocatos
ad contionem Lacetanos, graviter ab defectione incusavit.2.13.
Auditis eius verbis, Lacetani veniam petunt et dux romanus
dat.2.14. Hispanus, domum relinquens gemensque, in castra romana
procedebat.2.15. Misso senatu, vocantur omnes qui sunt
extranei.2.16. Regnante Iugurtha, magnum bellum fuit.2.17. Re
cognita, Caesar apud milites contionatur.2.18. Cicerone consule,
Catilina magnam coniurationem fecit.2.19. IFIGNIACum (com) Graeci
exercitum ad cogitat. Tandem sacrificii tempusTroiam urbem ducere
vellent appropinquat. Sed Diana, magna(volien) navibus, in portu
classem misericordia mota, cervam per aeraretinebat diuturna
tempestas ob traxit et Iphigeniam in sacrificioiram Dianae.
Agamemno, exercitus supponit; deinde Iphigeniam per nubesdux,
cervam Dianae sacram in terram Tauricam abripuit
ibiquevulneraverat. Tantum mors Dianae templi Iphigenia sacerdos
fuit.Iphigeniae, Agamemnonis filiae,iram deae placare poterat.
Itaque,pater, magno dolore anxius, filiamsuam in castra vocavit,
simulansnuptias cum Achille. Misera puellain castra venit, de curru
descenditet citato gradu ad patrem contendit.Agamemno longo amplexu
filiamsuam tenet. Pater et filia lacrimaseffundunt: filia gaudio
lacrimat;pater imminentem filiae mortem 60
73. FABULAE SYRAE VOCABULA LATINA Aliquis, -qua, -quod
(pron/adj indefinit): algun/a Tam bene sive sive. (tant b, ja...
ja...) Multum (Adv): molt Neque: I no // Ne quidem: Ni tan
solsQuintus: Narra nobis aliquam fabulam, Syra; nam tam bene sive
Graecas siveRomanas fabulas narrare soles, quae nos multum
delectant! Neque in hortoludere possumus, quia, subita tempestate
orta, etiam nunc pluere non desinit.Ne aves quidem audiuntur, quae,
imbre et fulguribus territae, inter arborum foliaet ramos se
occultant._________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________
74. VOCABULA LATINA Libenter (adv): gustosament Conside,
Relinque, Veni: 2 Sg Imperatiu. Huc (adv): ac Si (conjunci):
SiSyra, quae bona et proba ancilla est: Libenter inquit vobis
fabulas narrabo: tu,Marce, conside iuxta me et silens audi; tu,
Iulia, relinque pilam, et huc veni, adlatus meum laevum. Si boni et
probi eritis, neque silentium clamoribus veltumultu et strepitu
rumpetis, multas et pulchras fabulas non solum hodie, sedetiam
cotidie a me
audietis._________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________