Faig

El llatí i les llengües romàniques

Xavi , Oriol , Arnau i Núria

Índex

Les llengües indoeuropees

Fotografia de diferents llengües d’Itàlia

El llatí llengüa de l’imperi

El llatí a l'edat mitjana i moderna

El llatí humanístic i modern

El llatí que ara es parla: les llengües romàniques actuals

Colors

Números

Acomiadament

Les llengües indoeuropees

Des de finals del segle XVIII els filòlegs es van anar adonant que la majoria de les llengües europes i moltes d'asiàtiques presentaven nombroses correspondències les unes respecte a les altres i van arribar a la conclusió que provenien d'una mateixa llengua, que van anomenar indoeuropeu.

L’indoeropeu no es coneix directament , sinó que moltes de les seves paraules es poden saber, com en aquest cas, per la comparació entre les paraules de les llengües indoeuropees. Es creu que aquesta llengua era parlada cap al 4.000 a.C per un poble que habitava una àrea entre Europa i Àsia. Entre les diverses hipòtesis sobre l'origen geogràfic, la més acceptada actualment és la que els situa en una regió estesa des del nord del mar Negre fins al nord del mar Caspi.

Fotografia de diferents llengües a itàlia

El llatí llengüa de l’imperi

El llatí es parlava en un origen només al Laci. des del segle IV a.C. al II d.C( segle 4 abancs de crist i dos anys despres de crist. El procés de substitució de la llengua i de la cultura dels territoris conquerits pels romans per la llengua i la cultura de Roma s'anomena romanització. De la mateixa manera el llatí anava substituint lentament la majoria de les llengües parlades a la meitat occidental de l'Imperi -Itàlia, Hispània, Gàl•lia, Àfrica nord-occidental.la llengüa vasca es va mantener en la llengüa actual. excepte a l'actual Romania, repoblada per ciutadans romans , la població no va patir l’assimilació lingüística respecte del llatí que es va donar en menor o major mesura a occident.

El llatí a l'edat mitjana i moderna

A l'Edat Mitjana la contraposició llatí literari va ser substituïda per l'oposició romanç / llatí. La denominació de romanç servia per designar qualsevol de les llengües derivades del llatí, quan aquest ha esdevingut una llengua apresa, transmesa tan sols per l'estudi, i sense parlants espontanis. A l'Europa cristiana es parlaven llengües independents, però el llatí conservava els usos cultes, no solament escrits, sinó també orals: era la llengua de l'Església, la llengua en què es redactaven els documents oficials i jurídics, la llengua en què s'ensenyava, primer en els monestirs, després a les universitats. Per tant els textos de dret, teologia, medicina i altres ciències s’escrivien fonamentalment en llatí. Igualment la literatura s'expressava en un principi en llengua llatina. Mostres destacades de la literatura llatina medieval són els Carmina Burana, trobats en un manuscrit del monestir de Benedikt-Beuern, de finals s. XII, procedents del monestir de Ripoll. El llatí, era sovint el mitjà de comunicació de les persones cultes de llengües diferents. El llatí medieval era profundament influït per les llengües vernacles, romàniques o no, en el vocabulari, la fonètica, la morfologia i la sintaxi, i va seguir evolucionant per adaptar-se a les noves formes culturals, tal com es reflecteix en el fet que continua creant-se lèxic nou. Tot i que les llengües romàniques van guanyant usos escrits sobretot des del segle XIII, el llatí continuarà dominant l’alta cultura durant la resta de l’edat mitjana.

El llatí humanístic i modern

El llatí humanístic i modern. Ciceró i altres escriptors del període clàssic van servir de model per a escriptors de tot Europa que van redactar en llatí obres erudites i en tots els gèneres literaris.

El llatí va seguir sent la llengua habitual de la ciència fins al s. XVIII. Així el polonès Nicolau Copèrnic va exposar la seva teoria heliocèntrica al De revolutionibus orbium coelestium (1543), l'anglès Isaac Newton va divulgar en llatí la teoria de la gravitació universal als Principia mathematica (1687) i el suec Carl von Linné (1707 - 1778) va presentar en llatí la seva classificació dels éssers vius.

El llatí que ara es parla : les llengües actuals.

Galaicoportuguès.

Arsturlleonès.

castellà o espanyol.

Aragonès.

Català.

occità o llengua d’oc.

francès o llengua d'oïl.

Retorománic.

Sard.

Italià.

Romanès.

colors

Blanc : Albvs , alba , albvm , candidvs , canida , candidvn.

Groc : flavvs ,flava , flavvm.

Taronga : lvtevs , lvtea , lvtevm.

Vermell : ryber , rvbra , rvbrvm .

Color carn : rosevs , rosea , rosevm.

Verd : viridis , viride .

Blau : caervlevs , caervlea , caervlevm.

Fucsia : pvrpvrevs , pvrpvrevm

Marró: fvscvs , fvsca , fvscvm.

Gris : canvs , cana , canvm.

Negre : niger , nigra , nigrvm.

Números

1 unus 14 quattuordecim 90 nonaginta

2 duo 15 quindecim 100 centum

3 tres 16 sedecim 200 ducenti

4 quattuor 17 septendecim 300 trecenti

5 quinque 18 duodeviginti 400 quadrigiti

6 sex 19 undeviginti 500 quingenti

7 septem 20 viginti 600 sescenti

8 octo 30 triginta 700 septingenti

9 novem 40 quadraginta 800 octingenti

10 decem 50 quinguaguinta 900 nongenti

11 undecim 60 sexaginta 1000 mille

12 duodecim 70 septuaginta

13 truodecim 80 octoaginta

Acomiadament

Gràcies per haver-nos escoltat , estem molt agraïts.