Upload
dani-mas-barcos
View
168
Download
3
Embed Size (px)
Citation preview
2n ESO
► La síl·laba, l’accentuació i la dièresi
► El reportatge
______________________LA SÍL·LABA• És un so o grup de sons que s’emet en un sol cop
de veu.• El nucli sil·làbic és sempre una vocal (al seu voltant
estan les consonants).• Una paraula té tantes síl·labes com vocals.• Els mots monosíl·labs =1 síl·laba (pa, te, om)• Els mots polisíl·labs= + síl·labes (ca-sa, do-na)• Els monosíl·labs poden ser àtons (art., prep.,
contraccions, possessius, conj.) o tònics (la resta).• Tots els polisíl·labs (síl.laba tònica+síl.labes àtones).
___________Diftongs, triftongs i hiats
Diftongs decreixents La i i la u són àtones i van darrere d’una altra vocal.
ai: aire au: caureei: reina eu: creureii: novii iu: piularoi:boira ou: coureui:cuina uu: duu
Diftongs creixents
La u va precedida de g o q i seguida de vocal.
gua: guant qua: adequatgüe: llengües qüe: qüestiógüi: pingüí qüi: obliqüitatguo: llenguota quo: quota
Una i o una u a principi de mot i seguida de vocal
Iuca, iogurt, hiena, iot
Una i o una u àtones entre vocals
Cacauet, boia, deien
____________________TRIFTONGS I HIATS
▲ El triftong (diftong creixent + decreixent en una mateixa síl·laba: cre-ieu, guai-tar, a-de-qüeu...)
▲ L’hiat( Es produeix quan dues vocals en contacte pertanyen a síl·labes diferents)a) i-de-a, a-è-ri-a, ca-os, o-a-si...b) llu-ent, cà-ri-es...c) pa-ís, ra-ïm, pe-üc...d) an-ti-a-va-lots, pre-im-pres-si-ó...
_____DÍGRAFS I SEPARACIÓ SIL·LÀBICA
Un dígraf és un grup de dues lletres que es pronuncien en un mateix so (es poden separar).
Dígrafs Exemples
INSEPARABLES gu (davant e, i) gue-nyo
INSEPARABLES qu (davant e,i) qui-me-ra
INSEPARABLES ll en-llu-me-nat
INSEPARABLES ny cas-ta-nya
INSEPARABLES ig raig
SEPARABLES ss bos-sa
SEPARABLES rr por-ró
SEPARABLES ix ei-xam
___Combinacions consonàntiques (no són dígrafs)
Grups consonàntics Exemples
l·l til·lasc pis-ci-nann con-nec-tartj plat-jats pot-sertg jut-getx cot-xetl at-làn-tic
_____Combinacions consonàntiques (no són dígrafs)
Grups consonàntics Exemplestm rit-metn cot-na (pell del porc)mm com-mou-recc ac-ci-ódj ad-jec-ti-utll es-pat-llatz ac-tu-a-lit-zar
Partició de mots
• No es pot deixar ni a principi ni a final de ratlla cap vocal sola (excepte si va apostrofada: l’a-liment) Ex: ma-sia i no masi-a*/ ali-ment i no a-liment*.
• En els mots compostos i en els que tenen prefix cal distingir les unitats que els formen: des-in-for-mar
• La ela geminada se separa sense posar-hi el punt volat: il-le-gal, col-le-gi...
• El dígraf tx no se separa a final de paraula: em-patx, es-quetx...
Redistribució sil·làbica
• És habitual en la llengua parlada, passar elements d’una síl·laba a l‘altra: carn i ungla→ car-niun-gla
• Quan aquests contactes es produeixen entre vocals reben el nom d’elisió i sinalefa.
• A) Una elisió és la supressió d’un so (vocal neutra) quan entra en contacte amb una altra vocal d’una paraula diferent: quina hora és → qui-no-rés
• B) Una sinalefa es produeix quan l’última vocal d’una paraula i la primera de la següent s’uneixen formant un diftong: No hi vagis → Nohi-va-gis
à, è/é, i, ò/ó, u L’accentuació
• Les paraules d’una sola síl·laba generalment no porten accent: pa, mos, vi, gas, sa, tu...(excepte accent diacrític)
• Les paraules de més d’una síl·laba es classifiquen en agudes, planes i esdrúixoles:
• AGUDES: La síl·laba tònica és l’última i s’accentuen si acaben en a,e,i,o,u; as, es,is,os,us; en, in (cafè, Berlín...)
• PLANES: La síl·laba tònica és la penúltima i s’accentuen sino acaben en cap de les terminacions anteriors.S’accentuen si acaben en diftong decreixent (anàveu)
• ESDRÚIXOLES : La síl·laba tònica és l’antepenúltima.S’accentuen sempre ( família, ràdio, piràmide...)
L’accent diacrític
La dièresi
La funcióde la dièresi ésindicar:
a) que es pronuncia la udavant de e i i quan és precedida de q i g.
llengüeta, aqüífer, terràqüia, seqüela, pingüí.
b) que una seqüència de vocals que formaria diftong no en forma.
saüc, estudiï, amoïnar, aïllada, diürètica, veïnatge.
c) que una i o una u que per la situació a la paraula serien consonants són vocals.
reduïa, maleïes, conduïa, agraïen.
NORMA GENERAL
La dièresi es posa sobre les vocals:I / U
Per tant, no té la funció d'accentuar.Si accent i dièresi coincideixen en una mateixa lletra, té preferència l'accent: reduíem, suís (diferent de suïs, forma del verb suar), agraíssiu, lluíssim.
EXCEPCIONS
1) En les terminacions llatines -us i –um ( Màrius, pòdium...)2)En els sufixos -isme i -ista (els acabaments de proïsme i lluïsmeno són sufixos). Ex: egoisme, altruista, arcaisme...3) En els mots que comencen amb els prefixos anti-, co-, contra-i re- Ex: antiinflamatori, coincidir, contraindicació, reincident. (reüll i les formes del verb reeixir no tenen prefix -reïxen, reïx...)4)En les terminacions de gerundi, infinitiu, futur i condicional dels verbs de la tercera conjugació (acabats en -ir).Ex: agraint, conduir, lluiran, beneiríem, obeiré, agrairia...
El reportatge
• És un gènere periodístic informatiu (premsa,ràdio i televisió).
• La informació que reuneix un reportatge va més enllà dels fets.
• Un bon reporter selecciona, ordena i estructura les dades per elaborar un discurs expositiu.
• Els temes dels reportatges són molt variats (científics, socials, culturals, geogràfics, històrics...)
Llenguatge, redacció i estil en els reportatges
• Un reportatge es presenta d’una manera clara iestructurada.
• El periodista es guia per criteris professionals ipersonals quan trien un tema o un esdeveniment.
• El professional quan ha de publicar un text tracta deser objectiu i versemblant tot emprant un estil dellengua.