PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE
1
PLA LECTOR
ZER TERRA ALTA CENTRE
PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE
1
INTRODUCCI
La lectura s una habilitat bsica que s'inicia des de l'Educaci Infantil,
i es va perfeccionant al llarg de l'escolaritzaci. Aquesta habilitat que
els alumnes han de dominar els permet comprendre, interpretar,
avaluar i aprendre adequadament del mn que els envolta.
El nostre Pla Lector pretn impulsar la lectura com a via fonamental
del coneixement i de l'aprenentatge en totes les rees del currculum.
En aquest document integrem totes les intervencions recollides pels
mestres de tota la ZER Terra Alta Centre, destinades al foment de la
lectura, l'escriptura i el domini de les habilitats informatives. Mitjanant
aquest aprenentatge es pretn dona les eines necessries als i les
alumnes per a relacionar-se i desenvolupar-se com a ciutadans del
mn.
Aquest document incideix de ple en totes les competncies bsiques,
per amb ms intensitat en les segents:
Comunicaci lingstica i audiovisual
Competncia d'aprendre a aprendre
Competncia cultural i artstica
Tractament de la informaci i competncia digital
Competncia d'autonomia i iniciativa personal
PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE
2
OBJECTIUS GENERALS
1. Convertir la lectura en un moment de plaer, de diversi i joc
lligat al procs educatiu i el projecte docent.
2. Fomentar la creativitat com element essencial pel
desenvolupament ptim dels nens/nenes.
3. Facilitar i promoure el contacte amb els llibres.
4. Formar lectors competents.
5. Programar activitats d'animaci lectora segons edat i nivell.
6. Utilitzar les diferents biblioteques (classe, escola i poble) com
a eix vertebrador de l'ensenyament/aprenentatge.
7. Conixer les normes d's de la biblioteca, la seva organitzaci
i les seves possibilitats.
8. Organitzar espais i temps per crear ambients lectors que
afavoreixin un entorn escolar on els i les mestres siguin
mediadors del model lector del centre: fer visible la biblioteca
d'aula.
9. Optimitzar l's de tots els recursos que incideixen en el foment
de la lectura.
10. Treballar la lectura comprensiva conjuntament amb
l'escriptura i l'expressi oral en cada una de les rees. s
responsabilitat de totes els i les mestres en totes les rees del
currculum.
11. Dissenyar activitats de comprensi lectora per cicle i
cursos que tinguin com a marc els principis del Pla Lector.
PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE
3
12. Potenciar la comprensi lectora com a base de
l'aprenentatge, que implica totes les rees i es pot treballar a
travs de diferents llenguatges.
13. Coordinar els i les mestres en l'ensenyament de la
lectura, a travs dels acords consensuats.
14. Impulsar la formaci dels i les mestres en l'mbit lector.
15. Implicar les famlies amb l'objectiu d'elevar l'inters per
la lectura dels seus fills i filles, fomentant activitats
compartides.
METODOLOGIA GENERAL
Per posar en prctica el Pla Lector tindrem en compte l'edat dels
xiquets i xiquetes i el seu nivell de lectura. Tamb seleccionarem
l'extensi del text en funci de l'inters que mostrin.
La temtica de les lectures ser variada i interessant pels xiquets i
xiquetes, podent participar en la selecci d'aquestes per tal
d'augmentar la seva motivaci.
Posarem a l'abast dels alumnes un ampli ventall de temes per tal
que vagin ampliant la seva visi del mn i el seu coneixement social
i cultural.
s important que s'informi a les famlies del Pla Lector de la ZER,
per tal que puguin participar i s'hi sentin implicats.
PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE
4
Treballar la lectura en totes les rees de l'aprenentatge.
Destinar una sisena hora a la comprensi lectora per llegir en
catal i en castell i tamb per fer dramatitzacions.
Destinar una sisena hora al treball de la tipologia textual.
El mestre/a o l'alumne/a comenar la classe llegint un
fragment d'un llibre individual o collectivament, buscant el
significat de les paraules que no entenen i cada dia es far un
resum per tal de recordar de qu anava la histria. Es
destinar uns trenta minuts diaris a aquesta tasca.
Treballar diferents lectures i la comprensi d'aquestes en
l'rea de llengua castellana.
Cada cop que llegeixin un llibre hauran de complimentar la
seva fitxa de lectura que es guardar a classe.
Lectura d'imatges per tal de confeccionar frases, crear
hiptesis sobre la lectura i establir relacions.
Lectura de diferents tipologies textuals amb el suport de les
TAC.
Lectura de creacions prpies.
Passar proves de velocitat lectora per tal de determinar els
alumnes que han de millorar i fer-ne el seguiment amb el
passi de ms proves per tal de veure'n l'evoluci dins
l'Educaci Primria. Per aix es passaran dues proves per
avaluar la comprensi lectora, una al mes de setembre o
octubre i una altra al mes de maig o juny, per tal d'establir les
accions de millora de cara al proper curs.
PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE
5
COMPETNCIES BSIQUES
1. Competncies comunicatives
Aquesta competncia suposa saber comunicar-se oralment
(conversar, escoltar i expressar-se), per escrit i amb ls dels
llenguatges audiovisuals, tot fent servir el propi cos i les tecnologies
de la comunicaci, amb gesti de diverses llenges. El seu
desenvolupament facilitar poder assolir i valorar la diversitat
cultural que fa comprendre i expressar la seva percepci del mn,
dels altres i de la seva prpia realitat.
1.1- En comunicaci lingstica: Utilitzaci del llenguatge com a
instrument de comunicaci oral i escrita i representaci de la
realitat.
Buscar, recopilar i processar la informaci.
Potenciar la lectura.
1. 1.2- Artstica i cultural.
Com a forma d'expressi
Com a font de coneixement de manifestacions culturals i
artstiques
1. 2. Competncies metodolgiques
Les competncies metodolgiques focalitzen determinats aspectes
que sn comuns a la competncia comunicativa, fa referncia a
desenvolupar mtodes e treball eficaos i adequats a les situacions
PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE
6
escolars i a ls de les tecnologies de la informaci i la comunicaci
per a la resoluci de problemes que es plantegin en diferents
situacions i entorns. Es tracta, en essncia, de competncies per
convertir la informaci en coneixement efica per guiar les accions,
per tant, amb el raonament i lesperit crtic, amb la capacitat
dorganitzar-se en les feines i tamb en determinades actituds com
el sentit de la responsabilitat i la disciplina, la perseverana i el rigor
en la realitzaci dels treballs. Amb aix es potncia linters i el
plaer pel treball realitzat, cosa que posa les bases per aconseguir
lobjectiu daprendre a aprendre al llarg de la vida.
2.1- Tractament de la informaci
Buscar, obtenir, processar i comunicar informaci
Transformar la informaci en coneixement
Utilitzaci de la tecnologia de la informaci i comunicaci
Guanyar en autonomia, valorant de forma crtica i tica la
informaci obtinguda.
2.2- Aprendre a aprendre:
Ser capa daprendre de manera cada vegada ms efica
Tenir conscincia de les prpies capacitats i de les seves
mancances
Atenci, concentraci, memria, comprensi i expressi
lingstica
Formulaci dhiptesi, equivocar-se, replantejar.
Habilitat per buscar informaci
PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE
7
Autoavaluaci
3. Competncies personals
1. La competncia personal est vinculada al desenvolupament i
a l'afirmaci de la identitat personal i es tradueix en afirmar els
seus propis valors i autonomia, per tamb en actituds
dobertura, flexibilitat i de comproms vers els altres. Aquest
aprenentatge implica, duna banda, fer-se com cadasc desitja
i, de laltre, usar la prpia manera de ser per a desenvolupar-
se en les situacions que lmbit escolar i la prpia vida li
plantegen.
3.1.- Autonomia i iniciativa personal:
Responsabilitat, perseverana, coneixement de si mateix,
autocrtica i creativitat.
Capacitat d'elegir segons el seu propi criteri
Lideratge de projectes, relacionat amb lempatia, esperit de
superaci, organitzaci del temps i tasques, assumpci de
reptes.
4. Competncies de conviure i habitar el mn
1. L' aprendre a conviure i a habitar el mn, s fonamental per tal
que els ciutadans i les ciutadanes esdevinguin membres
actius en una societat democrtica i participativa.
Aprendre a conviure implica tenir en compte lenriquiment que
proporcionen les relacions socials i, en especial el dileg
PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE
8
intergeneracional i valorar les aportacions i produccions culturals en
la seva diversitat i pluralitat de gnere, temps i espai, com a part del
patrimoni cultural de la humanitat.
Aprendre a habitar el mn requereix la comprensi per part de
lalumnat de la realitat que lenvolta, que es reconegui en la seva
pertinena al grup i a la societat, que interactu amb lentorn i es
comprometi a la seva millora.
4.1- Coneixement i interacci amb el mn fsic:
Interactuar amb el mn: comprensi de successos, predicci
de conseqncies i activitat dirigida a la millora i preservaci
de les condicions de vida.
Esperit crtic en lobservaci de la realitat i en lanlisi dels
missatges informatius.
Ser respectus amb el medi.
Utilitzaci del mtode cientfic.
4.2- Competncia social i ciutadana:
Comprendre la realitat social en que es viu.
Utilitzar el coneixement sobre lorganitzaci de les societats i
els valors del sistema democrtic.
Exercir activament i amb responsabilitat els drets i deures dels
ciutadans.
Entendre que els conflictes formen part de la convivncia i que
shan de resoldre de forma constructiva.
PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE
9
Expressar les prpies idees i respectar les dels altres.
Reflexionar crticament sobre i democrcia, llibertat i igualtat i
solidaritat.
AVALUACI DEL PLA
Avaluaci del Pla Lector
Nivell: Grup: Any:
Competncies bsiques
Comunicaci lingstica i audiovisual
Artstica i cultural
Tractament de la informaci i competncia digital
Matemtica
Aprendre a aprendre Autonomia i iniciativa personal
Coneixement interacci amb el mn fsic
Social i ciutadania
Avaluaci de les activitats
Observacions
PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE
10
EDUCACI INFANTIL
OBJECTIUS
1 Utilitzar els llenguatges verbal, musical, plstic , matemtic, audiovisual i corporal com a objecte de diversi, creaci i aprenentatge a travs de jocs lingstics i expressius.
2 Descobrir i conixer de manera progressiva les relacions entre el text oral i l'escrit.
3 Utilitzar estratgies per aproximar-se a la lectura.
4 Tenir iniciativa per produir textos escrits en contextos significatius diferents.
5 Crear de manera collectiva i individual diferents tipus de textos.
6 Utilitzar llibres per imaginar, informar-se, divertir-se.
7 Fomentar l'escolta de lectures per desprs fomentar l'acte voluntari de llegir.
8 Crear els hbits de respecte i cura dels llibres, tant els de l'aula com els de la biblioteca.
9 Reconixer paraules i frases en diferents contextos.
10 Llegir i comprendre diferents tipus de textos : poesies, contes, endevinalles, rodolins, dites, receptes ...
11 Conscienciar i implicar les famlies envers la importncia de llegir amb els nens/es i convertir-se en models de conducta envers la lectura.
12 Posar a l'abast de nens/es eines ( TIC o llibres ) per documentar-se, per descobrir, per saber ms del projecte i/o unitats didctiques que es treballen.
13 Crear un ambient alfabetitzador a l'aula ( passar llista, posar el temps, noms de nens/es a les pertinences ... )
PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE
11
CRITERIS DAVALUACI Lavaluaci ha de servir per identificar els aprenentatges adquirits i el ritme i caracterstiques de levoluci de cada nen/a, aix com lassoliment de les capacitats bsiques que es desenvolupen tenint en compte els eixos segents :
- Aprendre a ser i actuar de forma cada vegada ms autnoma - Aprendre a pensar i comunicar - Aprendre a descubrir i tenir iniciativa - Aprendre a conviure i habitar el mn
Durant el curs, fem una avaluaci continua per tal de conixer els progressos que fa cada alumne/a en el desenvolupament de les seves capacitats i el grau dassoliment dels objectius establerts. Els instruments davaluaci dels alumnes poden ser varitats : observaci, preguntes directes Lavaluaci ser global, continua i formativa. Els criteris davaluaci sern comuns a totes les rees treballades i sern els segents : 1 Usar la llengua oral, el gest i les imatges per expresar idees, desitjos, sentiments i emocions. 2 Escoltar i participar de manera activa en situacions habituals de conversa i aprenentatges amb ls dun llenguatge no discriminatori. 3 Mostrar actitud de respecte envers les altres llenges i cultures 4 Mostrar inters per la descoberta progressiva de les relacions entre el text oral i lescrit 5 Iniciar-se en ls funcional de la lectura i lescriptura 6 Crear de manera individual i col:lectiva petits textos i dibuixos 7 Manifestar les habilitats necessries per poder escoltar, observar, interpretar i crear en els diferents llenguatges : verbal, corporal, plstic, musical, matemtic, audiovisual i incorporar la iniciaci als instruments tecnolgics ( TIC ).
PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE
12
Temporitzaci Descripci de l'activitat
Fet
Anual
1 Trimestre
2 Trimestre
Explicaci de contes amb suport visual
Treball de dites, poesies,endevinalles, canons ...
Padrins de Lectura ( P-5 )
Biblioteca d'aula
Lectura de diferents tipus de textos
Teatre com activitat motivadora de lectura
Projectes de treball a partir del nom de la classe
Centres d'Inters treballats :
- L'Escola
- La Tardor
- La Castanyada
- El Nadal
Protagonista de la Setmana ( P-3 )
El Rei del Conte ( P-4 )
Roda de Contes ( P-5 )
Projecte de treball escollit pels alumnes
Murals amb frases, imatges relacionades amb els
PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE
13
projectes i amb els centres d'inters treballats a l'aula :
- Hivern
- Carnaval
- Pasqua
Lectura de textos curts per emportar a casa i llegir amb pares i mares
Lectura de fragments d'un llibre per part del mestre /a
Lectura Individual ( P-5 )
Visitar la biblioteca del centre per buscar informaci envers el projecte
Temporitzaci Descripci de l'activitat
Fet
3 Trimestre Assistir a representacions teatrals
Fomentar l'hbit de lectura de diferents tipus de textos
Lectura de petits contes a casa
Centres d'inters treballats :
- Primavera
- Sant Jordi
- L'estiu
PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE
14
CICLE INICIAL
OBJECTIUS
Distingir la diversitat del tipus de llibre i identificar-les
Fomentar l'escolta de la lectura per desprs fomentar l'acte
voluntari i actiu de llegir.
Desenvolupar la capacitat de comprensi , d'interioritzaci i
comunicaci
Llegir amb un clar inters d'assabentar-se del que es diu.
Millorar la velocitat i la comprensi lectora.
Ampliar el lxic
Estimular la fantasia i la imaginaci dels alumnes.
Dedicar part del temps escolar a la lectura, valorant-ho com
un procediment positiu i important en l'educaci de cadasc
Crear els hbits de respecte i de cura dels llibres.
Iniciar en la construcci de la seva prpia biblioteca particular.
Seleccionar textos que permeten associar la lectura a una
experincia de plaer.
Explicitar les intencions de la lectura. Per qu llegim?
Anticipar el tema del llibre. Fer hiptesi ( per mitj de les
illustracions , ttol, etc.)
Comprovar les hiptesis prvies.
PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE
15
Reconixer paraules i frases. Relaci contextual
Comprendre globalment el missatge.
Discriminar idees importants.
METODOLOGIA
Treballar estratgies de lectura i comprensi ( fer hiptesi i
confirmar-les).
Donar confiana a la prpia capacitat ( preparar el text com a
rellegir).
Fer motivadora la lectura. Estratgies utilitzades: llegir contes
canviant personatges, situacions, llocs i que els xiquets
s'adonin d'all que ha variat al rellegir-lo.
Comenar un captol del llibre llegir-ne un tros i deixar-hjo en
un punt m sinteressant per tal de fomentar la curiositat. En
l'estona de la lectura lliure preguntar que passa amb aquell
personatge o en aquella escena dibuixada i que ells en veu
baixa ( per no distreure els altres) ens ho expliquin i
interessar-nos per l'argument fer notar algun aspecte que els
hi hagin passat per alt
Fer una 1 lectura en veu baixa per comprende-la.
Lectura expressiva : treballar l'entonaci ( punts, comes,
interrogacions, admiracions, punts suspensius etc.) per
reforar aquests objectius i aprofitant la Mostra de Teatre de la
Terra Alta fem una representaci teatral. Tots el sxiquets
intervenen en un petit paper.
PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE
16
Adonar-se de com pot variar el significat del text, segons
coloquem els signes de puntuaci.
Treballar diferents tipus de textos
* informatius: papers d'informaci, circulars, llibres de text,
diccionaris, senyals de trnsit...
* Narratius: contes, instruccions d ejocs, notes
* Expositius: murals , catlegs...
*Potics: poemes, canons embarbussaments, dites.
Preparar el rac de lectura i dedicar ms estona a la lectura
lliure.
COMPETNCIES BSIQUES
La primera competncia que cal considerar s justament la ms
global i comuna a totes les rees, la competncia comunicativa,
que en totes les rees esdev la clau i que en la lingstica articula
els aprenentatges que shan de fer en totes les llenges. Aquesta
competncia ha de ser atesa des de totes les rees curriculars i
activitats educatives del centre si es vol el seu desenvolupament
coherent i efica. Aquesta competncia es concreta en la
competncia oral, lescrita i laudiovisual.
La competncia oral facilita, a travs dels intercanvis amb
els altres, adults o no, elaborar i expressar idees, opinions i
sentiments, s a dir, la construcci del propi pensament. Cal
considerar-la en totesles seves dimensions (la de la interacci,
la de lescolta i la producci i la de la mediaci) en grup gran o
grups ms petits, atenent tant els aspectes verbals com els no
PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE
17
verbals i la possibilitat demprar diferentsmitjans o les
tecnologies de la informaci i la comunicaci. A ms, ls
reflexiu de la parla s leina ms efica per posar a prova els
aprenentatges. Lalumnat ha dassumir el paper dinterlocutor
atenti cooperatiu en situacions de comunicaci, fet que
lajudar a intervenir de forma competent en el seu entorn i a
desenvolupar-se amb expressivitat i fludesa en una societat
democrtica i participativa.
La competncia escrita sha de potenciar en totes les seves
dimensions, receptives (lectura) i productives (escriptura), de
comunicaci i creaci, i cal relacionar-la amb les interaccions
orals, que afavoriran un aprenentatge cada cop ms conscient
i efica. Els processos de lectura i escriptura sn complexos i
diversos segons quin sigui el tipus de text, el suport i el
contingut que shi vehicula; sn processos que saprenen en la
lectura i escriptura de textos a qualsevol rea o activitat
escolar. Cal motivar qui llegeix i escriu perqu descobreixi en
la llengua escrita una eina dentendres asi mateix o a si
mateixa i a les altres persones, i els fenmens del mn i la
cincia i tamb que sn una font de descoberta i de plaer
personal. En aix t molta importncia la potenciaci
dinstitucions escolars com la biblioteca (mediateca), la rdio o
plataformes dInternet, com a dinamitzadores de
laprenentatge lector i escriptor. A ms, cal aplicar-la
progressivament a textos de nivells.
PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE
18
La competncia audiovisual, cal atendre-la en totes les
seves dimensions receptives, productives icrtiques, de
comunicaci i de creaci, i amb una clara relaci amb les
interaccions orals, que afavoriran un accs ms conscient i
efica a les informacions audiovisuals de tanta importncia per
limpacte tan global que han aconseguit les tecnologies de la
informaci i comunicaci. Els processos de recepci i creaci
sn complexos i diversos segons el tipus i format triat i el
contingut que shi vehicula; sn processos que saprenen en la
seva utilitzaci, en qualsevol rea o activitat escolar.
Calmotivar la seva utilitzaci per aprendre i comprendrels
com a globalitat, tot aplicant el seu aprenentatgea missatges
cada cop ms complexos i amb funcions ms diversificades i
amb formats i suports ms variats.Una segona competncia,
dacord amb la finalitat de donar les eines perqu les nenes i
els nens puguin
La competncia plurilinge i intercultural que, en essncia,
s actuar adequadament en un mn plural, multilinge i
multicultural. Aquests continguts tamb tenen relaci amb les
altres rees curriculars, per en lensenyament de les llenges
tenen unes implicacions ms especfiques. En concret, a ms
dels aprenentatges especfics de cada una de les llenges,
caldr aprendre actituds i habilitats per afrontar altres
llenges, fins i tot desconegudes (conixer-les i valorar-les,
saber gestionar els problemes de les interaccions multilinges,
respectar altres maneres de veure el mn), en resum, estar
obert a laltre.
PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE
19
La competncia literria, prpiament especfica de lrea, fa
que les nenes i els nens puguincomprendre millor el mn que
els envolta, les altres persones i a si mateixos a travs de la
lectura dobres de qualitat i del contacte amb tot tipus de
construccions de la cultura tradicional. Laccs guiat a
aquestes obres facilita el desenvolupament de lhbit lector i
escriptor i fa que les nenes i els nens descobreixin el plaer per
la lectura, spiguen identificar esttiques i recursos i aprecin
textos literaris de gneres diversos (potic, narratiu i teatral), i
tamb daltres formes esttiques de la cultura que ens envolta
de tipus tradicional com canons, refranys, dites i frases fetes,
endevinalles, rodolins; o ms actuals com videoclips o ficcions
audiovisuals. Amb tot aix les nenes i els nens van
interioritzant els senyals de la cultura que els aniran precisant
els criteris per ser ms rigorosos en les seves valoracions i
gustos esttics, amb la qual cosa, a ms destimular la seva
creativitat, es desenvolupa el seu sentit crtic.
CRITERIS DAVALUACI
Participar de forma adequada en les situacions comunicatives
habituals en el context escolar i social, respectant les normes
dinteracci oral i mostrar inters i respecte quan parlen els altres.
Comprendre tot tipus de missatges orals que es produeixen en
activitats daula, situacions daprenentatge i vida quotidiana, i tamb
els que provenen de mitjans audiovisuals i informtics.
Fer exposicions orals de textos memoritzats o de producci prpia
referits a coneixements, vivncies o fets, adaptant el to de veu o el
PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE
20
gest a la situaci comunicativa, i amb utilitzaci dimatges o
audiovisuals, si la situaci ho requereix.
Comprendre i extreure informacions rellevants de textos escrits i
audiovisuals adequats a ledat i presentats en diferents suports.
Aplicar a les lectures individuals algunes estratgies treballades
collectivament, comenant per les ms senzilles, com mirar les
imatges i llegir el ttol per fer hiptesis.
Escriure textos de diferents tipologies i que responguin a diferents
situacions (notcies, experincies, descripcions, textos imaginatius,
entre altres) a partir de models o de creaci prpia, escrits a m o
amb eines informtiques.
Saber utilitzar algun recurs propi del llenguatge potic per explicar
sentiments, emocions, estats dnim: sentit figurat, sinnims,
comparacions, entre altres.
Haver mecanitzat que abans descriure sha de pensar i, un cop
escrit, sha de revisar. Aplicar-ho a tot tipus de textos.
Mostrar coneixement de lortografia de base i de les normes
ortogrfiques ms bsiques en algunes o en la majoria de les
produccions.
Ser capa dobservar el funcionament de la llengua: canvis dordre
dels elements, formaci de paraules, formes literries, analogia,
entre altres.
Inters a aplicar els coneixements apresos a la lectura i a
lescriptura i per a la bona presentaci dels treballs.
Mostrar inters per la lectura en general i pels textos tradicionals i
de literatura adequats a ledat.
PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE
21
Escriure textos narratius de carcter potic (contes, poemes,
endevinalles, refranys, rodolins) basant-se en models observats i
analitzats.
Conixer el funcionament bsic de la biblioteca de centre.
Comprendre que la llengua s un instrument de comunicaci per
aprendre i apropar-se a altres cultures, que hi ha diversitat de
llenges i mostrar respecte per totes.
Percebre algunes caracterstiques de les semblances entre les
llenges que hi ha a laula o a lentorn ms proper.
Tenir una actitud crtica cap a tota mena destereotips que
reflecteixen prejudicis racistes, classistes o sexistes.
PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE
1
Temporitzaci BOT CORBERA D'EBRE PINELL DE BRAI
Anualment Mostra lector i model lector i pautes de lectura.
Lectura col-lectiva de fragmentaci de textos duna mateixa lectura a laula.
Potenciar i fer la hora de lectura cada dia .
Lectures en grup per a qu els alumnes prestin atenci al que diuen els altres.
Descripcions de personatges, paisatges.....
Recomanar als pares llegir una estona amb els seus fills.
Biblioteca escolar. Prstec de llibres.
- Lectura d'un llibre en catal amb exercicis de comprensi lectora: 1CI: La bruixa desastrosa. 2CI: 29 contes bojos
- Avaluaci velocitat lectora: anotaci a l'excel de l'escola
- Lectura de llibres de temtica variada, depenent del projecte que treballem
- Proves ACL.: anotaci a l'excel de l'escola
Alumnes 1 : al febrer i 3 trimestre
Alumnes de 2:1 i 3 trimestre
- Maleta viatgera
- 6 hora comprensi lectora: quaderns LECTOR i Ed Baula i activitats programades a nivell
PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE
2
La cursa de la lectura
Revista Supers
de ZER.( Catal i Castell)
- 1 hora setmanal: la hora del cuento( castell)
- Activitat: Lectura de contes
1r trimestre ..Mostra lector i model lector i pautes de lectura.
Lectura col-lectiva de fragmentaci de textos duna mateixa lectura a laula.
Potenciar i fer la hora de lectura cada dia .
Lectures en grup per a qu els alumnes prestin atenci al que diuen els altres.
Recomanar als pares llegir una estona amb els seus fills.
Biblioteca escolar. Prstec de llibres.
La cursa de la lectura
Revista Supers
- Tipologia textual:
1 CI: Cmic i Recepta
2 CI: Notcia i Cal.ligrama
- Activitat: Expliquem un conte entre tots.
- Potenciar i fer la hora de lectura cada dia .
Mostra lector i model lector i pautes de lectura.
Lectura col-lectiva de fragmentaci de textos duna mateixa lectura a laula.
Potenciar i fer la hora de lectura cada dia .
Lectures en grup per a qu els alumnes prestin atenci al que diuen els altres.
Descripcions de personatges, paisatges.....
Recomanar als pares llegir una estona amb els seus fills.
2n trimestre .Mostra lector i model lector i pautes de lectura.
-Tipologia textual: Biblioteca daula amb tria lliure de llibres amb
PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE
3
Lectura col-lectiva de fragmentaci de textos duna mateixa lectura a laula.
Potenciar i fer la hora de lectura cada dia .
Lectures en grup per a qu els alumnes prestin atenci al que diuen els altres.
Recomanar als pares llegir una estona amb els seus fills.
Biblioteca escolar. Prstec de llibres.
La cursa de la lectura
Revista Supers
1 CI: Acrstic, rodol, i descripci de cares
2 CI:Rodol,iniciaci a la poesia, anuncis i acrstic
- La cursa del Cargol
- Treball cooperatiu, expliquem contes.
- Potenciar i fer la hora de lectura cada dia .
- Representaci teatral.
- Biblioteca daula amb tria lliure de llibres amb carcter setmanal.
carcter setmanal.
Memoritzaci de poesies i exposici pblica
Projecte: Els aliments.
2n: Lectura del llibre La butxaca prodigiosa
Lectures en grups reduts.
Descripcions de personatges i paisatges.
Treballar les notcies i les notes.
3r trimestre .Mostra lector i model lector i pautes de lectura.
Lectura col-lectiva de fragmentaci de textos duna mateixa lectura a laula.
Potenciar i fer la hora de lectura cada dia .
Tipologia textual:
1 CI: Conte, descripci de persones
2 CI:conte , instruccions d'un joc
- Activitat: Ens inventem contes
- Potenciar i fer la hora de lectura cada dia .
Assistncia a representacions teatrals
Estudi de les portades dels llibres i buscar informaci dels autors.
Unir les paraules i veure com fan les separacions de les paraules.
PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE
4
Lectures en grup per a qu els alumnes prestin atenci al que diuen els altres.
Recomanar als pares llegir una estona amb els seus fills.
Biblioteca escolar. Prstec de llibres.
La cursa de la lectura
Revista Supers
- Biblioteca daula amb tria lliure de llibres amb carcter setmanal.
- Lectura en veu alta a la classe de manera col-lectiva.
-Motivar els alumnes per fer la hora de lectura diria.
-Fer murals per incentivar lhbit lector.
-Llegir contes canviant el personatges i treballar els dilegs.
-Fer motivadora la lectura utilitzant les noves tecnologies.
-Treballar lentonaci adequada fent un bon s de les comes, punts seguits, punts i a part etc.
Treballar les postals i la carta.
-Memoritzar canons, poemes, endevinalles, cal-ligrames etc.
PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE
1
CICLE MITJ
OBJECTIUS
Adquirir el gust per la lectura
Millorar la velocitat lectora i l'entonaci
Millorar la comprensi lectora
Millorar la capacitat d'entonaci i de comunicaci
Ampliar el seu vocabulari
Millorar l'expressi oral i escrita
Estimular la fantasia i la imaginaci dels alumnes
Crear els hbits de respecte i cura dels llibres
Distingir i identificar la diversitat de tipus de llibres
Promoure la construcci de la seva prpia biblioteca particular
amb l'ajut de les famlies
Familiaritzar-se i conixer la professi de l'escriptor/autor
Ser conscient de la figura i importncia de l'autor
Fomentar el gust per la lectura a partir de diverses activitats
(contacontes, titelles, participaci a Autors a l'aula, dramatitzaci
de contes, obres de teatre, etc. )
METODOLOGIA
Treballar la lectura en totes les rees de l'aprenentatge.
Destinar una sisena hora a la comprensi lectora per llegir en catal i en castell i tamb per fer dramatitzacions.
Destinar una sisena hora al treball de la tipologia textual.
Passar proves de velocitat lectora per tal de determinar els alumnes que han de millorar i fer-ne el seguiment passant de
PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE
2
ms proves per tal de veure'n l'evoluci. Per aix es passaran dues proves per avaluar la comprensi lectora, una al mes de setembre o octubre i una altra al mes de maig o juny, per tal d'establir les accions de millora de cara al proper curs.
El mestre/a o l'alumne/a comenar la classe llegint un fragment d'un llibre individual o collectivament, buscant el significat de les paraules que no entenen i cada dia es far un resum per tal de recordar de qu anava la histria.
Treballar diferents lectures i la comprensi d'aquestes en l'rea de llengua castellana.
Cada cop que llegeixin un llibre hauran de complimentar la seva fitxa de lectura que es guardar a classe.
Lectura d'imatges per tal de confeccionar frases, crear hiptesis sobre la lectura i establir relacions.
Lectura de diferents tipologies textuals amb el suport de les TAC.
Lectura de creacions prpies.
Activitats
Temporitzaci Descripci de l'activitat
Fet
Anualment Lectura, a cada curs del cicle, de dos llibres de forma oral i collectiva. Un en llengua catalana i l'altre en llengua castellana. Propostes de la ZER: La rata Robinata, El Rossinyol i altres contes, Platero y yo y El estanque de los patos ponres, Ratol Prez, El cabello azul
Utilitzaci de recursos TAC per a la recerca i processament de la informaci.
Audio-gravaci dels alumnes durant la lectura
Temporitzaci Descripci de l'activitat
Fet
PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE
3
1er trimestre Proves de velocitat lectora per part del tutor/a, durant els mesos de setembre i octubre.
Proves de comprensi lectora de catal per part del tutor/a, durant el mes de setembre i octubre.
Lectura en veu alta al comenar la classe, per part del mestre o de l'alumne, d'un llibre, conte, article...
Rac de biblioteca d'aula. Decoraci i organitzaci de l'espai destinat a la biblioteca d'aula, per iniciativa dels alumnes.
Graella de registre de les lectures.
Omplir una fitxa de l'historial de les lectures llegides.
Lectura individual i silenciosa de diferents tipologies textuals (diari, notcia, cmics,...)
Temporitzaci Descripci de l'activitat
Fet
2n trimestre Representaci d'un text teatral.
Lectura en veu alta al comenar la classe, per part del mestre o de l'alumne, d'un llibre, conte, article...
Rac de biblioteca d'aula.
Graella de registre de les lectures.
Omplir una fitxa de l'historial de les lectures llegides
Lectura individual i silenciosa
Assistncia a una representaci teatral en angls
PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE
4
Lectura de diferents tipologies textutals (dites, refranys, llegenda, poemes...) al voltant de la diada de Sant Jordi.
Visita a la parada de venta de llibres, dels alumnes de sis, el dia de Sant Jordi.
Recerca d'informaci per a confeccionar el projecte de ZER relacionat amb la trobada anual.
Temporitzaci Descripci de l'activitat
Fet
3r trimestre Representaci d'un text teatral
Lectura en veu alta al comenar la classe, per part del mestre o de l'alumne, d'un llibre, conte, article, notcia, revistes...
Rac de biblioteca d'aula.
Graella de registre de les lectures.
Omplir una fitxa de l'historial de les lectures llegides
Lectura individual i silenciosa
Proves de velocitat lectora per part del tutor/a, durant el mes de juny.
Proves de comprensi lectora de catal per part del tutor/a, durant el mes de juny.
PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE
5
CICLE SUPERIOR
OBJECTIUS
1. Despertar l'inters per la lectura.
2. Acostumar a l's de llibres o de documents per extreure
informaci. Conixer i analitzar el llibre com a font
d'informaci.
3. Fomentar el dileg o converses al voltant de temes que
sorgeixen arran de la lectura.
4. Habituar als alumnes en la participaci d'actes culturals i
socials.
5. Dedicar part del temps escolar a la lectura, valorant-lo com un
procediment positiu i necessari per a l'educaci integral de
cadasc.
6. Distingir la diversitat de llibres i d'escriptors i identificar-los.
7. Fomentar l'escolta de la lectura per desprs fomentar l'acte
voluntari i actiu de llegir.
8. Desenvolupar la capacitat de comprensi, d'interioritzaci i de
comunicaci de l'sser hum.
9. Emprar la lectura amb diverses finalitats: Aprendre a llegir,
aprendre llegint, gaudir amb la lectura i com a model de les
prpies produccions.
10. Descobrir en la lectura, un vehicle per fer analogies, similituds,
... entre la prpia realitat i la creaci.
11. Millorar la velocitat i la comprensi lectora.
PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE
6
12. Ampliar el lxic i enriquir vocabulari, a travs de les paraules
que es van fixant.
13. Estimular la fantasia i la imaginaci.
14. Despertar la seva sensibilitat i l'esperit crtic.
Metodologia Activitats comunes als tres centres
1. Lectura d'un llibre en catal:
Lectura collectiva fent mfasi en la dicci amb intervencions del mestre per contextualitzar els fets histrics i geogrfics. Aclariment del vocabulari. Omplir fitxes.
2. Lectura d'un llibre en castell:
Lectura collectiva fent mfasi en la dicci. Aclariment del vocabulari. Omplir fitxes.
3. Revistes:
Lectura individual de les revistes i anotaci en un registre.
4. Avaluaci de la velocitat lectora:
Lectura individual durant un minut d'un text preparat i descomptar cadascuna de les paraules llegides incorrectament.
14. Biblioteca itinerant d'angls:
Lectura setmanal d'un llibre i realitzaci dels exercicis corresponents.
16. ACL:
Realitzaci de la prova i transformaci dels resultats en decatipus.
17. Lectura interactiva en angls:
Lectura interactiva d'una histria i realitzaci de les activitats on-line que se'ls demana.
18. Assistir a una representaci en angls:
Treball previ a l'aula per part de l'especialista d'angls, assistir a la representaci i fer les activitats de reflexi posteriors a l'obra.
22 - 23. Festival de fi de curs i mostra de teatre:
Assajar incidint en la posada en escena i la bona dicci dels alumnes.
PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE
7
Metodologia Activitats especfiques de cada centre
5. Fitxa biblioteca:
Quan acabin de llegir el llibre de la biblioteca d'aula omplen una fitxa de biblioteca.
6. Obertura biblioteca escolar als pares:Els pares i els exalumnes tenen l'opci d'usar el servei de prstec de llibres de la biblioteca del Centre.
7. Maleta viatgera:Els alumnes s'emporten a casa durant una setmana una maleta itinerant on hi ha diferents tipologies de textos: diaris, revistes i llibres en catal, castell i angls.
8. Prstec de llibres de la biblioteca de l'escola: els alumnes tenen el servei de prstec de la biblioteca escolar. Hi ha redactades unes normes. Un alumne s'encarrega mensualment de ser el bibliotecari.
9. Club de lectura:
Al finalitzar la lectura del llibre els alumnes han de valorar-lo i aquesta valoraci es penja al bloc de l'escola perqu els companys i companyes puguin saber de qu tracta i si s del seu agrat, escollir-lo com a prxima lectura.
10. Padrins de contes:
Els alumnes de Cicle Superior s'encarreguen de llegir contes a l'alumnat d'infantil.
11. Lectura de cmics:
Lectura individual de diferents cmics.
12. Notcia:
A partir de la notcia extrauen la informaci necessria per contestar: qu, qui, com, quan, on i per qu.
De tant en tant han de redactar la notcia de nou amb les seves prpies paraules.
13. Presentaci dels llibres nous de cada centre:Quan arriben nous llibres a la biblioteca es fa una presentaci als alumnes. Desprs de llegir-los es fa una valoraci.
15. Representaci teatral en catal:
Obra dedicada als pares per celebrar el nadal.
20. Lectura i/o dramatitzaci de contes realitzats per ells mateixos:
Els alumnes llegeixen a la resta de l'alumnat de l'escola els contes que ells mateixos han inventat, i si s possible el representen.
21. Lectura de contes escrits pels alumnes de CS als alumnes de CI i Infantil:
Els alumnes de CS produeixen els seus contes, i desprs de fer la correcci els llegeixen als alumnes de CI i EI.
22. Festival fi de curs i Mostra de teatre. S'aprofiten aquestes activitats per treballar els textos literaris.
PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE
8
Temporitzaci Descripci de l'activitat Fet
Anualment
BOT CORBERA D'EBRE
PINELL DE BRAI
1. Lectura d'un llibre en catal
1. Lectura d'un llibre en catal
1. Lectura d'un llibre en catal
2. Lectura d'un llibre en castell.
2. Lectura d'un llibre en castell.
2. Lectura d'un llibre en castell.
3. Revistes. 3. Revistes. 3. Revistes.
4. Avaluaci velocitat lectora.
4. Avaluaci velocitat lectora.
4. Avaluaci velocitat lectora.
5. Fitxa de biblioteca en acabar el llibre.
5. Fitxa de biblioteca en acabar el llibre.
6. Obertura biblioteca escolar als pares
7. Maleta viatgera.
8. Prstec de llibres de la biblioteca de l'escola.
8. Prstec de llibres de la biblioteca de l'escola.
9. Club de lectura.
10. Padrins de contes.
11. Lectura cmics.
12. Notcia. (qu, qui, on, quan, com i per qu).
12. Notcia. (qu, qui, on, quan, com i per qu).
PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE
9
Temporitzaci Descripci de l'activitat Fet
1r trimestre
BOT CORBERA D'EBRE
PINELL DE BRAI
13. Presentaci dels llibres nous de la biblioteca.
14. s de la biblioteca itinerant d'angls.
15. Representaci teatral en catal.
16. Proves ACL. 16. Proves ACL. 16. Proves ACL.
17. Lectura interactiva angls.
17 Lectura interactiva angls.
Temporitzaci Descripci de l'activitat Fet
2n trimestre
BOT CORBERA D'EBRE
PINELL DE BRAI
14. s de la biblioteca itinerant d'angls.
17. Lectura interactiva angls.
17. Lectura interactiva angls.
18. Assistir a una representaci en angls.
18. Assistir a una representaci en angls.
18. Assistir a una representaci en angls.
10. Padrins de contes.
20. Lectura i/o dramatitzaci de contes realitzats per ells mateixos.
21. Lectura contes escrits pels alumnes de CS als de CI i Infantil.
PLA LECTOR ZER TERRA ALTA CENTRE
10
Temporitzaci Descripci de l'activitat
Fet
3r trimestre
BOT CORBERA D'EBRE
PINELL DE BRAI
14. s de la biblioteca itinerant d'angls.
16. Proves ACL. 16. Proves ACL. 16. Proves ACL.
17. Lectura interactiva angls.
17. Lectura interactiva angls.
10. Padrins de contes.
22. Festival fi de curs i mostra de teatre.
22. Festival fi de curs i mostra de teatre.
22. Festival fi de curs i mostra de teatre.