PowerPoint Presentation
Diversitat lingstica
La variaci lingstica:
Varietat diacrnica o histrica.
Varietat diatpica o geogrfica:Els dialectes del
catal:Oriental.
Occidental.
Varietat distrtica o social:Argots.
Varietat diafsica o funcional:Registres:Informals: colloquial i
vulgar.
Formals: cientfic, tcnic, publicitari, periodstic
Estndard
Variaci lingstica i registres
La llengua no es pot desvincular de la realitat concreta dels i
les parlants que la utilitzen, els quals en determinen unes
varietats concretes.
La variaci s el fenomen mitjanant el qual els parlants duna
llengua adopten un s en funci de factors com:
Lespai: varietat diatpica
El temps: varietat diacrnica
El grup social: varietat diastrtica
La situaci comunicativa: varietat diafsica
Variaci diacrnica
Canvis que podem situar al llarg d'un eix cronolgic.
Les diferncies entre el catal d'avui i el del 1500, per exemple,
sn fcilment constatables agafant un manuscrit de l'poca i
confrontant-ne aspectes com la morfologia, la sintaxi o el lxic amb
la llengua que fem servir al segle XXI. Al llarg de la histria una
llengua ha sofert una evoluci.
Si ens referim solament al lxic trobarem:
Paraules antigues que avui han desaparegut.
Altres que han canviat de significat.
Aparici de paraules noves.
Vist des d'una ptica histrica ms immediata, en un mateix perode
de temps, es noten diferncies o varietats generacionals, entre les
persones adultes de la comunitat i les persones ms joves.
Varietat diacrnica
Variacions que es poden situar al llarg d'un eix cronolgic.
Ausis March (s.XV)
Aix com cell qui en lo somni es delita e son delit de foll
pensament ve, ne pren a mi, que el temps passat me t l'imaginar,
que altre b no hi habita. Sentint estar en aguait ma dolor, sabent
de cert que en ses mans he de jaure, temps d'avenir en negun b em
pot caure: aquell passat en mi s lo millor.
Varietat diatpica: dialectes
Varietat diatpica
Varietat condicionada pel context geogrfic.
Wa yeah Antnia font
Jo cant sa lluna i sestrella, sa jungla i es bosc animat,
Es tren, es vaixell, savioneta i es teu submar aqu aparcat.
Al mar! Manel
Plantem les tovalloles, convido a un gelat,
juguem amb alegria, esquivem passejants.
A lhoritz es divisen les veles
duns nens que fan optimist a la cala del costat.
Fer res Clara Andrs
Espolse projectes del vidre de la taula on prenc caf i les lnies
polsoses dibuixen la persiana contra la paret. Pense com fer pera
estar uns quants dies ms sense fer, i estar uns quants dies sense
fer res. I acumule projectes al vidre de la taula, silenci de
retina plena de no s ben b i el dia roda i el temps i el dibuix
dela persiana contra la paret i el dia roda i el temps.
Variaci diastrtica
Canvis condicionats pel grup social i per l'actitud que s'adopta
en relaci amb la llengua.
Si escoltem com parla una persona podem endevinar moltes coses
sobre el seu origen, el lloc on viu, el grup social, el nivell
d'estudis...
Variaci diastrtica
Quin canguelo, tio, pensava que la dinyava all mateix!
Molava molt com se la van muntar!
Argots o parlars especials:
Grups tancats: mn del joc, de la drogoaddicci, d'una secta,
grups militars, mn escolar, grups tnics...
Deformacions de mots corrents: pensisquiar (pensar), mates,
profe, cole...
Alguns mots argtics passen al llenguatge com: pispar, clapar,
clissar, dinyar-la, mangar (provinents del cal).
Varietat diafsica
Depn de la situaci o context comunicatiu
Registres:
Colloquial
Tinc el cap com un bombo!
Estndard
Em fa mal el cap.
Culte
Patisc de cefalea.
Registres
Colloquial
Culte
Estndard
Tema
Molt variat
Especfic
Canal
Oral
Oral i escrit
Oral i escrit
Formalitat
Poca (molt espontani)
Molta
Intermdia-alta
Intenci
Intercanvi comunicatiu informal
Divulgativa (cincia)Esttica (literatura)
Cohesionar la variaci
mbit ds
Privat
Pblic
Pblic
Trets
Colloquialismes, vulgarismes
Tecnicismes i objectivitatSubjectivitat
Afavoreix usos extensos de la comunitat lingstica
Estndard
Daniel Cassany i altres
Practiqueu: quina variaci es reflecteix en cada cas?
Autobs (espanyol peninsular) - Guagua (espanyol de Cuba) - Camin
(espanyol de Mxic) - Colectivo (espanyol d'Argentina)
Fumar porros - Consumir sustancias estupefacientes.
"Per" pronunciat [p ] - "Per" pronunciat [p ]
She tired. I leaving (Black English Vernacular) - She is tired.
I am leaving (Standard American English)
En gros ventre (una llengua amerndia del nordest dels Estats
Units), els homes pronuncien la paraula que significa "pa" com
[djatsa] i les dones com [kjatsa]
Quina hora s? - T hora, sisplau? - Em podria dir l'hora,
sisplau?
